"No estem cecs ni som ingenus: ni ens doblegaran ni ens faran callar", ha reblat Illa durant el seu discurs al Consell Nacional, i també ha assegurat que seran "contundents" amb aquells que incompleixin els valors del partit. Illa també ha elogiat Sánchez com "la veu de la dignitat" al món per la seva posició en un context de guerra, així com en referència als presumptes casos de corrupció que afecten el seu partit. A més, ha volgut posar en valor la política territorial del govern espanyol, que "reconeix Espanya tal com és", "plural" i "diversa".

D'altra banda, el president ha defensat els valors socialistes, tot assegurant que són "contundents" amb qui no els compleix. "El socialisme és l'escut protector de la gent corrent en moments d'incertesa. Avui veig a totes les portades que hi ha un bilionari al món: i a mi què m'importa que hi hagi un bilionari al món? A mi m'importen -i als socialistes ens importen- els ciutadans corrents", ha asseverat.

Hi haurà ampliació.

Política

El PSC s'activa per revalidar el poder municipal: del factor Illa a l'amenaça de Vox Bernat Surroca Albet

D'altra banda, un accident talla dos carrils a la C-58 a Montcada i Reixac i provoca uns 3,5 quilòmetres de congestió en sentit nord/Terrassa. Aquest sinistre també genera retencions des del nus de la Trinitat i a la pota nord/B-20 i a la ronda Litoral/B-10 des de Santa Coloma de Gramenet. El carril busVAO s'ha obert a tots els vehicles, excepte camions.

Les dues víctimes eren dones d'edat avançada que vivien soles i tenien problemes de mobilitat; en ambdós casos el delinqüent va sorprendre les dones mentre dormien. El detingut accedia als habitatges enfilant-s'hi o forçant finestres.

El primer fet va tenir lloc el 10 de maig al domicili d'una dona de 84 anys. L'autor va accedir a l'habitatge mitjançant la tècnica de l'escalament i utilitzant diverses eines per forçar-ne l'entrada. Un cop a l'interior, el lladre es va comunicar amb la víctima a través del traductor del seu telèfon mòbil per demanar-li diners i joies. Finalment, l'home es va emportar 1.900 euros en efectiu i diverses joies. També va utilitzar un drap de cuina per evitar deixar empremtes.

El segon robatori es va produir el 19 de maig, també de matinada i al mateix districte, al domicili d'una dona de 72 anys. En aquesta ocasió, l'autor va accedir a l'interior del pis després d'arrencar la reixa d'una finestra. Un cop dins, va tornar a utilitzar el traductor per comunicar-se amb la víctima i demanar-li una motxilla on guardar els objectes sostrets, un total de 280 euros en efectiu i diverses joies.

Societat

Detingut per 18 robatoris amb força a vehicles en un aparcament privat de l’Eixample

Antecedents policials

Les gestions durant la investigació i el reconeixement fotogràfic per part de les víctimes van permetre identificar el presumpte autor dels fets sense cap mena de dubte i relacionar-lo amb els dos robatoris. L'investigat ja havia estat detingut anteriorment per fets similars i havia arribat a utilitzar la tècnica dels marcadors, un mètode emprat pels lladres per identificar els pisos abans de cometre un robatori. L'home, que acumula diversos antecedents policials aquest 2026 per robatoris amb força comesos a Badalona i als districtes de Sant Martí i Sants de Barcelona, va passar a disposició judicial el passat 8 de juny.

Segons ha informat la fiscalia de Tijuana a l'agència de notícies AFP, una patrulla de vigilància va localitzar el vehicle sospitós aquest divendres al matí. Concretament, la policia va trobar el cadàver en obrir una camioneta Toyota grisa i amb matrícula de Califòrnia que feia forta pudor. En obrir el maleter, van trobar una persona embolicada en una bossa negra i amb signes de violència, segons indica l’informe preliminar. De fet, feia uns dies que el vehicle estava estacionat al mateix punt.

La guerra i les tensions amb els Estats Units han obligat la selecció iraniana de futbol a establir la seva base en aquesta ciutat fronterera en lloc de Tucson, com estava previst inicialment. Des de la seva arribada, l’equip viatja acompanyat d'un gran dispositiu de seguretat, amb vehicles armats que escorten l’autocar i els jugadors en cada desplaçament.

Esports

10 curiositats geogràfiques del Mundial més global de la història Arnau Urgell i Vidal

En aquest Mundial, la selecció iraniana debutarà aquest dimarts a les tres de la matinada contra Nova Zelanda a Los Angeles.

Qui pot demanar l'ajut?

Podran accedir a aquesta subvenció totes les persones que formin part d'una unitat de convivència en què hi hagi almenys una persona de 65 anys o més. També cal que aquest membre tingui unes condicions de salut determinades. En concret, cal que es doni alguna d'aquestes dues situacions:

• Manca d'autonomia o mobilitat
• Grau de discapacitat igual o superior al 33%

D'altra banda, la persona sol·licitant ha de complir els següents requisits:

• Ser la propietària, usufructuària o llogatera de l’habitatge
• No tenir, ni ella ni cap dels altres membres de la unitat de convivència, cap altre habitatge més en propietat a Catalunya
• No superar dues vegades l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), d’acord amb les taules que es publiquen en la convocatòria

Economia

L'ajut de 500 euros que poden demanar els jubilats per millorar l'eficiència energètica

Quins habitatges es poden reformar?

L'ajut està destinat a habitatges que siguin el domicili habitual i permanent de la persona beneficiària. Alhora, l'immoble ha d'estar situat a les demarcacions de Girona, Lleida, Tarragona i les Terres de l’Ebre. La demarcació de Barcelona queda exclosa de la convocatòria com és habitual, ja que tant la Diputació com l'Ajuntament tenen línies d'ajuts molt similars per al mateix col·lectiu de persones.

Quines obres es poden fer?

Segons s'indica en la convocatòria, els treballs subvencionables inclouen actuacions destinades a millorar l'accessibilitat i seguretat dins l'habitatge. Per això, entre les obres més habituals hi ha:

• Adaptacions de banys i cuines per facilitar la mobilitat
• Adequació de les instal·lacions d’aigua, gas, calefacció, electricitat i sanejament a la normativa vigent

Quin import cobreix?

Amb aquesta subvenció es pot arribar a pagar fins al 100% del cost de les obres, amb un import màxim de 4.000 euros per habitatge. A més, el pressupost dels treballs no pot superar els 8.000 euros.

Economia

L'ajut de fins a 115 euros al mes per fill que pots demanar si compleixes aquests requisits

Quin és el termini per demanar-lo?

En concret, el termini de presentació de sol·licituds s'obrirà l'1 de juliol i finalitzarà el 30 de setembre d'aquest mateix any. Fora d'aquest període no es podran tramitar noves peticions.

Com es pot sol·licitar?

Les sol·licituds s'han de presentar dins del termini establert a través dels canals habituals de tramitació de la Generalitat de Catalunya. Caldrà aportar la documentació que acrediti el compliment dels requisits personals econòmics i de l'habitatge, així com el pressupost de les obres previstes. Podeu consultar tots els detalls de la resolució de la convocatòria aquí.

En concret, l'operatiu es va dur a terme entre les dues de la tarda i les deu de la nit, amb l'objectiu de "saturar" punts estratègics de la ciutat on s'han produït successos amb armes de foc per "augmentar la visibilitat de la policia i incrementar la percepció de seguretat". El focus de l'actuació s'ha situat Sants-Zona Franca -on en l'últim mes hi ha hagut dues morts- i als districtes de Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. L'acció també s'ha traslladat a altres zones de la ciutat, com ara el carrer Balmes, on dimecres va morir un home d'un tret al cap en plena visita del Papa.

Entre les persones detingudes, n'hi ha cinc arrestats per llei d'estrangeria, tres per furt, dos per furt i estafa, dos per ordre de detenció pendent i un per robatori a l'interior de vehicle. Paral·lelament, s'han identificat 254 persones amb 732 antecedents, s'han decomissat tres patinets elèctrics i s'ha realitzat una entrada administrativa a un "establiment d'interès". Pel que fa a les 15 denúncies administratives, vuit han estat per possessió de substàncies estupefaents, cinc per armes blanques, una per manca de respecte als agents de l'autoritat i una per negativa a identificar-se.

