La PDE vol evitar el xoc territorial pel pacte de Rialb però avisa que no accepta cap transvasament

La quinzena assemblea del moviment social, que tindrà lloc a Tortosa aquest pròxim dissabte al vespre, podria decidir accions de protesta

| 19/04/2017 a les 14:05h
Arxivat a: General, Plataforma en Defensa de l'Ebre, PDE, pacte de Rialb, transvasament, assemblea, Ebre
Just la vigília de la diada de Sant Jordi i enmig d'un clima enrarit amb el Govern, la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) celebrarà la seva quinzena assemblea general aquest dissabte al vespre a Tortosa, amb el pacte de Rialb com a motiu principal de debat. El moviment social ebrenc, que assegura vol defugir d'una confrontació amb la societat dels territoris beneficiaris del que considera tècnicament i jurídicament un transvasament, ha reiterat a l'executiu català que s'oposarà a una mesura qualificada de "precipitada" i "imprudent". Li retreuen que hagi traspassat una línia roja i l'adverteixen que no eludiran la confrontació en el terreny de la defensa del riu i del territori. Dissabte al vespre, l'assemblea podria decidir ja "actes de resposta al carrer" que, d'entrada, no passarien per una "gran mobilització" atès l'actual context polític del país.

La PDE entén que el pacte de Rialb ha de tenir una resposta social i que pot acabar conduint cap a un xoc directe amb el Govern. Qüestionen que aquest tipus de polítiques de gestió de l'aigua –lluny del reclamat equilibri territorial- puguin formar part del nou model de país pel qual s'està treballant i lamenten que es doni continuïtat a obres ja previstes pel Pla Hidrològic Nacional (PHN) del PP. "Si suposa confrontació amb el Govern, la tindrem", ha reblat el veterà portaveu antitransvasament Manolo Tomàs. De fet, l'assemblea de dissabte podria acabar decidint accions de protesta al carrer. Els representants del moviment social, però, entenen que l'actual no és un bon moment per a convocar grans mobilitzacions. "Políticament està tot molt marejat i anem cap a unes eleccions", ha subratllat. Però més enllà de les diferències amb la Generalitat, entenen que cal evitar la confrontació social amb els habitants de les comarques beneficiàries de l'aigua del Segre. "No farem que el debat siga entre 31 pobles i una part de les Terres de l'Ebre", ha insistit.

Amb aquesta idea, Tomàs creu que s'ha de planificar i gestionar aquesta voluntat de mobilització de forma intel·ligent, d'acord amb "les circumstàncies que siguin útils per a la gent i que aconseguim alguna cosa". Una assemblea "delicada" i "no convencional" que servirà per traslladar informació, crear comissions per a possibles accions i abordar l'estratègia. Tot i assumir que aquesta vegada "serà molt difícil" fer entendre la seva oposició a la societat –la detracció d'aigua per abastament de boca de municipis a cavall de les conques internes, des del Segre i no de l'Ebre, en quantitats relativament petites i que s'ha justificat com un "acte solidari"-, el portaveu del moviment social, Joan Antoni Panisello, assegura que molts ja han entès que aquesta actuació és "el principi d'alguna cosa". L'amenaça d'un futur transvasament a Barcelona, després de l'experiència d'un minitransvasament a Tarragona que havia de ser "puntual" i també per motius de solidaritat, es veu cada cop més pròxima en el context de les dimensions de l'obra del canal Segarra-Garrigues i l'embassament de l'Albagés.

Tampoc les declaracions de bones intencions des del Govern, negant aquesta possibilitat, els resulten creïbles. "Si deixes la porta oberta, és fàcil que un altre o tu mateix en altres circumstàncies l'aprofites", apunta la portaveu Matilde Font. "La millor defensa és que no es comenci", afegeix. La materialització d'este pacte, ha sorprès fins a cert punt en l'entorn antitransvasista. Especialment, després que durant els últims anys s'haguessin forjat aparents complicitats amb la Generalitat en matèries tan sensibles com l'exigència de cabals ambientals per al tram final de l'Ebre o la necessitat de fer arribar sediments al Delta. Ara, lamenten, "s'obre l'aixeta" amb conseqüències imprevisibles: un "precedent" que pot reanimar les demandes d'aigua des del Llevant peninsular. "Amb quin criteri se'ls diu ara a València i Múrcia que no se'ls dona aigua?", apunta Panisello.

Tomàs creu que la dificultat d'explicar i justificar aquesta mesura per part del Govern ha portat al llançament de missatges contradictoris per parts dels partits que l'integren. En aquest sentit, li ha reclamat que aclareixi les seves prioritats després de les proclames a favor d'una nova gestió de l'aigua i de la protecció de l'Ebre arran la manifestació de fa un any a Amposta. "Quan les Terres de l'Ebre abaixem la guàrdia deixem de ser prioritaris", ha retret. Els representants del moviment social han lamentat també que els contactes amb els partits en l'àmbit local no hagin fructificat amb respostes en la línia de què es tracta d'una aportació d'aigua puntual, solidària i no preocupant. "El Govern ens diu que seria prudent que no ens hi posem", ha apuntat Panisello. "La PDE podem estar en molts de processos i participar en moltes coses però hi ha una línia que no traspassarem, que és deixar de defensar el territori, mani quin mani", ha tancat Tomàs.

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Patrulles dels Mossos d'Esquadra a Cambrils aquest dijous | Jonathan Oca
01/01/1970
Cinc dels sis ferits continuen ingressats a l'Hospital de Santa Tecla de Tarragona, entre aquest hi ha un ferit crític, dos es troben en estat greu i dos més en estat lleu


 
Jonathan Oca
01/01/1970
La plaça de la Font s'omple de solidaritat cap a les famílies i amics de les víctimes dels atacs


 
Al fons de la imatge, una furgoneta funerària arribant al port de Cambrils. | ACN
01/01/1970
Una dona que es trobava en estat crític a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona ha mort aquest divendres al matí

Les autoritats encapçalen el minut de silenci a Barcelona | Casa Reial
01/01/1970
Unes 100.000 persones participen del minut de silenci a la plaça de Catalunya i mostren el seu rebuig al terrorisme que ahir va colpejar la capital catalana
Marcos Peña, president del CES, en una imatge d'arxiu. | Europa Press
01/01/1970
El president del Consell Econòmic i Social, que ha estat acceptat per la direcció d'Eulen, ja va mediar en el conflicte de l'estiba
Moments de l'incident a la plaça Major de Vic | Osona.com
01/01/1970
El regidor de Plataforma Vigatana ensenya cartells del seu partit durant la concentració | L'alcaldessa Anna Erra condemna l'actuació
Jofre Montoto, en una entrevista a Catalunya Ràdio | CCMA
01/01/1970
L'analista de seguretat i expert en gihadisme afirma que, pel que fa a la seguretat, "sempre hi haurà fuites al sistema" | Amb l'atac a Barcelona, els terroristes "busquen que la població pressioni els governs perquè deixin de combatre el gihadisme", afirma