26
de novembre
del
2016
Actualitzat
a les
22:59h
Quatre anys d'aquella entrada dels Mossos a l'Ajuntament d'una Sabadell que tot just veia caure el decorat. Quatre anys d'aquell cop que va ser l'inici de la fi de la carrera política de Manuel Bustos. Quatre anys d'una sacsejada a un PSC en declivi i a tota una ciutat que encara ara espera respostes. El cas Mercuri investiga una presumpta trama de corrupció urbanística i a hores d'ara se sap que empresaris van pagar comissions per obtenir un tracte de favor en el sistema d'adjudicacions del consistori. Però la investigació no ha pogut demostrar encara qui es va embutxacar aquests diners.
De fet, sobre Bustos recauen imputacions per malversació, omissió del deure de perseguir el delicte i tràfic d'influències, però no està imputat en la peça principal, la de cobrament de comissions. Ara bé, el sumari del cas sí retrata unes la manera de fer de Bustos, que va governar la ciutat durant 13 anys, que els experts titllen de "caciquil" perquè va consolidar uns tentacles que li permetien dominar el teixit polític, econòmic i social de Sabadell i més enllà. Un estil que fins i tot el PSC defineix a hores d'ara com a "autoritari i arbitrari" conscient que ja no té arguments per justificar.
La frontera entre proximitat i populisme
Les fronteres entre la proximitat i el populisme, entre l'interès pel bé públic i el bé privat, han estat molt difoses en la gestió d'alguns alcaldes que van créixer durant la construcció, en molts àmbits erràtica, de la democràcia. Bustos va ser un dirigent calidoscòpic i, si una cosa no se li pot retreure, és que no tingués un contacte directe amb els veïns de Sabadell. Això sí, a la seva manera i sempre amb un fotògraf al costat. Ell va ser conserge de museus, militant apassionat, alcalde omnipresent, el suposat capo de Mercuri i un dirigent que va tornar als orígens de cop. No ha deixat indiferent ningú que l’ha conegut.
Amb una habilitat sibil·lina, una fidelitat perseverant a unes sigles, un destacat do per tractar la gent, una devoció per la posada en escena i una estudiada retòrica va arribar a ser el polític amb més poder del Vallès Occidental, un dels alcaldes més mediàtics de Catalunya i una veu amb una gran capacitat d’influència al PSC en la seva etapa daurada. Per a molts sabadellencs, ell va ser un gran alcalde que va aconseguir una transformació insòlita de la ciutat, si més no fins que el cas Mercuri va saltar a la llum pública. Per a molts d’altres, va ser, ras i curt, un cacic que només va maniobrar per mantenir-se al poder.
Bustos ha intentat defensar-se argumentant que el cas no és que una "conxorxa" orquestrada per acabar amb la seva carrera política. I assenyala dos fronts que han interactuat per aconseguir-ho. Per una banda, una Convergència que, segons ell, volia "penjar-li l'etiqueta de corrupte" en un moment en què els casos de corrupció només els esquitxava a ells. Per l'altra, els descendents del PSUC que, segons ell, mai van acceptar que ell guanyés les eleccions l'any 1999 i que després van quedar repartits entre ICV, EUiA i l'Entesa.
La crisi com a punt d'inflexió
Podem definir que la corrupció es produeix quan no hi ha una separació clara dels sistemes polític, econòmic i judicial, i els tres interactuen de forma sistemàtica no pensant en el bé comú de la societat sinó buscant el benefici propi i el de les persones afins, ja sigui amb diners pel mig, pagaments en espècies o ampliació de poder. El sumari de Mercuri recull el cobrament de dietes dubtoses, retirada de multes sota sospita, col·locacions a dit, modificacions de concursos públics. Tot amb un conjunt de polítics que la investigació dibuixa ancorats a una cultura de la cobdícia en un context de bombolla immobiliària i amb una estructura molt polititzada d'un ajuntament que encara té moltes assignatures pendents.
Aquestes pràctiques i maneres de fer no són imputables a un sol ajuntament o un sol dirigent. Ni tan sols es pot dir que, moltes d'elles, es fessin precisament d'amagat. Però mentre la ciutadania ha tingut cobertes les seves necessitats bàsiques, hi ha hagut un major grau de tolerància amb la corrupció, i és quan s’ha agreujat la situació econòmica i l’atur s’ha disparat quan han alçat la veu. Però pitjor que la corrupció és la impunitat. Socialment encara som en una fase de reconeixement de les males pràctiques i sovint, la reprovació és moral i política, però no penal.
Context favorable a la corrupció
El cas Mercuri acaba sent un exemple paradigmàtic de totes les causes que els experts asseguren que afavoreixen la corrupció a escala local. Deixa al descobert una manera de governar que bona part de la societat pot haver detectat en situacions similars en el seu entorn. Sempre, però, sota el paraigua d’uns partits que han fet els ulls grossos o han fallat en la fiscalització dels seus dirigents, i també esperonada per tota una xarxa de persones que s’han beneficiat d’aquestes conductes. Els partits tot just comencen a prendre consciència. I és per això que el PSC, que segueix defensant la presumpció d'innocència de Manuel Bustos, sap que ara mateix no podria justificar aquell estil que l'exalcalde de Sabadell definia com "excés de vehemència".
