Albert Abelló (CiU): «Fa vuit anys del Mercat Central, no tenia ni Facebook»

Entrevista a l'alcaldable de Convergència i Unió en motiu de les eleccions municipals del 24 de maig

, Tarragona | 18/05/2015 a les 07:30h
Especial: Entrevistes als candidats de les eleccions municipals de Tarragona 2015
Arxivat a: Política, entrevista, eleccions municipals 2015, CiU, Albert Abelló, cromos, Mercat Central, Tarragona, convergència
Aquesta notícia es va publicar originalment el 18/05/2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Albert Abelló, amb la vista del centre de Tarragona des de la seva oficina a l'àtic de l'Hotel Urbis. Foto: Josep M. Llauradó


El fundador de la històrica cadena «Anna Pons» i fins fa poc president de la Cambra de Comerç va protagonitzar un dels serials polítics més llargs darrerament a la nostra ciutat. Albert Abelló encapçala, malgrat tot, la candidatura de Convergència i Unió a les municipals de Tarragona i assegura que la seva prioritat és «canviar i despertar la ciutat entre tots». A banda del culebrot per acabar sent escollit com a cap de llista, també ha protagonitzat un episodi com el dels àlbums de cromos, uns àlbums que, afirma, van costar 25.000 euros «o una cosa d'aquestes».

En una entrevista a TarragonaDiari.cat, el candidat assegura que si ha de triar entre el partit i Tarragona triarà Tarragona, «per descomptat», i sobre el govern, Ballesteros creu que ha estat «ineficient» i que «no ha sabut acabar res del que ha començat». Un dels exemples que posa és el Mercat Central: «Ara farà vuit anys de l'inici de les obres. Jo fa vuit anys no tenia ni Facebook», diu. Per últim posa en dubte la viabilitat dels Jocs del Mediterrani tot afirmant que si no es compleixen uns requisits «els retornarem».

— Què ha canviat a Convergència a banda de la llista?
— Convergència ha fet un exercici de valentia i generositat, d'entendre que a la ciutat de Tarragona hi ha un projecte a construir i ha ficat el partit al servei de la ciutat. Amb una llista de persones independents, de persones que no han estat mai en política, persones amb carnet tant de Convergència com d'Unió, però amb una figura que és el candidat, Albert Abelló, que és independent, que no ha estat mai al món de la política. Jo crec que ha canviat i ha fet una aposta molt valenta i decidida per a la ciutat.

— Però el projecte es manté?
— Sí, és clar, Convergència té un ideari que evidentment es manté, jo hi crec, però el projecte és un altre. Tenim un envàs però el contingut és diferent.

— Tothom que es presenta diu voler canviar aquesta ciutat. Què creieu que es pot fer des d'un ajuntament com el de Tarragona, amb el sostre de despesa actual? Fins a on pot arribar l'acció de l'Ajuntament, què vol fer Convergència?
— Per canviar la ciutat el primer que hem de fer és reformar la nostra administració local amb actitud, amb lideratge, amb decisió, amb projectes... Si nosaltres podem tindre una idea de ciutat i volem transformar aquesta ciutat, però l'eina principal que és el nostre ajuntament no funciona, evidentment no ho aconseguirem, ni nosaltres ni ningú. Segon, un ajuntament pot decidir molt pel futur d'una ciutat o d'un poble, moltíssim. Hi ha moltes coses que depenen de la decisió política municipal. El que passa és que el més fàcil és fotre-li les excuses a un altre, sempre podem trobar excuses. Però hi ha moltes decisions de caràcter de decisió econòmica, de política cultural... Per exemple, el tema de l'ocupació: generar economia, generar oportunitats en una ciutat, que en bona mesura també passa perquè els ajuntaments generin oportunitats perquè es generin esdeveniments econòmics, culturals o esportius.

— Quina és la quantitat de diners que ha dedicat la seva candidatura a la precampanya i campanya de les eleccions municipals?
— Nosaltres ens gastarem el que marca la llei. La campanya, que comença el 8 de maig fins al 23, hi ha la llei electoral que diu quin és el pressupost que s'ha de dedicar, que ara mateix no me'n recordo, i nosaltres ens cenyirem a la llei que és a la campanya electoral, com han de fer tots els partits polítics.

