Guerra Civil: quan Tarragona acollia vuit mil refugiats espanyols

La resposta ciutadana va ser «extraordinària» però la ciutat no va poder evitar conflictes amb els nouvinguts

, Tarragona | 10/09/2015 a les 15:48h
Arxivat a: Cultura i patrimoni, Tarragona, Guerra Civil, refugiats
Aquesta notícia es va publicar originalment el 10/09/2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Jordi Piqué és un dels principals coneixedors a la ciutat de l'acollida de refugiats durant la Guerra Civil. Foto: Josep M. Llauradó


Tot just fa 79 anys Tarragona va rebre els primers refugiats de la Guerra Civil espanyola. Eren tres-cents, en la seva majoria infants, a excepció de quatre mestres, que provenien de les barriades de Madrid. Corria el setembre de 1936 i el conflicte havia acabat de començar, dos mesos enrere. El paral·lelisme amb els refugiats sirians és complex: d'una banda, Catalunya formava part del territori declarat en guerra i, de l'altra, el context social i fins i tot la mida d'una ciutat que a penes superava els trenta mil habitants no té res a veure amb la d'ara. La història, però, serveix també per recordar com la societat es va bolcar a l'hora d'ajudar els més necessitats durant més de dos anys fins que l'exèrcit de Franco va fer la seva entrada triomfal. Jordi Piqué, historiador i arxiver de Tarragona, és un dels majors experts en la matèria i en dóna compte el seu llibre La crisi a la rereguarda. Revolució i Guerra Civil a Tarragona (1936-39).

Context

El 17 de juliol de 1936 una part important de l'exèrcit s'aixeca militarment contra el govern de la II República. La inestabilitat durant tot el període republicà, amb altres intents fallits de cop d'estat, i les noves mesures dels governs dels fronts d'esquerres i populars generen rebuig entre les capes més conservadores de la societat espanyola. Ràpidament diversos generals segueixen l'estela de Mola, Franco i Queipo de Llano però a Barcelona els anarquistes de la CNT aconsegueixen aturar el cop, un fet que es reprodueix de manera similar però amb diferents protagonistes en d'altres indrets. El territori de l'Estat espanyol, doncs, esdevé un mapa de fronts que anirà evolucionant fins que l'1 d'abril es declara el final de la guerra amb la victòria del bàndol feixista.
 

El nombre de refugiats va anar incrementant tot i que es va mantenir estable fins al final de la guerra. Foto: Josep M. Llauradó


Refugiats

En aquest context, sobretot les zones on el conflicte és més proper, les famílies decideixen primer enviar els infants de «colònies» allà on la guerra pràcticament no hi ha arribat. És el cas de Tarragona, que entre 1936 i 1938, fins a la derrota a la Batalla de l'Ebre, tan sols patirà per les bombes que cauen des dels avions alemanys i italians, un total de 3.800 en 144 atacs. El Camp es convertirà alhora en territori de pas, amb caravanes de persones que quan ja era més avançada la guerra, a peu o amb carro, tiren cap als Pirineus. Hi ha un punt d'inflexió, però: quan el bàndol republicà es retira de l'Ebre, els refugiats que arriben a la ciutat traslladen no la primera però sí la més important i definitiva sensació de por: els nous refugiats parlen en català i són de llocs molt propers a Tarragona, cosa que vol dir que els feixistes avancen i no trigaran a arribar. Si al principi són només nens els que seran acollits, posteriorment arriben famílies senceres amb dones i avis. Els homes en edat de prestar servei o bé ja estaven mobilitzats, o bé s'amagaven per no ser reclutats, o bé s'exiliaven fora de l'Estat.

