Claudi Alsina.

Catedràtic de Matemàtiques de la UPC, i amb una àmplia i laureada carrera docent, investigadora i de divulgació científica, Claudi Alsina afronta la seva tercera responsabilitat al departament competent en matèria d'universitats. Després d'exercir com a coordinador de les PAU a Catalunya i com a director general d'Universitats a l'anterior equip del conseller Mas-Colell, compleix els seus primers sis mesos al front de la Secretaria General del Consell Interuniversitari de Catalunya.

Confia que aquesta nova etapa sigui una oportunitat per a crear un nou model universitari a Catalunya basat en la cooperació i la projecció internacional que permeti que el nostre sistema d'educació superior esdevingui el referent de la Mediterrània.

- ¿Quins nous reptes s’hauria de plantejar avui el Consell Interuniversitari de Catalunya?

El CIC ha de seguir fent les seves tasques de coordinació, accès, promoció, etc, però també ens hem de plantejar noves fites en orientació universitària, col·laboració amb Ensenyament, orientació laboral, i contribuir a la recerca conjunta, entre el Govern i les universitats, d’un nou model universitari català del segle XXI que ens allunyi de l’obsolet model espanyol avui vigent.
 
- El nou període polític a Catalunya està essent marcat per la contenció i els ajustos pressupostaris. Com està determinant aquesta situació l'agenda de les comissions del CIC?
La crisi econòmica s’ha d’afrontar en positiu. Pot ser una oportunitat per a refer coses, de manera que, quan els bons moments retornin, estiguem a punt per encarar iniciatives noves, accions de més qualitat i eficiència. Ara s’ha parlat molt de les urgències del moment, però les comissions del CIC han de començar a parlar més intensament de nous projectes, de nous reptes, de noves fites a assolir.
 
- És funció essencial del Consell Interuniversitari la coordinació del sistema català d'educació superior i, en aquest sentit, se n'han plantejat propostes de racionalització. Creu necessària una reordenació del sistema cap a una major integració de la gestió, de compartir i unificar serveis universitaris?

El CIC pot ser un organisme clau per avançar en la contrucció d’un sistema universitari català més cooperatiu, amb més actuacions interuniversitàries, amb una projecció global -com ara el projecte Universitat de Catalunya-, amb especialitzacions territorials clares, i compartint moltes més coses. El sistema és molt potent quan opera globalment. Les Proves d'Accés a la Universitat i la Preinscripció del CIC són bons exemples de com es poden millorar processos gràcies a la cooperació.
 
- Una de les novetats fonamentals d'aquesta nova etapa ha estat la creació del Consell de l'Estudiantat de les Universitats de Catalunya (CEUCAT) com a subcomissió de la Comissió d'accés i afers estudiantils. Quin paper està cridat a jugar dins el CIC?

El CEUCAT agrupa representants dels estudiants de les 12 universitats catalanes. És important que puguem treballar plegats en temes claus i que tinguem vies de representació als nous organismes estudiantils del Ministeri d'Educació. El CIC és un òrgan de diàleg i coordinació universitària i, per tant, les aportacions dels estudiants son importants.
 
- La plena integració a l'espai europeu d'educació superior és ja una realitat a Catalunya. Quins objectius resten pendents en l'àmbit de la internacionalització de les universitats?

El nostre sistema universitari ha tingut sempre visió europea. I no podem caure en l’”espai espanyol d’educació superior”, més preocupat de l’uniformitat i el reglamentarisme. Hem de fomentar més la mobilitat i la cooperació entre Catalunya i Europa i aconseguir que esdevinguem el campus central de la Mediterrània. Però m’atreviria a dir, fins i tot, que, més enllà d’Europa, hem de ser presents arreu del món. La tasca universitària és avui ja global: importar, exportar i compartir talent. Aquest és el repte.
 
- Creu que el sistema universitari català podrà mantenir-se com a referent social en la creació de coneixement i pensament durant les properes dècades?

Amb el conseller Mas-Colell, la recerca catalana va experimentar als inicis de la dècada del 2000 la major empenta mai rebuda, i la Llei d’Universitats de Catalunya va obrir noves possibilitats contractuals. Ara, de nou, amb el mateix conseller i amb l’acció del Secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà, serà possible proporcionar un nou impuls al sistema universitari català, superant el model funcionarial i apuntant cap a nous models. Creativitat i un model català universitari propi: aixó és el que el futur de Catalunya ens convida a construir.