La PDE vol evitar el xoc territorial pel pacte de Rialb però avisa que no accepta cap transvasament

La quinzena assemblea del moviment social, que tindrà lloc a Tortosa aquest pròxim dissabte al vespre, podria decidir accions de protesta

| 19/04/2017 a les 14:05h
Arxivat a: General, Plataforma en Defensa de l'Ebre, PDE, pacte de Rialb, transvasament, assemblea, Ebre
Just la vigília de la diada de Sant Jordi i enmig d'un clima enrarit amb el Govern, la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) celebrarà la seva quinzena assemblea general aquest dissabte al vespre a Tortosa, amb el pacte de Rialb com a motiu principal de debat. El moviment social ebrenc, que assegura vol defugir d'una confrontació amb la societat dels territoris beneficiaris del que considera tècnicament i jurídicament un transvasament, ha reiterat a l'executiu català que s'oposarà a una mesura qualificada de "precipitada" i "imprudent". Li retreuen que hagi traspassat una línia roja i l'adverteixen que no eludiran la confrontació en el terreny de la defensa del riu i del territori. Dissabte al vespre, l'assemblea podria decidir ja "actes de resposta al carrer" que, d'entrada, no passarien per una "gran mobilització" atès l'actual context polític del país.

La PDE entén que el pacte de Rialb ha de tenir una resposta social i que pot acabar conduint cap a un xoc directe amb el Govern. Qüestionen que aquest tipus de polítiques de gestió de l'aigua –lluny del reclamat equilibri territorial- puguin formar part del nou model de país pel qual s'està treballant i lamenten que es doni continuïtat a obres ja previstes pel Pla Hidrològic Nacional (PHN) del PP. "Si suposa confrontació amb el Govern, la tindrem", ha reblat el veterà portaveu antitransvasament Manolo Tomàs. De fet, l'assemblea de dissabte podria acabar decidint accions de protesta al carrer. Els representants del moviment social, però, entenen que l'actual no és un bon moment per a convocar grans mobilitzacions. "Políticament està tot molt marejat i anem cap a unes eleccions", ha subratllat. Però més enllà de les diferències amb la Generalitat, entenen que cal evitar la confrontació social amb els habitants de les comarques beneficiàries de l'aigua del Segre. "No farem que el debat siga entre 31 pobles i una part de les Terres de l'Ebre", ha insistit.

Amb aquesta idea, Tomàs creu que s'ha de planificar i gestionar aquesta voluntat de mobilització de forma intel·ligent, d'acord amb "les circumstàncies que siguin útils per a la gent i que aconseguim alguna cosa". Una assemblea "delicada" i "no convencional" que servirà per traslladar informació, crear comissions per a possibles accions i abordar l'estratègia. Tot i assumir que aquesta vegada "serà molt difícil" fer entendre la seva oposició a la societat –la detracció d'aigua per abastament de boca de municipis a cavall de les conques internes, des del Segre i no de l'Ebre, en quantitats relativament petites i que s'ha justificat com un "acte solidari"-, el portaveu del moviment social, Joan Antoni Panisello, assegura que molts ja han entès que aquesta actuació és "el principi d'alguna cosa". L'amenaça d'un futur transvasament a Barcelona, després de l'experiència d'un minitransvasament a Tarragona que havia de ser "puntual" i també per motius de solidaritat, es veu cada cop més pròxima en el context de les dimensions de l'obra del canal Segarra-Garrigues i l'embassament de l'Albagés.

Tampoc les declaracions de bones intencions des del Govern, negant aquesta possibilitat, els resulten creïbles. "Si deixes la porta oberta, és fàcil que un altre o tu mateix en altres circumstàncies l'aprofites", apunta la portaveu Matilde Font. "La millor defensa és que no es comenci", afegeix. La materialització d'este pacte, ha sorprès fins a cert punt en l'entorn antitransvasista. Especialment, després que durant els últims anys s'haguessin forjat aparents complicitats amb la Generalitat en matèries tan sensibles com l'exigència de cabals ambientals per al tram final de l'Ebre o la necessitat de fer arribar sediments al Delta. Ara, lamenten, "s'obre l'aixeta" amb conseqüències imprevisibles: un "precedent" que pot reanimar les demandes d'aigua des del Llevant peninsular. "Amb quin criteri se'ls diu ara a València i Múrcia que no se'ls dona aigua?", apunta Panisello.

Tomàs creu que la dificultat d'explicar i justificar aquesta mesura per part del Govern ha portat al llançament de missatges contradictoris per parts dels partits que l'integren. En aquest sentit, li ha reclamat que aclareixi les seves prioritats després de les proclames a favor d'una nova gestió de l'aigua i de la protecció de l'Ebre arran la manifestació de fa un any a Amposta. "Quan les Terres de l'Ebre abaixem la guàrdia deixem de ser prioritaris", ha retret. Els representants del moviment social han lamentat també que els contactes amb els partits en l'àmbit local no hagin fructificat amb respostes en la línia de què es tracta d'una aportació d'aigua puntual, solidària i no preocupant. "El Govern ens diu que seria prudent que no ens hi posem", ha apuntat Panisello. "La PDE podem estar en molts de processos i participar en moltes coses però hi ha una línia que no traspassarem, que és deixar de defensar el territori, mani quin mani", ha tancat Tomàs.

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Incendi forestal a Agramunt, aquest dissabte | Agents Rurals
01/01/1970
Continua l'onada de calor | La Catalunya Central i Ponent, les zones on cal extremar la precaució
Diferents autobusos de l'EMT | EMT
01/01/1970
Enguany s'ha ampliat el recorregut que serà des de Pont i Gol i arribarà fins les platges de l’Arrabassada, Savinosa i Llarga
01/01/1970
L'alcalde socialita de Vespella de Gaià assumeix el càrrec pels pròxims dos anys | El canvi de presidència és fruit de l'acord de governabilitat subscrit amb CiU

Enric Juliana | Adrià Costa
01/01/1970
El periodista creu que en els propers mesos es plantejarà una reedició de Junts pel Sí i no descarta que Puigdemont torni a ser candidat i que Rajoy negociarà quan li convingui: «La política és molt freda» | El director adjunt de "La Vanguardia" sosté que Madrid, construïda per l'Estat, és ciutat de motins mentre que Barcelona ho és de revoltes i ha viscut totes les utopies d'Occident
El Clownia ha vibrat amb Txarango | Arnau Jaumira
01/01/1970
El grup del Ripollès triomfa davant de les 5.000 persones que omplen el festival de Sant Joan de les Abadesses | El certamen torna a fer gala de ser un dels més intergeneracionals i amb més reivindicació política del país
01/01/1970
La dona de 53 anys i veïna de Manresa va ser traslladada a l'Hospital Mútua de Terrassa