<![CDATA[Nació]]> https://naciodigital.cat//rss/194/videos ca Thu, 11 Jun 2026 22:58:15 +0200 <![CDATA[Nació]]> https://naciodigital.cat/web/assets/img/og-image/naciodigital.cat.png https://naciodigital.cat/videos 144 40 hourly 1 <![CDATA[Marta Aymerich, nova presidenta d'Abacus]]> Marta Aymerich ha estat escollida nova presidenta d'Abacus a l'Assemblea General celebrada aquest dijous a l'edifici Vèrtex de la UPC a Barcelona. Aymerich, que des de fa quatre anys forma part del Consell Rector de la cooperativa, és metgessa, doctora en medicina i té un màster en salut pública. La nova presidenta assumeix el càrrec destacant el "privilegi i la gran responsabilitat" que suposa liderar la institució.

Relleva en el càrrec Maravillas Rojo, que l'ha ocupat els darrers nou anys. La seva etapa ha estat marcada per la "transformació profunda, el creixement i la consolidació estructural del projecte". La cooperativa es marca ara com a objectiu enfortir el rol cultural i educatiu en la nova etapa.

Aymerich és investigadora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i directora de l'eHealth Centre, el centre de recerca en salut humana i planetària d'aquesta universitat, del qual formen part 15 grups de recerca en l’àmbit de la salut. També és presidenta de la Societat de Salut Pública de Catalunya i Balears, on s'agrupen professionals d'aquest sector. Al llarg de la seva trajectòria ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat en diferents institucions, com el de vicerectora de Recerca de la UOC.

En el seu discurs d'acceptació, Aymerich ha fixat com a prioritat potenciar Abacus com "una gran creadora de continguts culturals i educatius amb valor i sentit, vitals per al foment d'una societat crítica". A més, ha proposat una governança "més col·legiada i compartida" mitjançant la creació de noves comissions específiques, com la Comissió d'Educació i la Comissió del País Valencià.

També ha reconegut la tasca de la seva predecessora en el càrrec perquè "ha sabut reconnectar la cooperativa amb la seva missió fundacional i traçar una estratègia encertada per projectar amb ambició el futur".

L'assemblea també ha servit per aprovar els comptes del 2025, amb 144 milions d'euros de facturació i un EBITDA de 6,7 milions, i per renovar pràcticament totes les instàncies de governança d'Abacus. Per àrees, Abacus Llibreries es manté com el principal motor amb 89 milions d'euros d'ingressos; Abacus Educació aporta més de 30 milions, i les divisions de creació de continguts editorials i audiovisuals, Abacus Mèdia i Abacus Futur, superen conjuntament els 21 milions.

]]> Thu, 11 Jun 2026 22:55:39 +0200 <![CDATA[Els metges que van atendre el nadó maltractat diuen al jutjat que no havien vist mai lesions tan greus]]> Els metges de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona que van atendre el març passat el nadó de sis setmanes amb importants lesions han assegurat aquest dijous al jutjat que investiga els seus pares que les lesions que tenia a l'anus van ser produïdes per la introducció d'un membre corporal o algun objecte, i no accidentalment. A més, han dit que el nen tenia les lesions a l'anus més greus que havien vist mai en la seva carrera professional, tot i que fa molts anys que es dediquen a visitar nadons maltractats i lesionats al principal centre de referència a Catalunya en aquesta matèria, segons fonts jurídiques.

El magistrat de Barcelona especialitzat en violència a menors ha pres declaració a quatre sanitaris que van atendre el nadó quan va ser derivat des de l'hospital de Sant Pau després d'un periple de diversos dies per diversos centres sanitaris. Una pediatra de guàrdia, la coordinadora de la unitat de maltractaments i un cirurgià abdominal han ratificat que les lesions que tenia el nen al cervell, la cara, les costelles, l'anus i els fèmurs no podien ser accidentals, sinó traumatismes causats de forma violenta, tot i que no han pogut determinar-ne la causa exacta.

Segons els metges, les lesions anals, consistents en diverses fissures internes, no es van poder produir per l'excessiva mida de les defecacions, com apuntaven els pares inicialment, sinó per la introducció d'algun element. Han descartat que fossin lesions accidentals per estimulació anal amb el dit per facilitar la defecació, sinó que hi hauria hagut certa intencionalitat de causar mal, fins i tot, més d'una vegada.

Lesions als fèmurs per sacseig

Sobre les lesions als dos fèmurs, els metges han pràcticament descartat que poguessin ser accidentals, com per exemple si se li havia enganxat una cama entre els barrots del bressol, com apunten les defenses. De fet, han dit que el més probable és que les lesions fossin provocades per retorciment i estirament. A més, aquestes fractures dels fèmurs podrien haver estellat l'os, que a la vegada podria haver esquinçat l'artèria femoral, cosa que li podria haver causat la mort al nadó. Aquest risc va impedir el primer dia de visita al Vall d'Hebron poder-li obrir les cames i veure les lesions anals amb claredat.

Igualment, han descartat que un hematoma a l'escrot del nadó fos per culpa d'una bossa d'orina que li haurien enganxat malament a l'hospital del Mar. Unes altres lesions als caps dels fèmurs es podrien haver causat per sacseig. De fet, el mateix sacseig hauria pogut produir les fractures a les costelles i les lesions neuronals. Respecte d'aquestes últimes, els metges encara no saben si li comportaran seqüeles més endavant. Finalment, un hematoma a la galta han descartat també que fos per un pessic afectuós massa fort.

Paral·lelament, uns sanitaris han dit que van veure la mare nerviosa i angoixada per l'estat del seu fill, mentre uns altres la van veure desubicada o absent. Tots han coincidit que el pare era poc curós amb el fill acabat de néixer.

La mare volia el pare "fora de casa" per no tractar bé el nadó

Aquest dimecres van declarar també com a testimonis companyes de feina de la mare, infermeres de la Vall d'Hebron com ella, que van dir que la dona els havia dit per whatsapp que s'havia plantejat "fer fora de casa" el marit per com tractava el fill. Per aquest divendres està prevista la declaració de familiars dels dos investigats. La setmana que ve, la defensa del pare demanarà que el deixin en llibertat, ja que ja haurà passat el risc de possible influència sobre els testimonis principals, principal motiu per mantenir-lo a presó per part de l'Audiència.

A més, les dues defenses probablement demanaran que els dos investigats tornin a declarar al jutjat per ampliar la seva declaració inicial. El jutjat està pendent de rebre el bolcat dels dos telèfons mòbils dels investigats, per veure més missatges, i també d'una prova per comprovar si hi havia restes biològiques humanes a l'anus del nadó. D'aquí a pocs dies està previst que els dos investigats siguin entrevistats per pèrits psiquiàtrics.

]]> Thu, 11 Jun 2026 22:23:48 +0200 <![CDATA[La taxació de les joies de Zapatero les valora en 1,3 milions d'euros]]> La joieria a la qual el jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama, que investiga el cas Plus Ultra, va sol·licitar una taxació ha valorat en 1,3 milions d'euros les joies que van ser intervingudes en una caixa forta del despatx de l'expresident del Govern José Luis Zapatero.

Aquest valor ha estat calculat per la joieria Ansorena, amb la col·laboració de l'Institut Gemológico Español, segons ha avançat Okdiario i han confirmat a Europa Press fonts del cas. Calama va ordenar l'anàlisi de les joies per a "determinar la seva naturalesa, autenticitat i valor econòmic de reposició", així com el fabricant, el segell o la marca del joier i la data aproximada de fabricació. Ho va fer sense perjudici d'una taxació pericial posterior que abasti "altres dades analítiques d'interès", va agregar.

El jutge va encarregar el treball a una joieria "prèvia prestació de jurament o promesa" i va precisar que serà documentada per la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional, "amb expressió de tots els requisits necessaris amb vista al compliment de la cadena de custòdia". Segons l'atestat de la Policia sobre l'entrada i registre en el despatx de l'expresident, la secretària de Zapatero, present en les diligències, va atribuir l'origen de les joies a l'herència familiar de Sonsoles Espinosa, esposa de l'exlíder socialista, i a "regals de viatges".

La UDEF va confiscar de rellotges, collarets, polseres i altres efectes en el registre realitzat el passat 19 de maig, després de la imputació de l'expresident en apreciar el jutge que seria presumptament el líder d'una trama de tràfic d'influències en el marc del rescat de 53 milions d'euros que el Govern va concedir a l'aerolínia espanyola plus ultra en la pandèmia.

Per part seva, Luis Arroyo, president de l'Ateneu de Madrid i que exerceix com a portaveu autoritzat de l'expresident del Govern, va assegurar que estarien valorades en "entre 30.000 i 50.000 euros".

]]> Thu, 11 Jun 2026 22:07:17 +0200 <![CDATA[Shakira dona el tret de sortida al Mundial més global]]> El Mundial 2026 ha donant el tret de sortida aquest dijous amb una espectacular cerimònia inaugural celebrada a l'Estadi Ciutat de Mèxic, on es juga el primer partit del torneig entre Mèxic i Sud-àfrica. La música ha estat la gran protagonista amb un espectacle que ha reunit artistes de renom internacional.

