Homenatge a Joan Oliver: Al capdevall som bàrbars

L’herència de Joan Oliver, Pere Quart, és més forta que el pas del temps, i això es nota en una ciutat com Sabadell, la Sabadell que el va veure créixer com a figura indiscutible de la literatura catalana. El Teatre Municipal La Faràndula ha estat la posada en escena aquest dimecres al vespre d’aquesta dedicatòria a la seva memòria, amb l’acte central de l’Any Joan Oliver en què hi han participat artistes de renom local i nacional, així com la seva família.
 
Amb el títol Al capdavall som bàrbars, l’acte l’ha conduït l’actor sabadellenc Josep Julien. La cita ha servit per desgranar les grans etapes de la vida del poeta a partir de càpsules teatrals, poètiques i musicals, amb la participació d’artistes com Quico Pi de la Serra, el cor Vakombà, El Petit de Cal Eril, Lu Rois, Inadaptats, Al Galliner o Roc Casagran.
 

"Per la família és fantàstic, ens agrada la xerinola i coneixem molta gent de la que s’ha apuntat a l’acte, però el pare què hagués dit? No ho sé, no li agradaven els homenatges”, ha dit la fills del poeta, Sílvia Oliver. El to de la trobada, però, fa decantar la balança en positiu: “En ser una cosa popular i que hi participi l’Ajuntament de Sabadell, que és d’esquerres, espero que si ho veu des d’algun lloc n’estigui satisfet!”, ha afegit.
 
Un Joan Oliver de la terra
 
L’escriptor Ignasi Riera, que a l’hora és nebot del poeta, en destaca la seva poca afinitat amb la classe política. “Quan feia 100 anys del seu naixement jo era secretari de l’Ateneu Barcelonès, i l’acte va ser presidit per Heribert Barrera, el seu gran amic, amb qui més confiava, perquè de la resta de polítics se’n malfiava”, explica.
 
Honest amb els seus principis, va rebutjar la Creu de Sant Jordi, però si que va acceptar de bon grat la Medalla d’Honor de la Ciutat de Sabadell. “Ho va fer perquè no era d’or, sinó d’ivori”, afegeix l’alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez. De fet, és la única de les medalles fetes d’aquest material que s’han lliurat mai a la ciutat.
 
Un any abans de la mort del poeta, el germà d’Ignasi, Lluís Riera, va acompanyar-lo a visitar diversos racons del seu estimat Vallès, i a petició expressa d’Oliver van acabar al cementiri de La Salut, just davant de la tomba familiar. “En arribar-hi li va dir que de totes les possessions que havia tingut la família, aquell forat era la única que llavors li quedava”, explica Riera.
 
Amb tot, la ciutat ha complert amb el deure amb el poeta, que ha rebut un homenatge que, si bé potser en vida hauria volgut evitar, ha servit per posar d’actualitat l’obra d’un dels mestres que han escrit amb lletres d’or un episodi en història de la literatura catalana. I amb segell sabadellenc.