<![CDATA[Internacional | Nació]]> https://naciodigital.cat//rss/239/internacional ca Sat, 11 Apr 2026 00:18:12 +0200 <![CDATA[Internacional | Nació]]> https://naciodigital.cat/web/assets/img/og-image/naciodigital.cat.png https://naciodigital.cat/internacional 144 40 hourly 1 <![CDATA[La Flotilla afronta la nova missió a Gaza en un escenari «més tens» pel conflicte a l’Orient Mitjà]]> La Global Sumud Flotilla afronta la nova missió humanitària a Gaza en un escenari “més tens” pel conflicte que hi ha a l’Orient Mitjà. Així ho ha dit una de les integrants de l’expedició, i membre de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), Ariadna Masmitjà "Masmi", que ha admès que això pugui suposar "més riscos” respecte a l’anterior comitiva, que va salpar a l’octubre de Barcelona.

Tot i això, Masmi ha defensat que “no es fa res il·legal” i ha acusat Israel d’anar contra la llei “aturant-nos en aigües internacionals”. La iniciativa ha començat a preparar la sortida des del Moll de la Fusta amb el carregament de motxilles escolars, procedents dels “Països Catalans i Galícia”, arribades d’una vuitantena de centres i esplais.

La missió, segons ha xifrat un altre integrant de la Global Sumud Flotilla, Pablo Castilla, comptarà amb un total de 70 embarcacions amb més d’un miler de participants. Des de la capital catalana, salparan una quarantena de vaixells, entre els quals els de l’Open Arms i Greenpeace. Castilla ha indicat que la idea és que se'n vagin sumant durant la travessia.

En ser preguntat sobre la falta de personalitats, a diferència de l’any passat, Castilla ha afirmat que s’aniran coneixent noms en les properes hores. Però ha deixat clar que la missió és, a més “d’obrir un corredor” per fer arribar ajuda humanitària, sanitària i escolar a Gaza, denunciar “el bloqueig” i “les complicitats”. Ha assegurat que té a veure amb “les relacions econòmiques, comercials i polítiques” que es mantenen amb el govern israelià. “No és només un moment mediàtic, sinó que és sobretot una crida a la mobilització contra la complicitat”.   

Activitats el cap de setmana

Durant el cap de setmana, al Moll de la Fusta, es muntaran diverses activitats com taules rodones, una fira d’entitats, espais de joc intergeneracional, circ i música, entre altres coses. La idea és que “puguin assistir les famílies”, ha apreciat la sindicalista. Tot plegat, ha de culminar diumenge amb la sortida, al voltant de les 12 hores, de la quarantena d’embarcacions. Segons ha calculat Masmi, la previsió inicial és arribar a Gaza al maig.

Tornar a Gaza set mesos després

La Global Sumud Flotilla salparà del Moll de la Fusta de Barcelona set mesos després d’haver-ho fet des del mateix punt. Aleshores, entre els bots hi havia l’exalcaldessa de Barcelona Ada Colau; l’activista Greta Thunberg; el regidor d’ERC Jordi Corona i la diputada de la CUP, Pilar Castillejo, entre d’altres. La comitiva va haver de fer marxa enrere poques hores després pel mal temps al mar.

Posteriorment, un cop endinsats al mar Mediterrani, i després d’haver superat problemes tècnics, Israel els va interceptar. Diversos integrants de les embarcacions van ser detinguts i retinguts per les forces de seguretats i van denunciar maltractaments físics i psicològics. Aquestes detencions, entre les quals les de Colau i Corona, van tenir resposta als carrers de Catalunya amb diferents manifestacions.

]]> Fri, 10 Apr 2026 19:59:05 +0200 <![CDATA[Sánchez reclama posar en marxa «demà mateix» un exèrcit europeu]]> Pedro Sánchez ha estat l'encarregat de tancar, aquest divendres, l'European Pulse Forum organitzat per Politico i beBartlet celebrat al Cosmocaixa de Barcelona. I ho ha fet amb un discurs d'arrel europeista, amb ganes de reivindicar l'autoestima comunitària en un moment en què les aliances -a rebuf de Donald Trump- han saltat pels aires i el món conté la respiració pel que està passant a l'Iran. Davant d'aquestes circumstàncies, el president del govern espanyol ha defensat posar en marxa "demà mateix" un exèrcit europeu que serveixi per protegir la sobirania comunitària. "No ha de ser d'aquí a una dècada ni d'aquí a dos anys: ha de ser demà mateix", ha insistit el líder del PSOE. 

"L'Europa d'avui només somia amb tenir dues vaques. El més greu no és que somiem en petit: ens asseiem sobre els fonaments més grans de prosperitat que ha conegut la història. Tenim els principis i tenim els valors. Ens hem d'imaginar fins on podem arribar junts", ha remarcat Sánchez, que ha demanat "recuperar l'ambició" de l'europeisme. "Gestionar no és exclusivament la qüestió", ha determinat el president del govern espanyol. Per què Espanya defensa aquesta Europa "possible"? "Perquè sabem el que hi ha en joc", ha indicat el líder del PSOE, que ha constatat que l'Estat va arribar tard a les institucions comunitàries, fruit del franquisme i de l'aïllament que va suposar. 

Ara, però, les coses han canviat, també per les guerres a Ucraïna i a l'Iran, dues raons que han portat a intensificar la defensa de l'electrificació del mercat energètic i de l'augment del pes de les renovables en el mix estatal. "Les xifres assenyalen que el camí és útil per als socis que pateixen els embats de crisis que no estan provocades pels europeus", ha indicat Sánchez, que ha tancat la porta a "replegar-se" o a "resignar-se" davant dels atacs. "El més còmode seria fer-ho, però seria un immens error. La lluita contra aquestes forces és el que hi ha en l'origen de la UE", ha ressaltat el president del govern espanyol. "Europa no va néixer del replegament", ha destacat just després. 

El líder del PSOE ha assenyalat que les forces reaccionàries sempre subratllen que Europa "ha perdut el pols" i que "s'ha quedat enrere". "Si medir l'èxit d'un model és medir el benestar de la seva gent, Europa no és el problema: és la referència". Dels 20 països amb més esperança de vida, 15 són al continent. De les 31 democràcies consolidades del món, 20 són europees. "Som, de manera conscient, els més satisfets amb la nostra vida. It feels good to be european", ha destacat en una frase amb anglès. Si hi ha un retrocés en la solidaritat global, també cal un reforçament "moral" per tal de ser un actor clau en un moment en què les aliances han saltat pels aires pels vents que bufen des dels EUA. 

"Europa ha d'adaptar-se", ha ressaltat Sánchez, que ha demanat avançar cap a una política exterior, de defensa i de seguretat que sigui comuna per a tot el continent. "Estem preparats per avançar cap a un exèrcit europeu comú demà mateix. Qui no ho defensi, s'equivoca", ha apuntat el líder del PSOE. "L'única forma de fer-nos valdre és assumir junts les vulnerabilitats perquè ningú les pugui fer servir", ha remarcat el president del govern espanyol, que ha demanat "créixer molt més" a través del mercat interior i la sobirania financera. "Cal finançament béns públics europeus. Els garanteixo el compromís de l'Estat perquè aquestes decisions es prenguin abans que acabi el 2029", ha indicat. 

Sánchez ha manifestat que Europa ha d'estar "cohesionada". "Hem de construir i enfortir els pilars socials", ha apuntat el líder socialista, que ha situat com a "principi irrenunciable" no tancar-se, sinó buscar llaços que passin per la Xina, els Estats Units, la Índia i l'Amèrica del Sud. "L'ordre global ha d'estar basat en regles. Hem de ser clars i no tenir una doble vara de mesurar: no hem de permetre una nova Gaza al Líban. Davant de violacions flagrants, la UE ha de suspendre l'acord de cooperació amb Israel, perquè atropella el dret humanitari", ha remarcat el dirigent socialista. El xoc amb el govern de Benjamin Netanyahu ha estat constant des que va fer més crua l'ofensiva a Gaza. 

Pressupostos catalans al juny

Abans de Sánchez, el protagonisme ha estat per al president de la Generalitat, Salvador Illa, que ha pronosticat que el líder del PSOE "sobreviurà" fins al final de la legislatura. Entrevistat per Ryan Heath, editor en cap de Politico, Illa s'ha mostrat confiat en la idea de tenir pressupostos aprovats el mes de juny. És el termini que s'han donat amb ERC per tenir nous comptes després que el mateix president retirés els anteriors davant del desacord amb els republicans per la recaptació de l'IRPF. Sobre el model de finançament, Illa ha posat l'accent en el fet que incorpora més recursos per a totes les comunitats. "Vull que a tothom li vagi bé", ha determinat en diverses ocasions a llarg de la conversa. 

El màxim dirigent del PSC també ha volgut contraposar el posicionament actual de la Generalitat a Europa al que tenien els governs anteriors -liderats des del 2012 per presidents obertament sobiranistes-, i ha remarcat que Catalunya es vol projectar ara com un soci "fiable" per al continent en un moment de turbulències internacionals. Pel que fa a l'habitatge, el principal problema de la ciutadania segons totes les enquestes, ha insistit en la idea que és possible construir més de 50.000 pisos en els propers anys, i ha remarcat que s'estan posant tots els recursos necessaris per tal d'accelerar els terminis administratius a l'hora d'aixecar més blocs d'habitatges arreu del país. 

En la jornada matinal de l'European Pulse Forum, part del protagonisme se l'ha endut Alberto Núñez Feijóo, president del PP, que ha fet una intervenció centrada en els esdeveniments internacionals que estan trastocant tots els equilibris geopolítics de les últimes dècades. En aquest sentit, Feijóo ha reclamat "contenció" davant la "deriva bel·licista". "Tenir raó no justifica actuar sense ella", ha determinat el dirigent conservador, que també ha demanat que Europa tingui "controls suficients" a l'hora d'abordar la immigració. Els plans de Sánchez passen per regularitzar mig milió de nouvinguts gràcies a un procés extraordinari que ha generat enrenou al Congrés dels Diputats. 

]]> Fri, 10 Apr 2026 17:01:22 +0200 <![CDATA[Putin declara una treva de dos dies a Ucraïna amb motiu de la Pasqua ortodoxa]]> El president rus, Vladimir Putin, ha decretat aquest dijous una un alto-el-foc a Ucraïna aquest cap de setmana amb motiu de la festivitat ortodoxa de la Pasqua. La treva donarà començament a partir de les 16.00 hores d'aquest dissabte, 11 d'abril, i conclourà fins a última hora de l'endemà, 12 d'abril, segons ha indicat el Kremlin en un comunicat recollit per les agències de notícies russes TASS i Interfax.

Moscou ha anunciat ja que espera que l'Exèrcit d'Ucraïna també cessi els seus atacs. "Partim de la base que la part ucraïnesa seguirà l'exemple de la Federació Russa", ha manifestat.

Altra treva de vidre, però a l'Orient Mitjà

L’anunci d'alto el foc de dues setmanes per part del primer ministre pakistanès, Shehbaz Sharif, com a pas previ per una pau definitiva a l'Orient Mitjà ha suposat un bri d'aire fresc per a un conflicte internacional de gran magnitud. Aquest bri d'aire fresc, però, s'ha esfumat el mateix dia que ha arribat. El líder de la Casa Blanca ha posat fre a l'ofensiva en resposta a la reobertura de l'estret d'Ormuz, un dels punts clau del comerç petrolier mundial. Hores després, però, l'Iran ha tornat a tancar parcialment l'estret, fent perillar la treva temporal amb els Estats Units i evidenciant la fragilitat del conflicte a l'Orient Mitjà.

Tot i això, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ha confiat en l'alto el foc i ha anunciat aquest dijous que el govern espanyol reobrirà pròximament la seva ambaixada a Teheran, tancada des del passat 7 de març, poc després que comencessin els atacs dels Estats Units i Israel contra l’Iran.