— I quant s'ha gastat Convergència i Unió en la campanya des que Albert Abelló n'és el candidat?
— Nosaltres l'únic que hem fet en aquesta campanya preelectoral és la difusió dels àlbums de cromos, suposo que la pregunta va per aquí, però en lloc de gastar-nos aquests diners en fulletons, en cartes al diari o en tanques publicitàries, nosaltres hem fet aquesta iniciativa promocional de la impressió d'aquests cromos i d'aquests àlbums, que val uns 25.000 euros, o una cosa d'aquestes. Però vaja, més enllà d'això, estem treballant amb gent del partit, de suport i ajuda a la gent de la llista i amb una campanya continguda en l'àmbit de despesa.

— Tarragona és una ciutat molt dispersa i amb múltiples identitats i orígens. On creu que arriba millor el seu missatge?
— Jo crec que el target, el públic objectiu, és totes aquelles persones que realment estimen la ciutat de Tarragona i volen transformar-la i que consideren que és el moment oportú perquè hi hagi algun canvi. Les eleccions municipals es basen molt en clau personal, les persones voten algú que els mereix la suficient confiança, no necessàriament hi tenen a veure les sigles. Ens dirigim a les persones que estiguin insatisfetes amb la situació de la ciutat, i això pot ser des de Bonavista, Sant Salvador, Sant Pere i Sant Pau, Part Baixa, Ferran... d'arreu de la ciutat. Si vols governar una ciutat tan polièdrica com és la ciutat de Tarragona, no gaire gran però molt complexa, has d'escoltar tothom, el teu públic ha de ser tothom i has de treballar per tothom.

— Com valora el govern Ballesteros?
— Jo crec que el senyor Ballesteros és una persona entranyable, una gran persona, una persona molt pròxima, almenys aparentment, però com a alcalde jo crec que ha estat un mal alcalde. Els primers quatre anys tothom li va donar un cert marge, però els darrers quatre anys ha estat un govern totalment ineficient i que no ha sigut capaç d'acabar absolutament res del que ha començat. Per tant, la meva valoració és una valoració negativa, no tant per les persones que, insisteixo, són totes grans persones, però en l'àmbit d'execució de projectes, de capacitats i de saber tindre una ciutat amb un projecte després de vuit anys... no entenc res. I aquesta és una de les raons que avui estiguem aquí, és perquè creiem que aquesta ciutat entre tots l'hem de canviar i l'hem de fer despertar.

— No ha fet res de bo?
— Jo no dic que no hagi fet res de bo, perquè en vuit anys sempre es fan coses bones, però a nivell global, de projectes, d'iniciatives... El Mercat Central ara farà vuit anys que està en obres. Fa vuit anys jo no tenia ni Facebook. Hi ha un seguit d'exemples molt grans que no s'han sabut desencallar: Jaume I, Savinosa, Banc d'Espanya, Tabacalera... Hi ha tota una quantitat de temes que estan inacabats, que fa que s'hagi acumulat molta desil·lusió durant aquests vuit anys sobretot amb la governança.

— Convergència és una formació recentment declarada independentista. En cas d'independència, i amb un govern d'Albert Abelló, què farà l'Ajuntament de Tarragona? Se sumarà a un procés de declaració unilateral d'independència?
— Nosaltres, com diem al nostre programa, estarem sempre al costat del país, sempre. Crec que Tarragona, com a ciutat i com a capital, això ho ha de portar incorporat i no s'han de qüestionar en cap moment les decisions del nostre país.

