Emili Rivelles (Ara): «Els barris de Llevant estan totalment abandonats»

Entrevistem l'alcaldable de la formació municipalista Ara Tarragona en motiu de les eleccions municipals del 24 de maig

, Tarragona | 08/05/2015 a les 11:00h
Especial: Entrevistes als candidats de les eleccions municipals de Tarragona 2015
Arxivat a: Política, entrevista, Emili Rivelles, Tarragona, eleccions municipals 2015, Ara Tarragona
Aquesta notícia es va publicar originalment el 08/05/2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Emili Rivelles, el número 1 d'Ara Tarragona, a la platja de la Mora. Foto: Josep M. Llauradó


'Ara' apareix per primer cop en el panorama polític local i ho fa amb força, després d'un any d'intensos contactes i reunions que han aconseguit, entre d'altres, la suma de persones provinents de partits com el PSC o Convergència. Emili Rivelles, el seu candidat, no es cansa de repetir que la seva prioritat és Tarragona. No concreta excessivament quines serien les propostes per tot allò que critica, com ara la degradació que denuncia que pateix la zona de Llevant. Precisament a la urbanització de la Mora concedeix l'entrevista a TarragonaDiari.cat, a tocar de la platja.

Es declara amic de tots els partits, fins i tot de personatges polítics outsiders com Maria Mercè Martorell, per la qual cosa no descarta cap pacte en cas d'entrar al saló de plens el proper 24 de maig. De Ponent afirma que «és un magatzem de vots fàcil per als partits grans» i diu apostar per una política participativa. Tot i el seu passat a la candidatura Tarragona 2017, no veu clara la celebració dels Jocs del Mediterrani.

— Per quina motivació sorgeix Ara Tarragona, què ha canviat respecte a fa quatre anys?
— Sorgeix arran de la inquietud de fa un any i mig de gent que veia que no anàvem bé i vam haver de fer un pas endavant i posar ordre a tot allò que creiem que no s'està fent bé. Ara Tarragona és un partit totalment municipalista, amb un concepte totalment local, que no ens considerem ni d'esquerres ni de dretes sinó de Tarragona, i que trenca amb el concepte clàssic dels partits grans que hi ha a Tarragona que reben unes directrius de Madrid que moltes vegades no desencallen problemes d'aquí. Ara Tarragona el que no té és precisament això, és un partit que no té estructura jeràrquica, és un partit que no té sucursals, ni a Barcelona ni a Madrid, que no depenem d'altres i depenem de nosaltres mateixos. Nosaltres som els que hi vivim, els que hem de modular i dissenyar la ciutat que nosaltres volem, perquè som nosaltres els que vivim en ella.

— Anteriorment a la ciutat s'hi havien presentat altres formacions de caàcter municipal, com el Bloc de Ciutadans Compromesos o Tarragona Grup Independent - partit de Maria Mercè Martorell. Quines diferències aporta? Perquè aquelles no van acabar de reeixir...
— Jo crec que aquelles formacions tenien un tarannà municipalista, però com que en aquell cas la Maria Mercè Martorell, amb la qual tinc una molt bona relació, se l'identificava amb un corrent que no va acabar de quallar aquest municipalisme que ella volia vendre. La gent no va acabar de veure-ho clar i es va presentar amb temps rècord, limitat, molt just, del que nosaltres considerem que és una precampanya. Portem molt de temps anant porta a porta, com aquell qui diu, parlant amb molta gent i amb moltes entitats i interessant-nos per aquells problemes o mancances que les diferents entitats o gent ens estan transmetent que tenen a Tarragona. 

— Quin serà el pressupost de campanya d'Ara Tarragona? El teniu quantificat?
— No el tenim quantificat. El que sí que tenim clar és que serà una campanya molt austera, perquè els temps que corren és una falta de respecte invertir en una precampanya quan hi ha gent que ho està passant malament. Calculem que pot anar al voltant dels set, vuit o nou mil euros.

