<![CDATA[Esports | Nació]]> https://naciodigital.cat//rss/260/esports ca Tue, 09 Jun 2026 05:41:55 +0200 <![CDATA[Esports | Nació]]> https://naciodigital.cat/web/assets/img/og-image/naciodigital.cat.png https://naciodigital.cat/esports 144 40 hourly 1 <![CDATA[Florentino és mortal]]> El 12 de maig va marcar un abans i un després en la trajectòria de Florentino Pérez. La roda de premsa -entre grotesca i surrealista- en què va anunciar eleccions va servir per retratar en públic la versió privada del personatge. Tothom que l'ha tractat coincideix a dir que aquell era el Florentino real, el que ha travat tota una cadena de poders des de la llotja del Bernabéu que l'han ajudat a ser una autoritat indestructible. Almenys fins aquest diumenge, ja de matinada, quan ha sabut que un 35% dels socis estava en contra de la seva gestió. Ha guanyat les eleccions -el contrari hauria estat una debacle-, però ara és mortal. Enrique Riquelme l'ha mossegat fent només dues setmanes de campanya. 

És probable que no ho sàpiga, o que no ho vulgui veure, però el president del Reial Madrid és mortal. Ara tindrà oposició i no tothom li riurà les gràcies de manera monogràfica com fins ara, encara que continuarà disposant dels ressorts necessaris per manar sense contrapesos, almenys en el curt termini. La pressa per vendre part del club és un senyal evident de problemes econòmics en un moment en què la reforma del Bernabéu ha continuat incrementant els costos i no es pot explotar -almenys fins que la Comunitat de Madrid i l'Ajuntament aprovin lleis a mida- com s'havia previst. Com es conjuga protegir els socis amb desposseir-los d'un percentatge significatiu del club?

Florentino, en vint anys, ha passat de robar-li al Barça la principal estrella a anunciar una oferta per valor de 150 milions d'euros per un jugador de Champions en el marc d'una entrevista al programa d'Iker Jiménez. Ningú pot menystenir el paper del president blanc, perquè ha sabut construir una dinastia a Europa amb equips capaços -com sempre recorda Jon Sindreu a La setmana tràgica d'El Suplement de Catalunya Ràdio- de competir només durant uns quants minuts en els partits veritablement rellevants, però viu en una realitat que ja no existeix. Demanar a la UEFA que retiri al Barça els títols aconseguits durant l'etapa del cas Negreira és un deliri digne d'haver perdut del tot el nord. 

Per començar, perquè el club blaugrana i el Madrid només s'han enfrontat una vegada en els últims quinze anys en Champions: va ser aquella eliminatòria de l'assistència deliciosa de Sergi Busquets per l'eslàlom de Leo Messi, i en què José Mourinho -que ara torna al Bernabéu, perquè Florentino deu pensar que el passat és l'únic que no et pot trair- va demanar als seus jugadors que es preparessin per perdre i, d'aquesa manera, continuar queixant-se artificialment dels àrbitres. I un altre element: en bona part de les competicions europees que ha guanyat el Madrid, sempre hi ha algun error arbitral que els somriu. En l'eliminatòria que sigui, també finals. Us sona Pedja Mijatovic?

L'imperi, en tot cas, mostra signes de desgast i es bunqueritzarà, perquè és exactament el que fan els règims quan comencen a perdre. Florentino, en el fons, podrà exhibir tot allò que s'havia proposat quan plegui: un palmarès immaculat, una obra faraònica i una nova estructura societària que, en el mig termini, es pot convertir en un problema seriós. Però això li serà igual, com li ha estat sempre igual la part estètica del futbol. Li han sobrat els entrenadors, ha tingut al·lèrgia al talent i, quan les coses han començat a anar malament, se li ha vist a la cara la frustració -i la por- de qui no sap com reaccionar davant l'adversitat perquè, al despatx, tothom li ha donat la raó. 

 

 

]]> Mon, 08 Jun 2026 19:17:38 +0200 <![CDATA[El Reial Madrid exigeix a la UEFA que retiri títols del Barça pel cas Negreira]]> El ja reelegit president del Reial Madrid, Florentino Pérez, ha dedicat bona part de la seva campanya electoral -curta, però intensa- a carregar amb duresa contra el Barça pel presumpte escàndol arbitral conegut com a cas Negreira. En la fatídica roda de premsa, el president blanc ja va deixar entreveure que estaven preparant una acció molt contundent contra els blaugranes: un informe destinat a la UEFA per exigir una sanció al Barça

Segons apunta el diari As, aquesta carpeta amb què ja treballava Florentino abans de convocar les eleccions, i que s'ha estat coent en els darrers mesos, ja va de camí a la seu de la UEFA, ja que és l'únic organisme capacitat per sancionar el club blaugrana. El document fa referència a l'anomenat cas Negreira i, segons apunten des de l'entorn del Madrid a l'As, conté arguments que sostenen la denúncia. Amb l'informe, el Reial Madrid busca que la UEFA li retiri al Barça els títols guanyats durant tota aquesta etapa, ja que d'aquesta manera no els podria treure a relluir. Això, però, són només els supòsits del club madrileny.

No és la primera que la UEFA aborda el presumpte cas d'escàndol arbitral, però en el passat, en algunes ocasions, ho ha acabat arxivant. L'arribada del cas als jutjats, però, els va obligar a reobrir-lo i mantenir-se vigilants. Ara, doncs, caldrà esperar a veure quina és la seva reacció davant l'informe que han enviat des del Madrid, i que hauria de rebre una valoració pertinent en els pròximes dies o setmanes.

Florentino, reelegit amb vot de càstig

Florentino Pérez ha estat reelegit com a president del Reial Madrid amb el 65% dels vots. Els socis li han fet confiança tot i la sequera de títols dels darrers dos anys i una campanya electoral que ha reafirmat la seva decadència, que va quedar palesa durant l'esperpèntica roda de premsa del 12 de maig.

Això sí, la victòria de Florentino ha estat més amarga del que, fins i tot ell, es podia pensar quan va convocar les eleccions, ja que, tot i obtenir més del 21.741 vots, Enrique Riquelme, l'altre candidat, n'ha recollit 11.814, un 35%. Després de 20 anys, els socis, relegats a un segon o tercer pla durant les últimes dècades, han pogut tornar a votar el president del club. Ha plogut, i molt, des del 2006, quan Ramón Calderón va guanyar les eleccions després de la dimissió de Florentino Pérez.  

]]> Mon, 08 Jun 2026 12:46:35 +0200 <![CDATA[Lamine Yamal revela perquè s'embena la mà als partits: «Em vaig rebentar els dits»]]> És habitual veure Lamine Yamal jugant amb la mà embenada els partits i ja s'ha convertit en una mena de símbol de l'estrella del Barça. El motiu no s'ha sabut fins ara, quan el jugador ha revelat en un vídeo al seu canal de YouTube, amb més de dos milions de seguidors, que al principi tot va començar per un accident domèstic i, després, ja es va quedar com un accessori per als partits.

En el vídeo Lamine contesta a diferents preguntes que li fan els seus seguidors a xarxes i, una d'elles, és "per què t'embenes la mà als partits". El futbolista contesta que tot va començar jugant a la Play. "Li vaig donar un cop a la tele i em vaig rebentar els dits", explica el futbolista a càmera sobre l'accident que li va fer començar a dur la mà embenada.

Tot i que el cop no va ser molt greu i, segons recomanacions mèdiques no havia de dur molt temps l'embenatge, el jugador va decidir deixar-se'l posat durant uns partits més perquè "em va quedar molt bé" i entre els seus companys feien la broma que "em semblava a Karim Benzema". Des d'aleshores, Lamine surt a jugar amb la mà dreta embenada com si fos un accessori més per als partits.

Responent preguntes abans del Mundial

Només uns dies abans del Mundial en què l'estrella del Barça jugarà, ha aprofitat per respondre a algunes preguntes dels seus seguidors al seu canal de YouTube. El vídeo comença amb Lamine contant quin és el primer Mundial que recorda. 

"El primer que recordo és el del 2014, en què va guanyar Alemanya, recordo molt el partit contra el Brasil", explica el jugador de 18 anys i, afegeix, que el que ja no recorda és el del 2010. "Ni molt menys el del 2006, perquè no havia nascut", riu.

]]> Mon, 08 Jun 2026 10:54:45 +0200 <![CDATA[Eriksen torna a desplomar-se jugant amb Dinamarca ]]> Nou ensurt amb Christian Eriksen. El migcampista danès s'ha desplomat aquest diumenge durant el partit amistós entre Dinamarca i Ucraïna, un incident que ha obligat a suspendre l'enfrontament i que ha fet reviure les imatges de l'aturada cardíaca que el danès va patir durant l'Eurocopa del 2021.

L'acció s'ha produït al minut 65, quan Eriksen caminava prop de la seva àrea i, sense que la pilota fos a prop, el futbolista s'ha portat les mans a la part baixa del pit i ha caigut a terra de manera sobtada. A diferència del que va passar durant el partit entre Dinamarca i Finlàndia a l'Eurocopa del 2021, aquesta vegada no ha calgut reanimar-lo sobre la gespa i, per sort, Eriksen ha recuperat ràpidament el coneixement i ha pogut abandonar el terreny de joc pel seu propi peu abans de ser traslladat a un hospital per sotmetre's a proves mèdiques.

Poc després de l'incident, la federació danesa ha intentat tranquil·litzar els aficionats amb un comunicat en què expliquen que "Christian Eriksen està conscient i es troba bé dins de les circumstàncies", ha informat l'organisme, que també ha confirmat la suspensió definitiva del partit. El metge de la selecció danesa ha explicat que el futbolista "ha perdut breument el coneixement" i també ha assenyalat que, segons les primeres observacions, el desfibril·lador implantat després del seu atur cardíac del 2021 ha funcionat perfectament.

]]> Sun, 07 Jun 2026 21:42:22 +0200 <![CDATA[Tiroteig amb nou ferits a pocs quilòmetres del centre d'operacions d'Anglaterra al Mundial]]> A les portes de la setmana d'inici del Mundial, han saltat totes les alarmes després d'un tiroteig registrat a Kansas City durant la matinada d'aquest dissabte, que ha deixat fins a nou persones ferides, en una zona situada a pocs quilòmetres del centre d'operacions que utilitzarà la selecció d'Anglaterra durant la competició. Segons han informat les autoritats locals, els fets han tingut lloc cap a les quatre de la matinada a l'àrea de Troost Avenue.

Els serveis d'emergència han atès les víctimes al mateix lloc dels fets, sense víctimes mortals, i han obert una investigació que continua oberta i, de moment, sense detinguts. L'incident, però, ha generat preocupació perquè es produeix a pocs dies de l'arribada de la selecció anglesa a Missouri.

L'equip dirigit per Thomas Tuchel té previst establir la seva base logística a Kansas City i entrenar-se a les instal·lacions de Swope Soccer Village durant tota la seva participació al torneig. De fet, la ciutat nord-americana serà un dels principals centres neuràlgics del Mundial del 2026 i, a banda d'Anglaterra, també acollirà concentracions d'altres seleccions internacionals.

]]> Sun, 07 Jun 2026 21:58:50 +0200 <![CDATA[Florentino, reelegit amb un vot de càstig de més d'un terç dels socis]]> Florentino Pérez ha estat reelegit com a president del Reial Madrid amb el 65% dels vots. Els socis li han fet confiança tot i la sequera de títols dels darrers dos anys i una campanya electoral que ha reafirmat la seva decadència, que va quedar palesa durant l'esperpèntica roda de premsa del 12 de maig.