De fet, sobre Bustos recauen imputacions per malversació, omissió del deure de perseguir el delicte i tràfic d'influències, però no està imputat en la peça principal, la de cobrament de comissions. Ara bé, el sumari del cas sí retrata unes la manera de fer de Bustos, que va governar la ciutat durant 13 anys, que els experts titllen de "caciquil" perquè va consolidar uns tentacles que li permetien dominar el teixit polític, econòmic i social de Sabadell i més enllà. Un estil que fins i tot el PSC defineix a hores d'ara com a "autoritari i arbitrari" conscient que ja no té arguments per justificar.
La frontera entre proximitat i populisme
Les fronteres entre la proximitat i el populisme, entre l'interès pel bé públic i el bé privat, han estat molt difoses en la gestió d'alguns alcaldes que van créixer durant la construcció, en molts àmbits erràtica, de la democràcia. Bustos va ser un dirigent calidoscòpic i, si una cosa no se li pot retreure, és que no tingués un contacte directe amb els veïns de Sabadell. Això sí, a la seva manera i sempre amb un fotògraf al costat. Ell va ser conserge de museus, militant apassionat, alcalde omnipresent, el suposat capo de Mercuri i un dirigent que va tornar als orígens de cop. No ha deixat indiferent ningú que l’ha conegut.
Amb una habilitat sibil·lina, una fidelitat perseverant a unes sigles, un destacat do per tractar la gent, una devoció per la posada en escena i una estudiada retòrica va arribar a ser el polític amb més poder del Vallès Occidental, un dels alcaldes més mediàtics de Catalunya i una veu amb una gran capacitat d’influència al PSC en la seva etapa daurada. Per a molts sabadellencs, ell va ser un gran alcalde que va aconseguir una transformació insòlita de la ciutat, si més no fins que el cas Mercuri va saltar a la llum pública. Per a molts d’altres, va ser, ras i curt, un cacic que només va maniobrar per mantenir-se al poder.
Bustos ha intentat defensar-se argumentant que el cas no és que una "conxorxa" orquestrada per acabar amb la seva carrera política. I assenyala dos fronts que han interactuat per aconseguir-ho. Per una banda, una Convergència que, segons ell, volia "penjar-li l'etiqueta de corrupte" en un moment en què els casos de corrupció només els esquitxava a ells. Per l'altra, els descendents del PSUC que, segons ell, mai van acceptar que ell guanyés les eleccions l'any 1999 i que després van quedar repartits entre ICV, EUiA i l'Entesa.
La crisi com a punt d'inflexió
Podem definir que la corrupció es produeix quan no hi ha una separació clara dels sistemes polític, econòmic i judicial, i els tres interactuen de forma sistemàtica no pensant en el bé comú de la societat sinó buscant el benefici propi i el de les persones afins, ja sigui amb diners pel mig, pagaments en espècies o ampliació de poder. El sumari de Mercuri recull el cobrament de dietes dubtoses, retirada de multes sota sospita, col·locacions a dit, modificacions de concursos públics. Tot amb un conjunt de polítics que la investigació dibuixa ancorats a una cultura de la cobdícia en un context de bombolla immobiliària i amb una estructura molt polititzada d'un ajuntament que encara té moltes assignatures pendents.
Aquestes pràctiques i maneres de fer no són imputables a un sol ajuntament o un sol dirigent. Ni tan sols es pot dir que, moltes d'elles, es fessin precisament d'amagat. Però mentre la ciutadania ha tingut cobertes les seves necessitats bàsiques, hi ha hagut un major grau de tolerància amb la corrupció, i és quan s’ha agreujat la situació econòmica i l’atur s’ha disparat quan han alçat la veu. Però pitjor que la corrupció és la impunitat. Socialment encara som en una fase de reconeixement de les males pràctiques i sovint, la reprovació és moral i política, però no penal.
Context favorable a la corrupció
El cas Mercuri acaba sent un exemple paradigmàtic de totes les causes que els experts asseguren que afavoreixen la corrupció a escala local. Deixa al descobert una manera de governar que bona part de la societat pot haver detectat en situacions similars en el seu entorn. Sempre, però, sota el paraigua d’uns partits que han fet els ulls grossos o han fallat en la fiscalització dels seus dirigents, i també esperonada per tota una xarxa de persones que s’han beneficiat d’aquestes conductes. Els partits tot just comencen a prendre consciència. I és per això que el PSC, que segueix defensant la presumpció d'innocència de Manuel Bustos, sap que ara mateix no podria justificar aquell estil que l'exalcalde de Sabadell definia com "excés de vehemència".