Pau Ricomà (ERC): «Hem de ser la segona ciutat de la República catalana»

Entrevista a l'alcaldable d'ERC en motiu de les eleccions municipals del 24 de maig

, Tarragona | 13/05/2015 a les 07:30h
Especial: Entrevistes als candidats de les eleccions municipals de Tarragona 2015
Arxivat a: Política, eleccions municipals 2015, ERC tarragona, eleccions Tarragona, Pau Ricomà
Aquesta notícia es va publicar originalment el 13/05/2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Pau Ricomà la plaça de les Cols. Foto: Marina Pérez


Pau Ricomà és l'alcaldable de la candidatura Esquerra Republicana-Moviment d'Esquerres-Moviment Demòcrata Català, una coalició independentista que afronta aquestes eleccions municipals amb molta il·lusió i com una «prèvia a les plebiscitàries del 27 setembre». Les enquestes diuen que podrien entrar a l'Ajuntament de Tarragona, amb un o dos regidors, però per ells el més important és «entrar amb força per poder reactivar la ciutat».

En una entrevista a TarragonaDiari.cat a la plaça del Fòrum explica que la millora de Tarragona passa principalment per «la creació d'un Estat propi que faciliti les necessitats dels tarragonins». Per demostrar aquest fet Ricomà posa d'exemple l'endarreriment de les obres del Mercat Central o la renovació viària de l'A-27, dues obres problemàtiques per «culpa del Govern espanyol». També volen mostrar el seu suport absolut «al comerç local de proximitat» per incentivar l'economia local i augmentar la implicació en aquest sector.

— Quines novetats presenta la candidatura respecte fa quatre anys?
— Moltes. Primer de tot he de destacar que als cinc primers llocs de la llista hi ha tres persones que no són del partit, és a dir, que són independents. També hi ha representació de persones que vénen d’altres orígens ideològics, independentistes, però de pensament diferent. A més tenim gent molt vinculada als barris. Crec que presentem una llista molt diversa, feta molt a poc a poc. Som un grup honest i capaç de tenir responsabilitats.

—Ha canviat alguna cosa, respecte fa quatre anys, o el projecte es manté?
— Ha canviat el país, la ciutat i la connotació que tenen les eleccions més que el projecte. Aquests comicis municipals, estan dins d'un procés sobiranista que tindrà una segona volta el 27 de setembre. Se situen en uns anys de crisis en els que tant Tarragona, com la resta del país, s’ha hagut d’adaptar a la situació econòmica i social del moment. Nosaltres entenem que Tarragona necessita uns instruments d’Estat que ara no té, per això el projecte s’ha adaptat a la situació actual. Tot i això, lògicament, seguim compromesos amb tot el que hem fet fins ara.

— Quina serà la quantitat de diners que dedicaran a la campanya de les eleccions municipals a Tarragona?
— Si et dic la veritat, no ho controlo. En tot cas sempre seguirà les instruccions de despesa que marca la llei. Som conscients que formem part d’un partit molt fiscalitzat i per això serem molt responsables en aquest sentit.

— Tarragona és una ciutat molt dispersa i amb múltiples identitats. On creu que arriba millor el seu missatge?
— Penso que no hem de mirar només zones, sinó que també franja d’edat. Personalment crec que arribem al Centre, Llevant, Part Alta i Part Baixa, però entre la ciutadania de 30 anys o més el vot independentista està bastant consolidat, s’ha creat un pes de consciència progressiva entre aquesta franja.

— Com valora el Govern de Josep Fèlix Ballesteros?
— Jo crec que ha estat molt passiu. Ha acomodat temes pendents que no s’han resolt. Tampoc s’ha sabut enfrontar amb l’administració central. Personalment penso que és poc defensor dels interessos dels tarragonins. A més no he vist que tingués un projecte estratègic clar. Per mi és un govern totalment d’esquena a l’evolució de la ciutadania respecte als drets nacionals.

— Quins són aquests temes «acomodats»? 
— N’hi ha bastants però per mi els més destacables són la degradació de la ciutat, s’ha perdut la qualitat de segons quins barris, sobretot el de la Part Baixa que nosaltres el volem declarar Àrea de Conservació i Rehabilitació. Tampoc ha defensat bé el comerç local. Pel que fa als Jocs Mediterranis, cal dir que només queden dos anys perquè se celebrin, i encara hi ha diversos aspectes que s’han de resoldre. Finalment crec que a l’aposta per l’smart city, tot i que s’han signat convenis i hi ha hagut alguns avenços, li ha faltat molta implicació.

