Els familiars que busquen desapareguts de la Guerra Civil ja són més de 5.000

Els estudis de geolocalització de fosses de la URV a les Terres de l'Ebre sorprenen per la gran quantitat de punts on encara hi ha restes en superfície

| 27/10/2016 a les 22:31h
Arxivat a: Política, memòria històrica, ADN, Guerra Civil, Tortosa, Baix Ebre
Treballs d'exhumació d'una fossa comuna | Adrià Costa
La directora general de Relacions Institucionals de la Generalitat, Carme Garcia, va presentar aquest dimecres als alcaldes de les Terres de l'Ebre el Programa d'Identificació Genètica de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista.

Actualment ja són més de 5.000 les persones que s'han inscrit per trobar els seus familiars desapareguts, el pas inicial per poder participar en el creuament d'ADN que es farà amb els restes que apareguin en fosses i altres espais dels país. D'aquestes, més de 370 són de les Terres de l'Ebre. Aquesta mateixa setmana el programa ha citat 550 familiars, i dilluns vinent se citaran 650 persones més, perquè acudeixin a fer-se la prova genètica.

Per començar, s'ha prioritzat la recollida d'ADN de familiars de primera línia de consanguinitat amb els desapareguts, com són els germans. La directora general de Relacions Institucionals també ha avançat que els estudis de geolocalització que la Universitat Rovira i Virgili està fent per localitzar totes les fosses de les Terres de l'Ebre ha sorprès els experts pels gran nombre de punts on encara s'han detectat, gairebé 80 anys després de la Batalla de l'Ebre, restes en superfície.

El Programa d'Identificació Genètica de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista vol donar resposta a una demanda "llargament manifestada" i es va concretar en un acord signat pels Departaments d'Exteriors, de Salut i de Justícia. Com ha destacat la directora general de Relacions Institucionals, Carme Garcia, aquesta "transversalitat" i l'aportació pressupostària dels tres departaments ha permès posar en marxa el programa en aquest tercer i últim trimestre de 2016 sense haver d'esperar al proper exercici pressupostari. "No ens agrada parlar del pressupost perquè per uns seria molt i per altres poc. El Govern en el seu conjunt ha volgut tirar endavant el programa i endegar-lo al 2016", ha remarcat. "Vam veure que podíem sumar esforços i que hi havia voluntat i ganes de fer-ho. Arriba tard però arriba amb fermesa", ha afegit la directora general.

Liderat pel Departament d'Exteriors, que té competències en qüestions de memòria històrica, Justícia s'encarregarà de fer els informes antropològics i Salut recollirà les mostres d'ADN. La recollida i també l'anàlisi genètic i el creuament del material es farà des del centre de medicina genètica de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona. Aquelles persones de les demarcacions de Tarragona, Lleida i Girona seran ateses als seus territoris, en centres hospitalaris propers on es desplaçarà l'equip del centre de medicina genètica a fer-los les proves. L'anàlisi del material genètic de les restes de les víctimes que vagin apareixent es farà amb un servei de contractació externa. La Vall d'Hebron farà els creuaments que donaran els resultats. 

Garcia està convençuda que a mesura que es va coneixent el programa i se'n fa difusió, la xifra de censats augmentarà. De fet, en el darrer mes, el Departament de Relacions Institucionals ha rebut més d'un miler de trucades per demanar informació i hi ha hagut més d'un centenar de noves inscripcions al cens, unes xifres que superen de lluny els percentatges de l'últim any. 

Buscant més fosses a l'Ebre

Una altra xifra que de ben segur que es dispararà és la del nombre de fosses localitzades a Catalunya, actualment unes 370. Sense sortir de les Terres de l'Ebre, aviat es donarà a conèixer el resultat de l'estudi de geolocalització de fosses en territori ebrenc que s'ha encarregat a la Universitat Rovira i Virgili i que fa unes sis setmanes que s'està duent a terme.

Carme Garcia ha avançat que es detallaran totes les fosses en profunditat que hi ha al territori però que allò que ha xocat als investigadors és la quantitat de restes en superfície que encara existeixen. "Sorprèn perquè han passat molts anys i semblava que no n'hi hauria tantes ni que es trobarien amb tanta facilitat després que han passat gairebé 80 anys des de la Batalla de l'Ebre", ha apuntat la directora general de Relacions Institucionals. Garcia ha remarcat que, en este programa d'identificació de desapareguts, les Terres de l'Ebre hi tindran un pes molt important tenint en compte que s'hi va lliurar la batalla "més cruenta, dura i salvatge" de la Guerra Civil espanyola. 

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
La Margarida Aritzeta signant un exemplar de la seva última novel·la | Jordi Jon Pablo
01/01/1970
L'autora de Valls ha viscut un mati frenètic signant llibres | Durant la seva trajectòria l'escriptora ha rebut el premi Víctor Català de contes i narracions l'any 1980, el Sant Joan de novel·la de 1983 i el Barcanova de Literatura Juvenil del 2013
Algunes parades han hagut de retirar material de les seves parades de la rambla Nova | Jonathan Oca
Jonathan Oca
01/01/1970
Un decret de l'Ajuntament de Tarragona dicta que "únicament s’autoritza la venda de llibres, flors i articles de marxandatge directament relacionats amb la Festivitat de Sant Jordi" | No s'han imposat sancions a cap parada
Dos joves aquest matí de Sant Jordi a Tarragona. | Jordi Jon Pardo
Jonathan Oca
01/01/1970
Les terrasses dels establiments de restauració s'han omplert durant tot el matí

Xavier Bosch i Carles Capdevila. | Adrià Costa
01/01/1970
"Nosaltres dos" se situa al capdavant de la llista de novel·les més venudes i "La vida que aprenc" lidera el rànquing de les obres no ficció
01/01/1970
En un acte al Fossar de la Pedrera, el cònsul d'Israel ha fet una crida a "no convertir les víctimes en botxins"
La torre de les aigües, a Barcelona | Barcelona Film Comission
01/01/1970
«Si trobeu gent amb xancles i banyador entre els xamfrans de l'Eixample Nord, no són gent desubicada, simplement van a la platja, a les ribes de l'aigua del Montseny»