En declaracions a la premsa, Albares ha mostrat el seu suport a l’alto el foc mediat pel Pakistan i ha reclamat que es faci extensiu també al Líban, on continua l’ofensiva israeliana. “Esperem que tothom aposti, com fa Espanya des del primer dia, per la negociació, la mediació i la diplomàcia”, ha asseverat el ministre espanyol, que assegura que ha mantingut contactes amb el seu homòleg iranià. 

]]> Thu, 09 Apr 2026 22:29:09 +0200 <![CDATA[Espanya reobre l'ambaixada a Teheran a causa de l'alto el foc]]> El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ha anunciat aquest dijous que el govern espanyol reobrirà pròximament la seva ambaixada a Teheran, tancada des del passat 7 de març, poc després que comencessin els atacs dels Estats Units i Israel contra l’Iran. En declaracions a la premsa, Albares ha mostrat el seu suport a l’alto el foc mediat pel Pakistan i ha reclamat que es faci extensiu també al Líban, on continua l’ofensiva israeliana. “Esperem que tothom aposti, com fa Espanya des del primer dia, per la negociació, la mediació i la diplomàcia”, ha asseverat el ministre espanyol, que assegura que ha mantingut contactes amb el seu homòleg iranià. 

]]> Thu, 09 Apr 2026 11:48:18 +0200 <![CDATA[Una treva de vidre: els atacs d'Israel al Líban fan que l'Iran torni a tancar Ormuz]]> Treva de vidre entre els Estats Units i l'Iran. L’anunci d'alto el foc de dues setmanes per part del primer ministre pakistanès, Shehbaz Sharif, com a pas previ per una pau definitiva a l'Orient Mitjà ha suposat un bri d'aire fresc per a un conflicte internacional de gran magnitud. Aquest bri d'aire fresc, però, s'ha esfumat el mateix dia que ha arribat. El líder de la Casa Blanca ha posat fre a l'ofensiva en resposta a la reobertura de l'estret d'Ormuz, un dels punts clau del comerç petrolier mundial. Hores després, però, l'Iran ha tornat a tancar parcialment l'estret, fent perillar la treva temporal amb els Estats Units i evidenciant la fragilitat del conflicte a l'Orient Mitjà.

Israel ha aprofitat l'alto el foc pactat in extremis per endurir la seva ofensiva contra el Líban, llançant l'atac "més gran" registrat fins ara. El govern de Benjamin Netanyahu, afí a les polítiques de Trump, ha bombardejat més d'un centenar d'objectius, teòricament, de Hezbollah provocant gairebé 90 morts i més de 700 ferits, segons les primeres estimacions. Una magnitud d'atac que no s'havia registrat des que va esclatar el conflicte entre Israel i el Líban, ara fa sis setmanes. A més, països del Golf com Qatar o Kuwait també han denunciat atacs d'Israel en les darreres hores, fet que embolica encara més la treva de la guerra a l'Iran. 

En resposta als atacs de Netanyahu al Líban, l'Iran ha tornat a tancar part de l'estret d'Ormuz. Els petroliers que tornaven a circular pel canal han quedat aturats en resposta a la "violació" de la treva per part d'Israel. Donald Trump, però, ha assegurat en declaracions a PBS que el Líban no quedava inclòs dins l'alto el foc. És a dir, l'Iran i els Estats Units no coincideixen en l'abast de la treva, mostrant la fragilitat d'aquesta i augurant un possible retorn a les hostilitats més aviat del previst -com a mínim, abans que acabi l'alto el foc temporal de dues setmanes. 

Israel no afluixa

El govern de Netanyahu ha decidit continuar bombardejant el Líban perquè considera que no forma part de l'alto el foc temporal acordat. A parer seu, el govern libanès encara està ple de ministres de Hezbollah, motiu pel qual el seu deure és desarmar-los. Sota aquest pretext, Israel continua prement l'accelerador contra el Líban. De fet, el ministeri d'exteriors israelià assegura que l'ambaixador iranià continua a Beirut "desafiant obertament les seves pròpies decisions", motiu pel qual no tenen intenció d'aturar l'ofensiva. Malgrat els arguments d'Israel, el Pakistan ha anunciat inicialment que l’acord inclou també l’escenari libanès castigat.

Per la seva banda, la guàrdia revolucionària de l'Iran ha assegurat que aquesta mateixa tarda ha abatut un dron Hermes 900 que sobrevolava el seu espai aeri, concretament al sud del país. La presència d'aquest dron a la província de Fars es tracta, des del punt de vista iranià, com una altra "violació" de la treva acordada amb el magnat republicà aquest mateix matí. Davant aquests atacs, el primer ministre pakistanès també ha fet una crida a la calma, ha demanat que es respecti l'alto el foc acordat i ha defensat que la via per resoldre el conflicte és la diplomàcia.

L'impacte econòmic de l'alto el foc

La treva dels EUA i l'Iran, malgrat la seva fragilitat, ha disparat les borses d'arreu del planeta, i l'espanyola no ha estat una excepció. L'Ibex-35 ha tancat la jornada en els 18.132 punts, un 3,94% per sobre de la cotització de dimarts. A l'altra banda de la balança, el petroli s'ha desplomat més d'un 13%, i els barrils Brent i Texas han acabat la jornada per sota dels 100 dòlars. Repsol ha estat el valor que més ha patit la situació, i ha acabat el dia amb els títols a 22,25 euros, un 5,76% per sota del preu que tenien ahir. En canvi, ArcelorMittal ha pujat un 12,89%, IAG un 8,53% i Indra un 8,15%. Els bancs també han tingut cotitzacions positives, amb pujades del 7,6% al Santander, del 6,83% al BBVA i del 5,34% a Bankinter.

A la resta de parquets europeus, l'EuroStoxx 50 ha avançat prop d'un 5%, fins als gairebé 5.600 punts, la pujada més gran des del març del 2022. La pujada al Dax 40 alemany també s'ha apropat al 5%, fins a tocar els 24.000 punts. A França, el CAC 40 ha pujat un 4% i ha superat els 8.200 punts i a Itàlia l'FTSE MIB també ha pujat a la ratlla del 4% i ara cotitza a 47.100 enters. Finalment, l'FTSE del Regne Unit se situa en més de 10.600 punts després de pujar prop d'un 3%. Ara, doncs, caldrà esperar a la reacció dels mercats als possibles canvis en la treva a causa de les hostilitats d'Israel al Líban.

]]> Wed, 08 Apr 2026 18:31:08 +0200 <![CDATA[Què vol dir la teoria TACO sobre Donald Trump?]]> Nova crisi, mateix desenllaç. Els Estats Units han tornat a rebaixar la tensió amb l’Iran amb un alto el foc de dues setmanes després de dies d’escalada verbal i moviments que feien témer un conflicte major. L’administració de Donald Trump ha optat per mantenir oberta la via diplomàtica en un moviment que, més que sorprendre, confirma una tendència cada cop més assumida: l'anomenada doctrina TACO. El patró es repeteix amb una seqüència gairebé mecànica. Primer, amenaces contundents. Després, màxima tensió. I finalment, una negociació d’última hora que dilueix l’impacte inicial.

Aquest comportament reforça la teoria coneguda com a TACO (Trump Always Chickens Out), és a dir, “Trump sempre s’acovardeix”. El concepte ha guanyat força en l’anàlisi política i econòmica per descriure una estratègia recurrent: anuncis agressius, amenaces màximes i, finalment, reculades o rebaixes d’última hora.

Aquest patró es va començar a detectar amb la guerra comercial i la política d’aranzels. Trump elevava la pressió amb mesures contundents, però sovint acabava moderant-les abans que entressin plenament en vigor o pactant solucions intermèdies. Ara, però, el terme ha saltat de l’economia a la geopolítica. El cas de l’Iran no només reforça la teoria; la consolida com a clau interpretativa del seu lideratge. D’una banda, aquesta seqüència li permet projectar força en un primer moment. De l’altra, acaba diluint l’impacte real de les seves decisions, que sovint no arriben a materialitzar-se del tot.

Després de dies de tensió creixent, amb declaracions dures -Trump ha arribat a afirmar que posaria fi a tota una civilització i ha insinuat crims de guerra- i moviments militars, els EUA han optat per acordar una treva temporal que frena, almenys de moment, un conflicte que amenaçava d’estendre’s per tota la regió. Trump havia situat un ultimàtum clar, amb advertències d’atacs contra infraestructures clau iranianes, però finalment ha rebaixat el to i ha acceptat una finestra de negociació.

El conflicte amb l'Iran no ha estat menor. En poques setmanes, la regió ha viscut una intensificació dels bombardejos, milers de morts i una tensió creixent sobre punts estratègics com l'estret d'Ormuz, clau per al trànsit de petroli mundial. L'impacte ha estat immediat tant en l'equilibri geopolític com en els mercats energètics, amb fluctuacions constants dels preus i la por d'un efecte dominó a l'Orient Mitjà. Tot i això, el gir final en segon pla l'escenari més catastròfic que es dibuixava.

Els mercats ja no es creuen Trump (del tot)

Una de les novetats més significatives és que els mercats financers ja han interioritzat aquesta lògica. Les borses reaccionen a les amenaces, però també anticipen que és probable que no s’arribi fins al final. Això genera una volatilitat inicial seguida d’una estabilització ràpida i acaba convertint decisions potencialment estructurals en episodis puntuals. En aquest sentit, l’impacte real de les accions de Trump queda sovint esmorteït per les expectatives que ell mateix ha generat.

Aquesta lectura no és exclusiva dels inversors. També molts dirigents internacionals interpreten els moviments dels Estats Units sota el prisma TACO. Si les amenaces es perceben com a negociables o reversibles, el marge de maniobra dels adversaris augmenta. En lloc de cedir immediatament, poden resistir més temps o esperar una rebaixa de les posicions nord-americanes, alterant la dinàmica de les negociacions i l’equilibri de poder.

Erosió de la credibilitat interna

Però el desgast més profund es produeix a l'esfera interna. Als Estats Units, aquest patró alimenta crítiques creixents sobre la coherència i la credibilitat del lideratge de Trump. La imatge de força que projecta amb el seu discurs es veu qüestionada quan les amenaces no es concreten, i això obre el debat sobre si es tracta d’una estratègia calculada o d’una forma d’improvisació política.

El moment en què arriba aquesta nova crisi tampoc és menor. La gestió del conflicte amb l’Iran coincideix amb un context de pressió política creixent i dubtes sobre la seva capacitat de govern, fet que amplifica la percepció d’inestabilitat. La treva, més que tancar el conflicte, obre una nova fase d’incertesa en què les negociacions seran clau.

En aquest escenari, la doctrina TACO ha deixat de ser un sobrenom irònic per convertir-se en una eina d’anàlisi compartida. Mercats, governs i opinió pública semblen haver après a anticipar el desenllaç abans que es produeixi. I en política internacional, quan això passa, el problema ja no és només què es decideix, sinó la credibilitat que es perd pel camí.

]]> Wed, 08 Apr 2026 11:52:39 +0200 <![CDATA[Trump ajorna l'Apocalipsi enmig del descrèdit (també sobre la seva salut): les claus de la treva amb l'Iran]]> S’ha evitat l’Apocalipsi a l’Orient Mitjà. En temps de descompte. L’anunci del primer ministre pakistanès, Shehbaz Sharif, que els Estats Units i l’Iran han acordat un alto el foc de dues setmanes  amb efecte immediat com a pas previ per una pau definitiva per a la regió ha aturat el que es preveia una tragèdia de magnituds històriques per a l’Orient Mitjà i més enllà. Les paraules amenaçadores del president dels Estats Units, Donald Trump, adreçades a l’Iran (“aquesta nit morirà tot una civilització”), poden haver tingut el poder de precipitar una sortida negociada al que podia haver estat una gran tragèdia. 

