19
de juny
del
2016
L'estat espanyol va rebre el 2015 14.881 sol·licituds d'asil, la xifra més alta mai registrada i 2,5 vegades més que el 2014 (5.947), segons el Ministeri de l'Interior. Del conjunt de sol·licituds del 2015, que només representen l'1% de les ateses pels països de la UE, se'n van resoldre poques més de 3.200. D'aquestes, se'n van acceptar el 31%, mentre que la mitjana europea se situa al voltant del 50%.
Són dades recopilades al catorzè informe anual de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) presentat aquest dijous. La continuïtat dels conflictes en països com Síria, l'Iraq o l'Afganistan provoca que centenars de milers de persones vegin l'última possibilitat per salvar la vida a Europa, on el nombre de sol·licitants d'asil es va duplicar el 2015 respecte a l'any anterior, amb 1.321.600. De les peticions, només se'n van resoldre favorablement 300.000. La Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR) ha denunciat que per primera vegada el Ministeri de l'Interior no li ha facilitat per a l'informe les dades desglossades i per tant no disposen de les oficials a Catalunya.
"Es parla de la crisi dels refugiats, però no ens agrada aquest terme. El que està en crisi és el dret d'asil i, per tant, els valors democràtics d'Europa", ha afirmat el president de CEAR, Miguel Pajares, en la presentació de l'informe 'Les persones refugiades a Espanya i a Europa', a la llibreria Espai Contrabandos.
L'organització denuncia que la decisió dels països de la UE de blindar les fronteres i no oferir vies legals per sol·licitar asil va provocar que la majoria dels refugiats hagués d'arriscar la vida al Mediterrani. La directora de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, Estel·la Pareja, ha denunciat una vegada més la "fossa comuna" en què s'ha convertit el mar Mediterrani per "les polítiques de militarització, tancament, blindatge i externalització de les fronteres que porta practicant la UE des de fa uns anys i que ha intensificat en els últims mesos d'una manera i vergonyosa i preocupant". Unes 4.000 persones hi van perdre la vida el 2015 i representen el 70% de les morts al món produïdes quan s'intenta creuar una frontera, ha assenyalat Pareja. El 2016, unes 3.300 persones hi han mort.
Sol·licituds desiguals
La CEAR posa de relleu que la distribució de les sol·licituds d'asil a Europa va ser molt desigual el 2015 i denuncia que països com Hongria o Àustria van donar a les polítiques d'asil "un clar segell xenòfob i autoritari".
Segons l'informe, Alemanya va rebre prop de mig milió de sol·licituds, mentre que l'estat espanyol es va mantenir al voltant de l'1% del total. Les persones de nacionalitat siriana encapçalen la llista de les sol·licituds d'asil a l'estat espanyol el 2015, seguides dels refugiats d'Ucraïna i Palestina.
"És molt frustrant que els ciutadans demanin un estat més obert i acollidor amb les persones refugiades i que, en canvi, s'apliquin polítiques cada vegada més restrictives", ha afirmat la directora de CCAR.
L'organització també critica la "congelació" dels expedients procedents d'Ucraïna o Mali en espera que els conflictes s'acabin. També denuncia una vegada més les anomenades "devolucions en calent" a Ceuta i Melilla, la il·legalitat de les quals han establert diferents organismes internacionals, així com les dificultats d'accés al procediment d'asil als Centre d'Internament d'Estrangers (CIE).
La CEAR carrega contra els líders de la UE per haver estat "incapaços" d'oferir una resposta comuna i de complir els compromisos que ells mateixos van establir, tot i el moviment de solidaritat que es va iniciar a Europa el setembre cap a les persones que fugen de la guerra o la persecució. "L'acord inacceptable i il·legal entre la Unió Europea i Turquia és un exemple de les polítiques amb les quals violen, de manera flagrant, els tractats internacionals i defugen les obligacions internacionals", ha lamentat Pareja.
Al futur govern espanyol: retirar el suport a l'acord amb Turquia i complir els acords europeus per acollir refugiats
La CEAR ha llançat cinc demandes al futur govern espanyol perquè les apliqui amb urgència. La comissió insta l'executiu que es constitueixi després del 26-J a retirar el suport a l'acord entre la Unió Europea i Turquia, a demanar-ne la suspensió i a impugnar-lo.
