Senyor Bohigues: «Qualsevol idiota pot criticar»

 
Hi ha qui obre la boca, no calla i no para de dir tot allò que li ve al cap. Això és el que fa el Senyor Bohigues, el personatge estrella de l’actor terrassenc Eduard Biosca, que aquest divendres presenta a la Cava Urpí de Sabadell el seu darrer espectacle, El pensador de barra lliure. N’ha parlat amb Nació Sabadell.
 
- Com neix el Senyor Bohigues?
 
- Al 2001 a partir de la companyia Poca Conya, jo en sóc membre fundador. Érem un trio humorístic que fèiem l’espectacle Humor Sapiens, i es tractava de buscar vida intel·ligent a la Terra. Cada esquetx era un lloc on anàvem a buscar intel·ligència. Un d’ells era en un bar, on trobàvem el típic bocasses de bar, que era un client. I vam arribar a la conclusió que no n’hi havia.
 
- I era un client d’entrada?
 
- Si, el personatge em va agradar, en aquell moment es deia Eudald Boca Barata. Al 2003 es va descompondre la companyia perquè el meu germà en va marxar, i jo estava creant un espectacle on aquell bocasses era el protagonista. El client era burro, però l’amo ho era més.
 
- I com va créixer?
 
- L’espectacle el va veure en Toni Clapés i li va agradar el personatge. Em va contactar, ara fa 7 anys, perquè m’integrés al Versió RAC1 d’aquell any, que es deia Versió Càmping, presentat pel sabadellenc Marc Serra. De fet va ser ell qui va batejar el Senyor Bohigues, perquè d’entrada li havíem de dir Biosca, com jo, però com que havia passat anys enrere les inundacions del càmping de Biescas va buscar-li un altre nom.
 
- Ben curiós.
 
- Si, i així ells el van presentar com si fos l’amo del bar, però en realitat originàriament era el client. Jo em vaig muntar la història que havia guanyat el bar en una partida de poker amb l’amo.
 
- Com va desenvolupar el personatge?
 
- Vaig partir de fer l’oposat a allò que sóc jo, que sóc una persona bastant tímida. Imagina’t, si vaig al tren i em truquen no agafo el telèfon perquè no vull que ningú escolti la conversa... i si em trobo algun conegut al tren tampoc vull xerrar massa per si el de davant ens escolta, encara que no sigui important allò que diem. Doncs en Bohigues, és l’oposat, parlant tot allò que pensa en veu alta. Neix com un pessimista, un criticon compulsiu, i qualsevol idiota pot criticar, el que és difícil és buscar solucions, comprometre’s i actuar. Ser pessimista i dir que tot és una merda és ben fàcil.
 
- Déu n’hi do!
 
- Però també hi ha coses que transmeten positivisme, perquè té el seu cantó humorístic, que treu gravetat a les coses, se’n fot de tot, d’ell i de tothom... mai el tombaran!
 
- De tot plegat en neix l’espectacle que podrem veure aquesta nit.
 
- Si, en Bohigas arriba a l’escenari d’un bar que han construït igual que el seu, el truquen i li demanen que posi la ràdio. A partir d’aquell moment em fan una entrevista en directe, que la fa en Toni Clapés. Diu que m’han escollit perquè sóc de les poques persones que sap de tots els temes de la vida, i no hi ha tanta gent que en sàpiga. Comenta amb temes personals, que per què tinc aquest pentinat, la meva feina, i parlem de política, filosofia, economia, amor i sexe, literatura, teatre... són més de 300 preguntes, amb respostes ràpides i curtes. El ritme d’humor és molt bèstia.
 
- Ara, a més, se’l veu a TV3 al programa Còmics.
 
- Si, la tele no és tan ràpida com abans, però cada programa de televisió és com 8 mesos de ràdio. Abans un programa eren 30 anys de teatre! Veig que amb el programa a la gent li agrada, el coneix més.
 
- I com veu el món d’avui dia el Senyor Bohigues?
 
- Depèn del moment en què li preguntis... pot arribar a ser contradictori, i si li demanes si és optimista o pessimista, et dirà les dues coses, perquè el món fotrà un pet com una gla, però a la vegada et pot ser optimista dient que quan peti serà un espectacle digne de veure.