Mesquida ha protagonitzat un dels moments més aplaudits de la cerimònia amb una defensa aferrissada de l’educació i dels docents: "On hi hagi un mestre, que els polítics acalin el cap empegueïts", ha afirmat davant un auditori que ha interromput diverses vegades el discurs amb ovacions. L'escriptor, també ha reivindicat una educació "en català, arrelada i resistent". A més del reconeixement honorífic, el premi està dotat amb 20.000 euros.

El premiat ha aprofitat la seva intervenció per abanderar alguns dels eixos centrals de la seva obra i del seu pensament: la llengua catalana, la llibertat, la cultura, la ciència i la pau i, més, també ha mostrat el seu suport als docents que, segons ha dit, continuen treballant per preservar la llengua. Durant el discurs, ha recordat la influència dels seus pares, tots dos mestres, i ha assegurat que la seva precocitat literària no s’entendria sense aquella educació. 

Política

​ENTREVISTA

«Els monstres creixen en absència d'un projecte de país esperançador» Oriol March

Mig segle de trajectòria literària

El jurat ha volgut reconèixer un autor que ha conreat pràcticament tots els gèneres literaris i que ha mantingut sempre el català com a llengua de creació, compromès amb la cultura catalana i impulsor d’iniciatives com el Festival de Poesia de la Mediterrània. Durant l’acte també ha intervingut el president d’Òmnium, Xavier Antich, que ha reivindicat la necessitat de reforçar la llengua catalana en "un context d’incertesa".

Antich ha afirmat que "no podem perdre el nord: més llengua catalana per a tothom, més escola sempre i tota en català per a tots, i més cultura per a tothom". A més, la gala ha comptat amb diverses actuacions i homenatges al voltant de la figura de Mesquida, amb la participació d’artistes com Lluís Llach, Blanca Llum Vidal, Maria del Mar Bonet i Borja Penalba. 

Amb un estadi plegat de creients, que abanderaven ventalls i banderes d'Espanya, Lleó XIV ha assegurat que l'Església necessita "escoltar múltiples veus i sensibilitats" per "continuar sent rellevant en una societat cada vegada més diversa". En aquest sentit, també ha alertat del perill "d'uniformitzar la vida eclesial", insistint en què la comunitat cristiana "ha de ser capaç de trobar nous llenguatges i nous espais de trobada".  

Una de les advertències més clares del pontífex ha estat dirigida contra el risc que les comunitats cristianes acabin convertint-se en grups tancats. Lleó XIV ha demanat als fidels "que no es dispersin", però que tampoc que es repleguin en entorns on tothom pensi igual ja que, assegura, que quan la comunitat deixa de buscar nous camins i es limita a repetir fórmules conegudes "corre el risc de perdre força i sentit".

Societat

Totes les afectacions per la visita del Papa a Barcelona: carrers tallats i alteracions al transport públic Natàlia Pinyol

"L'Església de Madrid ha fet un golàs etern"

L'acte ha estat replet de referències futbolístiques, aprofitant l'escenari escollit. Tant és així que, els periodistes esportius Manolo Lama i Paco González, han participat narrant simbòlicament "els gols de l'Església". "L'Església de Madrid ha fet un golàs etern", ha proclamat Lleó XIV davant un Bernabéu entregat. 

Societat

El Papa visita Catalunya: consulta l'agenda de Lleó XIV al detall Marc Orts i Cussó

• Tota la informació a l'especial el papa Lleó XIV a Catalunya

Lleó XIV trepitjarà la capital catalana aquest dimarts i l'abandonarà dijous. La seva activitat durant aquests tres dies comportarà un desplegament policial extraordinari, fins al punt de limitar la mobilitat al barri Gòtic, a la Sagrada Família o al Poble-sec. Es faran identificacions a veïns i comerciants, que hauran d'acreditar que viuen o treballen a una zona per poder-hi accedir, expliquen des dels Mossos d'Esquadra. Tanmateix, encara regna el desconcert, als punts calents de la visita papal. "Quan preguntes, sovint et diuen que tota la seguretat la porta el Vaticà, i no sempre s'obtenen respostes", explica Amor Garcia, gerent del l'Eix Comercial Sagrada Família. 

Emocions contraposades

Així i tot, en el cas de Garcia, hi predomina l'ànim. Fins i tot ha encarregat un cartell de la Torre de Jesús de la Sagrada Família, la que ha de beneir el bisbe de Roma, per decorar l'aparador de la joieria que regenta. Ella forma part del grup de comerciants que sí que aixecarà la persiana dimecres, el dia que el Papa recorrerà la ciutat des de la plaça del Cinc d'Oros fins al temple dissenyat per Antoni Gaudí amb el papamòbil. Però no és una posició unànime. Diversos negocis veuen la visita com un maldecap a evitar i optaran per tancar.

Totes les afectacions per la visita del Papa a Barcelona: carrers tallats i alteracions al transport públic

Els que estan més regirats són alguns comerciants de l'avinguda Gaudí, a qui els prohibiran desplegar les terrasses. Aquest dilluns, a més, veien com els operaris de l'Ajuntament de Barcelona els retiraven les estructures fixes que aixequen els para-sols de la via pública. Una carta municipal els anunciava que els hi retiraven tot un mes, fins que passi l'arrencada del Tour de França, que també desfilarà per aquesta zona, a principis de juliol. Han hagut de contractar alternatives mòbils per a les pròximes setmanes i no els costa rondinar per la visita del Papa. "Sense terrassa, per què obrir? Ja ho vam fer quan va venir l'alemany i això es va convertir en un lavabo universal", diu Mariano Calonge, l'encarregat del restaurant la Piazzenza, sobre la presència de Benedicte XVI, l'any 2010, i el fet que el local se li omplís de gent que només volia anar al lavabo.

Amb un enfocament similar ho veu el José Luis, del bar Ardèvol, un establiment històric i familiar situat a tocar de la basílica. "Que passi ràpid. Perquè això situarà Barcelona al centre del món. Molt bé. Però per als d'aquí, això no diu res", enraona, des d'una barra farcida de truites, pebrots de Padrón, seitons en vinagre, tomàquets i olives matxucades. A pocs metres, la floristeria Soriano, un altre comerç arrelat al barri, anuncia uns plans idèntics. Tancaran fins que passi la tempesta del furor catòlic. 

Per contra, els maldecaps logístics -s'anul·larà la parada de metro de Sagrada Família durant tot el dimecres i es reclamarà la identificació de tots els veïns i treballadors de la zona- no tenen cap efecte sobre els veïns més animats. Fins i tot a la finca del carrer Mallorca que toca al temple i que fa anys que pateix l'obra del possible enderroc, si s'executa el projecte de l'escalinata de la façana de la Glòria, que encara no s'ha resolt. "Nosaltres som inquilins, som catòlics i ens fa molta il·lusió. És el primer gran dia que viurem aquí", diu José Barrientos, mentre s'afanya per arribar a temps a la feina. "He vist que hauré d'agafar una altra parada de metro. Però no passa res. Per un dia, puc caminar una mica més. És un dia només", afegeix. També un veí de 102 anys passeja en cadira de rodes per l'avinguda Gaudí celebra la fita. "A qui no li agradi que no s'estigui aquí aquell dia", comenta amb to lleuger que complementa amb una riallada.

Dubtes sobre com accedir a casa

El cert, però, és que hi ha més coses en joc, més enllà de l'atabalament social o la complicitat que cadascú tingui amb el pontífex. Una de les claus del sistema de seguretat organitzat és que s'aplicaran perímetres policials que limitaran la mobilitat veïnal. El barri Gòtic n'és un exemple. És el punt en què Lleó XIV començarà la seva estada a Barcelona, amb una visita institucional a la catedral, però també on dormirà, ja que passarà dues nits al Palau Episcopal. I això alterarà la normalitat per a milers de persones. "No pot ser que la visita d'un cap d'estat sigui el que condicioni la vida d'un barri on la majoria de gent és gent treballadora. És indignant que ens trobem consignes de policies que recomanen a veïns que vagin a casa de familiars aquests dies, com si això fos una opció per a tothom en plena setmana laboral", protesta Martí Cusó, president de l'Associació de Veïns i Veïnes del Gòtic. A més, lamenta que "aquest clima de sobreinformació, publicitat i generació d'alarma amb mencions al terrorisme està provocant que hi hagi comerços de barri a qui els proveïdors ja els han dit que no els proveiran", afegeix.