Exigeix al nou govern que aculli de forma immediata les persones refugiades que es troben a Grècia i Itàlia en compliment dels acords de reubicació adoptats pel Consell d'Europa. Fins ara, l'estat espanyol ha acollit només 124 refugiats en el marc d'aquests acords, segons dades de CEAR comunicades pel Ministeri de l'Interior. Primer s'havia compromès a acollir unes 14.000 persones, una xifra que després va rebaixar-se per sota dels 10.000.
A més, reclama que s'activin les vies legals i segures d'accés al procediment d'asil, com habilitar la possibilitat de sol·licitar-lo en ambaixades i consolats espanyols; facilitar l'emissió de visats humanitaris; complir els compromisos adquirits en matèria de reassentament, flexibilitzar els requisits de reagrupació familiar i aprovar un programa ambiciós i permanent de reassentament.
L'entitat demana que s'eliminin els obstacles per accedir al dret d'asil i insta a posar fi a les devolucions il·legals de persones migrants i refugiades a les fronteres de Ceuta i Melilla, així com a suprimir l'exigència de visat de trànsit aeroportuari imposat el 2011 a persones de nacionalitat siriana.
També reclama la transposició immediata de les directives europees en matèria d'asil i l'aprovació urgent del Reglament que desenvolupi la Llei d'Asil, pendent des de fa gairebé set anys.
Shostak, un refugiat ucraïnès: "Davant el perill, vam pensar què podíem fer per al futur de les filles"
Oleksii Shostak té 32 anys i va arribar el febrer del 2015 amb la seva parella i les dues filles, de 6 i 1 any. Per visibilitzar l'experiència dels refugiats, la CEAR ha convidat a la presentació de l'informe Shostak, que ha explicat els motius pels quals van decidir començar un periple lluny del seu país i com ha estat la seva vida després.
Shostak va marxar d'Ucraïna amb metralla al cos després de presenciar una explosió molt a prop d'on era, a l'hora que els nens tornaven de l'escola. La família vivia a l'est d'Ucraïna, prop de la frontera amb Rússia, i ell treballava en una fàbrica de matalassos. "En adonar-nos que era molt perillós quedar-nos, amb la meva dona vam pensar què podíem fer per al futur de les nostres filles", ha recordat. Van decidir venir a Catalunya, ja que la dona té una germana que hi viu des de fa uns anys.
Després de passar uns mesos a Andalusia perquè no hi havia places a Catalunya, han pogut venir a Mataró. Shostak ha explicat que busca feina perquè no vol dependre dels programes d'ajuda als refugiats.
Són dades recopilades al catorzè informe anual de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) presentat aquest dijous. La continuïtat dels conflictes en països com Síria, l'Iraq o l'Afganistan provoca que centenars de milers de persones vegin l'última possibilitat per salvar la vida a Europa, on el nombre de sol·licitants d'asil es va duplicar el 2015 respecte a l'any anterior, amb 1.321.600. De les peticions, només se'n van resoldre favorablement 300.000. La Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR) ha denunciat que per primera vegada el Ministeri de l'Interior no li ha facilitat per a l'informe les dades desglossades i per tant no disposen de les oficials a Catalunya.
"Es parla de la crisi dels refugiats, però no ens agrada aquest terme. El que està en crisi és el dret d'asil i, per tant, els valors democràtics d'Europa", ha afirmat el president de CEAR, Miguel Pajares, en la presentació de l'informe 'Les persones refugiades a Espanya i a Europa', a la llibreria Espai Contrabandos.
L'organització denuncia que la decisió dels països de la UE de blindar les fronteres i no oferir vies legals per sol·licitar asil va provocar que la majoria dels refugiats hagués d'arriscar la vida al Mediterrani. La directora de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, Estel·la Pareja, ha denunciat una vegada més la "fossa comuna" en què s'ha convertit el mar Mediterrani per "les polítiques de militarització, tancament, blindatge i externalització de les fronteres que porta practicant la UE des de fa uns anys i que ha intensificat en els últims mesos d'una manera i vergonyosa i preocupant". Unes 4.000 persones hi van perdre la vida el 2015 i representen el 70% de les morts al món produïdes quan s'intenta creuar una frontera, ha assenyalat Pareja. El 2016, unes 3.300 persones hi han mort.
Sol·licituds desiguals
La CEAR posa de relleu que la distribució de les sol·licituds d'asil a Europa va ser molt desigual el 2015 i denuncia que països com Hongria o Àustria van donar a les polítiques d'asil "un clar segell xenòfob i autoritari".