Aquestes paraules també han deixat en evidència les evidents mancances de lideratge del president nord-americà, que veu obrir-se contra ell una coalició de forces interna que reclama ja la seva destitució per “demència”. Aquestes són les principals claus d’una crisi que ara veu com comença una altra guerra, la del relat, en què tant Washington com Teheran proclamen la seva victòria.   

Retòrica trumpiana i reculada nord-americana

Trump ja ha proclamat la “victòria rotunda” dels Estats Units, mentre que el règim xiïta ha anunciat una “derrota aplastant” dels seus enemics. Tots guanyen, però el que se sap fins ara de l’alto el foc certifica la capacitat de resistència del règim iranià. Pels aiatol·làs, una dictadura teocràtica acorralada i amb una creixent oposició popular interna, resistir era vèncer. I Teheran ha resistit. No només això: tot indica que les converses que començaran aquest divendres a la capital pakistanesa, Islamabad, es faran a partir del pla presentat per l’Iran.

 

El mateix president nord-americà ha admès que el pla iranià és “viable”, però caldrà veure si els Estats Units acceptaran que Teheran pugui continuar enriquint urani, com inclou el pla. Sí que sembla clau per haver assolit l’alto el foc el compromís de l’Iran de reobrir amb normalitat l’estret d’Ormuz. Aquesta ha estat la coartada que ha permès Trump aferrar-se a la proposta iraniana. Un estret d’Ormuz que ja estava obert abans de l’atac nord-americà i israelià del 28 de febrer.    

La 25 esmena: un Trump “dement”?

Les paraules de Trump sobre “destruir una civilització” han estat una nova inflexió en la retòrica del president nord-americà. Si el mandatari ja fa temps que no té frens en la seva retòrica, els seus adversaris empren ara un llenguatge molt dur. Les darreres hores han proliferat les veus als Estats Units que apunten als evidents problemes de salut mental del president nord-americà. Ja no és només l’ala esquerrana del Partit Demòcrata la que apunta contra la “demència” de Trump. Com va fer Ilhan Omar, cap del grup The Squad amb Alexandra Ocasio-Cortez, qui s’ha referit a Trump com a “llunàtic desquiciat”. També Chuck Schummer, cap dels senadors demòcrates, ha pronunciat les paraules “persona molt malalta”. 

Es torna a parlar de la 25 esmena de la Constitució dels Estats Units, que permet la destitució del president per manifesta incapacitat. Però perquè sigui una realitat, cal que una majoria del govern la invoqui i dos terços del Congrés ho avalin. Si de cas, el més preocupant per Trump és que el moviment MAGA, la seva base de suport, comença a esquerdar-se de manera alarmant. Figures de l’univers més extremista com l’influencer conspiranoic Alex Jones, han demanat la destitució de Trump. Com també ho ha fet l’activista Tucker Carlson. I l’excongressista Marjorie Taylor Greene, oposats tots ells a l’intervencionisme exterior. Es tracta de figures gens negligibles en el món MAGA. 

Netanyahu vol continuar bombardejant el Líban

L’alto el foc deixa Benjamin Netanyahu amb la feina mig feta. L’objectiu del govern d’Israel és abatre el règim xiïta, que avui és més a prop de continuar -si més no, a curt termini- que fa unes setmanes. La confusió sobre els termes precisos de l’acord encara donaran moltes sorpreses. El Pakistan ha anunciat inicialment que l’acord inclou també l’escenari castigat del Líban, en guerra oberta entre Tel Aviv i la milícia de Hezbol·là. Però Netanyahu s’ha afanyat a dir que aplaudeix l’acord, però que aquest no inclou la guerra desfermada al Líban. En tot cas, el líder israelià apareix com un dels derrotats pel precari armistici.

El desprestigi de la marca USA

Aquesta crisi deixarà fortes empremtes en la imatge d’un país tan acostumat a lluir la seva prepotència entre l’admiració internacional com els Estats Units. Que el líder de la primera potència mundial hagi enfangat el seu país en una guerra com aquesta sense un mínim full de ruta, amb declaracions contradictòries constants i no hagi tingut cap problema per anunciar crims de guerra a manta feriran el prestigi dels Estats Units. Per molta habilitat demostrada a ser punt d’atenció global que té Trump, aquest cop li serà molt difícil fer creure els seus que domina l’escenari. Els aiatol·làs han estat uns ossos massa durs de rosegar.

El vot del Papa

En les darreres hores, Lleó XIV va aparèixer sortint de la seva residència de Castelgandolfo i expressant als periodistes que l’esperaven que “’amenaça contra tot el poble de l’Iran és veritablement inacceptable”. Lleó XIV va defensar la “llei internacional” i va fer una referència a buscar vies per evitar la guerra “també amb els congressistes”. Una referència als membres del Congrés dels Estats Units si més no curiosa. La col·lisió entre Trump i el Vaticà és total.  

Dins del que podríem anomenar el soft power internacional, cal esmentar les Nacions Unides, que malgrat la seva feblesa continua sent un actor internacional i que ha emprat paraules gruixudes contra Trump. En el dret internacional, l’atac deliberat contra la xarxa de ponts i estructures elèctriques civils és un crim de guerra. Ho ha recordat l’alt comissionat de l’ONU sobre drets humans, Volker Türk, ha estat ben explícit: “Els responsables d’un crim de guerra han de ser duts a la justícia davant d’un tribunal competent”. Fa la impressió que aquest cop, mentre Trump torna a demostrar que pot dir el que li dona la gana, una part de la comunitat internacional està ara disposada a dir el que pensa. 

 

]]> Wed, 08 Apr 2026 08:55:26 +0200 <![CDATA[Els Estats Units anuncien un alto el foc de dues setmanes a l'Iran a canvi de la reobertura d'Ormuz]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha acceptat in extremis "suspendre els atacs" contra l'Iran per un període de dues setmanes i tornar a estendre l'ultimàtum per "aniquilar tota una civilització". La mediació final del Pakistan i, sobretot, l'entrega d'una proposta de 10 punts per part de Teheran que inclou la reobertura immediata de l'estret d'Ormuz han servit a Trump per retirar l'amenaça de bombardejar infraestructures civils i ha permès arribar a un alto el foc que no inclou el Líban, segons Israel.

"Sempre que la República Islàmica de l'Iran accepti l'obertura total, immediata i segura de l'estret d'Ormuz, accepto suspendre els bombardejos durant dues setmanes", ha anunciat el mandatari estatunidenc en un missatge a Truth Social, en què ha especificat que "es tractarà d'un alto el foc recíproc". Trump ha assenyalat que la decisió arriba després d'una conversa amb el primer ministre del Pakistan, Shehbaz Sharif, que aquest dimarts ha demanat a Washington una nova extensió per dues setmanes, alhora que ha instat l'Iran a desbloquejar Ormuz.

D'altra banda, Trump ha garantit que han avançat molt en un acord de pau definitiu amb efectes a llarg termini a tota la regió. En aquest sentit, ha detallat que, juntament amb una petició d'aturar els atacs destructius previstos per a la matinada d'aquest dimecres, l'Iran li ha fet arribar un decàleg de propostes que pot servir com a base "viable" per a aquestes negociacions. "És un honor anunciar que el conflicte està a punt de resoldre's", ha acabat.

Tanmateix, el cap de la Casa Blanca ha justificat l'alto el foc perquè Washington ja ha "complit i superat tots els objectius militars", després de l'ofensiva sorpresa llançada amb Israel contra l'Iran el 28 de febrer passat, que ha provocat fins ara les morts dels que fossin líder suprem, l'aiatol·là Ali Khamenei; el secretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional, Ali Lariyani; i el comandant de l'Armada, Alireza Tangsiri, entre d'altres.

Cau el preu del petroli i les borses es disparen

Amb l'anunci in extremis de Trump, el preu del barril de Brent ha caigut 20 euros, al voltant d'un 10%, dels 115 euros fins als 95. A més, les borses asiàtiques, que eren les úniques que estaven obertes en aquell moment, han registrat números verds superiors al 5% en una sola jornada, un efecte que els inversors esperen que s'estengui als parquets europeus i americans.

]]> Wed, 08 Apr 2026 06:30:11 +0200 <![CDATA[Aniquilar una civilització]]> L'estiu de l'any passat, el presentador ultra Tucker Carlson va entrevistar el senador Ted Cruz. Tot feia pensar que la conversa seria amable, com ho acostuma a ser entre qui té idees similars i opera dins dels marges d'extremisme que el sistema -almenys als Estats Units- ja té tolerats. En un moment de la conversa, Carlson demana a Cruz quanta gent viu a l'Iran i quin és la composició ètnica del país. El senador no ho sap, i va incomodant-se progressivament. El presentador li retreu la ignorància, perquè troba intolerable -i aquí té raó- que una personalitat tan destacada defensi acabar amb el règim persa sense conèixer els detalls de com és un país que aplega més de 90 milions de persones. 

L'episodi serveix per retratar un parell de coses: que l'Iran fa mesos que forma part de l'agenda de la cort de Donald Trump, i que els partidaris del president dels Estats Units tenen un profund desconeixement de les conseqüències d'allò que desitgen portar a la pràctica. Quan queden només unes hores perquè s'esgoti el deadline imposat per Trump als aiatol·làs, i en plena incertesa sobre quin tipus d'atac pot manar, el món conté la respiració. S'han explicat tantes barbaritats des de Washington en els últims temps que ja sembla normal que tot un president dels Estats Units amenaci, amb tota la naturalitat del món, com qui esbronca un subordinat, amb destruir una "civilització sencera".

Què passarà? Un bombardeig quirúrgic, però contundent, contra instal·lacions energètiques de l'Iran? Una invasió terrestre amb els efectius que ja són a la zona del Golf Pèrsic? Una altra decapitació de la cúpula del règim? L'ús d'armes que fins ara s'havien desat al calaix? Trump parla molt, i no sempre que parla diu la veritat, però en els últims dies ha extorsionat l'Iran amb "tornar a l'edat de pedra" i, aquest dimarts, amb la fi de la seva civilització. Són paraules tan bèsties que, si no es compleixen, qui queda tocat no és l'amenaçat, sinó qui amenaça. No hi ha alternativa per a Trump que guanyar per golejada, tot i que l'Iran ja ha demostrat la resistència de qui s'ha preparat durant anys. 

Perquè jugar amb l'estret d'Ormuz i bombardejar les potències aliades dels Estats Units, fins fa poc una espècie de paradís d'impostos inexistents i seguretat presumptament inviolable, ha servit per posar en escac tota la regió. El preu del petroli no ha parat de pujar i les societats occidentals, d'ensurt en ensurt des de la crisi financera del 2008 -la prima de risc, les retallades socials, la pandèmia, la guerra a Ucraïna, la incertesa global-, ja no saben què fer davant d'un panorama que s'assembla als cinc primers minuts d'una pel·lícula postapocalíptica. Amb l'afegit que el garant de l'ordre, ara, és l'impulsor d'un caos que, amb sort, només el beneficia a ell i a l'especulació borsària. 

Ningú para els peus a Trump, ja sigui perquè ningú s'hi atreveix o perquè no hi ha absolutament res a fer. És una posició que, si es tenen dos dits de front, perseguirà tots els dirigents del Partit Republicà que van entregar el timó a un magnat sense principis i decidit a acabar amb els fonaments de l'etapa més llarga de pau al món. I pensar que l'Iran cau lluny o que tot acabarà aquí és d'una innocència criminal, perquè el president nord-americà no en tindrà mai prou. Algú que és capaç de burlar-se de Corea del Sud i al mateix temps exhibir proximitat amb el líder de Corea del Nord, encara que sigui amb un somriure als llavis, és qui té a les mans el futur de la nostra -debilitada- geopolítica.