— Tarragona és una ciutat molt dispersa i amb múltiples identitats i orígens. On creu que arriba millor el seu missatge?
— El que em sembla molt lamentable és que avui dia hi ha tres «Tarragones»: Tarragona Centre, Tarragona Ponent, i Tarragona Llevant. S'hauria de potenciar a tots per igual. Als barris de Ponent sempre s'ha treballat moltíssim perquè sembla que és un magatzem de vots fàcil d'aconseguir per als partits grans, pel tarannà de la gent que viu allà, gent treballadora, gent humil, sembla que és un magatzem de vots molt assequible a l'hora de poder col·locar familiars, coneguts, a l'administració pública i, en canvi, als barris de Llevant se'ls ha tingut totalment abandonats, només els vénen a visitar cada quatre anys, quan vénen les municipals, perquè segurament el nivell de la gent que hi viu, que és un nivell mitjà-alt, no els consideren suficientment importants. A la Mora, Boscos, Cala Romana... podem veure que els barris estan deixats, estan bruts, molt abandonats, i sempre han estat així. 

— Per tant, Ara Tarragona es postula com a partit de Llevant?
— Nosaltres el que tenim molt clar és que la nostra campanya la centrarem en un percentatge molt elevat en els barris de Llevant. Però mai deixarem el Centre i els barris de Ponent, perquè entenem que tots som Tarragona, sense distincions ni classes.

— Com valora el govern Ballesteros?
— Passivitat, ineptitud, incompetència, adormits... Tarragona està estancada, no tira ni endavant ni enrere. És increïble com veient segons quines coses són incapaços d'actuar i de posar totes les eines a disposició per fer les coses millor. Considerem molt lamentable la gestió que s'ha fet.

— No s'ha fet res de bo?
— No puc dir res, si comencem des de Jaume I, obres sense acabar com les del Mercat Central, que és una autèntica vergonya el que s'ha fet allà, i a més tenint com a única visió de futur els Jocs del Mediterrani, que encara no hi ha hagut cap moviment, que encara no s'ha fet res, i el 75% de les coses que diuen que es faran no hi ha res perquè diuen que no hi ha finançament... Llavors, si l'únic projecte que tenim avui dia és Tarragona 2017 anem molt malament.

— Què n'espera de l'Ajuntament? Per si sol, en cas de governar, quina capacitat d'actuació té en aquests moments?
— Sobretot, a l'hora de fer els pressupostos, aplicar el sentit comú per aplicar les necessitats reals de la nostra ciutat, que són òbvies, no venent fum ni fent volar coloms. No cal fer grans inversions, sinó inversions més petites en temes socials, en comerç de proximitat, perquè si no reactivem el cor de la ciutat, Tarragona no evolucionarà.

— Ara Tarragona s'ha posicionat a favor de l'adhesió de l'Ajuntament l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). Quin seria el posicionament d'un govern participat per vostès en un procés de ruptura entre Catalunya i l'Estat espanyol?
— No ens plantegem aquest tema. Nosaltres treballem per Tarragona i des de Tarragona. Primer, perquè encara no tenim presència a l'Ajuntament i, en cas de tenir presència a l'Ajuntament, que és el nostre objectiu, llavors ja, com que tindrem criteri, ens hi posicionarem. De moment, el nostre posicionament és Tarragona, Tarragona i Tarragona.

— L'Ajuntament de Barcelona comença a plantejar-se elevar el salari mínim de la ciutat perquè allà el cost de la vida és més alt. Creu que es pot viure amb 648,60 euros a Tarragona?
— Hi ha gent que viu amb molt menys. És un tema que ni ens hem plantejat perquè hi ha gent que no disposa ni d'això. S'han de fer unes polítiques socials molt properes a les necessitats reals i a partir d'aquí establir què és el mínim amb què poden subsistir. De fet, nosaltres donem suport al Menjador Social de Bonavista, per Sant Jordi vam fer una iniciativa per recaptar aliments per donar al Menjador Social de Bonavista. I, és clar, quan veus això, no ens plantegem quin és el salari mínim sinó que tinguin un mínim per poder viure. 

— La ciutadania demana participació i transparència. Fins a quin punt es pot facilitar la participació i ser transparent, en política?
— La política municipal hauria de ser totalment transparent al ciutadà. Avui dia hi ha moltes coses que no són transparents i, a partir d'aquí, sí que des d'un govern es pot treballar amb transparència i donar les xifres perquè la gent pogués valorar la situació real. De fet, nosaltres, a l'hora d'elaborar moltes propostes nostres, no disposem d'aquella informació per poder elaborar propostes el màxim properes a la població. Diem d'instal·lar les oficines als mateixos barris, a on es pugui donar informació a la gent. Hi ha d'haver transparència en les ajudes, transparència en els pressupostos, en les inversions... No pot ser que a Tarragona hi hagi aquest marge d'endeutament, vull dir, en què s'ha basat per encarir de forma tan desmesurada aquestes obres que han agreujat les arques de l'Ajuntament? Doncs ningú no ho sap això. Si anem al Jaume I per exemple. Ha de pagar a qui li toqui pagar.

