21
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
11:04h
Diu la dita popular que després de la tempesta, arriba la calma. Si es compleix, a Cerdanyola, com resa una altra frase feta, hauria de ser una bassa d'oli. L'alcalde, Carles Escolà (Compromís per Cerdanyola), arriba a l'equador després de passar d'un govern de cinc regidors a un de dotze, menys d'un any després de la investidura. Al cap d'uns sis mesos, l'equip municipal es redueix a nou per l'expulsió dels tres regidors de l'aleshores CiU. Els quatre d'ERC l'abandonen a principis de 2017 i tot torna a estar com al principi. Davant la perspectiva de no aprovar els pressupostos d'enguany, Escolà els vincula a una qüestió de confiança. La supera, però durant algunes setmanes va sobrevolar una amenaça de moció de censura. Ha viscut una primera part de mandat intensa i "de bloqueig", com descriu. Tot i així, ha tingut temps per "fer feina" i imprimir el segell "del canvi" a un municipi de tradició socialista. Precisament, moltes de les tasques són "problemes d'altres" i si cal, no dubtarà en depurar responsabilitats. Ha fet un llistat amb temes "cabdals" per resoldre d'aquí a 2019.
- S'imaginava que arribaria aquest mig mandat, havent superat una qüestió de confiança, una amenaça de moció de censura i la sortida de dos socis de govern. Una mica mogut.
No ho pensàvem. No està sent ni de lluny com havíem previst. Tot i que les dificultats les coneixíem, perquè havia quedat un plenari molt fragmentat. El que ha quedat palès en aquesta primera part de mandat ha estat que les majories no funcionen. Ens va passar quan vam intentar-ho amb l'ampliació de govern i també a l'oposició, en el intent de moció de censura. El que toca ara és treballar amb els temes cabdals de la ciutat.
- Té la sensació que aquests dos anys s'ha dedicat apagar focs?
En els últims mesos hi ha hagut una voluntat de bloquejar temes importants que estaven i estan ben encaminats, fins i tot formacions de l'oposició ho han reconegut, un cop superada la qüestió de confiança. Però no només hem estat apagant focs, també proposant solucions a problemes enquistats de la localitat. Per a nosaltres hauria estat més fàcil aparcar-los, però és la nostra responsabilitat com a govern afrontar-los.
- Quins considera que són aquests "temes cabdals de la ciutat"?
La situació amb Cerdanyola Aparca, el PEM Guiera, el crematori, el Centre Direccional i els abocadors. Tenim voluntat política d'arreglar problemes que d'altres que no els han sabut solucionar.
- S'albira alguna solució per als abocadors?
L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), en base a un estudi que vam presentar, ha refet el projecte i estem a l'espera que comencin les actuacions per tal d'impermeabilitzar tota la zona per a que no s'escapin els gasos. Perquè, com vam avisar i un procés empíric ho va confirmar, hi ha fuga. Després s'hauran de fer uns controls. En els casos concrets de l'Elena i Can Planas, en el primer fins que no s'acabin tots els processos que hi ha a l'interior, perquè hi ha més abocaments dels que ens van dir, no es podrà actuar. A Can Planas el buidatge és la millor solució, però no tenim capacitat per gestionar aquests residus, tampoc hi ha plantes al sud d'Europa, i fins que no hi hagi garanties no es farà. Així que per ara apliquem mesures per contenir.
- I amb el gas?
Cremar-lo, com s'està fent ara, no és la millor opció, tot i que és millor que no fer res. Estem buscant alternatives i estem estudiant de quina manera podem treure'n profit en comptes d'emetre CO2.
- El canvi de forces a l'AMB ha contribuït d'alguna manera aquesta revisió del projecte?
Ha ajudat, però les coses no són automàtiques. A més, cadascú té uns interessos i que són diferents als nostres com a ciutat. Tot i així, ha contribuït i en molts d'altres temes que tenim el compromís de treballar plegats, com ara, que no és a curt termini, recuperar la gestió de l'aigua.
- Està a l'agenda de Cerdanyola municipalitzar aquest servei?
Bé, estem trobant dificultats. La legislació està pensada per privatitzar. Quan és així, tens una autopista amb 15 carrils i per municipalitzar, un camí de cabres, tortuós, ple d'esvorancs i ningú t'ajuda. Això és una realitat. Hem hagut de rebaixar algunes expectatives, perquè és difícil i la dinàmica és començar per coses més petites com la zona blava i el mateix PEM Guiera. Les coses més grans, per ara, les hem deixat a un racó.
- Tornant a la llista que feia, el Centre Direccional. La justícia els ha donat una empenta, gràcies a l'Associació Cerdanyola Via Verda.
