Laura Campos: «A Montcada s'ha estat governant d'esquenes a la població durant molts anys»

Les botzines del tren s’escolten des del despatx de l’alcaldessa de Montcada i Reixac, Laura Campos. Un soroll que ha passat a formar part de l’ampli ventall que té el municipi: els dels cotxes que creuen tres vies ràpides (C-17, C-33 i la C-58) i la fàbrica Lafarge que tot just ha complert un segle instal·lat al municipi. El “peatge”, com diu Campos, de viure a les portes de Barcelona. Precisament, el clàxon dels diferents combois que creuen el centre de Montcada (alta velocitat, mitja distància i Rodalies) és el que intenta que passi a ser un xiuxiueig. I això passa per dur a terme un deute històric amb la localitat: el soterrament.
 
- L’anunci del soterrament és el més important d’aquest equador de mandat?

És un orgull però caldrà que es materialitzi. Per això, farem un seguiment exhaustiu dels terminis i compromisos adquirits. De fet, el 21 juliol tenim reunió al Ministeri de Foment, després que es fes públic l’acord.
 
- De totes maneres, la ciutadania ho ha acollit amb molta cautela i fins i tot, en alguns casos, amb incredulitat.

Són molts anys d’incompliments, de lluita i de víctimes. Se’ns han anat prometent coses, però és normal que ho hagin rebut així i nosaltres també. Una cosa és ser optimista i un altre triomfalista. El que deia, ara caldrà fer un seguiment acurat dels terminis. I a la que passi un dia, reclamar. No ens podem relaxar.
 
- Si tot plegat es compleix, el 2023 el soterrament hauria de ser una realitat. Però fins que no arribi, ha insistit molt en el “mentrestant”. Aparentment, no s’ha vist cap actuació, excepte una petita en un pas a nivell.

Tenim dos passos a nivell anacrònics i que no tenen la suficient seguretat. Si ho comparem amb l’entorn de Barcelona, per exemple a Sant Feliu de Llobregat són completament diferents: tenen barrera doble i un pas ample per als vianants. I després, cal invertir en les tanques al llarg del municipi, hi ha parts on no n’hi han. Tots aquests punts els vam recollir en un document i els hi vam fer arribar. Ens consta que han redactat un projecte i esperem discutir-ho el proper dia 21.
 
- Té la sensació que tot l’esforç que ha destinat al soterrament n’ha restat a un altre gran repte, que duia al programa electoral: la cimentera Lafarge.

És David contra Goliat. Com Ajuntament tenim molt poques competències: sorolls, olors i vibracions. Per tant, per molt que vulguem, estem lligats. S’han fet proves sonomètriques i s’ha iniciat un procés sancionador. I sí, és cert que les tres forces de govern (ICV-EUiA, ERC i Circulo Montcada) teníem al programa electoral que d’alguna manera s’havia d’engegar la discussió del futur de la fàbrica.   
 
- I com està la situació?

Ara mateix, les relacions són nul·les. De fet, estan celebrant el centenari i no hi hem participat.
 

"La lluita contra la cimentera Lafarge és com David contra Goliat"

- La seva intenció era crear una comissió amb veïns, treballadors, direcció i administracions...

... Ens vam reunir un parell o tres vegades amb el comitè d’empresa. Però clar, crear una taula de negociació, en el que el tema central era el trasllat de la fàbrica, no volien continuar endavant. La cosa està encallada.
 
- El Departament de Salut va fer un anunci d’inversió als CAP’s més desfavorits. Això pot beneficiar la demanda veïnal, que des de fa cinc anys reclamen recuperar les urgències nocturnes?

Continuen tancades. S’ha aconseguit ampliar l’horari fins a mitjanit. És cert que hi ha hagut una injecció econòmica que permetrà contractar més metges, amb la qual cosa es podrà oferir un millor servei.
 
- I això, de retruc, deixa sense farmàcies de guàrdia el municipi.

Estem mirant quin full de ruta i quina estratègia seguir amb la taula de sanitat de la població. No és només una qüestió d’abastiment de medicaments, en una població com Montcada, amb més de 35.000 habitants, pot sorgir qualsevol urgència.
 