— S'adhereixen a la proposta de fer uns pressupostos participatius?
— Sí, els pressupostos haurien de ser participatius i entre tots hauríem de dissenyar tot allò que volem. Per exemple, el projecte del Mercat hauria d'haver estat un procés participatiu obert, a tots els sectors socials els haurien d'haver preguntat quina opinió tenen o com volien que fos aquest mercat. Perquè és un mercat que el projecte inicial era molt bo si s'hagués fet amb tres anys, però en portem set i encara no l'hem acabat. Els diferents governs no han fet suficient pressió a Madrid perquè aquests diners arribin a Tarragona.

— La ciutadania té dret a conèixer els pactes postelectorals abans de votar? Amb qui pactaria i amb qui no pactaria?
— No, bé això és molt relatiu. És molt diferent estar a l'oposició que estar a govern. El nostre objectiu és estar a govern per poder treballar directament sobre les necessitats reals de la societat.

— Hi ha cap pacte precuinat?
— No, precuinat no hi ha res, ni a casa meva. Nosaltres seguim el camí de treballar amb la gent de Tarragona i el 25 de maig ja veurem què passa. Nosaltres tenim molt bona relació amb tots els partits polítics i seguim el nostre camí.

— Hi ha alguna força política amb qui no pactaria?
— No m'ho he plantejat, això.  

— Quins són els eixos principals de la campanya i com es traduirien en un futurible govern municipal?
— Treballar molt el tema social, treballar molt el tema de la integració dels barris, que cap barri quedi deixat o abandonat, treballar les necessitats reals o a peu de carrer, i sobretot treballar perquè Tarragona es desencalli o deixi d'estar adormida. Aquests són els eixos principals. Sobretot una de les coses que volem treballar molt és el comerç, promocionar i afavorir incentius pels petits empresaris que puguin crear negoci, el tema dels autònoms... Perquè si no generem comerç a Tarragona, no evoluciona. Avantatges fiscals, poder rebre subvencions des de fora, que vinguin empreses de fora i que contractin gent d'aquí...

— La propera és la legislatura dels Jocs del Mediterrani. Si entren al govern, serà o no serà una prioritat?
— Els Jocs del Mediterrani hauria de ser un projecte que hauria de ser molt bo per Tarragona, però amb els temps que correm avui dia la repercussió que podria tindre positiva com podria haver-la tingut fa uns anys no serà la mateixa. Avui dia, i la prova la tenim amb el tema del Mercat Central, és molt difícil que arribin els diners, primer perquè no s'ha fet una bona feina, no s'ha collat el suficient, segon que la situació econòmica, no a Tarragona, en general, és molt difícil. Llavors, els Jocs del Mediterrani, com que necessiten una inversió econòmica molt gran, segurament si hem de confiar que aquests diners arribin de la Generalitat o de l'Estat, i no arriben, que és el que es preveu que pugui passar, doncs lògicament agreujaria molt la situació econòmica de Tarragona. Nosaltres ho veiem una cosa molt bona per Tarragona, però avui en dia si no ens garanteixen uns mínims per fer uns Jocs òptims doncs potser val la pena valorar-los.

— Per tant, quines condicions es posarien per seguir endavant?
— Doncs que no suposessin un endeutament excessiu per a l'Ajuntament de Tarragona. Tot fa pensar que no es podrà construir tot el que es deia. Hem de construir un pavelló en dos anys i escaig i hem sigut incapaços de construir un mercat.

— Què passarà amb Ara Tarragona si no obté representació?
— Ara Tarragona seguirà, tingui o no tingui representació. Nosaltres no ens plantegem cap altra opció que no tindre'n, però si no en tinguéssim seguiríem treballant, seguiríem el nostre ritme de feina i lògicament seguiríem treballant en les necessitats reals de la ciutat d'una forma tan intensa com hem estat treballant fins ara. Però el projecte és continuar sí o sí.

