27
de novembre
del
2016
Actualitzat
a les
11:01h
Manuel Bustos va assumir l’alcaldia de Sabadell l’any 1999 però sense majoria absoluta, amb 10 regidors que l’empataven amb els deu que havia assolit l’Entesa per Sabadell. Això el va dur a haver de teixir pactes amb CiU, ERC i part d’ICV. A les següents eleccions, però, l’any 2003, va obtenir una majoria absoluta que va canviar la seva manera de fer: “Una de les obsessions reiterades, i que en el primer mandat ja va ensenyar la poteta, era el control obsessiu dels mitjans, tant locals com de fora de la ciutat”, explica Antonio Santamaria, que llavors era redactor del Diari de Sabadell.
La figura de l’alcalde anava creixent a mesura que el seu mandat avançava, i amb ell aquella obsessió. “Al principi no tenia tanta fixació, però amb els anys va anar creant una xarxa de pressió que a la televisió - primer Canal 50 i després Canal Català – es va veure i molt”, explica Ivanna Vallespín, que ha treballat en mitjans locals ja desapareguts com la mateixa televisió, Sabadell Press i actualment és redactora a El País.
Eren freqüents les trucades de rigor per demostrar el malestar per l’enfoc d’una notícia o una opinió i fins hi tot va arribar a encarar-se amb algun periodista en públic. “Demanava el cap de redactors que no eren afins”, apunta Santamaria. Parla amb coneixement de causa. L’any 2013 l’ombra allargada de Bustos va aconseguir que l’acomiadessin del Diari de Sabadell.
El motiu va ser l’esperit crític amb què firmava els seus articles, i que ja anteriorment li havia portat problemes, sempre relacionats amb l’exalcalde. Santamaria, havia estat tertulià de Ràdio Sabadell, però el seu discurs va fer que li oferissin deixar d’assistir als debats per passar a col·laborar en un programa on analitzaria la visió que la premsa de fora de Sabadell tenia de la ciutat.
L’any 2007 la periodista Sílvia Marimon escrivia al diari El País un article en què s’apuntava que Bustos havia adjudicat al seu oncle, Melquíades Garrido, diverses obres públiques per a Sabadell i la federació Catalana de Municipis. “Aquell dia vaig explicar la notícia al programa, i la direcció em va dir que s’havien acabat els meus dies a la ràdio; el programa va acabar la temporada i ja no el van renovar”, explica Santamaria.
De fet, aquell episodi va provocar un fort enuig per part de Bustos, que segons diverses fonts consultades va fer tot de moviments per motivar l’acomiadament de la periodista que signava l’article, sense èxit. A l’emissora municipal, la pressió i el control era molt gran, i prova d’això és el veto a Santamaria, extrapolable a altres sabadellencs que no s’adequaven a les tesis del llavors alcalde.
Ràdio intervinguda
És el cas del periodista Ricard Ustrell, presentador del programa El Suplement, de Catalunya Ràdio, i que l’any 2003 va començar a col·laborar a Ràdio Sabadell. “Quant tenia uns 15 anys vaig agafar una declaració a Bustos en un acte i em va dir que si jo treballava a la seva ràdio, va ser una bona carta de presentació”, explica Ustrell.
El periodista assegura que a l’emissora s’aplicava una autocensura, perquè sabien que hi havia línies vermelles. “Tenien assumit que la ràdio estava intervinguda pel Bustos, informativament estava molt controlada, la relació entre el gabinet de premsa de l’Ajuntament i la direcció era molt estreta”, explica.
Després de tenir diferències amb el govern per aspectes relacionats amb les persones que hauria d’entrevistar al seu programa, Ustrell va topar de cara amb l’executiu quan va anunciar el fitxatge de Roc Casagran i Antoni Dalmases com a col·laboradors del seu programa. “El director em va dir que no era possible perquè estaven vetats, així que en acabar la temporada vaig deixar el programa i l’emissora va decidir desmuntar-lo sencer, etiquetant tots els que havien treballat en ell”, apunta.
El control que tenia sobre els mitjans era pretès més enllà de la ciutat, i fins i tot Ustrell assegura que a l’any 2010 Bustos va intentar que l’acomiadessin de Catalunya Ràdio.
Empadronaments falsos
La forma de fer de Bustos però, no va començar amb la seva arribada al poder. Un dels casos més simbòlics i que van aixecar més polseguera a la ciutat quan encara era diputat i regidor del PSC a l'oposició (1997) va ser la presumpta falsificació del padró del seu fill gran per aconseguir una plaça en una escola del centre de la ciutat. “En aquella època hi havia molta polèmica perquè s'havia detectat que famílies d'altres barris falsificaven el padró per poder escolaritzar les criatures en escoles del centre”, explica Txus Medina que l'any 1997 era redactor en cap del 9 Nou a la ciutat.
“El PSC havia estat molt bel·ligerant amb el tema i fins hi tot havia recollit signatures en contra”, comenta Medina que afegeix que la sorpresa va ser monumental quan es va descobrir que el fill de Bustos, que llavors vivia a Barberà del Vallès, era alumne d'una escola ubicada al carrer Estrella.