La confusió, de fet, és una menció habitual, tant entre els crítics amb la visita papal com entre els que ja els hi està bé. Però el cert és que hi ha persones que no saben com podran accedir al que és casa seva. "A mi l'únic que se m'ha dit és que la gent que té al carnet d'identitat l'adreça d'on viu passarà. I la que no ho tingui, ja veurem", apunta Gabriel Mercader, president de l'Associació de Veïns de Sagrada Família, una altra zona amb diverses illes de cases perimetrades policialment.

Consultades per aquest diari, fonts municipals estableixen que els Mossos d'Esquadra van resoldre que "presentant qualsevol document acreditatiu serviria". Des de l'oficina de comunicació dels Mossos, però, mantenen la incògnita sobre què passarà amb aquelles persones que no mostrin algun document oficial que confirmi que viuen en un pis ubicat a la zona protegida. En el cas de persones sense contracte de lloguer -perquè viuen pagant una habitació de manera informal- o que no hi estan formalment empadronades no s'aclareix com s'actuarà. 

Oferir el balcó de casa i fer menús a mida

Mentrestant, als carrers de l'Eixample es multipliquen aquests dies les ofertes digitals de balcons per veure el pas del Papa en el recorregut del dimecres. "Lloguer de terrassa amb vistes clares a la Sagrada Família per a la visita del Papa. Preguntar per condicions. 300 euros/pax. 4/10 pax", planteja un anunci. És a dir, fins a 3.000 euros per cedir una porció d'un pis una tarda entre setmana. 

Però no sempre surt bé. En aquest cas, quan se li fa saber l'interès per llogar l'espai en una conversa privada, l'anunciant recula: "Hola, per problemes amb la comunitat i veïns descartem l'opció del lloguer". Fonts del Col·legi d'Administradors de Finques Barcelona-Lleida confirmen aquesta realitat. Qualsevol propietari d'un habitatge pot arrendar un espai propi, però l'excepció són aquelles finques en què els estatuts de la comunitat de propietaris ho limiten. Alhora, existeixen dubtes al voltant de les persones que viuen de lloguer, ja que haurien de demanar l'autorització al propietari del pis, remarquen des del col·legi d'administradors de finques.

Societat

Manifestació dels docents a l'hora que el Papa aterrarà a Barcelona Pau Espí Solé

Sigui com sigui, alguns veïns continuen confiant a trobar algun devot disposat a posar preu a la seva fe i tranquil·litat com a espectador. Una altra oferta de balcó, també trobada a Wallapop, proposa l'accés a "un balcó i zona d'estar privada" a la intersecció entre els carrers de Sicília i Provença. "Ús del balcó i espai comú durant la franja horària acordada. Aforament màxim vuit persones. Aperitius i begudes inclosos. Vi inclòs. Televisió de 65'' disponible. Ús del lavabo", planteja el text. Tot seguit, aclareix que les tarifes són de 250 euros per persona o de 1.600 euros per la reserva de tot l'espai.

Si se li pregunta a l'anunciant si dos nens petits també comportarien el pagament de 250 euros o si tindrien una rebaixa, se subratlla que "el preu és el mateix per a tothom". I si se li demana quin és el menú pensat amb els aperitius, es proposa la següent llista: "Taula d'embotits (pernil, llonganissa, llom...), selecció de formatges, coca de recapte en porcions, pa amb tomàquet, olives, porcions de truita de patates, croquetes, alguns bombons, vi o cava, i els refrescos que ens indiqueu". 

Però els habitants de l'entorn de la Sagrada Família no són els únics a intentar monetitzar el pas del Papa de Roma per la capital catalana. Les botigues de souvenirs també es preparen per atendre les pulsions més òbvies i autoreferencials dels milers de persones que trepitgin l'entorn de la basílica els pròxims dies. I han decidit renovar l'inventari. Els prestatges d'aquests negocis han començat a omplir-se ja d'imants amb la imatge de Lleó XIV sobreimpressionat davant del temple de Gaudí. En els casos de més atreviment estètic d'aquests dissenys s'arriba a col·locar el pontífex com a protagonista d'una publicació d'Instagram que hi afegeix les etiquetes: #like, #follow i #enjoy. Altres propostes es limiten a mostrar el seu rostre, escriure el seu nom i recordar el seu pas per Barcelona el juny del 2026. Els productes personalitzats que s'ofereixen van des de tasses a rosaris o tote bags.

La ciutat acumula esveraments. I les incògnites, emocions i disfuncions s'aniran evidenciant en un termini màxim de tres dies. Abans del cap de setmana, tot s'haurà esfumat.

• Tota la informació a l'especial el papa Lleó XIV a Catalunya

Viatge pastoral... i polític? Els cinc focus de la visita de Lleó XIV

En el trajecte d'anada, el pontífex ha saludat les persones que hi havia al voltant de la catedral a través de la finestra del cotxe, ja que no ha fet ús del papamòbil. Sí que ho ha fet en sortir de la catedral, quan el vehicle ha recorregut diferents carrers del centre de la capital, passant fins i tot per la mateixa plaça del Sol.

La Conchi, que esperava Lleó XIV des de les dues del migdia, ha assegurat que l’espera de quatre hores “ha pagat la pena”, ja que potser és l’última vegada que veu un pontífex. La dona, de 77 anys, ha expressat que “si triga quinze anys més a tornar-hi, jo ja no el veuré”. Altres assistents han dit que han vingut a l’Almudena perquè no han pogut participar de cap de les cites anteriors.

Societat

«Discriminar per origen nacional vulnera la dignitat dels éssers humans»: el discurs del Papa, en 10 frases Pep Martí i Vallverdú

La María Luisa, una altra fidel que volia veure el Papa "abans que marxi", ha arribat a la catedral després de dinar i ha celebrat la diversitat d’actes que ha ofert el Papa a la capital perquè ha permès que tothom hagi tingut "l'oportunitat de veure’l". El Marcos, per la seva banda, ha explicat que ha triat la visita del Papa a l’Almudena perquè es pensava que seria menys multitudinària. El Manuel, un altre assistent a l'acte, ha remarcat que “per la televisió sempre es veu millor, però val la pena ser aquí i saludar una persona tan important”. Altres madrilenys han aprofitat per subratllar la importància de la visita del pontífex a la Mare de Déu de l’Almudena, patrona de la capital.

Política

ERC carrega contra Omella pel català en la visita del Papa: «No ha estat a l'altura» Lluís Girona Boffi

Rosa d’Or a l’Almudena 

Lleó XIV ha iniciat el tram final de la seva estada a Madrid amb una visita a la catedral de l’Almudena, un recinte que ja havien trepitjat dos dels seus predecessors, Joan Pau II, el 1982 i el 1993, i Benet XVI, el 2011. El Papa ha volgut fer un acte de petit format en què ha homenatjat la patrona de Madrid acompanyat de l’arquebisbe de Madrid i seminaristes. A la cerimònia ha assistit també la reina emèrita, Sofia de Grècia.

En la seva visita a la catedral, Lleó XIV ha entregat la Rosa d’Or a la Mare de Déu de l’Almudena. Per a l’ocasió, s’ha retirat la peanya que hi ha normalment als peus de la verge i s’ha col·locat una columna nova amb un centre de plata perquè el pontífex pogués dipositar-hi la rosa. La Mare de Déu de l’Almudena és la quarta advocació espanyola que té aquesta distinció, juntament amb la Mare de Déu de la Cabeza de Jaén, la Mare de Déu de Montserrat i la Macarena de Sevilla.

• Tota la informació a l'especial el papa Lleó XIV a Catalunya

Recorrerem la història i el present més desconegut del temple de la mà de Mark Planellas-Witzsch, expert en l’obra de Gaudí i la interpretació cultural del patrimoni museístic català. És professor de la UIC, llicenciat en Ciències de la Informació i Filosofia i Lletres (UAB) i màster en Administració d’Empreses (Universitat George Washington i UPC-EAE). Aquí teniu 10 preguntes amb resposta sobre aquest temple de la genialitat.

