12
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
17:07h
L'Ajuntament de Sabadell assegura que "entén i comparteix" el moviment ciutadà que ha ocupat l'antiga caserna de la Guàrdia Civil aquest cap de setmana. "Es tracta d'un edifici de titularitat municipal que, des de ja fa molts anys, els sabadellencs reivindiquen per al municipi", ha afirmat el tinent d'alcalde de Territori i Sostenibilitat, Maties Serracant.
En aquesta línia ha indicat que es un edifici sobre el qual no es pot actuar perquè existeix un litigi obert al voltant de la seva possessió. El tinent d'alcalde ha assegurat que el govern local segueix treballant per aconseguir la nul·litat del conveni que l'any 2006 va signar l'exalcalde de la ciutat, Manuel Bustos, amb el llavors ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba i que tot establia la cessió de l'espai a canvi de 3 MEUR i un solar de 5.000 metres quadrats.
"Aquest acord tenia un elevat cost i que era contrari a l'interès públic", ha considerat.
L'edifici de la caserna de la Guàrdia Civil a la ciutat, situat a la Gran Via, data de principis del segle XX i té una superfície de 9.212,79 metres quadrats. El 1998 un conveni signat entre l'alcalde Antoni Farrés i el director general de la Guàrdia Civil, Santiago López Valdivieso, establia el retorn a Sabadell d'aquests terrenys.
Així, el 1999, la caserna quedava inscrita al Registre de la Propietat número 2 de la ciutat a favor de l'Ajuntament. Amb tot la cessió no es va materialitzar i posteriorment, l'agost de 2006, es va signar un altre conveni entre el llavors alcalde, Manuel Bustos, i el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, segons el qual, a canvi de recuperar aquest equipament el consistori havia de compensar el ministeri amb 3 MEUR i un solar de 5.000 metres quadrats. Aquest acord va ser aprovat per decret de l'alcalde l'octubre del mateix any, però fou objecte d'un contenciós-administratiu per part de l'oposició municipal l'any 2007, i tampoc prosperà.
El setembre de 2016 l'actual executiu va iniciar un procediment jurídic-administratiu per revisar tots els actes administratius fets en relació amb aquest espai amb l'objectiu de revertir de forma gratuïta la cessió i va sol·licitar a la Comissió Jurídica Assessora –òrgan consultiu depenent de la Generalitat de Catalunya– un dictamen preceptiu i vinculant, que determinés i valorés quina era la validesa dels actes administratius relacionats amb la cessió d'aquest espai.
En aquesta línia ha indicat que es un edifici sobre el qual no es pot actuar perquè existeix un litigi obert al voltant de la seva possessió. El tinent d'alcalde ha assegurat que el govern local segueix treballant per aconseguir la nul·litat del conveni que l'any 2006 va signar l'exalcalde de la ciutat, Manuel Bustos, amb el llavors ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba i que tot establia la cessió de l'espai a canvi de 3 MEUR i un solar de 5.000 metres quadrats.
"Aquest acord tenia un elevat cost i que era contrari a l'interès públic", ha considerat.
L'edifici de la caserna de la Guàrdia Civil a la ciutat, situat a la Gran Via, data de principis del segle XX i té una superfície de 9.212,79 metres quadrats. El 1998 un conveni signat entre l'alcalde Antoni Farrés i el director general de la Guàrdia Civil, Santiago López Valdivieso, establia el retorn a Sabadell d'aquests terrenys.
Així, el 1999, la caserna quedava inscrita al Registre de la Propietat número 2 de la ciutat a favor de l'Ajuntament. Amb tot la cessió no es va materialitzar i posteriorment, l'agost de 2006, es va signar un altre conveni entre el llavors alcalde, Manuel Bustos, i el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, segons el qual, a canvi de recuperar aquest equipament el consistori havia de compensar el ministeri amb 3 MEUR i un solar de 5.000 metres quadrats. Aquest acord va ser aprovat per decret de l'alcalde l'octubre del mateix any, però fou objecte d'un contenciós-administratiu per part de l'oposició municipal l'any 2007, i tampoc prosperà.
El setembre de 2016 l'actual executiu va iniciar un procediment jurídic-administratiu per revisar tots els actes administratius fets en relació amb aquest espai amb l'objectiu de revertir de forma gratuïta la cessió i va sol·licitar a la Comissió Jurídica Assessora –òrgan consultiu depenent de la Generalitat de Catalunya– un dictamen preceptiu i vinculant, que determinés i valorés quina era la validesa dels actes administratius relacionats amb la cessió d'aquest espai.