Societat

Ja són dotze els incidents amb armes de foc a Catalunya en només tres mesos Oriol March

"Més policia"

Segons sembla, el motiu de fons de l'augment d'incidents amb presència d'armes de foc és el narcotràfic. El darrers dels episodis, al carrer Balmes, va provocar reaccions per part de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, qui va demanar "més policia al carrer" i va reclamar "endurir les penes" pel que fa a la tinença d'armes i el comerç de drogues.

Per la seva banda, Jordi Martí, cap de files de Junts a l'Ajuntament, va denunciar l'existència d'un "clima insostenible de pistolerisme" a la ciutat i va apostar per "desarticular les bandes criminals i acabar amb els nivells de criminalitat". La líder d'Esquerra Republicana al consistori, Elisenda Alamany, va instar el Govern a posar la policia “darrere dels delinqüents”.

Societat

Què sabem i què no de l'assassinat a trets al carrer de Balmes? Gerard Mira

Segons Pasqual, el motiu de la imitació de la veu de la cantant va respondre únicament a problemes tècnics. Va ser l'any 1985 quan, segons ha explicat, Caballé i ell van concedir una entrevista a una periodista de Ràdio Reus després d'un concert d'inauguració del Teatre Fortuny. "Ella em va demanar que jo li fes l'homenatge, però aquesta entrevista no es va poder emetre mai perquè hi havia molt de soroll de fons", ha defensat.

Per això, quan el 2019 es va fer l'homenatge a la cantant, Pasqual ha explicat que va demanar a Judit Martín que l'ajudés a reproduir la veu de Caballé i les seves paraules d'aquella entrevista. "Naturalment, jo ho vaig explicar al Liceu i vaig demanar permís a la família de Caballé", ha continuat, "suplantar és una paraula molt grossa".

Cultura

El Teatre Regina tanca «a contracor» després de 38 anys perquè no els renoven el lloguer

"És exactament el que va dir la Caballé. Jo no ho vaig ficcionar, vaig reproduir exactament el que va dir la Montserrat Caballé", ha reiterat en diverses ocasions a les preguntes de Roger Escapa. De fet, tot i que segons la versió de Pasqual la persona de Ràdio Reus que hauria entrevistat tots dos en aquell concert del 85 era una dona, en la gravació que es va poder sentir al Liceu fa sis anys el periodista era un home. En aquest sentit, ha defensat que ho va fer "justament perquè no hi hagués equívoc que allò era inventat, no inventat, sinó reproduït".

Alhora, sobre el fet que l'humorista hagi dit en declaracions a Eldiario.es que ningú la va avisar que aquell enregistrament s'utilitzaria en l'acte de commemoració, Pasqual assegura que "no és veritat".

Finalment, preguntat sobre si ho tornaria a fer tot igual, Pasqual ha contestat un sí rotund. "I tant. No em penedeixo de res. No vaig fer res il·legal. El protagonisme de la nit va ser de Montserrat. Jo crec que a ella li hagués semblat bé, ha defensat.

Absent del 50è aniversari del Lliure

Pasqual també ha donat la seva versió sobre el motiu pel qual no participarà en cap dels actes del 50è aniversari del Teatre Lliure, que coincideix amb l'esgrimida aquest divendres pel director Julio Manrique. Segons ha explicat, Pasqual es va reunir amb la direcció després que sortissin a la llum les declaracions de Martín. "Si això us sembla un problema tan gros, jo em quedo a casa i no passa absolutament res", els va dir.

Cultura

L'hàbit d'anar al cinema torna a caure: només el 38% dels catalans hi va amb regularitat

Lamenta, però, que "Catalunya sigui un terreny minat per a ell". "No soc conspiranoic, però cada vegada que aparec hi ha alguna cosa que impedeix que tranquil·lament pugui fer un espectacle a Barcelona", ha reblat.

Dona feminista i antifranquista, l’obra de Roig manté una vigència absoluta i colpidora en el panorama cultural, social i polític actual. Així, tot i haver estat escrita principalment entre les dècades de 1970 i 1980, la seva producció literària i periodística continua sent un referent indiscutible per entendre els conflictes del nostre present. 

Peça clau de la literatura catalana

Montserrat Roig va dedicar-se al periodisme d’investigació i a la narrativa. L'autora es va donar a conèixer el 1970 amb el recull de contes Molta roba i poc sabó i amb què va guanyar el Premi Víctor Català; el 1989 en va publicar un altre, El cant de la joventut, mentre que el 1972 veié la llum la seva primera novel·la, Ramona, adéu. La van seguir el 1977 El temps de les cireres -Premi Sant Jordi i “una arma contra l’amnèsia cultural”, en paraules del Times Literary Supplement-, L’hora violeta (1980), L’òpera quotidiana (1982) i La veu melodiosa (1987).

Pilar Beltran, editora d’Edicions 62, afirma que "és un goig i un motiu de celebració que avui, mig segle després de l’èxit de lectors espaterrant que va tenir els anys vuitanta, la seva literatura continuï viva, plenament vigent i conquereixi nous". Beltran afegeix, a més, que "Montserrat Roig representa per a les lletres catalanes contemporànies una d’aquelles baules literàries femenines imprescindibles: una escriptora polifacètica, novel·lista i periodista, compromesa amb les grans qüestions de la seva època i amb una veu ferma i segura".

És per això que, segons l'editora, rellegida ara, l'obra de Roig "esdevé tot un referent, tant per la modernitat en la concepció literària com per la sensibilitat actual i universal" i subratlla, encara, que "gràcies a la seva literatura, on hi va posar l’ànima, la podem fer reviure. És el seu llegat", ha sentenciat Beltran. 

Cultura

​ENTREVISTA

«La literatura ens pot ajudar molt en aquest món tan saturat» Paula Rovira Moreno

Paradigma del periodisme

Pel que fa a la seva obra periodística, cal destacar Els catalans als camps nazis, un document excepcional de testimoniatge del 1977 que va guanyar el Premi Crítica Serra d’Or i L’agulla daurada, un llibre del 1986 sobre el setge de Leningrad durant l'ocupació nazi. Ben remarcables són, també, els reculls d’entrevistes, articles i reflexions Retrats paral·lels (1976), Digues que m’estimes encara que sigui mentida (1991) i Un pensament de sal, un pessic de pebre (1992).

El seu llegat periodístic és, doncs, un dels pilars més sòlids, influents i moderns de la comunicació en català de la segona meitat del segle XX. Tot plegat, la figura de l'escriptora barcelonina s'ha convertit en un model indiscutible de la professió gràcies a un estil compromès articulat al voltant de tres eixos fonamentals: la recuperació de la memòria històrica, la mirada obertament feminista i el rigor del periodisme d'investigació d'esquerres.

El dispositiu, que s'ha fet de dues del migdia a deu de la nit, ha parat atenció "especial" a Sants - Zona Franca, Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí i altres zones de la ciutat, com la de Balmes cap a la part alta de la ciutat. En aquest últim carrer, aquesta setmana es va produir un tiroteig mortal.

Els Mossos expliquen que "malgrat el descens delinqüencial", s'ha decidit actuar "quirúrgicament" en determinats punts on s'ha detectat un increment d'incidents amb arma de foc i altres tipus "que generen molta inseguretat entre els habitants de les zones".

Societat

Ja són dotze els incidents amb armes de foc a Catalunya en només tres mesos Oriol March

L'objectiu del dispositiu ha estat "saturar" punts estratègics on hi ha hagut aquests incidents i s'han fet accions a llocs concrets de reunió o concentració de "persones d'interès", així com controls en mitjans de transport i en la via pública.

Entre les converses destaca una frase enviada el juliol del 2024, cinc mesos abans de la mort de l'empresari: «No m'estranya que pensessis que era capaç fins i tot de matar-te». Segons la Fiscalia, aquest i altres missatges desmunten la versió de la defensa, que sosté que la relació entre pare i fill era bona.

Les converses recuperades pels Mossos d'Esquadra reflecteixen les tensions existents entre tots dos mentre participaven en una teràpia familiar per intentar reconduir la relació. En un altre missatge, Jonathan Andic admetia que era impossible reparar el vincle amb el seu pare: «Entenc que era impossible sanejar la nostra relació, no em sorprèn que la corda es trenqués».

Societat

La Fiscalia s'oposa a retirar les mesures cautelars a Jonathan Andic

La Fiscalia veu risc de fugida

Segons la investigació policial, bona part dels conflictes giraven al voltant de qüestions econòmiques, de fet, els Mossos apunten a una presumpta "obsessió pels diners" com a possible mòbil del crim i assenyalen la voluntat d'Isak Andic de destinar part del seu patrimoni a una fundació benèfica.