Les primeres arribades

La primera gran arribada de refugiats es va produir l'octubre del 36, un mes després dels tres-cents nens de Madrid. Dos vaixells portuguesos, un destructor i un transatlàntic anomenat Nyassa van fer parada al Port sense avís previ i van desembarcar 1.437 persones provinents d'Extremadura. Tan sols dues-centes d'elles no eren homes soldats o en edat de ser-ho i havien fugit del cop que va patir especialment la ciutat de Badajoz. Portugal, que donava suport al bàndol feixista, va decidir enviar-los al Mediterrani i desentendre-se'n. Ràpidament, després d'alguns conflictes amb aquests homes que reclamaven sou, habitatge i menjar mentre els tarragonins estaven mobilitzats al Front d'Aragó, van ser enviats també a lluitar.

Aquesta «mala experiència» que van apuntar les autoritats de l'època va determinar que es miressin amb recel l'arribada de més homes refugiats durant tot el període de la guerra. El febrer de 1937 va arribar un segon vaixell amb la caiguda de l'Andalusia oriental provinent de Màlaga ben carregat de nens però també d'homes d'entre vint i trenta anys. Tret d'aquests dos casos, la majoria arribaven a la ciutat per ferrocarril i quan ja es van tallar les comunicacions amb altres zones els que van voler marxar ho van haver de fer amb un alt risc de ser afusellats mentre caminaven o circulaven pels camins i les carreteres en territori enemic. En aquests darrers casos, els carros anaven plens del material que consideraven més valuós, com és el cas dels pagesos amb recipients d'oli, que amb la guerra s'havia encarit i intercanviaven per menjar. Aquesta situació, però, era molt diferent a la dels vaixells o els que arribaven a peu o amb ferrocarril: amb una mà davant i l'altra al darrere, demanaven ajuda a la seva nova ciutat d'acollida sense poder donar res a canvi.

Llocs d'acollida

Els primers infants que van arribar van ser portats directament al Preventori de la Savinosa, però ràpidament es va fer petit i van haver de buscar llocs alternatius. Els nens sense família eren acollits per famílies d'aquí, mentre que les famílies senceres eren reubicades en pisos buits de la ciutat o d'altres poblacions de la comarca. Quan ja no hi va haver més lloc, alguns d'ells vivien directament als refugis antiaeris amb més capacitat, com el que hi havia a la plaça de la Font o a l'Escola Verdaguer, on hi cabien un total de dues mil i mil-cinc-centes persones respectivament. Quant a la repartició d'aliments no hi va haver discriminació perquè es duia directament des de la Generalitat amb cartilles de racionament. Sí que hi havia, però, un pensió diària per als refugiats que facilitava que hi hagués més persones disposades a acollir els nouvinguts a casa seva. Tots els pobles de la comarca van acollir en algun moment refugiats, a excepció de la Vespella de Gaià, on no n'hi ha cap de registrat.

Cal destacar la crisi que es va patir a la Savinosa. «Nens desarrelats i psicològicament trasbalsats» feien de les seves amb pillatge, trencament de vidres, embussament de lavabos, etc. Els responsables de l'equipament carregaven contra la «poca disciplina» dels infants i les autoritats locals reclamaven una solució.
 

La majoria de pobles van acollir tard o d'hora diversos refugiats. Foto: Josep M. Llauradó


Resposta ciutadana

Si, actualment, davant la perspectiva que el Camp de Tarragona pugui acollir refugiats sirians, alguns ciutadans han plantejat els seus dubtes, en la mateixa situació fa 79 anys la societat tarragonina es va bolcar amb l'acollida dels refugiats espanyols. La clau de volta es troba en el fet que els primers que van arribar van ser infants. I, tot i que després, fossin dones i persones grans, la solidaritat va ser «excepcional». Piqué explica que «l'acollida de refugiats va ser una de les actuacions més solidàries de Catalunya vers la resta de pobles d'Espanya». Malgrat que la ciutat llavors no sobrepassava els trenta mil habitants, va superar un pic de fins a vuit mil refugiats, a més dels que es repartien en altres pobles de la comarca, i mai va baixar dels tres mil. Tot plegat suposava un 26% de la població de la ciutat, cosa que va dificultar d'altra banda la convivència entre els tarragonins i els nouvinguts. Fins i tot hi havia qui parlava d'una «invasió estrangera» i es queixaven dels «costums estranys» dels nous veïns.

