<![CDATA[Política | Nació]]> https://naciodigital.cat//rss/2/politica ca Tue, 09 Jun 2026 03:51:37 +0200 <![CDATA[Política | Nació]]> https://naciodigital.cat/web/assets/img/og-image/naciodigital.cat.png https://naciodigital.cat/politica 144 40 hourly 1 <![CDATA[Bertrand Ndongo s'uneix a Vito Quiles i també rep una expulsió mínima del Congrés]]> Segon càstig confirmat per a la dupla d'agitadors ultres del Congrés. Bertrand Ndongo s'ha unit a Vito Quiles i ha rebut un càstig mínim de només tres mesos sense entrar al Congrés. La mesa de la cambra baixa espanyola, amb majoria del PSOE i Sumar, ha acordat aquest dilluns retirar l'acreditació de premsa durant aquest període a Ndongo per interrompre una roda de premsa de Sumar saltant-se els advertiments dels organitzadors. És la màxima sanció proposada pel lletrat instructor, que suggeria aplicar atenuants que han estat rebutjats, però que implica que Ndongo, igual que Quiles, podran entrar al Congrés al setembre.

A la seva última reunió, l'òrgan de govern del Congrés ja va acordar imposar una sanció de tres mesos a Quiles, però va deixar obert l'expedient de Ndongo, que treballa per al pseudomitjà Periodista Digital, donant-li 15 dies perquè presentés les seves al·legacions abans de la resolució definitiva. Això sí, tots dos ja estaven suspesos cautelarment per l'acumulació de denúncies en contra -vuit a Vito Quiles i tres a Ndongo- presentades per l'Associació de Periodistes Parlamentaris (APP) i pel PSOE, Sumar i Podem.

El passat desembre Quiles va gravar i difondre unes imatges de l'expresident José Luis Zapatero en una zona no permesa, uns fets que per l'òrgan constitueixen una infracció "greu". En el cas de Ndongo, la mesa proposa la mateixa sanció per haver interromput una roda de premsa, però li donava quinze dies per fer al·legacions en apreciar un possible atenuant perquè la compareixença va continuar. I la mesa del Congrés, amb els vots del PSOE i Sumar, ha escollit la màxima pena possible perquè no considera atenuada la gravetat dels fets.

Tant Quiles, que treballa per al pseudomitjà digital Estat d'Alarma (EDATV), com Ndongo, acreditat per Periodista Digital, acumulen gairebé una desena de denúncies per incomplir diferents normes del reglament del Congrés, que es va modificar recentment per introduir un règim sancionador especial per a informadors. Aquestes denúncies s'han anat veient al Consell Consultiu de Comunicació Parlamentària (CCCP) del Congrés, en què tenen vot diputats de tots els grups -excepte PP i Vox que van renunciar a ser-hi- i que ara ha proposat expedientar-los per diferents episodis.

La mesura, segons detallen fonts del Congrés, arriba després d'un creixement "exponencial" de les denúncies contra els agitadors. En les últimes setmanes, la cambra baixa va tramitar quatre informes emesos pel Consell Consultiu de Comunicació, format per funcionaris, polítics i periodistes, per episodis "d'intolerable nivell de violència verbal" i inclús "atacs físics" a diputades de la cambra."Aquest menyspreu a la llibertat d'expressió de les diputades, constitueix una vertadera amenaça al funcionament del Congrés i un atac a l'Estat social i democràtic de dret", apunten les fonts.

]]> Mon, 08 Jun 2026 17:27:19 +0200 <![CDATA[Pedro Sánchez compareixerà al Congrés el 24 de juny per donar explicacions dels escàndols del PSOE]]> Mon, 08 Jun 2026 14:27:13 +0200 <![CDATA[Pugna sense entusiasme al PP català per la secretaria general]]> El Partit Popular de Catalunya avança cap al seu congrés, convocat per al 27 de juny, en un clima d’inèdita placidesa. No és que no hi manquin jocs d’ambicions, tot el contrari. Però sí que, acostumats a la migradesa electoral d’anys anteriors que havia aprofundit dissidències i faccions, ara els conservadors catalans afronten el futur olorant la Moncloa, mentre que Génova ha donat llum verda a la reelecció d’Alejandro Fernández. D’aquesta manera, s’ha tret tensió a la vida interna. Queden, això sí, bastants interrogants. Un d’ells és el nom del nou secretari general. 

Com ja vam informar, el nom de Juan Fernández, actual portaveu al Parlament, és el que més s’escolta aquests dies. La seva principal carta és la mateixa que va propiciar la seva designació per ser la veu del grup parlamentari: el suport decidit de l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, en aquests moments un veritable poder fàctic a la formació. I la direcció d’Alberto Núñez Feijóo sembla preferir que el número dos del partit a Catalunya no sigui algú de la corda d’Alejandro Fernández. Però el nom de l’ara portaveu no genera entusiasmes.

Molts retreuen a Juan Fernández el seu paper com a portaveu, a qui consideren “massa gris”. També assenyalen aquests dies el seu perfil professional diguem-ne auster. Nascut al barri badaloní de Llefià, Fernández no va culminar els seus estudis de dret i està lligat a Albiol des de la seva més tendra joventut: va ser elegit regidor amb només 21 anys. Ara en té quaranta. Però una sort que pot tenir l’albiolista és que en aquests moments la cursa per la secretaria general no sembla precisament el passeig de la fama. 

A Génova han dit i repetit que cal potenciar joves i dones. Això darrer és el que ha fet emergir d’entre els més disgustats per l’opció de Juan Fernández l’alternativa de Llanos de Luna, exdelegada del govern espanyol a Catalunya i actual diputada al Congrés. El seu ascens dins del PP va venir de la mà d’Alicia Sánchez Camacho. Però se li retreu poc coneixement de les interioritats de la formació, que és el que un secretari general ha d’atendre.

Alejandro Fernández, segons apunten fonts del PP català, resta del tot al marge d’aquest pols. L’actual líder del partit ha aconseguit una victòria prou clara amb la seva acceptació per part de Feijóo. Ha sortit del racó on havia estat massa temps. El seu nucli dur voldria que el secretari general fos qui ja ho va ser en el passat: Daniel Serrano, home de la total confiança de Fernández. Però és difícil que un alejandrista passi el filtre de Génova. 

Hi ha també entre els partidaris de l’actual president que de cara al futur tindran una quota de representació. Sortits de la sala de la foscor, els alexandrins podrien accedir a algun lloc de les pròximes llistes electorals. Saben que estaran vigilats i no es fan il·lusions, però com a mínim han evitat l’ostracisme. Algun d’ells veuria millor Llanos de Luna que Juan Fernández. 

Tampoc es pot descartar que aparegui un altre nom, ja que com explica un veterà del partit, “dels dos noms ara en joc, cap d’ells té l’auctoritas interna necessària”. Ja falta poc, però aquests dies seran llargs. Com passa en tots els partits a les portes d’un congrés, cada dia és una intriga i mata una ambició. 

]]> Mon, 08 Jun 2026 14:05:22 +0200 <![CDATA[ERC carrega contra Omella pel català en la visita del Papa: «No ha estat a l'altura»]]> "No ha estat a l'altura". Aquest ha estat el missatge nítid d'ERC cap a l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, per la seva gestió sobre el català en la visita del Papa a Catalunya. Elisenda Alamany, secretària general dels republicans, ha criticat que Omella no hagi treballat inicialment per la presència de la llengua i que posteriorment hagi justificat la seva absència davant la polèmica generada. Arran de l'allau de crítiques polítiques i socials, el Vaticà preveu una major presència del català en la visita papal. Ara bé, va ser Joan Planellas, arquebisbe de Tarragona, qui va fer recular Omella, tal com va avançar Nació.

Alamany ha recordat que, més enllà de l'homenatge a la Sagrada Família, la visita papal ha de servir per demostrar que Catalunya és un país amb una "llengua viva". En aquest sentit, la dirigent republicana ha insistit que hi ha hagut una "desconsideració inicial" a l'hora de traslladar al Papa la importància del català mentre que també ha carregat contra la "desídia" de la Generalitat. "Si no fos per ERC, el Govern no consideraria el català tan important", ha defensat. Alamany ha explicat que a la missa de l'estadi Olímpic hi assistirà Oriol Junqueras mentre que a la benedicció de la Torre de Jesús de la Sagrada Família hi està convidat el grup d'ERC al Parlament.

La secretària general d'ERC també ha carregat contra Junts. Alamany s'ha referit a una piulada de Carles Puigdemont que cridava a xiular contra el "renaixement del catolicisme franquista" i creu que, malgrat no referir-se a xiular el Papa, és "incoherent" amb el fet que Junts hagi demanat en persona al pontífex que parli en català durant la visita a Catalunya. Cal recordar que Míriam Nogueras i Eduard Pujol, com a respectius líders de Junts al Congrés i al Senat, han demanat a Lleó XIV que faci un "acte meravellós de respecte i amor" parlant la llengua del país.

 

Crítiques al Govern per la crisi educativa

Per altra banda, ERC ha mantingut les crítiques al Govern per la gestió de la crisi educativa. Concretament, Alamany ha acusat l'executiu de "no entendre" les reivindicacions dels docents i d'encomanar-se només a una part de la comunitat docent. "Tenen temps per continuar asseguts a negociar, però han d'entendre que Catalunya no és la de fa vint anys", ha dit la secretària general d'ERC a l'executiu socialista. Els republicans defensen un "gran acord" per recuperar la confiança dels mestres i, asseguren, el 'no' a la consulta sobre el preacord ha demostrat que no només era un conflicte salarial, mencionant aspectes com el català o les necessitats especials dels estudiants.

En una altra línia, Alamany també ha fet balanç del consell nacional del cap de setmana a Banyoles, que va servir per donar el tret de sortida al nou cicle electoral -també amb l'aprovació del reglament intern per triar candidats a Madrid-. La dirigent republicana ha expressat que encaren la nova tanda d'eleccions amb ganes de ser la primera força no només de l'independentisme sinó també del país. ERC considera que ha situat les prioritats del país a la seva agenda política i que això els permet arribar amb força a les eleccions municipals. "Les enquestes diuen que som el partit que més creix i aspirem a ser la primera força del país", ha conclòs Alamany.

]]> Mon, 08 Jun 2026 13:39:21 +0200 <![CDATA[Junts demana en persona al Papa que parli en català durant la visita a Catalunya]]> El Congrés ha rebut aquest dilluns la visita del Papa en el marc de la seva visita a l'Estat i la polèmica sobre el català ha tornat a treure el cap. Ha estat de la mà de Junts que, aprofitant la salutació de Lleó XIV amb els grups parlamentaris, li ha demanat en persona que utilitzi la llengua catalana quan trepitgi Catalunya. Tal com ha explicat la formació, els dos representants del partit li han explicat, tant en anglès com en italià, la importància que el català sigui protagonista en els actes al país.

Ha estat minuts abans de l'entrada del pontífex a la cambra baixa espanyola. Allà s'ha saludat tant amb els líders dels grups parlamentaris al Congrés com al Senat. La conversa amb Míriam Nogueras i amb Eduard Pujol ha estat més llarga que amb la resta de líders i el partit ha explicat minuts després quin ha estat el motiu. De fet, Junts ha detallat el missatge concret que han transmès la diputada i el senador: "Santedat, com Gaudí, soc català. Parlar la llengua de la terra que el rep és un acte meravellós d'amor i respecte. Espero que gaudeixi de la visita a Catalunya, la meva nació". Nogueras ha pronunciat el missatge en anglès i Pujol en italià mentre el Papa assentia.