— Què n'espera de l’Ajuntament?
— Un canvi absolut. Espero que s’activi un consistori a favor de l’economia generada i creada per la gent de la ciutat i que tot això reporti els beneficis a Tarragona. A més vull que hi hagi molta més implicació de les entitats. El que pretenem és crear un Ajuntament molt més obert, transparent, participatiu i eficaç, perquè aquests detalls tenen una gran incidència amb les persones. Tot això fa que la gent tingui més oportunitats per sortir-se’n, trobar feina i millorar la situació econòmica en general. Trobo a faltar un Ajuntament que treballi amb l’entorn. Vivim en una àrea metropolitana en la qual tots els municipis hem de treballar junts, però aquest procés l’ha de liderar Tarragona.

— La seva candidatura aposta molt clarament per la independència, com es traduiria aquest canvi des de l’Ajuntament? 
— Podria dir diferents projectes importants que per realitzar-los necessiten unes estructures d’estat pròpies, ja que, per la deslleialtat de Madrid estan aturats o tenen dificultats. Per exemple, tot el que fa referència a la renovació ferroviària com l’estació de tren o la viària. La mateixa remodelació de l' A-27 avança a un ritme molt lent per falta d'inversió, pràcticament es pot dir que està parada. Pel que fa al tema del Mercat Central, el Govern del PSOE es va comprometre en fer una inversió. Quan va haver-hi un canvi de Govern i el PP va entrar a manar van dir que a ells no els comprometia en res la inversió que el PSOE havia promès. Per tant no hem tingut el suport de l’Estat. Finalment hi ha l'organització dels Jocs del Mediterrani que si estan en perill, és per falta d'inversió del Govern espanyol. Si els comparem amb altres esdeveniments d’aquest tipus que s’han fet en altres llocs podem veure que hi ha un desinterès molt gran per part del Govern Central. Amb un Estat propi la nostra ciutat generaria moltes més oportunitats.

— Barcelona comença a plantejar-se elevar el salari mínim de la ciutat perquè allí la vida és més cara. Creu que amb 648,60 euros es pot viure a Tarragona? 
— No. El problema que hi ha avui, que va més enllà del local però des del local s’han de fer coses, és que s’ha generat un sistema en el qual abans s’associava treballar amb no ser pobre i ara pots treballar i ser pobre. L’Ajuntament pot fer coses com ara trencar contractes amb les corporacions grans, que tenen divisions de serveis, i que guanyen concursos a preus rebentats provocant que els treballadors tinguin unes condicions laborals pèssimes. Això s’ha de canviar i apostar per la petita empresa. S'ha de generar una economia totalment local.

— La ciutadania demana participació i transparència. Fins a quin punt es pot facilitar la participació i ser transparent en la política? 
— Amb les tecnologies i els mitjans tècnics que tenim avui dia és molt fàcil. Es poden fer coses molt senzilles com passar els plens de l’Ajuntament a les tardes perquè la gent hi pugui anar. També es poden crear sistemes per fer seguiments dels expedients. La ciutadania ha de tenir tot el dret del món a saber què passa amb els seus interessos. Volem crear una figura anomenada Responsable de Processos, les grans empreses ja la tenen. És una persona que vetlla perquè els tràmits s’agilitzin. També s’encarrega de detectar aquells problemes que fan que els processos tardin massa a resoldre’s, és a dir, saber si és un problema de personal o de mètode entre altres.

— Ja va deixar clar que no pactaria amb CiU, però hi ha algun partit amb el qual ho faria?
— No vaig dir exactament que no pactaria amb CiU sinó que no teníem les mateixes idees per a la ciutat. Nosaltres entenem que els resultats seran molt complicats. Tenim una línia molt clara, les eleccions comprometen el procés, per això hem signat a favor de l’entrada de Tarragona a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). Totes les altres coses depenen de la gent, després del dia 24 maig decidirem. Entenem que hi ha temes molt importants que dintre l’Estat no podem resoldre. Per tant la nostra posició és molt clara, ara falta que els altres es defineixin. Sabem que n’hi ha alguns amb els que no coincidim en res, per tant és gairebé impossible que es produeixi qualsevol acord, però els partits que tinguin aquest compromís per la independència els tindrem en compte.