La festa ha començat amb l'actuació del grup de rock mexicà Maná i ha continuat amb les intervencions de Los Ángeles Azules, Lila Downs, Belinda i J Balvin, que han fet vibrar l'Estadi al ritme del reggaeton. El moment més esperat ha arribat amb Shakira i Burna Boy, que han cantat l'himne oficial d'aquesta edició del Mundial: Dai Dai, que barreja diversos idiomes amb un ritme animat.

La protagonista de l'espectacle ha estat la Copa del Món, que ocupava el centre de l'Estadi Ciutat de Mèxic. El país ha estat el primer dels tres països amfitrions a celebrar el seu acte d'obertura, però també es preveuen cerimònies pròpies al Canadà i als Estats Units durant els pròxims dies de la cita internacional.

La presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, ha seguit la inauguració de l'esdeveniment esportiu des del complex esportiu Los Galeana, al nord de la capital, vestida amb la samarreta de la selecció mexicana. Un cop acabada la celebració, el protagonisme ha passat al terreny de joc amb el duel inaugural entre Mèxic i Sud-àfrica, dues seleccions que ja es van enfrontar en el partit d'estrena del Mundial del 2010.

Nou format amb més equips que mai

El Mundial 2026 incorpora el canvi més radical de la història moderna del torneig. La FIFA ha abandonat el clàssic sistema de 32 seleccions per ampliar el nombre de participants fins a 48 i afegir una fase eliminatòria més: els setzens de final. La conseqüència més clara de tot plegat és que el nombre de partits es dispara, passant dels tradicionals 64 a un total de 104 en menys de 40 dies de competició. Això implica que, dels 12 grups de quatre equips cadascun, els dos primers es classifiquen directament, així com els vuit millors tercers, la qual cosa dificulta que les grans seleccions marxin cap a casa sense jugar cap eliminatòria.

]]> Thu, 11 Jun 2026 21:02:41 +0200 <![CDATA[«Bon dia i bona hora» i el relleu d’Omella quan sigui l’hora]]> S’ha anat perdent com altres expressions populars que no tenen traducció literal al castellà. Ja gairebé ningú diu “Bon dia i bona hora”, i menys encara l’afegit “i la son quan sigui l’hora”. De fet, només conec una persona menor de 60 anys que faci servir aquesta expressió. Però ara ja tenim un català que ha viscut i treballat 48 hores a Catalunya (i que ha volgut ser-ho) que ho diu. El papa Lleó, en les primeres paraules improvisades del viatge i davant la catedral de Barcelona, va saludar així: “Bon dia i bona hora”.

Amb tot el que s’ha escrit prèviament a la visita del papa sobre el català, segurament no cal afegir-hi res més. I si algú vol valorar-ho en percentatges, s’equivoca. Perquè les claus del tema català eren dues.

La primera, que el contingut de la visita no fos com la d’un ministre al “nordeste peninsular”. A tothom li ha quedat clar que això ha estat una visita a Catalunya, especialment als periodistes internacionals. Els qui ja venien amb el text escrit i amb ganes de confondre la unitat eclesial que sempre demana un Papa amb la unitat d’Espanya, deixem-los per impossibles.

La segona clau era que el Papa fes el gest de parlar català d’una manera similar a la que va fer Benet XVI el 2010. Alguna cosa més que el “bonanitbarcelona” d’un concert de Bruce Springsteen o de la celebració d’una Champions d’un altre Leo, el Leo Messi. En aquest sentit, les paraules de Lleó XIV han superat amb escreix les de l’anterior viatge pontifici.

En resum, un èxit. A alguns els pot semblar que no, però els que coneixem el món eclesial parlem d’un èxit espaterrant. Fent els símils taurins que agraden al cardenal Joan Josep Omella, “rabo y dos orejas”.

Per què ho remarco? Doncs perquè durant molts anys, des de Catalunya, hem estat comprant tots els números perquè això fos un desastre. És cert que la culpa és de Madrid. Que ho és. I és cert que Catalunya no té un Estat i que només hi ha una ambaixada “espanyola” davant la Santa Seu. Però també és cert que ara tots hem corregut a estripar-nos les vestidures (concepte d’origen bíblic, per cert), mentre que durant anys el país no ha posat atenció a les relacions amb la Santa Seu.

Un laïcisme social que creu que parlar amb el Vaticà és pecat. O que no perd l’oportunitat de posar el dit a l’ull a l’Església per pujar en el rànquing dels més moderns i avançats del món. Molts partits catalans (i governs) que han abandonat el tema perquè creuen que no dona cap vot. Altres sectors que marquen l’agenda de la societat catalana que donaven per mort el fet catòlic a Catalunya i que consideraven que era un tema del qual ja no calia preocupar-se. O una Església que ha decidit que el tema nacional ja no és el seu negociat perquè l’Església és universal. O perquè en castellà ja ens entenem tots. 

I anar sumant desercions que, les darreres dècades, han provocat que el tema català desaparegués de l’agenda de la Santa Seu. Només vam córrer a salvar els mobles el 2017. I, com que no va funcionar, ens en vam tornar a oblidar. No ens posem les mans al cap per un tema en el qual no hi hem gastat ni un duro durant dècades. O que, els pocs que se n’han preocupat, no han trobat l’empenta o el suport majoritari de la societat catalana. Eren coses de gent gran amb barretina i rosari.

I malgrat tot, ha estat un èxit. Però ara ve el tema gros que ens afecta més que la merescuda dosi d’autoestima que hem tingut aquests dies: la successió episcopal a la capital de Catalunya. “Bon dia i bona hora, i la son quan sigui l’hora”, també es deia abans. Però l’hora del cardenal Joan Josep Omella ja li han endarrerit cinc anys. La pròrroga que ha tingut des que el 2021 va presentar la renúncia obligatòria en complir els 75 anys. Ha estat voluntat del papa Francesc. I ara del papa Lleó XIV, prorrogar-ne el mandat.

El mateix cardenal Omella fa temps que demana aquest relleu. Ara, culminat el seu mandat amb la benedicció de la Sagrada Família, el cardenal és el primer que vol tancar aquest recorregut. Que ha arribat l’hora. Malgrat que durant molts anys no hem fet la feina, hi ha una dada positiva. Abans de ser escollit Papa el cardenal Prevost va ser responsable del departament vaticà que gestiona els nomenaments de bisbes. I durant aquesta etapa els perfils que han triat per a Catalunya han estat molt bons.

La dada que no tenim és si el relleu de Barcelona ja està decidit i ara només falta esperar poques setmanes. O si precisament el viatge havia de servir per acabar de prendre mides abans decantar la decisió. Però si el viatge realment ha servit com un toc d’alerta al Vaticà, no tornem a tancar la carpeta en un calaix. Encara que el nostre mal vingui d’Almansa, si només ens encomanem a Santa Bàrbara quan trona, després les coses acaben com el rosari de l’aurora. Com es deia abans, “quan fou mort, el combregaren”.

]]> Thu, 11 Jun 2026 20:43:30 +0200 <![CDATA[Cantada d'«Els Segadors» als peus de la Sagrada Família l'endemà de l'expulsió dels cantaires]]> Unes 300 persones han interpretat aquest dijous Els Segadors i La santa espina, entre altres cançons, als peus de la Sagrada Família, en una cantada popular de protesta per l'expulsió d'uns 500 cantaires que van participar en la missa del passat dimecres a la basílica, en el marc de la visita de Lleó XIV. El dispositiu de seguretat a l'interior de l'edifici va detectar que els membres portaven estelades impreses a les partitures i tenien la intenció de cantar Els segadors al final de l'acte, tot i no estar inclòs en el programa. Arran d'aquesta polèmica, diversos cantaires -amb el suport de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC)- han convocat l'acció de protesta, que ha comportat el tall del carrer Sardenya durant uns 45 minuts.

Segons el dossier informatiu elaborat per l'organització de l'acte d'aquest dimecres, els cors adults -amb uns 500 cantaires en total- que havien de participar en la missa eren Capella Gramalla, Cor de Cambra de la Diputació de Girona, Cor Madrigal, Cor Tessàlia, Coral Canticela, Coral Cantiga, Coral Càrmina, Coral La Salle Campus Barcelona, Coral Sinera, El Cor Canta, Polifònica de Puig-reig, Polifònica de Vilafranca i Schola Cantorum de l'Escolania de Montserrat.

L'expulsió dels cantaires va tenir lloc després de la missa i just abans de la benedicció de la torre de Jesús, al voltant de les nou del vespre, acte en el qual també havien de participar -segons el programa oficial-. Quan els cors estaven acabant d'interpretar el Virolai, la Policia Nacional -de qui depenia el dispositiu de seguretat a l'interior de la basílica- va treure part dels cantaires a l’exterior de la zona restringida, entre queixes. Fonts de la Sagrada Família han indicat a l'ACN que la interpretació de l'himne d''Els Segadors' no estava inclosa en el programa oficial aprovat i, per tant, no estava previst durant l'acte.