— L'Ajuntament de Barcelona comença a plantejar-se elevar el salari mínim de la ciutat perquè allà el cost de la vida és més alt. Creu que es pot viure amb 648,60 euros a Tarragona?
— Jo crec que el problema que té Tarragona no és tant parlar de si es pot viure amb 648 euros sinó que tenim una taxa d'atur per sobre de la mitjana, que tenim un quaranta i escaig per cent a l'atur, i que el primer objectiu que hem de tindre és generar ocupació. La millor política social que es pot fer és generar ocupació. A partir d'aquí, tan de bo en un futur amb les persones que tinguem ocupades puguem estar parlant de buscar mesures com les que està plantejant Barcelona, però a dia d'avui no és tant incrementar aquest sou interprofessional sinó donar feina a una quantitat, jo crec que són més de dotze mil persones d'aquesta ciutat que no tenen feina avui dia.

— Repeteixo la pregunta. A Tarragona es pot viure amb 648 euros?
— Evidentment que no. Però a la Part Alta hi ha una quantitat de gent gran important que passa amb tres-cents euros al mes, hi ha gent que ho està passant molt malament en aquesta ciutat.

— La ciutadania demana participació i transparència. Fins a quin punt es pot facilitar la participació i ser transparent, en política?
— Jo crec que les persones que estiguem a l'Ajuntament hem de ser absolutament transparents en tot el que fem en el dia a dia: pressupostos, licitacions, sous dels nostres càrrecs públics, agendes, on estem a cada moment. Jo crec que justament hi ha elements tecnològics avui dia com és el web. Ara mateix si entres al web de l'Ajuntament i vols saber el que cobra l'alcalde o els regidors jo no ho he sabut trobar. Reconec que no sóc una persona digitalment superavançada, però vaja. Es parla molt de transparència i el senyor Ballesteros fa una declaració en què diu que té cinc-cents euros al banc, però siguem rigorosos. Les persones que estem al servei de la ciutat, sí o sí, hem  de ser transparents a tots els nivells. I s'ha de fer participar en totes les decisions ciutadanes, però no en unes perquè interessa i en les altres no, perquè hi ha moltes decisions importants de la ciutat que en cap cas es fa participar la ciutadania.

— Quins són els eixos principals de la campanya i com es traduirien en un futurible govern municipal?
— L'eix principal, com no podia ser d'una altra manera, és la gestió d'ocupació en aquesta ciutat. Això passa per què l'Ajuntament faci polítiques econòmiques amb decisions a tots nivells que faci que en aquesta ciutat passin coses i que això es transformi en oportunitats. I, en segon lloc, fer que la ciutat sigui capaç de gestionar-se adequadament perquè tot això que estem dient pugui acabar passant. A l'Ajuntament hi ha molts càrrecs de confiança, això s'ha de mirar que funcioni millor. Hem de buscar una administració eficient, molt més pròxima als ciutadans, l'Ajuntament ha d'anar a la velocitat de la ciutadania, no al revés. I, després, si això ho aconseguim, ha de repercutir en qualitat de vida per als nostres ciutadans. Hem de fer una ciutat molt més neta, molt més segura, amb una qualitat de vida més alta, i que tot plegat ens faci sentir molt orgullosos.

— La ciutadania té dret a conèixer els pactes postelectorals abans de votar? Amb qui pactaria i amb qui no pactaria?
— Nosaltres no en tenim cap, si hi ha altres partits que sí que en tenen, naturalment els hauríem de saber. Aquí poden passar moltes coses i ens sembla que el més important és assegurar la governabilitat d'aquesta ciutat i que qui la governi ho faci amb un criteri realment positiu i per aconseguir les millores. Nosaltres no hi pensem en això, ara.

— No hi ha cap partit amb qui vegin inviable cap mena de pacte?
— Nosaltres el que volem és fer una bona campanya, si pot ser que els pactes electorals no tinguin necessitat de ser, i si hi són intentar pactar amb aquells partits que aportin coses positives a la ciutat. Però l'aritmètica política és molt complexa, no és fàcil.

— Què va abans, el partit o Tarragona?
— Tarragona, per suposat.

— També en el cas d'un pacte entre el PP i Convergència?
— Jo entro aquí per Tarragona. El que passa és que ho faig perquè hi ha un partit que és CiU que diposita la confiança en aquelles persones que m'acompanyen i en mi mateix. Però no estem aquí per fer carrera política.