1. Qui la va començar i per què? 

El Temple Expiatori de la Sagrada Família va ser un encàrrec de l’Associació de Devots de Sant Josep, creada a Barcelona el 1866 com a reacció a l’anticlericalisme i a les tensions socials resultants del procés d’industrialització. En un context d’anticlericalisme popular i conflictivitat social, l’entitat volia erigir-se com a símbol de fe i estabilitat a través d’un far de la fe. Així es va iniciar el temple, el 1882.

La Sagrada Família va néixer, per tant, amb un clar rerefons ideològic que potser avui dia no s’explicita. Ho explica Planellas-Witzsch: "Pretenia restituir, davant dels falansteris i els corrents saintsimonians, la família en el centre de la societat i presentar a la Sagrada Família com a arquetipus ideal a seguir". És un cas similar al Sagrat Cor de París, erigit com a expiació després de la revolta de la Comuna del 1871.

2. Qui va ser el primer arquitecte abans que arribés Gaudí?

Per a l’edificació d’un temple digne, ortodox en la forma, de línies sòbries i previsibles, Francesc de Paula Villar Lozano era un nom molt indicat. Era un arquitecte medievalista que havia fet el panteó dels Milà al cementiri del Poblenou, l’any 1876, i que estava treballant en el disseny i execució de l’absis de la basílica de l’abadia de Montserrat, on hi va col·laborar un jove Gaudí. De Paula Villar era l’arquitecte acadèmic i conservador adequat per a un temple noble, allunyat dels cercles modernistes de moda, ja que l’Associació de Devots de Sant Josep volia construir un temple religiós tradicional, sense distraccions. 

Societat

«No a la desqualificació permanent de l'adversari»: el Papa condemna la polarització al Congrés Pep Martí i Vallverdú

Però un seguit de desavinences entre Villar i la Junta Constructora, no només de caràcter pressupostari -entre d’altres, la qualitat de la pedra-, sinó també en la direcció de l’obra. Aleshores, Josep Bocabella, que dirigia l’Associació, va demanar l’assessorament de Joan Martorell, experimentat arquitecte, que va recomanar al jove i desconegut Antoni Gaudí.

3. De qui és propietat?

Com a "obra del poble" i no d’una institució, la voluntat fundacional va ser la de vincular el projecte a institucions laiques. D’aquesta forma, va passar de l’Associació de Devots de Sant Josep a la fundació eclesiàstica privada sense ànim de lucre anomenada Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, vinculada a l’arquebisbat de Barcelona. De fet, la Junta Constructora ja existia des de l’any 1895.

4. Què és un temple expiatori?

Aquest és un tema clau per entendre el projecte. Per molts barcelonins, aquesta església no és una mostra de la religiositat del gruix de la ciutadania, sinó una reacció davant d’allò que els creients veien com a manca de fe i les seves conseqüències: els "pecats" comesos arran de la lluita de classes. En aquest sentit, el format de temple expiatori era el que millor es va adir a la finalitat espiritual. Les donacions al temple havien de tenir un caràcter expiatori per demanar el perdó i reparació dels pecats. En el seu origen, l’oració per demanar el perdó dels pecats de la humanitat i de la Barcelona industrial, anticlerical i rebel n’havia de ser el garant de l’expiació.

D’altra banda, un temple expiatori pot construir-se exclusivament a partir de donacions i almoines dels fidels, sense rebre diners públics ni fons oficials de l'Estat o de l'Ajuntament. I, efectivament, les obres només s'han pagat amb les aportacions de la gent, raó per la qual, en el context de la Barcelona revolucionària, la construcció s’ha dilatat tant en el temps. Actualment, les donacions són, en el seu gruix, els diners de les entrades dels mateixos turistes. Un altre exemple de temple expiatori a Barcelona és el Sagrat Cor, al cim del Tibidabo. 

5. Hi ha en el temple alguna referència a l’anarquisme?

Dins de la basílica s’hi pot trobar la figura d’un treballador que està a punt d’agafar una bomba Orsini que li ofereix el diable. No es pot separar aquesta escultura del context històric de finals del segle XIX. El missatge subliminal és que si la fe hagués estat ferma, el treballador no hauria cedit a la temptació. Cal recordar que va ser una bomba Orsini en mans de Santiago Salvador la que va provocar l’atemptat al Liceu, el 1893, deu anys després de l’inici de la Sagrada Família. 

6. Hi va haver debat sobre acabar-la?

El debat ha estat sostingut al llarg del temps, recorda Planellas-Witzsch. Gaudí, que n’havia assumit la direcció des del 1883, va voler deixar-hi maquetes, plànols i parts construïdes per assegurar-ne la continuïtat. Un intent va quedar mutilat pels estralls de la Guerra Civil, a mans d’un grup anarquista. Figures com Oriol Bohigas, Alexandre Cirici o Ignasi Solà-Morales van defensar des dels anys 60 que el projecte ja no era fidel a Gaudí, tenint en compte aquestes vicissituds. 

Notori va ser el manifest dels signataris de La Vanguardia que, l'any 1965, es van posicionar en contra de la continuació del temple. Un posicionament que va rebre suports rellevants de la cultura, com Le Corbusier, Alvar Aalto, Guilio Carlo Argan, Joan Miró o Antoni Tàpies. Fins i tot l'escultor Josep Maria Subirachs s’hi va afegir, malgrat que després hi va col·laborar de ple. La relativa falta de plànols originals, el suposat anacronisme de l'edifici i la desvinculació de la construcció amb el seu creador n’eren arguments destacats. Amb tot, la Junta Constructora va decidir continuar, gràcies al finançament privat i l’ús de les noves tecnologies i models informàtics. I Òscar Tusquets, signatari del manifest contrari, va canviar de parer i va considerar un error oposar-se al projecte. 

7. Per què s'ha acabat tant de pressa després d’anys de pocs avenços?

Per Mark Planellas-Witzsh, és senzill. La Sagrada Família, com qualsevol gran temple medieval, requereix de grans recursos, que hi han mancat històricament. Va ser la dinàmica dels Jocs del 1992 un tombant fonamental, al multiplicar el nombre de turistes de forma geomètrica i, de retruc, les visites i donacions al temple en construcció.  

8. Quines xifres mostra la Sagrada Família actualment?

El temple manté una clara estabilitat pel que fa a la seva economia. L’any 2025 va tancar amb uns ingressos de 134,5 milions d’euros. La van visitar 4.877.567 visitants, uns pocs milers més que l’any anterior. La majoria de turistes procedeixen dels Estats Units (un 15,07%), seguits dels xinesos (7,20%, però amb un increment del 60,75 % respecte de l’any anterior). Els visitants de nacionalitat espanyola representen el 10,82%, els procedents de la resta d’Europa, el 15,67%, i els de la resta del món, el 23,86%.  

9. Per què va ser tan polèmica la tasca de Josep Maria Subirachs?

L’artista -recorda l’expert- mai va amagar el seu pensament de caire agnòstic. Preguntat sobre aquesta circumstància, argumentava que la passió de Crist, el dolor, la traïció, la mort i el sacrifici constitueixen un drama profundament humà amb el qual qualsevol persona, fos creient o no, s’hi pot identificar. El fet de no ser creient va marcar l'estil de la façana de la Passió, ja que va defugir del misticisme idealitzat per transmetre el dolor pur i el buit de la mort. Com va dir en una entrevista: "Sóc agnòstic, però l'únic que em podria fer creure en Déu seria precisament l'art".

10. Quina experiència mística es va produir el 1987?

L’anècdota interessa especialment aquest especialista en l’obra gaudiniana. El 1987, mentre Subirachs treballava en la Flagel·lació de Crist (el Jesús lligat a la columna que es troba a la base del pòrtic), va passar un fet si més no sorprenent. Per fer la columna, Subirachs no va utilitzar marbre blanc, sinó un bloc de marbre travertí, roca sedimentària formada per dipòsits de carbonat de calci, sovint en lleres de rius, cosa que fa que a vegades contingui restes orgàniques atrapades. 