Posteriorment, en roda de premsa des de Barcelona, el portaveu Josep Rius també ha tractat la polèmica pel català en la visita del Papa. Rius ha criticat el "trist paper subsidiari" que considera que ha assumit el Govern. El partit ha lamentat que l'executiu no hagi "desplegat la seva capacitat política ni diplomàtica davant del Vaticà per fer que el Papa usi el català". De la mateixa manera, Rius ha carregat contra el cardenal arquebisbe Joan Josep Omella per no haver fet una "defensa clara" de l'ús del català en la visita del pontífex i l'ha acusat de "menysprear" la llengua i la cultura catalana. 

El Papa, contra la polarització

En el seu discurs al Congrés, el papa Lleó XIV ha afirmat que “la pluralitat política no hauria de generar la desqualificació permanent de l’adversari. En una convivència madura, el conflicte pot convertir-se en un camí cap a la pau”. Ho ha dit en un històric discurs, el primer que fa un pontífex en el parlament espanyol, un dels plats forts del seu viatge a l'estat espanyol. Ha estat la seva intervenció més explícitament política des que va aterrar a l’estat espanyol, dissabte passat.

El pontífex ha proclamat que el món travessa una profunda crisi espiritual i social. Ha defensat el bé comú i la pau com a valor essencial en les relacions internacionals. “Tota guerra és una dolorosa derrota de la capacitat de negociar”, ha dit, assenyalant que les armes “poden generar un silenci temporal, però mai edifiquen una autèntica pau”. El Papa ha mostrat la preocupació per l’aposta d’Europa pel rearmament: “La veritable seguretat prové de la justícia i el dret internacional, posant la vida dels pobles per damunt dels interessos que es beneficien de les guerres”.

]]> Mon, 08 Jun 2026 11:37:40 +0200 <![CDATA[Dos partits i dos expresidents: les grans absències al Congrés per la visita del Papa]]> El Congrés s'ha vestit avui de gala per rebre el Papa Lleó XIV, el primer pontífex que fa un discurs a la cambra baixa espanyola. Hi havia els càrrecs institucionals de més importància a l'Estat i també la majoria de partits polítics amb representació parlamentària. També convidats de rellevància com el president de la Generalitat, Salvador Illa. Ara bé, hi ha hagut quatre grans absències per motius diferents: hi han faltat dos partits polítics i dos expresidents espanyols.

Han estat Podem i el BNG els dos partits que han decidit plantar el Papa en la seva visita al Congrés. Des de la formació galleguista s'assegura que no té sentit que el Congrés aculli un líder religiós, motiu pel qual no veuen necessari participar d'una sessió extraordinària per escoltar el discurs de Lleó XIV. El partit morat va una mica més enllà i també critica que el pontífex és "còmplice" dels abusos de l'Església catòlica. Els partits catalans, ERC i Junts, i els bascos, PNB i Bildu, sí que han participat de la rebuda del Papa.

Per altra banda, el Congrés també ha convidat els quatre expresidents espanyols que encara són vius. Ara bé, finalment només hi han assistit els dos del PP, que són José María Aznar i Mariano Rajoy. José Luís Rodríguez Zapatero ja va anunciar que no participaria en cap acte de la visita papal perquè vol centrar-se en la seva defensa en el cas Plus Ultra pel qual es troba imputat. Felipe González tampoc participa en l'acte, si bé va estar present en altres celebrats el cap de setmana.

El Papa, contra la polarització

En el seu discurs al Congrés, el papa Lleó XIV ha afirmat que “la pluralitat política no hauria de generar la desqualificació permanent de l’adversari. En una convivència madura, el conflicte pot convertir-se en un camí cap a la pau”. Ho ha dit en un històric discurs, el primer que fa un pontífex en el parlament espanyol, un dels plats forts del seu viatge a l'estat espanyol. Ha estat la seva intervenció més explícitament política des que va aterrar a l’estat espanyol, dissabte passat.

El pontífex ha proclamat que el món travessa una profunda crisi espiritual i social. Ha defensat el bé comú i la pau com a valor essencial en les relacions internacionals. “Tota guerra és una dolorosa derrota de la capacitat de negociar”, ha dit, assenyalant que les armes “poden generar un silenci temporal, però mai edifiquen una autèntica pau”. El Papa ha mostrat la preocupació per l’aposta d’Europa pel rearmament: “La veritable seguretat prové de la justícia i el dret internacional, posant la vida dels pobles per damunt dels interessos que es beneficien de les guerres”.

]]> Mon, 08 Jun 2026 11:49:18 +0200 <![CDATA[Què esperar de Lleó XIV]]> L'arribada de Lleó XIV a Espanya ha estat fulgurant. Tal com era de preveure, Madrid, una de les grans metròpolis conservadores d'Europa i una ciutat molt donada als grans esdeveniments, li ha ofert una rebuda massiva i amable. El Papa és, més enllà d'un líder espiritual per a centenars de milions de persones, un líder mundial que exerceix una gran influència geopolítica i que opera en un context de crisi del multilateralisme i auge dels populismes.

[Si vols rebre El Despertador cada dia al teu correu i sense publicitat, fes-te gratuïtament soci de Nació i subscriu-te al butlletí]

A diferència de Benet XVI, un sant pare amb una agenda conservadora i que va arriscar poc políticament, Lleó XIV transita, per ara i sense tanta vehemència, pel camí marcat pel papa Francesc. Així, es beneficia del corrent de simpatia que, cap a les idees que ha propagat el Vaticà en els darrers temps, va provocar l'anterior Papa també entre els sectors més secularitzats.

Davant les guerres, les desigualtats, l'individualisme i l'ultraconservadorisme que vol transitar dels marges al cor de l'Església catòlica -també passa a l'Islam, el judaisme o l'evangelisme-, el Vaticà ha optat per una posició moderada. I això, ara i aquí, és tenir una posició més progressista i tenir-se-les amb Donald Trump com ja ha fet. Per això el Papa, a més de reivindicar la fe i la religiositat, ha aterrat a Espanya amb crides contra una confrontació amb la qual té més a veure la dreta ansiosa de recuperar el poder que l'esquerra i avisant els seus que ningú "pot agenollar-se davant de Déu mentre menysprea el germà". Tothom escolta el que vol i ho interpreta com vol, però l'extrema dreta no pot estar complaguda.

Avui Lleó XIV serà el primer Papa que adreci un discurs al Congrés, on només el boicotejaran Podem i el BNG. Ho farà en la doble condició de Sant Pare i de cap d'Estat. El darrer a fer-ho va ser l'ucraïnès Volodímir Zelenski el 2022 per instar al compromís espanyol i europeu després de la invasió del seu país per part de Rússia. S'espera que no defugi grans assumptes com ara les guerres o el debat migratori, però entre línies pot deixar anar algun missatge de preocupació per la corrupció i la creixent crispació política espanyola que amenaça de convertir en inservible la legislatura.

És possible que el Papa faci, en el to i en el fons, discursos lleument diferenciats a Madrid i a Catalunya, on visitarà Barcelona, Montserrat i Brians. El Vaticà sap que són realitats polítiques diferenciades encara que alguns dels seus delegats, com ara l'arquebisbe Omella, facin veure que no i siguin poc sensibles a temes que al nostre país ho són molt, com ara la llengua. Ha estat a punt de posar en risc la bona rebuda a Lleó XIV a més de passar-se pel clatell la carta pastoral Arrels Cristianes de Catalunya, que deixa clar que el català és la "llengua pròpia" del país i que hauria de vincular tots els bisbes. L'entrevista a Dolors Fernàndez, de Justícia i Pau, és eloqüent. 

Explicava Miquel Urmeneta en aquesta informació que els estudis demoscòpics demostren que, malgrat el descens de la pràctica religiosa a Catalunya, la societat té predisposició a escoltar discursos com els de Lleó XIV si sintonitzen amb els interessos i la sensibilitat majoritària. Veurem que dona de si aquests dies el seu pas i fins a quin punt l'Església està disposada a implicar-se, malgrat els seus errors, pecats i mancances històriques, en ser un agent de concòrdia, convivència, respecte a la diversitat, i lluita contra les injustícies que provoquen les desigualtats creixents.

Avui no et perdis

El passadís

Personalitats com Pep Guardiola, Joan Laporta, Pedro Sánchez o Salvador Illa han estat vistes aquest cap de setmana a la zona VIP del festival Primavera Sound de Barcelona, el més massiu dels que se celebren a la ciutat tot i que els preus per al públic general són cada cop més privatius com explica Guillem Maneja. Van poder escoltar grups com The Cure, Kneecap o Gorillaz. Dissabte, Sánchez va aparèixer per sorpresa amb la seva esposa, Begoña Gómez, i amb el matrimoni Illa després d'haver rebut al matí a Lleó XIV a Barajas. Al Motel Primavera van coincidir amb l'exentrenador del Barça, que anava acompanyat de la seva exdona Cristina Serra, els periodistes Ricard Ustrell i Jordi Basté, el líder de Pimec Antoni Cañete o el president del grup d'ERC al Parlament Josep Maria Jové, entre altres. A aquest últim li agrada molt la música heavy i al Primavera no se n'escolta gaire, però sí que va aprofitar, segons m'expliquen, per parlar distesament amb Sánchez i Illa, amb qui el seu partit té molts assumptes pendents.

Vist i llegit

Setmana de visita papal, de proves de la selectivitat, vagues de mestres, i també d'inauguració del Mundial als Estats Units, Mèxic i Canadà. Serà el més participat de la història i té molt trellat geopolític. El futbol és política i també és cultura. I això abordava aquest cap de setmana el suplement cultural d'El País. Un Babelia coral amb un text introductori de Ramon Besa repassava la llarga producció que en narrativa, crònica, art, cinema i música ens ha llegat l'esport rei excitant el talent i la creació. Em quedo amb el mític Cuentos de futbol de Jorge Valdano, una lectura plaent, i amb Kubala del gran Joan Manuel Serrat, una cançó que connecta amb la màgia dels ídols d'infància i les poques alegries d'un país en blanc i negre. Podeu recuperar aquí la tria sencera del diari.   

Pilota a l'olla

Les irregularitats amb el vot per correu van retardar les eleccions del Reial Madrid. Tal vegada hi tingui alguna cosa a veure que feia més de vint anys que no es donava veu als socis i que la democràcia interna al Bernabéu estigui alguna cosa més que rovellada. En tot cas, Florentino Pérez torna a guanyar malgrat que se li han vist les costures i és evident que té oposició entre la massa social. Veurem ara si, amb el polèmic José Mourinho, el club blanc és capaç de reconstruir-se esportivament de forma ràpida i quin és el futur societari del club. Pérez vol vendre'n una part a un inversor extern per saber el valor real que té l'entitat.

[Si vols rebre El Despertador cada dia al teu correu i sense publicitat, fes-te gratuïtament soci de Nació i subscriu-te al butlletí]

]]> Mon, 08 Jun 2026 06:10:21 +0200 <![CDATA[Un pet com un aglà]]> El PSC té tot el que volia el 2017: Catalunya no s’ha separat d’Espanya, i el partit mana a totes les institucions. Eren les dues coses que havien de passar per tornar al camí del creixement, la prosperitat, la pau social i el bon funcionament dels serveis públics, deixant enrere la incertesa, la divisió interna, la paràlisi econòmica i el desgovern provocat per la quimera independentista. Per sortir de l’atzucac, calia centrar-se en els problemes reals de la Catalunya real i recuperar la sintonia amb el govern d’Espanya. Els irresponsables havien de deixar de governar, i els adults havien de tornar a prendre el control total de la situació. PSC, Foment, CCOO i UGT, la Caixa, La Vanguardia i el Periódico. Els actors de sempre menys Convergència, caiguda en combat contra ella mateixa, per superar la febrada adolescent del procés.