Això sí, la victòria de Florentino ha estat més amarga del que, fins i tot ell, es podia pensar quan va convocar les eleccions, ja que, tot i obtenir més del 21.741 vots, Enrique Riquelme, l'altre candidat, n'ha recollit 11.814, un 35%. L'empresari alacantí, que era un desconegut fins que el mateix Florentino el va presentar a l'esfera pública referint-s'hi com "aquell senyor amb accent sud-americà", ha emergit com una figura d'oposició al president del Madrid. 

Després de 20 anys, els socis, relegats a un segon o tercer pla durant les últimes dècades, han pogut tornar a votar el president del club. Ha plogut, i molt, des del 2006, quan Ramón Calderón va guanyar les eleccions després de la dimissió de Florentino Pérez.  

1.500 vots a Florentino, impugnats

Com ja va passar a les eleccions del 2006, el vot per correu ha estat un maldecap. Fins a 1.500 vots favorables a Florentino Pérez, dels 4.000 totals emesos per correu, han estat anul·lats, més d'un 25%. La candidatura de Riquelme els ha impugnat per "defectes de forma" en l'emissió dels mateixos. Aquest incident ha obligat a paralitzar el recompte, que s'ha acabat allargant més del previst. Des de la candidatura de Florentino, han acusat al seu rival de voler "enfangar" els resultats electorals. 

Florentino, solucions nostàlgiques

A partir d'aquest dilluns, Florentino inicia un nou mandat a la presidència del Reial Madrid, amb molts interrogants i poques certeses. Els resultats de la Mesa 1, que és on voten els socis amb més antiguitat, demostren que els més veterans continuen confiant amb Florentino Pérez, amb 244 vots a favor per 55 per Enrique Riquelme.

Tot i la victòria, després de dos anys en blanc, des de l'arribada d'Mbappé, la figura magnànima de Florentino s'ha vist en dubte, i 1 de cada 3 socis ja li ha girat l'esquena i ha votat Riquelme. Una de les certeses d'aquest nou mandat és el retorn de José Mourinho com a nou entrenador del Reial Madrid. El portuguès, que ja va entrenar el club blanc entre el 2010 i el 2013, amb una Lliga i una Copa del Rei al sarró, tornarà al club; això sí, per la suculenta quantitat de 15 milions d'euros que el Madrid haurà de pagar al Benfica, com a clàusula de recessió. 

A més, el nou projecte de Florentino estarà encapçalat per els fitxatges de Denzel Dumfries, de l'Inter de Milà, i Ibrahima Konaté, del Liverpool, que arribaran al club aquest estiu, si Florentino compleix el que va prometre en campanya. Queda per saber, encara, qui és aquell jugador de "mínim 150 milions d'euros, que juga del mig del camp cap endavant, que no juga a la Premier League i que és un galàctic a l'alçada de Cristiano Ronaldo", que vol signar Florentino. 

Riquelme, opositor amb majúscules

Enrique Riquelme, tot i la derrota, ha emergit com una figura autoritzada per fer oposició a Florentino. La campanya electoral de l'empresari alacantí, prometent els fitxatges de Rodri i Haaland i un organigrama amb Raúl González, Fernando Hierro i Iker Casillas, ha servit perquè més d'un 30% dels socis li facin suport. Riquelme, que ha viscut els resultats a la seva seu electoral amb cares reconegudes com la de l'agitador d'extrema dreta Vito Quiles, tindrà durant el nou mandat de Florentino, l'oportunitat de fer oposició per perfilar-se com a substitut del president del club blanc. 

 

]]> Mon, 08 Jun 2026 00:14:15 +0200 <![CDATA[Un plebiscit sobre Florentino: el Madrid es juga el futur en les primeres eleccions en 20 anys]]> Per primera vegada en 20 anys, els socis del Reial Madrid tindran, aquest diumenge 7 de juny, l'oportunitat de votar qui volen que sigui el president del club. Ha plogut, i molt, des del 2006, quan Ramón Calderón va guanyar les eleccions després de la dimissió de Florentino Pérez.

L'alternativa al poder vigent és Enrique Riquelme, empresari alacantí que compleix tots tres requisits que Florentino va imposar als estatus per blindar-se en el càrrec. Riquelme és soci del Madrid des de fa més de vint anys, té nacionalitat espanyola i disposa de la capacitat financera necessària per avalar personalment prop de 200 milions d’euros, corresponents al 15% del pressupost del club.

Amb una campanya "exprés", l'aspirant s'ha donat a conèixer al gran públic i ha presentat una candidatura sòlida amb un organigrama plegat de llegendes del Madrid, com Raúl, Hierro o Casillas. Ara, els socis, relegats a un segon o tercer pla durant les últimes dècades, tenen l'oportunitat de decidir si volen continuar amb el projecte personalista i autoritari de Florentino, o apostar per una cara nova de la classe acomodada a l'Estat, com és Riquelme. 

1. Florentino i la nostàlgia de Mourinho

Després de dos anys en blanc, des de l'arribada d'Mbappé, la figura magnànima de Florentino s'ha vist en dubte per primera vegada des que va arribar al poder. L'actual president del club blanc ha dedicat la campanya electoral ha de refer-se del ridícul esperpèntic que va protagonitzar el passat 12 de maig. Florentino ha plantejat una campanya amb la vista posada en el que ha fet, més que no pas en el que farà. 

Amb lones reivindicant els seus millors fitxatges o els títols que ha guanyat, el president del club ha culminat la seva obra de la nostàlgia anunciant a José Mourinho com a nou entrenador del Reial Madrid. El portuguès, que ja va entrenar el club blanc entre el 2010 i el 2013, amb una Lliga i una Copa del Rei al sarró, tornaria al club si Florentino guanya les eleccions; això sí, ho faria per la suculenta quantitat de 15 milions d'euros que el Madrid hauria de pagar al Benfica, com a clàusula de recessió. 

Florentino també ha anunciat que té lligats a Denzel Dumfries, de l'Inter de Milà, i Ibrahima Konaté, del Liverpool, que arribarien al club en cas que fos reelegit. El central francès del club anglès arribaria com a agent lliure mentre que el neerlandès, que juga de lateral o carriler dret, ho faria per una suma que rondaria els 20 milions d'euros, segons diverses informacions. A més, Florentino ha anunciat que en cas de guanyar les eleccions, fitxarà un jugador de "mínim 150 milions d'euros, que juga del mig del camp cap endavant, que no juga a la Premier League i que és un galàctic a l'alçada de Cristiano Ronaldo". Això sí, el nom del jugador no el revelarà fins el dimarts 9 de juny. L'anunci el va fer al programa Horizonte, d'Iker Jiménez.

2. L'estratègia de Riquelme: Raúl, Casillas i Hierro

Enrique Riquelme va entrar a la vida pública va menys d'un mes, quan Florentino hi va fer referència com "aquell senyor que parla per allà... que parla amb les elèctriques, que té accent sud-americà". Des d'aquestes declaracions, l'empresari alacantí ha irromput amb molta força i s'ha encarregat de fer una campanya electoral intensa per vendre tot el peix: des de Casillas a Haaland, passant per Rodri i Raúl o el cas Negreira. 

Riquelme ha preparat un organigrama molt potent per si arriba al poder. Ha promès que fins a tres llegendes del Madrid, enemistades amb Florentino, passaran a formar part de les cadires de poder del club. Raúl González serà el director esportiu, Fernando Hierro com a director del planter i Iker Casillas amb "un paper de primer nivell a l'estructura corporativa del club". Riquelme també ha anunciat que Vicente del Bosque també forma part de la candidatura, això sí, de forma "totalment desinteressada" i sense especificar-ne el rol.

En l'àmbit esportiu, Riquelme s'ha despenjat amb dos fitxatges sonats, tots dos del Manchester City: Rodri i Haaland. L'empresari alacantí ha assegurat que el migcampista espanyol i Pilota d'Or jugarà al Reial Madrid i que, de fet, ja té un acord amb els seus agents. Riquelme ha apujat l'aposta i també ha assegurat que el davanter noruec, Erling Haaland, també serà jugador del club blanc, afirmant que té una clàusula de sortida i que ja té un acord amb el jugador. El Manchester City i l'entorn de Haaland, però, no van trigar a desmentir les informacions, tot i que Riquelme va firmar davant notari que, en cas de no complir alguna de les seves promeses electorals si és escollit, pagarà la quota dels 100.000 socis del club la pròxima temporada. 

3. La privatització del club, a debat

Un dels punts clau de les eleccions és del debat sobre la privatització, o no, del club. Florentino Pérez va encendre la flama, mentre que Riquelme s'ha compromès, també davant notari, de "no vendre el Reial Madrid" si és elegit president.

Florentino defensa que vol "que el club continuï sent dels socis", però promou una venda del 5% del club per, segons diu, que una empresa externa en fixi el valor. El president del club assegura que "els socis ho votaran en referèndum" i que l'objectiu d'aquest moviment és "donar entrada a un inversor que guanyaria la satisfacció i l'honor d'associar la seva marca al Reial Madrid", però que, segons assegura Florentino, no tindria poder de decisió.

L'altra cara de la moneda és Enrique Riquelme, que assegura que el president del club vol privatitzar l'entitat i convertir el club en una societat anònima, i ha dedicat gran part de la campanya a retreure-li. Riquelme, fins i tot, ha arribat a penjar una lona amb l'eslògan d'"es ven" i una imatge de Florentino i l'escut del Reial Madrid. 

4. Un plebiscit sobre Florentino 

Amb tot, aquestes eleccions s'han convertit en un plebiscit sobre la figura de Florentino Pérez, un dels homes més poderosos de l'estat espanyol, amb tentacles que arriben a totes les àrees de poder, des del polític fins al judicial. El president del Reial Madrid és conscient d'aquesta posició de privilegi, tant que es permet deixar anar amb una temprança i seguretat que fan feredat que Isabel Díaz Ayuso i José Luis Martínez-Almeida impulsaran "unes normes especials" que permetran reprendre els grans esdeveniments musicals a l'estadi Santiago Bernabéu, després de mesos de polèmica pels problemes acústics.

Els socis tenen a les seves mans decidir si la decadència de Florentino és el que necessita el club, o bé, apostar per una figura com Riquelme, un meló per obrir que deixa entreveure un home fet a l'antiga amb molts diners i poc carisma. Sigui quin sigui el resultat, la campanya constata la distància democràtica entre el Reial Madrid i el Barça, amb el precedent de les últimes eleccions blaugrana encara fumejant, amb dos debats cara cara entre candidats i on els anuncis de projecte no es van fer ni a un programa amb dos titelles de formigues, ni en un altre on el presentador és conegut per parlar de fantasmes i fenòmens paranormals. 

]]> Sun, 07 Jun 2026 09:11:56 +0200 <![CDATA[Florentino anuncia el retorn de Mourinho al Madrid]]> Florentino ha fet oficial el fitxatge de José Mourinho a través d'un vídeo a X només uns dies abans de les eleccions del Reial Madrid, que se celebraran el 7 de juny. Després que Enrique Riquelme, l’altre candidat, hagi deixat clar durant la campanya que no fitxaria el portuguès si guanyava els comicis, Florentino s'ha avançat a l'anunci de l'empresari alacantí sobre quin serà el seu entrenador i ha fet públic l'anunci del seu candidat a xarxes.