La Fiscalia considera que continuen existint indicis suficients per mantenir les mesures cautelars contra Jonathan Andic, com són els informes policials, l'anàlisi de la geolocalització, el contingut dels telèfons mòbils i els informes tècnics sobre l'escena dels fets. A més, el ministeri públic argumenta que existeix risc de fugida per la "capacitat econòmica molt elevada" de l'investigat i per les penes a les quals podria enfrontar-se.

Després de la seva detenció el passat 19 de maig, Jonathan Andic va evitar l'ingrés a presó després de dipositar una fiança d'un milió d'euros. També té retirat el passaport, té prohibit sortir de l'Estat i està obligat a comparèixer setmanalment davant del jutjat.

Societat

La Fiscalia demana una reconstrucció dels fets al camí on va morir Isak Andic

Arguments de la defensa

Entre altres, la defensa al·legava que cap informe policial o forense estableix que la caiguda va ser provocada i aportava informes pericials propis que expliquen que la caiguda "en tobogan" no significa que sigui causada per una altra persona. També aportava informes mèdics del pare que diuen que tenia artrosi als dos genolls, que li podia haver causat la caiguda i la falta de reacció. Per últim, aportava un vídeo on es veu l'empresari caure mesos abans en una visita professional, i conclouen, com els mateixos agents de la unitat de Muntanya dels Mossos, que no es pot afirmar que la caiguda fos provocada.

Els experts policials van concloure que la petjada trobada al lloc dels fets, que consideren que és d'Isak i resultat de refregar intensament amb el terra, no es va poder fer “de forma fortuïta”. Però la defensa rescatava part dels escrits policials que diuen que no descarten que la petjada fos anterior a la caiguda. També retreu als Mossos que no acordonessin la zona i que fessin un informe pericial setmanes després dels fets havent passat per allà desenes o centenars d'excursionistes.

Aquests dies s'ha parlat molt de la necessitat de recuperar fets, efemèrides i grans noms que defineixen qui som. Ho veiem amb les commemoracions oficials de grans tòtems culturals del país. Però mentre les institucions basteixen solemnes declaracions d'intencions, la realitat quotidiana viatja a la velocitat de la fibra òptica en una direcció radicalment oposada. L’arquitectura de les grans plataformes globals —aquelles que operen des de Silicon Valley o de capitals asiàtiques sense haver de demanar permís a cap frontera de l'Europa vella— està dissenyada per a l’instant immediat. Per al soroll. Per la indignació de consum ràpid que caduca al cap de vint minuts.

I és precisament en aquest ecosistema on ens estem jugant el futur del relat col·lectiu. El nacionalisme d'estat —aquell vell conegut de matriu espanyola que tan bé s'ha adaptat a la modernitat líquida— sap perfectament que per sotmetre un poble ja no cal tancar impremtes. N'hi ha prou amb inundar la xarxa d'un soroll eixordador on la llengua, la cultura pròpia i els referents històrics catalans quedin diluïts en un mar d’irrellevància algorítmica. Si no apareixes al menú de recomanacions del dia, simplement deixes d’existir per a les noves generacions. L'asfíxia ja no és legislativa, és invisible.

Davant d’això, la resposta del catalanisme polític i cultural continua sent massa sovint analògica, mandrosa, gairebé provinciana. Ens mirem el melic amb una barreja de queixa romàntica i resignació, esperant que algun miracle burocràtic ens salvi de la globalització tecnològica. Però els drets digitals i la sobirania de les dades no són un caprici de moderns de cafeteria; són la infraestructura bàsica per a la supervivència d'una nació en el segle XXI. Si perdem el control dels canals de distribució de la informació i deleguem la nostra memòria en servidors aliens, serem una societat amnèsica, fàcilment manipulable.

Fer periodisme avui, com mirar d'entendre el món des de la talaia catalana, exigeix rebel·lar-se contra el dictat del polze que llisca sense rumb per la pantalla. Ens cal defensar els espais propis de pensament crític amb dents i ungles, i exigir que la tecnologia serveixi per connectar-nos amb el món, no per desconnectar-nos de nosaltres mateixos. Perquè una nació que ho sap tot sobre l'últim mem global però ho ha oblidat tot sobre els seus propis fonaments, és un país vençut abans de començar a jugar la partida.

Els fets es van produir el 27 de maig mentre agents de paisà feien tasques de patrullatge preventiu a la zona comercial de l'entorn del centre comercial Gran Via 2. Els policies van detectar quatre homes en actitud vigilant al costat d'un vehicle estacionat de manera irregular i van observar com manipulaven bitllets de 50 euros a la via pública.

Poc després, els individus es van dispersar i un d'ells va pujar al vehicle amb la intenció de marxar, moment en què els agents van decidir intervenir. També van localitzar dos dels altres homes per separat. Durant les identificacions, els sospitosos van assegurar que no es coneixien entre ells, però les contradiccions en les seves explicacions van aixecar encara més les sospites dels agents.

Societat

Les xifres de l'ús de pistoles a Catalunya: 14 morts i 46 ferits en un any i mig David Cobo

Diners amagats i cocaïna

En l'escorcoll del vehicle, els Mossos van localitzar una motxilla esportiva amb 14.000 euros en efectiu, principalment en bitllets de 50 euros embolicats amb film transparent. A l'interior del mateix vehicle també van trobar un paquet amb el logotip de Superman que contenia més d'un quilo de cocaïna.

A més, el conductor portava més de 400 euros en efectiu, mentre que els altres dos detinguts duien conjuntament més de 800 euros. Cap d'ells va poder justificar l'origen dels diners.

Els agents també van intervenir els telèfons mòbils dels arrestats i el vehicle va quedar dipositat a les dependències de la Guàrdia Urbana de l'Hospitalet. Els tres detinguts van passar a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia, i un d'ells ja comptava amb antecedents policials per delictes contra la salut pública.

Societat

Ja són dotze els incidents amb armes de foc a Catalunya en només tres mesos Oriol March

Són un centenar de persones. Les realitats que expliquen barregen des d'haver patit violències masclistes fins a haver afrontat un desnonament o haver-se quedat sense feina ni diners més enllà dels 45 anys. Es troben els divendres i dissabtes a un institut del carrer Marina, expliquen la seva experiència, proven de teixir un retrat general i acaben convertint aquell material en propostes que algun dia el govern municipal apliqui. És un procés participatiu de nínxol, però podria remoure algunes maneres de funcionar a la capital catalana. L'última paraula la tindrà la part política. 

La idea no té precedents coneguts a l'estat espanyol ni a cap altre territori, expliquen des del consistori. Es va partir d'un cens de fins a 33.000 persones que havien estat ateses pels serveis socials de Barcelona almenys tres vegades l'any passat. D'aquestes, es va fer un primer sorteig per reduir-ho a la meitat i es va enviar una carta signada per l'alcalde Jaume Collboni -i un SMS- a 15.000 veïns de la ciutat: se'ls hi proposava formar part d'uns tallers per millorar l'atenció social. Més de 2.800 persones van anunciar que voldrien formar-ne part i que acceptaven les conviccions. Finalment, es va fer un últim sorteig per teixir la llista dels 100 seleccionats, amb la idea que representessin una mostra diversa i certa de la realitat actual als serveis socials. Per exemple, el 70% dels participants havien de ser dones, ja que són les que més fan més ús d'aquestes atencions municipals. 

Peticions de més personal (i més empatia)

Les aportacions que s'hi fan són de tota mena, però una de les més repetides mira cap als treballadors del serveis socials. "Hem demanat que hi hagi més personal, més mediadores culturals, més traductors... Perquè moltes vegades acaben fent les traduccions els nens petits. I els nens són nens. I no haurien de ser conscients d'aquelles converses ni de ser crucials en aquells tràmits", explica Laura Martínez, de 38 anys i veïna del barri de Sants. Fins i tot plantegen que hi ha més servei de suport psicològic a la plantilla municipal, per la càrrega dels casos que atenen.

Ningú no amaga que entre els usuaris dels serveis socials i els treballadors sovint hi ha tensió, i que també hi ha decepcions en les atencions que es reben, i que existeix la sensació que amb un altre referent la cosa hagués anat millor. Però aquestes sessions també han servit per escoltar els professionals. Fins a una quarantena de treballadors d'equipaments diferents s'ha integrat en els tallers. "Hi ha treballadores que són molt empàtiques i són magnífiques, però hi ha d'altres que potser perquè van atabalades o perquè tenen una situació complicada, no, i això et marca la vida. Els professionals que comencen a atendre un usuari han de comprendre que el ciutadà va als serveis socials perquè té una necessitat, un problema, i necessita orientació i assessorament. No hi anem per gust. No ho volem", afegeix Gladys Tantalian, veïna de 55 anys de Ciutat Meridiana, qui va estar a punt de quedar desnonada després de 10 anys de pagar el lloguer del seu pis.