L'Incasòl ha acceptat que finalment el Pla Director Urbanístic (PDU) quedarà anul·lat i tocarà treballar amb un de nou. Això és una victòria. Aquell projecte responia a interessos supralocals, ara tenim l'esperança que respongui als de Cerdanyola i hi estem treballant. Per exemple, els tècnics de participació de l'Ajuntament, juntament amb el Consorci Urbanístic del Centre Direccional, estan elaborant una proposta per saber quins seran els espais de col·laboració ciutadana.
- Quin pes tindrà en aquest replantejament?
La línia de treball en la que ens encaminem és en la fase de disseny, per tant, en un punt avançat del procés. De totes maneres, les garanties les dóna la mobilització de la gent i tampoc s'ha d'oblidar que la correlació de forces al Consorci van canviar i la Generalitat té el 51% i l'Ajuntament el 49%. En aquests dos anys ja ho han demostrat que, quan cal, fan valdre aquesta majoria.
- Han obert la carpeta de Cerdanyola Aparca...
... Fins que fiscalia no determini, no podem actuar com volíem. El que està analitzant és el que es va fer en el passat. La nostra proposta segueix sent dissoldre i liquidar l'empresa, repartir actius i passius amb la part privada, que té el 50%. Aleshores, fer una aportació de capital a Cerdanyola Promocions, la propietària municipal de l'altre 50%. Tenim informes tècnics i externs, d'una empresa auditora de reconegut prestigi internacional, que precisen que és la solució menys desfavorable per a la població, econòmicament parlant. Es plantegen uns escenaris que poden anar de perdre uns dos milions d'euros o guanyar-ne un o, per altra banda, hi hagi concurs de creditors que contempla perdre'n entre tres o set.
- Demanarà responsabilitats per l'herència rebuda?
Si trobem elements en els que hi hagi responsabilitats judicials, atacarem. No tenim por, tot i saber que ens pot generar erosió dins de la casa. Però no podem dedicar-nos només això, hem de seguir treballant i ho hem de compaginar. Evidentment, hi ha moltes decisions polítiques molt desencertades i perjudicials per a la ciutadania, però això no vol dir que hi hagi delicte i hi ha hagut privats que s'han lucrat. La legislació està pensava per això, perquè els grans capitals prevalguin.
- Un altre dels temes que ha comentat, el PEM Guiera. En els últims mesos s'han celebrat dues mobilitzacions dels monitors i s'ha encallat en tres plens ordinaris municipals.
La continuïtat del servei està plenament garantida, això no ha estat mai en qüestió, i la dels llocs de treball. Hem avançat molts acords amb l'oposició per tirar-ho endavant, però a la vegada també juguen aquest joc del bloqueig. Al març, el primer cop que el tema va anar al ple, va sorgir a darrera hora un informe de la secretària, que va fer per iniciativa pròpia, la qual cosa és surrealista i bastant deslleial. Desconeixia l'existència d'aquest document, igual que la resta de regidors. Aleshores, es va ajornar. A l'abril també va quedar sobre la taula, perquè així ho va reconèixer a la premsa l'oposició, perquè estava negociant la moció de censura. I se'n va anar al maig, però va haver- hi unes modificacions de l'informe, que l'oposició havia demanat, però al ser també a última hora, van justificar l'ajornament al no haver-hi temps d'estudiar aquests canvis. Això demostra aquesta voluntat de bloqueig i si no s'acaba resolent al juny serà per interessos partidistes.
- I el crematori. L'empresa Truyols s'empara en l'adjudicació d'un concurs públic i el projecte està aturat.
L'empresa no vol renunciar als seus drets i el nostre objectiu principal és que no es construeixi. Hem esgotat la via administrativa i fins i tot hem encarregat un estudi extern a la Diputació de Barcelona, que ha confirmat aquest extrem. Tocarà negociar i fer pressió política. Tots hem d'anar en aquesta línia, juntament amb la Plataforma Cerdanyola diu NO al crematori, per tal de forçar un acord i que es faci una nova licitació sense crematori.
- També asseguren haver fet una inversió.
S'hauria d'indemnitzar a la companyia per les despeses, però no pels beneficis que deixarà de percebre, tenint en compte que no s'ha posat cap pedra.
- Com estan les negociacions amb l'Entitat Metropolitana Descentralitzada (EMD) Bellaterra?
Les converses pel nou conveni estan molt avançades. Espero que abans de acabi l'any estigui resolt. S'està fent molta feina.
- Per tant, gairebé dos anys després de la consulta, no hi haurà escissió?
