23
de gener
del
2017
Actualitzat
a les
11:13h
Luis de Guindos després del consell de ministres. Foto: Europa Press
Els consumidors poden reclamar a partir d'aquest dilluns la devolució de les quantitats indegudament cobrades per les entitats financeres en concepte de clàusules sòl poc transparents mitjançant el mecanisme que preveu el reial decret llei aprovat divendres en el Consell de Ministres.
En concret, la nova norma estableix una via extrajudicial per reclamar les quantitats cobrades de més en concepte de clàusules sòl i dóna tres mesos als bancs per arribar a un acord amb el consumidor una vegada acceptada la sol·licitud. Si aquest no queda satisfet amb l'oferta del banc, sempre tindrà oberta la via judicial.
Segons el reial decret llei, les entitats tenen el termini màxim d'un mes des d'aquest dilluns per posar en marxa les mesures necessàries per donar compliment a aquesta via extrajudicial. A més, els bancs han de garantir que el sistema és conegut per tots els consumidors amb clàusula sol en els seus contractes i que el reial decret llei els obliga a publicitar-ho a través de la seva pàgina web i de les sucursals bancàries.
El consumidor serà el que prengui la iniciativa per a l'obertura del procés de reclamació, que podrà sol·licitar acudint a una sucursal bancària. Qualsevol persona física que hagi signat un contracte amb clàusula sòl -independentment de si la hipoteca està cancel·lada o viva- podrà acollir-se a aquest mecanisme sempre que es compleixin els requisits jurídics.
Una vegada que el client dirigeix la reclamació a l'entitat, aquesta haurà de remetre-li un càlcul de la quantitat a tornar incloent els interessos o, alternativament, les raons per les quals considera que la reclamació no procedeix.
Si el banc creu que la reclamació del client no procedeix, haurà de remetre-li un document en el qual especifiqui quines són les raons per les quals es rebutja la seva sol·licitud.
En el cas que l'entitat consideri que la reclamació és oportuna, després de comunicar-l'hi al consumidor, aquest haurà de decidir si està d'acord o no. Si ho està, l'entitat farà la devolució de l'efectiu en un termini màxim de tres mesos, tot i que també hi ha la possibilitat que l'entitat i el client acordin altres mesures compensatòries alternatives, com la novació de les condicions de la hipoteca.
En aquest cas, l'acceptació per part del client serà manuscrita, després d'haver estat informat degudament del valor econòmic de la mesura alternativa.
Seran les entitats les que estudiïn si accepten casos d'hipotecats amb els quals ja hagin arribat a un acord de modificació de les condicions de la hipoteca després de la sentència del Tribunal Suprem del 2013 o els d'aquelles persones que ja hagin passat pels tribunals i hagin obtingut una resolució jurídica.
La possible via dels jutjats
Aquest procediment no anul·la la via judicial. Així, en el cas que el client acudeixi als tribunals i obtingui una sentència econòmicament millor que la que proposa el banc, l'entitat serà condemnada a pagar els costos, però si el client no ha passat pel procediment extrajudicial i als jutjats el banc s'aplana, no haurà de pagar les despeses.
El reial decret llei també inclou la creació d'un òrgan de seguiment, control i avaluació de les reclamacions efectuades que no tindrà competència sancionadora, tan sols vetllarà perquè la difusió que facin les entitats del mecanisme sigui l'adequada, especialment en el cas de consumidors en situació d'especial vulnerabilitat.
En aquest òrgan estaran representats, a més de les institucions, les associacions de consumidors i els advocats, segons va informar divendres el ministre d'Economia, Indústria i Competitivitat, Luis de Guindos.