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Alcaldes compromesos amb el referèndum | AMI
01/01/1970
Les dues entitats demanen que el text s'aprovi en plens municipals els propers 23, 24 o 25 d'octubre
Pancarta a favor de la democràcia a TV3 | TV3
01/01/1970
"Considerem que és del tot inadmissible, que atempta contra la llibertat de premsa i d’informació"
Una càrrega policial a la plaça Imperial Tarraco l'1-O | Jonathan Oca
01/01/1970
En una entrevista en un programa de la BBC també assegura que l'ús de la força va ser "provocat"
La manifestació d'aquest dissabte a Barcelona | Adrià Costa
01/01/1970
Rellevar tots els alts càrrecs o tombar lleis del Parlament per controlar els mitjans es pot convertir en un via crucis si l'Estat pretén una ofensiva temporal i sense suport popular | El carrer i els suports internacionals segueixen sent la cara i la creu del procés mentre es descarta del tot eleccions sense haver proclamat la independència
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i l'aplicació de l'article 155
 23:06 OPINIÓ Rendir-se no és una opció. Article de Laura Pinyol.
 22:30 LA VEU DE NACIÓ Diguem no. Article de Germà Capdevila. 
 22:29 OPINIÓ Confrontació. Article de Jaume Barberà.
 22:28 OPINIÓ Eleccions o independència? Article de Quim Torra.
 22:13 Carod-Rovira demana a l'expresident de la Generalitat i actual senador José Montilla que no voti  «contra Catalunya».
 21:50 Rajoy pot controlar el Govern si no va impedir l'1-O? Cinc claus per a una setmana decisiva. Rellevar tots els alts càrrecs o tombar lleis del Parlament per controlar els mitjans es pot convertir en un via crucis si l'Estat pretén una ofensiva temporal i sense suport popular. El carrer i els suports internacionals segueixen sent la cara i la creu del procés mentre es descarta del tot eleccions sense haver proclamat la independència. Informen Ferran Casas Joan Serra.
 21:40 ERC arrasaria en unes noves eleccions al Congrés, segons una enquesta d'«El Periódico». Els republicans superarien amb claredat els "comuns" i el PDECat obtindria la mateixa representació que PP i Ciutadans.
 21:08 Ertzaines promouen un manifest a favor dels Mossos i Trapero. Els agents bascos surten en defensa de la feina feta per la policia catalana davant la "constant i reiterada desqualificació" que pateix.
 20:40 L'independentisme tornaria a aconseguir la majoria absoluta d'escons al Parlament, segons una enquesta d'«El Periódico». ERC, PDECat i CUP també sumarien més vots que en els comicis del 27 de setembre del 2015.
 20:30 Els "comuns" reclamen un nou front constituent per aturar l'ofensiva de l'Estat, per Sara González. El partit de Xavier Domènech proposa a l'independentisme sumar esforços entorn a la Taula per la Democràcia sense convocar eleccions. "El calendari dels 18 mesos ha fracassat. No es tracta de renunciar a la independència, sinó de recalendaritzar-ho tot", diu un dirigent de la direcció.
 19:59 L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha avisat aquest diumenge, des de París, que unes eleccions a Catalunya convocades per l’Estat a partir del 155 “no serien una solució”. Tot i admetre que uns comicis “tard o d’hora” se celebraran, perquè “s’ha arribat a l’esgotament d’un procés”. Colau ha demanat una convocatòria a les urnes  amb “una normalitat institucional, sense una DUI i ni el 155”.
 19:45 Serret alerta que l'aplicació del 155 «posa en risc les polítiques agràries». La consellera d'Agricultura ha afirmat que durant els pròxims dies el Govern estudiarà amb més detall les implicacions que pot suposar l'aplicació de l'article per part de Madrid.
 18:49 El Sindicat de Periodistes de Catalunya rebutja "frontalment i radicalment" la intervenció dels mitjans de comunicació públics catalans. Afirma que és un "intervencionisme desmesurat i interessat" i que "vulnera les competències del Parlament". Considera "especialment sagnant" que ho faci un Govern caracteritzat per una utilització dels mitjans públics estatals com la RTVE. "Pura ironia" que ho facin en nom de la "informació veraç, objectiva i equilibrada".
 18:34 Centenars de persones s'han aplegat aquest diumenge, a primera hora de la tarda, davant la caserna del Bruc per donar suport a les forces armades. Els manifestants han entonat càntics a favor del rei Felip VI i l'exèrcit i han demanat l'empresonament de Puigdemont i Trapero.
 18:20 El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha afirmat aquest diumenge, en la cloenda del congrés del partit de Madrid, que "s'activi el 155 dependrà de la decisió última de Puigdemont". Sánchez ha apuntat que tots els estats membres de la UE "tenen el seu propi 155 per afrontar els embats unilaterals per intentar trencar la integritat territorial". "Ningú ha fet tant contra aquest autogovern de Catalunya com el secessionisme", ha determinat i ha carregat contra el Govern: "El problema de Catalunya no és Espanya, sinó els seus mals governants". 
 18:09 ERC posa en mans de José Montilla la continuïtat del PSC al govern comarcal del Bages, informa Pere Fontanals. Els republicans veuen inviable l'acord si el socialista català al Senat vota a favor de l'aplicació del 155.
 17:50 El PDECat manté el pacte de govern amb el PSC a Girona. Des de l'executiu municipal asseguren que "ara no és moment" de ruptures tot i l'aval socialista a l'aplicació de l'article 155.
 17:35 VÍDEO Els Bombers de Manresa fan sonar les sirenes en protesta per l'aplicació del 155.