Quan l'escultor estava desbastant el bloc de pedra per donar-li forma, la pedra es va obrir exactament per un punt on va quedar al descobert l'empremta fòssil d'una fulla de palmera. La troballa va deixar la Junta Constructora astorada, ja que la fulla de palmera és un poderós símbol cristià del martiri i de la victòria sobre la mort. Que aparegués precisament a la columna on Crist és martiritzat i assotat no va deixar ningú indiferent.

• Tota la informació a l'especial el papa Lleó XIV a Catalunya

Política

Viatge pastoral... i polític? Els cinc focus de la visita de Lleó XIV Bernat Surroca Albet

Feia traduccions diverses, moltes d’informàtica domèstica, que havia de compaginar amb classes d’anglès a instituts del Ripollès, entre el 1983 i el 1989. L’any 1989 començà a col·laborar amb EUMO Editorial de l’embrionària Universitat de Vic i va iniciar la docència d’anglès als graus en Ciències Empresarials i Enginyeria Tècnica d’Informàtica. La seva vinculació a la Universitat de Vic, des del 2014 Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, ha durat 37 anys.

La docència ha sigut la seva vocació, diu ell mateix, el seu refugi i durant molts anys l’assignatura Internacional Bussiness Culture, tractant el diàleg i la influència entre cultures ha marcat un camí molt abans dels debats actuals. El seu lideratge del projecte “Alliance for Croos-Cultural Understanding” amb la Universitat d’Arkansas per fomentar intercanvis. La seva recerca s’ha centrat a estudiar les eines lexicogràfiques en l’aprenentatge de les llengües i la interculturalitat, aplicada a la literatura i als negocis. El seu vincle amb la Universitat d’Amsterdam, Amsterdam School for Cultural Analysis, va permetre treballar sobre la geopolítica literària dins el camp dels estudis culturals.

L’extensa gestió dins la UVic-UCC el va portar a crear l’Aula d’Aprenentatge de Llengües, l’Escola d’idiomes, Vicerector de Formació Contínua, d’Internacionalització, de la Comunitat Universitària des del 2006 al 2019. Dos projectes amb èxit són la Júnior University i el programa Study Abroad.  L’any 2018, per renúncia del Rector escollit per motius sobrevinguts personals, assumí les funcions durant set mesos de Rector. El Dr. Masnou és l’essència del sentit de la Universitat acompanyar a ser persones i professionals. En la seva lliçó de jubilació el Dr. Masnou ens porta a explorar, amb solvència Intel·lectual, els conceptes simbòlics de viatge  a  la frontera. El viatge a la frontera expressa la seva intencionalitat intel·lectual, de vida, a transitar des de les humanitats, la literatura cap a punts de trobada amb les ciències i les ciències socials.

La frontera es pot percebre o concebre com a separació, límit o com espai de transicions, de contacte, d’hibridació. La frontera pot ser espai de trobada, dels dubtes, de les contradiccions per  construir camins complexos. Ens ensenya, descriu a Janus, deïtat exclusivament romana, el déu de les dues cares, cares que miren en direccions oposades. La mateixa cara inclou alhora el començament (joventut, canvi, incerteses) i el final (maduresa, vellesa, memòria i experiència). Inicis i finals. Passat i futur. Portes i portals.

Estem davant d’un món, d’una societat totalment polaritzada, un o altre, amb difícils espais de trobada. Semblem determinats a escollir en binari. Lletres o ciències. Llengua o literatura. Cinema o arts plàstiques. Cultura o cultura popular. I alhora, contradictòriament ho volem tot, el cotxe més veloç i més segur, sopa ràpida com l’escudella, informació continuada i coneixement…

El Dr. Masnou proposa d’acostar els diferents corrents culturals. Ens recomana rellegir Charles Percy Snow (1905-1980), químic i novel·lista anglès, que va descriure la teoria de les dues cultures (1958) que representaven la vida Intel·lectual de la societat occidental, la ciència i les humanitats. La seva preocupació era la creixent divisió entre elles era el gran obstacle per resoldre els problemes del món. El Dr. Wolf Lepenies, nascut l’any 1941, és un prestigiós acadèmic, sociòleg, politòleg i autor alemany defensa la necessitat d’hibridar les tres cultures, la científica, les humanitats, i les ciències socials (economia, sociologia, història, geografia, ciències polítiques, l’antropologia, la pedagogia i el dret).

El Dr. Masnou, recordant al Dr. Llorenç Soldevila (1950-2022) indica com la geografia literària indica com la identitat és cultural i social alhora. El Dr. Masnou considera que les ciències s’han acostat més a les humanitats que a la inversa. La medicina, com a exemple, des de l'ètica, intenta sumar ciència, tecnologia, art-ofici i humanisme. 

En una societat actual on la tecnologia governa les nostres vides i les tecnologies de la informació i la comunicació ens ajuden i segresten alhora, el debat de la necessària formació holística, independentment de la professió o ocupació, ha d’hibridar les ciències, les humanitats i les ciències socials. Obliga a repensar l’educació al llarg de la vida i molt especialment, a la Universitat. Com transversalitzar matèries entre graus, en àmbits? David Bueno en “L’art de ser humans”, proposa un viatge fascinant a través de les arts, la neurociència i l’educació que ens defineix com a persones, la nostra percepció del món, de nosaltres mateixos i als altres. 

En una conversa amb la Dra. Arimany, doctora en economia de la UVIC-UCC, vàrem compartir els missatges del papa Lleó XIV en un discurs recent a la Universitat de la Sapienza de Roma. Demana la Universitat que formi artesans de la pau, amb els valors de la democràcia, amb abordatge racional i humanista de la complexitat, de la sàvia memòria, de la custòdia de  la justícia. Passió per la bellesa i recerca la veritat. 

El Dr. Masnou ens interpel·la com diu Richard Ford, escriptor anglès, a defensar la vida Intel·lectual que alguns poders polítics i econòmics volen minimitzar. La literatura, diu Ford, consisteix no a donar respostes sinó en plantejar preguntes adequades. La identitat del jo i de la comunitat és social i cultural. Les geografies literàries han fet una aportació en aquest sentit. També la geografia humana descriu comportaments socials i culturals.

Recordo en la dècada del vuitanta com el geògraf David Harvey va descriure en mapes l’expansió de la infecció del VIH/SIDA a les ciutats americanes. Sí, acceptem que la frontera és l’espai i temps majoritari de les nostres vides i comunitats cal hibridar la mirada científica, humanística i social, els estudis interculturals. Els bons professors com els autors literaris, sempre ajuden a trobar plaer en el debat, en la lectura. Gràcies. 

En aquesta línia, s’ha realitzat la derivació en dos pacients al centre mèdic i, malgrat que l’estudi es troba en una fase molt inicial i ara per ara se centra en l’avaluació de la seguretat del procediment, els resultats preliminars podrien apuntar a una millora funcional d’un d’ells. Segons explica la família, la millora de l'estat d'ànim del malalt i de les seves capacitats cognitives ha estat "més que notable".

L’assaig es planteja com un estudi obert, amb la inclusió seqüencial de 10 pacients amb malaltia d’Alzheimer, que tindran un seguiment d'almenys 12 mesos. Tots els participants, amb diagnòstic d’Alzheimer en fase lleu i en seguiment a les consultes de Neurologia i Geriatria de l'hospital, són sotmesos a una intervenció de derivació limfaticovenosa a nivell cervical, practicada per professionals del servei de Cirurgia Plàstica i Reparadora. 

Carmen Higueras, cap del Servei de Cirurgia Plàstica i Reparadora de Can Ruti, explica que la tècnica consisteix a establir una connexió entre vasos limfàtics i venes del coll per incrementar el drenatge del líquid cefalorraquidi i dels productes de rebuig del cervell. Segons Higueras, "aquesta derivació podria descongestionar el cervell i ajudar a netejar aquests productes que s’acumulen i que són els causants d’alguns dels símptomes de l’Alzheimer”.

Societat

​ENTREVISTA

«D'aquí a vint o trenta anys aconseguirem que l'Alzheimer sigui una malaltia curable o controlada» Natàlia Pinyol

Intervenció mínimament invasiva

La tècnica és mínimament invasiva i es realitza amb microscopi quirúrgic i sutures de molt petit diàmetre, habitualment en règim de cirurgia ambulatòria o amb estades hospitalàries curtes. L'operació s’utilitza de manera consolidada en el tractament del limfedema -especialment el secundari a cirurgies oncològiques o radioteràpia- amb l’objectiu de reduir l’acumulació de líquid limfàtic, millorar-ne els símptomes i prevenir complicacions associades. El Germans Trias i Pujol té una experiència extensa en procediments quirúrgics d’aquest tipus.

