23
de febrer
del
2017
Actualitzat
a les
12:20h
La Generalitat ha declarat el jaciment ibèric de Ca n'Oliver de Cerdanyola del Vallès bé cultural d'interès nacional en la categoria arqueològica. L'espai inclou un antic poblat amb restes i edificis reconstruïts i un museu amb més de 500 peces trobades a les excavacions que s'han dut a terme a la zona en els darrers anys.
El poblat ibèric de Ca n’Oliver està situat al sud del nucli urbà de Cerdanyola, al barri de Montflorit, i és per tant dins del Parc Natural de Collserola. És un enclavament rellevant de l’antic territori de la Laietània i del món ibèric català.
La seva ubicació geogràfica al mig d’un estratègic nus de comunicacions, dominant un territori agrari i ramader molt productiu, i el fet que el poblat hagués disposat d’estructures defensives complexes (un mur de tanca, torres i fossats articulats, dues portes amb poternes laterals i, en un cas, protegida per un avantmur), fa pensar que va constituir un nucli vertebrador d’un ampli territori i que va ser un centre de captació i redistribució de la producció.
La presència de fragments d’escultures zoomorfes, possiblement d’algun monument funerari, denota la presència d’elits socials i que podria haver estat un assentament aristocràtic. Els fragments escultòrics i una estela gravada apunten a l’existència d’una necròpolis en algun indret proper encara per localitzar.
Les recerques arqueològiques que s’hi han fet han permès establir que el jaciment ibèric va viure diverses fases cronològiques que van dels anys 550 abans de Crist, en el període ibèric antic, fins a l’alta edat mitjana. És a dir, el jaciment abasta la gènesi de l’iberisme i tota la vigència del món ibèric fins a la seva desaparició dins del procés de la romanització. El darrer assentament, que data dels segles VIII a l’XI, tanca l’ocupació d’aquest turó en el passat.
El poblat ibèric de Ca n’Oliver està situat al sud del nucli urbà de Cerdanyola, al barri de Montflorit, i és per tant dins del Parc Natural de Collserola. És un enclavament rellevant de l’antic territori de la Laietània i del món ibèric català.
La seva ubicació geogràfica al mig d’un estratègic nus de comunicacions, dominant un territori agrari i ramader molt productiu, i el fet que el poblat hagués disposat d’estructures defensives complexes (un mur de tanca, torres i fossats articulats, dues portes amb poternes laterals i, en un cas, protegida per un avantmur), fa pensar que va constituir un nucli vertebrador d’un ampli territori i que va ser un centre de captació i redistribució de la producció.
La presència de fragments d’escultures zoomorfes, possiblement d’algun monument funerari, denota la presència d’elits socials i que podria haver estat un assentament aristocràtic. Els fragments escultòrics i una estela gravada apunten a l’existència d’una necròpolis en algun indret proper encara per localitzar.
Les recerques arqueològiques que s’hi han fet han permès establir que el jaciment ibèric va viure diverses fases cronològiques que van dels anys 550 abans de Crist, en el període ibèric antic, fins a l’alta edat mitjana. És a dir, el jaciment abasta la gènesi de l’iberisme i tota la vigència del món ibèric fins a la seva desaparició dins del procés de la romanització. El darrer assentament, que data dels segles VIII a l’XI, tanca l’ocupació d’aquest turó en el passat.