Segons l'informe, Alemanya va rebre prop de mig milió de sol·licituds, mentre que l'estat espanyol es va mantenir al voltant de l'1% del total. Les persones de nacionalitat siriana encapçalen la llista de les sol·licituds d'asil a l'estat espanyol el 2015, seguides dels refugiats d'Ucraïna i Palestina.
Roda per la pau celebrada aquest dijous a Sabadell. Foto: Juanma Peláez
"És molt frustrant que els ciutadans demanin un estat més obert i acollidor amb les persones refugiades i que, en canvi, s'apliquin polítiques cada vegada més restrictives", ha afirmat la directora de CCAR.
L'organització també critica la "congelació" dels expedients procedents d'Ucraïna o Mali en espera que els conflictes s'acabin. També denuncia una vegada més les anomenades "devolucions en calent" a Ceuta i Melilla, la il·legalitat de les quals han establert diferents organismes internacionals, així com les dificultats d'accés al procediment d'asil als Centre d'Internament d'Estrangers (CIE).
La CEAR carrega contra els líders de la UE per haver estat "incapaços" d'oferir una resposta comuna i de complir els compromisos que ells mateixos van establir, tot i el moviment de solidaritat que es va iniciar a Europa el setembre cap a les persones que fugen de la guerra o la persecució. "L'acord inacceptable i il·legal entre la Unió Europea i Turquia és un exemple de les polítiques amb les quals violen, de manera flagrant, els tractats internacionals i defugen les obligacions internacionals", ha lamentat Pareja.
Al futur govern espanyol: retirar el suport a l'acord amb Turquia i complir els acords europeus per acollir refugiats
La CEAR ha llançat cinc demandes al futur govern espanyol perquè les apliqui amb urgència. La comissió insta l'executiu que es constitueixi després del 26-J a retirar el suport a l'acord entre la Unió Europea i Turquia, a demanar-ne la suspensió i a impugnar-lo.
Exigeix al nou govern que aculli de forma immediata les persones refugiades que es troben a Grècia i Itàlia en compliment dels acords de reubicació adoptats pel Consell d'Europa. Fins ara, l'estat espanyol ha acollit només 124 refugiats en el marc d'aquests acords, segons dades de CEAR comunicades pel Ministeri de l'Interior. Primer s'havia compromès a acollir unes 14.000 persones, una xifra que després va rebaixar-se per sota dels 10.000.
A més, reclama que s'activin les vies legals i segures d'accés al procediment d'asil, com habilitar la possibilitat de sol·licitar-lo en ambaixades i consolats espanyols; facilitar l'emissió de visats humanitaris; complir els compromisos adquirits en matèria de reassentament, flexibilitzar els requisits de reagrupació familiar i aprovar un programa ambiciós i permanent de reassentament.
L'entitat demana que s'eliminin els obstacles per accedir al dret d'asil i insta a posar fi a les devolucions il·legals de persones migrants i refugiades a les fronteres de Ceuta i Melilla, així com a suprimir l'exigència de visat de trànsit aeroportuari imposat el 2011 a persones de nacionalitat siriana.
També reclama la transposició immediata de les directives europees en matèria d'asil i l'aprovació urgent del Reglament que desenvolupi la Llei d'Asil, pendent des de fa gairebé set anys.
Shostak, un refugiat ucraïnès: "Davant el perill, vam pensar què podíem fer per al futur de les filles"
Oleksii Shostak té 32 anys i va arribar el febrer del 2015 amb la seva parella i les dues filles, de 6 i 1 any. Per visibilitzar l'experiència dels refugiats, la CEAR ha convidat a la presentació de l'informe Shostak, que ha explicat els motius pels quals van decidir començar un periple lluny del seu país i com ha estat la seva vida després.
Shostak va marxar d'Ucraïna amb metralla al cos després de presenciar una explosió molt a prop d'on era, a l'hora que els nens tornaven de l'escola. La família vivia a l'est d'Ucraïna, prop de la frontera amb Rússia, i ell treballava en una fàbrica de matalassos. "En adonar-nos que era molt perillós quedar-nos, amb la meva dona vam pensar què podíem fer per al futur de les nostres filles", ha recordat. Van decidir venir a Catalunya, ja que la dona té una germana que hi viu des de fa uns anys.
Després de passar uns mesos a Andalusia perquè no hi havia places a Catalunya, han pogut venir a Mataró. Shostak ha explicat que busca feina perquè no vol dependre dels programes d'ajuda als refugiats.