El membre del Secretariat Nacional de l'ANC Jordi Llobet, que aquest dimecres va repartir estelades a l'exterior de la Sagrada Família i és pròxim als cantaires expulsats, ha denunciat en declaracions als mitjans el "maltractament injustificable" que van patir els intèrprets. "Hi hauria d'haver algú que demanés perdó públicament. Això no hauria d'haver passat en una democràcia", ha asseverat. Així, i atesa la situació viscuda amb els cantaires expulsats, considera que la benedicció de la torre de Jesús va esdevenir una "operació" de l'Estat per "esborrar" Catalunya.

"Els Segadors" i crits contra Omella, amb presència de Torra

Els concentrats als peus de la basílica -entre els quals hi havia alguns dels intèrprets expulsats- han tallat el carrer Sardenya durant 45 minuts, estona en la qual han entonat cançons i himnes com Els Segadors, La santa espina, el Virolai, El cant de la senyera o El cant dels ocells. L'estudiant de cant al Liceu Pol Isern ha sigut l'encarregat de dirigir la majoria de peces, acompanyat de cantaires professionals.

Els manifestants, entre els quals l'expresident de la Generalitat Quim Torra o el portaveu de Junts, Josep Rius, també han clamat a favor de la independència de Catalunya i han mostrat el seu rebuig a l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella. De fet, han demanat "fer-lo fora dels Països Catalans". Tot plegat també ha despertat la curiositat dels turistes que visitaven la Sagrada Família, alguns dels quals s'han acostat a la cantada de protesta.

]]> Thu, 11 Jun 2026 20:10:56 +0200 <![CDATA[Un dels cantants de la vetlla del Papa a l'Estadi Olímpic, detingut per agressió sexual]]> El cantant Francisco Javier Álvarez Beret, conegut artísticament com a Beret, ha estat detingut aquest dijous a Sevilla per la Policia Nacional per agressió sexual, segons ha avançat Cadena Ser. La detenció s'ha realitzat dos dies després que el cantant actués en la vetlla del Papa en l'Estadi Olímpic Lluís Companys junt amb altres noms com Sabor de Gràcia, Conchita, Alfred García, Álvaro Soler i Siloé.

La policia ha obert una investigació i Beret ha passat a disposició judicial aquesta tarda. Ara, serà el jutjat de violència que es troba de guàrdia qui decideixi les mesures cautelars que s'adoptin, inclosa l'opció d'un eventual ingrés a la presó.

El cantant va fer un salt a la fama a través d'internet, on publicava les seves cançons de rap amb influències reggae. Una de les més conegudes, Lo siento, publicada el 2019, va promocionar l'artista a les emissores de ràdio i es va convertir en un nom destacat dins la indústria. Fins al punt d'actuar en l’acte més multitudinari de la visita del papa a Catalunya a l’Estadi Olímpic.

Beret tenia programat actuar el pròxim divendres 26 de juny a l’amfiteatre del parc del Castell de Rubí, junt amb Els Pets i The Tyets, amb motiu de la Festa Major de Rubí que se celebrà del 26 al 29 de juny. El sevillà es troba de gira promocionant i presentant el seu últim àlbum “Lo bello y lo roto”.

]]> Thu, 11 Jun 2026 19:52:16 +0200 <![CDATA[Poble Lliure rebutja el front de Rufián: «Seria un error estratègic greu»]]> "L'independentisme d'esquerres cometria un error estratègic greu si participés en aquest front". Aquesta ha estat la frase amb la qual Poble Lliure, un dels partits que dona suport a la CUP, ha rebutjat la proposta que verbalitzava aquesta setmana Gabriel Rufián sobre una aliança dels partits catalans que "inspirés altres territoris". L'organització ha emès un comunicat aquest dijous en què planteja que la solució a la situació actual passar per "fer foc nou" en l'independentisme d'esquerres rupturista i no pas "diluir-lo" en un front que consideren que és "de renúncies compartides" i un "viatge al no-res".

Poble Lliure dona tres motius pels quals no vol participar d'un front d'esquerres. El primer és que considera que l'aposta de Rufián suposa un "suport incondicional, gratuït i acrític al PSOE", fet que creu que diferencia la CUP en comparació a ERC i els Comuns, que donen suport als executius català i estatal. També consideren que les aspiracions nacionals quedarien "relegades" i creuen que entrar al front significaria abandonar el rupturisme per integrar-se al "bloc sucursalista-autonomista". Per últim, Poble Lliure també carrega contra el fet que qui planteja aquestes fórmules ho faci "al marge" dels partits als quals pertanyen.

Quina és, doncs, la recepta de Poble Lliure? Doncs el partit apunta que cal que l'independentisme d'esquerres "es renovi i actualitzi" per interpel·lar el votant que se sent "orfe" d'un partit al qual donar suport. Adverteixen, però, que aquest procés de renovació no es pot fer en uns mesos i que necessitarà anys de debat centrades a fer que la lluita nacional i la social vagin realment de la mà.  Defensen que la CUP ha de jugar un paper clau en aquest procés i recorden que al Procés de Garbí es va establir una "visió àmplia" de la unitat popular que pugui interpel·lar certes estructures sectorials o estratègiques i que pugui desbordar els límits.

La visió àmplia, demana Poble Lliure, s'hauria de veure a les eleccions municipals. Posen per exemple que la CUP concorrerà sota paraigües diferents com la Crida (a Sabadell), Som Poble o Guanyem (a Girona amb Lluc Salellas), i demanen fer una valoració de com han funcionat aquestes aliances un cop es voti. Per altra banda, no només rebutgen un front d'esquerres, sinó que també es mostren en contra d'anar amb ERC a les eleccions espanyoles o catalanes. Poble Lliure entén que les estratègies de tots dos partits no van de la mà en aquests moments. Així doncs, un dels sectors importants de la CUP ja avisa que, en el front d'esquerres, no hi seran.

]]> Thu, 11 Jun 2026 19:54:23 +0200 <![CDATA[Talls al Trambesòs: les línies T4, T5 i T6 patiran afectacions entre juliol i setembre]]> Les línies T4, T5 i T6 del Trambesòs quedaran parcialment tallades entre el 3 de juliol i el 13 de setembre per executar una nova fase de les obres del tramvia al voltant de la plaça de les Glòries. En concret, els treballs inclouen el canvi de traçat de les vies entre els carrers de Badajoz i Bilbao i el desdoblament d’un tram que actualment funciona amb via única.

Els talls afectaran 2,7 milions de desplaçaments, uns 37.500 diaris de mitjana. Segons l’ATM, el canvi de traçat permetrà millorar “l’operativitat i la fiabilitat” del tramvia, així com facilitar la mobilitat a l’encreuament de la Gran Via, la Diagonal, el carrer Badajoz i la plaça de les Glòries. L’actuació compta amb una inversió de 32,54 milions d’euros.

Línies afectades

  • T4: interrompuda entre Verdaguer i el Maresme. A partir del 14 de setembre es recuperarà la circulació de la T4 entre Verdaguer i l’estació de Sant Adrià.
  • T5 i T6: no circularan entre Ciutadella-Vila Olímpica i Sant Martí de Provençals, afectació que es mantindrà fins a la primavera de 2027. A partir del 14 de setembre es recuperarà la circulació entre Ciutadella-Vila Olímpica i Glòries.

Altres alteracions i alternatives

Les obres també comportaran afectacions per al vehicle privat. La Diagonal en sentit Llobregat quedarà desviada a l’altura del carrer de Tànger i només es permetrà el pas fins al carrer de la Llacuna a veïns, serveis i usuaris del centre comercial. Els itineraris recomanats per accedir al centre de la ciutat seran pels carrers de Tànger, Padilla i Marina.

Per minimitzar les afectacions, es posaran en marxa dues línies especials d’autobús que reproduiran els recorreguts afectats pel tall del tramvia. Tanmateix, es recomana utilitzar alternatives com les línies L1, L2 i L4 del metro, les línies H12, V21 i 7 d’autobús i la línia R1 de Rodalies entre Sant Adrià i El Clot. 

També es modificaran els recorreguts de diverses línies d’autobús, entre les quals l’H12, la V25, la 7 i les nocturnes N2 i N7. Pel que fa a les bicicletes, quedarà tallat el carril bici de la Diagonal entre Ciutat de Granada i Glòries i s’habilitaran itineraris alternatius a través de la Gran Via, Tànger, Sancho de Ávila i Bolívia.

Recuperació parcial del servei al setembre

A finals de setembre, el tall quedarà reduït al tram entre Glòries i Can Jaumandreu, una situació que es mantindrà fins a la finalització dels treballs, prevista per a la primavera de 2027. Segons l’ATM, aquesta última fase afectarà aproximadament 240.000 viatgers.