- En la seva arribada a l’alcaldia va anunciar dues auditories, econòmica i urbanística. Hi ha resultats?

L’econòmica la vam tenir l’any passat i en base a les conclusions vam elaborar el pressupost d’enguany. Entre d’altres coses, els resultats van evidenciar que s’havia de reduir la despesa corrent, que no hi havia ingressos suficients a l’Ajuntament per afrontar-ho. Hi ha uns equipaments esportius, que es van construir en el seu dia, que actualment estan sobredimensionats i que suposen un cost que no podem fer front, sense incrementar la pressió fiscal a la ciutadania, que ja la té prou alta.
  
- És a dir, aplicar retallades?

No m’agrada dir retallades. Millor, reducció o contenció de la despesa. Hi ha un altre condicionant a les arques municipals: el pagament de les expropiacions [el 1976 el pla general d’urbanisme va qualificar com a parcs urbans uns terrenys, però mai van arribar a ser-ho]. És el llegat més desastrós que tenim al municipi. 14 milions d’euros a pagar en aquest mandat, més els interessos que corren des del 2008. Tot plegat, uns 24 o 25 milions d’euros. Això vol dir tenir els pressupostos hipotecats els propers anys.
 
- I les auditories urbanístiques?

Tenim el resultat, però no es pot fer públic perquè ha de passar un procés d’anonimització per la Llei de Protecció de Dades, que és contradictori, perquè xoca amb la Llei de Transparència. Hem sol·licitat un dictamen a la Diputació de Barcelona per saber quin tractament li podem donar a la informació.
 
- Revela alguna cosa?

No ve a dir res que no sapiguem. En l’època de la bombolla va haver- hi molt mala praxis a nivell urbanístic i com a mostra el llegat que comentàvem. Per exemple, una empresa com Valentine, instal·lada en zona verda, per la qual cosa hi ha un contenciós obert amb l’Ajuntament de La Llagosta. Ja veurem com acabarà, però ens poden demanar una responsabilitat patrimonial de molts milions d’euros. El que volíem amb aquesta auditoria era que es posés per escrit i ens donés unes directrius, unes pautes per revertir moltes situacions i que no suposin un altre impacte al municipi.
 
- Quines són aquestes “directrius”? Es poden demanar responsabilitats?

Depèn de la problemàtica i la temàtica dona una o altra recomanació. I caldrà veure si s’ha incorregut en algun delicte i si està prescrit o no. Aleshores, depurar les responsabilitats pertinents. Per això, a més de l’auditoria, hem demanat aquest dictamen.
 
- Estem parlant de prevaricació, tràfic d’influències...

.... Ja es veurà. L’informe penal ho dictaminarà. A l’època de la bombolla immobiliària sembla que va haver molt mala praxis en aquest Ajuntament. Va ser un període en que no es va defensar suficient l’interès general del municipi, es van anteposar interessos personals i partidistes i van estar governant d’esquenes a la població durant molts anys.

"Les auditories urbanístiques ens diran si en el passat s'ha incorregut en algun delicte"

 
- Ha expulsat de l’equip de govern una regidora de Círculo a instàncies del partit. La justícia, però, li ha donat la raó i ha tornat. Per què no li ha assignat competències?

Tinc lliure competència  per decidir com configurar l’equip de govern. Per tant, sóc lliure d’escollir i confiar ens uns i en uns altres. Només ve als plens i comissions informatives. No fa vida d’equip de govern.
 
- Sobre el referèndum de l’1 d’octubre, en el ple de juny, els partits de l’equip de govern, el PDECat i la CUP van votar en contra de la moció del PP. Demanava el compromís de l’Ajuntament a no cedir cap espai municipal (PSC i Ciutadans es van alinear amb els populars).

És una discussió dins l’equip de govern. Tot i que per qüestions de ciutat anem tots a una, en l’àmbit nacional hi ha alguna discrepància. Tanmateix, encara no hem encetat aquest tema i per respecte, m’agradaria no fer cap valoració fins que no hi hagi aquesta trobada.
 
- I sobre el compromís, establert a l’acord de govern, per preguntar a Montcada si vol adherir-se a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI)?

No, encara no hi ha data.