Elena Gadel: «Si no hagués entrat a OT avui seria mestra»

Elena Gadel va saltar dels platós de televisió a l’escena musical, tot gràcies al programa Operación Triunfo (OT). Hi va participar l’any 2002 en la seva segona edició, i des de llavors la seva carrera ha estat meteòrica, amb un Premi Butaca per la participació al musical Mar i Cel. Ara presenta el seu segon disc, Delicada, i aquesta nit fa parada a la Cava Urpí. N’ha parlat a Nació Sabadell.
 
Què hi trobarà el públic?
Hi presentem Delicada, és el primer cop que canto a Sabadell amb un disc propi. Fem una presentació en directe, anem quasi tota la banda, amb guitarra acústica i clàssica, contrabaix, percussió i veu. Hi ha alguna versió que m’ha acompanyat tota la vida, però sobretot temes del disc, fet tot amb cançons meves, que respiren flamenc, perquè la meva mare es andalusa. Hi explico històries que m’han passat.
 
És autobiogràfic, així?
Si, totes les cançons les he viscut en un temps concret, no són cançons recuperades d’altres temps. És molt acústic, però té cançons molt alegres. Per exemple, Con tu andar la dedico al meu pare, hi parlo de persones que han estat exemples per a mi, i jo segueixo les seves passes. En un altra, Saltar al vacío, hi parlo de fer el pas, o a Lluna plena dels amors que no poden ser en aquesta vida, però que potser en una altra si.
 
Són temes en català i castellà?
Si, hi mesclo els dos idiomes, n’hi ha tres en català i la resta en castellà.
 
I en el mateix disc editat per a tot l’Estat?
Si, quan he anat a Madrid a cantar, per exemple, no hi ha hagut cap problema. A mi m’agrada explicar les cançons que canto, i això agrada al públic. Un cop fins i tot a Saragossa vaig cantar un tema en castellà que també la canto en català, i me la van demanar en català. Cada cançó neix amb un idioma, i la respecto amb la mateixa llengua; si ha nascut així és per alguna raó, perquè li estàs explicant a algú en concret.
 
El primer disc era Tocant Fusta. T’ho has pensat molt a l’hora de fer el segon?
No massa, perquè si ho penso no ho faig. No penso en el màrqueting ni res, faig unes cançons, i quan les tinc fetes Música Global edita el disc. Les condicions d’ara a les discogràfiques no són com abans, i l’artista es sol pagar el disc, el videoclip... Tenie segell és molt important perquè t’obre moltes portes, però econòmicament l’artista ha d’invertir molt en tot. En el meu cas és així.
 
Dos discos, diversos musicals... fins i tot un Premi Butaca per Mar i Cel.
Si, la televisió obre portes, i no sé com hauria estat d’una altra manera. Crec que si no hagués entrat a OT avui seria mestra. Ara estic estudiant Magisteri a distància, vaig provar, va anar bé i vaig decidir seguir. I aquí estic! No em puc queixar, Mar i Cel em va obrir més portes, ara hem fet el musical El Petit Príncep. El musical es on estic més còmode, i suma al meu projecte en solitari. A vegades resta, perquè el 12 de maig començarem a fer Guapos i Pobres al Goya, i tinc molts concerts que he de dir que no... però millor poder dir que no!
 
I El Petit Príncep?
La gira és a l’octubre, però abans, a l’agost, anem a Peralada i també fem la Nit de Musicals, al Teatre Grec, amb actrius i cantants del gènere que canten Broadway. Més endavant potser torna El Petit Príncep a Barcelona, i m’agradaria fer nous concerts de Delicada al setembre.
 
Us queden molts concerts del disc?
De fet l’últim que puc fer és el de Sabadell; al juliol en teníem de previstos, però hi he hagut de renunciar.