Manuel Bustos: «Em fan fàstic els polítics que han aprofitat el seu càrrec per enriquir-se»

Fa poc més de quatre anys que va esclatar el cas Mercuri, la presumpta trama de corrupció urbanística que va fer caure Manuel Bustos (Pedralba, 1961) de l'alcaldia de Sabadell. El seu nom apareixia en una dotzena de peces per suposats delictes de malversació de fons i tràfic d'influències, de les quals en queden vuit de vives, i el sumari va deixar al descobert una manera de governar denunciada durant anys per l'oposició. Per ara, té una condemna d'un any i quatre mesos de presó per la modificació d'un concurs públic a Montcada i Reixac. Bustos, que va governar Sabadell durant 13 anys, explica a NacióDigital quina és la seva versió dels fets i la seva situació actual.

- El seu nom està vinculat a una dotzena de peces del cas Mercuri per delictes de malversació de fons i tràfic d'influències. Entén que se'l consideri un corrupte?

- No.

- Per què?

- Perquè no s'ajusta a la realitat. Jo sento vergonya del que han fet alguns polítics i, que a mi em posin en el mateix paquet que ells, és injust. I em fa mal. He pogut repassar tot aquest macroprocés. Després de sis anys, incloent-hi la investigació, no hi ha hagut ni un sol indici que Manuel Bustos, en 13 anys de gestió i més de 4.000 milions d'euros d'inversió a la ciutat en la qual jo vaig participar directa o indirectament, que cap euro pugui ser a la meva butxaca. Al contrari. 

- Ha apuntat en diverses ocasions que és víctima d'una conxorxa. Qui en forma part?

- Algú entén per què sóc l'únic investigat pels Mossos? Investigat, seguit, escoltat. Algú entén que, per una denúncia que es fa per part d'un partit polític que va perdre el govern de Sabadell sobre un possible cobrament de comissions urbanístiques, es passin un any seguint i escoltant l'alcalde? I després d'això, no hi ha res? El que hi ha és una multa i una condemna, no tinc cap problema en reconèixer-ho, per opinar sobre un càrrec de confiança. Perquè vaig passar currículums de gent perquè poguessin trobar feina. En el període en què jo era alcalde, els meus dos fills estaven a l'atur. On és el meu tràfic d'influències si els meus propis fills estaven a l'atur? Van sumant petites coses i, al final, fan el cas gran. No és veritat, malgrat que fiscalia, jutge instructora, Mossos, mitjans de comunicació i grups polítics vulguin mantenir viu això. Algunes peces s'han arxivat i se n'han obert de noves. Què curiós, s'arxiva la peça original en la qual es diu que jo no hauria denunciat un determinat delicte, però fruit de la investigació continua oberta. Algú té interès a mantenir viu el cas.

- Està qüestionant el modus operandi dels Mossos d'Esquadra?

- S'han de qüestionar ells. El problema és que no sé si tenen serveis interns que puguin investigar, però crec que no. Haurien de preguntar-se per què a partir d'una denúncia d'un determinat delicte aguanten tot un any d'escolta i no intervenen immediatament. Si intervenen immediatament i no hi ha res, quina justificació professional tenen per mantenir unes escoltes? He llegit el sumari i surten converses sobre un fill meu que tenia càncer i la publiquen sencera. Això és professionalitat?
 
- Ho atribueix a l'acció dels Mossos o a ordres polítiques?

- Ordres polítiques sobre els professionals. Tenen un comandament.

- Ordres de qui? Quan arrenca la investigació el conseller era Joan Saura i, després, és Felip Puig qui pren el relleu.

- No entraré en això perquè tindré problemes jurídics. Que cadascú faci examen de consciència de com es produeix i per què s'allarga el cas. On és el jutge que va començar a portar el cas? Per què va marxar immediatament? Als terrenys de Sant Pau Riu-Sec hi havia un projecte urbanístic de centenars de milers de inversió. Cap problema. Hi ha un terreny buit i a mi m'arriba que Audi volia instal·lar-se allà. Parlo amb el president Mas, el conseller Recoder, el Banc Sabadell i amb Audi a través d'un intermediari. Per Sabadell hauria estat un punt de singularitat i de referència. En una de les trucades, una persona em diu: "No ho aconseguiràs, és molt difícil perquè el terreny és car i el banc no li dóna el crèdit, però si ho aconseguissis guanyaríem tots". I un dossier d'imputació així de gran per mantenir les escoltes. Després ho van arxivar.

"Sento vergonya del que han fet alguns polítics i, que a mi em posin en el mateix paquet que ells, és injust. I em fa mal"

- Quan se sabrà aquesta veritat que vostè diu?

