Homo APM?: «Hi ha qui m'atura pel carrer i em parla com al programa»

Per molts dels nostres lectors sentir algú dient palante no? o es de ser inútiles no pot sonar gens estrany. Són les conseqüències de l’addicció a un programa de televisió, l’APM? de TV3, que ha arrelat en la nostra societat fins el punt que algunes de les seves frases s’han interioritzat com a vocabulari quotidià de molts catalans. Aquest divendres, la versió teatral l'espai televisiu, L'APM? Show, arriba al Teatre de La Faràndula. L’Homo APM?, Manel Piñero, possiblement la cara més visible d’aquest programa, repassa amb Nació Sabadell el fenomen.
 
- L’APM? sembla ser per tot arreu, però què hi veurem en l’espectacle?
 
- L’espectador veurà un APM?, però al teatre. És un APM? amb l’esperit i l’essència del programa de televisió, però amb la diferència que dur-lo a l’escenari permet que la gent pugui participar, i fins i tot variar el transcurs d’aquest espectacle. 

- I com és això? 

- Hi ha parts en què el públic hi intervé i tria cap on vol que segueixi l’espectacle, pot decidir. A qui li agrada l’APM? s’ho passarà molt bé, i el qui no el coneix riurà molt, perquè compta amb l’essència del programa. 

- Quina capacitat tenen de variar el curs de l’espectacle, però? 

- Hi ha una part en què fem una trucada fora de Catalunya, i jo he de parlar només amb frases de l’APM?. Aquí és on demanem a la gent que hi col·labori, pot demanar les frases perquè jo les digui durant la trucada, és com un repte personal. 

- Però és una trucada real? 

- Totalment, la gent tria on truquem, a quina part d’Espanya. Però el més bo són les frases, i mirar d’encaixar-les en una conversa. 

- Suposem que el seu paper és d’Homo APM? en estat pur... 

- És bastant Homo APM?, si que ens permetem, però, la llicència de poder sortir una mica d’aquest rol i fer flashos de l’espectacle perquè si no em limitava molt la interacció amb en Peyu. Hi ha moments que parlo “normal”, i hi ha un moment en la “pausa publicitària”, que és fictícia, que surto explicant qui sóc en realitat, i explico que sento com a Homo APM? 

- I què sent? 

- A nivell personal, quan feia de periodista, treballava a la televisió i a la ràdio de Badalona, i si que tenia incidència però petita, a nivell de ciutat, la gent et reconeix una mica. Quan saltes a nivell nacional és diferent, l’APM? és un programa que es mira molt, i hi ha un canvi fort. 

- I com ho duu? 

- Bastant bé, al principi estranya una mica, i ara és una cosa que porto i forma part de la meva vida. La gent em reconeix, m'atura i em parla, alguns com al programa, i estic molt content perquè això deu ser que els agrada. És gratificant. 

- Quan graven, aquest fet de ser una cara familiar deu fer que molta gent el reconegui... 

- Ens passa molt, quan hi ha una persona que em reconeix es talla immediatament el gag i no s’emet, perquè perd el factor sorpresa. La gràcia de l’Homo APM? és precisament això, el factor sorpresa, parlar amb algú normal i el contrast amb el seu vocabulari i el meu. 

- I amb en Peyu com interactuen? 

-Tota l’estona som tots dos a l’escenari, menys un moment que jo marxo i ell fa un monòleg d’uns cinc minuts. Fem de mestres de cerimònies, ell vindria a ser el pallasso seriós i jo l’entremaliat! 

- Si l’Homo APM? hagués de definir amb una frase seva l’espectacle, quina seria? 

- L’APM Show és un espectacle maravilloso, espectacular, me he emocionado al verlo!