Les entitats socials reclamen ampliar el termini de la regularització de migrants

Per animar a la participació dels tallers s'ofereix una remuneració econòmica de 15 euros per hora, es dona suport al transport públic per poder-hi anar, s'ofereix servei de canguratge i es fa un petit pica-pica. D'aquestes sessions han de sortir propostes que l'Ajuntament es compromet a "donar resposta a totes elles" i a defensar si és possible aplicar-les o si no. "La idea és conceptualitzar la seva expertesa, perquè la seva experiència ho és, perquè puguin incorporar iniciatives a la política pública", explica la comissionada de Drets Socials de l'Ajuntament, Sonia Fuertes. De moment, Ferran Andújar, el veí de les Corts, reivindica la primera proposta que han aconseguit aplicar: "Vam demanar més entrepans i ho hem aconseguit". 

Entre els participants, que mai de la vida s'haguessin trobat si no fos per aquests tallers, han fet amistats, grups de Whatsapp i propostes de compartir begudes i menjars de diferents territoris, però l'objectiu el tenen clar. Es tracta d'aprofitar la veu que se'ls hi ha donat per incidir en un servei que millori l'atenció a situacions molt delicades. 

De l'habitatge a la renda universal

Una de les idees que s'ha plantejat és que s'ampliï el temps de les cites per a casos enrevessats. "Hi ha companys que expliquen que en mitja hora és molt difícil condensar tota una història, amb els matisos personals que tenen, i reclamen que hi hagi cites d'una hora", apunta Andújar. Però la gran reclamació és la informació i la coordinació entre serveis municipals. No pot ser que per posar en ordre la teva vida hagis d'anar a un Centre de Serveis Socials, a una Oficina d'Habitatge, a una Oficina d'Atenció Ciutadana (OAC) i a tants altres serveis per tràmits i expedients que es podrien compartir, argumenten. "Hi ha gent que diu: d'acord, vaig aquí, vaig allà i es busca la vida. Però hi ha altra gent que potser necessita més acompanyament. I això es veu claríssim amb l'habitatge, allà hi ha un gran forat en què tot es fa impossible", enraona la dona santsenca. Des d'aquesta mateixa perspectiva, s'empesca una solució: "Sé que, estant les coses com estan, això és somiar, però jo crec que amb una renda garantida per a tothom s'acabaria molts de tots aquests problemes".

Gladys Tantalian assegura haver quedat glaçada amb les experiències relatades per les dones que han patit violència masclista i que s'han trobat entrebancs a l'administració, en les converses d'aquests tallers. I demana que es millori "l'acollida, la manca d'informació i la sensació d'escoltar realment els usuaris". Mentrestant, les pensions i hostals per acollir les famílies que viuen situacions d'emergència habitacional fa temps que estan al límit, tot superant les 3.000 persones allotjades cada mes. La crisi de l'habitatge colpeja a l'administració. Però les conseqüències les afronten, en última instància, els que es queden al carrer, que són les mateixes persones que acaben fent cua a una oficina dels serveis socials barcelonins. 

Collboni llançarà uns «bons consum» a Barcelona: així serà l'estalvi de 10 euros per compra

Aquest cicle, anomenat L'Àgora dels Serveis Socials, acabarà aquest cap de setmana. Des del consistori, se seguirà treballant amb les conclusions de les sessions de treball i a finals d'any està previst explicar als protagonistes de la iniciativa "els resultats" del procés. Aquí s'especificarà què es pot fer i què no. Serà el moment de posar a prova la cintura del govern municipal per aplicar aquesta eina que presenten com a pionera en els serveis socials. Abans s'havia provat un sistema similar amb el Fòrum Jove (2021) i amb l'Assemblea Ciutadana pel Clima (2022), però la convocatòria municipal mai havia tingut tant d'èxit popular. Ara falta veure si també té èxit polític.

El projecte ocuparà una parcel·la de més de 5.600 metres quadrats on inicialment s'havia previst construir l'edifici Ona, una iniciativa que mai va arribar a materialitzar-se. Ara, però, es descarta la construcció d'una gran torre i s'aposta per diversos edificis amb usos diferenciats. De fet, els equipaments, segons ha avançat Collboni, comptaran amb un auditori, un poliesportiu i la Biblioteca del Clot, tot i que la definició final es consensuarà amb les entitats veïnals de l'entorn.

La proposta contempla un sostre mínim de 35.000 metres quadrats: uns 10.000 es destinaran a habitatge públic, 20.000 a oficines i 5.000 a equipaments comunitaris. Segons ha explicat l'alcalde, la prioritat serà construir primer els habitatges, que haurien de ser la primera peça a entrar en funcionament. Posteriorment s'executaran els equipaments i els espais destinats a activitat econòmica. 

Societat

Barcelona tindrà espais dedicats a Benet i Jornet, Isabel Clara-Simó i Teresa Pàmies

Inversió de 90 milions d'euros

"Hem de veure les solucions que proposen els arquitectes", ha afirmat Collboni, que ha insistit que serà el jurat qui determinarà la millor proposta per a aquest espai estratègic de la ciutat. Per la seva banda, el delegat especial de l'Estat al Consorci de la Zona Franca, Pere Navarro, ha defensat que els futurs edificis seran "bonics" i "útils" i ha reivindicat la qualitat arquitectònica del projecte.

L'actuació serà possible gràcies a una inversió de 90 milions d'euros del Consorci de la Zona Franca. El model acordat estableix que el Consorci assumirà el finançament inicial de les obres i que l'Ajuntament retornarà la inversió de manera progressiva a través de cànons. Collboni ha defensat que aquesta fórmula permet al consistori evitar un gran desemborsament inicial i destinar recursos municipals a altres projectes. El calendari preveu iniciar la redacció del projecte durant el 2027 i començar les obres entre finals del 2028 i principis del 2029.

Societat

Collboni anuncia la instal·lació de càmeres de vigilància al front marítim de Barcelona abans de Sant Joan

Nova residència i rehabilitació de la Farinera del Clot

L'alcalde també ha aprofitat la presentació per anunciar una inversió d'un milió d'euros per rehabilitar la Farinera del Clot, del qual ja s'està redactant el projecte executiu. A més, ha confirmat la construcció d'una nova residència per a gent gran en un solar situat entre la Gran Via i la Meridiana, que tindrà prop d'un centenar de places i serà executat per l'Ajuntament, mentre que la Generalitat assumirà la seva gestió.

Tant els pares de l'home com el seu germà, amb qui l'uneix un fort vincle, han explicat que l'investigat està fort i és inconscientment brusc, i també ho era amb el nen. Han relatat que és maniàtic i té algunes obsessions, però en cap cas consideren que tingui pulsions pedòfiles, i han assegurat, al contrari del que han dit altres testimonis, que estava il·lusionat amb la criatura. Sí que han reconegut que és fred, no gestiona bé l'estrès, que es pot bloquejar, però en cap cas reaccionar de forma violenta. Han relatat que l'home no tenia gaire traça amb els nens en general, que es bloquejava i no els volia agafar.

Per la seva banda, els pares de la dona han relatat que durant les primeres sis setmanes de vida de l'infant, no el van veure gaire, perquè els pares deien que volien estar "tranquils" a causa dels plors continuats del nen. En l'última setmana abans d'ingressar-lo a Vall d'Hebron, ja no el van veure més. Així que l'últim familiar que va veure el nen abans de ser ingressat probablement va ser l'àvia paterna cinc dies abans.

Societat

Salut obre un expedient a la Vall d'Hebron pel cas del nadó maltractat

La declaració dels avis

Els avis materns, la tieta materna i un cosí de la mare del nadó, tots dos metges del Vall d'Hebron, han explicat que la dona era molt curosa i es mostrava preocupada per la salut del seu fill. Havia tingut una mala experiència en el part per cesària i, en ser infermera del mateix hospital, volia privacitat. Per això, va decidir anar a diversos centres sanitaris abans que a Vall d'Hebron perquè trobessin una solució als plors continuats del nadó. De fet, la germana i el cosí també treballen al Vall d'Hebron i han assegurat que no porten els seus fills allà per a les visites mèdiques.