- No se sabrà. La veritat l'estic dient contínuament i ningú em creu. S'arxiven peces i ningú assumeix responsabilitats. Per què m'imputen una cosa extrardinària per haver demanat al meu germà 1.500 euros perquè tinc un amic jutge, jubilat de l'Audiència Nacional, i la meva dona li paga dues nits d'hotel a Barcelona perquè pugui anar al Liceu? Després es demostra que no hi ha res estrany. El professional responsable que va dir que hi havia un possible delicte donarà explicacions? Com em recupero jo això? Els mitjans no tenen cap interès en això. L'interès és sempre trobar-me alguna cosa més. Això és el que estic denunciant, i ningú m'escolta. L'interès no és conèixer què va passar realment sinó fer desaparèixer Bustos i el seu entorn.

- Li fa por anar a la presó?

- Jo no tinc por, tinc preocupació. I la meva preocupació és la meva família, les persones que estan al meu entorn. He perdut molts amics en aquest trajecte, molts companys i amics. Per raons diverses. Segurament perquè alguns d'ells no estaven al meu costat per amistat sinó per interès, i ho respecto. Però la meva preocupació ara és la meva família i la gent que m'estima, i poder sobreviure i arribar a finals de mes.
 
- S'ha sentit acompanyat pel PSC en tot aquest temps?

- Del PSC no en puc dir res més que agrair-li l'oportunitat que m'ha donat al llarg de la meva vida per compartir amb els meus companys un projecte engrescador, que és el socialisme a Catalunya i a Espanya. No en tinc la més mínima queixa. Que hi ha algun company o companya que m'ha desconcertat per la seva actitud? És evident, però també és natural i ho respecto.

- Quina relació té ara amb el partit?

- Zero.

- I amb el PSOE?

- Com a partit, zero. Amb companys que són amics sí, però ens hem de veure a llocs molt discrets perquè ningú ho pugui utilitzar. A casa meva ha vingut gent que surt molt a la televisió, però preferim mantenir-ho en la relació personal, ni molt menys pública ni política.

- La direcció del PSC, quan fa balanç, qualifica la seva manera de gestionar d'autoritària i arbitrària. Hi està d'acord?

- M'és indiferent, no em preocupa. Sé què feia i la meva gestió va fer possible una gran transformació a Sabadell. La meva gestió va ser la construcció d'escoles bressol, de biblioteques, de millorar equipaments esportius, de l'espai urbà i de recuperació del patrimoni, d'atraure inversions, de fer de Sabadell una ciutat capdavantera on es pogués treballar i ser feliç. Per mi el més important és que tenia la confiança de la majoria dels meus veïns. La resta? M'és igual. 
 
- I aleshores per què es parla de l'estil Bustos? 

- Que em diguessin populista m'ho mirava amb certa fredor. M'acusaven de fer-me fotos amb la gent, però ho feia perquè m'ho demanaven. Aquells qui em criticaven mai ningú els demanava una foto. Per tant, entenc la seva frustració. Em deien que era a tot arreu. Esclar, perquè em convidaven. A ells no? Per mi, era un honor. Arriba un moment en què penses que si a mi la gent m'estima i a ells no, el problema no el tinc jo. Per tant, no hi dedico ni un minut de la meva vida.

- Dóna per acabada la seva etapa en la vida política?

- Sí, ja fa temps. No tinc res a veure ja amb la política local. Res a veure. Aquells que diuen que hi ha grups bustistes i altres que no, simplement, és un argument mediocre. No hi tinc res a veure. És cert que hi ha alguns companys, com presidents d'entitats o ciutadans que avui encara em fan abraçades o em desitgen bon Nadal, però això no hi té res a veure. Des de que vaig marxar, objectivament vaig marxar de la política per activa i per passiva. Si algú ha vingut a casa meva a demanar-me l'opinió, li he donat. Però puc assegurar que no tinc res a veure ni amb els uns ni amb els altres. 

- Què n'opina de la situació del PSC de Sabadell i de la gestió que ha fet Josep Ayuso?

- No entro en política. Els desitjo molta sort.

- I de la feina que està fent l'actual equip de govern?

- Els ciutadans d'aquí a tres anys faran la seva valoració. Jo no. Fa quatre anys que no sóc alcalde. Porten quasi dos anys governant. Per què encara em converteixen en protagonista a mi si fa quatre anys que no hi sóc? 
 
- Troba a faltar estar a l'ajuntament?

- No trobo a faltar res.

- Què en pensa del retard en l'obertura de les estacions de FGC?

- Crec que els ciutadans recorden perfectament que jo vaig signar un compromís i que vaig ser l'alcalde que va fer possible aquesta inversió a Sabadell. I han estat altres els que han permès que les estacions no estiguin inaugurades totes alhora, no jo. Malgrat que ells a mi no em respectin, jo a ells els respecto, perquè així ho fem els demòcrates que no tenim odi cap a ningú. Ells que es quedin amb el seu odi, la seva rancúnia i la seva manera d'entendre la política. No en parlo ni bé ni malament.

"Em tenen entre odi i por. Ja he dit que no tornaré. Sóc com Pedro Sánchez: no és no"

- Creu que l'odien?

