Sílvia Bel: «Molts no sabíem ben bé què celebràvem l’Onze de Setembre»

 
Albert Sánchez Piñol va aconseguir fer arribar als seus lectors els fets de 1714 d’una manera com poca gent coneixia. La novel·la Victus va aconseguir arribar a llibreries particulars en català i castellà, i fins i tot Mariano Rajoy va admetre que l’havia llegit. Aquest diumenge, l’actriu Sílvia Bel aterra a la Cava Urpí acompanyada de la cantant Llúcia Vives i el compositor Carles Beltran per presentar l’adaptació als escenaris de la novel·la de Sánchez Piñol. Sílvia Bel n’ha parlat amb Nació Sabadell.
 
- Què s’hi trobarà l’espectador?
 
- Es un espectacle que neix del llibre de Sánchez Piñol, i ell en va fer una mica la dramatúrgia, el va adaptar, perquè poguéssim explicar els fets de 1714 a través del seu llibre. Com que és una novel·la molt literària, de fet és literatura pura en forma de llibre d’història, alguns dels fragments estan adaptats per ell mateix, no per seguir el fil a través del personatge principal, Martí Zuviria, sinó per explicar els fets de la guerra perduda, el setge de Barcelona.
 
- I com van projectar-lo a l’escenari?
 
- A partir de fragments del llibre, l’espectacle el vam pensar amb el Carles Beltran, un pianista que en va composar la música, i amb la Llúcia Vives, que és una cantant molt bona.
 
- I el moment és idoni...
 
- El vam pensar pel Tricentenari, es commemoraven els fets de 1714 i vam decidir que volíem fer un espectacle per explicar-los. Li vam demanar a en Sánchez Piñol si podíem llegir un fragment, i en Carles va composar la música expressament. Quan ho vam tenir tot ho vam provar per veure si funcionava, perquè a vegades penses una cosa i veus que no encaixa.
 
- I va funcionar.
 
- Ho vam anar adaptant, traient el que  no ens agradava i deixant el que si, i vam comptar amb un recital amb altres músics amb un format més gran. Sempre que l’hem fet ha funcionat molt bé, és molt emotiu. Està molt resumit, però toca els punts clau, les batalles més importants. Tot transcorre en els últims dies del setge, i hi ha un missatge d’esperança.
 
- Tot plegat té un punt de didàctic, el llibre, l’adaptació...
 
- Si, l’espectacle està pensat per a la gent que ha llegit el llibre i per a la que no ho ha fet Els que l’han llegit veuen el tipus gamberro de Zuviria, i aquí es veu la part més històrica i emotiva del llibre. Els fets de 1714 molts no el coneixíem en detall, no sabíem ben bé què celebràvem l’Onze de Setembre, i després de llegir el llibre ho entès; havent llegit llibre, ara sé què celebrem per la Diada.
 
- Com ajunten recital i música?
 
- L’espectacle dura al voltant d’una hora, i intercalem una mica de tot, per tenir aquella convicció justa per anar construint la història i anar pujant graons. Hi ha un moment en què recuperem cançons de l’època, amb música intercalada en la narració, amb textos d’aquella època, com de com les dones van lluitar per salvar Barcelona. Tot té una lògica, no és una música triada perquè si, ens hem documentat moltíssim i ho incloem a l’espectacle per tenir més ritme. Ha estat una cosa molt pensada.
 
- I en el terreny personal, en què més treballa?
 
- Estem assajant un nou espectacle que estrenem el 16 de juliol al Grec, que és Amor i Shakespeare, amb dramatúrgia de Guillem-Jordi Graells i direcció de Josep Maria Mestres. Som nou actors, quatre parelles, amb fragments de tres obres de William Shakespeare: Amor Perdut, Molt soroll per a no res i Els dos cavallers de Verona. Són l’excusa per escenificar les millors escenes amb embolics amorosos dels tres treballs. Tenen tot un fil argumental amb la història d’amor entre els personatges protagonistes, és una cosa fresca, romàntica i molt teatral. Després el durem en temporada al Poliorama.
 
- I ho compaginareu amb Victus?
 
- Aquest any tenim altres propostes de recitals, i Victus ha funcionat molt per la commemoració del Tricentenari. Jo per mi ho continuaria fent, però hi ha un pressupost per la commemoració, i aquest any tenim menys bolos perquè no ja estem fora de l’any del Tricentenari. També volíem gravar un disc perquè quedés per sempre, i això està encara en projecte.