I és cert que han recuperat el control del vaixell. Ara mateix, tothom que pren decisions a Catalunya ho fa en clau de règim del 78. Però la promesa dels vells capitans retornats no s’està complint i els malestars no remeten: els serveis públics estan més desbordats ara que no fa deu anys, la llengua retrocedeix, els trens no funcionen, els salaris perden poder adquisitiu, i la gent no es pot permetre comprar o llogar un pis. Desapareguda la polseguera del procés, s’ha tornat a fer visible la crua realitat d’una Catalunya inviable, atrapada per la combinació letal de dèficit fiscal, manca de sobirania política, explosió demogràfica i elits immobilistes.

Estirant la metàfora, els vells capitans han recuperat el control del vaixell, sí, però l’embarcació està avariada i l’únic que fa és donar voltes en cercle sobre ella mateixa. El procés no va ser un caprici irresponsable, ni una suggestió col·lectiva, ni un invent de Convergència per tapar les retallades, ni cap de les caricatures que se n’han volgut fer. Va ser la resposta-proposta radical de mig país als problemes greus del país sencer. Una resposta-proposta rupturista que va ser víctima de la pròpia inconsistència i ingenuïtat, en especial amb relació a quina seria la resposta de l’statu quo. Però hi va haver procés perquè les costures del país petaven, i deu anys després, sota el comandament del bloc de la pacificació, encara peten més. Les condicions objectives són les que eren, corregides i augmentades: simplement, una Catalunya de vuit milions pròspera és inviable sense sobirania.

És només qüestió de temps que la inviabilitat del país torni a provocar un terratrèmol com el de 2017. Amb nous protagonistes, nous relats i noves formes organitzatives, però amb el mateix teló de fons, perquè els problemes reals de la Catalunya real no caben en el vestit autonòmic. Serà per l’escola, per la sanitat, pels lloguers, pels trens, per la llengua, per un govern PP-VOX, o per tot alhora, però això farà un pet com un aglà.

]]> Sat, 06 Jun 2026 20:26:09 +0200 <![CDATA[Esquerra exigeix al Govern que torni a negociar amb els sindicats educatius]]> Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) exigeix al Govern que torni a la taula de negociació amb els sindicats perquè "els mestres puguin fer de mestres". La secretària general del partit, Elisenda Alamany, considera que l'executiu català necessita "una cura d'humilitat per afrontar el conflicte" i demana que es desbloquegi la situació per donar "una resposta que estigui a l'altura del país".

En el consell nacional que el partit celebra a Banyoles, Alamany també ha demanat als futurs candidats a les municipals "guanyar la identitat" amb els valors progressistes que representa la formació. "Cap partit polític s'assembla tant al país, pot representar tant el país com Esquerra Republicana", ha reivindicat la secretària general d'ERC.

"Els dirigents polítics que portem els nostres fills i filles a l'escola pública sabem què diuen les pancartes que pengen a les escoles i parlen del futur", ha remarcat, mentre exigia que la consellera Niubó es torni a asseure amb els sindicats per trobar una solució que estigui "a l'altura del país".

La secretària general d'ERC ha reivindicat el seu partit com qui "millor pot representar" Catalunya. "Som l'únic partit polític fort a l'àrea metropolitana, present en un poble petit de l'Alt Empordà. Cap partit polític s'assembla tant al país, pot representar tant el país com Esquerra Republicana", ha assenyalat.

"Guanyar la batalla de la identitat"

Davant d'uns 250 militants, molts d'ells candidats a les properes municipals, Alamany ha demanat "guanyar la batalla de la identitat" des dels valors progressistes que representa Esquerra. La secretària general del partit ha destacat que la identitat "no és una bandera buida", sinó "un símptoma de comunitat".

"Quan anem a alguns llocs i diem aquest lloc no té identitat, no té personalitat, és perquè no hi ha una comunitat al darrere. És perquè segurament no hi ha una llengua, no hi ha una cultura, és un lloc de pas. I no ens podem permetre que Catalunya sigui un lloc de pas", ha reblat.

Crítica al PSC

Alamany també ha carregat contra el PSC perquè "diu que pots ser català passant de puntetes pel nostre país, que no cal respectar la llengua, que no cal integrar-te a la comunitat que tens al teu voltant". En aquest sentit, la líder d'ERC ha demanat evitar "el reaccionarisme i el cosmopolitisme naïf".

Finalment, Alamany ha apostat perquè el partit sigui "el carrer gran de l'independentisme" i no "la casa gran que no es mou i on es poden tancar les persianes", en referència a l'antiga Convergència i Unió. Els assistents han ovacionat el discurs -que també ha carregat constantment contra l'extrema dreta-, just abans de l'entrega de distintius que Alamany i el president del partit, Oriol Junqueras, han fet a militants que porten 25 anys al partit.

]]> Sat, 06 Jun 2026 13:58:08 +0200 <![CDATA[El jutge de la trama del PSOE no demanarà informació econòmica del PSC, tal com volia l'UCO]]> El jutge de l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz, ha descartat demanar a l'Agència Tributària informació econòmica sobre el PSC relativa als anys 2024 i 2025 tal com volia la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil. Pedraz restringeix l'ofici al PSOE a nou persones jurídiques més i a tres de físiques. En canvi, el magistrat sí ha atès la petició de la benemèrita per requerir documentació sobre la relació comercial del grup empresarial IKI tant amb el PSC com amb el PSOE. L'UCO demanava també al jutge que emetés un ofici per sol·licitar informació a diversos bancs. En aquest punt, Pedraz demana als investigadors que especifiquin quins comptes concrets vol que s'investiguin abans de resoldre si fa o no l'ofici.

]]> Fri, 05 Jun 2026 18:35:05 +0200 <![CDATA[«All in» de Sánchez per sobreviure al 2026]]> MADRID | Els pronòstics de Polymarket atorguen un 71% de probabilitats que Pedro Sánchez continuï a la Moncloa l'1 de gener del 2027, i el president espanyol està obligat a apostar el seu futur personal i el del PSOE a fer-ho realitat. Un all in que desafia les investigacions, la pressió dels socis, el calendari judicial i l’allau d’escàndols dels pròxims mesos. La UCO atia una imputació del president i del PSOE, i Sánchez opta per resistir i allargar la legislatura fins al 2027. Sap que -com va passar amb González l'any 1993- guanyar temps pot enterrar el partit. Però també que és l'única oportunitat de sobreviure políticament. No és una aposta cega. Té un pla.

"Sabem què estem fent", diu un membre del seu equip. El president acaba d'anunciar uns pressupostos generals de l'Estat que tothom intueix que no van enlloc. Però la maniobra li permet recuperar la iniciativa, projectar les eleccions més enllà del 2026 i provar de canviar el marc de la corrupció pel de les polítiques socials. Xuta la pilota endavant perquè creu que, en breu, podrà recuperar l'alè... I el favor de Junts.

"Si l'amnistia està arreglada, Junts ha de passar pantalla", afegeix el seu entorn. El mes de juny pot ser clau en aquest pla de supervivència. Sense Junts no hi ha legislatura. La Moncloa espera que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) resolgui abans de l'estiu les qüestions prejudicials, fet que donarà via lliure al Tribunal Constitucional (TC) per tancar la carpeta. L’objectiu és que el procés estigui enllestit al mes de setembre, amb marge, encara, per fer possible el retorn de Carles Puigdemont i encarrilar la relació. 

Junts és una peça essencial en el full de ruta, però no l'única. Malgrat que el PNB manté la petició d'eleccions anticipades, la fotografia de dijous d'Aitor Esteban i el líder del PSE, Eneko Andueza, fa somniar en un acostament amb els nacionalistes bascos. El compromís de Sánchez de no fer coincidir les generals amb les municipals i forals del 23 de maig del 2027 rebaixa la tensió. No hi haurà superdiumenge, que és el que temien el PNB.

"Hi ha partit"

La Moncloa pedala per fer realitat el pla i espera que, arribats al setembre, Junts i PNB s'abstinguin o votin a favor del sostre de despesa, que obre la porta -o la tanca- a la tramitació del projecte. "Hi ha partit", sosté l’equip de Sánchez. El cert, però, és que de la mateixa manera que el president del govern espanyol utilitza estratègicament aquests pressupostos, els grups els abordaran com el que són, una qüestió de confiança encoberta.

Per aquest motiu hi ha poques possibilitats que els comptes superin el seu segon match point, les esmenes a la totalitat que s'han de votar a finals de novembre. Serà l'excusa del president espanyol per convocar comicis? Si opta per aquesta via, podrà presentar els comptes com un programa electoral. Uns números expansius i plens de focs artificials que els socis s'han negat a aprovar malgrat les necessitats socials. 

Mentrestant, el president espanyol haurà guanyat una tardor sencera per provar de revifar el partit, preparar una campanya electoral i complir la seva promesa de convocar les eleccions el 2027. Un pla sense fissures tret del fet que el president no controla l'agenda judicial, i com ha passat tantes vegades, de la mateixa manera que ell té un calendari, la judicatura en té un altre de molt diferent.

Feijóo espera

"Serà un calvari. Sánchez pensa que el temps jugarà a favor seu, però això no millorarà" diu l’entorn més immediat d'Alberto Núñez Feijóo, que també té un pla. Com va fer Mariano Rajoy respecte al procés independentista, el líder del PP espera que els jutges i la resta d'actors li facin la feina. Només presentarà una moció de censura si té els vots per guanyar-la. Si no, esperarà que el PSOE es desfaci sota la pluja de titulars.

Té bones cartes. Els informes de la UCO i els sumaris obren la porta a una possible imputació, tant de Sánchez com del PSOE. La prioritat de la investigació se centra en demostrar un finançament irregular del PSOE, com apunten les peticions del jutge Pedraz sobre els comptes bancaris del partit i el registre a l'empresa Tubos Reunidos.

Justament, la línia vermella que han posat alguns socis per abandonar el president.

]]> Sun, 07 Jun 2026 08:01:00 +0200 <![CDATA[Junqueras i Rufián coincideixen (per vies diferents) en l'apropament d'Esquerra a Compromís]]> Són dos moviments que no estan relacionats, però que s'han produït aquest divendres en paral·lel. Per una banda, Oriol Junqueras ha expressat de manera pública el seu "desig i voluntat" -sense cap avenç per ara, com apunten fonts d'ERC- que Esquerra concorri a les eleccions del País Valencià dins del paraigua de Compromís. I per l'altra, Gabriel Rufián ha anunciat que la seva tercera trobada de la gira a la recerca d'un front d'esquerres serà amb Mònica Oltra, que torna a la política després dels seus afers judicials. No hi ha un vincle directe entre els dos fets, però el que queda clar és que els republicans assagen un apropament amb els valencianistes.

Junqueras vol que ERC tregui el cap al País Valencià més enllà de ser residual, que és el que li ha passat històricament. De fet, el partit agrupa només dotze regidors avui dia a tot el País Valencià i a les últimes eleccions a la Generalitat tot just va poder replegar 4.500 vots. En paral·lel, l'objectiu de Rufián és un altre, perquè la conversa amb Oltra és una més de les que ja ha mantingut amb Emilio Delgado a Madrid i amb Irene Montero a Barcelona per mirar de trobar complicitats per teixir un front d'esquerres que ERC -i altres actors que haurien de participar a la fórmula- rebutgen de manera contundent.

Una coalició entre Compromís i Esquerra?

"Faré tot el possible perquè passi. Si no ha passat fins al moment ha estat perquè n'hi ha hagut d'altres que no han fet tot el possible perquè succeís", ha dit Junqueras sobre un acord amb Compromís responent a la pregunta d'un estudiant de la Universitat Pompeu Fabra durant una roda de premsa que organitzava la mateixa universitat i el Diari de Barcelona. Junqueras ja ha recordat que a les Illes Balears el seu partit es troba integrat a la formació Ara Més, que agrupa Més per Mallorca, Més per Menorca o Ara Eivissa. De fet, aquest espai treballa en un full de ruta compartit per poder consolidar la marca més enllà de les de cada illa, que ja són fortes als seus territoris.