— Les enquestes donen que podrien treure un o dos regidors, considera que serien uns mals resultats?
— Hi ha un anhel per part de la societat que demana un canvi i un compromís pel procés nacional. Això s’ha demostrat moltes vegades, per exemple a les manifestacions de l’11 de setembre. Per molta gent representem la possibilitat de tirar endavant, per tant no depèn d’un o dos o quatre regidors, la qüestió és entrar amb molta força per reactivar la ciutat i que la gent pugui tirar endavant. L’anhel és molt gran, això fa que les autoexigències també ho siguin.

— Em podria explicar quins són els eixos principals de la campanya?
— Un dels principals objectius és fer de Tarragona la segona ciutat de la República Catalana. Això vol dir, forçosament, lligar una àrea metropolitana del Camp de Tarragona. Actuar a favor de l’economia de la ciutat, transformant-la a partir del que té i entendre la cultura com un element de transformació, cosa que fins ara no s’ha fet mai. L’economia local agilitza i facilita la transparència i la netedat. També fa que la gent participi molt més perquè són també responsables de la gestió de la ciutat i per tant es comprometen més. 

— La pròxima legislatura és la dels Jocs Mediterranis. En el cas que governés i amb les obres ja començades els tiraria endarrere o seguiria amb el projecte ja començat?
— El principal culpable de totes les deficiències que hi ha ara amb els Jocs del Mediterrani és l’Estat espanyol. Nosaltres entenem que Tarragona necessita equipaments esportius, però no només els proposats, que ja està bé que es facin. Per prendre decisions hauríem de fer una avaluació de la gestió i ser molt transparents. A partir d’aquí faríem el que fos el millor per a la ciutat. No descartaríem parar-los, però tampoc fer-los. Aquestes coses s’han d’analitzar molt bé i saber clarament què suposa prendre una decisió o una altra, i un cop informats actuar amb responsabilitat.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

jaja
Anònim, 13/05/2015 a les 09:28
+2
-1
ke tio mas tontto

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Prop de 5.000 persones demanen la llibertat per a Sànchez i Cuixart a Tarragona | Jonathan Oca
Jonathan Oca
01/01/1970
Des de la plaça Imperial Tarraco s'ha demanat al Govern que aixequi la suspensió de la declaració d'independència
Els advocats Ramon Setó (centre) i Ramon Maria Sans (dreta) i un dels ferits durant l'1-O, Sergi Albarran | ACN
01/01/1970
Els advocats habiliten una adreça de correu per atendre consultes i es desplaçaran a municipis afectats del territori
La plaça del Mercadal de Reus plena de gom a gom per la concentració del 3-O | Jordi Sánchez Benet
01/01/1970
Tindrà lloc aquest vespre, a les 20 h, davant les seus d'Òmnium Baix Camp i de l'ANC Reus
Àngel Colom | Adrià Costa
01/01/1970
L'històric dirigent independentista, exlíder d'ERC i avui al PDECat, assegura que "l'única manera d'assolir una mediació europea és ser estat" | "L'empresonament de Sànchez i Cuixart és la venjança dels poders espanyols a l'èxit de l'1-O", afirma
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el referèndum de l'1 d'octubre
 09:26 Torn per Tardà, que demana a Santamaría si acceptarien la proposta de Puigdemont de les converses amb caràcter bilateral. La vicepresidenta espanyola recorda que al Congrés ja hi ha bilateralitat, on "porta 13 anys com a diputat".
 09:26 Albert Rivera mostra el seu suport al govern espanyol "per la Constitució i la defensa d'Espanya".
 09:23 Sáenz de Santamaría desgrana les accions del 155 si Puigdemont demà no contesta al requeriment. "Del que es tracta és que els catalans i el conjunt dels espanyol puguin confiar en les institucions de Catalunya", explica.
 09:22 Torn per a Albert Rivera, que també toca el tema català. "Demano que el govern recuperi l'autonomia de Catalunya". "Aplicar la Constitució ja no és una opció, és una obligació", afegeix, tot demanant l'aplicació del 155.
 09:20 Rajoy: "Demano a Puigdemont que actuï amb sensatesa. I que respongui si ha declarat o no la independència de Catalunya". 
 09:18 Xuclà exigeix el cessament del ministre d'Exteriors per les declaracions sobre l'educació a Catalunya. "No s'atreveixin a tocar un sistema educatiu que ens ha educat en la llibertat", afegeix.
 09:16 El diputat del PDECat, Jordi Xuclà, demana a Rajoy sobre els empresonats Sànchez i Cuixart. Rajoy: "El Parlament porta un mes tancat i els catalans no poden demanar a Puigdemont si ha declarat o no la independència".
 09:15 Rajoy contesta Pablo Iglesias i li retreu el suposat finançament de Podem procedent d'Iran i Veneçuela.
 09:12 Pablo Iglesias demana a Rajoy que tornin a la legalitat i a la llei, i "potser canviar de seu perquè no estigui finançada amb diner negre".
 09:10 Torn per Podem, que demana explicacions pel cas Gürtel i les possibles donacions i finançament del PP.
 09:07 El PSOE retreu al president espanyol que només s'hagin aprovat dues lleis des que governa. Rajoy repassa tota la feina feta pel PP.
 09:07 Comença la sessió de control al govern de Mariano Rajoy al Congrés dels Diputats.
 08:58 Íñigo Méndez de Vigo, que també és ministre d'Esports, considera que la lliga espanyola de futbol sense el Barça seria "una lliga descafeïnada". Defensa que "a molts seguidors l'actitud dels dirigents del club no els ha agradat gens" pels seus pronunciaments sobre el procés català.
 08:57 EN DIRECTE Podeu seguir en vídeo el ple del Congrés dels Diputats, que comença a les 9 del matí.

