Arga Sentís (ICV-EUiA): «El govern Ballesteros ha estat decebedor»

Entrevista a l'alcaldable d'ICV-EUiA en motiu de les eleccions municipals del 24 de maig

, Tarragona | 14/05/2015 a les 00:20h
Especial: Entrevistes als candidats de les eleccions municipals de Tarragona 2015
Arxivat a: Política, entrevista, eleccions municipals 2015, ICV-EUiA, Arga Sentís, Tarragona
Aquesta notícia es va publicar originalment el 14/05/2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Arga Sentís, la cap de llista d'ICV-EUiA a Tarragona, a la seu del partit amb un cartell reivindicant la igualtat entre gèneres. Foto: Josep M. Llauradó


Iniciativa es presenta per segon cop seguit amb la seva única actual regidora Arga Sentís. El maig de 2011 van obtindre 2.602 vots (5'39%), cosa que els va fer retornar al consistori després de perdre la representació els quatre anys anteriors. La llista d'ICV-EUiA compta amb una nodrida presència de persones joves a la part alta i és una de les dues úniques candidatures amb opcions a entrar que és encapçalada per una dona, cosa que Sentís destaca pel seu feminisme.

En una entrevista a TarragonaDiari.cat, qualifica de «decebedor» el govern Ballesteros, ja que considera que «van perdre una oportunitat d'or» el 2007 amb el canvi de cadira entre Joan Miquel Nadal i l'actual alcalde. De fet, assegura que els darrers quatre anys no han tingut clares les prioritats alhora que augmenta el deute municipal. Malgrat la pressió de l'independentisme, afirma que «no està en l'agenda política de la ciutat» i, per tant, no aclareix quin seria el signe de vot de la coalició ecosocialista en cas de tornar-se a presentar la moció d'adhesió a l'Associació de Municipis per la Independència. Encaren aquesta campanya amb il·lusió, com totes les formacions, i negant tota mena de pacte precuinat.

— Quines novetats presenta la candidatura respecte a fa quatre anys? La cap de llista es manté però hi ha novetats.
— No, de fet és una llista que s'assembla bastant a les llistes que hem presentat sempre. Sempre hem presentat llistes que hi havia membres d'Iniciativa, d'Esquerra Unida i independents. Independents perquè no són militants, evidentment van a la llista perquè tenen unes coincidències amb el que és el diagnòstic i el que és el projecte polític o les propostes. No anem pel món fitxant independents sinó simplement fent candidatures amb gent compromesa. Aquesta és una llista en cremallera, la d'enguany, és una llista en què hi ha molts joves i, com a novetat més destacada, segurament és la incorporació a la candidata del número sis, que és un representant del Partit Republicà d'Esquerres. És un partit d'una llarga trajectòria perquè és el partit d'Azaña i del Marcel·lí Domingo aquí a Catalunya i reforça el perfil republicà i laic del nostre projecte.

— Per què aquesta gran presència de joves?
— Perquè apostem per la joventut. Nosaltres hem fet una candidatura que intentem que sigui representativa del que és la ciutat normal i també que expliqui quins són els nostres interessos, la gent a la qual nosaltres adrecem el nostre projecte polític. Pensem que la situació dels joves ara, en aquest moment, és una situació especialment preocupant. Són absolutament necessaris per construir un nou model d'una societat més justa, naturalment ho volem fer amb els joves. Joves que estan barrejats amb persones grans i d'una llarga trajectòria. 

— La majoria de caps de llista que es presenten a les eleccions municipals de Tarragona no tenen aquest perfil de «jove». És que no hi ha prou pedrera?
— Jo no sóc jove, tinc 51 anys, no se'm pot considerar jove. Però sóc dona! (riu) Jo crec que tenim joves prou ben formats com perquè siguin caps de llista. El que passa és que és difícil demanar a un jove que sigui cap de llista. Em sembla que és important també que quan et dediquis a la política tinguis feta una vida professional, perquè si no acaba sent tot molt complicat, entenc que estar a primera línia i agafar la responsabilitat de tirar del carro és interessant que ho facin els joves però també has de tenir en compte que els joves el primer que han de fer és buscar-se un futur professional. Més que res, perquè després ets molt més lliure per fer altres coses. Qualsevol que tingui fills ho pot veure i pot estar d'acord.