La hipòtesi de l’estudi és que la millora del drenatge limfàtic pot contribuir a reduir l’acumulació de proteïnes neurotòxiques, com la beta-amiloide (Aβ) i la proteïna tau, associades al deteriorament cognitiu de la malaltia d’Alzheimer. Per a Pau Pastor, neuròleg de la Unitat de Malalties Neurodegeneratives i Trastorns del Moviment de l'hospital, la investigació s’està fent en un moment de canvi en l’abordatge de l’Alzheimer. Pastor ha afirmat que el diagnòstic precoç actual "obre la porta a intervenir abans que la neurodegeneració avanci".

El paper del sistema limfàtic cerebral

La malaltia d’Alzheimer es caracteritza per la pèrdua progressiva de funcions cognitives (memòria, orientació i llenguatge) i per l’acumulació de proteïnes al cervell. Tot i que els mecanismes exactes no estan completament definits, la recerca recent ha evidenciat la importància dels sistemes de drenatge cerebral.

El descobriment dels vasos limfàtics meningis ha permès d'entendre millor com el cervell elimina els seus residus. En aquest sentit, diversos estudis preclínics han demostrat que la disfunció d’aquest sistema pot afavorir l’acumulació de proteïnes i contribuir al deteriorament cognitiu. Per això, per Candela Calle, gerent de la Regió Sanitària Metropolitana Nord, aquesta nova via pot ser "un pas endavant per millorar els símptomes de l'Alzheimer".

Societat

Can Ruti i Vall d'Hebron, centres estatals de referència per tractar amb cirurgia els trastorns del moviment

Avaluar-ne la seguretat

En aquesta fase inicial, l’objectiu principal de l’estudi ALCEA és avaluar la seguretat del procediment, més que no pas demostrar-ne l’eficàcia clínica. Tant Carmen Higueras com Pau Pastor han afirmat que "estem molt lluny de parlar d’una cura per a l'Alzheimer”, però han defensat la necessitat d’explorar noves vies davant d’una malaltia que afecta més de 50 milions de persones al món i que continuarà creixent en els propers anys. 

Pastor ha explicat que “l’Alzheimer afecta tot el cervell i avui encara no tenim cap eina que permeti aturar-ne la progressió”. Per al neuròleg, la clau serà veure si aquesta intervenció de l'hospital Germans Trias i Pujol realment es tradueix a evitar o reduir la progressió de la malaltia. En aquesta línia, cal disposar d’estudis clínics ben dissenyats que permetin determinar el paper real d’aquesta tècnica en el tractament de l’Alzheimer.

Aquest projecte s’emmarca en l’impuls de la recerca i la innovació com a eines fonamentals per millorar l’atenció sanitària i avançar en noves opcions terapèutiques. Hi ha la voluntat de contribuir a generar coneixement i a transformar la pràctica clínica, així com de projectar l’activitat científica cap a la ciutadania i la comunitat mèdica.

A la seva última reunió, l'òrgan de govern del Congrés ja va acordar imposar una sanció de tres mesos a Quiles, però va deixar obert l'expedient de Ndongo, que treballa per al pseudomitjà Periodista Digital, donant-li 15 dies perquè presentés les seves al·legacions abans de la resolució definitiva. Això sí, tots dos ja estaven suspesos cautelarment per l'acumulació de denúncies en contra -vuit a Vito Quiles i tres a Ndongo- presentades per l'Associació de Periodistes Parlamentaris (APP) i pel PSOE, Sumar i Podem.

El passat desembre Quiles va gravar i difondre unes imatges de l'expresident José Luis Zapatero en una zona no permesa, uns fets que per l'òrgan constitueixen una infracció "greu". En el cas de Ndongo, la mesa proposa la mateixa sanció per haver interromput una roda de premsa, però li donava quinze dies per fer al·legacions en apreciar un possible atenuant perquè la compareixença va continuar. I la mesa del Congrés, amb els vots del PSOE i Sumar, ha escollit la màxima pena possible perquè no considera atenuada la gravetat dels fets.

Política

És possible frenar els discursos d'odi de Vox i Aliança Catalana al Parlament? Lluís Girona Boffi

Tant Quiles, que treballa per al pseudomitjà digital Estat d'Alarma (EDATV), com Ndongo, acreditat per Periodista Digital, acumulen gairebé una desena de denúncies per incomplir diferents normes del reglament del Congrés, que es va modificar recentment per introduir un règim sancionador especial per a informadors. Aquestes denúncies s'han anat veient al Consell Consultiu de Comunicació Parlamentària (CCCP) del Congrés, en què tenen vot diputats de tots els grups -excepte PP i Vox que van renunciar a ser-hi- i que ara ha proposat expedientar-los per diferents episodis.

La mesura, segons detallen fonts del Congrés, arriba després d'un creixement "exponencial" de les denúncies contra els agitadors. En les últimes setmanes, la cambra baixa va tramitar quatre informes emesos pel Consell Consultiu de Comunicació, format per funcionaris, polítics i periodistes, per episodis "d'intolerable nivell de violència verbal" i inclús "atacs físics" a diputades de la cambra."Aquest menyspreu a la llibertat d'expressió de les diputades, constitueix una vertadera amenaça al funcionament del Congrés i un atac a l'Estat social i democràtic de dret", apunten les fonts.

És probable que no ho sàpiga, o que no ho vulgui veure, però el president del Reial Madrid és mortal. Ara tindrà oposició i no tothom li riurà les gràcies de manera monogràfica com fins ara, encara que continuarà disposant dels ressorts necessaris per manar sense contrapesos, almenys en el curt termini. La pressa per vendre part del club és un senyal evident de problemes econòmics en un moment en què la reforma del Bernabéu ha continuat incrementant els costos i no es pot explotar -almenys fins que la Comunitat de Madrid i l'Ajuntament aprovin lleis a mida- com s'havia previst. Com es conjuga protegir els socis amb desposseir-los d'un percentatge significatiu del club?

Florentino, en vint anys, ha passat de robar-li al Barça la principal estrella a anunciar una oferta per valor de 150 milions d'euros per un jugador de Champions en el marc d'una entrevista al programa d'Iker Jiménez. Ningú pot menystenir el paper del president blanc, perquè ha sabut construir una dinastia a Europa amb equips capaços -com sempre recorda Jon Sindreu a La setmana tràgica d'El Suplement de Catalunya Ràdio- de competir només durant uns quants minuts en els partits veritablement rellevants, però viu en una realitat que ja no existeix. Demanar a la UEFA que retiri al Barça els títols aconseguits durant l'etapa del cas Negreira és un deliri digne d'haver perdut del tot el nord. 

Per començar, perquè el club blaugrana i el Madrid només s'han enfrontat una vegada en els últims quinze anys en Champions: va ser aquella eliminatòria de l'assistència deliciosa de Sergi Busquets per l'eslàlom de Leo Messi, i en què José Mourinho -que ara torna al Bernabéu, perquè Florentino deu pensar que el passat és l'únic que no et pot trair- va demanar als seus jugadors que es preparessin per perdre i, d'aquesa manera, continuar queixant-se artificialment dels àrbitres. I un altre element: en bona part de les competicions europees que ha guanyat el Madrid, sempre hi ha algun error arbitral que els somriu. En l'eliminatòria que sigui, també finals. Us sona Pedja Mijatovic?

L'imperi, en tot cas, mostra signes de desgast i es bunqueritzarà, perquè és exactament el que fan els règims quan comencen a perdre. Florentino, en el fons, podrà exhibir tot allò que s'havia proposat quan plegui: un palmarès immaculat, una obra faraònica i una nova estructura societària que, en el mig termini, es pot convertir en un problema seriós. Però això li serà igual, com li ha estat sempre igual la part estètica del futbol. Li han sobrat els entrenadors, ha tingut al·lèrgia al talent i, quan les coses han començat a anar malament, se li ha vist a la cara la frustració -i la por- de qui no sap com reaccionar davant l'adversitat perquè, al despatx, tothom li ha donat la raó. 