A l'altra banda de la balança, hi ha fets remarcables, com ara que 32 barbers es prestessin com a voluntaris per tallar els cabells dels nouvinguts, una donació de 302 parells d'espardenyes d'una fàbrica d'Altafulla, o les històries que explicaven els nens que van ser acollits per famílies tarragonines del bon record que els va deixar. Alguns, fins i tot, es van quedar ja que els seus parents havien mort durant la guerra. Aquesta gran resposta ciutadana era promoguda especialment per les organitzacions revolucionàries que actuaven a la rereguarda i els comitès que es van crear com el Comitè d'Ajut al Refugiat, el Socors Roig del POUM, o fins i tot l'Església hi va tenir el seu paper, donant feina a alguns dels homes que aterraven a la ciutat, com va ser el cas dels Germans de la Doctrina Cristiana.

Posteriorment les condicions de vida es van anar agreujant, amb la manca d'aliments, ja cap a finals del 1938. A la pròpia supervivència dels locals s'hi havia d'afegir l'atenció als refugiats, que tot i amb això no va davallar en cap moment. Quan va arribar el final de la guerra, molts tarragonins es van convertir ells mateixos en refugiats, ja sigui en comarques del nord o ja a l'Estat francès o al continent americà. La quantitat de tarragonins que van haver de marxar de la ciutat, per motius d'exili, presó en territori enemic, els que van marxar per por a la repressió de la República o per por a ser bombadejats, és però una xifra desconeguda.