— Quina serà la quantitat de diners que ha dedicat i dedicarà la seva candidatura a la precampanya i campanya de les eleccions municipals, concretament a TGN?
— Sobre uns deu mil euros, aproximadament. Fa bastantes eleccions que intentem funcionar a través de bons d'ajut.

— Tarragona és una ciutat molt dispersa i amb múltiples identitats i orígens. On creu que arriba millor el seu missatge?
— Crec que precisament el repte és intentar fer un discurs que pugui arribar a tot arreu geogràficament de la ciutat, perquè un dels problemes d'aquesta ciutat és la fragmentació, que porta aparellada una fragmentació social. El repte de Tarragona és poder construir un discurs de ciutat que es pugui explicar igual al Centre, que a Ponent, a Sant Salvador i a Llevant. Nosaltres no canviem de discurs quan estem al Centre que quan estem a Ponent. I la veritat és que els resultats de les darreres eleccions municipals, autonòmiques, europees i generals, sí que ens donen una característica que a mi em sembla interessant que és que tenim un nivell de vot que és bastant homogeni a totes les zones de la ciutat. Tenim partits que tenen una diferència molt gran entre el percentatge de vots que tenen al Centre o a Bonavista. És un reflex del que tenim, de la realitat social de Tarragona.

— Com valora el govern Ballesteros?
— Dels vuit anys o dels quatre anys darrers? És el mateix alcalde però en dues situacions diferents. Segurament tenia més capacitat de maniobra i de canviar les coses en el primer mandat que en el segon. Jo crec que el balanç final és decebedor perquè no ha estat prou valent per fer els canvis que calia, per marcar prioritats, per fer una acció de govern que marqués un distanciament clar del que eren les inèrcies que arrossegava aquesta ciutat. Aquesta ciutat partia de molts anys de govern de la dreta amb diferents composicions. A Convergència sola, amb un mandat de Convergència amb els socialistes i després en mans d'un govern de Convergència amb el PP. I això implicava una certa manera de funcionar i una certa manera d'entendre la ciutat. En el moment en què va canviar l'Ajuntament i nosaltres vam quedar fora, que hi va haver un govern format pel PSC i Esquerra Republicana, que a més era un govern que tenia capacitat d'actuar perquè no depenia de jocs de majories i minories al plenari, hauria estat el moment en què hi hagués hagut un canvi radical de prioritats i això no es va produir. Sí que hi va haver un canvi de tarannà, no seria sincera, el canvi de tarannà entre el senyor Nadal i el senyor Ballesteros és evident, el senyor Ballesteros és molt amable. Té unes formes molt col·loquials, el senyor Nadal estava acostumat a una manera de fer molt... personalista. Es nota, és molt més proper i és un canvi positiu, però hi ha una manera d'intentar de continuar gestionant les coses però en realitat continua sent esclau dels mateixos temes i fins i tot intentant gestionar els mateixos marrons, no marcant una ruptura i dir que a partir d'ara això es farà d'una altra manera. Això ja va començar fa vuit anys, els darrers quatre anys realment ho tenia més difícil per diferents motius. En primer lloc, pel joc de majories i minories que hi havia al ple, que suposo que tampoc no li donava a ell la possibilitat d'executar del tot les seves polítiques, si és que realment tenia unes polítiques diferents de les que al final ha executat, que això no ho sabrem mai. Però també perquè la situació de crisi econòmica, la falta de recursos de l'Ajuntament i, fins i tot, les modificacions legislatives que s'han fet, la reforma de la llei d'administració local que treu moltes possibilitats als ajuntaments. L'ocasió d'or de canviar les prioritats segurament va ser el primer mandat de Ballesteros, que era clar que s'hauria d'haver definit una altra manera de fer i d'entendre la ciutat, en molts temes, en prioritats, en comportaments, en temes com el laïcisme per exemple.

