09
de desembre
del
2016
Actualitzat
a les
10:56h
Fa dos anys el vent va bufar fort al Vallès Occidental, molt fort. La seva intensitat va provocar dos morts a Terrassa i milers d’arbres caiguts, uns efectes que avui encara es poden veure en tots els racons de la comarca. La zona més castigada va ser la forestal, que encara avui pateix les conseqüències d’un episodi tan difícil de preveure com de donar-hi resposta.
A dia d’avui, ja s’ha pogut reballar en un 85% del bosc afectat, la majoria bosc públic. És el cas dels boscos de Sabadell, on s’ha dut a terme un pla per recuperar el bosc, i on en moltes àrees s’ha optat per la regeneració espontània, és a dir, que la natura segueixi el seu curs.
Tot i això, en zones concretes s'ha decidit actuar plantant arbres per donar una empenta a la natura. Aquest és el cas de Castellarnau, Sant Julià, i la zona de La Salut. "Totes les plantacions les han dut a terme escolars perquè volem que prenguin consciència d'aquesta situació", assegura el regidor de Sostenibilitat de Sabadell, Joan Berlanga. Precisament, aquest 2016 s'han plantat 700 arbres a tot el rodal.
Els boscos privats, un problema
On costa més arribar són als boscos privats. S bé el cas del bosc de Can Deu, que es troba en mans de la Fundació Antiga Caixa Sabadell, és un exemple de com el privat treballa per a recuperar un espai tan afectat com ho és aquest, n’hi ha d’altres on no és tan senzill que s’hi diguin a terme els treballs necessaris.
“Costarà molt, no per un condicionant orogràfic, sinó perquè són de propietaris privats, propietats absentistes o amb poca capacitat econòmica per tirar endavant les tasques necessàries, i que no han assumit responsabilitat de dur a terme els treballs”, explica el president del Consell Comarcal, Ignasi Giménez.
La ventada va provocar que gran part dels propietaris privats s’unissin en associacions i es creessin noves organitzacions de propietaris a Sabadell, Sentmenat o Terrassa, fet que ha facilitat la interlocució amb les administracions. “Hi ha hagut una consciència col·lectiva que calia millorar les finques, i s’ha impulsat un pla de gestió forestal”, afegeix Giménez.
L’any passat, a més, es van trobar amb un problema afegit, un col·lapse per part de les serradores, un mercat petit a Catalunya que no va donar a l’abast davant de tanta demanda. Amb aquesta situació, s’ha obert la porta a examinar possibles noves solucions, entre elles la creació de les dues centrals de revalorització de biomassa al polígon Els Bellots, de Terrassa, que aporta una resposta què fer amb un volum tan gran de material forestal.
Municipalització de boscos privats?
A Sabadell, els grups municipals de Ciutadans, PSC i PP van traslladar al ple una moció perquè el govern impulsés al municipalització del bosc de Can Deu, amb la voluntat que la seva gestió quedés en mans de la ciutat. El govern ho va rebutjar i la moció no va prosperar, però la proposta va molestar la Fundació Antiga Caixa Sabadell, propietària de l’espai.
“El bosc està protegit, les gestions que va fer Caixa Sabadell van iniciar l’any 1989 i al 1992 la Generalitat va garantir la protecció de l’espai, no podem fer-hi res més que protegir-lo, i estem cansats de mentides, perquè el que hi fem no és res més que intentar recuperar el bosc el més ràpidament possible”, assenyalava el director de la Fundació, Joan Carles Sunyer, la setmana passada.
Tampoc comparteix la proposta Giménez, que ho considera un error en el seu plantejament: “S’ha d’exigir als propietaris que facin les inversions necessàries”, apunta.
Protocol contra ventades
Els ajuntaments i el Consell Comarcal treballen per impulsar un protocol d’actuació davant d’episodis de ventades com el de 2014, i que es preveu que pot ser una realitat aquets proper 2017. “Permetrà coordinar actuacions si hi ha un desastre natural d’aquestes característiques i facilitarà la presa de decisions en moments crítics”, apunta el president del Consell Comarcal.
Tot plegat ha de servir perquè a partir d’una experiència inevitable es puguin trobar solucions aplicables a la realitat futura de la comarca, amb la voluntat de no repetir els errors del passat i agilitzar la maniobra necessària per fer front a un desastre natural que ha transformat el paisatge rural del Vallès Occidental.