Com ja vam informar, el nom de Juan Fernández, actual portaveu al Parlament, és el que més s’escolta aquests dies. La seva principal carta és la mateixa que va propiciar la seva designació per ser la veu del grup parlamentari: el suport decidit de l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, en aquests moments un veritable poder fàctic a la formació. I la direcció d’Alberto Núñez Feijóo sembla preferir que el número dos del partit a Catalunya no sigui algú de la corda d’Alejandro Fernández. Però el nom de l’ara portaveu no genera entusiasmes.

Molts retreuen a Juan Fernández el seu paper com a portaveu, a qui consideren “massa gris”. També assenyalen aquests dies el seu perfil professional diguem-ne auster. Nascut al barri badaloní de Llefià, Fernández no va culminar els seus estudis de dret i està lligat a Albiol des de la seva més tendra joventut: va ser elegit regidor amb només 21 anys. Ara en té quaranta. Però una sort que pot tenir l’albiolista és que en aquests moments la cursa per la secretaria general no sembla precisament el passeig de la fama. 

Política

L'olor de la Moncloa apaivaga les tensions al PP català abans del congrés Pep Martí i Vallverdú

A Génova han dit i repetit que cal potenciar joves i dones. Això darrer és el que ha fet emergir d’entre els més disgustats per l’opció de Juan Fernández l’alternativa de Llanos de Luna, exdelegada del govern espanyol a Catalunya i actual diputada al Congrés. El seu ascens dins del PP va venir de la mà d’Alicia Sánchez Camacho. Però se li retreu poc coneixement de les interioritats de la formació, que és el que un secretari general ha d’atendre.

Alejandro Fernández, segons apunten fonts del PP català, resta del tot al marge d’aquest pols. L’actual líder del partit ha aconseguit una victòria prou clara amb la seva acceptació per part de Feijóo. Ha sortit del racó on havia estat massa temps. El seu nucli dur voldria que el secretari general fos qui ja ho va ser en el passat: Daniel Serrano, home de la total confiança de Fernández. Però és difícil que un alejandrista passi el filtre de Génova. 

Hi ha també entre els partidaris de l’actual president que de cara al futur tindran una quota de representació. Sortits de la sala de la foscor, els alexandrins podrien accedir a algun lloc de les pròximes llistes electorals. Saben que estaran vigilats i no es fan il·lusions, però com a mínim han evitat l’ostracisme. Algun d’ells veuria millor Llanos de Luna que Juan Fernández. 

Tampoc es pot descartar que aparegui un altre nom, ja que com explica un veterà del partit, “dels dos noms ara en joc, cap d’ells té l’auctoritas interna necessària”. Ja falta poc, però aquests dies seran llargs. Com passa en tots els partits a les portes d’un congrés, cada dia és una intriga i mata una ambició. 

Avui, el pagament en línia per a escoles s’ha convertit en una solució clau per modernitzar l’administració educativa, millorar l’experiència de les famílies i optimitzar la feina dels equips directius.

Què és un sistema de pagament en línia per a escoles?

El pagament en línia per a escoles és una solució digital que permet als centres educatius gestionar el cobrament de matrícules, quotes mensuals, activitats extraescolars i altres serveis de manera automatitzada i segura a través de plataformes digitals.

En lloc de dependre de transferències manuals o de pagaments presencials, les famílies poden efectuar els seus pagaments des de qualsevol dispositiu, en qualsevol moment i amb total comoditat. Aquests sistemes acostumen a integrar-se dins de plataformes educatives més àmplies, fet que permet connectar la gestió financera amb l’administració acadèmica i la comunicació amb les famílies.

En essència, es tracta d’una eina que centralitza processos i redueix la càrrega administrativa, i això permet que els centres educatius se centrin en allò que és realment important: l’educació.

Problemes de la gestió tradicional dels pagaments escolars

Tot i que moltes escoles encara utilitzen mètodes tradicionals, aquests presenten limitacions importants que afecten tant la gestió interna com l’experiència de les famílies.

Errors administratius freqüents

Un dels principals problemes dels sistemes manuals és l’aparició d’errors humans. Des de pagaments mal registrats fins a confusions en els conceptes facturats, la manca d’automatització pot generar inconsistències que consumeixen temps per corregir-les.

Retards en els cobraments

Quan els pagaments depenen de transferències o processos manuals, els retards són inevitables. Això afecta directament el flux de caixa del centre educatiu i complica la planificació financera.

Manca de traçabilitat

Sense eines digitals, és difícil portar un control clar i actualitzat de qui ha pagat, qui té deutes pendents i quins conceptes estan associats a cada transacció.

Experiència limitada per a les famílies

Les famílies també en pateixen les conseqüències: processos poc clars, recordatoris tardans i múltiples canals de pagament que generen confusió. Això impacta negativament en la percepció del centre educatiu.

Beneficis del pagament en línia per a escoles

La implementació del pagament en línia per a escoles no només resol aquests problemes, sinó que obre la porta a una gestió molt més eficient i moderna.

Automatització dels processos administratius

Un dels beneficis més importants és l’automatització. Els cobraments es gestionen de manera automàtica, reduint les tasques repetitives i minimitzant els errors. Això allibera temps al personal administratiu, que pot centrar-se en tasques de més valor.

Més control financer

Amb sistemes digitals, els centres educatius poden accedir a informació financera en temps real. Això facilita la presa de decisions i millora la planificació pressupostària.

Millor comunicació amb les famílies

Les plataformes digitals no només permeten cobrar, sinó també comunicar. Els recordatoris automàtics, les notificacions de pagaments i els estats de compte clars milloren la relació entre el centre i les famílies.

Accés des de qualsevol dispositiu

Un altre aspecte clau és l’accessibilitat. Les famílies poden fer els pagaments des del mòbil, la tauleta o l’ordinador, sense necessitat de desplaçaments ni tràmits complicats.

Seguretat en les transaccions

Els sistemes de pagament en línia utilitzen protocols de seguretat avançats que garanteixen la protecció de les dades financeres, aportant tranquil·litat tant als centres educatius com a les famílies.

La digitalització com a motor de canvi en l’educació

L’adopció del pagament en línia per a escoles no és un fet aïllat, sinó que forma part d’una evolució més àmplia: la digitalització dels centres educatius.

Cada vegada més centres incorporen eines tecnològiques per gestionar no només els pagaments, sinó també la comunicació interna, la gestió acadèmica i la relació amb les famílies.

Aquesta evolució permet centralitzar tota la informació en un únic entorn, fet que millora l’eficiència i redueix la fragmentació dels processos. A més, facilita l’accés a dades en temps real, un aspecte essencial per a la presa de decisions estratègiques.

En aquest context, la tecnologia deixa de ser un complement per esdevenir una peça fonamental del funcionament dels centres educatius.

Esemtia com a solució integral per a centres educatius

Dins d’aquest procés d’evolució digital, plataformes com Esemtia han desenvolupat solucions dissenyades específicament per a centres educatius que busquen modernitzar la seva gestió.

La seva proposta no es limita únicament al pagament en línia per a escoles, sinó que ofereix una plataforma integral que connecta l’administració, la comunicació i la gestió acadèmica en un mateix entorn.

Entre les seves funcionalitats destaquen:

• Gestió de la facturació escolar i dels cobraments automatitzats.
• Comunicació directa entre l’escola i les famílies.
• Accés a la informació acadèmica en temps real.
• Eines de gestió administrativa centralitzada.
• Aplicacions mòbils per a famílies i docents.

Aquesta integració permet que els centres redueixin la càrrega operativa i millorin l’experiència global de tots els usuaris.

A més, a través de les seves diferents solucions educatives, és possible adaptar la plataforma a les necessitats específiques de cada etapa formativa. Descobriu les solucions per etapes educatives.

Aquesta flexibilitat és especialment útil per a institucions que gestionen diferents nivells educatius dins d’un mateix sistema.

Beneficis d’una plataforma educativa integrada

Quan el pagament en línia per a escoles s’integra dins d’una plataforma educativa més àmplia, els beneficis es multipliquen:

• Reducció de tasques administratives duplicades.
• Més coherència entre les dades acadèmiques i financeres.
• Millor seguiment de l’alumnat i dels seus pagaments.
• Comunicació més fluida entre tots els actors del centre.
• Estalvi significatiu de temps i recursos.

