La PDE vol evitar el xoc territorial pel pacte de Rialb però avisa que no accepta cap transvasament

La quinzena assemblea del moviment social, que tindrà lloc a Tortosa aquest pròxim dissabte al vespre, podria decidir accions de protesta

| 19/04/2017 a les 14:05h
Arxivat a: General, Plataforma en Defensa de l'Ebre, PDE, pacte de Rialb, transvasament, assemblea, Ebre
Just la vigília de la diada de Sant Jordi i enmig d'un clima enrarit amb el Govern, la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) celebrarà la seva quinzena assemblea general aquest dissabte al vespre a Tortosa, amb el pacte de Rialb com a motiu principal de debat. El moviment social ebrenc, que assegura vol defugir d'una confrontació amb la societat dels territoris beneficiaris del que considera tècnicament i jurídicament un transvasament, ha reiterat a l'executiu català que s'oposarà a una mesura qualificada de "precipitada" i "imprudent". Li retreuen que hagi traspassat una línia roja i l'adverteixen que no eludiran la confrontació en el terreny de la defensa del riu i del territori. Dissabte al vespre, l'assemblea podria decidir ja "actes de resposta al carrer" que, d'entrada, no passarien per una "gran mobilització" atès l'actual context polític del país.

La PDE entén que el pacte de Rialb ha de tenir una resposta social i que pot acabar conduint cap a un xoc directe amb el Govern. Qüestionen que aquest tipus de polítiques de gestió de l'aigua –lluny del reclamat equilibri territorial- puguin formar part del nou model de país pel qual s'està treballant i lamenten que es doni continuïtat a obres ja previstes pel Pla Hidrològic Nacional (PHN) del PP. "Si suposa confrontació amb el Govern, la tindrem", ha reblat el veterà portaveu antitransvasament Manolo Tomàs. De fet, l'assemblea de dissabte podria acabar decidint accions de protesta al carrer. Els representants del moviment social, però, entenen que l'actual no és un bon moment per a convocar grans mobilitzacions. "Políticament està tot molt marejat i anem cap a unes eleccions", ha subratllat. Però més enllà de les diferències amb la Generalitat, entenen que cal evitar la confrontació social amb els habitants de les comarques beneficiàries de l'aigua del Segre. "No farem que el debat siga entre 31 pobles i una part de les Terres de l'Ebre", ha insistit.

Amb aquesta idea, Tomàs creu que s'ha de planificar i gestionar aquesta voluntat de mobilització de forma intel·ligent, d'acord amb "les circumstàncies que siguin útils per a la gent i que aconseguim alguna cosa". Una assemblea "delicada" i "no convencional" que servirà per traslladar informació, crear comissions per a possibles accions i abordar l'estratègia. Tot i assumir que aquesta vegada "serà molt difícil" fer entendre la seva oposició a la societat –la detracció d'aigua per abastament de boca de municipis a cavall de les conques internes, des del Segre i no de l'Ebre, en quantitats relativament petites i que s'ha justificat com un "acte solidari"-, el portaveu del moviment social, Joan Antoni Panisello, assegura que molts ja han entès que aquesta actuació és "el principi d'alguna cosa". L'amenaça d'un futur transvasament a Barcelona, després de l'experiència d'un minitransvasament a Tarragona que havia de ser "puntual" i també per motius de solidaritat, es veu cada cop més pròxima en el context de les dimensions de l'obra del canal Segarra-Garrigues i l'embassament de l'Albagés.

Tampoc les declaracions de bones intencions des del Govern, negant aquesta possibilitat, els resulten creïbles. "Si deixes la porta oberta, és fàcil que un altre o tu mateix en altres circumstàncies l'aprofites", apunta la portaveu Matilde Font. "La millor defensa és que no es comenci", afegeix. La materialització d'este pacte, ha sorprès fins a cert punt en l'entorn antitransvasista. Especialment, després que durant els últims anys s'haguessin forjat aparents complicitats amb la Generalitat en matèries tan sensibles com l'exigència de cabals ambientals per al tram final de l'Ebre o la necessitat de fer arribar sediments al Delta. Ara, lamenten, "s'obre l'aixeta" amb conseqüències imprevisibles: un "precedent" que pot reanimar les demandes d'aigua des del Llevant peninsular. "Amb quin criteri se'ls diu ara a València i Múrcia que no se'ls dona aigua?", apunta Panisello.

Tomàs creu que la dificultat d'explicar i justificar aquesta mesura per part del Govern ha portat al llançament de missatges contradictoris per parts dels partits que l'integren. En aquest sentit, li ha reclamat que aclareixi les seves prioritats després de les proclames a favor d'una nova gestió de l'aigua i de la protecció de l'Ebre arran la manifestació de fa un any a Amposta. "Quan les Terres de l'Ebre abaixem la guàrdia deixem de ser prioritaris", ha retret. Els representants del moviment social han lamentat també que els contactes amb els partits en l'àmbit local no hagin fructificat amb respostes en la línia de què es tracta d'una aportació d'aigua puntual, solidària i no preocupant. "El Govern ens diu que seria prudent que no ens hi posem", ha apuntat Panisello. "La PDE podem estar en molts de processos i participar en moltes coses però hi ha una línia que no traspassarem, que és deixar de defensar el territori, mani quin mani", ha tancat Tomàs.

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
La Margarida Aritzeta signant un exemplar de la seva última novel·la | Jordi Jon Pablo
Jonathan Oca
01/01/1970
L'autora de Valls ha viscut un mati frenètic signant llibres | Durant la seva trajectòria l'escriptora ha rebut el premi Víctor Català de contes i narracions l'any 1980, el Sant Joan de novel·la de 1983 i el Barcanova de Literatura Juvenil del 2013
Margarida Aritzeta signant llibres | Jordi Jon Pablo
01/01/1970
"Negre Estalzí" de Francesca Aliern i "Tortosa 1936-1939" de Ramon Miravall, un èxit a l'Ebre
Ferran Gerhard crea les seves obres en un despatx ple de llibres | Jonathan Oca
Jonathan Oca
01/01/1970
El llibre parla de prostitució, bordells i barres americanes a Tarragona

Raül Romeva. | Adrià Costa
01/01/1970
El conseller d'Exteriors assegura que la votació es farà amb totes les "garanties internacionals" necessàries i afirma que el Govern té l'"obligació" d'"implementar el resultat" | Manté que les responsabilitats que es derivin de la consulta vinculant seran assumides de manera col·lectiva per l'executiu, i treu ferro a les pugnes entre el PDECat i ERC | Subratlla que "ningú" de les institucions europees ha negat el dret de Catalunya a poder votar
La diada, un acte de vitalitat col·lectiva
01/01/1970
Més enllà d'haver estat la diada més polititzada i compromesa dels darrers anys, la jornada de diumenge també ha demostrat la recuperació del sector editorial
Xavier Bosch i Carles Capdevila. | Adrià Costa
01/01/1970
"Nosaltres dos" se situa al capdavant de la llista de novel·les més venudes i "La vida que aprenc" lidera el rànquing de les obres no ficció | Fernando Aramburu, l'autor de ficció més buscat en castellà amb "Patria"