Igualment, han dit que la dona els enviava fotos de les deposicions del nen i, fins i tot, d'un morat que tenia a la galta per preguntar què podia ser. En un missatge de veu, va fer escoltar al seu cosí i a la dona d'aquest, metgessa de família, com respirava el seu fill, perquè li semblava que tenia algun problema respiratori. El cosí ha relatat que tenia contacte quasi diari amb la mare. Per això, el magistrat ha demanat una còpia dels missatges dels mòbils de la mare i la germana de la investigada. La dona també enviava fotos del nen als seus sogres i a la seva cunyada, amb qui tenia molta relació.

L'origen d'aquesta demanda neix arran de les declaracions de Florentino en l'esperpèntica roda de premsa del passat 12 de maig i, segons detalla el comunicat del club, també en les declaracions del 13 de maig en una entrevista a El Chiringuito de Jugones. El president del Madrid, entre altres declaracions incendiàries, va arribar a assegurar que li havien "robat 7 lligues", a més de fer nombroses referències del "cas Negreira". 

El Barça explica que l'objectiu d’aquesta demanda és que Florentino "es retracti de determinades manifestacions que va realitzar amb coneixement de la seva falsedat i que resulten calumnioses i ofensives a la imatge i reputació" del club blaugrana. En el cas que Florentino no es retracti, el Barça presentarà una querella criminal contra el president del Reial Madrid. 

Esports

Florentino, reelegit amb un vot de càstig de més d'un terç dels socis Pau Espí Solé

El madridisme "castiga" Florentino

Florentino Pérez va ser reelegit president del Reial Madrid aquest passat diumenge 7 de juny. Això sí, la victòria de va ser més amarga del que, fins i tot ell, es podia pensar quan va convocar les eleccions, ja que, tot i obtenir més del 21.741 vots, Enrique Riquelme, l'altre candidat, en va recollir 1.814, un 35%. L'empresari alacantí, que era un desconegut fins que el mateix Florentino el va presentar a l'esfera pública referint-s'hi com "aquell senyor amb accent sud-americà", ha emergit com una figura d'oposició al president del Madrid.

Aquests milers de docents, han sortit als carrers amb determinació, assumint molts costos personals i laborals, i suportant amb intel·ligència i sense frustració la incomprensió d'un Govern més preocupat per reprimir i apagar el conflicte que no pas per entendre'n les causes.

I pensem que és hora de dir una cosa ben clara: qui pensi que això que vivim és només un conflicte laboral o sectorial estarà cometent el mateix error que ha comès el PSC durant tots aquests mesos. Niubó com a consellera i Illa com a president s’han equivocat profundament. I continuen enrocats en l’error.

Com ja s’ha demostrat àmpliament, i malgrat els esforços ingents, insultats i inútils de certes esferes polítiques i mediàtiques, la lluita dels docents no parla només de salaris i condicions laborals -legítimes per elles mateixes-. Parla de ràtios excessives, de manca de recursos per atendre la diversitat, de la situació agònica de l'etapa 0-3, de la segregació escolar, de la sobrecàrrega de les professionals, de la necessitat de garantir una educació plenament en català i de les dificultats creixents per oferir una educació de qualitat a tots els infants i joves del país.

En definitiva, parla de quin futur volem construir. De quin país volem construir.

L'escola pública és, probablement, l'espai més important de cohesió social que tenim com a societat. És on es troben infants de procedències diverses, on es poden combatre desigualtats que neixen i es pateixen fora de les aules. És on es formen infants i joves crítics i compromesos. I és, també, l'eina que tenim com a país per garantir que tots els infants i joves puguin aprendre i puguin viure en català, independentment de quina sigui la llengua materna.

Quan l'educació pública es troba amenaçada, les conseqüències van molt més enllà de les escoles i els instituts. Augmenten les desigualtats, trontolla la cohesió social, es minoritza la llengua i es redueixen les oportunitats. I tot això, qui més ho pateix és la classe treballadora, com sempre.

Per tot això, aquesta no és una lluita que correspongui exclusivament als docents i la resta de la comunitat educativa, sinó que és una responsabilitat col·lectiva de país. De tot un país.

Les famílies saben perfectament què significa que faltin recursos als centres. Les estudiants pateixen cada dia les conseqüències de les mancances del sistema. Els municipis conviuen amb les desigualtats educatives als seus barris. Però el conjunt de la societat depèn, en bona part, de la capacitat que tingui l'escola pública de garantir igualtat d'oportunitats i cohesió social.

Necessitem una aposta de país per l'educació pública. Una aposta real i constant, que escapi de tacticisme i electoralisme, amb més recursos, amb més professionals, amb una reducció de les ràtios dràstica, amb infraestructures dignes, amb una defensa efectiva del català i, per tant, del millor model per garantir-ne l’aprenentatge i l’ús, la immersió lingüística, i sobretot, amb la voluntat d'afrontar els problemes estructurals que arrosseguem des de fa massa temps.

Per això volem aprofitar aquestes línies per expressar el nostre reconeixement a totes les treballadores de l'educació que han sostingut aquesta lluita durant aquest curs. Han estat un exemple de compromís amb el servei públic i amb el país. I per això també fem una crida a tota la societat a implicar-s'hi, perquè encara queda molt per lluitar. Ens hi sentim profundament interpel·lades i estem segures que la societat sencera també s’hi sent.

És per això que aquest diumenge serem a la manifestació que desenes de col·lectius han convocat a Barcelona als Jardinets de Gràcia a les 11.30 h del matí. I com nosaltres, milers de persones que estimem l’escola pública, la llengua i el país.

Perquè defensar l'educació pública no és defensar només els interessos d'un sector. És defensar un projecte col·lectiu de futur. És defensar una societat més justa, més cohesionada i amb més oportunitats per a tothom. És defensar la llengua, els serveis públics i els drets socials. És, en definitiva, defensar i construir el model de país que necessitem, que volem i que mereixem.

I això ens interpel·la a totes i a tots.

Abans de tornar a Roma, el pontífex ha reivindicat l’acollida com “una oportunitat d’enriquiment entre pobles”, ha advertit que “tots som, d’alguna manera, migrants” i ha llançat un missatge directe contra les màfies que s’aprofiten de les persones que intenten arribar a Europa. La jornada a Tenerife l’ha portat al centre d’acollida d’emergència Las Raíces, a San Cristóbal de La Laguna, on actualment resideixen 753 persones migrants. Després d'escoltar els testimonis de diversos residents i responsables del centre, el Papa ha elogiat la tasca de les administracions, les entitats socials i els treballadors que atenen els refugiats que arriben a les illes.

Posteriorment, Lleó XIV s’ha traslladat a la plaça del Crist de La Laguna per participar en una trobada amb organitzacions eclesials i entitats dedicades a la integració dels migrants. Davant milers d'assistents, ha insistit que integrar no significa esborrar la història ni les arrels de qui arriba. “Qui arriba aprèn a habitar una terra nova i qui rep aprèn a fer més gran la seva pròpia casa sense perdre la seva identitat”, ha afirmat el pontífex. 

Política

El gol de Barcelona davant del Papa «six-seven» Roger Pi de Cabanyes

Un missatge contundent contra les màfies

El pontífex també ha dedicat algunes de les seves paraules més dures a les xarxes criminals que operen en les rutes migratòries. Ha denunciat les màfies que trafiquen amb persones, retenen documentació, exploten treballadors i converteixen el sofriment en un negoci. “Atureu-vos. Per cada vida perduda i cada família enganyada haureu de respondre davant la justícia divina”, ha advertit.

Fa poc més de 10 anys, el 2015, que un milió de refugiats van arribar a Europa fugint de la guerra des de Síria, l'Afganistan o l'Iraq. Una dècada després, però, la gestió migratòria de la UE ha virat radicalment.  

Després de l'aprovació de la normativa, Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, va afirmar que "ara seran els europeus els que decidiran qui ve a la UE i qui pot quedar-se, i no els traficants de persones". Nicole de Moor, secretària d'Estat d'Asil i Migració de Bèlgica, per la seva banda, va assegurar que aquest pacte "garantirà un sistema migratori més just, més eficaç i augmentarà la solidaritat entre els estats membres. Només junts podem trobar respostes al repte global de la migració", va concloure. Quins són, però, els punts clau d'aquesta nova llei en matèria de migració, asil, integració i gestió de fronteres?  