]]> Thu, 11 Jun 2026 19:28:03 +0200 <![CDATA[Les xifres de l'ús de pistoles a Catalunya: 14 morts i 46 ferits en un any i mig]]> L'assassinat d'un home al carrer Balmes, a Barcelona, aquest dimecres, ha obert un nou front de preocupació a Catalunya. És el sisè crim comès amb arma de foc en el que portem d'any. Davant l'efecte que aquests fets tenen sobre l'opinió pública, els Mossos d'Esquadra i el Govern de la Generalitat ha decidit aportar les dades que es tenen sobre el fenomen i plantejar les propostes polítiques amb què treballen també. En aquesta línia, s'han detallat quines han estat les conseqüències de tots els casos que han implicat pistoles el darrer any i mig: en total, des del gener de 2025 fins al juny de 2026 s'han registrat 14 morts i 46 ferits. 

Les dades, per anys, queden dividides entre els sis casos mortals registrats en la primera meitat d'aquest any i els vuit de l'any passat, mentre que els ferits en són 18, el darrers mesos, i 28, en el total de l'any passat. D'aquesta manera, s'evidencia que aquest 2026 està havent-hi una concentració de casos greus amb armes de foc implicades més gran que el 2025. 

Aquesta evolució de ferits i morts també va de la mà d'unes altres dades, les que comptabilitzen tots els casos en què algú detona una arma de foc. Així, segons xifres oficials presentades pels Mossos d'Esquadra als mitjans de comunicació, de les 69 situacions que van implicar l'ús d'alguna pistola l'any 2024 es va passar als 93 casos l'any 2025. Aquests episodis impliquen tant els tirotejos que deixen alguna víctima com els que es detona l'arma, però no s'arriba a produir cap impacte sobre cap persona. En relació a aquesta realitat, des de la policia catalana s'insisteix que encara són taxes que queden per sota de les tendències de països de l'entorn. 

Els càstigs penals a les armes i el tràfic de marihuana

Dels sis crims d'aquest any, si bé encara s'estan investigant, la hipòtesi principal és que tots estan vinculats amb el narcotràfic, i especialment amb els cultius i la venda de marihuana. En aquest sentit, el Govern planteja endurir el Codi Penal. Amb les penes actuals per tinença d'armes de foc, només acaben en presó en un 10% dels casos, han explicat els Mossos a partir d'un informe remès per la judicatura. Ara, volen canviar aquesta realitat plantejant unes penes més altes que compliquin la realitat de qui porta pistoles de manera habitual. Alhora, també es contempla incrementar els anys de penalització per participar del tràfic de marihuana, ja que actualment comporten càstigs més lleus que els casos de cocaïna o heroïna. La intenció de l'executiu català és que l'estat espanyol elevi la pena d'1 a 3 anys actuals de presó a entre 6 i 9 anys. De moment, però, això és una declaració política. Encara falta saber com i a quin ritme es voldria dur a terme.

]]> Thu, 11 Jun 2026 19:08:57 +0200 <![CDATA[Com afectarà la pujada de tipus d'interès anunciada pel BCE?]]> El Banc Central Europeu ha anunciat aquest dijous que apujarà els tipus d'interès fins al 2,25%, un 0,25% més del valor que s'ha aplicat en el darrer any. Aquesta és la primera vegada en tres anys, des de setembre de 2023, que s'apuja els tipus d'interès. La decisió arriba en un context marcat pel conflicte a l'Orient Mitjà i en què la inflació a l'Eurozona ha repuntat fins al 3,2% al maig, molt per sobre de l'objectiu del 2% que es marca el BCE. Ara bé, com afectarà aquesta decisió de Frankfurt a la butxaca dels catalans?

L'impacte més gran se l'enduran les persones que tenen hipoteques a tipus variable. Aquestes es revisen cada sis mesos o un cop l'any -en funció del contracte signat- d'acord amb l'Euríbor a 12 mesos. D'acord amb les dades, l'Euríbor actual és de 2,846 punts, lleugerament superior al de dimecres. Això, doncs, repercutirà també en la revisió de les hipoteques variables, que s'encariran. A efectes pràctics, els experts calculen que la pujada es notarà en un increment aproximat de 22 euros mensuals en la teva hipoteca.

La pujada també es notarà en els crèdits de consum, els préstecs personals i les línies de finançament de les petites i mitjanes empreses. Les pròximes decisions sobre el preu del diner, tal com han relatat des del BCE, es basaran segons les previsions d'inflació. Segons els càlculs actualitzats aquest dijous, la inflació mitjana de l'eurozona el 2026 serà del 3%, la del 2027 del 2,3% i ja serà el 2028 quan s'arribi a l'objectiu del 2%. Tot i això, han alertat que les previsions econòmiques són "incertes" i que la inflació a mitjà termini dependrà de la durada i la intensitat de l'increment del preu de l'energia.

L'impacte en el cistell de la compra

Els estralls de la guerra al Pròxim Orient també es tradueixen en un encariment del preu de la gasolina i de l'electricitat que, de retruc, també impacten en el preu del cistell de la compra. Això no depèn directament de la pujada de tipus d'interès, però sí que té un impacte en l'economia familiar, i més arran de l'encariment de les hipoteques. 

Segons l'OCU, una de les primeres partides que es retalla és la dels productes frescos de temporada, que se substitueixen per aliments processats més barats però de menor qualitat nutricional. Per això, més enllà de la hipoteca, el veritable impacte d'aquesta pujada es mesura en la renda disponible que queda després de pagar l'essencial. Això, doncs, dependrà de cada situació personal.

]]> Thu, 11 Jun 2026 18:40:32 +0200 <![CDATA[Els reptes de l'espai públic metropolità: l'AMB inaugura una exposició sobre el futur de les ciutats]]> L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha inaugurat aquest dimecres l'exposició Futur immediat. Transformar l’espai públic metropolità, una mostra que convida a reflexionar sobre com s'aborden avui les necessitats i exigències de l'espai públic. L'exposició, que forma part del programa de la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura 2026 i coincideix amb l’any en què l’AMB celebra el 15è aniversari, es podrà visitar entre l'11 de juny i el 20 de setembre a l’antiga terminal de Drassanes de Barcelona.

Aquest dimecres a la tarda, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i el president de l'AMB, Antonio Balmón, han inaugurat la mostra, que posa el focus en els criteris, les eines, els projectes i les metodologies amb què s’estan dissenyant i desenvolupant els espais públics.

Durant l'acte, Collboni ha destacat que l'espai públic impulsat per l'AMB s'ha convertit en un "model a seguir" perquè "combina la qualitat arquitectònica, l’adaptació al canvi climàtic i la pacificació de carrers i places". Alhora, el batlle ha assenyalat que “aquesta exposició reflecteix com la dignificació de l’espai públic que es fa des de l’AMB millora el benestar de les persones i, per tant, és un element clau per a la preservació de la cohesió social".

  • L`exposició es podrà visitar de l'11 de juny al 20 de setembre

El futur immediat

Concretament, l'exposició recull l'experiència acumulada durant quatre dècades de treball de l'AMB en la planificació i transformació de l'espai públic, però posa el focus especialment en el present i en el futur immediat. L'objectiu és mostrar quins criteris, metodologies i eines s'utilitzen actualment per respondre a les necessitats d'una societat en constant transformació.

Segons l'AMB, l'espai públic és un dels principals escenaris on es desenvolupa la vida col·lectiva i ha de donar resposta a reptes tan diversos com els fenòmens meteorològics extrems, la connectivitat i la mobilitat sostenible, l'augment demogràfic o la preservació del patrimoni natural i cultural. En aquest sentit, els parcs metropolitans són una peça clau de la infraestructura verda.

Quatre espais per entendre la transformació urbana

El recorregut de la mostra s'estructura en quatre àmbits diferenciats: Introducció, Obrador, Making Off i Terminal. A través d'aquests, es presenta una experiència immersiva per entendre els set grans reptes que orienten actualment les actuacions urbanes de l'ens metropolità: adaptar-se al canvi climàtic, relligar espais fragmentats, fomentar una mobilitat sostenible, recuperar elements patrimonials, cuidar els espais naturals, equipar les ciutats amb nous serveis i repensar l'habitatge i la convivència.

Quan i on es podrà veure l'exposició?

Coincidint amb el 15è aniversari de l'AMB, la iniciativa reivindica el paper de l'espai públic com una eina de cohesió social i de millora de la qualitat de vida. L'exposició es podrà visitar de dimarts a diumenge, d'11 a 19 hores, de l'11 de juny fins al pròxim 20 de setembre.

]]> Thu, 11 Jun 2026 19:30:02 +0200 <![CDATA[Mor Eduard Portela, el català que va modernitzar el bàsquet a l'Estat]]> Eduard Portela Marín, president de l'Associació de Clubs de Bàsquet (ACB) entre el 1990 i el 2013, ha mort aquest dijous als 91 anys, segons ha confirmat l'organització en un comunicat. Portela va ser una figura clau en la transformació del bàsquet espanyol i, des que va deixar l'ACB, es va convertir en president d'honor per les més de sis dècades dedicades a aquest esport.