 17:21 Catalunya ha creat vuit cops més empreses el 2017 que les que han marxat per l'1-O, per Roger Tugas.  L'increment net de 9.524 societats fins al setembre supera de llarg el miler que canvia la seva seu a partir del referèndum. Un document del Govern justifica que aquest trasllat no afecta directament a l'ocupació o la tributació a la Generalitat.
 17:02 
 16:24 L’alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, ha reclamat aquest diumenge “proximitat perquè la població catalana se senti satisfeta”. Tot i així, ha matisat que no li pertoca valorar decisions de l’Estat, en referència a l'article 155 i ha apel·lat a l'estima dels madrilenys als catalans per ser "vincle" mitjançat el "diàleg" per resoldre el problema. I que "els catalans trobin molt satisfets amb el marc jurídic que decideixin", ha finalitzat. 
 16:07 L'Estat prepara els seus «homes de negre» per intervenir Catalunya, per Pep Martí. Qui és qui en la comissió de Secretaris d'Estat i Subsecretaris que presideix Sáenz de Santamaría i que tindrà un paper decisiu en l'execució de l'article 155.
 15:04 El Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya s’ha sumat a les mostres de rebuig de l’aplicació de l’article 155. Ho ha manifestat en una piulada, també ha carregat per la intervenció dels mitjans de comunicació públics catalans i ha condemnat “aquest atac a la llibertat d’expressió”. 
 15:03 Raül Romeva a l'acte d'homenatge als republicans que van ser executats a Barcelona durant el franquisme: "La república no és una opció, és una absoluta necessitat de supervivència".
 14:42 L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) promouen als ajuntaments mocions de rebuig a l'aplicació de l'article 155. 
 14:31 L'expresident valencià Alberto Fabra, entre els senadors de la comissió que estudiarà l'aplicació del 155. Juntament amb altres 14 senadors del PP, entre els quals Xavier García Albiol, decidirà de quina manera es realitza l'aplicació d'aquest article a Catalunya.
 14:25 CCOO denuncia la presència de "policia camuflada" entre els treballadors de TVE a Sant Cugat, lamenta que no se'ls hagi informat i demana que marxi. 
 14:03 VÍDEO Un emotiu cant dels Segadors enceta aquest diumenge la diada castellera de Santa Úrsula de Valls, presidida per una pancarta amb el lema: "Defensem les institucions catalanes".
 13:48 VÍDEO Les dones de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart expliquen com estan vivint l'empresonament de les seves parelles, i lamenten que encara no els hagin pogut veure en persona a Soto del Real. 
 13:08 El vicesecretari de Política Social i Sectorial del PP, Javier Maroto, ha retret al lehendakari, Iñigo Urkullu, el suport mostrat al Govern, "que està donant un cop a la democràcia", i ha lamentat que posi "en risc l'estabilitat del País Basc". Maroto li ha reclamat que "torni a la responsabilitat" i no es deixi contagiar per "aires de ruptura". Maroto ha participat aquest diumenge en un acte de partit al Kursaal de San Sebastian.
 12:38 El portaveu del Govern, Jordi Turull, afirma que les eleccions «ara mateix no estan sobre la taula», i diu que cal defensar "a ultrança" les institucions i culminar el mandat de l'1 d'octubre.
 12:13 La defensa de Cuixart aporta proves de la seva acció «pacífica» i de mediació policial. El recurs presentat per l'advocada Montserrat Roig també recull que no hi ha risc de fuga, com en el cas del major dels Mossos, José Luis Trapero.
 12:13 El coronel de la Guàrdia Civil Manuel Sánchez Corbí relaciona la «kale borroka» de l'època d'ETA amb la situació de Catalunya.
 12:08 El ministre Alfonso Dastís, sobre les càrregues policials: "Moltes de les imatges són falses".
 En una entrevista en un programa de la BBC també assegura que l'ús de la força va ser "provocat".
 11:49 COMUNICAT NacióDigital rebutja l'aplicació de l'article 155 contra els mitjans públics catalans. "Considerem que és del tot inadmissible, que atempta contra la llibertat de premsa i d’informació".
 11:38 L'exministra del PSOE María Antonia Trujillo fomenta amb un tuit el boicot a les empreses catalanes. Un fet que genera una allau de reaccions a la xarxa. 
 11:36 Viatge a les entranyes dels «comuns»: el naixement de Catalunya en Comú pren forma de llibre. Els periodistes de NacióDigital Joan Serra Carné i Sara González relaten en "El part dels comuns" (Edicions Saldonar) la gestació de la formació liderada per Xavier Domènech a través d'una dotzena de testimonis.
 11:15 L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, demana per carta a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies que es posin en marxa mecanismes perquè els municipis puguin participar en una reforma constitucional.
 11:08 L'aplicació del 155 posa de nou en risc la cohesió del PSC, per Sara González. Un sector del partit, entre ells l'alcaldessa Núria Parlon, lliura un pols a la direcció d'Iceta perquè no doni suport a la suspensió de l'autogovern de Catalunya. El primer secretari confia que un gest de Puigdemont d'última hora eviti les mesures dràstiques anunciades per Rajoy.
 10:37 Els Castellers de Berga alcen pilars per reclamar la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a la diada que aquest dissabte van realitzar a la capital del Berguedà. 
 10:25 Ciutadans critica el discurs de Carles Puigdemont i assegura que el president de Catalunya "ja no té res a oferir". El partit d'Albert Ribera demana "recuperar l'autonomia, l'estabilitat i la convivència" i reclama "un nou Govern" que "pugui ser un interlocutor vàlid amb el conjunt d'Espanya". 
 09:59 Creen la figura del «piolín» caganer. L'empresa ja va posar a la venda caganers sobre el referèndum i la llibertat d'expressió.
 10:05 