Societat

Les entitats socials reclamen ampliar el termini de la regularització de migrants

1. Més control de fronteres

Un dels objectius prioritaris d'aquesta nova normativa és assegurar les fronteres externes de la UE, gràcies a la base de dades Eurodac. L'aplicació d'aquesta nova eina permetrà registrar totes les dades dels sol·licitants d'asil, detectarà les peticions duplicades i posarà tota la informació a disposició dels estats membres, amb l'objectiu de "classificar els sol·licitants d'asil" en un període de 7 dies, segons assegura la nova normativa. L'organització Save the Children, entre d'altres, però, denuncia que aquesta detenció a les fronteres "pugui allargar-se", retenint, també, a menors. 

2. El país d'origen, una eina de discriminació

El Pacte de Migració i Asil permet que la Unió Europea derivi una sol·licitud d'asil a un país que no formi part del bloc comunitari sempre que aquest sigui considerat un "tercer país segur". Això implica que l'estat en qüestió ha de garantir una protecció efectiva a les persones refugiades i que el sol·licitant hi hagi tingut algun tipus de residència o estada prèvia, encara que hagi estat temporal. Actualment, la llista de països que la UE considera segurs inclou el Marroc, Tunísia, Egipte, l'Índia, Bangladesh, Kosovo i Colòmbia, a més dels estats europeus candidats a adherir-se a la Unió Europea.

A la pràctica, aquesta classificació pot dificultar l'obtenció d'asil per a les persones procedents d'aquests països, ja que les seves sol·licituds tenen més probabilitats de ser rebutjades. Els defensors de la reforma consideren que la mesura també pot tenir un efecte dissuasiu i reduir el nombre de peticions d'asil presentades per ciutadans d'aquests estats.

Política

16 de juliol: ja hi ha data pel pronunciament de la justícia europea sobre l'amnistia Oriol March

3. "Solidaritat flexible"

Un dels aspectes que va generar més tensions durant la negociació va ser el repartiment de les persones refugiades entre els diferents estats membres, ja que els països situats a les fronteres exteriors de la Unió Europea, com Espanya o Itàlia, reclamaven un sistema obligatori que distribuís la càrrega migratòria de manera més equitativa. La solució que finalment entra en vigor aquest divendres és un model de "solidaritat flexible".

El pacte preveu el trasllat d'un mínim de 30.000 sol·licitants d'asil cada any des dels països més pressionats per les arribades. Tanmateix, els estats membres poden optar per no participar en aquesta acollida i, en lloc d'això, contribuir econòmicament amb una compensació de 20.000 euros per cada persona que rebutgin reubicar.

4. Camps de deportació

Tot i que encara no ha entrat en vigor, un dels altres punts de tensió dins de la UE són els "hubs de retorn", concepte que neix després d'un acord polític entre el Consell i el Parlament Europeu, que permet als estats membres traslladar a aquests centres les persones migrants a qui s'hagi denegat la protecció internacional. A diferència del Pacte de Migració i Asil, la futura normativa de retorns contempla que aquests centres puguin ubicar-se en països amb els quals la persona afectada no mantingui cap vincle previ, amb l'excepció dels menors no acompanyats.

El model s'inspira en l'intent del govern italià de Giorgia Meloni d'obrir centres de deportació a Albània. Tot i que el projecte va quedar temporalment bloquejat pels tribunals, la nova normativa europea podria facilitar-ne la recuperació si acaba rebent l'aval definitiu de les institucions comunitàries. I països com Dinamarca, els Països Baixos, Alemanya, Àustria i Grècia ja estudien conjuntament fórmules per impulsar centres d'aquest tipus fora d'Europa. En aquest escenari, el govern espanyol ja ha deixat clar que no preveu utilitzar aquests centres i que manté dubtes sobre la seva compatibilitat amb el marc jurídic vigent.

Societat

​DADES

La immigració posa Catalunya al capdavant del creixement demogràfic a la Unió Europea

La pròxima cita és aquest diumenge a dos quarts de dotze del migdia a Jardinets de Gràcia, en una protesta que acabarà a la plaça Catalunya. La delegada de CGT, Ingrid Chavarria, ha reclamat que la societat surti al carrer per "salvar l'emergència educativa". Des de la Intersindical, Marc Martorell ha subratllat que es tracta d'una "lluita pel futur del país". Els sindicats convocants de la protesta -USTEC, CGT, Intersindical, CNT i COS- remarquen que el conflicte ja no va ni de condicions laborals i salarials, sinó de "salvar l'educació pública": "Necessitem a tothom per defensar la societat que ens mereixem, perquè l'educació és el futur del país", ha exclamat Chavarria.

En aquesta línia, el portaveu de la USTEC en la roda de premsa d'aquest divendres ha dibuixat els dos "plans" que prioritzen les organitzacions sindicals: la reforma educativa i les millores laborals. Els sindicats aposten, d'una banda, per situar el debat i la transformació "de fons", a partir de l'assemblea educativa de Catalunya del 20 de juny, i les reunions dels claustres. Així volen situar les "prioritats" del curs vinent, on volen que el català esdevingui un eix "importantíssim i transversal": "Estem a la cua de resultats i d'inversió, hem de tornar a ser exemple de millora educativa, i no de fracàs escolar", ha argumentat Caño.

Societat

​CRÒNICA

«Ni miracles ni caritat»: la Papavaga omple Barcelona amb proclames contra el Govern i Collboni Gerard Mira

"Lluitar pel futur del país"

Pel que fa a la Intersindical, Martorell ha insistit que la manifestació de diumenge ha de servir per demostrar que la lluita dels treballadors d'educació té un "ampli suport social". "No va només de les nostres condicions laborals, sinó que és una lluita pel futur del país", ha conclòs. Des de la COS, Raul Ortega ha reivindicat la "dignitat" i la "coherència" del sector educatiu. La manifestació de diumenge sortirà a les 11:30 dels Jardinets de Gràcia i acabarà a plaça Catalunya, on els sindicats faran parlaments per cloure la marxa. La mobilització arriba 10 dies després que els docents rebutgessin amb una consulta, la setmana passada, el preacord amb Educació, el qual només ha acabat signant Professors de Secundària.

Els docents van tornar dimarts a la vaga -l'anomenada Papavaga-, amb una manifestació que va sortir de plaça Espanya i que va congregar 6.500 persones segons la Guàrdia Urbana i 45.000 segons sindicats. Convocats també per USTEC, CGT, Intersindical, CNT i COS, es van concentrar a les Torres Venecianes per iniciar una marxa que va acabar al Parlament, on els sindicats van entregar una carta als grups parlamentaris per exigir més inversió en educació.

L'evolució social de la pràctica a Occident és una realitat, així com la normalització de la mateixa. Així i tot, encara es crea una tensió entre la voracitat vital i "l'eternitat" dels tatuatges.

La tensió, però, no és un detall estètic, és una pista. Per entendre per què ens tatuem avui cal mirar més enllà de la tinta i preguntar-nos què hi ha al darrere.

Societat

​ANÀLISI

L'ànima oculta de la Sagrada Família, un trencaclosques numèric Sergi Muria Maldonado

De “pràctica marginal” a llenguatge quotidià

Durant dècades, a Occident, els tatuatges van estar socialment estigmatitzats i es vinculaven gairebé exclusivament a presoners, mariners, entorns delictius o persones situades als marges de la societat. En altres contextos culturals (especialment en diverses societats d’Àsia, Àfrica i Oceania), el tatuatge ha estat tradicionalment acceptat i integrat en la vida social: no només era una pràctica normalitzada, sinó també funcional, ja que indicava estatus, professió, pertinença o marcava ritus de pas. Però la tradició filosòfica i religiosa occidental (amb la idea del cos com a “intocable” i el recel davant d’alterar-lo) tendia a desaconsellar-ne la pràctica.

A partir dels anys vuitanta, el tatuatge comença a aparèixer entre adolescents i joves, al principi de manera minoritària i sovint vinculada a determinats entorns. I és amb l’inici del segle XXI quan el fenomen esclata: esportistes, cantants i personatges públics el normalitzen; i, al mateix temps, persones “anònimes” de tota mena (docents, advocats…) el porten sense amagar-lo.

Un món líquid i una pell que vol ser mapa

Vivim en un context que sovint s’ha descrit com a “líquid”: vincles més fràgils, trajectòries vitals menys lineals, referents filosòfics i religiosos més diluïts, i una sensació d’incertesa que s’ha tornat gairebé estructural. La vida (feina, parella, amistats, identitat…) es construeix cada cop més com un puzle personal, sense manual d’instruccions i amb peces que canvien de forma.