No és pot dir que, des que Junqueras és president d'ERC, no hagi intentat que el partit tregui el cap al País Valencià. De fet, en els primers anys de la seva arribada al càrrec, els republicans van treure els seus resultats més dignes en un territori complicat. De fet, el 2015 ERC va liderar la marca Acord Ciutadà que incloïa Els Verds o Esquerra Unida entre altres, l'intent més ambició d'aconseguir representació a les Corts valencianes, però els més de 100.000 vots rebuts no van ser suficients per obtenir un escó. A les municipals d'aquell mateix any, ERC del País Valencià va aconseguir el rècord de vint regidors, mentre que ara es conforma amb dotze, alguns dins les llistes de Compromís.

El front d'esquerres, a debat entre Rufián i Oltra

En paral·lel al desig de Junqueras de confluir amb Compromís al País Valencià -idea que comparteix Rufián, apunten des del seu entorn-, el cap de files a Madrid ha anunciat aquest divendres un acte a València amb Mònica Oltra, procedent d'Esquerra Unida. En l'acte a Barcelona amb Montero, de fet, el cap de files d'ERC a Madrid ja havia expressat la voluntat de tenir un col·loqui amb Oltra després que hagi tornat a la política i s'hagi postulat com a candidata a l'alcaldia de la capital valenciana. L'acte serà el 19 de juny i tots dos protagonistes comparteixen la voluntat d'aglutinar l'esquerra a través d'una fórmula encara per determinar i que genera tensions públiques a ERC, però també a Compromís, amb Joan Baldoví, procedent del Bloc Nacionalista Valencià, tancant la porta al front d'esquerres.

Com a tots els partits implicats, a Compromís també hi ha veus favorables i contràries a la idea de Rufián. Un referent del nacionalisme valencià, Enric Morera, del Bloc, president de les Corts valencianes en les dues legislatures del Botànic, se sumava aquesta setmana a una de les propostes que ha fet el cap de files d'ERC a Madrid. Morera compartia un mapa que situava cada esquerra sobiranista al seu territori, amb ERC a Catalunya, Compromís al País Valencià o Ara Més a les Illes Balears, i deia: "Cadascú a casa seva i ja ens coordinarem després". Una opció que, això sí, deixaria Sumar i els Comuns en un segon pla difícil d'acceptar.

Compromís, a la recerca del sorpasso

L'interès verbalitzat de Junqueras per poder confluir amb Compromís arriba en ple moment d'auge de Compromís al País Valencià i en un moment on es qüestiona l'aliança amb Sumar a l'Estat. De fet, una de les dues diputades de l'espai de Compromís ha abandonat el grup parlamentari dels de Yolanda Díaz i ha passat al grup mixt. Tornant al País Valencià, les enquestes somriuen als de Joan Baldoví, que han agafat la bandera de l'oposició contundent al PP, especialment després de la tràgica gestió de la dana per part de Carlos Mazón.

Una enquesta interna de Compromís publicada el passat febrer situava un empat tècnic a quatre bandes amb Vox, el PP i el PSPV. Concretament, els valencianistes empataven amb l'extrema dreta amb una xifra d'entre 25 i 26 escons mentre que els dos partits tradicionals n'obtenien un de menys. Aquesta mateixa setmana, una altra enquesta rebaixava les xifres i situava a Compromís entre els 20 i els 22 escons, però molt per sobre dels 15 actuals i dibuixant un possible sorpasso als socialistes, que encara poden anar més a la baixa si continuen els escàndols judicials del PSOE. El context, doncs, convida a una entesa d'ERC amb Compromís al País Valencià.

]]> Fri, 05 Jun 2026 17:31:28 +0200 <![CDATA[Sánchez descarta fer coincidir les eleccions espanyoles amb les municipals i es desmarca de Leire Díez]]> El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha descartat aquest divendres un "superdiumenge electoral" en què coincideixin les eleccions generals amb les autonòmiques i municipals, previstes per al mes de maig del 2027. "No hi haurà un superdiumenge electoral", ha assenyalat Sánchez en una atenció a mitjans en arribar a la cimera Unió Europea (UE)-Balcans Occidentals, que se celebra aquest divendres a Tivat (Montenegro).

Sánchez ha assegurat que "hi ha un debat que s'ha de substanciar" i s'ha de centrar en els alcaldes i els presidents autonòmics en aquelles comunitats on se celebrin eleccions. "El que sí que els puc garantir als espanyols i a tots els partits polítics és que per descomptat no hi haurà un superdiumenge electoral", ha reiterat.

També ha assegurat que mai va tenir informació sobre les activitats o "trifulgues" de l'exmilitant Leire Díez i assegura que no "les hauria tolerat". "No vaig avalar mai, mai vaig tenir informació, ni mai vaig tenir coneixement d'alguna cosa que mai no hagués tolerat", ha manifestat. "De fet, sempre he estat molt clar en això, jo no faig ni he fet el que altres sí que em van fer a mi", ha indicat a continuació.

D'aquesta manera ha sortit al pas de les al·lusions de l'exmilitant del PSOE als missatges analitzats per la UCO en el seu informe sobre el cas en què ella deixa anar que Sánchez podria tenir coneixement de les seves activitats, dedicades presumptament a entorpir investigacions judicials al PSOE i al Govern.

A més, ha mostrat el seu suport a la presidenta del partit, Cristina Narbona, esmentada pels investigadors per haver mantingut contactes amb Díez i també ha donat suport a la directora de la Guàrdia Civil, Mercedes González, després de conèixer-se que es va reunir diverses vegades amb l'exmilitant.

En tot cas ha deixat oberta la porta que el PSOE prengui mesures, encara que de moment els serveis jurídics del partit estan analitzant tota la informació i més endavant decidiran els "passes següents" a fer.

]]> Fri, 05 Jun 2026 12:31:10 +0200 <![CDATA[Junqueras evita el xoc amb Rufián davant els estudiants: «Vull que sigui el candidat a Madrid»]]> Fa tot just dos mesos, Gabriel Rufián omplia la Universitat Pompeu Fabra amb Irene Montero per escenificar a Barcelona la seva proposta de front d'esquerres. I aquest divendres, ha estat Oriol Junqueras qui ha assistit a una roda de premsa protagonitzada pels estudiants, en un cicle de converses amb polítics que organitza la mateixa universitat i el Diari de Barcelona. Que Rufián genera expectació entre els joves ha estat una evidència amb les primeres preguntes dels estudiants, però Junqueras ha evitat el xoc amb el cap de files de Madrid i ha deixat clar que compta amb ell: "Vull que sigui el candidat al Congrés".

"Amb el Gabriel ens uneix una amistat llarga i intensa, comparteixo les seves inquietuds i proposa el mateix que ERC", ha assegurat el president d'ERC. En tot cas, Junqueras ha reiterat que el seu partit concorrerà a les eleccions amb les sigles republicanes i, un cop més, tanca implícitament la porta a participar d'un front d'esquerres. En paral·lel, ha tornat a rebutjar les "condicions" que Rufián ha posat per repetir com a candidat i ha reiterat que les llistes electorals d'ERC les confecciona la militància. El partit celebra aquest dissabte un consell nacional per validar el reglament intern per a les eleccions espanyoles, però Junqueras ha restat importància a si Rufián hi acudeix o no.

Junqueras també ha reivindicat que ERC és un "partit d'acollida" i per això ha obert la porta a incloure altres formacions a les seves llistes, tal com planteja Podem en alguns municipis, oferta que la direcció republicana encara estudia. També ha reivindicat les aliances a dreta i esquerra, com amb Esquerra Democràtica o amb Comunistes o EUiA respectivament. En paral·lel, Junqueras també ha verbalitzat per primera vegada que desitja que ERC del País Valencià arribi a un acord per concórrer amb Compromís de cara a les pròximes eleccions valencianes, on la formació de Joan Baldoví parteix en una posició optimista.

Que Sánchez demostri "interès real" en els pressupostos

Junqueras també ha fet la primera reacció pública del partit a la intenció de Pedro Sánchez de presentar pressupostos per al 2027. I ho ha fet amb cert escepticisme. El president republicà ha considerat que el president espanyol ha de demostrar "interès real" en tirar endavant els comptes. "Ha fet una declaració que no demostra res, no puc constatar que vulguin tenir-los", ha dit Junqueras, sobre l'anunci de Sánchez a les jornades del Cercle d'Economia aquesta mateixa setmana. En la mateixa línia, el màxim dirigent republicà ha demanat a la Moncloa que faci una oferta si vol tenir pressupostos i ha dit que no donen la legislatura per morta.

El president d'ERC també ha defensat que ERC té un compromís contra la corrupció i que faran "tot el que estigui a l'abast" per deixar-ho clar. Ara bé, ha evitat posicionar-se sobre els últims escàndols del PSOE i si afecta a la relació amb els republicans. "Tenim molts motius per sospitar que la justícia no sempre és justa", ha apuntat, afegint que és "escèptic" respecte la certesa d'algunes de les acusacions que s'han fet públiques en els últims dies. També ha demanat diferenciar la corrupció del PSOE de la del PP, recordant que els populars són l'únic partit condemnat.

Autocrítica en educació

Junqueras, a petició dels estudiants, també ha fet una llarga reflexió sobre la crisi educativa. El president d'ERC ha dit "entendre perfectament" el 'no' dels docents a la consulta sobre el preacord i ha explicat que al seu entorn tots els professionals s'havien inclinat per aquesta opció. A parer seu, el resultat demostra que el conflicte no és "només una qüestió salarial" sinó que va de "sentit professional i de vocació". El president d'ERC creu que la vocació "ha estat traïda" i que bona part del professorat sent que "no se'ls deixar fer allò que els correspon, que és ensenyar".

El dirigent republicà també ha fet autocrítica i, davant una pregunta d'un estudiant, ha admès que el seu partit, que va tenir funcions de govern al Departament d'Educació, també té responsabilitat en la crisi. "No vam cuidar la importància de l'ensenyament", ha considerat Junqueras, que ha demanat donar pes als continguts i al coneixement perquè el foment de l'esperit crític pugui ser una realitat. Sobre la crisi educativa actual, el president d'ERC ha insistit que hi ha un paquet de 500 milions d'euros addicionals als pressupostos que han de servir perquè el Govern solucioni el conflicte.

]]> Fri, 05 Jun 2026 13:44:32 +0200 <![CDATA[Per què els votants d'esquerres toleren menys la corrupció]]> Les sospites de corrupció fa temps que envolten l’entorn del president del govern espanyol, Pedro Sánchez. La ciutadania observa atònita com les diferents trames de (presumpta) corrupció, d’interessos fraudulents o d’abús de poder es van escampant com una taca d'oli al voltant de l’executiu espanyol. Per molt que s’al·ludeixi al lawfare, el qual és, probablement i sigui dit de passada, una bona part de la història, es va estenent la idea que el nucli del govern espanyol no en quedarà indemne.

El PSOE, com el PP, té un ampli historial de casos de corrupció a la seva motxilla. Uns casos que han provocat sovint crisis de govern, l’avançament de les eleccions o la pèrdua de l’executiu, com li va passar a Mariano Rajoy quan el van desallotjar de la presidència després d’una moció de censura articulada arran de la condemna per la comptabilitat paral·lela del PP. 