]]> Tue, 07 Apr 2026 19:44:09 +0200 <![CDATA[Trump redobla l'amenaça contra l'Iran: «Aquesta nit morirà una civilització sencera»]]> Donald Trump ha amenaçat aquest dimarts que "tota una civilització morirà aquesta nit, per no tornar mai", poques hores abans de la fi del seu ultimàtum, que ha ajornat fins a tres vegades, a les autoritats de l'Iran. En un missatge a les xarxes socials, el president dels Estats Units (EUA) diu que, tot i que "no vol que això passi, probablement es produirà".

Trump ha assegurat que aquesta nit es viurà "un dels moments més importants en la llarga i complexa història del món", a més d'afegir que "per fi acabaran els 47 anys d'extorsió, corrupció i mort", fent referència al període que ha passat des de l'èxit de la Revolució Islàmica de l'Iran, el 1979. Amb tot, el president dels EUA ha conclòs el comunicat amb un "que Déu beneeixi el gran poble de l'Iran".

L'amenaça arriba després del tercer ajornament de l'ultimàtum dels Estats Units perquè l'Iran reobri l'estret d'Ormuz: ara, l'hora límit és a les 20 hores d'aquest dimarts a la costa Est (la matinada d'aquest dimecres a Catalunya). Donald Trump, a més, ja ha arribat a assegurar en altres ocasions que el país sencer "pot quedar arrasat en una nit", inclosos atacs contra "cada pont" i "cada central nuclear".

Iran trenca relacions amb els EUA

L'Iran, com a resposta a les amenaces de Trump, ha decidit tallar les comunicacions extraoficials amb els EUA. Hores abans de les declaracions incendiàries, de fet, l'Iran ja havia recordat als EUA que els atacs contra infraestructures civils són un crim de guerra i que, si es produeixen, respondran amb la mateixa duresa. A més, la Guàrdia Revolucionària també ha assegurat que l'estret d'Ormuz no tornarà "mai" a ser com era abans de la guerra, "sobretot per als EUA i Israel". En un altre missatge a les xarxes socials, la milícia ha detallat que estan enllestint els "operatius" per establir un "nou ordre" al golf Pèrsic.

El Pakistan demana ampliar l'ultimàtum

El primer ministre del Pakistan, Shehbaz Sharif, ha demanat al president dels Estats Units, Donald Trump, que estengui dues setmanes més l'ultimàtum atorgat a les autoritats de l'Iran, proposata que, segons ha confirmat la Casa Blanca, s'ha rebut i es respondrà aviat per part del president nord-americà. "Perquè la diplomàcia segueixi el seu curs, sol·licito encaridament al president Trump que ampliï el termini dues setmanes", ha declarat a les xarxes socials, on ha assegurat que els esforços diplomàtics per detenir la guerra "avancen de forma constant, ferma i decidida, amb possibilitats de donar lloc a resultats substancials en un futur proper".

El dirigent pakistanès ha demanat als "germans iranians" que, a canvi, obrin l'estret d'Ormuz, bloquejat en represàlia als atacs dels Estats Units i Israel contra el seu territori, "durant aquest mateix període de dues setmanes, com a gest de bona voluntat". En el mateix missatge, Sharif ha emplaçat "totes les parts bel·ligerants a respectar un alto el foc a tot arreu durant dues setmanes per permetre que la diplomàcia aconsegueixi la fi definitiva de la guerra, en honor de la pau i l'estabilitat a llarg termini a la regió".

]]> Tue, 07 Apr 2026 16:22:12 +0200 <![CDATA[Trump torna a ajornar l'ultimàtum a l'Iran amb l'ombra d'un alto el foc temporal]]> Tercer ajornament de l'ultimàtum dels Estats Units perquè l'Iran reobri l'estret d'Ormuz: ara, l'hora límit és a les 20 hores d'aquest dimarts a la costa Est (la matinada d'aquest dimecres a Catalunya). Donald Trump ha tornat a ampliar el termini amb un missatge a Truth Social després d'insultar el país persa amb altres publicacions en què l'ha titllat de "bojos bastards", però que no l'han apropat a l'objectiu.

La nova data arriba alhora que el mitjà estatunidenc Axios ha informat la matinada d'aquest dilluns que els EUA i l'Iran mantenen negociacions indirectes per un alto el foc temporal de 45 dies com a primera fase per posar fi al conflicte. Segons el portal, els contactes són a través de mediadors regionals del Pakistan, Egipte i Turquia, a més dels intercanvis entre l'enviat especial estatunidenc, Steve Wittkopf, i el ministre d'Afers Exteriors iranià, Abbas Araghchi.

Les fonts citades assenyalen que les possibilitats d'acord són "limitades", però que són una "oportunitat clau" per evitar una nova escalada de la guerra, amb atacs contra infraestructures energètiques i ponts a l'Iran, tal com amenaça Trump si s'exaudeix el termini de l'ultimàtum. Axios cita un funcionari estatunidenc que ha presentat diverses propostes a Teheran, sense que hagin estat acceptades.

Més amenaces creuades entre els EUA i l'Iran

Amb tot, Trump ha tornat a carregar contra l'Iran i, en l'anunci de l'ampliació del termini de l'ultimàtum, ha aprofitat per reblar que "dimarts serà el dia de les plantes energètiques i dels ponts". El mandatari ha avisat que no hi haurà "res que s’assembli" a "l’infern" que es desencadenarà si no permeten el pas per l’estret d’Ormuz, alhora que ha dit que veu “possible” arribar a un acord amb l’Iran aquest dilluns en una entrevista amb Fox News.

Al seu torn, l'Iran ha recordat als EUA que els atacs contra infraestructures civils són un crim de guerra i que, si es produeixen, respondran amb la mateixa duresa. A més, la Guàrdia Revolucionària ha assegurat que l'estret d'Ormuz no tornarà "mai" a ser com era abans de la guerra, "sobretot per als EUA i Israel". En un altre missatge a les xarxes socials, la milícia ha detallat que estan enllestint els "operatius" per establir un "nou ordre" al golf Pèrsic.

]]> Mon, 06 Apr 2026 09:14:59 +0200 <![CDATA[Trump assegura que han rescatat el segon pilot d'un dels caces abatuts, però l'Iran ho nega]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat que han rescatat el segon aviador desaparegut després que l'Iran abatés els caces F-15 i A-10. "L'hem recuperat!", ha dit Trump. Concretament, aquest divendres l'Iran va abatre dos avions de caça de l'exèrcit nord-americà, un dels quals al sud del país i l'altre a tocar de l'estret d'Ormuz. El primer pilot, el de l'F-15, va ser rescatat amb vida el mateix divendres.

"El nostre exèrcit ha dut a terme una de les operacions de recerca i rescat més audaces de la història dels Estats Units. Estic encantat d'anunciar que el nostre oficial, un coronel molt respectat, està sa i estalvi", ha escrit el president nord-americà en un primer moment. Trump també ha destacat el fet que s'hagi pogut efectuar aquesta missió "sense cap nord-americà mort ni ferit" que, segons assegura, "demostra l'aclaparadora superioritat aèria sobre els cels de l'Iran".

Unes hores més tard d'aquestes paraules, però, l'Iran ha assegurat haver frustrat l'intent dels Estats Units. "Les aeronaus invasores de l'enemic al sud d'Esfahan, inclosos dos helicòpters Black Hawk i un avió de transport militar C-130, han estat abatudes i l'intent de rescatar el pilot ha fracassat". Aquestes han estat les declaracions del coronel Ebrahim Zolfagari, el portaveu de la Caserna General Central Jatam al-Anbiya.

Després, Trump ha reiterat que han rescatat el soldat, i que està "greument ferit i molt valent". Segons el mandatari nord-americà, l'exèrcit iranià només "s'estava acostant" a localitzar el pilot desaparegut a l'Iran.

Trump llança un ultimàtum de 48 hores a l'Iran

Aquest dissabte al vespre (hora catalana), Trump va llançar un ultimàtum de 48 hores a l'Iran. "Recorden quan vaig donar a l'Iran deu dies per arribar a un acord o perquè obri l'estret d'Ormuz? El temps s'acaba: 48 hores abans que l'infern cagui sobre ells. Glòria a Déu", va assenyalar el mandatari a través de la seva xarxa social Truth Social.

El passat 22 de març, Trump ja va amenaçar l'Iran amb "atacar i destruir completament" les seves plantes elèctriques si l'estret d'Ormuz no es reobria "totalment i sense amenaces" en 48 hores. Un ultimàtum que ha anat ajornant fins al 6 d'abril.

]]> Sun, 05 Apr 2026 08:35:40 +0200 <![CDATA[Trump llança un ultimàtum de 48 hores a l'Iran per arribar a un acord sobre l'estret d'Ormuz]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha llançat un ultimàtum de 48 hores a l'Iran. "Recorden quan vaig donar a l'Iran deu dies per arribar a un acord o perquè obri l'estret d'Ormuz? El temps s'acaba: 48 hores abans que l'infern cagui sobre ells. Glòria a Déu", ha dit el mandatari a través de la seva xarxa social Truth Social. El passat 22 de març, Trump ja va amenaçar l'Iran amb "atacar i destruir completament" les seves plantes elèctriques si l'estret d'Ormuz no es reobria "totalment i sense amenaces" en 48 hores. Un ultimàtum que ha anat ajornant fins al 6 d'abril.

]]> Sat, 04 Apr 2026 22:29:51 +0200 <![CDATA[Els Estats Units busquen el segon pilot d'un dels caces abatuts per l'Iran]]> Nova escalada de violència entre l'Iran i els Estats Units. Aquest divendres l'Iran ha abatut dos avions caça de l'exèrcit dels Estats Units. Un d'ells, a tocar de l'estret d'Ormuz el mateix dia que el president nord-americà, Donald Trump, ha dit que "amb una mica més de temps" podria "reobrir amb facilitat l'estret d'Ormuz". 

Segons fonts nord-americanes, els aparells abatuts han estat un caça F-15 -al sud del país- i un A-10, a tocar de l'estret d'Ormuz. Fonts diplomàtiques dels Estats Units asseguren que un dels pilots de l'F-15 ha estat rescatat amb vida, però encara continuen buscant el segon. Pel que fa al pilot de l'A-10 també estaria viu. Tot i això, Trump ha assegurat a la cadena NBC News que l'atac no afectarà les negociacions amb l'Iran.

Nous atacs d'EUA i Israel a la central nuclear iraniana de Bushehr

Les autoritats iranianes han denunciat aquest dissabte que avions nordamericans i israelians han atacat els voltants de la planta nuclear de Bushehr, en un bombardeig que s'ha saldat amb un mort, i la zona d'indústria petroquímica a la província de Juzestán, de moment sense víctimes confirmades en aquest cas. L'atac a Busehr ha tingut lloc entorn de les 8.30 hores d'aquest matí, hora local (les 06.30 a Espanya peninsular i Balears), quan un projectil va impactar "a prop" d'una tanca de seguretat. "A causa de l'onada expansiva i la metralla d'aquest atac, un dels edificis annexos de la central elèctrica va resultar danyat i, lamentablement, un dels empleats del departament de seguretat física de la central va morir en l'acte", ha informat un treballador de la instal·lació a l'agència semioficial de notícies Tasnim.

Cimera amb l'OTAN

Aquests atacs a avions de l'exèrcit nord-americà arriben el mateix dia que s'ha conegut una cimera a la Casa Blanca pel pròxim dimecres 8 d'abril entre el president dels Estats Units, Donald Trump, i el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte. La visita, confirmada oficialment per l'organització, arriba poc després que el president dels Estats Units hagi amenaçat obertament amb abandonar el bloc militar i hagi criticat durament els aliats per la seva falta d'implicació en el conflicte amb l'Iran.

 

]]> Fri, 03 Apr 2026 22:24:08 +0200 <![CDATA[Cimera a la Casa Blanca: Rutte es reunirà amb Trump en plena amenaça de sortida de l'OTAN]]>  

L'ombra de la ruptura planeja sobre l'Aliança Atlàntica. El secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, es reunirà dimecres vinent, 8 d'abril, amb Donald Trump a la Casa Blanca en un moment de màxima tensió. La visita, confirmada oficialment per l'organització, arriba poc després que el president dels Estats Units hagi amenaçat obertament amb abandonar el bloc militar i hagi criticat durament els aliats per la seva falta d'implicació en el conflicte amb l'Iran.