— La propera és la legislatura dels Jocs del Mediterrani. Si entren al govern, serà o no serà una prioritat?
— Nosaltres estem a favor dels Jocs del Mediterrani, no hem dit mai que hi estiguem en contra. Però perquè hi donguem suport volem que ens contestin tres coses. La primera: on són els diners? Si això és un esdeveniment nacional, a nivell de govern espanyol, doncs una de les administracions que estan compromeses a aportar diners és el govern d'Espanya. Hi són? M'agradaria saber on són. En segon lloc: com està el programa de les obres? Perquè els Jocs del Mediterrani són al maig-juny de 2017, no es poden endarrerir. No serà com al Mercat, que poden passar un, dos anys, fins quan faci falta, sinó que sí o sí s'han de fer al maig-juny del 2017. Realment hi ha els projectes en marxa? Estan en fase de licitació? Hi ha temps per arribar al maig de 2017? I, en tercer lloc, que també ens expliquin el benefici que s'aportarà a la ciutat. Aquí hi ha una quantitat de beneficis, tangibles i intangibles, que algú també ens ho quantifiqui. Jo crec que són preguntes que són lícites i són bones de saber. Si això és correcte, evidentment, donem suport als Jocs del Mediterrani. Si això no és així, nosaltres retornarem els Jocs del Mediterrani. Contemplarem la possibilitat de retornar els Jocs del Mediterrani. Perquè si nosaltres arribem al mes de juny-juliol i ens trobem amb la governança d'aquesta ciutat i veiem que no hi ha els diners, que no hi ha els projectes, i ningú no ens explica el benefici, si més no, ja farem una consulta popular aviam la gent què ens diu. En tot cas, que sigui la ciutat la que assumeixi la responsabilitat de dir que no. Què hem de fer? Hem de fer un ridícul internacional? Si hi ha gent que durant anys no han fet la seva feina... Estic parlant hipotèticament, estic segur que no serà així. Si això serveix perquè s'esperoni i es fiqui la directa i finalment això es porti a terme, estem encantats.