— Què n'espera de l'Ajuntament? Per sí sol, en cas de governar, quina capacitat d'actuació té en aquests moments?
— L'ARSAL limita molt la capacitat d'actuació dels ajuntaments perquè els ha tret competències i a més els sotmet a un control molt estricte de despesa, de contractació, etc. Realment, fa que moltes coses siguin molt més complicades, per tal que els ajuntaments tinguin les seves eines per prendre les seves pròpies decisions. Davant d'una situació d'aquest tipus, a banda de denunciar-ho i d'intentar-ho canviar a les administracions competents i dir que atempta contra l'autonomia local i que és un retrocés democràtic, a banda, el que necessites també com a Ajuntament és marcar molt clarament les teves prioritats. Perquè quan la situació és complicada necessites tenir molt més clar quin és el teu projecte, què és allò pel que apostes, quines són les teves prioritats i defensar-les, lluitar per aquestes prioritats. I em sembla que, en això, no s'ha estat prou clar, no s'ha estat prou valent, no s'ha estat prou decidit. S'han dit moltes coses, però al final els compromisos de veritat no són les declaracions, els compromisos de veritat els veus en els pressupostos que marquen l'acció política. Jo penso que el balanç de les prioritats que marquen els pressupostos i el que marca l'acció política és decebedor.

— Casos concrets?
— Hi ha un cas que és emblemàtic però en podríem trobar cinquanta mil més, el que va passar amb el tema del Jaume I. És clar, d'entrada era un marrón, un forat, un desastre total en el que s'havien malbaratat un munt de diners públics, que és l'exemple més flagrant de mala gestió i un projecte absolutament absurd. Nosaltres ho vam denunciar des del primer moment, sempre havíem dit que no s'havia de fer un pàrquing a la Part Alta. Però bé, quan van entrar els nous, primer van intentar arreglar-ho i que allò acabés sent un pàrquing. Quan no se'n van ensortir perquè allò fos un pàrquing van estar mirant la manera per poder fer un pàrquing intel·ligent, però van intentar fer un altre pàrquing. Un pàrquing que no fos intel·ligent amb una empresa que se'n vulgui encarregar. Quan es troben que no hi ha cap empresa que es vulgui encarregar d'allò perquè allò no era una bona idea i, per tant, no trobaràs cap empresa que es vulgui fer càrrec del projecte, doncs ara se'ls ha ocorregut el tema de fer un concurs d'idees per veure què fas amb el pàrquing. Em sembla que aquest és un exemple bastant gràfic de com funcionen les coses. També hi ha el tema del Mercat, que també en el seu moment era una obra sobredimensionada i faraònica i que continuen, que al final ha acabat com ha acabat, amb la situació que estem ara. Aquestes obres que han durat moltíssim, que havien de servir per revitalitzar el comerç local, la zona centre i que havia de solucionar no sé quants problemes i al final el que ha acabat comportant és un munt de problemes pels veïns de la zona, un munt de problemes pels comerciants de la zona, i al final acabarem amb un mercat que ens sortirà caríssim i que sempre serà deficitari quan tot això s'hauria d'haver solucionat des d'un primer moment simplement amb un projecte de reforma del Mercat que el posés en condicions i prou. Sense empescar-nos aquestes obres totalment faraòniques que no porten enlloc i que generen deutes. A més, uns deutes que estem pagant en una època que hi ha pocs diners, hi ha pocs recursos, i que la prioritat evidentment hauria de ser atendre les necessitats de les persones, no pagar deutes de macroprojectes.

— Iniciativa seria partidària no de pagar els deutes?
— No, nosaltres som partidaris de fer una auditoria del deute, però per molt que a tu t'agradés no pagar els deutes és evident que des d'una administració dir «no pago el que dec» és molt complicat. Una altra cosa és fer una auditoria per saber exactament en què t'has gastat els diners, quina part del deute és un deute que no s'hauria d'haver fet mai, quina part del deute és legítim, com a mínim per saber-ho. I, amb coneixement de que passa, poder decidir.

— I què faria amb el deute il·legítim?
— A veure, un ajuntament té molt poca capacitat per decidir que no paga. Entre altres coses perquè estem parlant d'ajuntaments intervinguts i damunt dels ajuntaments hi ha altres institucions que els estan controlant. Plantejar-se des d'una institució la desobediència civil pot ser molt romàntic, però és molt poc operatiu, perquè un ajuntament necessita fer un pressupost, pagar els funcionaris, mantenir els serveis públics...