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Votació a mà alçada de la moció per aturar la suspensió de l'autonomia de Catalunya en el plenari de Valls | ACN
01/01/1970
El text, presentat de forma conjunta pels grups de CiU, ERC, CUP i ICV-EUiA, ha estat aprovat per 14 vots a favor i tres en contra
La manifestació per exigir la llibertat de Sànchez i Cuixart al passeig de Gràcia | Adrià costa
01/01/1970
Se celebraran entre dimarts i dimecres d'aquesta setmana i hi participaran membres del Govern
Eva Serramià | LLA
01/01/1970
La primera tinent d'alcalde reitera que la denúncia d'Armengol (PxC) està farcida de falsedats
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés sobiranista i l'aplicació de l'article 155
 00:27 OPINIÓ «Emprenedoria des de la Catalunya interior», l'article de Marina Geli. 
 00:26 OPINIÓ «Sobirania digital», l’article de Joan Subirats.
 00:25 OPINIÓ «Bombardejar Barcelona», l’article de Francesc de Dalmases. 
 00:25 LA VEU DE NACIÓ «L’última oportunitat del PSC», l'article d'Arnau Urgell. 
 23:52 Valls, primer ajuntament de la demarcació de Tarragona que aprova la moció contra l'aplicació del 155. El text, presentat de forma conjunta pels grups de CiU, ERC, CUP i ICV-EUiA, ha estat aprovat per 14 vots a favor i tres en contra.
 23:30 Collboni considera "poc intel·ligents" les mesures del 155 i demana "eleccions immediates". El tinent d'alcalde socialista a l'Ajuntament de Barcelona nega estar preocupat per un possible trencament del pacte de govern amb Ada Colau a la capital catalana.
 23:03 Le Monde carrega durament contra Puigdemont, TV3 i l'independentisme. El diari francès considera que el president català optar per "l'estratègia de la tensió" i que l'independentisme vol el 155 per reforçar la unitat interna.
 22:09 Puigdemont, disposat a intentar acords fins al final a través de la "mediació". El president de la Generalitat segueix obrint la porta a anar al Senat per explicar la "realitat".
 22:09 La Cecot, amb la Generalitat: "Ens situem democràticament al costat de les institucions catalanes". Antoni Abad, president de la patronal del Vallès, assegura que sense la llibertat "no hi ha democràcia". 
 21:40 Marató d'actes de l'ANC per explicar el "futur immediat" de Catalunya. Se celebraran entre dimarts i dimecres d'aquesta setmana i hi participaran membres del Govern.
 21:40 Turull apel·la a l'esperit «pacífic i determinat» del 1977 per defensar l'autogovern. El conseller de la Presidència lamenta que, 40 anys després del retorn de Tarradellas, no hi hagi "diàleg i mediació" per preservar les institucions catalanes.
 21:09 Puigdemont preveu aixecar divendres la suspensió de la independència. El president de la Generalitat vol explicar-se al Senat, però manté el rumb i promourà la declaració de l'estat català durant el ple específic del Parlament. Ho explica Oriol March. 
 20:59 Rebuig al 155 i condemna a les detencions: les línies vermelles dels pactes locals del PDECat. Els nacionalistes reuneixen els càrrecs territorials i els informen que a partir de divendres es replantejaran els pactes amb el PSC si voten a favor de la intervenció de l'autonomia. Informa Oriol March.
 20:58 La CUP convoca deu assemblees aquest dimarts per analitzar el moment polític i preparar mobilitzacions. Han de servir per debatre les passes a seguir per respondre a "l'intent de liquidació de l'autogovern de Catalunya".
 20:52 Maza torna a amenaçar Puigdemont amb la presó si declara la independència. El fiscal general de l'Estat adverteix que, "independentment", ja hi ha fets que han passat fins ara "pels quals s'haurà de respondre”.
 20:41 Resistència al 155: mossos, bombers, mestres i periodistes rebutgen la intervenció de l'Estat. Sindicats i associacions de treballadors públics dels diferents àmbits mostren la seva oposició a la intervenció anunciada del govern de Mariano Rajoy.
 20:32 La intervenció de l'Estat bloqueja més de 10 milions per a projectes d'entitats socials. El Govern afirma que hi ha 307 entitats afectades pels ajuts de la direcció general de d'acció cívica i comunitàroa i 224 en el cas de Joventut.
 20:18 Carles Pellicer convoca un ple extraordinari i urgent per rebutjar l'article 155. L'Ajuntament de Reus respon d'aquesta manera a la crida que feien l'AMI i l'ACM per impedir l'aplicació d'aquesta mesura per part del govern espanyol. 
 19:51 Els sindicats de Mossos s'oposen al 155 i esperen una aplicació «el menys lesiva possible». FEPOL, SPC, SME i USPAC veuen amb recel la intervenció de l'Estat a la policia catalana.
