Agost, i pràcticament tothom és de vacances, penjant fotos de peus i sorra a Instagram, en cales on voldries ser mentre segueixes treballant. Malgrat que tothom sembla passar-ho la mar de bé, exhibint vida i vacances en un allau impúdic via xarxes socials, hi ha algunes maneres econòmiques d'escapar-se sense moure's de casa. NacióDigital t'ofereix aquesta llista de sis films amb platja que et refrescaran l'estiu sense haver d'abandonar la comoditat del sofà.
La platja (The beach, Danny Boyle, 2000)
Un dels films més coneguts de Leonardo DiCaprio, concebut des de l'inici per al lluïment de l'actor, aleshores de moda gràcies a Titanic. Presenta un grup d'amics a la recerca de noves emocions en una illa paradisíaca, a Tailàndia. Tot anirà bé, fins que la realitat demostri que els paradisos terrenals no són el que semblen ser.
Tiburón (Jaws, Steven Spielberg, 1975)
Pel·lícula fundacional del terror modern, amb un Spielberg que es començava a menjar el món de la mateixa manera que el seu tauró mecànic devorava banyistes i ens feia venir esgarrifances. Altament entretinguda i esfereïdora, és la millor opció per passar una bona estona, especialment si no tens el mai a prop.
El llac blau (The blue lagoon, Randal Kleiser, 1980)
Perfecte per rememorar l'agitament d'hormones de la preadolescència, just quan aquelles platges d'aigua clara de l'illa de Nanuya Levu, a les Fiji, eren l'embolcall del despertar amorós de milers de joves d'arreu del món. Un escenari de somni amb uns joveníssims Brooke Shields i Christopher Atkins.
Lucía y el sexo (Julio Medem, 2001)
Èxit que clou l'època daurada de Medem. Un film poètic i hipnòtic que mostra tots els encants de l'illa de Formentera, la protagonista real d'aquesta faula carregada d'erotisme. Per gaudir del far del Cap de Barbaria i de platges verges que semblen situades en algun punt llunyà del mapa, però que són al costat de casa.
Pauline en la playa (Pauline à la plage, Éric Rohmer, 1982)
L'amor d'estiu segons la mirada d'Eric Rohmer. Situada a la costa de Normandia, el film mostra un curiós joc de seduccions protagonitzat per l'adolescent Amanda Langlet –que es debat entre l'amor d'un noi força babau i el cinisme del madur Fiodor Atkine– i per la seva exhuberant tieta, Arielle Dombasle, que flirteja amb surfistes jovenets. Apte per justificar el "caloret" d'estiu amb raons intel·lectuals.
Reparar a los vivos (Réparer les vivants, Katell Quillévéré, 2016)
No tot han de ser alegries. Si busques el so de la platja sense deixar de ser introspectiu, pots anar al cinema –el film és en cartellera– per veure l'adaptació del doll emocional de la novel·la guanyadora del Premi Llibreter 2015. Surf, ones, un accident i un cor que ha de servir per reparar els vius. La demostració que es pot posar en primer pla el drama, sense caure en els tòpics del morbo.