A dia d’avui, ja s’ha pogut reballar en un 85% del bosc afectat, la majoria bosc públic. És el cas dels boscos de Sabadell, on s’ha dut a terme un pla per recuperar el bosc, i on en moltes àrees s’ha optat per la regeneració espontània, és a dir, que la natura segueixi el seu curs.
Tot i això, en zones concretes s'ha decidit actuar plantant arbres per donar una empenta a la natura. Aquest és el cas de Castellarnau, Sant Julià, i la zona de La Salut. "Totes les plantacions les han dut a terme escolars perquè volem que prenguin consciència d'aquesta situació", assegura el regidor de Sostenibilitat de Sabadell, Joan Berlanga. Precisament, aquest 2016 s'han plantat 700 arbres a tot el rodal.
Els boscos privats, un problema
On costa més arribar són als boscos privats. S bé el cas del bosc de Can Deu, que es troba en mans de la Fundació Antiga Caixa Sabadell, és un exemple de com el privat treballa per a recuperar un espai tan afectat com ho és aquest, n’hi ha d’altres on no és tan senzill que s’hi diguin a terme els treballs necessaris.
“Costarà molt, no per un condicionant orogràfic, sinó perquè són de propietaris privats, propietats absentistes o amb poca capacitat econòmica per tirar endavant les tasques necessàries, i que no han assumit responsabilitat de dur a terme els treballs”, explica el president del Consell Comarcal, Ignasi Giménez.
La ventada va provocar que gran part dels propietaris privats s’unissin en associacions i es creessin noves organitzacions de propietaris a Sabadell, Sentmenat o Terrassa, fet que ha facilitat la interlocució amb les administracions. “Hi ha hagut una consciència col·lectiva que calia millorar les finques, i s’ha impulsat un pla de gestió forestal”, afegeix Giménez.
L’any passat, a més, es van trobar amb un problema afegit, un col·lapse per part de les serradores, un mercat petit a Catalunya que no va donar a l’abast davant de tanta demanda. Amb aquesta situació, s’ha obert la porta a examinar possibles noves solucions, entre elles la creació de les dues centrals de revalorització de biomassa al polígon Els Bellots, de Terrassa, que aporta una resposta què fer amb un volum tan gran de material forestal.
Imatge d'operaris talant restes d'arbres a la zona del santuari de La Salut. Foto: Norma Vidal
Municipalització de boscos privats?
A Sabadell, els grups municipals de Ciutadans, PSC i PP van traslladar al ple una moció perquè el govern impulsés al municipalització del bosc de Can Deu, amb la voluntat que la seva gestió quedés en mans de la ciutat. El govern ho va rebutjar i la moció no va prosperar, però la proposta va molestar la Fundació Antiga Caixa Sabadell, propietària de l’espai.
“El bosc està protegit, les gestions que va fer Caixa Sabadell van iniciar l’any 1989 i al 1992 la Generalitat va garantir la protecció de l’espai, no podem fer-hi res més que protegir-lo, i estem cansats de mentides, perquè el que hi fem no és res més que intentar recuperar el bosc el més ràpidament possible”, assenyalava el director de la Fundació, Joan Carles Sunyer, la setmana passada.
Tampoc comparteix la proposta Giménez, que ho considera un error en el seu plantejament: “S’ha d’exigir als propietaris que facin les inversions necessàries”, apunta.
Protocol contra ventades
Els ajuntaments i el Consell Comarcal treballen per impulsar un protocol d’actuació davant d’episodis de ventades com el de 2014, i que es preveu que pot ser una realitat aquets proper 2017. “Permetrà coordinar actuacions si hi ha un desastre natural d’aquestes característiques i facilitarà la presa de decisions en moments crítics”, apunta el president del Consell Comarcal.
Tot plegat ha de servir perquè a partir d’una experiència inevitable es puguin trobar solucions aplicables a la realitat futura de la comarca, amb la voluntat de no repetir els errors del passat i agilitzar la maniobra necessària per fer front a un desastre natural que ha transformat el paisatge rural del Vallès Occidental.
Dos infants plantant un arbre amb ajuda d'una mestra. Foto: Norma Vidal