A més, ha fet oficial la notícia en un moment en què el seu rival està en directe en una entrevista en el programa El Hormiguero. "Mentre a la televisió no paren de parlar-ne...", comença el vídeo publicat a X i, tot seguit, apareix Mourinho vestit amb la samarreta del Reial Madrid responent amb un breu "sí". A més, el president del club ha adaptat el seu lema de campanya: "Molta història per fer" per jugar amb el nom del portuguès en la frase "MOUcha història per fer", que acompanya el vídeo.

Aquesta seria la segona etapa de l'actual entrenador del Benfica al Madrid, després de la destitució d’Arbeloa, ja que la primera va ser durant les temporades del 2011-2012 i el 2012-2013, quan va aconseguir una Lliga i una Copa del Rei.

Riquelme, sense entrenador

El candidat, que aquest dilluns va confirmar a Raúl González Blanco com a nou director esportiu en cas que guanyi les eleccions, ja va assegurar que, abans del diumenge 7 de juny, "revelarà el nom de l'entrenador i dels fitxatges" que té aparaulats. En aquest sentit, va descartar a Mourinho com a candidat a la banqueta i va concloure sentenciant que el seu projecte vol "recuperar l'ADN, la identitat i els valors del Reial Madrid". 

]]> Wed, 03 Jun 2026 22:35:06 +0200 <![CDATA[La justícia arxiva la causa per estafa del Reus que esquitxava Laporta]]> L'Audiència de Barcelona no ha trobat indicis de delicte en la causa per estafa relacionada amb el Reus Deportiu que esquitxava a l'actual president del Barça, Joan Laporta, tal com ha avançat El País. En concret, l'extenista Albert Ramos va denunciar el llavors exdirector general del club blaugrana i màxim accionista del Reus, Joan Oliver, per haver-lo, presumptament, enganyat en un projecte empresarial que no va arribar a bon port. Aquesta denúncia, doncs, de retruc també esquitava Laporta.

Ara, però, la justícia ha determinat que no es va produir cap estafa i ha arxivat de nou la causa, ja que ja havia estat prèviament tancada per la jutgessa instructora del cas, però que es va acaba reobrint. En 2016, el extenista Albert Ramos va invertir 100.000 euros en el projecte impulsat per Joan Oliver. El pla estratègic consistia a impulsar l'ascens del Reus i en la creació a la Xina d'una acadèmia inspirada en La Masia del Barça. En concret, segons indiquen, els impulsors del projecte oferien una rendibilitat del 6% a tres anys, fet que va propiciar que Ramos s'interessés pel projecte. Aquest, però, va fracassar, motiu pel qual Ramos va acabar interposant una querella per estafa contra Oliver i una de les seves assessores.

El denunciant sostenia que Oliver va simular “una aparença de solvència” que era falsa i va utilitzar per a guanyar-se la seva confiança a “persones de renom que no guardaven relació amb el projecte, com Joan Laporta, Rafael Yuste i Xavier Sala i Martín”. De fet, aquest és un dels motius pels quals el president del Barça apareix esquitxat en aquest presumpte cas d'estafa, ara ja descartat. Ramos va denunciar haver estat estafat perquè li van donar una “aparença falsària de prosperitat” i li van fer creure que el risc de la inversió era baix, fet que no va acabar sent veritat.

L'advocat de Laporta celebra la decisió de la justícia

Per a l'advocat de Laporta, Jordi Pujante, l'arxiu de la primera de les tres causes pels mateixos fets que s'instrueixen en diferents jutjats de Barcelona marca “un precedent molt important” per l'evolució de les altres causes. El lletrat considera que la justícia recolza els arguments que sempre han defensat: que va existir un projecte empresarial fallit, però no un engany.

Després d'aquesta decisió, creu que “la resta de causes haurien de seguir el mateix camí”. Laporta està investigat en dues causes pels mateixos fets que ara han estat arxivats. Es tracta de dos inversors que van injectar diners en aquest projecte empresarial i que denuncien haver estat enganyats. Una de les causes va ser inadmesa inicialment, però l'Audiència de Barcelona va ordenar la seva investigació.

]]> Wed, 03 Jun 2026 18:06:20 +0200 <![CDATA[Cinc claus psicològiques que expliquen el fanatisme al futbol: «L'afició pot ser una comunitat que cuida o que destrueix»]]> El futbol és molt més que una simple suma de victòries i derrotes: explica per què una multitud pot plorar, cantar, abraçar-se o enfadar-se com si el resultat esportiu fos en realitat un esdeveniment vital propi. La victòria recent del Paris Saint-Germain a la Champions ho mostra bé: el seu entrenador, Luis Enrique, va parlar d'un triomf “increïble” per a l'equip i per a la ciutat, i va remarcar que era moment de celebrar-ho amb els aficionats.

Però la mateixa nit també es va produir una mort arran dels disturbis, vandalisme i centenars d'arrestos en diferents punts de França. Aquest contrast resumeix la pregunta central: com pot una emoció compartida generar comunitat i, alhora, derivar en fanatisme?

Un partit a l'estadi activa emocions reals

El primer nivell a considerar és l'aficionat com a individu. Assistir a esdeveniments esportius en directe pot augmentar la satisfacció vital, donar la sensació que la vida té més sentit i reduir la soledat. Alguns estudis demostren que l'esport en viu combina emoció, rutina, contacte social i pertinença. Altres afegeixen que veure esport pot millorar el benestar perquè activa la interacció social i enriqueix l'experiència emocional. Per això, anar a l'estadi no és només consumir entreteniment: és participar en un espai on un individu se sent connectat amb altres persones.

L'emoció esportiva es contagia ràpidament

L'emoció esportiva rarament queda limitada a una sola persona. Es comparteix amb crits, silencis, gestos, cants i mirades compartides. Anàlisis científics mostren que les emocions en l'esport són interpersonals: les persones regulen i amplifiquen l'estat emocional dels altres. En el futbol, alguns autors defensen que l'afició no és una massa irracional, sinó una audiència que comparteix emocions mitjançant codis culturals. Un gol no només s'observa: es viu com una explosió col·lectiva. La derrota tampoc es pateix de forma individual: se sofreix en comunió amb els altres.

Per què l'estadi emociona més que mirar el partit sol?

La força de l'estadi també és corporal. Hi ha estudis que demostren que estar en una multitud pot sincronitzar la freqüència cardíaca dels participants i reforçar el vincle social. Altres mostren que els rituals previs o perifèrics al partit (cants, colors, bengales, moviments repetits) poden generar una sincronia emocional molt intensa. Això ajuda a entendre per què les celebracions del PSG van desbordar l'àmbit esportiu: la ciutat es va convertir en un escenari ritual on milers de cossos compartien una mateixa excitació.

"I tu, de quin equip ets?"

Amb el temps, aquesta emoció repetida es converteix en identitat. L'aficionat ja no només diu “m'agrada aquest equip”, sinó que sent que “aquest equip forma part de mi”. La teoria de la fusió d'identitat, aplicada al futbol per l'antropòloga Martha Newson, explica que el jo personal i el nosaltres del grup poden unir-se de manera molt profunda. Altres autors també mostren que el futbol pot construir formes àmplies de pertinença cultural. Així, un club pot representar família, barri, ciutat, memòria, llengua o classe social. Per això abandonar-lo pot semblar trair una part de la pròpia història.

La passió convertida en fanatisme destructiu

Aquí apareix la cara més delicada del fenomen. Quan l'equip forma part del jo, una derrota pot viure’s com una humiliació personal, i una victòria com una prova de superioritat col·lectiva. Un estudi sobre les dinàmiques emocionals dels aficionats al futbol davant els èxits o pèrdues del seu equip va observar que els aficionats de l'equip perdedor experimentaven més ira, humiliació i ressentiment que els del guanyador.

Els autors de l'estudi també mostren que el patiment compartit pot reforçar encara més el vincle amb el club. Aquesta lògica ajuda a entendre per què alguns seguidors continuen sent fidels encara que no comparteixin la filosofia del club, i també per què una celebració pot derivar en agressivitat, vandalisme o defensa acrítica del propi grup. El problema no és sentir molt, sinó deixar que la identitat col·lectiva anul·li el judici individual.

Comunitat que cuida o que destrueix

El futbol és més que un joc perquè activa emocions, cossos, records i identitats. Pot reduir la soledat, crear vincles i generar moments col·lectius de felicitat. Però també pot alimentar fanatismes quan el “nosaltres” pesa més que la mirada crítica. El repte és entendre aquesta força sense idealitzar-la: l'afició pot ser una comunitat que cuida, però també una massa que destrueix quan confon passió amb impunitat.

La mateixa energia que crea comunitat, alegria i pertinença pot convertir-se en ira, rivalitat extrema o comportaments destructius quan l'aficionat deixa de veure l'equip com un grup que estima i passa a viure'l com una extensió intocable de si mateix.The Conversation

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.

]]> Wed, 03 Jun 2026 15:31:28 +0200 <![CDATA[Leo Messi, Premi Princesa d'Astúries dels Esports del 2026]]> Leo Messi ha estat guardonat amb el Premi Princesa d'Astúries dels Esports 2026. Ho ha anunciat aquest dimecres el jurat de la Fundació Princesa d'Astúries, que l'ha escollit per davant de 27 candidatures de 12 nacionalitats en la que és 46a edició dels premis. Amb aquest reconeixement, l'estrella argentina rebrà una escultura de Joan Miró -el símbol representatiu del guardó- un diploma acreditatiu, una insígnia i 50.000 euros en metàl·lic, segons ha informat l'organització.

El Premi Princesa d'Astúries dels Esports es concedeix a les trajectòries que, amb el foment, desenvolupament i perfeccionament de l'esport i la seva dimensió social, han esdevingut un exemple de les possibilitats que la pràctica esportiva comporta en benefici dels éssers humans.

Messi, que es prepara per al que segurament serà el seu últim Mundial, és considerat per molts el millor futbolista de la història, amb una trajectòria que inclou més de 1.000 partits com a professional, més de 800 gols i prop de 400 assistències. En tota la seva carrera, ha guanyat prop de mig centenar de títols oficials, la gran majoria amb el Barça i la selecció d'Argentina. En el seu palmarès, destaquen una Copa del Món, quatre Lligues de Campions i nombrosos campionats nacionals, a més de desenes de guardons individuals com set Pilotes d'Or o múltiples premis al millor jugador de la temporada en diferents competicions.

Debut amb el Barça amb 16 anys

La màgia de Messi va recórrer totes les categories del club, però només amb 16 anys ja se li quedava petita qualsevol cosa que no fos el primer equip del Barça. El 16 de novembre de 2003 feia un primer debut descafeïnat, en un amistós contra el Porto, i s'estrenava en competició oficial gairebé un any després, un 16 d'octubre del 2004, en ni més ni menys que un derbi contra l'Espanyol. La qualitat de Messi va ser ben captada per Frank Rijkaard, que li va començar a donar oportunitats al primer equip. L'1 de maig de 2005 va marcar el primer gol, un golàs contra l'Albacete al Camp Nou, i seria reconegut amb el Golden Boy com el millor jugador jove d'Europa en la mateixa temporada que el Barça guanyava la Lliga.

El club va actuar a temps i la temporada 2005-2006 ja va començar amb un Messi renovat i amb contracte del primer equip. L'argentí ja tenia un paper destacat en l'engranatge de Rijkaard, perfeccionat respecte de la temporada anterior i que acabaria tancat l'any amb un doblet de Lliga i Champions, la segona que aconseguia el Barça en la seva història. Ara bé, també seria la temporada en què Messi patia la primera gran lesió de la seva carrera. El 7 de març de 2006, als vuitens de final de la màxima competició europea, trepitjava malament i es trencava el bíceps femoral de la cama dreta. Dos mesos de baixa i fi de temporada.