— Quin seria el posicionament que adoptaria Iniciativa en el cas de governar alhora que es produís un procés de ruptura entre Catalunya i l'Estat? Quin serà el signe de vot d'ICV-EUiA en el cas que es torni a presentar la moció de l'AMI?
— En un ajuntament governat per la nostra coalició, Altafulla, es va adherir a l'Associació de Municipis per la Independència, però es va adherir perquè va fer una consulta i els ciutadans van decidir que sí que s'hi volien adherir. Aquí a Tarragona evidentment això no s'havia fet i d'alguna manera treies a la ciutat de Tarragona la capacitat de decidir adherir-se o no adherir-se a una altra institució supramunicipal i decidir-ho directament des del plenari. És un tema que s'ha de consultar als ciutadans perquè cap dels partits que es van presentar a les municipals portava aquest punt dins del seu programa. En tot cas, s'hauria de preguntar als ciutadans perquè ells decidissin, és una cosa tan fàcil com això.

— Però Tarragona ja va votar el 9 de novembre.
— La veritat és que jo crec que el tema de l'Associació de Municipis per la Independència no crec que sigui ara mateix una cosa que estigui a l'agenda política d'aquesta ciutat.

— En tot cas, el 27 de setembre apunta com a data clau pel sobiranisme. Què faria Iniciativa amb l'Ajuntament de Tarragona si hi governés i s'esdevingués un procés de ruptura entre Catalunya i l'Estat?
— En política es poden avançar escenaris, però no es pot sense tenir una visió del context, això dependria de moltíssimes coses, depèn de com estigui la situació, depèn de la tensió que en aquell moment hi pugui haver amb l'Estat, la possibilitat o no de fer acords... Estem avançant moltes hipòtesis sobre escenaris futurs que no controlem, que no sabem quins seran.

— L'Ajuntament de Barcelona comença a plantejar-se elevar el salari mínim de la ciutat perquè allà el cost de la vida és més alt. Creu que es pot viure amb 648,60 euros a Tarragona?
— A Tarragona hi ha gent que viu amb 648 euros al mes i amb menys, però jo no sé com s'ho fan. A Tarragona hi ha gent que són herois, se'ls hi hauria de fer un monument. Aquestes famílies que aguanten amb sis-cents o fins i tot amb quatre-cents euros al mes jo no sé com s'ho fan, és molt difícil viure dignament. En el cas de Barcelona, pensa que Barcelona té una carta municipal diferent de la de Tarragona, té més possibilitats de fer coses que Tarragona. De totes maneres, penso que a Tarragona i a qualsevol lloc viure amb sis-cents euros és molt i molt complicat, però el pitjor és que tenim gent que estem vivint amb menys.

— La ciutadania demana participació i transparència. Fins a quin punt es pot facilitar la participació i ser transparent, en política?
— Els processos de participació sempre tenen una part tècnica, han de ser processos en què s'avaluïn els pros i els contres i la gent pugui decidir, de manera que tots guanyen i tots perden i tothom es corresponsabilitza de la decisió final. Ara bé, la participació és un dret, però no és una obligació. Les administracions han de voler fer processos participatius, no només perquè és un dret de la gent sinó perquè és molt més fàcil governar des de la participació, aconsegueixes que la gent sigui corresponsable de les decisions, que la gent s'involucri de la vida pública, però no pots obligar ningú a participar.

— La ciutadania té dret a conèixer els pactes postelectorals abans de votar? Amb qui pactaria i amb qui no pactaria?
— Si algú ja té pactes postelectorals jo penso que seria molt interessant que la ciutadania els conegués, evidentment, perquè el darrer mandat ens vam trobar que hi havia un pacte cuinat entre Convergència i el PP que, és clar, tenint en compte com estaven jo no sé si...

— No hi havia un pacte precuinat entre Iniciativa i el PSC?
— No. No hem tingut mai cap pacte amb el PSC, ni en el darrer mandat ni ara. A més, nosaltres sempre hem dit molt clarament que els nostres pactes són en funció dels resultats i són sobre programa. També és evident que hi ha gent amb qui mai no podrem pactar, mai de la vida, perquè no tens cap coincidència programàtica, amb el PP seria impossible, amb Convergència seria complicadíssim, però en tot cas qualsevol possibilitat de pacte ha de ser sobre programa.