Estratègicament no va ser gaire encertat celebrar aquella consulta, perquè van generar unes expectatives que sabien que no podrien complir i els portava a un escenari de negociació. En tot moment, els vam traslladar que la nostra intenció era millorar les relacions. Hem actuat de forma honesta i coherent. L'EMD no es convertirà en un municipi, ni ho aprovarà la Generalitat ni l'Estat. Tampoc ni un suposat futur nou Estat. Com ja he dit, ens hauria estat més còmode deixar aquest tema aparcat, però haguéssim fet el contrari del nostre propòsit: resoldre problemes.
- S'imaginava que arribaria aquest mig mandat, havent superat una qüestió de confiança, una amenaça de moció de censura i la sortida de dos socis de govern. Una mica mogut.
No ho pensàvem. No està sent ni de lluny com havíem previst. Tot i que les dificultats les coneixíem, perquè havia quedat un plenari molt fragmentat. El que ha quedat palès en aquesta primera part de mandat ha estat que les majories no funcionen. Ens va passar quan vam intentar-ho amb l'ampliació de govern i també a l'oposició, en el intent de moció de censura. El que toca ara és treballar amb els temes cabdals de la ciutat.
- Té la sensació que aquests dos anys s'ha dedicat apagar focs?
En els últims mesos hi ha hagut una voluntat de bloquejar temes importants que estaven i estan ben encaminats, fins i tot formacions de l'oposició ho han reconegut, un cop superada la qüestió de confiança. Però no només hem estat apagant focs, també proposant solucions a problemes enquistats de la localitat. Per a nosaltres hauria estat més fàcil aparcar-los, però és la nostra responsabilitat com a govern afrontar-los.
- Quins considera que són aquests "temes cabdals de la ciutat"?
La situació amb Cerdanyola Aparca, el PEM Guiera, el crematori, el Centre Direccional i els abocadors. Tenim voluntat política d'arreglar problemes que d'altres que no els han sabut solucionar.
- S'albira alguna solució per als abocadors?
L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), en base a un estudi que vam presentar, ha refet el projecte i estem a l'espera que comencin les actuacions per tal d'impermeabilitzar tota la zona per a que no s'escapin els gasos. Perquè, com vam avisar i un procés empíric ho va confirmar, hi ha fuga. Després s'hauran de fer uns controls. En els casos concrets de l'Elena i Can Planas, en el primer fins que no s'acabin tots els processos que hi ha a l'interior, perquè hi ha més abocaments dels que ens van dir, no es podrà actuar. A Can Planas el buidatge és la millor solució, però no tenim capacitat per gestionar aquests residus, tampoc hi ha plantes al sud d'Europa, i fins que no hi hagi garanties no es farà. Així que per ara apliquem mesures per contenir.
- I amb el gas?
Cremar-lo, com s'està fent ara, no és la millor opció, tot i que és millor que no fer res. Estem buscant alternatives i estem estudiant de quina manera podem treure'n profit en comptes d'emetre CO2.
"Per municipalitzar un servei, trobes un camí de cabres, tortuós, ple d'esvorancs i ningú t'ajuda"
- El canvi de forces a l'AMB ha contribuït d'alguna manera aquesta revisió del projecte?
Ha ajudat, però les coses no són automàtiques. A més, cadascú té uns interessos i que són diferents als nostres com a ciutat. Tot i així, ha contribuït i en molts d'altres temes que tenim el compromís de treballar plegats, com ara, que no és a curt termini, recuperar la gestió de l'aigua.
- Està a l'agenda de Cerdanyola municipalitzar aquest servei?
Bé, estem trobant dificultats. La legislació està pensada per privatitzar. Quan és així, tens una autopista amb 15 carrils i per municipalitzar, un camí de cabres, tortuós, ple d'esvorancs i ningú t'ajuda. Això és una realitat. Hem hagut de rebaixar algunes expectatives, perquè és difícil i la dinàmica és començar per coses més petites com la zona blava i el mateix PEM Guiera. Les coses més grans, per ara, les hem deixat a un racó.
- Tornant a la llista que feia, el Centre Direccional. La justícia els ha donat una empenta, gràcies a l'Associació Cerdanyola Via Verda.
L'Incasòl ha acceptat que finalment el Pla Director Urbanístic (PDU) quedarà anul·lat i tocarà treballar amb un de nou. Això és una victòria. Aquell projecte responia a interessos supralocals, ara tenim l'esperança que respongui als de Cerdanyola i hi estem treballant. Per exemple, els tècnics de participació de l'Ajuntament, juntament amb el Consorci Urbanístic del Centre Direccional, estan elaborant una proposta per saber quins seran els espais de col·laboració ciutadana.
- Quin pes tindrà en aquest replantejament?