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Felip VI i la reina d'Espanya, en l'arribada a l'entrega dels premis Princesa d'Astúries | Casa Reial
01/01/1970
El rei apel·la a la "democràcia, les regles fonamentals i l'estat de dret" per donar suport a Rajoy en les hores prèvies a l'aplicació de l'article 155 | Jean-Claude Juncker, Donald Tusk i Antonio Tajani fan costat a l'Estat, carreguen contra "l'egoisme nacionalista" i sostenen que canviar fronteres "pot portar als inferns"
01/01/1970
L’espectacle de clown i teatre gestual ha estat premiat amb el guardó Zirkòlika de Circ de Catalunya 2016
Milers de formigues damunt la sorra de la Platja Llarga de Tarragona | Quim Castellví
01/01/1970
A diversos municipis del Camp de Tarragona s'ha pogut veure una gran quantitat d'aquests insectes
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb els dies posteriors a l'1 d'octubre
 00:46 ÚLTIMA HORA Rajoy destituirà Puigdemont i tot el Govern amb l'article 155, segons «El País». L’estratègia del president del govern espanyol implicaria cessar tot el govern català en bloc i nomenar un representant que en centralitzi les tasques de coordinació.
 22:47 OPINIÓ «La força de la gent», l'article de Carme Porta. 
 22:47 OPINIÓ «I tot, per no permetre votar», l'article de Jordi Bianciotto.
 22:46 OPINIÓ «Resistir», l'article d'Aleix Sarri. 
 22:45 LA VEU DE NACIÓ «El cop d'estat», l'article de Ferran Casas.
 21:56 El PSC del Bages contradiu Pedro Sánchez i considera que el 155 «no és la solució». Els socialistes del Consell Comarcal rebutgen que l'anunci d'aplicació de l'article 155 "hagi substituït la petició no corresposta del President de la Generalitat de mantenir una reunió per parlar-ne".
 21:55 Quan el PSOE se'n reia del PP i assegurava que no aplicarien el 155. Rajoy i Sánchez han fet oficial aquest divendres l'acord per intervenir l'autonomia de Catalunya, però mesos enrere els socialistes presumien de tot just el contrari.
 21:25 VÍDEO Estudiants de la UAB desmunten les mentides d'«Espejo Público» sobre el procés català. Una desena d'alumnes de la Facultat de Ciències de la Comunicació defensen la pluralitat lingüística i ideològica que hi ha a les aules de la universitat.
 20:59 L'exministre Joan Majó es dona de baixa del PSC. "No vull recolzar de cap manera, ni directa ni indirecta, la política del PP, tal com diu i sembla que està fent el PSOE", sentencia en la carta que ha enviat a Miquel Iceta.
 20:45 Un exambaixador britànic, sobre el 155: «És feixisme». Craig Murray ha carregat amb duresa contra l'acord entre PP, PSOE i Ciutadans per convocar eleccions a Catalunya.
 20:25 ÚLTIMA HORA Felip VI avisa que l'«inacceptable intent de secessió» es frenarà amb tots els instruments de l'Estat. El monarca, quan queden poques hores per a l'activació de l'article 155, apel·la a la "democràcia, les regles fonamentals i l'estat de dret" per donar suport a Rajoy. Jean-Claude Juncker, Donald Tusk i Antonio Tajani fan costat a l'Estat, carreguen contra "l'egoïsme nacionalista" i sostenen que canviar fronteres "pot portar als inferns".
 19:50 PRIMÍCIA La junta de portaveus reclamarà dilluns la llibertat dels «presos polítics» Sànchez i Cuixart. JxSí i la CUP registren un text on s'exigeix aturar també el procés contra Trapero i "que s'aturi la repressió i la vulneració de drets i llibertats fonamentals que estan portant a terme les institucions de l'estat espanyol".
 19:44 Juncker tanca files amb l'estat de dret i elogia el paper de la monarquia espanyola. El president de la Comissió Europea destaca la "bonica visió" de trobar-se Oviedo ple de banderes espanyoles abans de l'entrega de premis Princesa d'Astúries que també reben Antonio Tajani i Donald Tusk.
 19:43 24 premis Nobel demanen «mediació i negociació» en el conflicte entre Catalunya i Espanya. En una carta oberta denuncien les escenes de violència i "brutalitat policial" de l'1-O.
 19:25 140 treballadors de la UE reclamen a Juncker que condemni la violència de l’1-O. Els funcionaris expressen "tristesa" per la resposta de la CE i "vergonya" per l'ús "desproporcionat" de la força per part de la policia espanyola.
 19:00 Anonymous anuncia un ciberatac massiu en defensa de Catalunya per aquest dissabte 21 d'octubre. Els hacktivistes mantenen viva la #OpCatalunya que van iniciar a mitjans de setembre i avisen de noves accions per demà. Per Mercè Molist.
 18:48 