En aquest escenari, el tatuatge pot funcionar com una resposta postmoderna a una crisi de sentit. No perquè sigui “la solució”, sinó perquè ofereix una cosa molt concreta: una forma de fixar, en un món transitori, un record, un valor, una pertinença o un compromís amb un mateix. El cos és el territori que habitem sempre. I el tatuatge el converteix en mapa: un mapa biogràfic, simbòlic i emocional.

Identitat: “Això soc jo” (o “això vull ser”)

Moltes persones es tatuen per construir i reforçar identitat. A vegades, és identitat col·lectiva: a les Terres de l’Ebre, per exemple, alguns joves expliquen la pràctica de tatuar-se un bou. No és només un dibuix; és un senyal socialment llegible: “ara ja soc adult” i “ara ja pertanyo”. El tatuatge actua com a distintiu i com a mecanisme de reconeixement comunitari: és llegible pels iguals i també pels adults, i contribueix a legitimar socialment el canvi d’estatus. Sobretot, però, el mateix jove l’experimenta com la confirmació simbòlica d’haver creuat un llindar vital.

Altres vegades, el tatuatge és una declaració íntima que també vol ser pública. Una jove es tatuava una cabra com a símbol del seu vegetarianisme: no n’hi havia prou amb “pensar-ho” o “fer-ho”.

I després hi ha el tatuatge com a biografia: adults que acumulen peces al llarg dels anys, combinant dissenys més superficials amb d’altres que són “nucli dur”: noms de fills, parelles, animals associats a força o lluita, símbols de pors o aspiracions. La pell, en aquests casos, es converteix en arxiu. No un arxiu neutral, sinó selectiu: el que cal recordar, preservar i mantenir.

Societat

​REPORTATGE

Grafitejar el trens: una dosi d'adrenalina cada cop més perseguida i poc entesa Pau Espí Solé

Pertinença i amistat: el tatuatge com a pacte

La identitat no és només individual. També és vincle. I aquí el tatuatge actua com un segell. Alguns joves expliquen tatuatges compartits després d’un viatge: tres amics que es fan el mateix trèvol com a record d’Irlanda. És una escena senzilla i, alhora, potent: la vida adulta sovint dispersa, fragmenta i reordena prioritats. Però el tatuatge queda com una promesa: “vam fer això”, “ens va unir” i “no desapareix”.

En grups d’amigues passa una cosa similar: una papallona comuna, amb variacions personals (mida i lloc del cos), per representar una amistat “per sempre”. Quan els vincles socials són més volàtils, les persones tendeixen a buscar maneres de donar-los consistència i visibilitat. Avui, el tatuatge és una forma tangible i socialment acceptada de fer-ho.

Ritus de pas: quan la vida no té cerimònies, ens les inventem

A moltes societats tradicionals, el pas d’una etapa a una altra estava ritualitzat: hi havia un abans i un després, i la comunitat ho reconeixia. Avui, molts d’aquests ritus s’han afeblit o han desaparegut. I això deixa molta gent (especialment joves) en una mena de “llindar” permanent: ja no són infants, però tampoc se senten plenament adults. Aquí el tatuatge pot actuar com a ritual contemporani d’autoafirmació. Una noia que es tatua just en complir 18 anys ho expressa d’aquesta manera: “ara ja soc major d’edat i al meu cos hi mano jo”.

També pot marcar ruptures i renaixements: un home que es tatua després d’una separació perquè ja no ha de “demanar permís”; o algú que, després d’un accident greu, es grava un carpe diem com a recordatori físic d’una nova filosofia de vida. No és que el tatuatge curi el trauma, però pot ajudar a donar-li forma: “això m’ha passat” i “construeixo el meu futur a partir del que he viscut”.

El “subidón”: tinta, adrenalina i calma existencial

Un element que sorprèn quan escoltes relats de tatuats és la descripció d’un “subidón”: l’anticipació, la il·lusió, l’adrenalina, la sensació d’energia que culmina durant la sessió i continua després. Alguns ho expliquen gairebé com una necessitat: un cop en tens un, en vols més. No sempre per vanitat, sinó per l’efecte emocional: evadir problemes, animar-se en moments baixos i sentir-se “més viu”.

En un món saturat d’estímuls ràpids, el tatuatge és un estímul intens però diferent: no és només consumible, és transformador. El cos en surt canviat. I això dona una sensació de control que, en temps d’incertesa, pot ser valuosa.

Societat

Rodalies incorpora un aliat en la lluita contra els grafitis: el producte que neteja quatre vegades més de pressa Pau Espí Sol

Estètica: portar-se com una obra (i com una armadura)

Molta gent es tatua per una raó aparentment més simple: perquè li agrada. Però fins i tot aquí hi ha capes. Alguns tatuats parlen del cos com d’un projecte estètic coherent: peces que “enllacen” entre si, colors pensats i roba triada per fer-los lluir. Hi ha qui diu que amb els tatuatges se sent “vestit” o “protegit”, com si la pell fos una armadura simbòlica.

Altres trien dissenys que volen ser “bonics” (flors, animals i formes diverses) però després hi afegeixen una funció: motivar-se, recordar coses essencials i reforçar l’estat d’ànim. I també hi ha estètiques identitàries molt marcades, com la gòtica (creus, calaveres i roses fosques), que no només decoren: declaren una manera d’estar al món, una relació particular amb la mort, el misteri o el “més enllà”.

El dolor: “si no costa, no val”

Finalment, el gran tema: el dolor. Podríem pensar que, en una societat que evita el patiment, el tatuatge seria una anomalia. Però és precisament aquí on esdevé interessant: molta gent atribueix al dolor un valor simbòlic. Com una forma de sacrifici voluntari, un cost necessari que dota de valor l’experiència. “Si no hagués de fer mal, no tindria sentit”, diuen alguns. “Les coses es valoren com més costen”.

El dolor converteix el tatuatge en experiència, no només en resultat. Fa que el significat no sigui únicament visual, sinó també corporal, perquè el procés mateix de fer-lo, amb el seu dolor i intensitat, queda associat al que representa.

Una resposta imperfecta (però comprensible) a la necessitat de sentit

Ens tatuem per moltes raons alhora: identitat, pertinença, ritual, estètica, emoció, dolor… i, sovint, per una combinació de tot plegat. En una societat complexa i canviant, el tatuatge pot funcionar com un “calmant existencial”: dona sensació d’ordre, de control i de continuïtat. No substitueix filosofies ni comunitats sòlides, però pot fer de suport, recordatori i far personal.

I potser aquesta és la idea clau: el tatuatge no és només una moda. És un intent (a vegades lúdic, a vegades desesperat i a vegades profund) de dir: “això importa”, “em sosté” i “vull que perduri”.

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. 

La resolució del TJUE no es coneixerà fins a mitjans de juliol, però hi ha elements que poden aportar pistes. Es tracta de l'opinió que va fer pública l'advocat general de la Unió Europea (UE) el 13 de novembre. Dean Spielmann donava per bona l'amnistia, però hi posava matisos pel que fa al procediment. Considerava que el termini de dos mesos que fixa la llei perquè els tribunals l'apliquin i l'ordre d'aixecar les mesures cautelars que s'hagin acordat sí que podria vulnerar el dret a la tutela judicial efectiva i la independència judicial, perquè és un temps massa breu. D'altra banda, considerava "legítima" la norma per donar resposta a una "situació excepcional" i avançar en la "reconciliació". 

Puigdemont continua a l'exili perquè no se li ha aplicat l'amnistia, amb l'argument que la malversació queda fora de la llei. Això està recorregut en empara al TC, que haurà de dir si la decisió del Suprem vulnera drets. De moment, l'expresident no pot tornar perquè encara té activa una ordre de detenció si trepitja territori espanyol. Pel que fa als condemnats pel procés, Junqueras o Jordi Turull continuen inhabilitats pel mateix motiu: la malversació queda fora de la llei. Per això, la decisió que prengui el TJUE tindrà rellevància en els seus casos. El líder de Junts porta des del 2017 residint a Bèlgica i, tot i haver trepitjat la presó, en cap moment va ser extradit a Espanya.