“Vam revisar el registre i vam comprovar l'adreça”, comenta el periodista que assegura que es tractava d'un domicili que no existia: “Si ells havien posat que vivien al pis tercer porta quarta doncs en el bloc en qüestió només hi havia tres portes per replà”, recorda. El diari va contactar amb l'exalcalde que va negar els fets i va espolsar-se les culpes: “Va dir que era cosa de la seva dona perquè s'estaven divorciant”, afirma Medina. Finalment el tema es va publicar i va generar un gran malestar en el PSC. “Vam arribar a rebre trucades del carrer Nicaragua i tot”, explica el periodista que assegura que dintre del propi partit Raimon Obiols va carregar contra Bustos.
Sense publicitat
Quan l'any 1999 va assolir l'alcaldia la relació amb el mitjà de comunicació es va tensar més. “Vam notar poc a poc una reducció de la inversió municipal en publicitat i el moment clau va ser un article sobre l'estació de l'AVE al Vallès”, comenta. El text, estava signat pel periodista Julià Guerrero, i anava acompanyat d'una editorial força crítica amb l'estil de l'alcalde. “Recollia diversos errors consecutius que havia comés l'alcalde, entre ells que no havia sabut ubicar correctament el lloc on anava l'estació", recorda Joan Rueda, qui era sotsdirector del mitjà l'any 2000. "Veníem a dir que un alcalde no podia anar amb els papers molls”, afirma.
Rueda assegura que Bustos va trucar el director general del diari i va retirar tota la publicitat i també les subscripcions. “Mai ens va perdonar el tema del padró”, comenta el periodista que diu que tot i que hi havia veus crítiques amb “les formes” de Bustos, el PSC ho tolerava perquè “governava Sabadell que era una ciutat gran que no es podia perdre”.
Càstigs a entitats
La capacitat de pressió de l'alcalde anava més enllà dels mitjans. Quan Bustos ja era alcalde, el fundador i director de l'Alliande Française de llavors, Robert Ferrer, va escriure un article d'opinió demanant seriositat als polítics. El text parlava de diversos temes i entre ells posava el cas del fals padró del fill de Bustos com a exemple del que no s'havia de fer. L'alcalde no va encaixar bé les crítiques i va decidir retirar la subvenció municipal que rebia l'Alliance Française.
Per contra, Bustos va cuidar molt les cases regionals de Sabadell, entitats ubicades a diferents barris del municipi i on hi havia molta presència d'immigrants procedents de l'estat espanyol que feia anys que vivien a Sabadell. “Era un alcalde molt populista i es bolcava amb les cases regionals i els veïns dels barris”, afirma Juan Noguera, president del Centre Regional de Múrcia.
La figura de l’alcalde anava creixent a mesura que el seu mandat avançava, i amb ell aquella obsessió. “Al principi no tenia tanta fixació, però amb els anys va anar creant una xarxa de pressió que a la televisió - primer Canal 50 i després Canal Català – es va veure i molt”, explica Ivanna Vallespín, que ha treballat en mitjans locals ja desapareguts com la mateixa televisió, Sabadell Press i actualment és redactora a El País.
Eren freqüents les trucades de rigor per demostrar el malestar per l’enfoc d’una notícia o una opinió i fins hi tot va arribar a encarar-se amb algun periodista en públic. “Demanava el cap de redactors que no eren afins”, apunta Santamaria. Parla amb coneixement de causa. L’any 2013 l’ombra allargada de Bustos va aconseguir que l’acomiadessin del Diari de Sabadell.
Manuel Bustos en un acte a Sabadell. Foto: Norma Vidal
El motiu va ser l’esperit crític amb què firmava els seus articles, i que ja anteriorment li havia portat problemes, sempre relacionats amb l’exalcalde. Santamaria, havia estat tertulià de Ràdio Sabadell, però el seu discurs va fer que li oferissin deixar d’assistir als debats per passar a col·laborar en un programa on analitzaria la visió que la premsa de fora de Sabadell tenia de la ciutat.
L’any 2007 la periodista Sílvia Marimon escrivia al diari El País un article en què s’apuntava que Bustos havia adjudicat al seu oncle, Melquíades Garrido, diverses obres públiques per a Sabadell i la federació Catalana de Municipis. “Aquell dia vaig explicar la notícia al programa, i la direcció em va dir que s’havien acabat els meus dies a la ràdio; el programa va acabar la temporada i ja no el van renovar”, explica Santamaria.
De fet, aquell episodi va provocar un fort enuig per part de Bustos, que segons diverses fonts consultades va fer tot de moviments per motivar l’acomiadament de la periodista que signava l’article, sense èxit. A l’emissora municipal, la pressió i el control era molt gran, i prova d’això és el veto a Santamaria, extrapolable a altres sabadellencs que no s’adequaven a les tesis del llavors alcalde.