Nascut a Barcelona el 30 d'agost de 1934, va iniciar la seva trajectòria com a entrenador dirigint equips com el Montgat, el Sant Josep de Badalona i el FC Barcelona, club amb el qual va conquerir una Copa del Rei i en què va assumir responsabilitats en la direcció esportiva durant nou anys.

L'any 1982 va participar activament en la creació de l'ACB, de la qual va ser president durant 23 anys. Durant aquesta etapa va impulsar una profunda modernització de la competició consolidant formats com el play-off pel títol, l'All Star o la Copa del Rei en seu única, que més tard evolucionaria cap a la coneguda Final a Vuit.

També va impulsar la professionalització dels clubs, la millora de les retransmissions televisives, la implantació de tres àrbitres per partit i l'exigència que els pavellons tinguessin una capacitat mínima de 5.000 espectadors.

La seva influència també es va estendre a Europa. Va formar part de diverses comissions de la FIBA, va presidir la Unió de Lligues Europees de Bàsquet (ULEB) entre el 1998 i el 2016 i va ser un dels impulsors de la creació de l'Eurolliga.

]]> Thu, 11 Jun 2026 16:38:25 +0200 <![CDATA[El Papa reivindica que «la dignitat humana no té passaport» des de les Canàries]]> El papa Lleó XIV ha afirmat que Europa no es pot acostumar que el Mediterrani i l’Atlàntic "siguin cementiris sense làpides". En l’acte al moll d’Arguineguín, a Gran Canària, després d’aterrar a l’arxipèlag en la darrera etapa de la visita a l’estat espanyol, ha assenyalat que “no ens podem acostumar a comptar morts” i ha reivindicat que “la dignitat humana no té passaport ni perd valor en travessar una frontera”. No només ha instat Europa, també a la comunitat internacional per fer “una cooperació eficaç i perseverant”. Alhora, ha apuntat que l’Església s’ha de deixar interpel·lar en l’acollida d'emigrants, perquè no és una qüestió “secundària ni delegada únicament en alguns voluntaris”.

El pontífex ha fet una crida perquè actuïn aquells que “tenen a les seves mans responsabilitats decisives, autoritats civils, parlaments, governs i organitzacions internacionals, i també comunitats cristianes”. Alhora, ha indicat que aquest “drama” ha de convertir-se “en un examen de consciència” per a les “nacions d’origen” dels migrants, perquè “han de crear les condicions de pau, justícia i desenvolupament”.

Així mateix, els països de trànsit “estan cridats a protegir i no deixar als dèbils en mans de xarxes criminals”. Per tot plegat, ha defensat que “no podem passar de llarg davant caiucs i pasteres”.

El papa Lleó XIV ha reblat que “la dignitat humana exigeix vies legals i segures”, així com “cooperació real contra els traficants, protecció efectiva a les víctimes, processos seriosos d’acollida i d’integració i polítiques que permetin a cada persona viure amb dignitat” a casa seva. El Papa ha recordat que els immigrants “arrisquen la mort per buscar la vida”. Per una altra part, els ha demanat que “no creguin aquells que prometen paradisos fàcils a canvi del seu cos” i que les “falses promeses són cants de sirenes d'indústries de mort”.

Testimonis

Les paraules del pontífex s’han produït després d’escoltar alguns testimonis del fenomen migratori. Per exemple, del capità de Salvament Marítim, Tito Villarmea, que ha precisat que porta 18 anys del servei i ha acumulat més de 20.000 rescats. Unes tasques en “embarcacions fràgils carregades de vides”, ha descrit i ha subratllat que en cada actuació “la seva vida depèn de nosaltres”. Villarmea ha indicat que ell és avui el portaveu “de 1.600 professionals que cuiden la vida a la mar”.

També ha intervingut una voluntària de Càritas Maria Reyes, que ha qualificat “d’impotència” el fet de no poder donar resposta a l’arribada de pasteres. Reyes ha puntualitzat que la seva lectura és que “no es tractava d’arreglar-ho sinó d’escoltar, fins i tot sense compartir l’idioma”.

Una altra de les vivències que s’han escoltat ha estat d’una víctima de tràfic de persones, de Nigèria, que ha relatat el “captiveri” que va patir. Va quedar embarassada a la pastera i li van prendre la criatura a Europa, quan tenia 11 mesos. També ha concretat que la van obligar a prostituir-se.

El cap de l'Església catòlica en la primera visita d’un pontífex a les Canàries ha estat acompanyat en aquest acte pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, juntament amb els ministres de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Fèlix Bolaños, i de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, i la ministra de Defensa, Margarita Robles.

]]> Thu, 11 Jun 2026 16:28:05 +0200 <![CDATA[El Congrés reforma el reglament per multar i expulsar diputats que trenquin l’ordre de la cambra]]> El Ple del Congrés ha aprovat aquest dijous la presa en consideració d’una proposició de llei del PSOE per reformar el Reglament del Congrés i "actualitzar i millorar el règim de la disciplina parlamentària". La proposta, sorgida de la polèmica causada per l’enfrontament entre un diputat de Vox i la presidència de la cambra baixa aquest mes d’abril, ha rebut 179 vots favorables - dels partits que conformen el bloc d'investidura- i 169 en contra de PP i Vox. La proposta preveu multar els diputats que siguin expulsats del Ple després de tres crides a l’ordre i afegeix una nova causa de "suspensió temporal" de la condició de diputat aplicable en casos de "violència o intimidació greu" dirigits contra els òrgans de govern o el personal.

 

]]> Thu, 11 Jun 2026 15:42:14 +0200 <![CDATA[Un estudi del Port de Barcelona conclou que el turisme de creuers «no explica» la pressió turística de la ciutat]]> En ple debat sobre la pressió turística dels creuers i setmanes després que l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, anunciés la "pretensió de reduir a zero" les escales de creuers, un estudi del Port de Barcelona assegura que el turisme de creuers "no explica en cap cas la pressió turística estructural" de la ciutat. L'anàlisi que ha elaborat juntament amb l'Associació Internacional de Línies de Creuers (CLIA) i la Universitat de Girona apunta que únicament en 32 dies a l'any els creueristes superen el 5% del total de visitants diaris i que, per tant, el seu pes és "reduït" dins del conjunt de visitants. 

Els creueristes representen de mitjana el 2,5% del total de turistes de Barcelona i, segons es mostra al document, hi ha una "baixa coincidència" entre els pics de visitants, que es concentren en temporada alta, i flux més elevat de creueristes. L'estudi exclou els residents i els visitants provinents d'altres zones de l'àrea metropolitana. En canvi, sí que comptabilitza residents de fora de la zona de Barcelona que visiten puntualment la capital catalana. És a dir, l'estudi no se centra únicament en els turistes internacionals. Les dades que ha aportat Telefónica Tech s'han recollit a partir de les antenes mòbils.

L'autor de l'estudi, el doctor Josep Maria Espinet, ha remarcat que la "saturació" de Barcelona es deu a "dinàmiques complexes i multicausals" i que la concentració de creueristes és "puntual, localitzada i limitada en el temps". Així mateix, ha assegurat que els patrons de visita dels creueristes "no coincideixen" amb els de la resta de visitants de la ciutat. L'autor de l'estudi ha conclòs que cal promoure la "gestió anticipada" de fluxos turístics, tenint en compte que la xifra d'arribada de creueristes se sap entre 12 i 24 mesos vista; i "actuar de forma selectiva" en els moments de més afluència, en comptes de prendre "mesures generalitzades" sobre el conjunt del sistema turístic.

Segons ha apuntat, el 97,5% del total de turistes restants el conformen excursionistes i visitants allotjats a la ciutat. L'anàlisi es basa en dades del 2024 i per mesos detalla que entre maig i octubre el pes dels turistes supera el 3%. El maig, l'agost i el setembre són els mesos amb més afluència, amb un 3,5% del total de turistes de la ciutat. El mínim és al febrer (0,8%), gener (1,1%) i desembre (1,2%). El document també apunta que el 90% dels creueristes de trànsit vista la ciutat durant unes hores, de mitjana unes 5,7.

En la presentació de l'estudi també hi ha intervingut el director de l'Associació Internacional de Línies de Creuers (CLIA, per les seves sigles en anglès) a l'Estat, Alfredo Serrano, que ha ressaltat l'aportació que fan els creuers a la ciutat. Al seu torn, la cap de creuers del Port de Barcelona, Mar Pérez, ha indicat que aquest dijous han traslladat aquest estudi a l'Ajuntament de Barcelona, amb l'objectiu de "gestionar millor" els fluxos de creueristes.

Ho ha fet en el marc del Consell per a la Sostenibilitat dels Creuers, que han reactivat aquest dijous després de la seva creació el juliol passat. En aquest hi ha participat el secretari d'Infraestructures i Mobilitat, Manel Nadal; i el tinent d'alcaldia d'Economia, Habitatge, Hisenda i Turisme de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls, entre altres.