 08:49 Íñigo Méndez de Vigo remarca que a Europa "no hi ha un sol govern que doni suport a la secessió de Catalunya".
 08:40 Íñigo Méndez de Vigo assegura que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart "presos polítics no són" i afegeix que "són persones que estan sotmeses a l'imperi de la llei". Segons Méndez de Vigo,el govern espanyol "no té absolutament res a veure" amb l'empresonament dels líders sobiranistes.
 08:39 El portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, defensa a RNE que "el que la gent vol és llei i ordre", i demana a Carles Puigdemont que torni a la legalitat.
 08:22 
 07:43 La Diagonal de Barcelona està tallada a causa de la cera que hi ha a terra que dificulta el trànsit, després de la concentració d'ahir de suport a Cuixart i Sànchez. Els manifestants portaven espelmes.
 07:35 PORTADES «El Govern del PP planeja dirigir les conselleries des de Madrid», a la portada de «La Vanguardia». Recull de les portades dels diaris de paper catalans i espanyols.
 07:27 ENTREVISTA Àngel Colom: «S'han dit moltes coses de la CUP, però està actuant amb una enorme responsabilitat»; per Pep Martí. L'històric dirigent independentista, exlíder d'ERC i avui al PDECat, assegura que "l'única manera d'assolir una mediació europea és ser estat". "L'empresonament de Sànchez i Cuixart és la venjança dels poders espanyols a l'èxit de l'1-O", afirma.
 07:17 VÍDEO Guardiola dedica la victòria del City a Sànchez i Cuixart. “Tant de bo surtin aviat; és com si tots estiguéssim allà”, diu l'exentrenador del Barça.
 07:14 EL DESPERTADOR de Ferran Casas. 18 d'octubre: impàs en tensió. "Al bloc independentista no es qüestiona la porta oberta al diàleg però si que impliqui dilatar o ajornar els passos endavant, més després de les detencions que han indignat centenars de milers de persones", assenyala el subdirector de NacióDigital. Avui també són protagonistes Rajoy, Colau, la BBC i Navratilova.
 00:09 VÍDEO Joan Mena dona una lliçó a C's sobre l'escola catalana: «Vostès van néixer per dividir». El diputat d'En Comú Podem al Congrés deixa en evidència Toni Cantó en una contundent intervenció a la cambra espanyola.
 23:34 Més de 2.000 persones il·luminen la Porxada de Granollers per la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Crònica de Jaume Ventura.
 23:29 Desenes de persones es concentren davant la delegació del govern espanyol a Barcelona. Els manifestants protesten per l'empresonament de Sànchez i Cuixart i en demanen el seu alliberament. 
 23:07 VÍDEO Barcelona recupera el «Què volen aquesta gent», el cant contra la repressió franquista. Desenes de persones han entonat el cant que l'any 1968 va composar Maria del Mar Bonet.
 23:01 «La Razón» intenta trolejar el vídeo de «Help Catalonia» d'Òmnium. El diari espanyol publica una piulada animant els seus lectors a boicotejar el vídeo a YouTube.
 23:01 La plaça de Prim de Reus queda petita en la concentració per rebutjar l'empresonament de Cuixart i Sànchez. Més de 5.000 persones han exigit democràcia i l'alliberament dels presidents d'Òmnium i de l'ANC. Per Jonathan Oca. 
 22:44 GALERIA DE FOTOS Concentració multitudinària a Sabadell per l'alliberament de Cuixart i Sànchez; fotografies de Juanma Peláez. 
 22:27 Les espelmes s'encenen al Berguedà contra l'empresonament de Sànchez i Cuixart. Centenars de persones criden a Berga per demanar la llibertat dels presidents d'Òmnium i l'ANC.
 22:25 Unes 18.000 persones es manifesten a Lleida per exigir la llibertat de Sànchez i Cuixart. Els participants, molts amb espelmes a la mà, han expressat el seu rebuig a l'empresonament dels presidents de l'ANC i Òmnium, als quals han qualificat de "presos polítics".