- Si no, com explicaríem algunes coses? Em tenen entre odi i por. Ja he dit que no tornaré. Sóc com Pedro Sánchez: no és no. La meva preocupació és la meva família i intentar estar el millor possible. No tinc cap altra prioritat. Mira que han buscat coses de mi i no han trobat res. En una casa com l'ajuntament de Sabadell qualsevol decisió que prens, hi ha centenars de veus que ho comenten. I han fet algunes coses per buscar coses de mi, però la meva gestió era correcta, legal, transparent i buscant bé de la ciutat sempre.

- Vostè se sent més pròxim a Pedro Sánchez o a Susana Díaz?

- De Pedro Sánchez. Però no de tot el que ha dit i ha fet, perquè algunes de les coses no les comparteixo. No hauria d'haver dimitit i s'hauria d'haver abstingut en la votació de la investidura. Crec en l'estructura democràtica, que no és que imperi una dictadura sinó que supedites la teva llibertat individual per sumar-la a la llibertat col·lectiva. Formes part d'un equip. Defensa la teva posició i, si no és la majoritària, assumeixo. Havia d'assumir allò que va dir el comitè federal, abstenir-se i convocar el congrés d'una manera tranquil·la. Espero que el PSOE pugui sortir del drama. No comparteixo el final de Pedro Sánchez, però va ser un revulsiu per jove, per dinàmic i discurs clar. Ara toca que el PSOE recuperi el sentit de la centralitat.


- El PSOE havia de fer Rajoy president?

- Això ja és passat, revisar la història és feina per als historiadors. Estar contínuament qüestionant allò que vas fer ahir no serveix per a res. Si ho hagués de fer jo, puc assegurar que hauria fet altres coses. Quan vaig tenir un problema personal amb el meu fill, hauria d'haver deixat la política i dedicar-me a ell. No ho vaig fer per pressió, per responsabilitat. Les decisions són decisions, ara estem en un altre moment i el que s'ha de fer és construir el dia de demà.

- El centre del debat a Catalunya és el procés sobiranista, que ha de culminar amb la celebració d'un referèndum. Què votaria?

- No tinc decidit res. Sóc partidari d'un projecte que no té molt suport, que és l'estat federal real. Amb aquest model hauríem evitat situacions de sortida complexa, difícils i alguna inviable. No es va fer i la responsabilitat és de tots. No comparteixo que el PP sigui l'únic responsable del que ha passat, i d'aquesta fredor entre Espanya i Catalunya. Tots hem tingut un grau de responsabilitat de no visualitzar què podia passar. Jo estava a la pancarta de la manifestació del 2010 com a president de la Federació de Municipis de Catalunya. Allà vaig detectar que les coses no anaven bé. Era l'embrió de la indignació pel menyspreu a no respectar el que la societat havia votat. Zapatero no havia de dir que la retallada de l'Estatut era poca cosa, sinó fer les lleis necessàries perquè tot quedés dins de la llei. Ja els agradaria ara a tots tornar a la proposta del pacte fiscal. És legítim que el tracte econòmic amb Catalunya sigui singular, no pot ser per a tots igual. Ni tots tenen la mateixa tradició cultural ni la mateixa voluntat política ni la mateixa capacitat de riquesa. No hem sabut defensar-ho amb la fermesa que això requeria.

- Creu que l'opció federalista és respectada a Catalunya?

- No, home, no. Estem en una situació diabòlica. En aquests moments, admiro Miquel Iceta i el felicito. Però ho té molt complicat per aconseguir que la seva tesi sigui compartida per la majoria. La política necessitaria un reset i seure a parlar sense posicions maximalistes. 

"El que més mal em fa són les persones de bona fe que no estan en política i em miren malament. Em trenca el cor perquè s'han cregut el relat que s'ha construït sobre el cas Mercuri"

- Què n'opina dels casos de corrupció i del fet que només l'any passat fossin detingudes 2.442 persones per corrupció?

- Em fa fàstic i em dol veure que hi ha hagut polítics que han aprofitat el seu càrrec per enriquir-se, i tenen aquests comptes en paradisos fiscals i diners de dubtosa procedència. El problema que tinc jo és que alguns han aconseguit situar-me en aquest paquet. I, a mi, em dol. No m'identifico en aquest paquet. M'identifico amb una persona que s'ha equivocat, que ha fet coses que no han estat del tot correctes, però això no és un delicte o aprofitament personal, és una opinió. Que un company em pagui amb la targeta d'una institució una nit d'hotel perquè jo havia de marxar perquè el meu pare havia tingut un infart no és delicte. El que més mal em fa són les persones de bona fe que no estan en política i em miren malament. Em trenca el cor perquè s'han cregut el relat que s'ha construït sobre el cas Mercuri. Torno a repetir: ni un euro a la meva butxaca. Quina injustícia, em sento molt maltractat. Encara espero que els mitjans de comunicació de la meva ciutat em preguntin com estic i què penso.