Segons la portaveu aliada, Allison Hart, la visita de Rutte "s'havia programat des de fa temps", per la qual cosa a l'Aliança Atlàntica desvinculen el viatge de la nova onada de crítiques de Trump cap als aliats als qui retreu que no ajudin els Estats Units en el conflicte a Orient Pròxim.

Així mateix, Rutte participarà en debat a la Fundació de l'Institut Ronald Reagan el 9 d'abril i completarà la visita participant en el fòrum Bildeberg que se celebra durant dos dies fins al 12 d'abril.

L'Iran abat un caça dels Estats Units 

Tot plegat el dia que l'Iran ha abatut un caça de l'exèrcit dels Estats Units. Segons fonts nord-americanes un dels pilots ha estat rescatat i faltaria trobar el segon. Segons una televisió iraniana, el règim de Teheran ha ofert una recompensa per la captura dels militars nord-americans als veïns de la regió on haurien caigut els aparells.

I a primera hora s'ha sabut que el secretari de Defensa dels Estats Units, Pete Hegseth, ha forçat la sortida del cap de l’Estat Major de l’Exèrcit, el general Randy George, de manera immediata. 

"Una mica més de temps" per reobrir l'estret d'Ormuz 

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat aquest divendres que "amb una mica més de temps" podria "reobrir amb facilitat l'estret d'Ormuz, extreure el petroli i fer-nos rics. Seria un gran èxit mundial!", ha afirmat el magnat novaiorquès en un missatge difós a través de xarxes socials.

Unes paraules que arriben un dia després que apuntés al fet que l'ofensiva iniciada junt amb Israel contra l'Iran podria allargar-se diverses setmanes. El dijous, el president va garantir que Washington està "a punt" de complir "tots" els seus objectius militars a l'Iran, al mateix temps que va avançar una nova onada de "forts" atacs durant les properes "dues o tres setmanes".

Fins avui, les autoritats iranianes situen en 2.076 els morts per l'ofensiva, dels quals 216 són menors d'edat. Per la seva banda, la Mitja Lluna Vermella iraniana ha informat que els bombardejos han destruït o danyat més de 100.000 edificis civils, gairebé 40.000 d'ells a Teheran, la capital. A més, han estat afectades unes 600 escoles i gairebé 300 centres de salut en les quatre setmanes de bombardejos.

]]> Fri, 03 Apr 2026 20:30:54 +0200 <![CDATA[Crisi a l’administració Trump: destitueixen el cap de l’Estat Major en plena guerra a l’Iran]]> El secretari de Defensa dels Estats Units, Pete Hegseth, ha forçat la sortida del cap de l’Estat Major de l’Exèrcit, el general Randy George, de manera immediata, un altre canvi dins del govern estatunidenc enmig de la guerra amb l'Iran que se suma les cessions i dimissions d'altres càrrecs importants, com la del director de Contraterrorisme del EUA per discrepàncies amb el conflicte.

L’anunci arriba en plena crisi a l’Orient Mitjà i després d’una intervenció del president Donald Trump en què va reiterar la seva duresa contra Teheran, tot i minimitzar-ne l’amenaça.

Diversos mitjans dels Estats Units con la CBS i la CNN havien avançat en les darreres setmanes les tensions entre Hegseth i George, amb desacords constants en la gestió del conflicte i en la presa de decisions estratègiques.

Segons aquestes informacions, el secretari de Defensa voldria situar al capdavant de l’exèrcit un perfil més alineat amb les directrius de la Casa Blanca. Tot apunta que el seu relleu serà l’actual número dos de l’Estat Major, el general Christopher LaNeve. George havia estat nomenat el 2023 per l’expresident Joe Biden i té una llarga trajectòria militar, doncs ha participat en operacions a la guerra del Golf, així com en els conflictes de l’Iraq i l’Afganistan.

No és un cas aïllat

Mentre Trump continua bombardejant junt amb Israel la capital de l'Iran i allargant la data de la fi del conflicte; les dimissions i cessions interessades dins de l'exèrcit dels Estats Units no s'aturen. Una altra de les més evidents va ser la de l'exdirector de Contraterrorisme del EUA, Joe Kent, que va dimitir per discrepàncies amb l'administració de Donald Trump per la guerra a l'Iran, un conflicte que no veu justificat i que atribueix a "la pressió d'Israel i el seu influent lobby als EUA".

"Després d'una profunda reflexió, he decidit dimitir del meu càrrec com a director del Centre Nacional de Contraterrorisme, amb efecte immediat", va indicar en una carta adreçada al president estatunidenc que ha publicat a les xarxes socials, en la qual apuntava directament a les seves diferències respecte a l'ofensiva contra Teheran.

]]> Fri, 03 Apr 2026 09:25:11 +0200 <![CDATA[Per què tornem a la Lluna?]]> Aquest dijous, el coet més potent de la història, l’Orion, s'ha llançat a l’espai en destinació a la cara oculta de la Lluna. És el primer cop en 50 anys que la NASA hi envia una tripulació. Els quatre astronautes que formen l’equip ja tenen un lloc a la història: Reid Wiseman, Victor Glover, Christina Koch i Jeremy Hansen. Glover és també el primer home negre va a l’espai. Koch és la primera dona a formar part d’una expedició llunar de la NASA. Hensen és canadenc, com si la ciència volgués desmentir els estirabots trumpians contra el seu veí del nord. 

El projecte està previst que s’allargui fins als deu dies. Més enllà de l’espectacularitat de l’anunci fet per l’agència nord-americana, cal preguntar-se el perquè d’aquesta iniciativa i per què es fa precisament ara. Aquestes són algunes claus del projecte, que s’anomena Artemis II, i que interpretem amb l’ajuda de bons especialistes.

La pugna per l’hegemonia geopolítica

Xavier Luri és el director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (ICCUB-IEEC) i catedràtic de la facultat de Física de la UB. El científic posa context històric a l’anunci de la NASA i subratlla el paper que ha tingut el factor geopolític en la cursa espacial: “A finals dels anys 50, la Unió Soviètica va llançar l’Sputnik a l’espai, posant en òrbita per primer cop un satèl·lit entorn la Terra. Això va desfermar l’ambició nord-americana per no perdre aquesta cursa”. Només van passar onze anys fins que el 1969, els Estats Units posessin la bandera nord-americana a la Lluna. 

“L’aposta dels Estats Units per l’espai amb el projecte Apol·lo va arribar al 5% del PIB. Després, però, es va perdre la motivació i la NASA es va limitar a la colonització de l’òrbita baixa. No va ser fins al mandat de George Bush, a partir del 2005, que el projecte Constellation plantegés tornar a la Lluna, tot i que amb pressupost insuficient”, explica Luri. Constellation va ser el precedent d’Artemis. 

Ara, pols amb la Xina

“El pols amb la Xina ha despertat la NASA”, assenyala Luri. No s’entén l’obsessió nord-americana per aterrar a la Lluna sense el pols incessant que els Estats Units mantenen amb la Xina per la primacia geopolítica. Xi Jinping ha fet de l’aterratge llunar un dels seus objectius estratègics, fixat entorn l’any 2030. No hi ha temps per perdre, i els Estats Units hi volen establir bases permanents a començaments de la propera dècada. Qui arribarà primer? En tot cas, les ambicions megalòmanes de Donald Trump han estat carburant per aquesta fita científica.

Ignasi Ribas, investigador de l’IEEC i de l’Institut de Ciències de l’Espai del CSIC, referma el que explica Luri i assegura que “la primera motivació del projecte sempre és estratègica més que científica, i respon a una lògica imperialista. Però després dels coets i dels interessos empresarials vindran els satèl·lits per a la recerca científica”. Ribas defensa l’ambició aeroespacial: “La humanitat aspira a explorar la Lluna perquè la prioritat de l’ésser humà és la recerca i la curiositat. Són projectes cars, sí, però els 100.000 milions de dòlars d’Artemis empal·lideixen davant les quantitats enormes de la indústria militar i el llançament de míssils”. 

Una idea defensada també per Luri: “L’espai és estratègic en molts sentits, en tot allò que afecta l’observació de la Terra, pels estudis meteorològics, per la geolocalització, per la lluita pel clima i per tot el que representa l’economia de l’espai”.   

Amb Europa, malgrat tot

El projecte, tot i que pot encaixar bé amb el discurs trumpista, incorpora elements que desmenteixen les fòbies més estúpides del president nord-americà. El menyspreu de Trump per tot allò que no sigui ell no pot desconèixer que el projecte de la NASA té la Unió Europea com a soci preferencial. Mònica Roca, expresidenta de la Cambra de Barcelona i empresària del sector aeroespacial, dirigeix la companyia isardSAT, amb seu a Catalunya i el Regne Unit, i explica a Nació que l’empresa europea Airbus ha fabricat el Mòdul de Servei Europeu (ESM) d’Orion, a través d’un contracte amb l'Agència Espacial Europea (ESA).

Es tracta d’un element essencial per Orion, perquè assegura la maniobrabilitat de la nau, el control tèrmic i els subministraments d’aigua i oxigen per a la tripulació. Roca considera que “tornar a la Lluna és un somni, però l’important és poder disposar d’un laboratori a la Lluna, que serà un salt endavant en termes de recerca científica”. Afegeix que la Lluna presenta moltes més facilitats logístiques que Mart, “on l’exercici de prova error és molt més costós”.

Mònica Roca destaca l’aposta feta per Catalunya en el sector aeroespacial, que va tenir un impuls durant el mandat del conseller Jordi Puigneró, però que els següents governs de la Generalitat, amb els presidents Aragonès i Illa, han preservat. Un element de continuïtat que ha aplegat el sector públic i el privat.    

La distorsió Trump

El fet que l’actual moment de la NASA coincideixi amb el mandat de Donald Trump té molt de distorsió. L’actual Administració ha retallat els pressupostos de la ciència i ha generat desconcert en el sector. Manel Sanromà, professor de la URV i doctor en Astrofísica, ha col·laborat en projectes de l’agència nord-americana a través de l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA).

Per ell, “la NASA d’avui, sobretot la de Trump, té poc a veure amb la del projecte Apol·lo". "Dubto que hi hagi ningú a Espanya i a Europa que tingui informació directa de la estratègia actual de NASA, encara que és evident que amb els anys l’agència ha anat perdent capacitat operativa (a base de retallades) i avui gran part del que abans feia està externalitzat a empreses privades. Imagino que dins l’agència l’esperit deu ser de supervivència i esperar temps millors”, rebla. De moment, però, la NASA torna a la Lluna. 

]]> Wed, 01 Apr 2026 20:09:52 +0200 <![CDATA[Trump assegura que l'Iran ha demanat l'alto al foc: «Ho considerarem quan s'obri l'estret d'Ormuz»]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat aquest dimecres que les autoritats iranianes han demanat l'alto al foc, però apunta que des de Washington "considerarà" la petició "un cop obrin l'estret d'Ormuz". Per la seva banda, però, l'Iran ha negat que hagi fet aquesta proposta i ha titllat de "falses" les declaracions de Trump.

"El nou president del règim iranià, molt menys radical i molt més intel·ligent que els seus predecessors, acaba de demanar l'alto al foc als Estats Units", ha escrit Trump en un missatge a les xarxes socials. El president nord-americà ha asseverat que els Estats Units ho estudiarà quan la reobertura de l'estret Ormuz sigui "clara, oberta i lliure". Mentrestant, assegura, "reduiran l'Iran a cendres".