 22:03 CRÒNICA Primer suport multitudinari del carrer a la llibertat de Sànchez i Cuixart; per Sara González, Isaac Meler, Oriol March i Roger Tugas.
 21:45 
 21:44 Els carrers del Pallars s’omplen de llum per exigir la llibertat de Sànchez i Cuixart. Les places i els carrers de les poblacions pallareses es tornen a omplir, aquest cop amb espelmes. Crònica de Jordi Ubach. 
 21:42 Fins a 15.000 persones marxen de la plaça de la Constitució cap a la de la Independència a Girona. Crònica de Xavier Borràs. 
 21:40 CRÒNICA Unes 5.000 persones demanen des de Terrassa la llibertat de Sànchez i Cuixart. El raval de Montserrat s'ha omplert d'espelmes, cassoles i cartells contra l'empresonament dels presidents d'Òmnium Cultural i l'ANC. Per Albert Prieto. 
 21:37 Les places del Baix Montseny d'omplen en solidaritat amb Sànchez i Cuixart. A les places dels municipis s'ha reclamat la llibertat dels dos empresonats.
 21:29 Els manifestants envolten d'espelmes la plaça de Francesc Macià per demanar la llibertat de Cuixart i Sànchez.
 21:37 Concentracions massives davant els ajuntaments ebrencs contra l'empresonament de Sànchez i Cuixart.
 21:20 Els manifestants de Barcelona es comencen a dissoldre, després de pràcticament dues hores de mobilització. Hi han participat 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana.
 21:17 Els manifestants reunits a Barcelona canten "Els Segadors".
 21:15 "Avui no parlem de full de ruta, ni de 155: avui parlem de democràcia i de llibertat", assegura Camil Ros, secretari general de la UGT. Segons Javier Pacheco, el seu homòleg de CCOO, el poble de Catalunya està "donant una lliçó" sobre com gestionar el conflicte polític.
 21:16 
 21:13 Una cinquantena de persones s'han congregat a la Plaza del Sol de Madrid per demanar la llibertat de Sànchez i Cuixart.
 21:12 Miquel Buch, president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM): "Després de les detencions, l'únic camí que hi ha és la independència".
 21:13 
 21:06 Els congregats a Barcelona porten cinc minuts en silenci des que han acabat els parlaments de l'ANC i Òmnium Cultural. Només crits a favor de la independència i el cant de Què volen aquesta gent han irromput en la calma general.
 21:07 CRÒNICA La plaça Major de Vic s'il·lumina per demanar la llibertat de Sànchez i Cuixart; per Carles Fiter.  
 21:05 "Per tot plegat, avui i aquí volem deixar clar que les mesures decretades per l'Audiència Nacional espanyola no només són injustes sinó que també són il·legals. Per tant, demanem la llibertat immediata de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. No demanem clemència. Exigim justícia", conclou el manifest entre els aplaudiments del públic.
Entrades anteriors »
01/01/1970
La ministra Dolors Montserrat, el conseller Toni Comín i el tinent d'alcalde de Barcelona Jaume Collboni fan un acte conjunt per presentar l'aposta per tenir la seu europea
Els equips investigadors del VHIO amb Josep Miquel Abad (El Corte Inglés) | El Corte Inglés
01/01/1970
L'Institut d'Oncologia de l'hospital té en marxa dues investigacions per identificar nous factors predictius de resposta als fàrmacs
01/01/1970
Al bloc independentista no es qüestiona la porta oberta al diàleg però si que impliqui dilatar o ajornar els passos endavant, més després de les detencions que han indignat centenars de milers de persones. Avui també són protagonistes Rajoy, Colau, la BBC i Navratilova
01/01/1970
La primera ministra britànica truca el president del govern espanyol i li deixa clar que, segons el Regne Unit, el referèndum de l'1-O no va ser legal