]]> Thu, 11 Jun 2026 15:19:06 +0200 <![CDATA[El Congrés accepta la proposta del Parlament per agilitzar l'eutanàsia]]> El Congrés ha acceptat aquest dijous la presa en consideració d’una proposició de llei (PL) del Parlament per reformar la llei d’eutanàsia i evitar que els processos s’allarguin agilitzant la resolució dels recursos judicials. La iniciativa -defensada pels diputats catalans Sara Jaurrieta (PSC), Jordi Fàbrega (Junts) i Juli Fernández (ERC)- ha rebut 179 vots a favor del PSOE, Sumar, Junts i ERC, entre d’altres, i 169 vots en contra de PP i Vox. La cambra catalana va acordar el 29 d’abril portar aquesta reforma legal arran de casos com el de la Noèlia, una pacient catalana que va estar dos anys amb litigis judicials abans de rebre la mort assistida. La proposta catalana planteja simplificar els procediments sense eliminar les garanties legals que envolten actualment les peticions d’eutanàsia. En aquest sentit, es proposa que els recursos es facin davant d’un sol tribunal, el Tribunal Superior de Justícia corresponent, i en una única instància. A més, es volen fixar “terminis ràpids i taxats” de fins a 25 dies per evitar prolongacions judicials i el “patiment” dels pacients.

]]> Thu, 11 Jun 2026 14:35:17 +0200 <![CDATA[El BCE apuja el tipus d'interès per primera vegada en tres anys]]> El Banc Central Europeu (BCE) ha apujat en 0,25 punts aquest dijous el tipus d'interès de referència fins al 2,25%. Es tracta del primer increment de tipus des del setembre de 2023, fa gairebé tres anys, mentre que en el darrer any els tipus han estat congelats al 2%. La decisió arriba en un context marcat pel conflicte a l'Orient Mitjà i en què la inflació a l'Eurozona ha repuntat fins al 3,2% al maig, molt per sobre de l'objectiu del 2% que es marca el BCE. Amb aquest pas, doncs, Frankfurt ha seguit així el camí que ja apuntaven la majoria de governadors i analistes en les últimes setmanes. 

A banda d'apujar el tipus d'interès de referència fins al 2,25% -des del setembre del 2024 s'utilitza el que s'aplica a les entitats que dipositen diners al banc central- els altres dos tipus que controla el BCE també s'han revisat a l'alça. En aquest sentit, el tipus d'interès bàsic passarà del 2,15% fins al 2,4%, mentre que el tipus per als préstecs immediats puja des del 2,4% fins al 2,65%.

En les setmanes prèvies a la reunió del Banc Central Europeu, la majoria de governadors ja aconsellaven una pujada dels tipus d'interès i descartaven mantenir els tipus per evitar "sorprendre" als mercats, que preveien l'increment. Membres del Consell Executiu, l'òrgan encarregat d'organitzar les reunions del Consell de Govern i del dia a dia del banc, veien "improbable" obviar els efectes de la guerra en la decisió d'aquest dijous.

Un canvi de tendència

La decisió final, doncs, trenca la tendència de mantenir els tipus intactes que s'allargava des del juny del 2025. Fins ara, s'havien arribat a signar vuit pauses consecutives dels tipus des que Frankfurt va decidir aturar l'estratègia de relaxament de la política monetària el juliol passat. Aquesta és la primera pujada del preu del diner des del setembre del 2023, quan Europa feia front a la crisi energètica derivada de la guerra a Ucraïna. En aquell moment, els tipus d'interès van arribar al 4,5%.

]]> Thu, 11 Jun 2026 14:46:53 +0200 <![CDATA[El Suprem s'oposa a l'indult de l'exfiscal general de l'Estat]]> El Tribunal Suprem (TS) s’ha mostrat contrari a indultar l’exfiscal general de l’Estat Alvaro García Ortiz en no apreciar “raons de justícia, equitat o utilitat pública”. En un comunicat enviat aquest dijous, l’alt tribunal aposta per no concedir l’indult sol·licitat per diferents ciutadans per “falta de contingut” que doni fonament a la petició. Així, diu que veu “greus” els fets pels quals se’l va condemnar per delicte de revelació de dades reservades i remarca que la seva actuació “va produir una afectació important al ministeri públic per la “rellevància de la seva funció com a promotor de la justícia”.

]]> Thu, 11 Jun 2026 14:21:52 +0200 <![CDATA[Interrompuda la circulació de trens de l'R2 nord i l'R11 entre Granollers i Sant Celoni per un atropellament]]> La circulació de trens de les línies R2 nord i R11 de Rodalies es troba interrompuda entre Granollers i Sant Celoni a causa d'un atropellament. L'incident ha tingut lloc poc abans de les dues de la tarda a l'altura de l'estació de Cardedeu. Fins al punt s'hi ha desplaçat els serveis d'emergències i també els Mossos d'Esquadra. S'està treballant per normalitzar el servei tan aviat com sigui possible.

]]> Thu, 11 Jun 2026 14:15:23 +0200 <![CDATA[El Teatre Regina tanca «a contracor» després de 38 anys perquè no els renoven el lloguer]]> Adéu colpidor a l'escena cultural de Barcelona. La Companyia Trepa del Jove Teatre Regina de Barcelona, dedicada al teatre familiar, ha anunciat que tancaran les portes "a contracor" el 15 de juliol després de 38 anys. Tal com ha explicat la directora de la sala, Mariona Campos, no abaixen la persiana per voluntat, sinó que ho fan de forma forçada perquè "l'edifici està en venda i no se'ns renova el contracte de lloguer": "El que passa avui en aquesta sala és una mica el reflex del que li passa a poc a poc, però sense aturador, a la societat i la ciutat. Érem un dels últims espais destinats al públic autòcton, al ciutadà de Barcelona, al veí de Gràcia, a la cultura feta des de casa i oberta al món", ha reblat Campos.

Durant aquestes gairebé quatre dècades, el Jove Teatre Regina ha programat 10.538 funcions i ha vist passat més de 2,1 milions d'espectadors per les seves butaques. Des de l'equip actual remarquen que no han tingut cap marge de moviment per intentar salvar la històrica sala gracienca: "Si et donen uns anys o uns avisos, tu pots fer i desfer", ha assenyalat la directora. No obstant això, ha denunciat que inicialment només els van donar tres setmanes, les quals finalment han aconseguit estirar fins als tres mesos. "Amb tres mesos, sabent a quin ritme es mouen les institucions, són tempos que no poden treballar", ha indicat. Amb tot, doncs, la sala abaixarà les persianes d'aquí a un mes.

Malgrat el tancament del Jove Teatre Regina, Campos ha contraposat que el seu contingut i la seva "ànima" queda lliure "per a desenvolupar-se en algun altre espai on pugui aixoplugar-se i poder continuar la tasca educativa, creativa i artística". En una roda de premsa emotiva, la directora de la sala emblemàtica ha recordat l'aliança que van tenir durant 18 anys amb Kit Kat, proporcionant als assistents una de les seves xocolatines: "Si ja era força divertit entrar a teatre, si a més t'ho endolcien, era una fantasia", ha admès.

Impossibilitat de coexistir amb el Mago Pop

El passat 14 d'abril, a través d'un comunicat, el Mago Pop va confirmar l'interès de la seva empresa pel Regina, que els propietaris havien posat a la venda. Al text, l'artista indicava que quan van tenir coneixement de la possibilitat, se'ls va informar que hi havia un contracte de lloguer que acabava el 31 de març, prorrogat a petició dels llogaters fins al 31 d'agost. Des de llavors, no se n'ha sabut res més.

Preguntada sobre això, l'actual directora del Regina ha explicat que se'ls va comunicar que era una de les persones interessades en l'edifici. Van mantenir contactes i van arribar a la conclusió que "no podíem coexistir els dos" al mateix espai: "Ells no venien per fer d'arrendadors, sinó que venien a comprar un espai per explotar-lo", ha lamentat.

]]> Thu, 11 Jun 2026 14:11:48 +0200 <![CDATA[Les entitats socials reclamen ampliar el termini de la regularització de migrants]]> Les entitats socials han reclamat al govern espanyol que allargui, com a mínim, tres setmanes el termini del procés de regularització extraordinària, que en aquests moments acaba el 30 de juny. Justifiquen la seva petició amb què les persones estrangeres en una situació més vulnerable puguin arribar-hi a temps. El tercer sector argumenta que la “manca d’informació clara durant les primeres setmanes ha dificultat l’inici del procés i ha generat confusió sobre els tràmits i la documentació necessària”.

També adverteixen que, tot i la mobilització de recursos per part de les diferents administracions -des de l'espanyola fins a la barcelonina-, hi ha col·lectius amb “greus dificultats” per accedir-hi, com persones sense casa, joves extutelats, treballadores de la llar internes o persones amb discapacitat. A més, alerta de la bretxa digital i barreres lingüístiques, entre altres.