— Quins són els eixos principals de la campanya i com es traduirien en un futurible govern municipal?
— La nostra prioritat és el rescat social perquè estem en una situació d'emergència social i aquesta ha de ser la primera. Això es concreta en crear ocupació i impulsar una economia que sigui cooperativa i que sigui verda per intentar canviar el paradigma econòmic des dels ajuntaments. També treballar per defensar una ciutat amb justícia social, defensant els serveis públics, apostem per la municipalització dels serveis públics, per la gestió pública dels serveis municipals i lluitant per la gestió pública dels serveis que no siguin municipals. Una ciutat on es pugui viure amb dignitat, lliure de desnonaments, on els joves puguin desenvolupar el seu projecte vital, una ciutat que sigui accessible per a tothom, sense barreres arquitectòniques ni de cap tipus, i una ciutat que aposti també per la cultura perquè la cultura és un element de creació de ciutadans crítics i lliures, de pensament democràtic. On es pugui viure en comunitat i en el cas de Tarragona se superi aquesta fragmentació urbanística que és un dels problemes que arrossega aquesta ciutat. I, a més, una ciutat que aposti per construir un espai de democràcia, un espai de democràcia participativa.

— La propera és la legislatura dels Jocs del Mediterrani. Si entren al govern, serà o no serà una prioritat?
— La veritat és que la nostra postura no ha canviat gaire des del començament, el que ha canviat és el context, en el context actual segurament ningú ara apostaria per fer uns Jocs. L'atractiu que poden tenir aquest tipus d'esdeveniments no està en l'esdeveniment en sí, sinó en el llegat que puguin deixar a la ciutat, què en pots treure d'allò, perquè és una ocasió per atreure inversions públiques i privades que et permetin solucionar mancances endèmiques que tinguis, aquelles coses que malauradament no tens prou recursos per solucionar i que et permetin sortir-ne amb uns problemes solucionats o amb unes coses que si no haurien estat difícils d'aconseguir. Si haguessin tret dels Jocs la possibilitat de millorar la mobilitat de la ciutat i els pobles del Camp de Tarragona i la mobilitat quotidiana amb Barcelona, que hi havia la possibilitat de fer-ho perquè els Jocs estaven distribuïts en diferents seus, i també amb l'Anella Olímpica de Campclar cosir la ciutat, doncs hauria estat un llegat que hauria complert aspectes prou positius. És clar, a hores d'ara el que tenim és que el llegat que deixa els Jocs està molt poc definit, en tot cas sembla que el llegat que deixarà serà d'equipaments, no pas d'infraestructures, és un llegat minso. I d'altra banda el compromís de la resta d'administracions per efectuar aquestes inversions que són necessàries doncs tampoc ho veig jo gaire definit. Les declaracions no volen dir res, els compromisos són partides pressupostàries. Això presenta un risc que això acabi sent un esdeveniment que paguem nosaltres i que ens generi un deute que ens hipotequi encara més el futur. És una situació que ja és prou complicada amb els deutes que estem pagant.

— Si Iniciativa tingués responsabilitats de govern, què faria?
— Si no tinguéssim molt i molt definida la viabilitat econòmica que passa per l'aportació, per concretar molt l'aportació de la resta d'administracions, no ho tiraríem endavant. Estem dins del calendari, però apurant molt, anem justets de terminis. I és evident que quan ja has fet una despesa vols continuar pel que ja t'has gastat, però has de mirar què t'has gastat fins ara i què pots perdre si continues tirant cap endavant i llavors fer la valoració de què et surt més a compte.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Y que lo digas tu..
pegasus, 15/05/2015 a les 16:07
+0
-0
vaya...