L'hat-trick al Clàssic i el gol maradonià

La primera gran obra d'art de Messi va ser a la temporada 2006-2007. L'any en què Messi ja és pràcticament líder del Barça en el mateix moment en què les grans estrelles com Ronaldinho o Deco ja no eren els mateixos. Aquell any, el Barça es quedaria en blanc però l'argentí es consolidaria a l'onze titular deixant dos moments espectaculars: l'hat-trick contra al Clàssic contra el Reial Madrid al Camp Nou i el gol maradonià contra el Getafe. La següent temporada tampoc sortiria bé a escala d'equip, i a partir d'aquí tot canvia sota un nom, el de Pep Guardiola.

Els triplets i les Pilotes d'Or

L'entrenador de Santpedor arriba des del Barça B i ràpidament deixa clar que hi haurà un canvi de cicle: vol fora a Ronaldinho, Deco i Samuel Eto'o. Els dos primers accedeixen i posen camí cap a Milà i del Chelsea, però el camerunès resisteix i acaba sent el davanter estrella d'una davantera estel·lar amb Messi i Thierry Henry. Una transformació de l'equip sota la batuta del millor entrenador del món que acaba amb l'obra d'art més gran de la història del futbol: el Barça del triplet i del sextet.

Messi es fa el líder total i absolut del projecte de Guardiola, amb el que aconsegueix tres Lligues, dues Copes del Rei, tres Supercopes d'Espanya, dues Champions League, dues Supercopes d'Europa i dos Mundials de Clubs. Tot això acompanyat de desenes de gols i assistències per temporada, assolint el 2012 el rècord de gols en un any natural, amb un total de 92 pilotes dins la porteria.

Els èxits col·lectius van seguir també després de Guardiola malgrat el complicat moment de la mort de Tito Vilanova i només van tenir un petit impàs amb l'arribada del Tata Martino a la banqueta. Però aquell equip dirigit per Messi no en tenia prou i Luis Enrique tornaria a aconseguir un altre triplet, aquell cop amb un argentí acompanyat per una altra davantera excepcional: Luis Suárez i Neymar. Aquell mateix any, el 2015, aconseguia la seva cinquena Pilota d'Or.

Les decepcions a la Champions

Però després de Luis Enrique, ja no hi ha hagut més Champions. Messi va tirar el carro en repetides ocasions, amb exhibicions d'època, però ni la plantilla ni segurament l'entrenador van ser els adequats per coronar-se com el millor equip d'Europa. Un exemple molt clar d'això va ser contra el Liverpool el 2019: Messi marca un hat-trick al Camp Nou i a Anfield els reds acaben remuntant. El 2018, els jugadors entrenats per Ernesto Valverde ja havien perdut contra la Roma i el 2020 cau una de les humiliacions més grans de la història del club, el 2-8 contra el Bayern de Múnic en la Champions de la Covid a Lisboa.

Adeu dramàtic del Barça

La humiliació a Lisboa va fer que Messi en tingués prou i demanés al llavors president Josep Maria Bartomeu marxar del Barça. L'argentí s'agafava a una clàusula del seu contracte per demanar la sortida, cosa que Bartomeu no entenia de la mateixa manera. Per no entrar a la batalla judicial, Messi va quedar-se i va complir l'any de contracte que li restava amb Ronald Koeman a la banqueta. Però a l'estiu següent el desenllaç no va ser el mateix i va deixar un adeu dramàtic.

Ja amb Joan Laporta tornant a presidir el club, Messi es dirigia un 5 d'agost de 2021 a les oficines del Camp Nou per firmar la renovació amb el Barça. Però no va ser possible. La "situació nefasta", en paraules de Laporta, en què va deixar l'economia del club Bartomeu van abocar Messi a partir cap al PSG, abandonant entre llàgrimes el club de la seva vida. A França, en una primera temporada fluixa i una segona de molt bona, ha pogut guanyar una Lliga però no una nova i anhelada Champions.

Èxit amb l'Argentina, per fi

I per fi, el gran èxit amb l'Argentina. Els títols amb la selecció del seu país sempre se li havien resistit a Messi, amb l'únic èxit d'una medalla d'or als Jocs Olímpics de Pequín 2008. De fet, la sensació és que era molt més estimat a Catalunya que a l'Argentina, on sempre el perseguia l'ombra del Mundial que sí que havia guanyat l'altre ídol del país, Diego Armando Maradona. També se li resistia la Copa Amèrica.

Però Messi ha pogut callar els crítics en les dues competicions. El 2021 va coronar-se campió de la Copa Amèrica després de perdre tres finals consecutives. El Mundial també va deixar una final dramàtica el 2014, quan l'Argentina va perdre de la manera més cruel a la pròrroga contra Alemanya. Vuit anys després, Messi va guiar l'Argentina fins a la final i el desenllaç el va fer campió contra França.

]]> Wed, 03 Jun 2026 13:08:38 +0200 <![CDATA[Enrique Riquelme acusa Florentino Pérez de «finançar el Barça»]]> "No parlo català i ni valencià, que són semblants... sí que els entenc però prefereixo fer l'entrevista en castellà", així s'ha presentat Enrique Riquelme, nascut a Alacant, a l'entrevista que Jordi Basté li ha fet aquest matí a RAC1. El candidat a la presidència del Reial Madrid, i fundador i cap executiu del Grup Cox, ha carregat contra la gestió de Florentino i el Barça pel 'cas Negreira'. 

"Ens presentem a les eleccions perquè Florentino vol privatitzar el club", ha explicat Riquelme, fent referència a la voluntat expressada pel president del club blanc de vendre un percentatge d'accions del Reial Madrid a un inversor extern. L'empresari alacantí no ha dubtat a criticar Florentino i la gestió de campanya que està fent des del mateix club: "Fa 20 anys que opera com si el club fos seu i està fent servir tots els mitjans del club per orquestrar la seva campanya personal". 

De fet, Riquelme ha assegurat que denunciarà a la junta electoral les gestions que Florentino està fent des del club en aspectes clau de les eleccions, com per exemple la del vot per correu: "Els socis només han rebut la seva papereta", afirma. "Jo sé contra qui estic competint", ha sentenciat un Riquelme que ha criticat Florentino per eludir un debat entre candidats i per "assegurar-se" una alta participació del vot per correu, fent coincidir les eleccions amb l'estada del papa Lleó XIV a Madrid. 

Florentino va finançar al Barça

"Florentino ha sigut un gran president pel Reial Madrid, però el temps passa per a tothom", ha deixat caure Riquelme, poc abans d'atacar el Barça assegurant que "durant moltíssims anys s'ha pagat a Negreira per afavorir arbitralment al Barcelona". Alineat amb Florentino, l'empresari alacantí ha defensat que l'arbitratge ha "robat" les lligues al Madrid, i ha afegit que "hi ha hagut un perjudici evident" cap al club blanc. 

"El Barça ha sigut finançat per Florentino, per gent molt propera del seu cercle", ha assegurat Riquelme, que ha arribat a afirmar que el president blanc va "allargar la mà" al club blaugrana quan pitjor estava i "ara ens heu guanyat dues lligues".

Un nou cas Figo?

"Prefereixo no revelar el nom dels jugadors amb qui contacto", ha respost Riquelme a Basté, que no ha confirmat ni desmentit contactes amb algun futbolista del Barça preguntat per si voldria repetir "un cas Figo". Així i tot, l'alacantí ha assegurat que Pedri i Lamine Yamal "són grans jugadors", però que prefereix "els jugadors del Reial Madrid".

Recuperar "l'ADN Reial Madrid"

El candidat, que aquest dilluns va confirmar a Raúl González Blanco com a nou director esportiu, en cas que guanyi les eleccions, ha assegurat que, abans de diumenge, "revelarà el nom de l'entrenador i dels fitxatges" que té aparaulats. En aquest sentit, ha descartat a Mourinho com a candidat a la banqueta i ha conclòs sentenciant que el seu projecte vol "recuperar l'ADN, la identitat i els valors del Reial Madrid". 

]]> Tue, 02 Jun 2026 11:46:55 +0200 <![CDATA[Florentino assegura que Ayuso i Almeida faran «una normativa especial» perquè els concerts tornin al Bernabéu]]> "La llotja del Bernabéu funciona com un punt de trobada entre poder polític, econòmic i mediàtic", explicava Diego Barcala, fundador i editor de la revista Líbero en una entrevista a Nació. Una prova del poder acumulat per Florentino és la temprança i seguretat amb la qual ha assegurat que Isabel Díaz Ayuso i José Luis Martínez-Almeida impulsaran "unes normes especials" que permetran reprendre els grans esdeveniments musicals a l'Estadi Santiago Bernabéu, després de mesos de polèmica pels problemes acústics.

En declaracions a El País, el president del Reial Madrid ha assegurat que compta amb el suport de la Comunitat de Madrid i de l'Ajuntament de la capital espanyola per poder reprendre els concerts a l'estadi blanc. "Està ja arreglat, hem guanyat als tribunals, farem concerts", ha afirmat Florentino Pérez, que ha apuntat que la nova regulació podria incloure limitacions horàries: "Per exemple, podem acabar els concerts a les 23.00 hores". 

Florentino ja va remar cap a aquesta direcció en una entrevista a El Chiringuito de Jugones d'aquest passat maig; es va mostrar convençut que els concerts tornarien "molt aviat" i va avançar que la Comunitat de Madrid i l'Ajuntament ja treballaven en una "regulació específica" per permetre'n la celebració. A més, va assegurar que el club ja està executant les actuacions d'insonorització i les millores tècniques exigides per les autoritats.

Els veïns, en peu de guerra

Les declaracions arriben després que una resolució judicial conclogués que el Reial Madrid no és el responsable penal dels problemes de soroll derivats dels concerts celebrats al Bernabéu, que, segons la sentència, correspon a les empreses promotores encarregades d'organitzar els esdeveniments. Cal recordar que la suspensió dels concerts va arribar després de les denúncies presentades per associacions de veïns de l'entorn del Bernabéu, amb diversos informes i expedients municipals que van concloure que alguns dels espectacles celebrats el 2024 havien superat els límits acústics establerts per la normativa. La plataforma de veïns Ruido Bernabéu, que és una de les que va portar els concerts als tribunals, defensa que la legislació vigent "no s'ha de canviar per l'afany desmesurat de lucrar-se".

Ayuso defensa canviar la normativa 

"Tinc molt bona opinió de Florentino Pérez. Li devem moltíssim... crec que tots", va afirmar Ayuso en una entrevista a esRadio. Què li deu la presidenta de la Comunitat de Madrid al president del Reial Madrid?

Sigui el que sigui, potser és un dels motius pels quals Ayuso ja va avançar fa uns dies la seva intenció de modificar la normativa autonòmica per donar "seguretat jurídica" als promotors que vulguin organitzar concerts al Santiago Bernabéu. La dirigent popular va assegurar que els concerts es podran compatibilitzar amb el descans dels veïns sempre que no se celebrin de manera diària i tinguin limitacions horàries: "Cal entendre que vivim en una ciutat i en un país de soroll". Tot i reconèixer que els concerts celebrats el 2024 van provocar problemes importants al voltant del Bernabéu i que el barri es va convertir durant dies en "un autèntic caos", Ayuso va defensar que cal trobar un "equilibri" entre el descans dels residents i l'activitat d'un recinte que considera "el millor del món" per acollir grans esdeveniments.

