La ventada manté vives les ferides un any després

El 9 de desembre de 2014 el fort vent va provocar dos morts i la caiguda de milers d’arbres | A Sabadell el bosc de Can Deu s’ha endut la pitjor part

Albert Segura
08 de desembre del 2015
Actualitzat el 10 de desembre a les 14:01h
Màquines treballant al bosc de Can Deu.
Màquines treballant al bosc de Can Deu. | Norma Vidal
El 9 de desembre de 2014 passarà a la història com una de les jornades més complicades meteorològicament parlant de les darreres dècades al Vallès Occidental. El fort vent que va bufar des de primera hora del matí va provocar importants desperfectes. Al punt del migdia va fer caure un mur a Terrassa, provocant la mort de dues persones. Milers d’arbres van trencar-se com escuradents, convertint boscos frondosos en autèntics solars.
 
A dia d’avui, s'ha aconseguit netejar el 70% de les hectàrees afectades però els treballs no acabaran fins abans de la campanya d'estiu del 2016. No només les administracions han hagut de fer un esforç, també els propietaris dels boscos. A Sabadell el vent va arribar als 101 km/h, causant la caiguda de semàfors, arbres, panells informatius i arrencant persianes. El Consell Comarcal del Vallès Occidental va calcular que les ventades van fer caure més mig milió d'arbres a tota la comarca, motiu pel qual va demanar ajudes, on la Diputació de Barcelona va respondre amb una partida de 3.034.743,07 euros per a 27 municipis dels Vallesos i Osona afectats per tal que es destinessin a les ajudes a finques públiques, ja que de les privades se'n fa càrrec la Generalitat.
 
A Sabadell, l’Ajuntament ha destinat 580.000 euros per a tasques forestals i rehabilitar les places de la ciutat afectades, amb una previsió de plantar 860 arbres. Dels boscos ja se n’han retirat 1.378 tones de fusta i biomassa, i és que a l’entorn de Sabadell es calcula que van desaparèixer uns 288.000 arbres.
 

Arbres caiguts per la ventada a Sabadell. Foto: Norma Vidal


 
La ventada va provocar la unió dels propietaris de boscos privats, donant pas a l’Associació de Propietaris Forestals de Sabadell, Castellar del Vallès, Sentmenat i Terrassa, les localitats més afectades pel fenomen. Aquest fet els va obrir la porta a fer una contractació conjunta per a retirar la fusta caiguda. A dia d’avui, es calcula que a Sabadell s’han fet entre el 86% i el 92% de les tasques previstes.
 
“La massa forestal afectada és molt gran, més de la percebuda inicialment, s’ha fet ja molta feina, tot i que encara queden tasques per fer i s’han hagut d’allargar els terminis inicialment previstos, per això els treballs continuaran fins que s’acabi”, assenyala el regidor de Sostenibilitat de Sabadell, Joan Berlanga. En aquest sentit, es manté el ban que prohibeix accedir al rodal perquè les empreses encara hi estan treballant i no es garanteix la seguretat.
 

La part posterior de la masia de Can Deu, sense arbres. Foto: Albert Segura


 
Repoblar o regeneració natural?
 
Un dels debats que s’ha posat sobre la taula és què cal fer amb els boscos afectats. Els veïns i usuaris del bosc han vist com una de les àrees de lleure més preuades han desaparegut, com el cas del bosc de Can Deu, l’últim pulmó de la ciutat que ha quedat reduït a un espai en alguns punts irreconeixible.
 
En aquest cas, s’ha optat per la regeneració natural. La Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859 ha establert un pla per recuperar el bosc en què descarta replantar com a mesura a dir a terme en tot l’entorn. La decisió no ha agradat a tothom, i per això algunes veus crítiques ja han posat el crit al cel.
 
“Creiem que cal reforestar l’espai, s’hi han de plantar coses perquè hi ha zones on no és necessària la intervenció de l’home i en d’altres si”, explica en declaracions a NacióSabadell Ricard Roso, membre de l’Assemblea Reforestació del Bosc de Can Deu. En aquest sentit, reconeix que serà difícil torna a tenir el bosc que es tenia abans de la ventada, però espera que es pugui recuperar l’aspecte en part de l’entorn.
 

Tasques de neteja del bosc de Castellarnau. Foto: Juanma Peláez


 
Obres a places i reposició d’arbres
 
A Sabadell s’han destinat 62.267 euros a retirar arbres dels carrers i a treure la fusta que es va acumular, a banda de 46.152 euros destinats en l’arranjament d’edificis municipals afectats per la ventada i uns altres 19.923 a la reparació i reposició d’enllumenat públic. “Hem prioritzar l’arranjament dels espais on és més necessària l’actuació, tot i que encara caldrà treballar en altres punts afectats per la ventada”, explica Xavier Guerrero, regidor d’Espai Públic.
 
Les actuacions compten amb un pressupost de 377.897,08 euros i inclouen la plantació de 861 arbres a la ciutat. També es substituiran alguns que presenten problemes de seguretat i salubritat per espècies més idònies i es faran xarxes de reg i de podes per tal de recuperar la forma original i la seguretat d'arbres afectats per la ventada. A més, es preveu tallar 262 exemplars amb problemes. En total, l’increment serà de 599 arbres. Un altre episodi són els particulars, que han hagut de fer front als desperfectes en la majoria de casos a través de les asseguradores.
 

Imatge de l'estat actual del bosc de Can Deu. Foto: Norma Vidal


 
L’afectació a la comarca
 
Als boscos de tots els municipis afectats les feines encara segueixen i amb intensitat. El president del Consell Comarcal del Vallès Occidental, Ignasi Giménez, ha explicat a l'ACN que des del 9 de desembre passat no s'ha parat de treballar i que es complirà el primer any de les ventades amb el 70% de les hectàrees afectades netes. Ha reconegut que encara "queda feina a fer" però preveu que abans de la temporada d'estiu del 2016 tota la tasca grossa de retirada d'arbres estigui finalitzada. 

Després de l'experiència viscuda amb aquesta ventada, el Consell Comarcal treballa en l'elaboració d'un protocol que permeti a tots els municipis coordinar-se davant episodis i catàstrofes com aquesta. "Ens vam trobar amb la tessitura que s'anaven prenent decisions de manera molt especial per cada municipi, no hi havia canals ni fluxos de comunicació per prendre decisions de manera coordinada", ha recordat el president del Consell. Per això, es treballa en un protocol que permeti "saber quines decisions s'han de prendre en tot moment" i fer-ho de manera coordinada. 

Amb tot plegat, la memòria del 9 de desembre de 2014 segueix viva, amb una ferida oberta que serà difícil de cicatritzar, una evidència de la fragilitat d'un entorn que quan es té es gaudeix, però quan no es disposa d'ell es demostra com n'és de necessari. Caldrà tenir paciència i sobretot ser realistes per gaudir d'un entorn que veurem créixer juntament amb les generacions que ens seguiran.