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona, en un acte del PSC a la ciutat | Jonathan Oca
Jonathan Oca
01/01/1970
L'alcalde de Tarragona assegura que encara hi ha temps per evitar aquesta acció i recomana a Puigdemont que convoqui eleccions | Una piulada del batlle ha rebut desenes de respostes que el titllen de "còmplice"
Almenys 4.000 persones omplen el Mercadal per demanar l'alliberament de Cuixart i Sànchez | ANC Reus
Jonathan Oca
01/01/1970
Davant de les portes de l'Ajuntament de Reus s'ha rebutjat la supressió de l'autogovern i les mesures que vol aplicar Rajoy
Un autobús a punt de marxar cap a la manifestació de Barcelona des de Tarragona | ACN
01/01/1970
Centenars de passatgers viatgen amb pancartes de suport als líders de l'ANC i Òmnium
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i l'aplicació de l'article 155
 23:13 El líder d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch, considera que "el PSC no pot estar ni un minut més al govern de la capital de Catalunya", i demana que Colau reuneixi els grups contraris al 155 per trobar una sortida democràtica davant "el cop contra les institucions catalanes".
 23:06 Convergència Democràtica Aranesa alerta que el 155 paralitzarà «de facto» el govern aranès. El partit mostra el "total rebuig i condemna a la interpretació de la democràcia en aquests termes totalitaris".
 22:36 Catalá insta Puigdemont a actuar amb «responsabilitat» i avisa que la justícia és «eficaç». El ministre de Justícia critica Carme Forcadell per apuntar que l'aplicació del 155 sigui un "cop d'estat".
 22:30 Societat Civil Catalana (SCC) veu "positiva" la decisió del govern espanyol de recórrer a l'article 155 i reclama que s'apliquin "el més aviat possible les mesures per tornar a la normalitat institucional". L'entitat defensa que l'aplicació del 155 "garanteix l'autogovern de Catalunya i fa una crida a la convivència i la concòrdia".
 22:24 Un noi i una noia han estat detinguts a Barcelona per intentar agredir un agent de la Policia Nacional espanyola davant la delegació del govern espanyol. Els fets han passat minuts després de finalitzar-se la concentració en suport a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
 22:20 El líder del PP català, Xavier García Albiol, acusa Carme Forcadell d'"apallissar" més de la meitat dels catalans pel tracte a l'oposició. També titlla de "provocació" que Puigdemont parli de vulneració de l'estat de dret per l'activació de l'article 155.
 22:09 DOCUMENT Puigdemont equipara Rajoy amb Franco i demana activar el Parlament per declarar la independència. Llegeix el discurs íntegre del president de la Generalitat.
 21:54 El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, veu "lògic" que una querella per rebel·lió contra Carles Puigdemont suposi "mesures cautelars severes".
 21:52 ÀUDIO Saül Gordillo, director de Catalunya Ràdio: «Seguirem treballant amb el mateix compromís i rigor».
 21:46 El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, considera que l'activació de l'article 155 suposa "un veritable cop d'estat contra un Govern i un Parlament legítims" que sempre han actuat a partir del principi democràtic i "emparats pel mandat popular" del 27-S i de l'1-O. "Ens pertoca defensar la democràcia i la República", ha defensat en declaracions a TV3.
 21:40 JxSí i la CUP pacten celebrar divendres el ple del Parlament que respondrà al 155 i que pot declarar la independència.
 21:35 Milers de lleidatans també surten al carrer en contra de la suspensió de l'autonomia catalana; per Àlvar Llobet.
 21:33 Milers de persones tornen a omplir el Mercadal de Reus per exigir l'alliberament dels "presos polítics"; explica Jonathan Oca.
 21:13 El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, equipara Rajoy amb Franco i demana activar el Parlament per declarar la independència; per Oriol March.
 21:11 L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, dimiteix de la direcció del PSOE després de l'aplicació de l'article 155; informa Sara González.
 21:09 Carles Puigdemont acaba el seu discurs amb un "visca Catalunya".
 21:07 
 21:06 Carles Puigdemont anuncia que demanarà un ple del Parlament "per debatre i decidir sobre l'intent de liquidar l'autogovern i la democràcia" de Catalunya.
 21:06 Carles Puigdemont: "Les institucions catalanes i el poble de Catalunya no podem acceptar aquest atac".
 21:03 Carles Puigdemont critica que el govern espanyol "s'ha proclamat de manera il·legítima el responsable de la voluntat dels catalans".
 21:02 Carles Puigdemont considera l'aplicació de l'article 155 com "la liquidació de l'augotogovern i la voluntat democràtica dels catalans".
 21:01 El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, critica que totes les propostes de diàleg al govern espanyol han tingut la mateixa resposta: "O el silenci o la repressió".
 20:41 Unes 500 persones són a la plaça Sant Jaume de Barcelona a l'espera de la declaració institucional de Carles Puigdemont, que es veurà a través de TV3.
 20:35 Rajoy agreuja el conflicte amb el 155, destaca la premsa internacional. Els mitjans d'arreu del món també es fan ressò de la resposta ciutadana en forma de manifestació a Barcelona.
 20:31 L'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero afirma que el Govern encara pot "rectificar" com a "acte polític intel·ligent" i convocar eleccions.
 20:06 El primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, titlla de "penós" veure el socialista Pedro Sánchez amb Mariano Rajoy i Albert Rivera pel seu suport a l'article 155. "Si s'ha oblidat de les seves bases, cap canvi democràtic serà amb ell, sinó a pesar seu", defensa.
 