Només el temps dirà si Pedro Sánchez aguantarà al capdavant de l’executiu espanyol. Sigui com sigui, les trames d’aquests dies han tornat a posar sobre la taula un debat recurrent: la idea que a l’esquerra la penalitza (molt) més la corrupció que la dreta. En fer aquesta afirmació molts solen referenciar diferents “evidències”: des de la incapacitat de la societat del País Valencià de penalitzar la corrupció del PP autonòmic fins a la rapidesa en com es castiga alcaldes d’esquerres quan hi ha sospites de corrupció. Amb tot, en aquest cas, i per les troballes que tenim fins ara, sembla que el saber popular tindria raó.

Als "nostres" els perdonem més

Què en sabem d’aquesta possible penalització “a la carta” en funció de la ideologia de la persona? En un experiment elaborat el 2010 a l’estat espanyol, es mostrava que la corrupció es valorava molt diferent en funció de si el partit que governava era proper als postulats de la persona o pertanyia a l’oposició. Quan és dels nostres, una part important de la ciutadania mira cap a un altre costat. Aquesta tendència es detectava entre els partidaris de totes les formacions polítiques, però era més habitual pels que es declaraven propers al PP. Dit d’una altra manera, si el PP era el partit corrupte i la persona que ho valorava també era del PP, es considerava que el cas de corrupció era menys greu. En canvi, quan els partidaris del PSOE valoraven la corrupció del PSOE, eren més crítics. 

En els últims anys hem après que, a banda de considerar menys greu la corrupció dels “nostres” que dels “altres”, el càstig electoral sovint no es produeix per la manca d’alternatives. El fet que sovint la dreta estigui menys fragmentada que l’esquerra, com a mínim en relació a les opcions amb representació als parlaments, fa que una bona part de ciutadans els continuïn votant, encara que sigui amb una pinça al nas. La dreta sol ser un col·lectiu que, en termes genèrics, sol participar més i, per tant, l’abstenció com a senyal de penalització és una opció que es contempla menys.

Més enllà de l’oferta política, però, hi hauria com a mínim tres factors més que empenyen als votants conservadors a ser més proclius a la laxitud davant dels casos de corrupció. 

El cinisme informatiu de la dreta

Primer, els conservadors tenen una tendència més elevada a no saber distingir entre notícies verídiques i notícies falses. Aquesta tendència no és necessàriament fruit d’un nivell educatiu menor o d’un interès per la política més baix (sovint tot al contrari), sinó que ve explicat parcialment pel fet que bona part de les notícies falses escampen idees properes a posicions conservadores. Aquest patró acaba provocant uns més alts nivells de cinisme informatiu entre els votants conservadors, la qual cosa els predisposa a creure’s menys que la corrupció dels seus sigui veritat o greu. 

L'esquerra és més exigent

Segon, hi ha un factor associat a la psicologia política d’uns i altres. Els votants d’esquerres solen tenir una puntuació major en l’anomenada escala d’“obertura a l’experiència” (openness), és a dir, en la disposició d’una persona cap a la curiositat, la creativitat, l'exploració de noves idees i la cerca de noves vivències. Aquest tret predisposa a l’electorat d’esquerres a ser més receptiu a la informació negativa que en l’electorat conservador. D’una forma similar, una part important de l’esquerra, en comparació als votants conservadors, valora marginalment més la competència i la integritat dels seus polítics. No és que els votants conservadors això no ho valorin, sinó que posen èmfasi en altres assumptes.

Un electorat més pacient

Finalment, els votants conservadors solen donar més importància a la tradició i prioritzen els canvis graduals, encara que no sempre siguin coherents amb els seus postulats ideològics (d’aquí podria venir la idea que són més “pràctics”). La voluntat de mantenir cert ordre, estabilitat i de no empènyer a un canvi estructural fa que siguin menys proclius, de bones a primers, a acceptar els casos de corrupció dels seus o al “cremar-ho tot” de forma ràpida.

Amb tot, no hi ha un únic factor que empeny als conservadors a castigar menys la corrupció ni sens dubte és un patró universal. Com sempre en aquests processos, hi ha una qüestió de grau i de credibilitat. També per part de l’esquerra. Veurem si, arran del que vivim aquests dies, la idea “que ve el llop”, entès com un govern de coalició PP-Vox, és suficient perquè el PSOE i Sánchez mantinguin el poder, encara que sigui fent que força votants ho facin amb una pinça al nas.
 

]]> Sat, 06 Jun 2026 19:55:18 +0200 <![CDATA[L'UCO demana informació tributària del PSOE i el PSC de 2024 i 2025]]> La Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil ha demanat al jutge que reclami a l'Agència Tributària i a diverses entitats bancàries informació financera del PSOE i el PSC dels anys 2024 i 2025, i també de l'exsenador socialista Gaspar Zarrías, entre d'altres. En un ofici de l'1 de juny recollit per Efe i diversos mitjans, l'UCO demana a Santiago Pedraz "informació addicional tributària i bancària" dels socialistes i diverses empreses de Zarrías, i també dels advocats Ismael Oliver i Jacobo Teijelo, investigats als cas Leire Díez.

Els investigadors també demanen al jutge informació sobre les "relacions comercials" que va mantenir el Grup IKI amb el PSOE i el PSC els anys 2024 i 2025, amb contractes, factures i justificants de pagament, Amb aquest moviment, la Guàrdia Civil vol aprofundir en el suposat pagament de 20.000 euros en anuncis de campanya del PSC que va autoritzar Santos Cerdán a Crónica Libre, un digital implicat en la trama de les clavegueres del PSOE.

La Guàrdia Civil apunta que la suposada trama de Cerdán i Díez buscava "protegir" el partit dels atacs judicials. Una de les derivades de la investigació fa referència a 20.000 euros que el PSOE va pagar a Crónica Libre mitjançant anuncis per a la campanya electoral del PSC en les eleccions al Parlament del 2024. Basant-se en missatges entre Díez i la periodista d'aquest digital Patricia López, ja morta, i en uns àudios publicats fa unes setmanes per El Confidencial, l'UCO arriba a la conclusió que el digital va cobrar uns 20.000 euros en bàners publicitaris de la campanya del PSC. En concret, l'agència de mitjans que feia la campanya va inserir els anuncis i va pagar per ordre del PSOE.

En un comunicat dimarts al vespre, el PSC assegura que ha actuat sempre "amb transparència i complint la llei electoral" i recorda que tot ha estat avalat per la Sindicatura de Comptes i el Tribunal de Comptes. També nega cap mena de relació amb l'agència Grup IKI i que s'hagi contractat amb l'empresa de Crónica Libre. El partit assegura que totes les despeses han estat auditades, i que continuarà col·laborant amb la justícia. 

]]> Thu, 04 Jun 2026 18:28:49 +0200 <![CDATA[«Vitaminar els plurinacionals»: el full de ruta d'Iván Redondo perquè Sánchez torni a guanyar]]> “Queda poc pel darrer ball i el full de ruta ara és pressupostos, plurinacionalitat i eleccions”. L’exgurú de Pedro Sánchez, Iván Redondo, ha presentat aquest dijous el seu llibre El Manual, on explica la seva experiència a la Moncloa durant tres anys com a director del gabinet de la Presidència. Una experiència que fa la sensació que enyora. Per si de cas, ha ofert el seu full de ruta per a una nova victòria de “la majoria transversal, plurinacional i perifèrica”, que ha anomenat els “pluris”, i que han de ser "vitamitzats" si es vol revalidar la majoria de la investidura.   

Redondo, que ha estat presentat per Toni Aira, ha mantingut un diàleg amb Helena Garcia Melero i Toni Bolaño a l’Auditori UPF School of Management. Després d’un intercanvi d’afecte entre Redondo i Bolaño, amics personals que han travessat problemes greus de salut, Redondo ha començat fort: “La gent està cansada d’odi, divisió, polarització. Hi ha gent que vol emocions positives i que les transmeti pot guanyar les eleccions municipals”.

Iván Redondo ha afirmat que “l’esquerra pot guanyar en vots les properes municipals i pot guanyar les eleccions generals” perquè hi ha un bloc del no, però caldrà aplegar tot un bloc del sí. Ha relatat aquesta setmana com “d’esperança” perquè ha començat especulant-se entorn la moció de censura i està acabant amb l’anunci de Pedro Sánchez de presentar pressupostos. 

L’exdirector de gabinet de la Moncloa ha assenyalat que Sánchez té ara mateix tres objectius que complir: ser el líder de l’actual majoria transversal i perifèrica i per això l’ha de vitaminar: ha de  ser conscient de l’espai que està a la seva esquerra, i ha de ser Pedro com a persona, ja que continua sent un gran desconegut: “Volem conèixer els polítics i això interpel·la aquesta majoria”. Un concert fiscal? Redondo ha deixat la resposta oberta entre un model similar al concert o un millor finançament. Però ha insistit molt en la necessitat de “vitamitzar” l’actual majoria. 

“El dia que torni Puigdemont m’emocionaré”

L’exgurú de Sánchez s’ha referit durant tot l’acte a aquest bloc transversal, plurinacional i perifèric enfront el que representen el PP i Vox. Ha posat Catalunya com un actor polític essencial i ha afirmat que “fins que no torni Carles Puigdemont no hi haurà plenament el reencontre i una democràcia forta ha de saber oblidar i perdonar”. També ha dit que “el dia que Puigdemont torni sé que m’emocionaré”. 

Redondo ha explicat que havia conegut Alberto Núñez Feijóo sent president de la Xunta i que no sap reconèixer l’actual cap del PP. Ha considerat que el debat entorn si hi haurà una sincronització de les eleccions espanyoles i les municipals és absurd, descartant aquesta opció: “Les eleccions espanyoles seran abans o després de les municipals”. 

Iván Redondo ha al·ludit al seu problema de salut, el factor que el va fer abandonar la Moncloa, una cardiopatia congènita. No va explicar-ho en el seu moment, malgrat que això va generar un seguit d'especulacions sobre una ruptura amb Sánchez. La seva mare li va demanar silenci sobre el tema en aquell moment.   

L’acte ha convocat una àmplia transversalitat política i social: els expresidents José Montilla i Artur Mas, l'alcalde Jaume Collboni, el conseller Albert Dalmau, Joan Ignasi Elena (ERC), Ferran Pedret (PSC), Josep Carles Rius (Junts), Josep Sánchez Llibre (Foment), l’empresari Luis Conde, el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, Josep Maria Colomer (UB), l’excap dels Mossos Eduard Sallent, Marta Pascal (que va tenir un paper decisiu en l’èxit d’aquella moció de censura i fou coordinadora general del PDECat), Xavier García Albiol (PP), Carlos Godó (La Vanguardia) i l’editor Fèlix Riera, entre d’altres.

]]> Thu, 04 Jun 2026 20:34:56 +0200 <![CDATA[La llei d'acompanyament als pressupostos tira endavant amb crítiques de Junts pels impostos]]> El Parlament ha tombat les esmenes a la totalitat al projecte de llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per al 2026, la coneguda com a llei d’acompanyament dels pressupostos. Els vots de PSC, ERC i Comuns han rebutjat les esmenes de retorn de Junts, Vox, PP, CUP i Aliança Catalana. El text, idèntic al de febrer, elimina 22 taxes, en modifica 70 i en crea tres de noves amb l'objectiu de "simplificar la burocràcia i agilitar els procediments", segons l'executiu. La norma també incorpora mesures per reduir tràmits administratius, especialment en l'àmbit de l'habitatge.

La llei incorpora mesures per reduir tràmits administratius, especialment en l’àmbit de l’habitatge. Arran dels acords amb els republicans, incorporarà via esmenes la creació de l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya i que, en una futura Comissió Bilateral amb l'Estat, s'haurà de crear un organisme conjunt per "coordinar la governança" del sistema aeroportuari català.