Unes hores més tard, el ministre d'Exterior de l'Iran, Abbas Araqchi, ha negat que hagi proposat l'alto al foc. "L'Iran no ha presentat cap proposta d'alto al foc", ha assegurat Araqchi en declaracions a la cadena de televisió estatl IRIB. Per contra, ha asseverat que "la guerra continuarà fins que l'agressor sigui castigat i pagui una compensació completa a l'Iran. 

]]> Wed, 01 Apr 2026 15:35:45 +0200 <![CDATA[Trump es planteja «seriosament» abandonar l'OTAN]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha deixat entreveure en una entrevista al diari The Telegraph que es planteja de manera ferma la possibilitat que els Estats Units abandonin l’OTAN. La seva posició arriba després del desacord amb diversos aliats, als quals retreu no haver donat suport a l’estratègia nord-americana en el conflicte amb l’Iran.

"Mai em va convèncer l'OTAN. Sempre vaig saber que era un tigre de paper, i el president rus, Putin, també ho sap, per cert", ha expressat Trump a l'entrevista amb The Telegraph. El republicà ha recriminat aquest dimecres als aliats la manca de suport en la seva guerra contra l’Iran. “Hem estat allà automàticament, inclòs a Ucraïna, que no era el nostre problema”, ha afirmat, tot afegint: “Ells no han estat allà per nosaltres”.

La Casa Blanca havia demanat als aliats suport per reobrir l’estret d’Ormuz, però els governs europeus es resisteixen a intervenir en aquesta guerra a l’Orient Mitjà. Un conflicte del qual preveu retirar les forces nord-americanes en un termini de “dues o tres setmanes”, segons ha expressat dies després tornar a ampliar l'ultimàtum a l'Iran deu dies més, fins al 6 d'abril, data a què ja no s'arriba.

Poden els Estats Units sortir de l'OTAN? 

Sortir de l’OTAN no és una decisió immediata ni unilateral en la majoria de casos, sinó un procés regulat pel dret internacional i, sobretot, per les lleis internes de cada estat membre. El funcionament està recollit a l’article 13 del Tractat de Washington, el document fundacional de l’Aliança, que permet a qualsevol país abandonar l’OTAN sempre que ho comuniqui formalment als Estats Units, que actuen com a dipositaris del tractat.

En el cas que siguin els Estats Units qui abandonin l'organització, no podrien fer-ho de manera unilateral, perquè segons la legislació americana, caldria el vistiplau del Congrés dels Estats Units, una majoria qualificada de dos terços del Senat o una llei específica per poder sortir de l'OTAN. Una sortida que implicaria renunciar a la protecció col·lectiva que estableix l’article 5, segons el qual un atac contra un membre es considera un atac contra tots. A més de l'impacte en la política exterior i de seguretat tant dels Estats Units com dels membre de l'OTAN.

Regne Unit respon amb una cimera internacional

En aquest context, el primer ministre britànic, Keir Starmer, ha anunciat la celebració d’una cimera amb 35 líders internacionals per abordar la situació a l’estret d’Ormuz i buscar vies per reactivar el trànsit marítim. Durant una compareixença a Downing Street, Starmer ha insistit que el Regne Unit no té intenció d’implicar-se en el conflicte bèl·lic: “Aquesta no és la nostra guerra”, ha remarcat.

"Estem explorant totes i cadascuna de les vies diplomàtiques que hi ha al nostre abast", ha informat el dirigent britànic en una conferència de premsa a Londres. En aquest context, ha anunciat una reunió a finals d'aquesta setmana afavorida pel Ministeri d'Exteriors britànic "que reunirà aquests països per primera vegada". "Avaluarem totes les mesures diplomàtiques i polítiques viables que puguem adoptar per restablir la llibertat de navegació, garantir la seguretat dels vaixells i mariners atrapats i reprendre el moviment de mercaderies essencials", ha assenyalat.

Starmer ha indicat que el següent pas de la coalició serà convocar càrrecs militars per "coordinar capacitats" i fer que l'estret d'Ormuz "sigui accessible i segur", tot i que ha fixat aquest horitzó per quan "cessin els combats". Sobre les declaracions de Trump d'abandonar l'OTAN, el primer ministre britànic ha considerat que es tracta d'una manera de pressionar el Regne Unit i la resta d'aliats per implicar-se en el conflicte.

]]> Wed, 01 Apr 2026 13:57:11 +0200 <![CDATA[El cas «Pelicot suec» arriba als jutjats: acusat de drogar i oferir la seva parella a més de 120 homes]]> La justícia sueca jutjarà un home de 62 anys acusat d’haver explotat sexualment la seva dona durant tres anys, oferint-la a més de 120 homes perquè la violessin. El cas va ser denunciat per la mateixa dona l'octubre de 2025, quan van detenir l'home i va començar la investigació per drogar i vendre la seva parella a entre 70 i 120 homes. La Fiscalia sueca ha formalitzat ara els càrrecs contra l’acusat i el judici està previst que comenci el pròxim 13 d’abril.

Els fets haurien tingut lloc a la regió d’Ångermanland, al nord del país. Segons la investigació, l’home drogava a la seva parella i havia instal·lat càmeres a la casa per controlar-la i, a més, per enregistrar les agressions sexuals, segons explica la televisió pública de Suècia, SVT.

L’individu està acusat de proxenetisme agreujat, violacions, intents de violació, abusos i amenaces. D’acord amb l’escrit d’acusació, l’home publicava anuncis a internet, gestionava les trobades i establia les condicions dels actes sexuals, incloent-hi el preu. La Fiscalia destaca que exercia un control constant sobre la víctima mitjançant violència i intimidació.

Els documents judicials recullen que l’acusat es feia dir “el monstre” i que hauria amenaçat de mort la seva dona. Tot i negar els fets, ja havia estat investigat anteriorment per abusos, si bé aquell cas es va arxivar. A més, compta amb antecedents per maltractaments i altres delictes.

El “Pelicot suec”

El cas ja ha estat batejat com el “Pelicot suec”, en referència al conegut cas francès de Gisèle Pelicot, el marit de la qual va ser condemnat a 20 anys de presó per haver facilitat durant anys que terceres persones abusessin d’ella mentre estava sota els efectes de drogues. Aquesta semblança entre els dos casos exemplifica, una vegada més, la repetició dels patrons de violència masclista que es normalitzen i es viuen, també, dins del matrimoni. Són casos que activen les alarmes dels mitjans i la justícia perquè es denuncien, es fan mediàtics i són impactants, fet que pot tenir efectes positius com la visibilització d'aquestes agressions amb lemes com el de Pelicot: "Que la vergonya canviï de bàndol". 

]]> Wed, 01 Apr 2026 11:03:11 +0200 <![CDATA[Menys velocitat a les autopistes i més teletreball: la recepta europea per estalviar combustible]]> Més enllà de la pujada de preu dels combustibles, la Unió Europea -a diferència d'altres països- ha notat encara poc la crisi provocada per la guerra de l'Iran. Fins ara, només Eslovènia ha establert limitacions a la compra de dièsel i gasolina. Una situació que caldrà veure si es pot generalitzar. De fet, la Comissió Europea ja recomana establir mesures voluntàries d'estalvi energètic. Inclou des de reduir la velocitat màxima a les autopistes, limitar l'accés de cotxes a les ciutats a fomentar el teletreball.

Preparar-se per un conflicte llarg

La Comissió Europea ha decidit fer un pas endavant per la possibilitat que s'enquisti el conflicte de l'Orient Mitjà iniciat per Israel i els Estats Units. En aquest context, el comissari d'Energia i Habitatge, Dan Jørgensen, ha demanat formalment als estats membres que apliquin mesures voluntàries per reduir el consum de combustible. L’objectiu és clar: blindar les reserves davant la possibilitat que el conflicte bèl·lic s'allargui i l'impacte sobre l'economia europea es multipliqui.

Aquest dilluns, com a prèvia a la reunió telemàtica que tenia avui amb els ministres d'Energia, el comissari va enviar una carta on, malgrat assegurar que el subministrament està garantit, alertava que calia estar preparats per a una “pertorbació prolongada” i que l'única manera de fer-ho passava per reduir la demanda.

En aquest sentit, Jørgensen assumia com a pròpies les recomanacions de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE). En un document fet públic fa pocs dies, es proposava un decàleg d'actuacions per reduir bàsicament el consum en el sector del transport, considerat el més vulnerable. Entre altres, es proposa reduir la velocitat a les autopistes, restringir l'accés a les ciutats, reduir els vols comercials o fomentar el teletreball, entre altres.

Aquestes són les 10 mesures proposades:

  1. Fomentar el teletreball: treballar des de casa redueix dràsticament els desplaçaments diaris de milions de persones i, en conseqüència, el consum massiu de combustible.
  2. Reduir els límits de velocitat: baixar la velocitat màxima a les autopistes en almenys 10 km/h disminueix de forma notable la despesa en cotxes i camions.
  3. Impulsar el transport públic: fomentar el canvi del vehicle privat a l'autobús o al tren amb incentius i millores en el servei.
  4. Restringir l'accés a les ciutats: implementar sistemes de rotació de matrícules en grans nuclis urbans per reduir la congestió i la conducció intensiva.
  5. Promoure el cotxe compartit i la conducció eficient: augmentar l'ocupació per vehicle i adoptar tècniques d'”ecoconducció” al volant.
  6. Optimitzar el transport de mercaderies: millorar les pràctiques de conducció, la càrrega i el manteniment dels vehicles comercials per estalviar dièsel.
  7. Desviar l'ús de GLP del transport: prioritzar aquest gas per a les necessitats essencials, garantint que s'usi per cuinar a les llars vulnerables abans que en vehicles.
  8. Reduir els vols comercials: evitar els viatges en avió per motius de negocis sempre que existeixin alternatives viables, reduint la pressió sobre el combustible d'aviació.
  9. Transició cap a cuines modernes: fomentar alternatives elèctriques o altres tecnologies netes en l'àmbit domèstic per reduir la forta dependència del GLP.
  10. Flexibilitat en la indústria: permetre que les plantes petroquímiques substitueixin el GLP per matèries primeres alternatives com la nafta, acompanyat de ràpides mesures d'eficiència.

La carta també reclama als governs que monitorin qualsevol “risc d'emergència” en el subministrament i que mantinguin les refineries del continent a ple rendiment. De fet, es demana explícitament ajornar qualsevol tasca de manteniment que no sigui urgent per no reduir la capacitat de producció pròpia. És una crida a la resistència industrial per minimitzar la dependència d'un mercat global que es preveu extremadament convuls els mesos vinents.

Aquest nou plantejament suposa un gir en el discurs oficial de la Comissió, que fins ara s'havia centrat gairebé exclusivament a omplir els magatzems de gas de cara a l'hivern. L’extensió del conflicte bèl·lic i les seves ramificacions geopolítiques han obligat a ampliar el radi d'acció cap al sector del petroli, en un intent de protegir una economia europea que ja arrossega els efectes de la inflació i la pèrdua de competitivitat.

Les mesures definitives

Després de la reunió amb els ministres, el comissari ha assegurat que estan preparant un paquet de mesures per la crisi energètica que presentarà “molt aviat”, però no ha volgut concretar quan. Això sí, ha assegurat que ja estan coordinant “l’emmagatzematge de gas, recàrrega i seguretat del subministrament de petroli”. D’altra banda, el danès ha demanat que les mesures que adoptin els estats siguin “temporals” i “evitin empitjorar” la demanda de combustibles fòssils. “No hi ha una solució única per a tothom, però és evident que com més es pugui fer per estalviar petroli, especialment dièsel, sobretot combustible per a avions, millor ens anirà”, ha remarcat.