Ràdio intervinguda
És el cas del periodista Ricard Ustrell, presentador del programa El Suplement, de Catalunya Ràdio, i que l’any 2003 va començar a col·laborar a Ràdio Sabadell. “Quant tenia uns 15 anys vaig agafar una declaració a Bustos en un acte i em va dir que si jo treballava a la seva ràdio, va ser una bona carta de presentació”, explica Ustrell.
El periodista assegura que a l’emissora s’aplicava una autocensura, perquè sabien que hi havia línies vermelles. “Tenien assumit que la ràdio estava intervinguda pel Bustos, informativament estava molt controlada, la relació entre el gabinet de premsa de l’Ajuntament i la direcció era molt estreta”, explica.
Després de tenir diferències amb el govern per aspectes relacionats amb les persones que hauria d’entrevistar al seu programa, Ustrell va topar de cara amb l’executiu quan va anunciar el fitxatge de Roc Casagran i Antoni Dalmases com a col·laboradors del seu programa. “El director em va dir que no era possible perquè estaven vetats, així que en acabar la temporada vaig deixar el programa i l’emissora va decidir desmuntar-lo sencer, etiquetant tots els que havien treballat en ell”, apunta.
El control que tenia sobre els mitjans era pretès més enllà de la ciutat, i fins i tot Ustrell assegura que a l’any 2010 Bustos va intentar que l’acomiadessin de Catalunya Ràdio.
Manuel Bustos en una entrevista a Ràdio Sabadell. Foto: Juanma Peláez
Empadronaments falsos
La forma de fer de Bustos però, no va començar amb la seva arribada al poder. Un dels casos més simbòlics i que van aixecar més polseguera a la ciutat quan encara era diputat i regidor del PSC a l'oposició (1997) va ser la presumpta falsificació del padró del seu fill gran per aconseguir una plaça en una escola del centre de la ciutat. “En aquella època hi havia molta polèmica perquè s'havia detectat que famílies d'altres barris falsificaven el padró per poder escolaritzar les criatures en escoles del centre”, explica Txus Medina que l'any 1997 era redactor en cap del 9 Nou a la ciutat.
“El PSC havia estat molt bel·ligerant amb el tema i fins hi tot havia recollit signatures en contra”, comenta Medina que afegeix que la sorpresa va ser monumental quan es va descobrir que el fill de Bustos, que llavors vivia a Barberà del Vallès, era alumne d'una escola ubicada al carrer Estrella.
“Vam revisar el registre i vam comprovar l'adreça”, comenta el periodista que assegura que es tractava d'un domicili que no existia: “Si ells havien posat que vivien al pis tercer porta quarta doncs en el bloc en qüestió només hi havia tres portes per replà”, recorda. El diari va contactar amb l'exalcalde que va negar els fets i va espolsar-se les culpes: “Va dir que era cosa de la seva dona perquè s'estaven divorciant”, afirma Medina. Finalment el tema es va publicar i va generar un gran malestar en el PSC. “Vam arribar a rebre trucades del carrer Nicaragua i tot”, explica el periodista que assegura que dintre del propi partit Raimon Obiols va carregar contra Bustos.
Sense publicitat
Quan l'any 1999 va assolir l'alcaldia la relació amb el mitjà de comunicació es va tensar més. “Vam notar poc a poc una reducció de la inversió municipal en publicitat i el moment clau va ser un article sobre l'estació de l'AVE al Vallès”, comenta. El text, estava signat pel periodista Julià Guerrero, i anava acompanyat d'una editorial força crítica amb l'estil de l'alcalde. “Recollia diversos errors consecutius que havia comés l'alcalde, entre ells que no havia sabut ubicar correctament el lloc on anava l'estació", recorda Joan Rueda, qui era sotsdirector del mitjà l'any 2000. "Veníem a dir que un alcalde no podia anar amb els papers molls”, afirma.
Rueda assegura que Bustos va trucar el director general del diari i va retirar tota la publicitat i també les subscripcions. “Mai ens va perdonar el tema del padró”, comenta el periodista que diu que tot i que hi havia veus crítiques amb “les formes” de Bustos, el PSC ho tolerava perquè “governava Sabadell que era una ciutat gran que no es podia perdre”.
Càstigs a entitats
La capacitat de pressió de l'alcalde anava més enllà dels mitjans. Quan Bustos ja era alcalde, el fundador i director de l'Alliande Française de llavors, Robert Ferrer, va escriure un article d'opinió demanant seriositat als polítics. El text parlava de diversos temes i entre ells posava el cas del fals padró del fill de Bustos com a exemple del que no s'havia de fer. L'alcalde no va encaixar bé les crítiques i va decidir retirar la subvenció municipal que rebia l'Alliance Française.
Manuel Bustos en una paella. Foto: Juanma Peláez
Per contra, Bustos va cuidar molt les cases regionals de Sabadell, entitats ubicades a diferents barris del municipi i on hi havia molta presència d'immigrants procedents de l'estat espanyol que feia anys que vivien a Sabadell. “Era un alcalde molt populista i es bolcava amb les cases regionals i els veïns dels barris”, afirma Juan Noguera, president del Centre Regional de Múrcia.