Les Marxes de la Dignitat han convocat una concentració aquest diumenge, a partir de les 19 hores, a la Puerta del Sol de Madrid per exigir la llibertat "immediata i sense càrrecs" dels presidents de l'ANC, Jordi Sànchez, i Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. La plataforma, que va organitzar multitudinàries mobilitzacions per demanar "pa, sostre i feina" per als més desfavorits, veu algunes semblances amb la seves reivindicacions: "Aquesta bàrbara repressió desfermada sobre un poble que només pretenia votar és la mateixa que es va exercir sobre les Marxes de la Dignitat al març de 2014".

 09:58 VÍDEO Pau Casals, a l'ONU: «I'm a catalan». El violoncelista va morir el 22 d'octubre de 1973, avui fa 44 anys. El recordem amb el seu emotiu discurs a l'ONU, més actual que mai.
 09:10 
 08:59 La ruptura de Colau amb el PSC pel 155: una amenaça difícil de fer efectiva, per Jordi Bes. L'alcaldessa de Barcelona pressiona els socialistes per evitar que avalin la suspensió de l'autonomia, però un trencament del pacte de govern faria encara més ingovernable l'Ajuntament. L'oposició no està disposada a facilitar-li la gestió, i Colau s'abocaria a arribar al 2019 sense haver acordat ni un dels quatre pressupostos del mandat.
 08:08 L'unionisme carrega contra el Barça. Albiol i Girauta critiquen a Twitter el suport del president blaugrana, Josep M. Bartomeu, a les institucions catalanes després de l'activació de l'article 155.
 07:41 L'alcalde de Lleida i president del PSC, Àngel Ros, ha demanat al president de a Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, que convoqui eleccions la propera setmana, informa Àlvar Llobet. En un missatge a les xarxes socials, el paer en cap ha indicat que aquesta decisió seria la millor manera de respectar les institucions d'autogovern.
 07:34 La resposta dels Mossos al govern espanyol per l'activació de l'article 155
 07:20 PORTADES La premsa espanyola aplaudeix el 115 que «rescatarà» Catalunya. Recull de les portades dels diaris de paper catalans i espanyols.
Entrades anteriors »
01/01/1970
Un centenar d'agents de la policia basca surten en defensa de la feina feta per la policia catalana davant la "constant i reiterada desqualificació" que pateix