Els concerts, "un servei de país"

Tot i la batalla jurídica i política que Florentino ha lliurat per recuperar els concerts, ha volgut restar importància a l'impacte econòmic que tenen en els comptes del club: "El Madrid ha ingressat aquest any 1.250 milions... els concerts són una cosa residual". El president del club blanc assegura que els espectacles musicals només suposen un 1% dels ingressos del club i afirma que són "un tema de prestigi per a la ciutat". Tot i això, la recuperació dels concerts forma part del model de negoci previst per rendibilitzar la remodelació integral del Santiago Bernabéu, una obra que ha superat els 1.200 milions d'euros i que, deixant de banda el dubtós gust arquitectònic, ha generat polèmiques amb els sostre retràctil o l'estat de la gespa. 

Florentino va acusar Iberdrola i Villarejo d'intentar assassinar-lo 

RAC1 ha avançat uns àudios inèdits de la declaració de Florentino davant l'Audiència Nacional el novembre del 2019, en què el president del Reial Madrid acusa el president d'Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, i l'excomissari José Manuel Villarejo d'haver conspirat per assassinar-lo. "Hi ha tres coses que m'han dit reiteradament", començava Florentino, "una, que el millor és fer-me desaparèixer amb un accident o amb un virus. No sabia que et podien fer desaparèixer amb un virus", afirmava davant del jutge. També va assegurar que s'havien plantejat difondre informació sobre suposats comptes bancaris en paradisos fiscals a l'estranger o atribuir-li un fill no reconegut, va dir entre riures i, afegeix: "Joder, alguna cosa hauré de fer".

]]> Mon, 01 Jun 2026 12:58:35 +0200 <![CDATA[Florentino Pérez va acusar Iberdrola i Villarejo d'intentar assassinar-lo «amb un virus o un accident»]]> Encarem la recta final de les eleccions a la presidència del Reial Madrid que se celebraran aquest diumenge dia 7 de juny, entre Florentino Pérez i Enrique Riquelme. En el marc d'aquesta campanya electoral, RAC1 ha avançat uns àudios inèdits de la declaració de Florentino davant l'Audiència Nacional el novembre del 2019, en què el president del Reial Madrid acusa el president d'Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, i l'excomissari José Manuel Villarejo d'haver conspirat per assassinar-lo.

"Hi ha tres coses que m'han dit reiteradament", començava Florentino, "una, que el millor és fer-me desaparèixer amb un accident o amb un virus. No sabia que et podien fer desaparèixer amb un virus", afirmava davant del jutge. També va assegurar que s'havien plantejat difondre informació sobre suposats comptes bancaris en paradisos fiscals a l'estranger o atribuir-li un fill no reconegut, va dir entre riures i, afegeix: "Joder, alguna cosa hauré de fer".

La gravació correspon a la compareixença que Florentino Pérez va fer com a perjudicat en una investigació oberta arran de les seves denúncies contra Iberdrola i Villarejo. Ja en aquell moment, el president del Reial Madrid mantenia una llarga disputa empresarial i judicial amb Ignacio Sánchez Galán, una rivalitat que encara avui continua viva. De fet, a la ja històrica i esperpèntica roda de premsa del 12 de maig, Florentino va acusar Riquelme d'estar conxorxat amb Galán per arrabassar-li la presidència del Reial Madrid: "M'hauran de fer fora a trets", va arribar a afirmar davant dels mitjans. 

La denúncia contra Iberdrola i Villarejo

Segons denunciava Florentino Pérez, Sánchez Galán hauria recorregut als serveis de Villarejo per investigar-lo i obtenir informació que pogués perjudicar-lo. De fet, el president madridista sostenia que l'objectiu era trobar escàndols o dades compromeses per desacreditar-lo públicament.

La denúncia va acabar a l'Audiència Nacional i va ser assumida pel jutge Manuel García-Castellón i, a petició del magistrat, la causa es va tramitar sota secret de sumari. Durant l'interrogatori, el president del Reial Madrid va arribar a descriure una reunió en què, segons ell, s'haurien valorat diferents fórmules per "desfer-se'n", vinculant directament el president d'Iberdrola amb les activitats de l'excomissari.

La declaració també inclou dures acusacions contra determinats periodistes i mitjans de comunicació, als qui acusa de voler-lo "pressionar" i "extorsionar". Assegura, però, que ell mai va cedir a aquests suposats intents de xantatge i que havia comentat la situació amb l'aleshores director del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Félix Sanz Roldán, qui assegura que és un amic personal que li havia recomanat "no preocupar-se pels dossiers" que presumptament elaborava Villarejo.

El cas Castor, en escena

L'interrogatori davant l'Audiència Nacional també va servir perquè Florentino Pérez es pronunciés sobre una altra de les grans controvèrsies que afectaven el seu entorn empresarial, la trama Castor. El projecte, impulsat per ACS, va quedar marcat pels més de 3.000 terratrèmols registrats el 2013 davant la costa de les Terres de l'Ebre i el nord del País Valencià. 

Davant del jutge, el president del Reial Madrid va afirmar que no li estranyaria que "Iberdrola, que té molts diners en publicitat, ajudés a treure de context un cas com aquest". Florentino, a més, es va defensar i assegurant que el cas Castor "és un absurd, nosaltres no hi hem tingut res a veure" i, va afegir que "hi ha dues associacions que no tenen sentit perquè no es va perjudicar a ningú, algú les movia, i no tinc quasi cap dubte que era el senyor Villarejo".

Malgrat la contundència de les acusacions formulades per Florentino Pérez, la investigació no va acabar acreditant els fets denunciats i, després de tres anys d'indagacions, el jutge Manuel García-Castellón va acordar l'arxivament de la causa el 2022.

]]> Mon, 01 Jun 2026 10:52:02 +0200 <![CDATA[Disturbis a França després de la final de la Champions: un mort, més de 400 detinguts i set policies ferits]]> La nit d'aquest dissabte ha estat intensa a França on, després de la victòria del PSG a la final de la Champions, s'han produït 780 arrestos, dels quals 457 han acabat en detencions per incidents violents en diversos punts del país, però sobretot a la capital, i un mort. Les forces de seguretat van sortir al carrer per confrontar els aldarulls per la celebració de la segona Champions consecutiva i, segons ha informat el ministre de l'Interior, Laurent Nuñez, set policies han quedat ferits, un d'ells en estat greu.

La Fiscalia de París ha comunicat que el mort és un motorista 24 anys que va xocar contra uns blocs de formigó instal·lats pels serveis municipals per tancar l’accés a la Porta Maillot durant la nit de les celebracions. Els altercats s'han produït, especialment, en Rennes, Estrasbourgo, Clarmont i Grenoble, però París ha estat la ciutat en què s'han registrat els disturbis més greus i on han estat detingudes 277 persones, 195 adults i 82 menors. Destrosses al mobiliari urbà, llançament de material pirotècnic i enfrontaments entre grups d'aficionats i els agents desplegats han protagonitzat una nit de celebració caòtica i violenta.

De les 416 persones arrestades a França, 277 ho han estat a París. A la ciutat, prop de 20.000 seguidors s'havien congregat als Camps Elisis per seguir en directe la final entre el PSG i l'Arsenal. Tot i això, els incidents s'han estès a diferents barris de la capital.

La tensió va començar amb el gol de Havertz, de l'Arsenal, al minut cinc, que va provocar els primers llançaments d'objectes contra la policia i les primeres intervencions per efectuar detencions. Les autoritats franceses ja havien preparat un ampli operatiu policial amb 22.000 dotacions a tot el país, en vista dels aldarulls de l'any passat, quan el PSG va guanyar la primera Champions, i que van acabar amb dos morts, prop de 200 ferits i 500 detencions, aproximadament, al país.

Davant la situació viscuda durant la nit, les autoritats han descartat la tradicional rua dels campions d'aquest diumenge, que recorre aquest els Camps Elisis. La celebració oficial es traslladarà als peus de la Torre Eiffel, on l'equip dirigit per Luis Enrique té previst oferir el trofeu als aficionats en un acte que podria reunir més de 100.000 persones.

]]> Sun, 31 May 2026 09:40:29 +0200 <![CDATA[«Visca el Barça i visca Catalunya»: Gordon, el nou fitxatge del Barça que parla català i és un apassionat de la lectura]]> Anthony Gordon ja és blaugrana. Després de l'oficialització del seu fitxatge, l'anglès ha començat a destapar-se i a donar-se a conèixer per aquells aficionats blaugrana que, potser, en sentir el seu nom per primera vegada, no sabien ni de qui els hi estaven parlant. 

El davanter procedent del Newcastle arriba a can Barça per 70 milions d'euros més 10 en variables i, en la seva presentació, ja va sorprendre a tothom parlant un castellà més que correcte. Però això no és tot. Gordon, en un vídeo que el club ha penjat a xarxes, ja s'anima amb el català. 

"Estic molt feliç", respon quan li pregunten què sap dir en llengua catalana, i afegeix: "Visca el Barça i visca Catalunya". Gordon, que respon a les ja típiques preguntes ràpides, fa un perfil ràpid de qui és per aquells que no el coneguin.

A banda de dir el nom complet, Anthony Michael Gordon; l'edat, 25 anys; o la posició en què juga, extrem esquerre o davanter centre; explica una de les seves passions: la lectura. "Llegeixo molt", diu, i afegeix: "He perdut el compte dels que he llegit i espero llegir-ne molts més". 

Per acabar de robar els cors dels culers, l'anglès, preguntat per com li diria a un club de lectura del vestidor del Barça, contesta: "Club de lectura de Catalunya". Anthony Gordon acaba d'arribar i serà el seu rendiment el que marqui si val, o no, el preu que el Barça ha pagat per ell, però el futbolista està deixat clar des del primer moment que jugar de blaugrana és el seu somni i que sap perfectament la idiosincràsia del club on arriba. 

]]> Sat, 30 May 2026 22:23:54 +0200 <![CDATA[El PSG de Luis Enrique guanya la segona Champions consecutiva davant l'Arsenal als penals]]> El PSG, vigent campió d'Europa, ha revalidat la Champions davant l'Arsenal a Budapest. Els de Luis Enrique i els de Mikel Arteta, campions de la Ligue 1 i la Premier League, respectivament, han regalat una final molt igualada i plegada de tensió que s'ha acabat decantant als penals favor dels perisencs.

Els de Luis Enrique, amb el triomf, es converteixen en el segon equip a guanyar dues Champions de manera consecutiva, després del Reial Madrid (que en va guanyar tres). Els gunners, que han jugat i perdut la seva segona final de la Champions de la història, després de la del 2006 que van perdre contra el Barça a París, tanquen la competició sense haver perdut cap partit en el temps reglamentari. 

L'Arsenal ha fet saltar la sorpresa amb el gol inicial de Kai Havertz al minut 6. Amb l'avantatge al marcador, dels de Mikel Arteta han cedit la iniciativa al PSG i, replegats en camp propi, han buscat alguna ocasió al contraatac. Els parisencs, que han estat molt incòmodes durant tota la primera meitat, no han aconseguit empatar fins al minut 65, després d'un penal de Mosquera sobre Kvaratskhelia. 

Ousmane Dembélé, l'ex del Barça i vigent Pilota dOr, ha assumit els galons per xutar des dels onze metres i no ha perdonat. Amb l'empat a un al marcador, tot i les ocasions del PSG que buscava la remuntada, el partit ha arribat a la pròrroga. Els 30 minuts extra, però, de poc han servit, i el títol ha acabat decidint-se als penals.

