30
de juny
del
2016
Parlar en públic és d’aquelles experiències que poden arribar a estressar, i on el contingut del missatge és tant important com la manera com ho transmetem. L’actor sabadellenc Fermí Casado ho sap bé, i des de fa uns anys compagina la seva activitat amb l’ensenyament de les pràctiques per a saber-se expressar en públic. Aquesta tarda presenta el seu llibre Presenta-acción amb la conferència Messis de la comunicació (Tres Creus 66, 18.00 hores). N’ha parlat amb NacióSabadell.
- Com et ve la idea de traslladar l’experiència teatral a les exposicions públiques?
- A partir de la crisi, sobretot en el sector de la cultura, un dia em va venir la idea de reinventar-me, i aplicar allò que jo sé fer a altres àmbits. I de seguida vaig pensar en traslladar la tècnica teatral a la disciplina de parlar en púbic.
- I va ser fàcil?
- Hi ha molts paral·lelismes entre allò que fem els actors i parlar en públic, costa parlar davant d’un públic en un teatre, així com a les empreses per a fer exposicions, o per a la gent que busca feina, emprenedors, etc... són eines molt útils.
- És una guia?
- La idea no era tant fer un pas a pas de com fer una presentació en públic, ni un llibre d’exercicis o d’entrenament. Intentem traslladar idees i plantejaments de les tècniques que poden ajudar més per exposar-se en públic amb garanties, transmetent seguretat i convicció a partir del que fem els actors en el teatre. Són plantejaments i consells per fer presentacions, treballar la veu, i la comunicació no verbal, molt ràpidament i amb poc risc i molts beneficis.
- La veu i els gestos deuen ser vitals.
- Són dos aspectes que treballem amb la consciència, com més els coneixes millor pots expressar-te, i més els entens com a eines que són, millor aniràs i evitaràs donar signes d’estrès. En la veu és imprescindible la projecció, l’articulació i variar de registre tant com sigui possible per mantenir l’atenció de qui ens escolta. Pel que fa a la comunicació no verbal és important ser conscients d’allò que fem amb el cos perquè no ens traeixi i no parli dels nostres nervis, intentant mantenir corporalment la calma, gestionar els nervis.
- Sembla complicat.
- És fonamental entrenar-ho, practicar. Els polítics tenen un avantatge i un desavantatge en això, estan molt assessorats i tenen entrenades les habilitats. Tot i això, molts cops ens manca credibilitat en els polítics, i naturalitat, veiem discursos impostats i artificials. Seria interessant que adeqüessin la comunicació a allò que passa, a l’entorn. A vegades els polítics troben una manera de fer, i allà es queda.
- Com et ve la idea de traslladar l’experiència teatral a les exposicions públiques?
- A partir de la crisi, sobretot en el sector de la cultura, un dia em va venir la idea de reinventar-me, i aplicar allò que jo sé fer a altres àmbits. I de seguida vaig pensar en traslladar la tècnica teatral a la disciplina de parlar en púbic.
- I va ser fàcil?
- Hi ha molts paral·lelismes entre allò que fem els actors i parlar en públic, costa parlar davant d’un públic en un teatre, així com a les empreses per a fer exposicions, o per a la gent que busca feina, emprenedors, etc... són eines molt útils.
- És una guia?
- La idea no era tant fer un pas a pas de com fer una presentació en públic, ni un llibre d’exercicis o d’entrenament. Intentem traslladar idees i plantejaments de les tècniques que poden ajudar més per exposar-se en públic amb garanties, transmetent seguretat i convicció a partir del que fem els actors en el teatre. Són plantejaments i consells per fer presentacions, treballar la veu, i la comunicació no verbal, molt ràpidament i amb poc risc i molts beneficis.
- La veu i els gestos deuen ser vitals.
- Són dos aspectes que treballem amb la consciència, com més els coneixes millor pots expressar-te, i més els entens com a eines que són, millor aniràs i evitaràs donar signes d’estrès. En la veu és imprescindible la projecció, l’articulació i variar de registre tant com sigui possible per mantenir l’atenció de qui ens escolta. Pel que fa a la comunicació no verbal és important ser conscients d’allò que fem amb el cos perquè no ens traeixi i no parli dels nostres nervis, intentant mantenir corporalment la calma, gestionar els nervis.
- Sembla complicat.
- És fonamental entrenar-ho, practicar. Els polítics tenen un avantatge i un desavantatge en això, estan molt assessorats i tenen entrenades les habilitats. Tot i això, molts cops ens manca credibilitat en els polítics, i naturalitat, veiem discursos impostats i artificials. Seria interessant que adeqüessin la comunicació a allò que passa, a l’entorn. A vegades els polítics troben una manera de fer, i allà es queda.