Aquest tipus de solucions no només optimitzen els processos, sinó que també contribueixen a millorar la qualitat del servei educatiu.

Preguntes freqüents sobre el pagament en línia per a escoles

És segur implementar pagaments en línia als centres educatius?

Sí. Les plataformes modernes utilitzen sistemes de xifratge i protocols de seguretat que protegeixen tota la informació financera, garantint transaccions segures.

Quins avantatges té per a les famílies?

Principalment, comoditat, rapidesa i transparència. Poden consultar, pagar i gestionar els seus rebuts des de qualsevol lloc i sense complicacions.

Es pot integrar amb altres eines educatives?

Sí. Moltes solucions permeten la integració amb sistemes de gestió acadèmica i administrativa, creant un ecosistema digital complet.

Realment redueix la càrrega administrativa?

Sí. L’automatització dels processos redueix significativament el temps dedicat a tasques repetitives, com ara la conciliació de pagaments o el seguiment dels imports pendents.

Cap a una educació més eficient i connectada

El pagament en línia per a escoles no és només una tendència tecnològica, sinó una necessitat real en un entorn educatiu cada vegada més exigent. La digitalització permet als centres ser més eficients, transparents i propers a les famílies.

Adoptar aquest tipus de solucions significa fer un pas cap a una gestió més moderna, en què l’administració deixa de ser una càrrega per convertir-se en un procés optimitzat i automatitzat.

Plataformes com Esemtia demostren que és possible integrar la gestió acadèmica, administrativa i financera en un únic entorn, millorant l’experiència de tota la comunitat educativa.

En un context en què l’eficiència i la comunicació són clau, digitalitzar els pagaments escolars no és només una millora operativa: és una decisió estratègica per al futur de l’educació.

El primer vídeo que Estrella Damm ha publicat a les xarxes socials mostra diverses personalitats del món del cinema, la música, l'esport i l'ecosistema digital. De fet, costa determinar si els crèdits són més impressionants pel nombre de personalitats o per la seva rellevància, la qual cosa fa pensar que l'anunci no deixarà ningú indiferent.

La llista és llarga i inclou noms com Oriol Pla, Mireia Oriol, Álvaro Cervantes, Paula Malia, Laia Costa, pel que fa als actors. Els cantants que hi apareixen són Mushkaa, Rels B i Santi Balmes; mentre que també hi ha tres futbolistes catalans: Clàudia Pina, Eric Garcia i Marc Cucurella. Jordi Roca és el representant de la gastronomia i Lily Rowland, Nil Ojeda, Jessica Goicoechea, Àngela Mármol, els del món influencer.

Què tindran entre mans per dir que no a unes birres?

11/06/26 a les 17h #Mediterràniament pic.twitter.com/hVs4EfbgkN

— Estrella Damm Cat (@EstrellaDammCat) June 7, 2026

L'estiu dels 150 anys d'Estrella Damm

Aquest 2026, Estrella Damm està celebrant els 150 anys amb diversos actes repartits per tot el calendari. Des que el mestre cerveser August Kuentzmann Damm va fundar la companyia a Barcelona l'any 1876, la cervesa del llaç vermell ha crescut en paral·lel a la història contemporània de Catalunya gràcies, en part, a les icòniques campanyes d'estiu i al suport a la cultura i l'esport. 

"El mateix de sempre", l'últim anunci de l'estiu d'Estrella Damm

Un grup d'amics que cada any fan les mateixes vacances i que desitgen que res canviï. Aquesta era la idea base de l'anunci d'Estrella Damm de l'estiu del 2025. Amb l'eslògan "El mateix de sempre", l'espot dirigit per Nicolás Méndez amb la idea original d'Oriol Villar i produït per Arnau Vallvé és una defensa d'allò conegut, les tradicions personals, els amics de tota la vida i el gaudi de les petites coses.

Els amics, encarnats pels actors Quim Ávila, Pol Hermoso, Ariadna Llobet, Blanca Parés i Albert Salazar, planegen el viatge de l'estiu. Cada any lloguen la mateixa casa d'un poble de platja i fan les mateixes activitats, i discuteixen si enguany han de continuar igual o fer alguna cosa diferent. Això porta a rememorar les anècdotes i vivències al poble i els permet arribar a la conclusió que no volen cap altra cosa, tot i les imperfeccions i frustracions, desamors i temors existents. 

-“La pluralitat política no hauria de generar la desqualificació permanent de l’adversari. En una convivència madura, el conflicte pot convertir-se en un camí cap a la pau”.

-"Preocupa que, en diversos llocs del món, i també a Europa, torni a presentar-se el rearmament com una resposta quasi inevitable davant la fragilitat de l'escenari internacional".

-“Tota guerra és una dolorosa derrota de la capacitat de negociar i d’aquella consciència comuna de la humanitat que reconeix vincles de justícia entre les nacions”. 

-“La veritable seguretat prové de la justícia i el dret internacional, posant la vida dels pobles per damunt dels interessos que es beneficien de les guerres”.

-”Allí on una persona és discriminada pel seu origen nacional, ètnic, religiós o lingüístic, o per la seva condició econòmica o social, es vulnera greument el principi universal de la igual dignitat de tots els éssers humans”.  

-”La situació dels migrants i refugiats exigeix una resposta que miri a les persones, afronti les causes que les obligue a marxar i vagi més enllà de la mera gestió de fluxos. D’aquí neix una doble exigència de justícia social: oferir vies segures i legals, una acollida respectuosa i possibilitats reals d’integració; o promoure, al mateix temps, el dret romandre en la pròpia terra”. 

-”Les noves tecnologies i la IA exigeixen una vigilància ètica rigorosa perquè les decisions sobre la vida i la mort mai siguin descarregades sobre automatismes ni sostretes a la responsabilitat de la persona humana”. 

-"Es pot considerar plenament justa una societat que deixa a l'ombra el nen encara no nascut, el vell o el malalt? La vida humana no és una qüestió parcial o confessional. És una meta de la civilització". 

-”S’ha de respectar sempre el dret primari i inalienable dels pares a elegir el tipus d’educació i de formació que reben els seus fills, en coherència amb les seves pròpies conviccions morals, culturals i  religioses”.  

-“La fe no pretén imposar-se a través de privilegis ni coercions; no obstant, tampoc pot ser relegada al silenci com si fos irrellevant per a la vida pública”.

• Tota la informació a l'especial el papa Lleó XIV a Catalunya

Política

Viatge pastoral... i polític? Els cinc focus de la visita de Lleó XIV Bernat Surroca Albet

Alamany ha recordat que, més enllà de l'homenatge a la Sagrada Família, la visita papal ha de servir per demostrar que Catalunya és un país amb una "llengua viva". En aquest sentit, la dirigent republicana ha insistit que hi ha hagut una "desconsideració inicial" a l'hora de traslladar al Papa la importància del català mentre que també ha carregat contra la "desídia" de la Generalitat. "Si no fos per ERC, el Govern no consideraria el català tan important", ha defensat. Alamany ha explicat que a la missa de l'estadi Olímpic hi assistirà Oriol Junqueras mentre que a la benedicció de la Torre de Jesús de la Sagrada Família hi està convidat el grup d'ERC al Parlament.

La secretària general d'ERC també ha carregat contra Junts. Alamany s'ha referit a una piulada de Carles Puigdemont que cridava a xiular contra el "renaixement del catolicisme franquista" i creu que, malgrat no referir-se a xiular el Papa, és "incoherent" amb el fet que Junts hagi demanat en persona al pontífex que parli en català durant la visita a Catalunya. Cal recordar que Míriam Nogueras i Eduard Pujol, com a respectius líders de Junts al Congrés i al Senat, han demanat a Lleó XIV que faci un "acte meravellós de respecte i amor" parlant la llengua del país.