Les cassolades, ara també amb el teu «smartphone». «Cacerolapp» és una aplicació per a mòbil que et permet escollir entre diferents estris per fer el màxim de soroll possible durant els vespres de protesta.
 18:22 TRIBUNA OBERTA «La revolució assenyada», l'article d'opinió de Sergi Tarrés. 
 18:10 L'Ajuntament de Sitges transfereix 500.000 euros a la banca ética. El consistori assegura realitzar aquesta acció "en rebuig de l’empresonament dels presidents d’ANC i Òminum Cultural i la possible implementació de l’article 155.
 18:01 L'Ajuntament d'Argentona ha anunciat que retirarà els seus fons del Banc Sabadell i CaixaBank. El consistori ha iniciat els tràmits per retirar 2,25 milions d'euros del Banc Sabadell i 555.000 euros de CaixaBank. Transferirà aquestes quantitats als comptes que té a Triodos Bank, entitat de banca ètica amb la qual opera des de l'abril del 2016.
 17:54 CANAL MADRID Discrepàncies pel ritme del 155: la data de les eleccions tensiona el bloc unionista; anàlisi de Roger Pi de Cabanyes. 
 17:07 ÀUDIO Filtren la segona declaració de Trapero: «L'atestat de la Guàrdia Civil sobre l'1-O és en gran part fals». El major dels Mossos d'Esquadra defensa davant l'Audiència Nacional espanyola que el cos va "canviar els horaris dels agents per tenir el màxim de gent".
 16:55 El Ple de Santa Maria de Palautordera declara Enric Millo persona no grata i exigeix l'alliberament de Sànchez i Cuixart. Consideren el delegat del Govern d'Espanya a Catalunya, com a un dels principals responsables de l'actuació violenta i desproporcionada dels cossos policials espanyols el passat 1 d'octubre. Per Jordi Purtí. 
 16:13 ÚLTIMA HORA L'Audiència Nacional investiga les trucades entre Trapero, Sànchez i Cuixart. La jutge Carmen Lamela ordena identificar els números del major dels Mossos, la intendent Teresa Laplana i els presidents de les entitats sobiranistes.
 16:01 CCOO de Catalunya demana evitar "boicots" per no perjudicar l’economia i l’ocupació. El sindicat fa una "crida a la responsabilitat" a les institucions i als agents econòmics i socials per evitar "portar el conflicte al món del treball".
 16:00 El PP responsabilitza l'alcalde de Sant Joan de Vilatorrada de les càrregues policials de l'1-O al municipi. Josep Lluís Javaloyes demana la dimissió de Gil Ariso per ser "el màxim responsable dels fets succeïts l'1 octubre als col·legis del municipi".
 16:00 L'ACM defensa l'escola catalana davant les afirmacions d'adoctrinament del PP i C’s. El món local reivindica que "el municipalisme seguirà construint una escola de qualitat" i rebutja qualsevol acusació "d'aquells que no poden acceptar la solidesa del sistema educatiu català".
 15:33 ERC i PSC trenquen el pacte de govern a Vacarisses després de l'aval del PSOE a l'aplicació del 155 a Catalunya. Les dues regidores socialistes han comunicat a l'alcalde, el republicà Toni Massana, que abandonen el govern, que ara queda en minoria.
 15:05 Banc Sabadell és l'empresa que més cau a l'Ibex-35 en un dia estable a la borsa. L'entitat que va iniciar els trasllats de seus cau un 2,01% a les 12.30 en una jornada de retirada d'efectius convocada per l'ANC i Òmnium en què La Caixa també perd un 0,82%. Per Roger Tugas.
 15:02 ÚLTIMA HORA La Guàrdia Civil marxa del CTTI després d'un registre per localitzar correus dels Mossos sobre l'1-O. El jutge ha ordenat que recopilin informació sobre la "inacció" dels Mossos durant el referèndum.
 15:02 El PSC avisa que «no donarà un xec en blanc al PSOE» per a l'aplicació del 155. “Si el PSOE està parlant amb el PP, s’haurà de veure quin acord pren el Consell de Ministres, i a partir d’aquí, quin suport li dona el PSOE i què acorda el PSC”, afirma Romero.
 14:52 El govern espanyol torpedina la comissió que investiga la violència policial de l'1-O. Íñigo Méndez de Vigo, portaveu de l'executiu estatal, anuncia que recorreran la decisió de la Generalitat al Tribunal Constitucional.
 14:38 La Guàrdia Civil interroga responsables de mitjans de comunicació per l’1-O. El director d'"El Punt Avui" assegura que els agents s'han interessat per saber com es va contractar la campanya del referèndum i l'editor del digital "directe!cat" es nega a declarar.
 14:25 LA VEU DE NACIÓ «El cop d'estat», l'article del subdirector de NacióDigital, Ferran Casas. 
 14:07 El govern espanyol evita concretar la data de les eleccions a Catalunya. El ministre Méndez de Vigo prioritza "restaurar la legalitat" i" aconseguir la neutralitat de l'administració autonòmica".