En l'àmbit fiscal, la llei actualitza el cànon de l’aigua per als usos domèstics, industrials i ramaders de cara als exercicis 2027, 2028 i 2030 per garantir un "marc econòmic estable" a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Es tracta d'una actualització de paràmetres que no es feia des del 2017, i per aquest 2026 es preveu que l'augment sigui del 6%, que gestionarà directament l'ACA.

Pel que fa a l’IRPF, s'introdueix una nova deducció per a propietaris de finques inscrites amb iniciatives de conservació del patrimoni natural. L'avantatge fiscal serà de 300 euros si la finca és en un espai natural protegit i de 200 euros en la resta de casos, amb un tram addicional per hectàrea dins la xarxa Natura 2000. La norma permet la tramitació d'urgència d’avantprojectes de llei i reglaments —que reduirà a la meitat els terminis—i preveu la digitalització en un màxim de dos anys dels procediments vinculats a activitats econòmiques, urbanístiques i ambientals.

En matèria d’habitatge, el text vol reforçar el control del mercat del lloguer obligant les administracions a compartir informació amb l'Institut Català del Sòl i endureix el règim sancionador per publicitat incorrecta dels preus. També crea un mecanisme de finançament perquè comunitats de propietaris puguin afrontar rehabilitacions i amplia les eines per detectar habitatges buits o en situació anòmala. Finalment, en l'àmbit urbanístic es crea la Plataforma Urbanística de Catalunya amb validesa legal, es facilita la implantació d'allotjaments per a treballadors temporers i es permet incrementar el nombre d'habitatges de protecció oficial sense augmentar l'edificabilitat, entre altres.

Junts i PP critiquen que el Govern no abaixi impostos

Junts, PP, Vox i Aliança Catalana han criticat que el Govern no hagi aprofitat la llei d'acompanyament als pressupostos per abaixar impostos. El portaveu de Junts, Salvador Vergés, ha assenyalat especialment la necessitat de rebaixar l'IRPF mentre que el portaveu del PP, Juan Fernández, acusa el Govern de convertir la classe mitjana en el seu caixer automàtic. Per la seva banda, Junts ha posat l'accent en "l'espoli fiscal". Mentre que la CUP ha lamentat que els pressupostos no donin resposta al conflicte educatiu i n'ha responsabilitzat especialment a ERC i Comuns.

Vergés ha carregat contra la llei de mesures perquè "no preveu cap rebaixa d'impostos", una mesura que, especialment en el cas de l'IRPF, és "qüestió de justícia". També ha criticat que el text que el Parlament debat avui contingui una modificació "interessada" de la llei d'incompatibilitats dels alts càrrecs de la Generalitat, "perquè la consellera Montserrat pugui seguir fent recerca". Per altra banda, Vergés creu que la llei de mesures no conté "cap mena d'ambició nacional". "No deixa de ser un simple recull d'ajustos normatius", ha dit, i ha reiterat la necessitat que Catalunya disposi d'un concert econòmic.

Fernández ha acusat el Govern de convertir la fiscalitat en una "arma de càstig massiu" contra la prosperitat i ha assenyalat que la víctima és la "classe mitjana". "La classe mitjana és el caixer automàtic del Govern", ha afegit per després denunciar el "gran frau de la prosperitat compartida". En aquest sentit, ha afirmat que l'executiu "tritura fiscalment" la classe mitjana. Segons el portaveu dels populars, la llei d'acompanyament certifica que Illa "s'ha aplegat a la inèrcia que asfixia Catalunya incapaç de trencar amb el passat".

Per altra banda, la diputada de la CUP Pilar Castillejo ha criticat que els pressupostos hagin tornat al Parlament amb "pocs canvis" tot i que hagi esclatat el conflicte educatiu. I ha lamentat que els comptes no incorporin "una resposta a l'altura" de la comunitat educativa. Un fet que, segons ha assenyalat, és "devastador" tant per al PSC com per als socis d'investidura. "ERC i Comuns han demostrat que la seva negociació pressupostària no serveix", ha conclòs. Castillejo també ha avisat el  Govern que l'aprovació dels pressupostos no seran un èxit polític perquè, tot i que van prometre normalitat, ha esclatat el conflicte educatiu i la crisi ferroviària.

ERC i Comuns defensen el reforç al dret a l'habitatge

ERC i Comuns han defensat el reforç al dret a l'habitatge que permet la llei d'acompanyament als pressupostos. El diputat d'ERC Joan Ignasi Elena ha tret pit d'haver "influït" en seguretat i habitatge, tot i que ha anunciat que el partit presentarà esmenes en matèria de micropobles i polítiques socials. El portaveu dels Comuns a la cambra, David Cid, ha reivindicat la creació de la direcció general de disciplina d'habitatge i ha retret al PP que apliquin sancions en altres comunitats i les vegin bé a Catalunya. El diputat del PSC Guillem Sánchez ha respost a l'oposició que no es poden abaixar impostos "permanentment" però sí millorar l'eficiència del sistema fiscal.

Amb aquesta aprovació, Sánchez ha evidenciat que se "supera la política del 'tot o res'. Cid ha recordat que Junts sí que van pactar amb ells la taxa turística i els impostos a les elèctriques. "S'han convertit en el partit del 'no", ha afegit. "No els demanarem permís", ha avisat Cid a Junts sobre les polítiques d'habitatge. A la vegada, Elena ha celebrat el manteniment d'una estructura fiscal construïda en governs anteriors entre ERC i Junts, i ha anunciat una esmena sobre la talidomida. Junts va registrar una proposició de llei perquè les persones afectades per la malaltia no paguin l'IRPF autonòmic per les ajudes.

]]> Thu, 04 Jun 2026 17:56:28 +0200 <![CDATA[Tu no investigaràs res]]> Suposo que tothom té al cap les càrregues de l’Ertzaintza a l’aeroport de Loiu. Els activistes de la Global Sumud Flotilla saludaven els seus familiars quan la policia basca va començar a apartar-los a empentes de la porta de sortida. Després va arribar el festival de cops de porra. Les imatges no van agradar ni a Amnistia Internacional ni a Francesca Albanese, que va aprofitar per esmentar els acords comercials de les institucions basques amb la indústria israeliana.

Lee aquí el artículo en castellano.

El conseller de Seguretat, Bingen Zupiria, va comparèixer davant la premsa amb un sever gest de disgust. Tot i que va parlar de “provocacions”, es va carregar a l’esquena la responsabilitat de l’operatiu. Alguna cosa havia fallat. Dos dies després, però, Zupiria va carregar contra els activistes, els va acusar d’haver agredit un agent i va esmentar no sé quina conspiració terrorista d’extrema esquerra. Com s’explica aquest salt discursiu?

Entre una compareixença i l’altra, l’associació policial EUSPEL havia llançat un missatge d’advertència: “demanem al conseller que s’informi abans de condemnar-nos”. Cal afegir que el Govern basc ve d’un pols amarg contra elements de la policia basca que reclamaven un nou conveni tallant el trànsit del tramvia a Vitòria i amenaçant de boicotejar el Tour de França. Quan el conseller es va prestar finalment a negociar, EUSPEL va ser l’única associació policial que va refusar l’acord.

Viatgem per un instant fins a València. Durant una manifestació de professors, un agent de la Policia Nacional espanyola va empènyer per l’esquena una dona i la va estavellar de bocaterrosa contra l’asfalt. La delegada del Govern, Pilar Bernabé, va escriure un text de rebuig a X i va anunciar una investigació per depurar responsabilitats. La Unió Federal de Policia va respondre defensant l’agent: “Vostè no investigarà res”. La Confederació Espanyola de Policia va repetir el missatge però decantant-se pel tracte de tu: “Tu no investigaràs res”.

Mentre les protestes socials s’organitzen en sindicats de classe o al seu voltant, els membres dels cossos policials s’organitzen al voltant d’entitats corporatives que no miren més enllà del seu propi melic. Els lobbies policials no només s’han dretanitzat a marxes forçades, sinó que a més han construït un contrapoder temut pels governs democràtics. Per què continua vigent la Llei Mordassa? Doneu un cop d’ull a les protestes de Jusapol, Jupol i Jucil a Madrid.

El mes de juliol passat, el Comitè de Drets Humans de l’ONU va redactar un informe sever sobre la salut dels drets civils a Espanya. Els seus autors diuen que no hi ha grans avenços en la prevenció de la corrupció policial ni s’han revisat els règims disciplinaris. “El Comitè lamenta els informes sobre l’ús excessiu de la força (…) i observa amb preocupació la informació que indica la manca de rendició de comptes efectiva respecte dels responsables”. En fi, Comitè de l’ONU: tu no investigaràs res.

]]> Thu, 04 Jun 2026 19:00:03 +0200 <![CDATA[Tú no vas a investigar nada]]> Supongo que todo el mundo tiene en mente las cargas de la Ertzaintza en el aeropuerto de Loiu. Los activistas de la Global Sumud Flotilla saludaban a sus allegados cuando la policía vasca empezó a apartarlos a empujones de la puerta de salida. Después llegó el festival de porrazos. Las imágenes no gustaron ni a Amnistía Internacional ni a Francesca Albanese, que aprovechó para mencionar los acuerdos comerciales de las instituciones vascas con la industria israelí.

Llegeix aquí l'article en català.

El consejero de Seguridad, Bingen Zupiria, compareció ante la prensa con un severo gesto de disgusto. Aunque habló de “provocaciones”, se echó al hombro la responsabilidad del operativo. Algo había fallado. Dos días después, sin embargo, Zupiria cargó las tintas contra los activistas, los acusó de haber agredido a un agente y mencionó no sé qué conspiración terrorista de extrema izquierda. ¿Cómo se explica este salto discursivo?

Entre una y otra comparecencia, la asociación policial EUSPEL había lanzado un mensaje de advertencia: “le pedimos al consejero que se informe antes de condenarnos”. Cabe añadir que el Gobierno vasco viene de un amargo pulso contra elementos de la policía vasca que reclamaron un nuevo convenio cortando el tránsito del tranvía en Gasteiz y amenazando con boicotear el Tour de Francia. Cuando el consejero se prestó por fin a negociar, EUSPEL fue la única asociación policial que rehusó el acuerdo.

Viajemos por un instante hasta València. Durante una manifestación de profesores, un agente de la Policía Nacional española empuja por la espalda a una mujer y la estampa de bruces contra el asfalto. La delegada del Gobierno, Pilar Bernabé, escribe un texto de repulsa en X y anuncia una investigación que permita depurar responsabilidades. La Unión Federal de Policía responde defendiendo al agente: “Usted no va a investigar nada”. La Confederación Española de Policía repite el mensaje pero se decanta por el tuteo: “Tú no vas a investigar nada”.

Mientras las protestas sociales se organizan en sindicatos de clase o junto a ellos, los miembros de los cuerpos policiales se organizan alrededor de entidades corporativas que no miran más allá de sus propios ombligos. Los lobbies policiales no solo se han derechizado a marchas forzadas sino que además han construido un contrapoder temido por los gobiernos democráticos. ¿Por qué sigue vigente la Ley Mordaza? Echad un ojo a las protestas de Jusapol, Jupol y Jucil en Madrid.

El pasado mes de julio, el Comité de Derechos Humanos de la ONU redactó un severo informe sobre la salud de los derechos civiles en España. Dicen sus autores que ni existen grandes progresos en la prevención de la corrupción policial ni se han revisado los regímenes disciplinarios. “El Comité lamenta los informes sobre el uso excesivo de la fuerza (…) y observa con preocupación la información que indica la falta de rendición de cuentas efectiva respecto a los responsables”. En fin, Comité de la ONU: tú no vas a investigar nada.