 19:45 Continua el bombardeig d'Anonymous en defensa de Catalunya: cau el web del CNI. Els hacktivistes han anunciat en un vídeo i diferents tuits que obren una nova fase de l'#opCatalunya, que ja va bloquejar diverses pàgines de l'estat espanyol durant el cap de setmana.
 19:26 Les connexions polítiques pesen més per fer negoci a Espanya que a Rússia, Marroc o Iran. L’Informe Global de Competitivitat indica que els directius espanyols creuen que l'Estat afavoreix aquelles empreses millor connectades. Per Roger Tugas. 
 19:11 L'alcalde de Mataró, David Bote (PSC), rebutja l'aplicació del 155 i també una possible DUI. L’alcalde ha fet una crida al diàleg i ha s'ha mostrat a favor que es convoquin eleccions a Catalunya.
 18:57 La Federació Europea de Periodistes condemna l’intent del govern espanyol d’intervenir TV3, Catalunya Ràdio i l’ACN. L’organització qualifica "d’inacceptable" la interferència política a la gestió dels mitjans de comunicació públics.
 18:47 «Els volem al carrer i entre nosaltres!»: manifest de suport a la llibertat de Sànchez i Cuixart. Fundadors i dirigents de l'ANC impulsen un text en què reclamen que els dos dirigents sobiranistes surtin de la presó. Informa Oriol March. 
 18:31 VÍDEOS «Els mitjans seran sempre vostres»: els treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio rebutgen el 155. Les assemblees dels mitjans públics catalans es mobilitzen per respondre a la intervenció estatal.
 18:07 Juncker diu ara que "respecta l'expressió de la voluntat" que s'ha vist a Catalunya. El president de la Comissió Europea remarca que és "comprensible" buscar una "identitat pròpia" però reitera que no està a favor dels "separatismes".
 17:54 Els treballadors públics que van fer vaga el 3 d'octubre hauran de recuperar les hores. El Govern ho va decidir en un acord del 10 d'octubre que no es va fer públic, segons TV3.
 17:53 ERC denuncia que el Senat ha incomplert el propi reglament per activar el procés del 155. Els republicans demanen a la mesa de la cambra alta que iniciï de nou tots els tràmits i que aquest cop s'escolti la junta de portaveus i es debati aquesta qüestió a la comissió general de comunitats autònomes. Informa Roger Tugas. 
 17:39 El Cercle d'Economia exigeix "eleccions immediates" a Catalunya. L’entitat que presideix Juan José Brugera considera que l'escenari d'unes eleccions autonòmiques és l'"única alternativa" per evitar "un escenari de conseqüències imprevisibles i dramàtiques". Informa Pep Martí. 
 17:14 Almenys sis ajuntaments del Baix Montseny ja han convocat un ple de rebuig al 155. Exigeixen a l'Estat que aturi l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i, per tant, la suspensió de l'autonomia de Catalunya. Per Jordi Purtí. 
 17:14 Els Bastoners de Sabadell deixen de vendre loteria de Nadal i es passen a la Grossa. La colla ha pres la decisió en un moment de tensió política.
 16:36 Espanya, Alemanya i el 155: les comparacions odioses; un reportatge de Pep Martí. L'unionisme intenta equiparar el polèmic article a un de similar de la Constitució de la República Federal, però no té res a veure. Els constitucionalistes Mercè Barceló i Xavier Arbós rebutgen que es puguin equiparar el sistema espanyol i l'alemany.
 16:18 VÍDEOS Un arxiu de vídeos recull la brutalitat policial de l’1-O. El web difon imatges de les càrregues de la policia espanyola contra els votants, just l'endemà que el ministre d'Exteriors espanyol afirmés a la BBC que "moltes fotos eren falses". 
 15:51 Ballesteros a Puigdemont: «Per iniciar el camí de l'acord, a aquest alcalde el tindrà al seu costat». L'alcalde de Tarragona ha emès un comunicat dient que la pilota està a la teulada del president de la Generalitat per evitar que s'apliqui el 155. 
 15:12 Societat Civil Catalana es manifestarà diumenge pel «diàleg» però avala aplicar el 155. La mobilització es farà al passeig de Gràcia després que divendres el Senat hagi votat la suspensió de l'autonomia.
 15:11 L'alcalde de Blanes mostra el «rebuig total» al 155 i es planteja deixar el PSC. Els partits independentistes pengen una pancarta al balcó de l'ajuntament demanant la "llibertat dels presos polítics" amb el vistiplau de Lupiáñez.
 15:04 El Senat només ofereix dues opcions a Puigdemont per comparèixer: dijous a les 17.00 o divendres. Les dues alternatives xoquen amb la possibilitat de celebrar un ple dijous al Parlament.