Preguntat per la rebaixa de l’IVA als carburants aplicada a Espanya, Dan Jørgensen ha evitat criticar la mesura, però ha instat els estats a tenir en compte la necessitat de reduir la demanda de combustibles fòssils

]]> Tue, 31 Mar 2026 19:59:45 +0200 <![CDATA[«Els Estats Units no han previst res en aquesta guerra»]]> Dirigeix l’Observatori Polític i Electoral del Món Àrab i Musulmà (OPEMAM). És professor a la Universitat de Georgetown a Qatar. Ha col·laborat amb el CIDOB i és un dels màxims especialistes en l’Orient Mitjà, Luciano Zaccara observa la guerra al Golf Pèrsic des de molt a prop, des de Doha, la capital qatarí. Des d’allí ens atén per telèfon per aclarir-nos alguns dels interrogants de l’actual crisi internacional. 

Està al bell mig del conflicte. En primer lloc, com es troba? 
Estem bé, dins de tot. Estem tornant a treballar a les nostres oficines, portant els nens a l’escola, però amb limitacions, després de més d’un mes de guerra. El context és segur, els sistemes de defensa aquí han funcionat molt bé. Han disminuït els atacs. Els primers dies hi havia moltes alarmes i s’escoltaven els impactes dels interceptors. Fa una setmana que ja no escoltem cap impacte. però sabem el que està passant i no és fàcil perquè no sembla que la cosa hagi d’acabar aviat.

Veu un conflicte llarg?
No estem a prop del final. Molt em temo que si es produeix un final proper sigui temporal, una mena d’alto el foc amb uns compromisos bàsics, però no un acord de fons per part dels tres actors principals, els Estats Units, Israel i l’Iran. Això va començar el juny de l’any passat. No sembla que cap dels tres protagonistes estigui disposat a fer cap tipus de concessions. Tampoc estan en condicions de fer-ho. Els Estats Units voldrien sortir, l’Iran també, Israel no tant, però en les actuals condicions ningú vol perquè si ho fes no seria com a victoriós.  

Hi haurà algun tipus d’intervenció terrestre?
Sí. Tot indica que és el més probable que pot passar. No només l’illa de Kharg, sinó també algunes illes del Golf com Abu Musa, Tunb Major i Menor, a prop d’Ormuz, que pertanyien als Emirats Àrabs Units (EAU) i foren ocupades per l’Iran el 1971, abans de la Revolució Islàmica. Ara podrien ser recuperades per la força pels Emirats i això afegiria més llenya al foc. Jo crec que és gairebé segur que això passarà. Com abans sabíem que hi hauria un atac. 

No sabem en aquest cas la capacitat de resposta que tindrà l’Iran. Fins ara ha demostrat tenir-ne. No sé quines previsions han fet els qui han decidit atacar. Evidentment, els Estats Units no han previst res en aquesta guerra. El mateix Donald Trump va dir que estava sorprès de com havia reaccionat l’Iran, quan aquí tot el món ho sabia.

És alarmant el que diu. Indica que a l’administració nord-americana s’ha trencat la cadena d’informadors, analistes i responsables polítics que han d’intervenir abans de prendre grans decisions. 
L’administració nord-americana ha demostrat ser més imprevisible que qualsevol altra. L’Iran és molt més previsible. El mateix que Israel. A Washington han canviat d’objectius diverses vegades. No estan clares les seves estratègies militar i de sortida perquè mai van tenir clars els objectius. Trump ha entrat convençut per Benjamin Netanyahu que l’Iran era un perill imminent per als Estats Units, el que no ha estat mai. Ara estan pensant què és el que han d’eliminar per poder dir que han posat fi a l’amenaça que representava. En canvi, l’Iran sí que és una amenaça per a Israel i per a la regió. Tampoc poden dir que han reduït decisivament la capacitat de llançament de míssils perquè n’estan llançant tots els dies. 

Trump diu que està negociant amb dirigents iranians.
Dir que està negociant amb persones que no pot citar perquè no els eliminin demostra que no està negociant amb ningú. És el més desastrós que es pot veure d’un país que decideix envair-ne un altre. 

La solidesa del règim xiïta l’està sorprenent?
Era previsible. Sorprèn que malgrat haver-se eliminat una part de la cúpula política continua mantenint la mateixa iniciativa i consistència. Però era previsible. Que podien elminar Ali Khamenei se sabia. Quan van voler eliminar-lo ho van fer. Però l’Iran tenia uns plans de contingència. Han eliminat dirigents amb legitimitat revolucionària, de Khamenei a Ali Larijani. Han estat substituïts per gent més jove, però això no vol dir que sigui gent més moderada.

Raonables, en paraules de Trump.
Però no sé amb qui creu que està parlant. Pot ser gent sense capacitat de prendre decisions. Qui té el poder és la Guàrdia Revolucionària i dubto que Trump hi tingui contactes. El fet que hagi donat entrada a J.D. Vance en els contactes ambn els líders de la regió, deixant Jared Kushner i Steve Witkoff de costat, indica que les negociacions fetes per aquests han estat desastroses. Vance és dels més favorables a sortir d’allí. Pensàvem que George Bush fill havia arruïnat la imatge dels Estats Units amb la invasió de l’Iraq, però Bush és un gran estadista al costat de Trump. La guerra de l’Iraq va ser un desastre, però hi havia un pla.     

L’actuació de Netanyahu no està arruïnant també la imatge d’Israel?
Sí, però la majoria de la població israeliana està satisfeta. No crec que això li porti problemes afegits a Netanyahu. Eliminar Hamàs i l’Iran té un enorme consens a Israel. Que la imatge del país ha sortit perjudicada? Sí, però totes les pressions són sobre un Teheran que ha d’obrir l’estret d’Ormuz. Israel continuarà, està cometent un genocidi a Gaza, està atacant el Líban i li és igual. 

Veu més factible que Trump acabi pagant un cost per aquesta guerra que no pas Netanyahu?
Sí, totalment. Si continua així, Trump perdrà les properes eleccions. pel que fa a Netanyahu, sap més el diable per vell que per diable. Porta 30 anys sent la figura hegemònica a Israel, estant en el poder o a prop del poder, amb alguns parèntesis. No crec que desaparegui.  

Es pot parlar de les monarquies del Golf Pèrsic com si fossin un tot? Aràbia Saudita, EAU, Qatar, Oman…
Responen a històries molt diferents. L’Aràbia Saudita i els Emirats han pugnat en altres contextos, des de Líbia al Iemen. L’Iran és ara una amenaça conjunta, però fa un temps Kuwait, Oman i Qatar no veien l’Iran com una amenaça. Ara mateix, l’Oman ha estat molt clar criticant l’actuació dels Estats Units. L’Iran també ha atacat Qatar, i això que ha fet sovint de mediador. També s’ha de reconèixer que és on hi ha la major base dels Estats Units i era molt difícil per Teheran no atacar-lo.  

El futur del règim dels Saud el veu afermat? L’home fort del país, el príncep Salman, sembla més imprudent que els seus antecessors. En algun mitjà apareix com un home que pressiona Trump perquè continui amb la guerra.
Hi ha molts rumors sobre això. Salman va ser molt imprudent quan va intervenir a la guerra del Iemen, però diria que n’ha après. És conscient, crec, dels perills de posar-se en una guerra amb l’Iran. Però trobo difícil que l’Aràbia es vulgui posar amb tropes pròpies. Veig més factible que els Emirats aprofitin per recuperar les illes que reivindica com a pròpies. 

De totes aquestes monarquies, Oman seria la més diplomàtica?
I la que ha estat la menys atacada pels iranians. Ha estat l’emirat més crític amb els Estats Units. Que sigui el mateix ministre d’Exteriors qui s’expressi en termes molt durs no s’havia vist abans. Sí que hi ha veus dins de les elits d’Oman, com també de Qatar, que han criticat els Estats Units.

Si els hutis del Iemen, que també són xiïtes, s’activen, la situació es complicarà?
Com ja va passar durant l’atac a l’ofensiva contra la franja. Només llançant un míssil ja obliguen a desviar recursos a un altre lloc. També és cert que Israel ha demostrat capacitat per combatre en diversos llocs alhora. Però ara combat al Líban, contra l’Iran… Els Estats Units tampoc pot oferir un paraigües tan gran a tots els països del Golf perquè afronta un greu problema en tema de subministraments. És una cosa que ha d’analitzar Trump a l’hora de decidir. Si la cosa es complica al Mar Roig, haurà de portar forces d’altres llocs i deixar altres zones descobertes.

Una potència com la nord-americana es pot trobar amb seriosos problemes de subministraments?
Només per controlar els hutis el 2024 van buidar la reserva de míssils defensius i ofensius dels Estats Units. Ni Israel ni els Estats Units poden mantenir una guerra en diversos fronts alhora.     

Si hagués de fer un pronòstic de cara a uns mesos, què diria?
Si no hi ha un tancament en fals els propers dies, crec que tindrem una guerra llarga de baixa intensitat. Un escenari de mesos. Però l’economia mundial no ho pot resistir, l’economia regional tampoc i la dels Estats Units tampoc. L’Iran ha demostrat ser resilient i pot resistir. Pot haver d’afrontar més protestes internes, però mentre es mantingui l’imperatiu de la resistència nacional, resistiran. Van aguantar vuit anys de guerra amb l’Iraq. 

]]> Sun, 05 Apr 2026 12:31:07 +0200 <![CDATA[Sánchez troba el propòsit (internacional) per esgotar la legislatura]]> Les cares que ha mostrat Pedro Sánchez al llarg de la seva trajectòria política són tantes que costa enumerar-les. El jove auspiciat per l'establishment del PSOE que va arribar a la secretaria general com a successor d'Alfredo Pérez Rubalcaba. El que va arribar a un acord d'investidura amb Albert Rivera malgrat haver perdut les eleccions davant Mariano Rajoy. El que va fer del no és no al PP un argument per rebel·lar-se contra la cúpula socialista que preferia Susana Díaz per enterrar-lo. El primer president que va arribar a la Moncloa a través d'una moció de censura. El que defensava l'aplicació íntegra de les penes del procés i, al cap d'uns anys, va veure's forçat a aprovar l'amnistia. 

La política interna, plena de viaranys, l'ha convertit en el rei del manual de resistència. Ja sigui per la pandèmia, pel volcà de la Palma o pels equilibris de les diverses etapes com a president del govern espanyol -la debilitat parlamentària sempre l'ha acompanyat-, mai ha tingut un trajecte plàcid. Quan el juliol de l'any passat semblava noquejat per la presumpta corrupció dins del PSOE -l'informe de la Guàrdia Civil sobre Santos Cerdán va acabar amb el seu fidel secretari d'organització, successor de José Luis Ábalos i interlocutor amb Junts-, resistir fins al 2027 apareixia com una quimera. El context internacional ha fet, però, que Sánchez hagi trobat el propòsit per esgotar la legislatura. 

Si el líder del PSOE va ser dels primers en reconèixer l'estat de Palestina i en acusar Israel d'estar duent a terme un genocidi a la Franja de Gaza, i ja ha dit "no" a la pena de mort aprovada pel parlament israelià, ara el pols amb Donald Trump per la "guerra il·legal" encetada amb l'Iran li està servint de gasolina per aguantar fins que acabi el mandat. El nomenament de Carlos Cuerpo com a vicepresident primer del govern espanyol indica que la prioritat fins l'any vinent és l'economia, amenaçada pel sotrac originat a l'Orient Mitjà. L'entrevista de Sánchez al Wall Street Journal, on se'l va presentar com el principal dirigent que plantava cara a Trump, també va en aquesta línia. Davant les dificultats internes, agenda internacional per agafar aire i guanyar rellevància. 

Davant d'un context en què el PP ha de fer equilibris entre el respecte al dret internacional -invocat per l'ONU- i la crítica constant a tot allò que faci Sánchez, a la Moncloa s'ha optat per declinar el "no a la guerra" i, de passada, treure els fantasmes de fa dues dècades, quan José María Aznar va fer costat a la invasió de l'Iraq promoguda per George Bush i Tony Blair. Aquell suport va acabar un rebuig massiu al carrer, amb els atemptats de l'11-M i amb la victòria inesperada de José Luis Rodríguez Zapatero, un dels principals suports de Sánchez dins del PSOE. Fins al punt que, quan pitjor han estat les relacions amb Junts, el president espanyol l'ha fet servir com a intermediari. 