La pena màxima de l'Arsenal

Els penals són una loteria, diuen. L'atzar, els nervis i els jocs psicològics són claus i, la final de la Champions no ha estat una excepció. Els tres primers no han perdonat: Gonçalo Ramos i Doué, per part del PSG, i Gyökeres, de l'Arsenal, no han fallat. El quart, xutat per Eze, ha sortit fora. 

Tot seguit, David Raya s'ha vestit de superheroi per aturar el xut de Nuno Mendes i, amb el gol de Rice, empatar els penals. Hakimi i Martinelli no han fallat i els dos equips han arribat al cinquè penal decisiu empatats. Beraldo no ha perdonat i, l'últim xut, a les botes de Gabriel ha sortit per sobre del travesser, desfermant l'eufòria dels homes de Luis Enrique. Des que Mbappé va marxar del PSG, els parisencs han guanyat dues Champions i el Reial Madrid cap títol. 

]]> Sat, 30 May 2026 21:06:08 +0200 <![CDATA[Provocació de l'Atlètic de Madrid al Barça: ofereix entrades pel concert de Bad Bunny per fitxar Lamine Yamal, Pedri i Raphinha]]> A l'Atlètic de Madrid no li fa cap gràcia que el Barça vulgui fitxar Julián Álvarez. Després de l'arribada d'Anthony Gordon, Deco ja treballa per incorporar el davanter argentí i, segons diverses informacions, el club ja ha enviat una proposta formal a l'Atlètic de Madrid d'uns 100 milions d'euros per fitxar-lo.

La xifra, però, sembla no haver agradat als matalassers. El seu CM aquesta tarda ha perpetrat un ridícul esperpèntic publicant tres tuits provocant al Barça després de rebre el que consideren que és una oferta irrisòria per Julián. El primer tuit dels matalassers fa referència a una oferta fictícia per incorporar a Lamine Yamal, afirmant que han "enviat un fax" al Barça i ofereixen "4 entrades per anar al concert de Bad Bunny de demà (d'aquest 30 de maig al Wanda Metropolitano), una suscripció anual a l'ABC i una bossa de pipes" per fitxar al de Rocafonda. "Esperem ansiosos la resposta per preparar l'oficialització", han conclòs.

El CM, per això, ha volgut superar-se poc després publicat un segon tuit, que dispara exponencialment els nivells de vergonya aliena. En aquest cas, l'Atlètic de Madrid ha fet referència a una oferta per Pedri, també en to de mofa i befa: "Per aquesta segona oferta oferim sis entrades pel concert de Bad Bunny del diumenge", que també serà a l'estadi matalasser. 

Per acabar d'adobar el ridícul públic, l'Atlètic de Madrid ha publicat un nou tuit, aquest cas fent referència a una oferta per Raphinha: "Per completar el 3x1 Raphinha arribarà cedit per una temporada a canvi de Tom Ford i Smith. Oferta irresistible".

La gravetat augmenta si considerem que Tom Ford i Smith, jugadors als quals fa referència el tuit, no són futbolistes reals, sinó dos jugadors que el president de l'Atlètic de Madrid Enrique Cerezo, conegut per les seves sortides de to, va inventar-se en declaracions als mitjans. 

Els tuits, l'únic títol matalasser

El "triplet" de tuits és l'únic "títol" que l'afició de l'Atlètic de Madrid ha pogut celebrar en tota la temporada i, de fet, des del 2021 en què van guanyar la seva última lliga. Després de caure a les semifinals de la Champions, això sí, eliminant el Barça als quarts de final, i de perdre la final de la Copa del Rei als penals davant la Reial Societat, els del Cholo Simeone han acabat la lliga quarts classificats a 25 punts dels blaugrana. 

A banda de la ridiculesa dels tuits tractant-se d'un club professional i d'elit mundial com és l'Atlètic de Madrid, algú els hauria d'avisar que, per poder fitxar un jugador es necessita la voluntat del mateix per arribar al club. Ni Lamine Yamal, ni Pedri, ni Raphinha han mostrat cap voluntat de sortir del Barça i, ni de molt menys, jugar a l'Atlètic de Madrid. En canvi, Julián Álvarez ja fa mesos que es deixa "estimar" pels blaugrana i, qui sap, si aquests tuits no acabaran girant-se-li en contra als matalassers al final del mercat d'estiu. 

]]> Fri, 29 May 2026 18:39:00 +0200 <![CDATA[L’Estadi del Poble, l’antecessor comunista de l’actual Puskás Arena]]> Després de dos intensos anys de construcció, el 15 de novembre de 2019, la ciutat de Budapest inaugurava oficialment el flamant Puskás Arena, el mateix que avui acollirà la final de la Lliga de Campions entre l’Arsenal i el PSG, amb un partit internacional que va enfrontar la selecció hongaresa amb l’Uruguai. El nou recinte agafava així el relleu de l’estadi Ferenc Puskás, que havia estat enderrocat l’octubre de 2016 després de patir diversos lustres de decadència, especialment notables amb l’arribada del nou mil·lenni.

En realitat, el vell estadi  Ferenc Puskás no havia estat pas inaugurat amb el nom de l’històric capità de la selecció hongaresa, que era també una llegenda del Honvéd de Budapest i del Reial Madrid. Aquest nom, el recinte l’havia adoptat el 2002, més d’una dècada després de la caiguda del comunisme a Hongria, substituint així la denominació d’Estadi del Poble amb la que havia estat inaugurat el 1953.

Tot i ser edificat en plena República Popular d’Hongria, una país que havia abraçat el socialisme a la fi de la Segona Guerra Mundial, el projecte de construcció d’un gran estadi a Budapest es remuntava a finals del segle XIX, quan la capital hongaresa va optar a celebrar els primer Jocs Olímpics de l’era moderna que, finalment, es van acabar celebrant el 1896 a Atenes.

Aquella proposta inicial va ser recuperada en diverses ocasions durant les primeres dècades del segle XX, però l’objectiu d’aixecar un Estadi Nacional per a Hongria a la capital del país no es va arribar mai a concretar. El vell projecte d’un gran estadi a Budapest no es va reprendre fins després de la Segona Guerra Mundial, amb Hongria convertida en un país socialista, quan l’estat comunista va decidir materialitzar la construcció d’un Estadi del Poble als terrenys de l’antic hipòdrom de Pest.

L’edificació d’aquest nou recinte esportiu va ser considerada com a estratègica per les autoritats de la República Popular, que van situar-la com un dels objectius essencials del seu primer pla quinquennal. En aquest sentit, el comunisme hongarès entenia que la materialització del nou estadi, un vell anhel que es remuntava al segle XIX, era una de les principals fites del pla, tal i com remarcaven les proclames típiques de l’època que afirmaven: “Els assoliments del pla quinquennal en els àmbits de l’educació física i de la cultura contribuiran a la consecució de l’objectiu: un poble educat i fort en una pàtria lliure i independent!”.

  • Una maqueta de l’Estadi del Poble és exhibida pels carrers de Budapest durant una desfilada comunista de 1952

Precisament per complir les previsions de construcció de l’estadi, l’estat no va dubtar en mobilitzar tots els recursos que tenia al seu abast. Així, doncs, milers de ciutadans es van presentar com a voluntaris per participar en l’obra, entre els quals hi havia el mateix Ferenc Puskás que, dècades més tard acabaria donant nom a l’estadi, i la resta d’integrants de la mítica selecció hongaresa dels anys 50. Constatant la dificultat d’acabar el recinte a temps, el govern comunista fins i tot va arribar a mobilitzar un miler de soldats que, durant els darrers mesos de les obres, van treballar incansablement perquè l’estadi pogués estar llest en el termini previst.

Tots aquests esforços van permetre que el 20 d’agost de 1953, després de cinc anys d’intenses obres, el nou Estadi del Poble pogués ser inaugurat coincidint amb la celebració del Dia de la Constitució, la festa instaurada pel comunisme coincidint amb la històrica festa nacional hongaresa però que pretenia commemorar l’aprovació de la primera constitució de la República Popular d’Hongria, que establia un estat socialista al país.

L’estrena de l’estadi va estar presidida per Imre Nagy, que acabava de ser nomenat com a cap del govern hongarès tot just després de la mort d’Stalin, i pel seu predecessor, l’ortodox Mátyás Rákosi, que encara ocupava el càrrec de secretari general del Partit dels Treballadors Hongaresos. A la inauguració també hi va assistir Avery Brundage, el president del Comitè Olímpic Internacional, que no va seure, però, a la llotja de l’estadi sinó a la tribuna reservada per a la premsa, ja que Mátyás Rákosi, el cap del partit comunista local, es va negar a compartir espai amb el representant d’un país imperialista i capitalista com ho eren els Estats Units d’on era originari Brundage.

La llarguíssima cerimònia inaugural va començar a les nou del matí amb una desfilada de joves pioners, que representaven el futur de l’Hongria socialista, i va continuar amb actes diversos, tant polítics com esportius, fins a culminar amb un partit de futbol entre el Honvéd de Budapest, l’equip de l’Exèrcit hongarès, i l’Spartak de Moscou, el gran equip soviètic de l’època. Aquest matx inaugural, que va fer les delícies dels 78.000 espectadors que omplien de gom a gom el nou estadi, va acabar amb victòria local per 3-2 gràcies a un excel·lent cop de cap de Sándor Kocsis, un futbolista que, el 1958, s’acabaria incorporant a les files d’un Barça que ja comptava amb dos hongaresos a la seva plantilla: László Kubala i Zoltán Czibor. L’Estadi del Poble es va convertir, des del mateix moment de la seva posada en funcionament, en la casa de la magnífica selecció hongaresa que va meravellar el món durant la dècada dels 50 i que semblava destinada a acabar proclamant-se campiona del món.

De fet, poc abans del mundial de 1954, que Hongria acabaria perdent a la final enfront de l’Alemanya democràtica, l’estadi del Poble havia acollit el que segurament és un dels millors partits, sinó el millor, de la història de la selecció hongaresa. El 23 de maig de 1954, el nou recinte esportiu de Budapest es va omplir amb gairebé cent mil espectadors per veure la revenja del partit que Anglaterra i Hongria havien jugat a Londres sis mesos abans i que havia acabat amb una victòria visitant per 3-6, en la que va ser la primera derrota anglesa davant d’un equip de fora de la Gran Bretanya de la història.

L’esperada revenja anglesa no va ser tal ja que els britànics es van endur una nova pallissa, aquest cop per 7-1, amb doblets de Puskás i de Kocsis, en la que, encara avui, és la derrota més àmplia que ha encaixat mai la selecció d’Anglaterra en tota la seva dilatada trajectòria.

  • El marcador de l’Estadi del Poble recull la històrica victòria hongaresa sobre Anglaterra per 7-1 de 1954

Aquell combinat hongarès meravellós, conegut com l’Equip d’Or, es va dissoldre de manera tràgica arran de la invasió soviètica de novembre de 1956 que va acabar amb la Revolució Hongaresa d’octubre d’aquell mateix any, que havia pretès deslliurar el país de la tutela que hi exercia Moscou. L’Estadi del Poble va ser testimoni dels canvis que es van produir a Budapest durant aquell període i tot i no ser escenari dels combats que van marcar l’Hongria de l’època, el recinte va continuar exercint com a llar de la selecció local i com un espai preferent en l’imaginari comunista hongarès.

El 1968, l’any en que els tancs soviètics van envair Txecoslovàquia tal i com havien fet 12 anys abans amb Hongria, l’Estadi del Poble va acollir un altre dels seus partits més celebres: el que va enfrontar a la selecció magiar amb la de la Unió Soviètica per aconseguir una de les quatre places de la fase final de l’Eurocopa que havia de celebrar-se el juny de 1968 a Itàlia.