]]> Thu, 11 Jun 2026 13:53:58 +0200 <![CDATA[Illa reclama més pes polític de les regions en el relleu als Quatre Motors d'Europa]]> El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha tancat aquest dijous la presidència catalana dels Quatre Motors per a Europa reclamant més pes polític de les regions en el futur del projecte europeu. En l’acte de traspàs de la presidència de l’aliança a Alvèrnia-Roine-Alps, celebrat al Palau de la Generalitat, Illa ha defensat que els quatre territoris han de fer “un pas endavant” i ser també “motor polític” d’Europa, més enllà del seu pes econòmic.

Catalunya, Baden-Württemberg, Llombardia i Alvèrnia-Roine-Alps també han signat una declaració conjunta sobre el nou Industrial Accelerator Act, en què reclamen reforçar sectors estratègics com els semiconductors, les bateries, l’energia i les tecnologies digitals.

Illa ha reivindicat el paper dels Quatre Motors en un moment de canvi global i ha advertit que l’ordre multilateral que havia regit les relacions internacionals des del 1945 s’està desplaçant “de manera accelerada” cap a grans zones d’influència. Segons el president, en el nou escenari mundial “sembla que ja no hi ha aliats permanents”, sinó “interessos i transaccions”. En aquest context, ha afirmat que el segle XXI es decidirà entre tres models: “el model dels Estats Units, el model de la Xina i el model d’Europa”.

El president ha defensat Europa com “l’únic projecte polític que ha sabut conjugar la pau, la llibertat i la prosperitat”, però ha advertit que “l’èxit passat no garanteix l’èxit futur”. Per això, ha assegurat que el continent viu una “cruïlla històrica” davant un triple desafiament: “militar per part de Rússia, polític per part dels Estats Units i econòmic per part de la Xina”.

Aprofundir en la "unió política" d'Europa

Illa ha vinculat la visita del Papa Lleó XIV a Catalunya amb el paper que han de tenir les regions en la construcció europea. El president ha recordat que el pontífex va dir a la Catedral de Barcelona que els catalans tenien la responsabilitat de convertir-se en “constructors d’unitat”. “Aquesta unitat comença per Europa”, ha afirmat Illa. I ha afegit: “Per aconseguir-ho, caldrà ser valents, caldrà aprofundir sense complexos en la unió política d’Europa. I tan sols hi ha un camí: el camí del federalisme europeu”.

El cap de l’Executiu ha recordat que els quatre territoris representen l’11% del producte interior brut de la Unió Europea i ha remarcat que no són actors “secundaris”. “Som motor econòmic del continent”, ha afirmat. Per això, ha fet una crida perquè els Quatre Motors siguin també “motor polític” a través de la cooperació entre regions.

Canvi de president amb "els deures fets"

Durant el seu discurs, Illa també ha fet balanç de la presidència catalana de l’aliança, que va començar fa un any a Milà. Ha assegurat que Catalunya tanca aquesta etapa “amb els deures fets” i amb el compromís de continuar col·laborant amb la nova presidència d’Alvèrnia-Roine-Alps. Entre els resultats de l’any, ha destacat l’elaboració del full de ruta estratègic 2026-2030, que ha de reforçar la governança dels Quatre Motors i garantir la continuïtat de la cooperació més enllà de les presidències rotatòries.

El president també ha citat la resposta coordinada a l’amenaça dels aranzels anunciats pels Estats Units, la trobada sobre competitivitat amb Enrico Letta i el treball en els quatre eixos de la presidència catalana: innovació, descarbonització, autonomia estratègica i economia inclusiva. “Hem estat on s’havia d’estar, defensant el teixit productiu dels nostres territoris”, ha afirmat.

En l’àmbit dels semiconductors, Illa ha destacat que Barcelona va acollir la reunió de l’Aliança Europea de Regions de Semiconductors, que Catalunya presideix aquest 2026. També ha posat en valor la missió dels Quatre Motors centrada en l’hidrogen, celebrada a Barcelona i Tarragona amb la primera Hydrogen Innovation Summit, que va connectar empreses, universitats, centres científics, el port de Barcelona i el teixit petroquímic de Tarragona. Pel que fa a l’autonomia estratègica, ha esmentat el pla d’acció 2026-2030 sobre seguretat alimentària i la creació d’un nou grup de treball sobre turisme sostenible.

Reforçar sectors estratègics

La declaració conjunta signada pels Quatre Motors se centra en l’Industrial Accelerator Act, la proposta de la Comissió Europea per reforçar la competitivitat industrial i accelerar la descarbonització. El text defensa que les regions han de participar en el disseny, la governança i l’aplicació de la política industrial europea, i no limitar-se a executar decisions preses des de Brussel·les.

Els quatre territoris també reclamen reforçar la capacitat industrial europea en sectors estratègics i reduir dependències en tecnologies i components crítics. En concret, assenyalen els semiconductors, els sistemes energètics, les bateries i les tecnologies digitals-industrials com a àmbits clau per al futur industrial europeu.

La declaració també demana que les futures àrees d’acceleració industrial prioritzin territoris amb una base industrial consolidada que necessitin descarbonitzar-se per continuar sent competitius. A més, reclama simplificar l’accés als fons europeus, evitar duplicitats administratives i reduir càrregues reguladores que puguin dificultar la capacitat de les pimes per innovar, créixer i competir.

Pannekoucke, nou president

El president d’Alvèrnia-Roine-Alps, Fabrice Pannekoucke, ha assumit la presidència dels Quatre Motors amb la voluntat de donar continuïtat a la feina feta per Catalunya. Ha situat com a prioritat “reforçar la sobirania econòmica i industrial dels territoris” i ha avançat que la seva presidència treballarà en àmbits com la relocalització industrial, l’hidrogen, l’agricultura, el turisme sostenible, la formació i la influència conjunta a Brussel·les.

Pannekoucke ha defensat que els quatre territoris han d’actuar amb una “veu única” davant les institucions europees, especialment en el debat sobre el futur marc financer pluriennal 2028-2034. Ha defensat que l’aliança ha de presentar-se a Brussel·les com un bloc capaç d’influir en les decisions sobre fons estructurals, competitivitat i política industrial.

Durant l’acte també han intervingut el secretari d’Estat de Baden-Württemberg, Florian Haßler, i el sotssecretari a la Presidència per a les Relacions Internacionals i Europees de Llombardia, Raffaele Cattaneo. Tots dos han reivindicat el paper de les regions industrials en la competitivitat europea i han agraït la feina de la presidència catalana.

]]> Thu, 11 Jun 2026 13:54:40 +0200 <![CDATA[«Ens hem de rearmar perquè ens hem desarmat»: el diagnòstic de Borrell sobre el món convuls]]> Que un fòrum econòmic comenci amb la presència d’un exalt representant de la UE per a Afers Exteriors i Política de Seguretat ja diu moltes coses dels canvis que s’han produït en l’àmbit internacional. Però això és el que ha passat a la Trobada Empresarial al Pirineu , que ha engegat aquest dijous a la Seu d’Urgell amb la intervenció de Josep Borrell. L’exministre d’Exteriors i president del CIDOB ha parlat sobre El nou (des)ordre mundial, assenyalant l’emergència de la Xina com a gran nou factor geoestratègic. 

Un altre factor nou és la guerra com a realitat present, com es veu a Ucraïna i a l’estret d’Ormuz. “La pau no és l’estat natural de les coses”, ha dit l’extitular d’Exteriors, que ha al·ludit al debat sobre el rearmament amb una frase crua: “Està bé no voler fer la guerra, sempre i quan els altres no te la vulguin fer a tu. Si és així, has d’estar preparat. Ens hem de rearmar perquè ens hem desarmat”.

L’exministre d’Exteriors ha explicat que durant massa anys es

 

va optar per prioritzar altres capítols pressupostaris que no eren la defensa. Ha assenyalat com a factor negatiu el fet que el 64% de les armes que té Europa estan importades dels Estats Units. Ha explicat que la UE ha donat una ajuda militar de 200.000 milions d’euros als ucraïnesos: “Volen els europeus continuar amb aquest nivell de despesa i deixem que la força russa avanci?”.

 

Borrell ha assenyalat com a gran element disruptiu d’aquest nou món i és que “els Estats Units ja no volen ser el nostre amic i protector”. Ha recordat que no ve d’ara, “però Barack Obama ens ho va dir d’una manera tan simpàtica que no li vam fer cas, i ara és Donald Trump qui ens ho diu d’una manera diferent i li fem més cas”. Ha apuntat que la marina xinesa té més vaixells que la nord-americana: “Els Estats Units han acumulat una potent maquinària de guerra i la utilitza, però ha perdut totes les guerres des de la Segona Guerra Mundial”. 

Tot plegat dibuixa un paisatge tèrbol molt incert, en què cal atendre el fet que el Sud Global representa ara el 60% del món: “Quan Occident va fixar les regles del joc, molts països que ara es reuineixen a Pequín no existien o eren una colònia, i ara no ens miren amb bons ulls. Perquè tenen memòria i se’n recorden”.   