 14:06 Rajoy: «Hem arribat a aquesta situació perquè han volgut que arribéssim a aquesta situació». El president espanyol evita, des de Brussel·les, confirmar que al gener hi haurà convocatòria electoral o que s'intervindrà TV3.
 13:58 El PDECat convocarà una assemblea per decidir si trenca l'acord amb el PSC a Terrassa. El portaveu del grup municipal assegura que estan "ofegats" per les decisions del PSOE i dels socialistes catalans envers Catalunya. Miquel Sàmper remarca que la subsistència del pacte de govern a la ciutat depèn, en bona part, de la posició que adopti l'alcalde.
 13:48 L'AMI convoca una reunió extraordinària de l'executiva per aquest dissabte. Preveu fer un anàlisi de la situació política i es posarà sobre la taula la idoneïtat de convocar noves accions pels pròxims dies.
 13:47 El director dels Mossos: «No deixarem que ningú qüestioni la nostra professionalitat». Pere Soler assegura que la policia catalana no renunciarà als seus "valors" en l'obertura del curs a l'Institut de Seguretat Pública. Per Isaac Meler.
 13:41 Les càrregues policials de l'1-O deixen 1.066 ferits: 23 d'ells més grans de 79 anys i dos menors d'11. El Departament de Salut publica un informe amb les dades de ferits entre els dies 1 i 4 d'octubre.
 13:39 Un 80% de les pimes catalanes no es plantegen portar la seu social fora del país. Segons una enquesta de la Pimec, un 65% de les petites i mitjanes empreses del país assegura que el debat polític no afecta la seva activitat econòmica. Informa Oriol March.
 13:38 El Parlament fixarà dilluns el ple per aixecar la suspensió de la independència. Junts pel Sí i la CUP es plantegen que tingui format monogràfic o bé de debat de política general.
 13:35 Junqueras assegura que el Govern està preparat econòmicament per a la independència. El vicepresident del Govern afirma que té lligat com pagar les nòmines públiques, els serveis públics, la supervivència econòmica de Catalunya i aconseguir crèdit per a la Generalitat.
 13:33 Barcelona en Comú impedeix que l'Ajuntament de Barcelona declari Felip VI "persona non grata". El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, defensa que aquest posicionament ara és "inoportú".
 12:52 Sànchez acusa l'Audiència Nacional de fer una «interpretació extravagant» de la llei. L'escrit de la seva defensa carrega contra la fiscalia i demana substituir la presó per la retirada del passaport o la compareixença periòdica al jutjat.
 12:13 Torredembarra declara persones no grates Felip VI, Mariano Rajoy i Juan Ignacio Zoido. El plenari celebrat aquest dijous ha aprovat una moció de la CUP on s'acordava demanar la dimissió del president del govern espanyol i d'altres responsables polítics de l'1-O. Per Jonathan Oca
 12:01 La Federació Espanyola expedienta el Reus per desplegar una senyera gegant. Expedient de caràcter extraordinari perquè pot incórrer en una conducta “de violència, racisme, xenofòbia o intolerància.
 12:00 Un 80% de les pimes catalanes no es plantegen portar la seu social fora del país. Segons una enquesta de la Pimec, un 65% de les petites i mitjanes empreses del país assegura que el debat polític no afecta la seva activitat econòmica.
 11:59 Mayor Zaragoza i la Comissió pel Diàleg es mobilitzen per «evitar el precipici». L'exdirector general de la Unesco participarà en un acte al paranimf de la UB en què es demanarà una sortida negociada al conflicte i "fugir de posicions extremes".
 11:59 El Senat validarà divendres vinent l'aplicació del 155. La mesa cambra alta iniciarà els tràmits dissabte mateix i la proposta del govern espanyol la debatran en un comissió formada per 27 parlamentaris en què el PP hi té majoria absoluta.
Entrades anteriors »
Felip VI i la reina d'Espanya, en l'arribada a l'entrega dels premis Princesa d'Astúries | Casa Reial
01/01/1970
El rei apel·la a la "democràcia, les regles fonamentals i l'estat de dret" per donar suport a Rajoy en les hores prèvies a l'aplicació de l'article 155 | Jean-Claude Juncker, Donald Tusk i Antonio Tajani fan costat a l'Estat, carreguen contra "l'egoisme nacionalista" i sostenen que canviar fronteres "pot portar als inferns"
01/01/1970
Una desena d'alumnes de la Facultat de Ciències de la Comunicació defensen la pluralitat lingüística i ideològica que hi ha a les aules de la universitat