En aquella ocasió, davant de més de setanta mil espectadors, entre els quals hi havia nombrosos agents de la policia política del règim hongarès que pretenien evitar qualsevol manifestació contrària a l’URSS, la selecció d’Hongria va guanyar per 2-0 a la soviètica. Curiosament, els qui més vehements es van mostrar amb els jugadors de la selecció de l’URSS van ser un grup d’aficionats txecoslovacs que s’havien exiliat a Hongria i que van arribar, fins i tot, a mostrar una pancarta animant a la selecció local. Tot i el bon resultat obtingut a Budapest, la selecció hongaresa va caure, en el partit de tornada, que es va disputar a l’estadi Lenin de Moscou, per 3-0 davant dels soviètics, que van obtenir així el bitllet per l’Eurocopa italiana.

  • El flamant Puskás Arena, poc abans de la seva inauguració, el 2019

Més enllà de la seva significació política, que va marcar el seu esdevenir entre 1953 i 1990, l’Estadi del Poble, l’antecessor de l’actual Puskás Arena, va ser també un espai cultural que va acollir actes tan curiosos com la primera Exposició Internacional de Gats, que es va celebrar el 1980, o com diversos concerts entre els que cal destacar el del nord-americà Louis Armstrong el 1965 o el que hi van fer diversos cantants occidentals, entre els quals hi havia Sting, Peter Gabriel i Bruce Springsteen, el 1988 en favor dels Drets Humans.

Enderrocat, com ja hem apuntat, el 2016, el vell Estadi del Poble va ser testimoni de la vida i de la mort de l’Hongria comunista i, un cop desaparegut, va cedir el seu testimoni al Puskás Arena que decidirà aquest vespre el nou campió d’Europa. Un estadi que, a l’igual que el del Poble en el seu temps, s’ha erigit en un dels grans símbols de l’Hongria contemporània.

]]> Sat, 30 May 2026 12:59:42 +0200 <![CDATA[El Barça fitxa Anthony Gordon per 70 milions: la «jugada mestra» de Deco en clau Champions]]> El Barça ja ha anunciat, el 29 de maig, el primer fitxatge per a la temporada vinent: Anthony Gordon. L'extrem anglès de 25 anys estarà a disposició de Hansi Flick després que el club hagi pagat 70 milions d'euros més 10 en variables al Newcastle, en el que és el primer gran traspàs internacional del mercat d'estiu.

El fitxatge de Gordon agrada molt a Flick per la velocitat i la intensitat en la pressió de l'extrem. Sobretot, en clau Champions, on el ritme és més ràpid que a la Lliga i el fons d'armari fa la diferència. I és que, des del president, Joan Laporta, fins a l'entrenador i els jugadors, el Barça ha expressat reiteradament que la Lliga de Campions és el gran objectiu a curt termini.

Precisament, el moment en què es produeix la incorporació és el que més convenç els culers, ja que arriba just abans de l'inici del Mundial 2026, en què Gordon participarà amb Anglaterra. Això pot suposar una revalorització immediata del jugador, que està previst que sigui titular amb la que és una de les grans candidates al títol. A més, el Barça s'anticipa així a la possible sortida d'alguna de les seves estrelles per un preu elevat, de manera que els equips venedors no li apugin el preu, sabedors que la guardiola està plena.

La "jugada mestra" de Deco de la que parlen diversos periodistes i experts de l'entorn del Barça va més enllà. Diversos mitjans, com el Diario de Sevilla, asseguren que el Newcastle substituirà Gordon per Adbe, l'extrem del Betis. El club blaugrana conserva el 20% dels drets econòmics del jugador, que té una clàusula de 60 milions d'euros. Per tant, si el Newcastle paga la clàusula o el fitxa per un preu proper, el Barça ingressarà uns 12 milions.

El Betis ja es prepara per a aquest escenari i, entre els extrems que més convencen la direcció esportiva per ocupar el lloc d'Abde, hi ha Jan Virgili. El català és propietat del Mallorca, però el Barça conserva el 40% dels seus drets i, com que el club balear ha descendit a la segona divisió, la seva clàusula és ara de 12 milions. Així, els blaugranes ingressarien 4,8 milions d'euros. La carambola suposaria uns ingressos totals de 18,8 milions d'euros, que deixarien el fitxatge de Gordon en poc més de 50 milions.

El fitxatge de Gordon anticipa una sortida traumàtica?

El Barça ha tornat, després de molts anys, a la norma 1-1, que vol dir que els diners que la Lliga comptabilitza tots els diners que ingressa per fitxatges a l'hora de calcular el límit salarial. Si bé, el club assegura que la incorporació milionària de Gordon no fa que deixin de buscar un davanter centre de primer nivell i diverses informacions diuen que ja ha presentat una oferta de 100 milions per Julián Álvarez de l'Atlètic de Madrid.

Després d'estius amb problemes per sumar talent i inscriure jugadors, tanta despesa fa pensar que hi haurà vendes importants i alguns mitjans i periodistes avisen que es pot produir una "sortida traumàtica". Els candidats més lògics a sortir són Koundé, Balde, De Jong i Raphinha, però no consta cap oferta oficial per ells. La parròquia blaugrana desitja que l'adeu de Lewandowski -el jugador més ben pagat de la plantilla amb diferència- i una renovació a la baixa de De Jong siguin suficients per poder assumir el cost de les noves incorporacions.

]]> Fri, 29 May 2026 21:20:51 +0200 <![CDATA[Alexia Putellas s'acomiada del Barça al Johan Cruyff: «Les llegendes no marxen mai»]]> Alexia Putellas ja no tornarà a jugar amb la camiseta del Barça. Ara sí. La reina ha jugat aquest dimecres el seu últim partit amb el club a l'estadi Johan Cruyff. Les blaugrana han guanyat 2-1 a la Reial Societat amb els gols de Claudia Pina i d'Aitana en un matx que, més enllà de ser l'últim que disputen a casa aquesta temporada, ha sigut especialment emotiu per la marxa de Putellas. Amb 14 temporades, 30 títols i 2 pilotes d’or a l'esquena, la capitana va fer públic aquesta mateixa setmana la notícia que ningú volia sentir: deixa el club per marxar al London City Lionesses.

El partit ha començat, en efecte, amb les jugadores de la Reial Societat fent un passadís a les del Barça, que han entrat encapçalades per la seva eterna capitana. Des del primer minut, els assistents al Johan Cruyff han lluït pancartes elogiant Putellas amb missatges com "Arbi no pites el final, que se nos va" o "Alexia és Barça. Barça és Alexia". Les ovacions han sigut constants i repetitives al llarg de tot el partit, que s'ha viscut com una festa per acomiadar la jugadora, així com per celebrar l'extraordinària temporada de l'equip, que s'ha endut la Champions, la Copa, la Lliga i la Supercopa.

Al minut 80, la capitana ha sortit del camp amb un somriure a la boca i acompanyada un cop més dels càntics del públic, que l'ha aplaudit durant diversos minuts. També les jugadores -tant les seves companyes com les de la Reial Societat- li han tornat a fer un passadís, sumant-se així a l'agraïment i admiració que els culers sempre tindran cap a Putellas per haver obert el camí a tantíssimes nenes que avui poden somiar a convertir-se en ella.

Si bé encara no s'ha confirmat, també se sospita que aquest ha estat l'últim partit de jugadores Ona Batlle, Mapi i Marta Torrejón. Totes tres han rebut també l'escalf dels assistents en diverses ocasions.

Un agraïment etern

Un cop acabat el partit, ha arribat el moment d'acomiadar la reina com toca. Pere Romeu, l'entrenador de les del Barça, ha sigut el primer a agafar el micròfon i dirigir-se a l'afició: "Si aquest equip té tants èxits és perquè té grandíssimes futbolistes, però també una grandíssima afició". Romeu ha estat breu i concís, i ràpidament ha donat pas a la capitana de l'equip. Abans de sentir les darreres paraules de Putellas, jugadores i afició han tornat a veure el vídeo amb què va anunciar que marxava del club, mentre a la grada s'ha desplegat una gran pancarta que deia "Les llegendes no marxen mai".

"Moltíssimes gràcies", ha dit en primer lloc. Després de l'acte de comiat institucional d'aquest matí al Camp Nou, Putellas tenia clar que aquest era el moment de donar les gràcies a l'afició: "Moltíssimes gràcies de tot cor per creure des de l'inici, i als que no han cregut també, perquè ens han empès al nivell que tenim ara mateix". "Tot té un inici i tot té un final, però el camí ha estat preciós. Hem viscut nits increïbles i que seran inesborrables a la meva ment. Ara em trec la posició de jugadora culer i torno a ser una aficionada que l'any que ve estarà empenyent i gaudint d'aquest magnífic equip. Estic segura que tornarem a celebrar les victòries d'aquest equip magnífic que està fent història dins i fora del camp", ha afegit emocionada. 

Abans de marxar, però, Putellas tenia clar què era l'últim que volia fer amb la camiseta del Barça: "No volia que això fos trist. L'últim que vull fer com a jugadora culer és cantar amb tots vosaltres: Un dia de partit...". Després de cantar i ballar un dels himnes del club, la jugadora s'ha acomiadat, oficialment, del Barça: "Visca el Barça i visca Catalunya".

]]> Wed, 27 May 2026 21:38:36 +0200 <![CDATA[El Barça s'acomiada d'Alexia Putellas abans de l'últim partit: «Aquest és el teu llegat i el teu pare estaria orgullós»]]> Alexia Putellas tanca una etapa històrica després de 14 anys al Barça en un acte institucional de comiat conduït per la presentadora Marta Torné en què han participat els i les jugadores del club, així com exjugadors de l'entorn de Putellas, el president Joan Laporta, i el president en funcions del Barça Rafa Yuste.

L'acte, abans del seu últim partit aquest dimecres contra la Real Sociedad, ha començat amb el vídeo que Putellas va publicar a les seves xarxes socials aquest dimarts per comunicar la seva marxa del club amb la Rosalía de fons. Així, va informar els culers que no renovaria el contracte deixant el club després de 14 temporades, 30 títols i 2 pilotes d’or a l'esquena.

Missatges dels jugadors i exjugadors del club

L’acte de comiat ha comptat amb la presència de tota la plantilla del primer equip femení, el cos tècnic, membres de la junta directiva i també familiars. Entre els assistents destacaven figures rellevants com l’excapità Carles Puyol i Xavi Llorens, el seu primer entrenador al club i qui ha definit a Putellas com una jugadora "compromesa amb el futbol femení i amb el Barça".

Després d'aquesta intervenció, s'ha projectat un vídeo en què han aparegut missatges de llegendes i actuals jugadors del Barça masculí com Stoichkov, Carles Puyol, Busquets, Iniesta, Raphinha o Pedri. A continuació, les seves companyes d'equip, també han deixat missatges que han emocionat l'excapitana. "Jo sé que això és el millor que m'ha passat a la vida. Allà on vagi, que encara no ho sé, sé que no hi haurà aquestes companyes, aquest staff, aquestes persones, aquesta afició. Això sempre formarà part de mi", ha dit entre llàgrimes Putellas.

El missatge de Laporta tampoc podia faltar en aquest emotiu comiat. "Tens les portes obertes del club, que sempre serà casa teva", li ha dit el president del club a l'exjugadora. "Aquest és el teu llegat i estic segur que el teu pare estaria orgullós", ha afegit Laporta en referència al seu pare, Jaume Putellas, que va morir sobtadament quan ella tenia 18 anys i que es va convertir en una figura molt important per a la futbolista durant la seva carrera al Barça.