Al seu torn, el Constitucional preveu resoldre els recursos d’empara dels líders independentistes sobre l’amnistia entre els mesos de setembre i octubre. Segons han apuntat a l’ACN fonts del tribunal, malgrat l'anunci del TJUE, no hi ha temps per obrir les deliberacions en l’últim ple del curs, el que comença el 20 de juliol, i la qüestió es començarà a debatre passades les vacances d’estiu, al setembre. Si el TC dona la raó als líders independentistes, anul·larà les resolucions del Suprem que impedien l’aplicació de l’amnistia i li demanarà que dicti noves resolucions respectant els criteris establerts. Però l’execució pràctica quedarà en mans de Llarena i Marchena, contraris a la llei.

  

Política

Dos anys de l'amnistia: el Suprem perpetua el càstig contra Puigdemont i Junqueras Oriol March

El camí de l'amnistia

Després del resultat de les eleccions espanyoles del 2023, Puigdemont ho va veure clar: s'obria una escletxa per posar el conflicte polític sobre la taula de Pedro Sánchez i, per tant, es generava una finestra d'oportunitat per negociar una llei d'amnistia que el PSOE no volia veure ni en pintura. Les visites de Yolanda Díaz i Jaume Asens a Brussel·les, sumades als emissaris que el PSOE i Junts van activar per negociar la investidura de Sánchez, van anar abonant el terreny per redactar una de les lleis més complexes des de la restauració de la democràcia. Es va acabar aprovant en el segon intent, després que el partit de Puigdemont hi detectés escletxes en primera instància. 

Política

​ANÀLISI

La llarga espera de Carles Puigdemont Oriol March

Gonzalo Boye, advocat del líder a l'exili, va portar personalment la negociació. Els intercanvis d'esborranys van incloure múltiples correccions i esmenes, perquè es revisava cada cas amb lupa i fins i tot van sobrevolar l'escenari algunes carpetes -Laura Borràs pels contractes de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), la instrucció contra la família Pujol i fins i tot la causa contra Boye per haver col·laborat, presumptament, amb el narco gallec Sito Miñanco i que encara està pendent de sentència- que només tenien una relació tangencial amb el procés. El cert, però, és que camí dels dos anys de l'aprovació de la norma, Puigdemont continua a Waterloo esperant el desenllaç de la seva situació.

En un extens recurs, la defensa va demanar retirar aquestes cautelars al·legant que no s'han pogut determinar les causes que van provocar la caiguda del fundador de Mango pel barranc de les coves de Salnitre de Collbató, ni tampoc la participació de terceres persones. El ministeri públic, però, ha presentat un escrit al jutjat de Martorell dient que es manté en la seva decisió i que s'oposa a retirar les mesures cautelars a Jonathan Andic.

L'escrit de la fiscal del jurat intenta desmuntar, un a un, els arguments de la defensa, que, alhora, intentaven contrarestar els arguments de la jutgessa per dictar les mesures cautelars. El ministeri fiscal justifica el manteniment de les mesures cautelars pels indicis existents en el sumari, derivats sobretot dels informes dels Mossos d'Esquadra, l'anàlisi de la geolocalització i el contingut del telèfon mòbil de la víctima, del registre de trucades fetes per l'investigat en el moment dels fets i de l'informe tècnic fotogràfic de l'escena del crim.

Societat

La jutgessa sospita que Jonathan Andic es va desfer del mòbil a l'Equador i que no li van robar

Segons l'escrit de fiscalia, els missatges entre pare i fill contradiuen la "suposada bona relació" que Jonathan sosté que tenia amb el seu pare. Els informes policials, segons la fiscal, també contradiuen la versió de l'investigat sobre la manera i les circumstàncies en què es va produir la caiguda i mort d'Isak Andic.

Per últim, l'escrit també nega que no existeixi el risc de fugida, com al·legava la defensa, ja que té en compte "l'altíssima capacitat econòmica" del fill del qui va ser l'home més ric de Catalunya, i la important pena de presó que podria suposar-li ser considerat culpable d'homicidi.

Per justificar els seus arguments, la defensa demanava a l'Audiència de Barcelona que tingui en compte les tres declaracions de Jonathan, l'última al jutjat com a investigat i les dues primeres davant dels Mossos com a testimoni. També els informes policials, les transcripcions de les converses amb el telèfon 112, els Bombers i el SEM, un informe mèdic i del detectiu privat Francisco Marco, i diverses declaracions testificals de l'entorn del fill del magnat, com les seves dues germanes o Toni Ruiz, la mà dreta de l'empresari.

Arguments de la defensa

Entre altres, la defensa al·legava que cap informe policial o forense estableix que la caiguda va ser provocada i aportava informes pericials propis que expliquen que la caiguda "en tobogan" no significa que sigui causada per una altra persona. També aportava informes mèdics del pare que diuen que tenia artrosi als dos genolls, que li podia haver causat la caiguda i la falta de reacció. Per últim, aportava un vídeo on es veu l'empresari caure mesos abans en una visita professional, i conclouen, com els mateixos agents de la unitat de Muntanya dels Mossos, que no es pot afirmar que la caiguda fos provocada.

Els experts policials van concloure que la petjada trobada al lloc dels fets, que consideren que és d'Isak i resultat de refregar intensament amb el terra, no es va poder fer “de forma fortuïta”. Però la defensa rescatava part dels escrits policials que diuen que no descarten que la petjada fos anterior a la caiguda. També retreu als Mossos que no acordonessin la zona i que fessin un informe pericial setmanes després dels fets havent passat per allà desenes o centenars d'excursionistes.

Societat

La trucada «esgarrifosa» de Jonathan Andic al 112, una altra prova de la defensa per demostrar la innocència

Un altre dels indicis són les suposades contradiccions a les dues declaracions de Jonathan. A la primera, prestada immediatament després de la mort del seu pare, va explicar que caminava cinc metres per davant del seu pare i que aquest s'havia parat per fer unes fotos. “Mentre caminava -recull la interlocutòria sobre la seva primera declaració-, va sentir un soroll de pedra caient, es va girar i únicament va veure un cos rodant entre els matolls, va sentir un cop fort i un gemec de dolor del seu pare”. En la seva segona declaració, al cap d'uns dies, va explicar que el seu pare havia fet servir el mòbil a l'inici del recorregut i que ja no el va tornar a treure, com van poder comprovar els Mossos, que van trobar el terminal a la butxaca davantera dels pantalons del mort.

Segons la defensa, que fes fotos abans o després no importa, i també podria haver fet la intenció de fer-les i finalment no fer-les. Per a l'advocat, l'important és que el fill caminava davant del pare i, per tant, era d'esquena a la caiguda del seu pare.

Plans a Barcelona

Els dies 12, 13 i 14 de juny se celebren les jornades “Feminismes en Revolta: 1976-2026…” a Fabra i Coats per commemorar mig segle de lluita feminista i reflexionar sobre el paper del moviment en el context social, polític i bèl·lic actual. Les jornades tractaran vuit eixos temàtics transversals, en diferents taules rodones i activitats, titulats a partir de càntics que s'han fet servir, històricament, a les manifestacions feministes.

En segon lloc, per als amants dels vinils, des de divendres fins diumenge la 7a edició del Gran Price Vinyl Fest s'instal·larà al Fossat del Mercat de Sant Antoni. Hi haurà parades de vinils de Barcelona i de la resta de Catalunya, així com expositors de Madri, Alemanya, França o Estats Units.

Finalment, aquest diumenge també podeu gaudir de la cercavila de cultura popular emmarcada en l'Any Gaudí que sortirà de Casa Batlló i acabarà a la Sagrada Família.

Plans amb criatures

Plans

Què fer amb nens i nenes aquest cap de setmana: activitats el 13 i 14 de juny de 2026 Mar Domènech

Plans a Osona i el Lluçanès

Cultura i Mitjans

Què fer aquest cap de setmana a Osona i el Lluçanès: 12, 13 i 14 de juny Irene Giménez Vinyet

Plans a Manresa

Plans

Què fer aquest cap de setmana al Bages i el Moianès: 13 i 14 de juny?

Plans a Solsona

Cultura i Mitjans

La Vall de Lord commemora el quart de segle del Casal l’Estaca amb una jornada cultural i festiva Ramon Estany Montanyà

Plans al Baix Montseny

Cultura

Montseny reivindica la ramaderia amb la Fira de les Esquelles 2026

Plans a Lleida

Societat

L'agenda del cap de setmana a Ponent: 13 i 14 de juny

Plans a la Demarcació de Tarragona

Cultura

Què fer el cap de setmana del 12 al 14 de juny a la demarcació de Tarragona? TarragonaDigital

Plans a les Terres de l'Ebre

Cultura

Què fer el cap de setmana del 12 al 14 de juny a les Terres de l’Ebre? Joan Navarro