12
d'abril
del
2016
Més de 300 persones van omplir ahir diumenge la Catedral de Solsona per gaudir amb el concert de cloenda de la gira de la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach dirigida per Xavier Puig i liderada per l'Orquestra Simfònica del Vallès, amb una gran producció cor-orquestral en què participà l'Orfeó Nova Solsona.
La catedral solsonina ha acollit la gira d'aquesta gran producció cor-orquestral de la Passió segons sant Mateu, de J. S. Bach, sota la direcció de Xavier Puig i on l'Orquestra Simfònica del Vallès ha estat acompanyada per l'Orfeó Nova Solsona, el Cor de Cambra Ars Innova, la Coral Ginesta de Cervera i el Cor Infantil de l'Orfeó manresà.
Hi actuaren com a solistes Sara Blanch (soprano), Gemma Coma-Alabert (mezzosoprano), Roger Padullés (tenor) i Xavier Mendoza (baríton) i Elies Barberà com a narrador.
Des del 2012, l'Orquestra Simfònica del Vallès interpreta un concert de Setmana Santa de forma itinerant a diverses poblacions amb una obra destacada del repertori simfònico-coral i amb la participació de múltiples cors del país.
Aquest concert i gira, ja és pot considerar el més destacat de totes les activitats que ha dut a terme enguany l'Orfeó Nova Solsona, ja que l'ha estat preparant durant mesos, i a part de a la Catedral de Solsona, també ha actuat al Palau de la Música catalana el passat 2 d'abril (vegeu-ne imatges en aquest enllaç).
Xavier Puig, director
Nascut el 1973 i natural de Cervera (Lleida), comença els seus estudis musicals amb el piano i el violí al Conservatori Municipal d’aquesta ciutat, per ampliar-los posteriorment al Conservatori Professional de Badalona, on obté el Títol Superior de professor d’harmonia, contrapunt i composició, sota el mestratge de M.A. Hurtado, M. Roger, B. Casablancas i J. Soler. Paral·lelament s'inicia en la direcció coral als Cursos Internacionals de Direcció Coral de Lleida, on estudia amb els mestres J. Prats, J. Duijck, L. Heltay i J. Casas. Rep també lliçó magistral dels professors E. Ericsoni P. Cao. El 1999 és admès a la Universität für Musik und Darstelende Kunst de Viena, on cursa els estudis de direcció musical, sota el mestratge de L. Hager, Y. Yuassa, G. Theuring i H. Arman, entre d’altres. Al juliol de 2003 guanya el concurs per a la plaça de Director Assistent de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), càrrec que desenvolupa fins al juliol de 2005.
Actualment dirigeix la Murtra Ensemble i és director titular del Cor de Cambra de l'Auditori Enric Granados de Lleida (des de 2002).
Ha estat director convidat d’orquestres nacionals i internacionals com l’Orquestra Nacional d’Espanya, l’Orquestra i Cor de RTVE, l’Orquestra Pablo Sarasate, la Joven Orquesta Nacional de España, l’Orquestra de Cambra d’Andorra, l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orquestra Barroca Catalana, l’Ensemble Kaleidoscop der Nationen de Viena, entre d’altres.
Ha enregistrat per a segells com Verso, Catalunya Música, Universität für Musik-Wien, o Ars Harmonica-La mà de Guido, amb qui ha editat un disc de música religiosa inèdita de Mompou i Blancafort.
Algunes dades històriques
Els primers biògrafs atribueixen a Bach la composició de 5 passions. Dues ens han arribat senceres i sense cap dubte van ser escrites per ell: Les passions Segons St. Joan BWV 245 i Segons St. Mateu BWV 244. De les dues passions que ens han arribat senceres, la Passió segons Sant Mateu és, amb diferència, la més important. De fet es tracta no ja d'una de les obres més glorioses de Bach sinó, probablement, de la major creació de la història de la música tot i que aquesta grandesa no sempre va ser evident.
La fama de J.S. Bach no va traspassar durant la seva vida el reduït cercle al voltant dels ambients musicals de les diverses ciutats on va treballar. Ni de lluny va ser tan admirat arreu d'Europa com Haendel, i fins i tot compositors com Georg Philliph Telemann eren més estimats que Bach dins la pròpia Alemanya. Aquesta indiferència general va continuar després de la seva mort l'any 1750. Només en ambients selectes es va seguir interpretant la seva música (sobretot la de teclat), i principalment pel seu valor tècnic i didàctic més que no pas artístic. Va ser gràcies a homes com Félix Mendelssohn que la seva obra (o el que quedava d'ella) va ser donat a conèixer al món a la primera meitat del s.XIX. I l'obra que va encapçalar aquesta resurrecció va ser la Passió segons Sant Mateu.
L'11 d'abril de 1727 es va estrenar la primera versió de la Passió segons Sant Mateu a l'església de St. Tomàs de Leipzig. A partir d'aquell moment, clara mostra de la seva acceptació, l'obra va ser interpretada almenys quatre vegades en els següents quinze anys, patint continues revisions imposades per les circumstàncies del moment (sobretot les absències de cantants o de músics), cosa que demostra la flexibilitat i el sentit pràctic dels compositors de l'època de Bach els quals, més que als capricis del seu geni, es devien a la seva església, al seu ajuntament o al seu senyor. La versió que passa a ser la definitiva és la de 1736, en la qual Bach introduirà força novetats tant en el text com en l'instrumentació. Una darrera versió, cap al 1744, modificarà el ja grandiós cor inicial introduint una veu addicional de sopranos in ripieno que cantaran la melodia de l'Agnus Dei luterà, que fins llavors entonava l'orgue de manera subliminal.
Font CataBach.com