La línia de treball en la que ens encaminem és en la fase de disseny, per tant, en un punt avançat del procés. De totes maneres, les garanties les dóna la mobilització de la gent i tampoc s'ha d'oblidar que la correlació de forces al Consorci van canviar i la Generalitat té el 51% i l'Ajuntament el 49%. En aquests dos anys ja ho han demostrat que, quan cal, fan valdre aquesta majoria.
L'alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, repassa el mig mandat Foto: Albert Hernàndez
- Han obert la carpeta de Cerdanyola Aparca...
... Fins que fiscalia no determini, no podem actuar com volíem. El que està analitzant és el que es va fer en el passat. La nostra proposta segueix sent dissoldre i liquidar l'empresa, repartir actius i passius amb la part privada, que té el 50%. Aleshores, fer una aportació de capital a Cerdanyola Promocions, la propietària municipal de l'altre 50%. Tenim informes tècnics i externs, d'una empresa auditora de reconegut prestigi internacional, que precisen que és la solució menys desfavorable per a la població, econòmicament parlant. Es plantegen uns escenaris que poden anar de perdre uns dos milions d'euros o guanyar-ne un o, per altra banda, hi hagi concurs de creditors que contempla perdre'n entre tres o set.
- Demanarà responsabilitats per l'herència rebuda?
Si trobem elements en els que hi hagi responsabilitats judicials, atacarem. No tenim por, tot i saber que ens pot generar erosió dins de la casa. Però no podem dedicar-nos només això, hem de seguir treballant i ho hem de compaginar. Evidentment, hi ha moltes decisions polítiques molt desencertades i perjudicials per a la ciutadania, però això no vol dir que hi hagi delicte i hi ha hagut privats que s'han lucrat. La legislació està pensava per això, perquè els grans capitals prevalguin.
- Un altre dels temes que ha comentat, el PEM Guiera. En els últims mesos s'han celebrat dues mobilitzacions dels monitors i s'ha encallat en tres plens ordinaris municipals.
La continuïtat del servei està plenament garantida, això no ha estat mai en qüestió, i la dels llocs de treball. Hem avançat molts acords amb l'oposició per tirar-ho endavant, però a la vegada també juguen aquest joc del bloqueig. Al març, el primer cop que el tema va anar al ple, va sorgir a darrera hora un informe de la secretària, que va fer per iniciativa pròpia, la qual cosa és surrealista i bastant deslleial. Desconeixia l'existència d'aquest document, igual que la resta de regidors. Aleshores, es va ajornar. A l'abril també va quedar sobre la taula, perquè així ho va reconèixer a la premsa l'oposició, perquè estava negociant la moció de censura. I se'n va anar al maig, però va haver- hi unes modificacions de l'informe, que l'oposició havia demanat, però al ser també a última hora, van justificar l'ajornament al no haver-hi temps d'estudiar aquests canvis. Això demostra aquesta voluntat de bloqueig i si no s'acaba resolent al juny serà per interessos partidistes.
- I el crematori. L'empresa Truyols s'empara en l'adjudicació d'un concurs públic i el projecte està aturat.
L'empresa no vol renunciar als seus drets i el nostre objectiu principal és que no es construeixi. Hem esgotat la via administrativa i fins i tot hem encarregat un estudi extern a la Diputació de Barcelona, que ha confirmat aquest extrem. Tocarà negociar i fer pressió política. Tots hem d'anar en aquesta línia, juntament amb la Plataforma Cerdanyola diu NO al crematori, per tal de forçar un acord i que es faci una nova licitació sense crematori.
- També asseguren haver fet una inversió.
S'hauria d'indemnitzar a la companyia per les despeses, però no pels beneficis que deixarà de percebre, tenint en compte que no s'ha posat cap pedra.
- Com estan les negociacions amb l'Entitat Metropolitana Descentralitzada (EMD) Bellaterra?
Les converses pel nou conveni estan molt avançades. Espero que abans de acabi l'any estigui resolt. S'està fent molta feina.
- Per tant, gairebé dos anys després de la consulta, no hi haurà escissió?
Estratègicament no va ser gaire encertat celebrar aquella consulta, perquè van generar unes expectatives que sabien que no podrien complir i els portava a un escenari de negociació. En tot moment, els vam traslladar que la nostra intenció era millorar les relacions. Hem actuat de forma honesta i coherent. L'EMD no es convertirà en un municipi, ni ho aprovarà la Generalitat ni l'Estat. Tampoc ni un suposat futur nou Estat. Com ja he dit, ens hauria estat més còmode deixar aquest tema aparcat, però haguéssim fet el contrari del nostre propòsit: resoldre problemes.