]]> Thu, 04 Jun 2026 19:00:03 +0200 <![CDATA[El Govern descarta millorar el preacord amb els mestres i demana «realisme» a USTEC]]> "Demano un exercici de responsabilitat i una profunda reflexió a la comunitat educativa". Aquesta ha estat la primera reacció de la consellera d'Educació, Ester Niubó, després que els docents hagin rebutjat el preacord assolit entre el Departament d'Educació i els sindicats. La consellera s'ha reunit d'urgència al Parlament amb el president Salvador Illa i el conseller de Presidència, Albert Dalmau, per valorar els resultats de la consulta i la decisió del Govern és que manté la voluntat de desplegar el preacord, tancant la porta a nous canvis, i que convocarà els sindicats per valorar la situació un cop el 65% dels docents ha rebutjat el preacord.

Niubó ha defensat el preacord i ha recordat que "enfortia" el sistema educatiu i que "millorava" les condicions dels docents. Per això, ha enviat un missatge cap a USTEC: "El país avança per la via dels acords, i l'alternativa és el bloqueig, que no és positiu per a ningú". La consellera ha insistit que és un pacte "sense precedents" i ha demanat "realisme" al sindicat majoritari dels docents per via d'una "profunda reflexió" i d'un "exercici de responsabilitat". Per altra banda, ha dit respectar les futures vagues, però també ha demanat que siguin "compatibles" amb un final de curs "ordenat". "El Govern ha fet els deures i és la comunitat educativa qui ha de reflexionar", ha sentenciat.

El "no" dels docents a l'acord ha agafat el Parlament enmig del ple sobre els pressupostos, motiu pel qual els partits han aprofitat per reaccionar als resultats de la votació des de la cambra catalana. Tant ERC com els Comuns han apostat per discursos similars i han demanat a Niubó que torni a negociar amb els sindicats. Els republicans han demanat un "nou esforç" a la consellera i els Comuns que "torni a començar". Per contra, Junts ha plantejat que Niubó ha d'apartar-se del càrrec i que ha de ser Illa qui ha de posar-se en la primera línia de la negociació per mirar de solucionar la crisi.

Els socis demanen al Govern que torni a negociar

Els socis de l'executiu li han demanat que torni a taula a negociar. ERC ha demanat al Govern un "nou esforç" per aconseguir un acord que inclogui tota la comunitat educativa. "No tenen excuses", ha reiterat la portaveu parlamentària, Ester Capella, que ha recordat el paquet de recursos en educació que han pactat l'executiu i ERC als pressupostos. "Ens hem de conjurar tota la cambra per salvar l'educació", ha conclòs Capella. El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha afegit a través de xarxes que respecten el resultat de la consulta i que continuaran treballant al costat de la comunitat educativa per "l'excel·lència del sistema i la preeminència del català a les aules".

En una línia similar, els Comuns han instat Educació a "tornar a començar" en les converses per resoldre el conflicte educatiu i que escolti la veu de totes les parts. "El "no" dels docents demostra que no anava només de retribucions o de posar més recursos per la inclusiva, sinó que això va de model", ha opinat Jéssica Albiach, presidenta parlamentària dels Comuns. Així, ha demanat que les futures negociacions facin "un cop de timó" al conflicte educatiu. "No pot ser que l'escola acabi fent-se càrrec de tots els malestars i problemes que tenim com a país", ha clos Albiach.

Junts demana a Niubó que s'aparti

Des de l'oposició, allau de crítiques contra Niubó. El portaveu de Junts al Parlament, Salvador Vergés, ha demanat a la consellera d’Educació que s’aparti del càrrec i ha defensat que és el moment que Illa lideri “en primera persona” la crisi educativa. “Els mestres han decidit dir de manera contundent que no, que això va de dignitat”, ha dit per la seva banda la presidenta del grup parlamentari, Mònica Sales, tot considerant que la votació suposa que els mestres “fan una esmena a la totalitat” al Govern i als seus socis. Per Sales, ara la pregunta és “si ERC i Comuns donaran validesa al pressupost després del resultat” de l’enquesta dels mestres.

Al seu torn, la diputada de la CUP, Pilar Castillejo, considera que mestres i professors han donat un "bufetada monumental" a Niubó. "Exigim la reobertura de les negociacions sense límits ni cotilles imposades per interessos de partits", ha afegit. Així mateix, ha carregat contra ERC i Comuns per no condicionar els pressupostos a la resolució de la "crisi" en educació i els ha atribuït una "responsabilitat majúscula". "Els pressupostos no haurien de tirar endavant si no es resol la situació crítica de l'educació", ha insistit la diputada cupaire.

El 65% dels docents rebutja el preacord

La remor del carrer que s'ha pogut sentir aquests darrers dies en les últimes manifestacions s'ha acabat fent realitat. Els docents han rebutjat amb un 65% el preacord assolit per USTEC, Professors de Secundària, CCOO i UGT divendres passat amb el Departament d'Educació. Per contra, només un 35% dels docents han avalat el pacte assolit amb la conselleria. D'aquesta manera, doncs, la vaga general educativa d'aquest divendres continua convocada per totes les organitzacions sindicals impulsores de la consulta. El professorat insisteix que el sou no és el seu objectiu prioritari, sinó les millores estructurals i avançar cap a una "educació de qualitat".

La consulta oberta a tot el professorat s'ha tancat amb un 61% del cens total. És a dir, han participat en la votació 60.686 docents d'arreu del país. Aquesta xifra és deu punts percentuals superiors a la registrada en la consulta del 13 de març, en la qual els sindicats de la vaga preguntaven al professorat sobre el polèmic acord amb CCOO i UGT. Llavors, 42.965 docents van participar en l'enquesta, mentre que aquesta vegada s'han registrat 20.000 vots més. En aquesta votació també ha participat molta més gent que la que habitualment vota en les eleccions sindicals, on la participació és menor del 40%. El clam dels docents ha estat clar: rebutgen l'acord amb Educació i es comprometen a fer totes les mobilitzacions necessàries fins assolir els seus objectius.

]]> Thu, 04 Jun 2026 14:18:48 +0200 <![CDATA[Nous registres de l'UCO a Madrid i Bilbao sobre les clavegueres del PSOE]]> Agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil han acudit aquest dijous a la seu de l’empresa Tubos Reunidos, a Bilbao, i a la de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), a Madrid, per requerir informació sobre una peça secreta que investiga el jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz. Tal com han confirmat fonts jurídiques, l’operatiu es duu a terme per ordre del mateix magistrat, que investiga l’existència d’una presumpta trama per desestabilitzar investigacions policials i judicials contra el PSOE i el Govern espanyol de la mà de l’exmilitant socialista Leire Díez i de l’exsecretari d’Organització del partit, Santos Cerdán. Tubos Reunidos va ser rescatada per l’Estat el 2021 a través de la SEPI.

Hi haurà ampliació.

]]> Thu, 04 Jun 2026 10:54:54 +0200 <![CDATA[Els pressupostos superen les esmenes a la totalitat i s'encaminen a la recta final]]> Els pressupostos, com era previsible, han esquivat el primer escull parlamentari. La cambra catalana, amb els vots del PSC, ERC i els Comuns, han tombat les esmenes a la totalitat als comptes que havien presentat el conjunt de l'oposició. D'aquesta manera, els pressupostos s'encaminen ja cap a l'aprovació definitiva, prevista per al 2 de juliol, a l'espera de si algun partit els porta al Consell de Garanties Estatutàries i n'acaba dilatant la votació final. En tot cas, la consellera d'Economia, Alícia Romero, ha celebrat el pacte i ha agraït a ERC i els Comuns que hagin tingut "responsabilitat, servei de país i generositat".

La consellera ha reivindicat el contingut dels pressupostos, però també els acords extrapressupostaris assumits especialment amb els republicans. Ha mencionat el nou model de finançament -i ha demanat a Junts i PP que no el bloquegin al Congrés-, el reforç de l'Agència Tributària de Catalunya, la creació de la societat d'inversions o la majoria catalana al Consorci de la Zona Franca. Romero ha admès que ha estat una negociació "intensa i exigent" però ha celebrat que també "fructífera", mentre que ha reivindicat que el resultat és que els comptes donen "capacitat de resposta" i destinen 3 de cada 4 euros a partides socials. Els socis han reivindicat els compromisos que han estirat al Govern, mentre que l'oposició ha carregat contra el projecte.

Crítiques des de l'oposició

Qui ha liderat les crítiques als pressupostos ha estat Junts. La presidenta parlamentària del partit, Mònica Sales, ha demanat a Romero "més humilitat i menys triomfalisme" i ha lamentat que la negociació pressupostària ha estat "un vodevil i un desastre". "La inestabilitat permanent és la marca del tripartit", ha apuntat Sales, que ha acusat PSC, ERC i Comuns d'estar "sota el focus de la corrupció" en referència als escàndols del PSOE i a les adjudicacions irregulars a Altafulla, respectivament. Sobre els republicans, Sales els ha retret que el "sí" als pressupostos sigui "resignat i submís". "Han passat de reclamar la sobirania nacional a administrar la gestoria socialista", ha apuntat.

Des del PP, Alejandro Fernández ha carregat contra uns pressupostos que, segons ha dit, estan "al servei del PSC i de la menjadora socialista". El president del grup dels populars ha qualificat els socialistes "d'okupes de l'administració pública": "Són uns mestres col·locant els seus i creant places per als seus". Per últim, la CUP ha considerat que els comptes "no estan a l'altura" del país ni de l'"esforç" de la ciutadania. "L'únic que hi veiem és un Govern de braços caiguts", ha etzibat Laure Vega. Vox i Aliança Catalana també han exposat els motius de les seves esmenes a la totalitat.

ERC i els Comuns defensen l'acord pels comptes

ERC ha defensat l'aprovació dels pressupostos pactats amb el Govern. "No som aquí per administrar bloquejos ni per practicar la resignació", ha reivindicat la portaveu republicana al Parlament, Ester Capella. També ha admès que "no és tot el que ERC voldria", però calen acords per "avançar". Capella ha incidit en el treball "viu" cap a la recaptació de l'IRPF i en el compromís d'assolir un nou model de finançament. A més, ha descrit els pressupostos com a "eina de cohesió". La presidenta parlamentària dels Comuns, Jéssica Albiach, ha avisat que el "sí" als comptes no és un "xec en blanc" pel que queda de legislatura i ha receptat a Illa el compliment dels pactes assolits.

Recta final dels pressupostos

Que caiguin les esmenes a la totalitat aplana el camí final cap a l'entrada en vigor dels pressupostos, un camí que ha estat més llarg del que hagués desitjat el Govern. Les negociacions no han estat fàcils i van estar a punt de descarrilar després que l'executiu presentés els comptes sense un acord tancat amb ERC. Els van retirar per primera vegada a la història de la Generalitat, però van aconseguir un acord perquè els republicans s'asseguessin a negociar-los mentre ajornaven la línia vermella de l'IRPF. I mig any després es va arribar aconseguir l'acord, també amb els Comuns, que van reestructurar el pacte tancat al febrer.

El calendari fins a l'aprovació definitiva dels pressupostos també ha quedat aclarit. Un cop cauen les esmenes a la totalitat, el Parlament tornarà a reunir les comissions i farà el debat i votació de les seccions pressupostàries per a cada departament. Després, la comissió d'Economia votarà les esmenes a l'articulat i elaborarà el dictamen del projecte de llei de pressupostos. L'aprovació definitiva està prevista per al 2 de juliol. Això sí, si algun partit porta els comptes al Consell de Garanties Estatutàries, que poden fer-ho entre el 25 i el 30 de juny, la votació es podria endarrerir previsiblement fins a final de juliol. Així doncs, els pressupostos estan més a prop, però encara els queda camí.