Borrell s’ha referit al risc com a tret essencial de la política internacional i ha posat com a exemple els interrogants europeus davant la invasió russa d’Ucraïna: “Fins a on havíem d’ajudar Kíiv per ser útils sense irritar tant Rússia que ens considerés bel·ligerants en la guerra? En l’inici vam lliurar cascos als ucraïnesos i vam trigar tres anys a donar avions de combat. Vam fer un càlcul del risc. Si ho haguéssim fet abans, potser Rússia hagués anat a un conflicte amb la UE que volíem evitar, però no ho sabem”. 

Els desavantatges econòmics europeus

L’exministre ha advertit sobre les mancances de la potència econòmica europea, en IA, en semiconductors, en plataformes d’internet, en software. La primera companyia de IA europea és la cinquena del món, a molta distància d’empreses nord-americanes, xineses i taiwaneses. Borrell ha al·ludit també al fet que l’energia europea és molt cara, el que afecta la producció industrial.

“Espanya disposa de molta energia sostenible -ha explicat-, però no ens fem il·lusions: el petroli compta i molt en l’economia arreu, sense ell no tindríem fetilitzants, no produiríem ciment. Potser podrem prescindir-ne en el cotxe, però continua sent essencial. El problema d’Ormuz no és el preu del petroli, que sí que creix, és que si la crisi a l’Iran s’allarga uns mesos més, hi haurà una crisi de fertlitzants”. Ha apuntat com a bona notícia que Espanya és una excepció a l’estancament europeu i el seu creixement es produeix també en llocs d’ocupació de valor afegit.

La gran solució per reaccionar a la feblesa industrial de la UE, segons Josep Borrell, és solidificar la tecnologia pròpia europea, una opció estratègica que requereix de decisió política, però també de temps per desenvolupar la infraestructura europea. I ha suggerit “formar més enginyers, reforçar la nostra capacitat tecnològica. És l’única manera que puguem parlar fit a fit amb un president nord-americà”. 

A la pregunta de quin de tres punts estratègics veu més perillós entre Taiwan, l’Àrtic o l’espai, no ha dubtat: “L’Àrtic és important, però l’espai és crític, des dels satèl·lits sense els quals Ucraïna no podria defensar-se a la fibra òptica. En canvi, crec que Taiwan no és una crisi imminent, no ho veig”. Ha afirmat que un problema greu d’Europa és la seva “manca de credibilitat, no ens creuen quan proclamem els nostres grans principis, ens consideren hipòcrites. Això explica que, per primer cop, Alemanya no ha estat elegida per ser al Consell de Seguretat de l’ONU”. 

L’alcalde de Lleida, Félix Larrosa, ha presentat Borrell i ha emmarcat l’actual context mundial, vindicant el paper de la xarxa de ciutats com Lleida en la defensa dels valors de la democràcia, avui assetjada pel populisme i el retorn dels vells imperialismes. L’economista Isidre Sala, exdelegat de la Generalitat als Estats Units, ha conduït un acte en què Borrell ha demostrat el seu coneixement de la política internacional.  

]]> Thu, 11 Jun 2026 13:27:38 +0200 <![CDATA[Gat per llebre en l’ampliació de l’aeroport]]> El dimarts passat la plataforma Zeroport va organitzar la taula rodona "Raons per no ampliar l'aeroport", un acte amb veus expertes que van abordar l’impacte del projecte des de diferents vessants: el social, l'econòmic, el climàtic i el que té sobre la salut. Perquè ampliar un aeroport no és una decisió tècnica i neutra, sinó una aposta de model que determinarà el futur de Catalunya.

L'ampliació no ens ve de nou i tenim motius de sobres per oposar-nos-hi; la meva companya d’Espai Zero Vuit, l’Alessandra Palomar, ja ho explicava el desembre passat. Aena vol allargar una pista i ampliar la T1 per fer passar més vols i més passatgers, malgrat l'oposició de bona part de la ciutadania i del moviment ecologista. Com recordava, Aena és un model publicoprivat de gestió centralitzada que li permet finançar amb els grans aeroports la resta de la xarxa; i una empresa on el 49% de les accions són en mans de fons d'inversió com BlackRock, TCI o Veritas, que ni tributen aquí ni tenen cap vincle amb el territori. Els beneficis milionaris se'ls enduen els accionistes; els costos ecològics i socials (turistificació, emissions, soroll, encariment de l'habitatge, precarització) ens els repartim la població local.

I aquí entra l'informe Fènix, aquest informe recent que ens explica per què l'economia turística catalana no és sostenible. El seu diagnòstic és incòmode però clar: bona part del nostre creixement es basa en sectors de molt baixa productivitat i salaris baixos que només se sostenen gràcies a una subvenció encoberta de la resta de l'economia. Hi posem recursos públics perquè una activitat pugui continuar pagant sous baixos, i el benefici se l'endú majoritàriament o bé els turistes, o a parer meu, la indústria que s’endú el benefici industrial. Però és una pèrdua neta per al conjunt de la societat catalana, en termes socials i ambientals.

Des de la societat civil fa temps que alertem d'aquesta realitat. Ja ho escrivia fa un any a "Límits al turisme i diversificació": el turisme pressiona per reduir costos a través de la precarització de la mà d'obra, i en un context de crisi d'habitatge, emergència climàtica i precarietat laboral, fer créixer aquesta indústria és incompatible amb els interessos de la ciutadania. Les dades ho confirmen: el turisme és un dels sectors amb els salaris més baixos de Barcelona, amb una mitjana de 26.515 euros anuals, un 24% per sota de la mitjana de la ciutat. És el que anomenem un monocultiu turístic que empobreix, un paradigma de creixement precari que, a més, frena la inversió en altres sectors.

Per què, doncs, Aena empeny sempre cap a més capacitat? Com apunta Palomar, perquè tot i ser una empresa pública, no respon a interessos públics sinó empresarials i expansius. Aena està duent a terme ampliacions geogràfiques, de capacitat i d'instal·lacions arreu del món per augmentar el seu trànsit de passatgers; i, precisament, per pagar aquestes ampliacions. La lògica és senzilla: més passatgers vol dir més ingressos, més benefici i més dividends per als fons. El 2025 va repartir 1.635 milions d'euros en dividends, la xifra més elevada de la seva història.

Aquesta lògica explica l'enfrontament recent entre Aena i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). Aena vol apujar les tarifes que cobra a les aerolínies prop d'un 3,8% per finançar les ampliacions; la CNMC, en canvi, sosté que les tarifes haurien de baixar un 0,59% anual fins al 2031, perquè es mantenen molt per sobre dels nivells prepandèmia i Aena no ha acreditat que calgui apujar-les. És a dir: el regulador diu obertament que l'única raó d'aquesta pujada és pagar una expansió que no necessitem.

I bona part d'aquesta expansió no va destinada a volar millor o compensar els impactes, sinó a comprar-ne més. Moltes de les ampliacions estan orientades a fer créixer l'espai comercial. Ho veiem amb l'exemple de Leeds Bradford, un dels aeroports britànics d'Aena, que en la segona fase de la seva expansió preveu augmentar un 76% la superfície comercial. No és cap casualitat: Aena, que no desglossa les dades entre el que guanya pels vols i els ingressos comercials (botigues, duty free, restauració, pàrquings, sales VIP, lloguer de locals), però sí que detalla quins són els segments que més creixen. Mentre el tràfic de passatgers del grup Aena del primer trimestre de 2026 ha pujat un 3,8% respecte al 2025; es preveu un augment dels ingressos per botigues del 45% per 2026 i del 66% per 2027; i les explotacions immobiliàries han augmentat un 32,1%. Per això li interessa que el màxim de passatgers passin el màxim de temps possible dins la terminal consumint. L'aeroport és, cada cop més, un centre comercial amb pistes.

Però, i el seu plantejament davant la crisi climàtica, més enllà de l’impacte evident sobre el territori del delta i la seva biodiversitat? Aena vol convertir l’aeroport del Prat en una instal·lació d’emissions zero. Però l'Olga Margalef ens explicava que els aeroports "neutres en emissions" són una fal·làcia: només comptabilitzen les emissions de les instal·lacions, no les dels vols, que són les que realment importen. I les altres solucions que es venen per contrarestar les emissions de l’aviació (combustibles sintètics i similars) no són escalables per cobrir la demanda que es projecta. Per tant, no hi ha ampliació verda possible. L'única via coherent amb l'emergència climàtica és decréixer l'aviació.

Per tot això, l'ampliació de l'aeroport no respon a una necessitat del territori, sinó a la lògica financera que hi ha darrere. I contra aquesta lògica, ens hi posarem al carrer. Ens veiem el 20 de setembre, dia en què estem emplaçades a tornar a aturar l’ampliació.

Agraïments a: Alessandra Palomar

]]> Thu, 11 Jun 2026 19:00:02 +0200