09
de novembre
del
2016
Sabadell per la República posa la lupa en aquells sabadellencs que va patir la represàlia, van ser detinguts o empresonats en els darrers anys de la dictadura franquista. Sota el títol de Jo vinc d’un silenci, el col·lectiu planteja de novembre a febrer el testimoni d’alguns dels protagonistes locals que van patir en primera persona aquesta situació, una situació potser no tan allunyada, tot i la distància, del que avui dia passa a casa nostra. De tot plegat en parla el president de Sabadell per la República, Joan Balart.
- Què ens ofereix el cicle?
- Es tracta de la segona fase, la primera la vam iniciar l’any passat, donant veu als testimonis, lluitadors antifranquistes de Sabadell. Aquest any continuem, però basant-nos en la repressió que es visqueren en els darrers 15 anys del franquisme.
- De quina manera ho recuperen?
- A través dels testimonis, són persones, però, que van ser víctimes directes de la repressió, detingudes, perseguides i en alguns casos van haver de patir anys de presó. Ho hem limitat en 15 anys, des de finals dels anys 50 i fins el 1974, una època plena de lluites socials, populars i obreres que van dur a la democràcia.
- Es durà a terme en dos emplaçaments.
- Sí, entre Cal Balsach i el Casal Pere Quart. No hi ha ningú millor que ens expliquin la seva vivència les mateixes persones que van patir aquells anys patiren la repressió, les volem posar en valor per conèixer-les i que ho comparteixin amb lluitadors actuals que estiguin interessats en el tema.
- Cal recordar el passat, així?
- Cal posar en comú lluites avui oblidades, perquè moltes coses que avui passen, a alguns els recorden aquells temps, quan aquell increment de repressió era excessiva. Hem de recordar el que han viscut els altres per aconseguir un futur millor, que no es repeteixin.
- Hi ha tantes similituds?
- Ens farien entrar en debats polítics potser massa complicats, però tenim la capacitat de veure en la distància el que es va viure en els últims anys de la dictadura, i el que som capaços d’esbrinar en tota l’amplitud del que estem vivint avui dia. En aquell moment, els drets laborals i la feina per una educació digna estava tot per fer. La dictadura implicava deixar en mans d’un pocs uns privilegis, i el sol fet d’estar reunit amb gent per temes de feina et podia dur a la presó, des de pocs dies a anys.
- Avui, però, hi ha altres maneres de repressió.
- No parlem en aquests termes, però hi ha coses que et recorden que no estem plenament en una societat democràtica.
- Parlem de casos com les investigacions pel 9-N o el cas de l’alcaldessa de Berga?
- Exacte, tothom penja d’un fil, som conscients que els drets se’ns estan retallant, no voldríem que se’ns retallés als nivells que es van arribar a retallar durant el franquisme, uns drets que durant la República es van obtenir, però que es van retirar de cop amb el cop d’Estat de Franco. I això va ser durant 40 anys.
- Què ens ofereix el cicle?
- Es tracta de la segona fase, la primera la vam iniciar l’any passat, donant veu als testimonis, lluitadors antifranquistes de Sabadell. Aquest any continuem, però basant-nos en la repressió que es visqueren en els darrers 15 anys del franquisme.
- De quina manera ho recuperen?
- A través dels testimonis, són persones, però, que van ser víctimes directes de la repressió, detingudes, perseguides i en alguns casos van haver de patir anys de presó. Ho hem limitat en 15 anys, des de finals dels anys 50 i fins el 1974, una època plena de lluites socials, populars i obreres que van dur a la democràcia.
- Es durà a terme en dos emplaçaments.
- Sí, entre Cal Balsach i el Casal Pere Quart. No hi ha ningú millor que ens expliquin la seva vivència les mateixes persones que van patir aquells anys patiren la repressió, les volem posar en valor per conèixer-les i que ho comparteixin amb lluitadors actuals que estiguin interessats en el tema.
- Cal recordar el passat, així?
- Cal posar en comú lluites avui oblidades, perquè moltes coses que avui passen, a alguns els recorden aquells temps, quan aquell increment de repressió era excessiva. Hem de recordar el que han viscut els altres per aconseguir un futur millor, que no es repeteixin.
- Hi ha tantes similituds?
- Ens farien entrar en debats polítics potser massa complicats, però tenim la capacitat de veure en la distància el que es va viure en els últims anys de la dictadura, i el que som capaços d’esbrinar en tota l’amplitud del que estem vivint avui dia. En aquell moment, els drets laborals i la feina per una educació digna estava tot per fer. La dictadura implicava deixar en mans d’un pocs uns privilegis, i el sol fet d’estar reunit amb gent per temes de feina et podia dur a la presó, des de pocs dies a anys.
- Avui, però, hi ha altres maneres de repressió.
- No parlem en aquests termes, però hi ha coses que et recorden que no estem plenament en una societat democràtica.
- Parlem de casos com les investigacions pel 9-N o el cas de l’alcaldessa de Berga?
- Exacte, tothom penja d’un fil, som conscients que els drets se’ns estan retallant, no voldríem que se’ns retallés als nivells que es van arribar a retallar durant el franquisme, uns drets que durant la República es van obtenir, però que es van retirar de cop amb el cop d’Estat de Franco. I això va ser durant 40 anys.