 19:58 Carme Forcadell es compromet a defensar la sobirania del Parlament: «No farem cap pas enrere». La presidenta de la cambra catalana compareix amb els representants sobiranistes de la mesa i acusa el president espanyol de completar "un cop d'estat de facto". "Ens comprometem avui, en l'atac més greu a les institucions catalanes, a defensar la sobirania del Parlament de Catalunya", afirma Forcadell.
 19:56 Carme Forcadell es compromet a defensar la sobirania del Parlament. "Rajoy pretén que el Parlament deixi de ser un parlament democràtic i això no ho permetrem", ha garantit.
 19:54 Carme Forcadell assegura que l'article 155 "no els permet fer el que volen fer", i adverteix que cauran "en la més flagrant inconstitucionalitat". Segons Forcadell, "no els acompanya ni la legalitat, ni la legitimitat política, ni compten amb el suport de la majoria de catalans i catalanes".
 19:49 
 19:51 Carme Forcadell critica que Rajoy "ha traspassat tots els límits" i l'acusa d'haver fet "un cop d'estat de facto ."Ara ens volen prendre el Parlament que ha votat la ciutadania", assegura la presidenta del Parlament.
 19:49 Els treballadors de Catalunya Ràdio no reconeixeran un director imposat per Madrid. TV3, Catalunya Ràdio i l'ACN reivindiquen la seva independència davant les mesures anunciades per Rajoy.
 19:48 
 19:36 
 19:21 Guardiola, sobre el 155: «És un dia molt trist per a la democràcia». L'entrenador del Manchester City critica la decisió del govern espanyol i demana que no hi hagi "violència": "L'únic que volíem fer era votar"
 19:04 Col·lectius d'advocats recullen firmes per denunciar que s'ha empresonat Cuixart i Sànchez fent un "ús ideològic del dret". 
 19:04 Parlon, Ballart i Mayoral demanen al PSC que es demarqui del PSOE pel 155. Els alcaldes socialistes s'oposen de manera "radical" a la decisió de Madrid i insten el Govern a no fer cap acció unilateral que agreugi les dificultats d'entesa.
 18:51 VÍDEO Les llàgrimes de Xavier Domènech a la manifestació per la llibertat de Cuixart i Sànchez. El líder d'En Comú Podem s'emociona al final de la manifestació.
 18:50 ACTUALITZACIÓ «Som milions, som les nostres institucions»: clam massiu per la llibertat i contra el 155. Unes 450.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, planten cara a la repressió de l'Estat i exigeixen l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. 
 18:43 Ada Colau reclama al líder del PSOE, Pedro Sánchez, que no doni suport a l'aplicació de l'article 155 i que junts facin "un front comú" en defensa dels drets i les llibertats.
 18:36 Unes 450.000 persones participen a la manifestació per demanar la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona.
 
 18:35 Ada Colau redobla la pressió sobre els socialistes, ja que veu "incomprensible" el seu suport a l'article 155.
 18:33 
 18:33 VÍDEOS «Què volen aquesta gent»: el record més emocionant per a Sànchez i Cuixart. Maria del Mar Bonet emociona la manifestació amb "Què volen aquesta gent".
 18:29 Acaba l'acte per demanar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart amb Els Segadors.
 
 18:29 El coordinador general de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, s'emociona amb la cançó de Què volen aquesta gent?.
 18:25 La cantant Maria del Mar Bonet interpreta la cançó Què volen aquesta gent?.
 18:22 
 18:19 Les entitats sobiranistes anuncien que es continuaran mobilitzant al carrer.
 18:14 Xiulada monumental quan es pronuncia el nom del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, en la lectura del manifest.
Entrades anteriors »
Carles Puigdemont, durant el discurs institucional d'aquest dissabte al Palau de la Generalitat | Govern
01/01/1970
El sobiranisme preveu celebrar el proper ple divendres vinent, coincidint amb la sessió del Senat que validarà l'article 155 de la Constitució i liquidarà l'autonomia
01/01/1970
El líder del PP català titlla de "provocació" que Puigdemont parli de vulneració de l'estat de dret