Un missatge per a les noves generacions

Putellas ha remarcat la importància d'impulsar el talent en les noves generacions del Barça: "Elles es menjaran el món. Són increïbles. Ja els he dit que espero que en 10 anys es recordin de mi. No passa res per reconèixer que quan t'has esgotat o buidat, has d'aixecar la mà. Però quan estàs aquí has de donar el 100%".

Un futur dins del Barça

"Sé que allà on sigui sé que no hi haurà aquestes companyes, aquest staff, aquest estadi ni aquesta afició, tot això és insubstituïble i sempre formarà part de mi", ha dit entre llàgrimes Putellas, qui ara té tot l'estiu per davant per triar cap a on dirigirà la seva carrera professional. Tot apunta que anirà cap a la feina que fa des de fa dos anys a la seva fundació, Eleven Foundation. "M'agradaria anunciar que en un futur el Barça i jo obrirem una acadèmia per a ajudar a més de 400 nenes que no tenen facilitats per accedir al futbol", ha destacat l'exjugadora de l'equip sobre els pròxims passos.

D'altra banda, Putellas ha deixat a un costat la idea de ser entrenadora del club, "ara no penso en el futur, m'he pogut buidar després de 14 anys donant-ho tot", subratlla sobre els motius de la seva marxa que, expressa, "és el millor final que em podia imaginar".

]]> Wed, 27 May 2026 12:39:48 +0200 <![CDATA[Els 13 catalans del Mundial 2026 (i les absències més il·lustres)]]> Tot i que Catalunya té una federació de futbol oficial, la Federació Catalana de Futbol (FCF), no és membre ni de la FIFA ni de la UEFA i, per tant, la selecció catalana no pot participar en tornejos oficials com el Mundial. Els motius són diversos, però el principal és que, davant l'oposició de l'Estat i la manca d'iniciativa del Govern, no va formalitzar una petició per incorporar-se a la FIFA abans del 2001, l'any en què l'organisme va aprovar l'anomenat "article d'estatalitat", que exigeix ser un estat independent reconegut per Nacions Unides.

La norma va arribar després d'anys de conflictes geopolítics constants arran de la incorporació de diverses seleccions sense estat com Gibraltar, les Illes Fèroe o Nova Caledònia i fa que, si la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) no ho impulsa, la FCF no pugui formar part de la FIFA. D'altra banda, hi ha les federacions "inventores del joc": Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord. Les tres últimes tampoc tenen estat, però estan regularitzades perquè són anteriors a la FIFA, que les va incorporar per expandir el futbol a escala global.

Sigui com sigui, Catalunya sí que estarà representada al Mundial 2026 que es disputa a Mèxic, els Estats Units i Canadà i que comença l'11 de juny. Concretament, aportarà 12 jugadors -9 a la selecció espanyola- i un seleccionador, mentre que hi ha algunes baixes destacades per lesió o perquè les respectives seleccions no han aconseguit finalment la classificació per a la competició.

Nou jugadors catalans de la selecció espanyola

El seleccionador espanyol, Luis de la Fuente, ha rebut fortes crítiques per part dels aficionats per no haver convocat cap jugador del Reial Madrid, mentre que sí que n'ha cridat a vuit del Barça i un total de nou de catalans. Són Lamine Yamal, Joan Garcia, Pau Cubarsí, Eric Garcia, Dani Olmo, Gavi -tots blaugranes-, Marc Cucurella (Chelsea) i David Raya (Arsenal). El cas de Gavi és el que genera menys consens, tot i que va arribar a la Masia amb 11 anys i s'ha escolaritzat i format com a ciutadà a Catalunya.

Tres catalans a la selecció del Marroc

La comunitat marroquina és la principal pel que fa a la immigració a Catalunya, amb al voltant de 252.800 marroquins que resideixen al país i representen entorn del 16,6% del total d'estrangers, segons les darreres dades de l'Idescat. Això té un efecte en la composició de la selecció del Marroc, amb tres jugadors catalans. A més, n'hi ha diversos de la resta de l'Estat. Pel que fa als catalans al combinat del Marroc, són: Chadi Riad (Crystal Palace), nascut a Palma i format a la Masia; Abde Ezzalzouli (Betis), nascut al Marroc però migrat a Elx des de ben petit i després a Barcelona; i Ayoube Amaimouni-Echghouyab (Eintracht Frankfurt), nascut a Vic.

Un seleccionador català

Finalment, el Mundial 2026 comptarà amb un seleccionador català. És Robert Martínez, al capdavant de la selecció de Portugal, una de les grans favorites. Nascut a Balaguer, va dirigir durant anys la selecció de Bèlgica i ara ha consolidat un projecte guanyador amb el combinat lusità que li dona l'oportunitat de passar a la història aconseguint el Mundial de Cristiano Ronaldo.

Els catalans absents al Mundial 2026

A banda, hi ha diversos catalans que no participaran en el Mundial per lesió, però que són jugadors destacats de les seves seleccions. És el cas de Xavi Simmons (Països Baixos) i Fermín López que, com Gavi, s'ha format a la Masia tot i ser andalús. També cal mencionar a futbolistes com Marc Bernal, Gerard Martín o Alejandro Balde que no han estat seleccionats per de la Fuente. Finalment, hi ha el barceloní Félix Sánchez Bas, l'arquitecte del procés de classificació de la selecció de l'Equador, que ha deixat l'equip abans del Mundial.

]]> Wed, 27 May 2026 11:15:24 +0200 <![CDATA[La reina diu adeu: Alexia Putellas marxa del Barça ]]> Alexia Putellas marxa del FC Barcelona. El rumor a veus ja és oficial, aquella notícia que mai vols que et donin, però que ja t’han donat. La reina del Barça ho ha comunicat a través d'un vídeo emotiu i intens, amb la Rosalía de fons, que ella mateixa ha publicat a les seves xarxes socials. Així, acaba contracte i no renovarà, deixant el club després de 14 temporades, 30 títols i 2 pilotes d’or a l'esquena.

Putellas, que va arribar el 2012 amb només 18 anys, marxa ara com a capitana i llegenda, però no només del femení, sinó com una icona del club. Amb 234 gols en 512 partits, i encara tindrà temps de fer-ne algun més, Putellas ja és la segona màxima golejadora del club, per darrere de Leo Messi, que en té 672, i per sobre de Cèsar, que en va marcar 232. 

Capitana i referent, la de Mollet del Vallès ha estat, i ho serà fins a l’últim dia, la líder del millor Barça femení de la història. De fet, Putellas marxa després d’una temporada històrica en què l’equip ha guanyat el segon pòquer de la història de la secció, després del conquistat el curs 2023/2024: Supercopa, Copa de la Reina, Lliga i Champions.

"Bi-Pilota" d'Or

Alexia Putellas ha vist com l'èxit col·lectiu del Barça venia acompanyat, meritòriament, dels reconeixements personals. La de Mollet va guanyar la Pilota d'Or l'any 2021, convertint-se en la primera catalana a aconseguir-ho i, no contenta, va doblar l'aposta el 2022, guanyant la seva segona Pilota d'Or. Putellas també va recollir dos premis The Best aquells dos anys i, el 2021, encara va tenir temps per ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi, convertint-se en la primera dona futbolista a obtenir aquesta prestigiosa distinció de la Generalitat.

Aquesta pluja de premis van fer d'Alexia Putellas un reclam mundial i mediàtic. La seva figura ha empès el futbol femení a una altra categoria en màrqueting, audiències i, perquè no dir-ho, en prestigi. Sense ella no s'entén ni el domini futbolístic del Barça ni l'auge del futbol practicat per dones en l'àmbit global. Figures com la seva, o la d'Aitana Bonmatí, són essencials per entendre aquest creixement exponencial i, tot i que encara queda molt camí per recórrer, gran part del mèrit recau sobre les seves espatlles. 

Un Barça inoblidable

A banda dels reconeixements individuals, Putellas ha estat la peça central de l’engranatge, dins i fora del camp, que ha fet del Barça un equip de llegenda. Des de l’arribada de la de Mollet, l’equip ha viscut una metamorfosi que l’ha convertit en el més dominant de l’última dècada, al futbol estatal i a Europa.

El palmarès de l’’11’ del Barça n’és una prova més que evident:

  • 10 Lligues
  • 10 Copes de la Reina
  • 6 Supercopes
  • 4 Champions 

Per si no n’hi hagués prou, el (seu) Barça s’ha convertit en l’únic equip de la història en arribar sis vegades a la final de la Champions de manera consecutiva. De les quals n’ha guanyat quatre, destronant l’Olympique de Lió, equip històricament dominador. A més, Putellas també ha guanyat el Mundial amb la selecció espanyola l'any 2023.

Llegenda, en majúscules

Com totes llegendes, Alexia té aura de mite i està compromesa amb la història. La seva empremta inesborrable també compta amb moments simbòlics de la història recent del club: Putellas va ser la primera golejadora de l’Estadi Johan Cruyff i també la primera futbolista a marcar al Camp Nou. A banda, després de la greu lesió de genoll que va patir el 2022, que la va mantenir gairebé deu mesos allunyada dels terrenys de joc, Putellas va tornar com el que és, una jugadora única, i poc després va marcar el gol que sentenciava la final de la Champions 2023/24, la tercera de la història del Barça.

Després de 14 temporades i amb llàgrimes als ulls, Alexia Putellas posa punt final a una etapa gloriosa a la recerca de nous reptes al London City Lionesses, de la lliga anglesa. Amb ella, marxa una llegenda en majúscules del club i de l'esport, però el seu nom, els records, els gols i els títols queden escrits a la història, i això és un privilegi que ja mai ningú li podrà robar. 

]]> Tue, 26 May 2026 19:31:22 +0200 <![CDATA[Tots els noms de la convocatòria de la selecció espanyola: ni un jugador del Reial Madrid]]> La selecció espanyola ja té la convocatòria oficial dels jugadors que representaran Espanya en el mundial d'aquest estiu. Fa dies que es rumorejava, però des d'aquest matí és oficial. La convocatòria de Luis de la Fuente ha deixat fora tots els jugadors espanyols del Reial Madrid. En canvi, el gruix de futbolistes que representaran Espanya en el mundial són del Barça.

L'entrenador de la selecció espanyola s'endurà al Mundial dels Estats Units vint-i-sis jugadors. El debut serà el pròxim 15 de juny a les sis de la tarda contra Cap Verd, a l'estadi d'Atalanta, un dels més grans en què es jugarà el mundial aquest estiu. 

Una de les escenes més emotives de la roda de premsa en què Luis de la Fuente ha anunciat quina és la seva convocatòria per al mundial d'enguany ha estat la reacció de Gavi, que ho estava veient a través de la televisió, tal com ha revelat Lamine Yamal, que també va convocat. El migcampista blaugrana ha esclatat d'emoció en sentir el seu nom, i més tenint en compte que ha passat per unes temporades complicades per les lesions.

La llista completa de jugadors

  • Porters: Unai Simón, David Raya, Joan García
  • Defenses: Pau Cubarsí, Aymeric Laporte, Marc Cucurella, Alejandro Grimaldo, Pedro Porro, Eric García, Marc Pubill, Marcos Llorente
  • Migcampistes: Rodri, Pedri, Gavi, Martín Zubimendi, Álex Baena, Mikel Merino, Fabian
  • Davanters: Lamine Yamal, Dani Olmo, Mikel Oyarzabal, Nico Williams, Ferran Torres, Borja Iglesias, Yéremy Pi, Víctor Muñoz
]]> Mon, 25 May 2026 14:22:53 +0200