]]> Thu, 04 Jun 2026 13:20:19 +0200 <![CDATA[Quins suports tenen els candidats de les primàries de Junts a Barcelona?]]> La comissió municipal territorial (CMT), l'òrgan que regeix la tria del candidat a Barcelona, ja ha fet oficials els precandidats a les primàries que se celebraran el 21 de juny. Cap sorpresa en l'alineació: Jordi Martí, Pilar Calvo, Glòria Freixa i Jaume Alonso-Cuevillas tenen ara fins dijous vinent per recollir avals i, després, serà la mateixa CMT qui les haurà de validar. Quins suports té cadascun dels protagonistes de les primàries? Quin paper ha jugat i jugarà Carles Puigdemont? Com ho afronta la direcció? Tothom a la cúpula té les mateixes preferències? Aquesta és una guia per entendre com estan els equilibris interns en una votació que va més enllà del que pugui passar a Barcelona. 

Jordi Martí

"Si Xavier Trias hagués estat alcalde, l'hauria triat com a successor", sostenia aquests dies un bon coneixedor de l'ecosistema de Junts a Barcelona. Als seus 65 anys, interpreta que ha arribat el seu moment. Que desistís de fer el salt al sector privat va motivar que Josep Rius, favorit de Puigdemont, desistís: volia esquivar un enfrontament amb Martí. Per què? Perquè una derrota s'hauria interpretat com un cop al líder a l'exili. Compta amb el suport de bona part de la federació de Barcelona -la va presidir en temps de CDC-, però no és l'opció de Puigdemont ni tampoc la de Jordi Turull, secretari general de Junts. Martí -el primer a superar els avals necessaris- va explorar un pacte amb Jaume Giró. 

Pilar Calvo

El seu nom no estava al radar, quan va arrencar el ball de futuribles. Míriam Nogueras, cap de files a Madrid, va avalar que fes el pas -comparteixen grup parlamentari al Congrés-, i són diverses les fonts que situen Albert Batet, adjunt a Puigdemont, en la gènesi de l'operació. El seu pas per la Crida la va vincular, durant un temps, amb Jordi Sànchez, el primer secretari general de Junts. Gonzalo Boye l'elogia i compta amb part de l'entorn de Turull. Calvo -que també ha superat els avals necessaris- presideix el consell nacional del partit des de l'últim congrés, i va establir bona relació amb els presos perquè va ser la seva portaveu quan van arrencar una vaga de fam a finals del 2018.

Glòria Freixa

Secretària primera de la mesa del Parlament al costat de Josep Rull, va arrencar la seva trajectòria com a diputada després de les eleccions del 2017 i ha estat l'última en tenir els avals. Ha rebut mostres de suport en públic rellevants, com la de Salvador Vergés, portaveu de Junts a la cambra catalana -i un nom que es veu amb bons ulls per part de sectors de la formació en cas que calgui procedir al relleu de Puigdemont-, o bé de Joan Canadell, també diputat i molt popular entre les bases fa uns anys. També compta amb simpaties dins del turullisme, tot i que va arrencar com un perfil més independent. Milita a l'agrupació de Sarrià-Sant Gervasi, la més important del partit a la ciutat. 

Jaume Alonso-Cuevillas

És el més outsider, en termes d'influència dins del partit, però segurament el més conegut des que Junts va néixer com a marca electoral. Una reunió amb Puigdemont a l'octubre li ha permès, abans de presentar-se oficialment, donar la imatge que el líder a l'exili validava el seu projecte. Va estar ben connectat amb Laura Borràs, tot i que discrepàncies estratègiques amb ella el van fer plegar de la mesa del Parlament quan ella n'era la presidència. Aquesta proximitat va fer que mai tingués una bona relació amb Turull. No li faltaran suports a Barcelona -coneix bé la ciutat i els cercles de poder, i ja ha aconseguit els avals-, i presumeix de tenir adscripció puigdemontista: va ser el seu primer advocat. 

]]> Fri, 05 Jun 2026 17:56:41 +0200 <![CDATA[L'establishment ho té pelut]]> Ahir al migdia van acabar les jornades del Cercle d'Economia a Barcelona. La trobada és cada cop més concorreguda i mediàtica i els grans ponents que venen a lluir-se van prenent protagonisme i espai al networking entre socis i convidats que històricament havia facilitat reunir-se fora de la capital. El plat fort dimarts va ser Albert Núñez Feijóo i el d'ahir Pedro Sánchez. En la seva conversa amb la presidenta de l'entitat, la discreta i prudent Teresa García-Milà, un i altre han mostrat cares diferents i ofert pistes de quines són les seves pretensions.

[Si vols rebre El Despertador cada dia al teu correu i sense publicitat, fes-te gratuïtament soci de Nació i subscriu-te al butlletí]

Sánchez no passa un bon moment. La rèplica amb tocs grotescos del PSOE a les clavegueres de l'Estat és una tortura que se suma a l'impacte del cas Zapatero i dos dels socis de la investidura, Junts i el PNB, volen eleccions. Ell necessita temps per redreçar la situació i no té cap incentiu per anar a eleccions. Per això ahir va reiterar el compromís amb l'amnistia, el finançament de Catalunya i el compliment dels acords i va exhibir un full de ruta per acabar el mandat en forma de pressupostos.

S'intueix una jugada clara: Sánchez activa ara la maquinària per fer pressupostos (no n'aprova cap des de 2023), els tindrà a punt per entrar al Congrés a principis del curs vinent, que començarà portant la iniciativa si supera el match ball d'aprovar al Congrés el sostre de despesa, i a la tardor se sotmetran al debat de totalitat. Si aconsegueix superar-lo (difícil atesos els interessos contraposats i els càlculs electorals de tots els seus socis sense excepció) esgotarà legislatura i farà eleccions a l'estiu, quatre anys després de les del 23 de juliol de 2023. Ell no les va guanyar, però atiar el papus de la dreta espanyolista a la Moncloa li va valer perquè el PP i Vox es quedessin a les portes de la majoria absoluta i després va prometre als socis d'investidura el que podia complir i el que no. A tots els va anar bé creure-re'l perquè ni volien la dreta ni unes noves eleccions. 

Si no té pressupostos, és possible que torni a fer el mateix que el 2019: convocar eleccions immediatament dient que aquells pressupostos socials i expansius eren la seva alternativa a un govern del PP i Vox i que necessita més marge i temps perquè Espanya se'n surti. Es votaria a finals de 2026 o a principis de 2027. El PNB respiraria tranquil perquè té pànic a la coincidència de les municipals i forals i les generals.

Sánchez té molts problemes. No sé si, com deien ahir alguns dels que el van escoltar "és un mag", però té discurs i, com a mínim i a falta de grans propostes, té un pla i voluntat de complir els acords més rellevants segons diu. Veurem què passa amb el finançament català (IRPF inclòs), que hauria de quedar resolt a la tardor.

Núñez Feijóo és una altra cosa. Aquesta setmana les coses no li han sortit bé. Pressionava el PNB i Junts perquè se sumessin a una moció de censura "instrumental" per arribar a la Moncloa -amb Vox, és clar- i convocar eleccions de la presidència del govern estant. És una drecera per la que no volia pagar cap peatge i l'alternativa a no transitar-la és, calculen al PP, que Sánchez continuï rostint-se amb els escàndols de corrupció que la dreta anima i la manca de compromís dels seus socis. Li ha sortit malament perquè Junts li ha tornat una pilota enverinada: si vol alguna cosa ha d'anar a Waterloo. Final de la cançó de l'enfadós de la moció de censura.

Però el més rellevant que deixa la trobada del Cercle és l'actitud displicent de Feijóo amb els empresaris i amb la societat catalana. Cap crida, cap oferta, cap proposta... Mariano Rajoy ja va descobrir l'any 2011 -després dels anys del Majestic i d'un resultat espectacular de José María Aznar a Catalunya el 2000- que es podia presidir Espanya sense un bon resultat a Catalunya. Si allò va ser un fet aleshores, ara encara és més factible en un context més fragmentat i condicionat per Vox. Feijóo no té una proposta per Catalunya i no té tampoc ganes de seduir l'establishment català, que sol tenir tendència a donar-se-les de més important del que realment és pels polítics i els seus homòlegs de Madrid.

Aquest sector, a més, ha abraçat el PSOE i el PSC com una alternativa tranquil·la a l'agitació del procés i que, malgrat les polítiques en temes com l'habitatge, els permet fer negocis. Però ara el veuen a les acaballes i temen que un govern espanyol amb Vox com el que prepara el PP pugui tibar de nou les coses i revifar el procés. A Feijóo li dol que pensin que ell no serà, arribat el cas, capaç d'embridar Santiago Abascal. 

Els empresaris i altres actors rellevants continuen posant catifa vermella al líder del PP perquè els agrada el que diu sobre habitatge o impostos, perquè el veuen protagonitzant un Majestic que no tornarà perquè els números no donaran o perquè els connecta amb els seus homòlegs madrilenys. La dreta espanyola faria bé de comptar amb l'establishment català, és clar. Però no està disposat a pagar cap peatge -encara que sigui ben poca cosa- per satisfer-lo; la prioritat és entendre's (i sumar majoria absoluta) amb Vox. No hi ha més cera de la que crema.

Avui no et perdis

El passadís

El ple del Parlament d'ahir va estar marcat per les defenses constants d'Illa davant les explicacions que li demanaven tots els partits de l'oposició pels escàndols del PSOE. Però fins i tot en els plens més tensos hi ha espai per a l'anècdota. En les preguntes dels diputats als consellers, Albert Dalmau va protagonitzar un moment que va generar un moment distès a la cambra. El conseller de Presidència responia al diputat d'ERC i secretari general adjunt del partit, Oriol López, que se situa a la penúltima fila de la cambra. Dalmau, en aquell moment, va veure la seva mare a la tribuna del públic convidat i va aprofitar per saludar-la. Ella també va aixecar la mà per retornar-li la salutació. "Qüestions personals", bromejava Dalmau.

Vist i llegit

El diari Público ha investigat la concessió de les "medalles de la vergonya", els guardons atorgats per Joan Carles I als membres de la junta militar de l'Argentina en el transcurs de la visita que va fer a aquell país el novembre del 1978, en plena dictadura militar. El general Jorge Rafael Videla va rebre el Collar de l'Orde d'Isabel la Catòlica i altres dignataris d'aquell règim que va causar milers de desapareguts, com el sinistre Emilio Massera, també van rebre una medalla. Arran de l'article, el diputat d'EH Bildu Jon Iñarruti va preguntar al govern espanyol per la seva retirada. Fa uns dies, com informa Público, l'executiu va contestar amb un seguit de dades com la condemna feta pel consell de ministres dels crims de la dictadura. Però l'estat espanyol no bada boca sobre la retirada dels guardons als criminals argentins. Ho explica Danilo Albin.

La cançó

Ahir va començar al Fòrum de Barcelona el Primavera Sound, que serà el plat fort cultural del cap de setmana. El festival, que atreu cada cop més visitants estrangers, preveu que gairebé 300.000 persones passin pel recinte o per alguna de les sales. Manaran The Cure o Kneecap i la presència de grups locals és petita, però n'hi ha que valen la pena. Avui, a més de Bad Gyal ho faran Renaldo & Clara, a qui costa força trobar al cartell però que té una proposta musical poderosa. El grup de pop que lidera Clara Vinyals acaba de publicar el treball "L'Encant". Us deixo el tema Gener. Bon cap de setmana!

[Si vols rebre El Despertador cada dia al teu correu i sense publicitat, fes-te gratuïtament soci de Nació i subscriu-te al butlletí]

]]> Thu, 04 Jun 2026 06:08:31 +0200