 14:58 Raül Romeva afirma que els funcionaris obeiran al Govern i el Parlament i no a l'Estat. El conseller també assegura a la BBC que els membres de l'executiu no acataran el seu cessament i defensa que van ser escollits arran d'unes eleccions netes.
 14:56 Els periodistes de TVE responen amb duresa a la intervenció de TV3. El Consell d'Informatius considera que el govern espanyol vol aplicar unes mesures a la cadena catalana que encara no es compleixen a l'estatal.
 14:38 Ximo Puig assegura que les diferències entre socis sobre el 155 no afecta el pacte de govern valencià. El president de la Generalitat Valenciana confia que finalment no sigui necessària l'aplicació de l'article.
 14:24 L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, defensa que si hi ha eleccions han de ser acordades entre els dos governs perquè no siguin un "front de batalla". Des de París també assegura que alcaldes europeus i d'arreu del món li transmeten el rebuig a la unilateralitat però també a la "resposta autoritària" de l'Estat.
 14:16 ANC i Òmnium de Granollers demanen un ple urgent per l'amenaça del 155. Les dues entitats volen que l'alcalde de la ciutat, Josep Mayoral (PSC), el convoqui per instar el govern espanyol i els partits que li donen suport a aturar la suspensió de l'autonomia de Catalunya a través de l'article 155.
 14:10 VÍDEO El rei va trucar a Volkswagen per demanar que marxés de Catalunya», diu 
Martí Anglada, delegat del Govern a França, en una entrevista a CNews.
 14:07 Miquel Iceta evita aclarir si Montilla votarà a favor del 155; informa Isaac Meler. Responsabilitza Puigdemont de la suspensió de l'autogovern si no convoca eleccions o va al Senat a demanar diàleg. Afirma que el seu partit "no es trencarà" malgrat les tensions internes per la intervenció del govern espanyol a Catalunya.
 13:55 Universitats per la República convoca vaga aquest dijous contra l'aplicació de l'article 155. La plataforma també reclama la llibertat per Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.
 13:54 El PDECat s'obre a trencar els pactes locals amb el PSC si fan costat al 155. La coordinadora general dels nacionalistes, Marta Pascal, exigeix als senadors socialistes catalans que votin en contra de la intervenció de l'autonomia.
 13:37 Iceta assegura que  el PSC "no es trencarà" però no aclareix si Montilla votarà a favor de l'aplicació del 155. El primer secretari socialista assegura que Puigdemont ha de convocar eleccions a Catalunya o anar al Senat per evitar la suspensió de l'autogovern.
 13:33 El PSC de Sant Hipòlit de Voltregà pot perdre l'alcaldia per una moció de censura arran del procés català. Aquesta tarda Som Voltregà i el PDECat podrien signar el document contra l'alcalde Xavier Vilamala. Informa Carles Fiter.
 13:25 ÚLTIMA HORA La Comissió Europea avala l'aplicació del 155 a Catalunya. El portaveu de la CE ha indicat que la mesura es troba “dins” de la Constitució espanyola.
 13:24 ERC avisa que qui es mantingui equidistant «s'estarà posant al costat dels repressors»; informa Roger Tugas. Sergi Sabrià alerta que és "molt difícil mantenir acords amb els que promouen el 155", en relació als acords locals amb el PSC, i aposta per proclamar la República "com la millor resposta" a l'aplicació d'aquest article.
Entrades anteriors »
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont a la manifestació per reclamar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Adrià Costa
01/01/1970
El president de la Generalitat vol explicar-se al Senat, però manté el rumb i promourà la declaració de l'estat català durant el ple específic del Parlament | El debat del 155 a la cambra alta espanyola coincidirà amb el punt àlgid del procés català, que de moment no passa per la celebració d'eleccions
01/01/1970
El tinent d'alcalde socialista a l'Ajuntament de Barcelona nega estar preocupat per un possible trencament del pacte de govern amb Ada Colau a la capital catalana
Jordi Turull, conseller de la Presidència, en l'homenatge a Josep Tarradellas | Govern
01/01/1970
El conseller de la Presidència lamenta que, 40 anys després del retorn de Tarradellas, no hi hagi "diàleg i mediació" per preservar les institucions catalanes
01/01/1970
El fiscal general de l'Estat adverteix que, "independentment", ja hi ha fets que han passat fins ara "pels quals s'haurà de respondre"
01/01/1970
El Govern afirma que hi ha 307 entitats afectades pels ajuts de la direcció general de d'acció cívica i comunitàroa i 224 en el cas de Joventut