Reunió a Barcelona

Després de Setmana Santa, el president del govern espanyol té previstos dos viatges a Barcelona. El primer, a l'European Pulse Forum, organitzat pel mitjà Politico els dies 9 i 10 d'abril, tindrà un fort component geopolític, tant per la situació a l'Iran com per les turbulències econòmiques que està causant, especialment pel tancament de l'Estret d'Ormuz i l'impacte en el comerç de carburants. La pujada del preu ha obligat Sánchez a emprendre mesures extraordinàries, no sempre de fàcil gestió amb Sumar, que de moment -a l'espera del decret sobre habitatge- han comptat amb el suport del Congrés dels Diputats i, també, l'abstenció del PP. Fins i tot va redescobrir els acords amb Junts. 

La segona trobada serà la setmana següent al fòrum de Politico, i reunirà dirigents progressistes internacionals com Lula, president del Brasil, i Gustavo Petro, màxim dirigent de Colòmbia. Es tracta d'una cita que estarà marcada pel moment que travessi el conflicte a l'Orient Mitjà -dilluns vinent caduca l'ultimàtum que va ficar Trump al règim persa per obrir l'Estret d'Ormuz- i que servirà a Sánchez per projectar-se com un del líders de la internacional anti-trumpista. En les últimes setmanes, el president espanyol ha vist com el vaixell europeu virava cap a la desconfiança envers Trump, malgrat que Ursula Von der Leyen i Friedrich Merz s'han cuidat molt d'evitar els xocs explícits amb els EUA. 

En clau interna, el context internacional també influeix: la guerra ha servit per trobar un argument per ajornar -una vegada més- els pressupostos generals de l'Estat. Sánchez no n'ha presentat cap al llarg de la legislatura, i ara aquesta responsabilitat recau en Arcadi España, ministre d'Hisenda i substitut de María Jesús Montero. Serà el PSOE capaç de validar uns nous comptes? Res fa pensar, per ara, que tingui els suports parlamentaris necessaris. ERC continua reclamant que la Generalitat gestioni l'IRPF, i Junts té unes exigències altes pel que fa a inversions pendents en infraestructures. De moment, això sí, el conflicte a l'Orient Mitjà retrata un Sánchez disposat a arribar fins el 2027.

]]> Tue, 31 Mar 2026 18:55:27 +0200 <![CDATA[Després del «no» a Meloni]]> Des que va guanyar les eleccions italianes, el setembre de 2022, Giorgia Meloni no havia sofert cap derrota. La coalició de dretes havia perdut alguna elecció regional o municipal, però en llocs força esperables. La primera derrota, i greu, va ser el passat dilluns 23 amb els resultats del referèndum constitucional per la reforma judicial. La victòria del No amb un 53,23% dels vots, davant del 46,77% del Sí, resultava un cop al rumb del govern conservador.

Un no que va ser més contundent a les illes, Sardenya i Sicília, a la zona típicament d’esquerres (la Toscana, l’Emília-Romanya), al Sud o a Roma. La proposta de reforma del sistema judicial era la culminació d’un projecte llargament anhelat per Silvio Berlusconi i Meloni es volia posar aquesta medalla. Tant és així que de les primeres trucades que va fer la primera ministra a saber el resultat va ser a la filla gran de l’antic Cavaliere.

La negativa dels italians a la reforma és més que això, ja que pot condicionar les altres reformes estructurals que la presidenta del Consell de Ministres tenia al seu pla de govern, com la que pretenia reforçar la figura del cap de govern, traient competències al president de la República.

Però aquesta no és l’única conseqüència. La primera i més directa han estat les dimissions del sotssecretari d’Estat de Justícia i de l’influent cap de gabinet del ministre de Justícia, esquitxats per casos polèmics, i aprofitant el moment, Meloni també va exigir la dimissió d’una ministra que fa temps que era a la picota: la ministra de Turisme Daniela Santanchè, tacada per més d’una causa judicial.

La sortida de Santanchè era previsible, però també ho podia ser la del derrotat ministre de Justícia, Carlo Nordio, autor de la reforma tombada i un dels pares nobles del partit de Meloni. Aquest ja era un sènior quan va assumir la cartera, però ara compta amb l’honorable edat de 79 anys. Tanmateix, per ara segueix al càrrec.

Una altra derivada del resultat del referèndum és la sacsejada a l’espai polític del tardo-berlusconisme. En pocs dies ja s’ha rellevat el president del grup parlamentari de Força Itàlia del Senat i sembla que el següent és el de la Cambra de Diputats. I l’adeu al ministre Antonio Tajani com a líder de la formació ara sembla més a prop que fa uns dies.

Fa temps que se’n parla i que els hereus de Berlusconi demanen canvis a la formació del seu pare. Però qui pot prendre el testimoni en un partit que històricament tallava el cap a aquell que semblava que volia destacar massa? Tajani era l’amic de “el Fundador”, havia estat comissari europeu, era el baró de consens. Però qui si no és ell? Sonava el president regional de la Calàbria, però ara té la lupa de la justícia a sobre. Algun altre ministre de Força Itàlia? Cap té un pes especialment destacat.

Tanmateix, les conseqüències van més enllà del mateix govern. La raó és que el resultat ha encetat definitivament el meló de la possibilitat d’una convocatòria electoral avançada i la necessitat de les esquerres de trobar una fórmula per presentar-se en coalició (a Itàlia ho anomenen ara “Campo largo”). I aquesta fórmula màgica per intentar vèncer el bloc de Meloni (amb aquesta tocada, amb la Lliga de Salvini en hores baixes i amb una Força Itàlia sense lideratge ni discurs propi) passa per unes primàries a les quals Giuseppe Conte, líder del Moviment 5 Estrelles i exprimer ministre, ja ha dit que es presentarà. També hi concorrerà la líder del Partit Democràtic, Elly Schlein (a l’esquerra de l’esquerra de la seva formació), i també s’hi ha mostrat interessat el centrista i postdemocristià Ernesto M. Ruffini, director de l’Agència Tributària italiana durant sis anys.

Giorgia Meloni és ja la segona primera ministra en democràcia que més dies seguits ha governat Itàlia, junt amb Berlusconi; i té el propòsit d’igualar-lo o superar-lo. La qüestió clau, però, és si podrà arribar a final del seu mandat havent aprovat les reformes estructurals que va prometre. Si no pot avançar en projectes estructurals com la reforma electoral, ressonaran els tambors cap a les urnes.

]]> Tue, 31 Mar 2026 12:14:36 +0200 <![CDATA[La guerra al Golf Pèrsic provoca el primer conflicte entre Netanyahu i el Vaticà]]> És poc habitual que algú com Benjamin Netanyahu es faci enrere en una decisió, però això és exactament que ha passat a Jerusalem. Després que la policia impedís al patriarca llatí Pierbattista Pizzaballa d’oficiar la missa del Diumenge de Rams en el Sant Sepulcre al·legant motius de seguretat en plena guerra a la regió, el primer ministre reculava i anunciava que el dignatari catòlic podia accedir al lloc sagrat. L’escena viscuda aquest diumenge inclou tots els ingredients de la geopolítica en el lloc més calent del planeta. La policia va aturar en sec tot un cardenal de l’Església catòlica i li va impedir fer missa, una cosa que no havia succeït en segles.

Pizzaballa no és una figura menor dins del catolicisme. Aquest cardenal, de l’orde franciscà, de 61 anys, nascut a la Llombardia, és el referent dels catòlics de Jerusalem. Porta molts anys a Terra Santa, on ha treballat amb intensitat per engreixar unes bones relacions amb totes les comunitats religioses de la regió. També amb les autoritats israelianes. Un objectiu que s’ha vist facilitat pel domini que té el prelat de la llengua hebrea. Pizzaballa sempre ha actuat amb cura en un territori assetjat per la violència. Després de l’atac de Hamàs del 7 d’octubre, es va oferir per intercanviar-se amb els menors israelians en mans de l’organització terrorista. 

En el darrer conclave, el nom de Pizzaballa va circular com a papable. Fins i tot l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, el va esmentar com un candidat preferit. El perfil diplomàtic del patriarca podia ser adequat per una Església que ha d’actuar en el context internacional més endimoniat dels darrers anys. Que la policia israeliana li barrés el pas al Sant Sepulcre va ser un acte que expressa bé la brutalitat del moment. El Diumenge de Rams se celebra l’entrada de Jesús a Jerusalem enmig de la joia de la gent. És el darrer instant d’alegria abans de la Pasqua dels dolors. Les autoritats d’Israel no estan per palmons i semblen tenir pressa per accelerar el calendari de la passió i la mort.

Sánchez no perd pistonada

No deixa de sorprendre que enmig de l’allau d’atacs i bombardejos dels Estats Units i Israel contra l’Iran, i del règim xiïta contra instal·lacions estratègiques dels països del Golf, amb una xifra de morts que creix cada dia, la suspensió d’una missa generés un escàndol mundial. Però així va ser. Des de la primera ministra italiana, la ultraconservadora Giorgia Meloni, al president brasiler Lula, un munt de dirigents internacionals van aixecar la veu contra la decisió del govern de Tel Aviv. 

El president espanyol, Pedro Sánchez, va ser àgil i en una piulada va sortir en defensa de la missa catòlica davant un atac a la “llibertat religiosa”. Madrid va fer més. Aquest mateix dilluns, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ha convocat l’encarregada de negocis d’Israel a l’estat espanyol per expressar-li el rebuig a la decisió adoptada. També el govern de Meloni ha convocat l’ambaixador, tot parlant d’”ofensa” a la llibertat de creences.

Que Israel es va equivocar es va percebre de seguida. El mateix president d’Israel, Isaac Herzog, cap de l’estat, laborista en un país on el laborisme és avui poc més que el record d’una hegemonia passada, va demanar gairebé disculpes. I que la cosa anava de debò ho va evidenciar el mateix ambaixador nord-americà a Israel, Mike Huckabee, que va considerar que les autoritats s’havien extralimitat. Huckabee, un republicà que va intentar un dia guanyar la Casa Blanca, és un home de la dreta evangèlica més recalcitrant.

Lleó XIV: "Mans tacades de sang"

L’incident davant el Sant Sepulcre diu més coses. L’arribada de Lleó XIV al papat va semblar dulcificar els aspectes més punxeguts de Francesc, un pontífex que solia sortir-se del guió més diplomàtic. Però Lleó XIV ha demostrat també que, amb un estil més suau, no vol allunyar-se d’un programa que té en la defensa de la pau un dels punts centrals del seu missatge. Cal recordar que ja el primer dia del seu pontificat va defensar una “pau desarmada i desarmant”, just quan es debatia l’increment dels pressupostos de defensa a la UE. El xoc frontal entre el catòlic liberal de Xicago que és aquest papa que ve dels Estats Units i qui diu liderar el món lliure, Donald Trump, sembla inevitable.       

El Papa ha insistit darrerament en no recórrer a la religió per justificar les guerres, mentre el cap del Pentàgon, Pete Hegseth, s’ha fet un tip de referències religioses per justificar la guerra contra l’Iran. El cardenal Pietro Parolin, secretari d’Estat, ha subratlalt des de l’inici de l’atac dels Estats Units i Israel que cal oposar-se a la teoria de les guerres preventives. Diumenge, des de la plaça de Sant Pere, Lleó XIV va invocar el Déu que, des de la creu, cridava: “Teniu les mans tacades de sang!”. Mentre un Donald Trump més confús que mai sembla avançar cap a una mena de Gòlgota i van arribant tropes al Golf Pèrsic, el govern israelià va decidir que no hi hauria treva ni un Diumenge de Rams. 

]]> Mon, 30 Mar 2026 16:08:11 +0200