Societat

​EXCLUSIVA

Cop d’autoritat de l’arquebisbe de Tarragona: Planellas va fer recular Omella amb el català Pep Martí i Vallverdú

Crítiques al Govern per la crisi educativa

Per altra banda, ERC ha mantingut les crítiques al Govern per la gestió de la crisi educativa. Concretament, Alamany ha acusat l'executiu de "no entendre" les reivindicacions dels docents i d'encomanar-se només a una part de la comunitat docent. "Tenen temps per continuar asseguts a negociar, però han d'entendre que Catalunya no és la de fa vint anys", ha dit la secretària general d'ERC a l'executiu socialista. Els republicans defensen un "gran acord" per recuperar la confiança dels mestres i, asseguren, el 'no' a la consulta sobre el preacord ha demostrat que no només era un conflicte salarial, mencionant aspectes com el català o les necessitats especials dels estudiants.

En una altra línia, Alamany també ha fet balanç del consell nacional del cap de setmana a Banyoles, que va servir per donar el tret de sortida al nou cicle electoral -també amb l'aprovació del reglament intern per triar candidats a Madrid-. La dirigent republicana ha expressat que encaren la nova tanda d'eleccions amb ganes de ser la primera força no només de l'independentisme sinó també del país. ERC considera que ha situat les prioritats del país a la seva agenda política i que això els permet arribar amb força a les eleccions municipals. "Les enquestes diuen que som el partit que més creix i aspirem a ser la primera força del país", ha conclòs Alamany.

Segons apunta el diari As, aquesta carpeta amb què ja treballava Florentino abans de convocar les eleccions, i que s'ha estat coent en els darrers mesos, ja va de camí a la seu de la UEFA, ja que és l'únic organisme capacitat per sancionar el club blaugrana. El document fa referència a l'anomenat cas Negreira i, segons apunten des de l'entorn del Madrid a l'As, conté arguments que sostenen la denúncia. Amb l'informe, el Reial Madrid busca que la UEFA li retiri al Barça els títols guanyats durant tota aquesta etapa, ja que d'aquesta manera no els podria treure a relluir. Això, però, són només els supòsits del club madrileny.

No és la primera que la UEFA aborda el presumpte cas d'escàndol arbitral, però en el passat, en algunes ocasions, ho ha acabat arxivant. L'arribada del cas als jutjats, però, els va obligar a reobrir-lo i mantenir-se vigilants. Ara, doncs, caldrà esperar a veure quina és la seva reacció davant l'informe que han enviat des del Madrid, i que hauria de rebre una valoració pertinent en els pròximes dies o setmanes.

Esports

Florentino, reelegit amb un vot de càstig de més d'un terç dels socis Pau Espí Solé

Florentino, reelegit amb vot de càstig

Florentino Pérez ha estat reelegit com a president del Reial Madrid amb el 65% dels vots. Els socis li han fet confiança tot i la sequera de títols dels darrers dos anys i una campanya electoral que ha reafirmat la seva decadència, que va quedar palesa durant l'esperpèntica roda de premsa del 12 de maig.

Això sí, la victòria de Florentino ha estat més amarga del que, fins i tot ell, es podia pensar quan va convocar les eleccions, ja que, tot i obtenir més del 21.741 vots, Enrique Riquelme, l'altre candidat, n'ha recollit 11.814, un 35%. Després de 20 anys, els socis, relegats a un segon o tercer pla durant les últimes dècades, han pogut tornar a votar el president del club. Ha plogut, i molt, des del 2006, quan Ramón Calderón va guanyar les eleccions després de la dimissió de Florentino Pérez.  

Els fets van tenir lloc la matinada del 25 de setembre, quan centenars de persones van causar aldarulls a l'avinguda Maria Cristina i la plaça Espanya, després d'un 'macrobotellot' per la festa major de la capital catalana. Al lloc hi havia unes 20.000 persones. Hi va haver baralles, agressions i aldarulls, amb armes blanques, objectes contundents i ampolles de vidre. Es van causar danys al mobiliari urbà i el Palau de Congressos de la Fira de Barcelona, i es van cremar motocicletes i contenidors. A més, alguns assistents van atacar la comissaria dels Mossos d'Esquadra de la plaça Espanya, així com agents i vehicles policials.

Cap a les 6.45 del matí, el jove va llençar una ampolla de vidre cap a un vehicle policial que protegia un camió de bombers que apagava focs a la zona. L'objecte va ser interceptat per uns agents. Quan anava a ser detingut, va fer diversos moviments bruscos amb les cames, cosa que va causar una petita lesió al genoll d'un agent, una erosió que va trigar una setmana a curar-se, però no li va impedir treballar.

Societat

La infracció de trànsit que comporta 17 multes dels Mossos cada dia: ho fan molts conductors

El jove ha acceptat la pena

En el judici que havia de celebrar-se aquest dilluns a l'Audiència de Barcelona, la Fiscalia, la Generalitat i la defensa han acceptat una rebaixa de la pena i la suspensió de l'ingrés a la presó, ja que, inicialment, la Fiscalia demanava 3.000 euros de multa i una pena de tres anys de presó. No obstant això, el jove, de nacionalitat estrangera però permís de residència, té antecedents penals i una condemna també suspesa d'un jutjat de Mataró, cosa que podria revocar-se.

Ha estat minuts abans de l'entrada del pontífex a la cambra baixa espanyola. Allà s'ha saludat tant amb els líders dels grups parlamentaris al Congrés com al Senat. La conversa amb Míriam Nogueras i amb Eduard Pujol ha estat més llarga que amb la resta de líders i el partit ha explicat minuts després quin ha estat el motiu. De fet, Junts ha detallat el missatge concret que han transmès la diputada i el senador: "Santedat, com Gaudí, soc català. Parlar la llengua de la terra que el rep és un acte meravellós d'amor i respecte. Espero que gaudeixi de la visita a Catalunya, la meva nació". Nogueras ha pronunciat el missatge en anglès i Pujol en italià mentre el Papa assentia.

🔴 Junts demana en persona al Papa que parli en català durant la visita a Catalunya

✍️ @lluisgironahttps://t.co/yjY5yPFykC pic.twitter.com/sGNuMmuGfT

— NacióDigital (@naciodigital) June 8, 2026

Posteriorment, en roda de premsa des de Barcelona, el portaveu Josep Rius també ha tractat la polèmica pel català en la visita del Papa. Rius ha criticat el "trist paper subsidiari" que considera que ha assumit el Govern. El partit ha lamentat que l'executiu no hagi "desplegat la seva capacitat política ni diplomàtica davant del Vaticà per fer que el Papa usi el català". De la mateixa manera, Rius ha carregat contra el cardenal arquebisbe Joan Josep Omella per no haver fet una "defensa clara" de l'ús del català en la visita del pontífex i l'ha acusat de "menysprear" la llengua i la cultura catalana. 

El Papa, contra la polarització

En el seu discurs al Congrés, el papa Lleó XIV ha afirmat que “la pluralitat política no hauria de generar la desqualificació permanent de l’adversari. En una convivència madura, el conflicte pot convertir-se en un camí cap a la pau”. Ho ha dit en un històric discurs, el primer que fa un pontífex en el parlament espanyol, un dels plats forts del seu viatge a l'estat espanyol. Ha estat la seva intervenció més explícitament política des que va aterrar a l’estat espanyol, dissabte passat.

El pontífex ha proclamat que el món travessa una profunda crisi espiritual i social. Ha defensat el bé comú i la pau com a valor essencial en les relacions internacionals. “Tota guerra és una dolorosa derrota de la capacitat de negociar”, ha dit, assenyalant que les armes “poden generar un silenci temporal, però mai edifiquen una autèntica pau”. El Papa ha mostrat la preocupació per l’aposta d’Europa pel rearmament: “La veritable seguretat prové de la justícia i el dret internacional, posant la vida dels pobles per damunt dels interessos que es beneficien de les guerres”.

• Tota la informació a l'especial el papa Lleó XIV a Catalunya

Política

Viatge pastoral... i polític? Els cinc focus de la visita de Lleó XIV Bernat Surroca Albet

Han estat Podem i el BNG els dos partits que han decidit plantar el Papa en la seva visita al Congrés. Des de la formació galleguista s'assegura que no té sentit que el Congrés aculli un líder religiós, motiu pel qual no veuen necessari participar d'una sessió extraordinària per escoltar el discurs de Lleó XIV. El partit morat va una mica més enllà i també critica que el pontífex és "còmplice" dels abusos de l'Església catòlica. Els partits catalans, ERC i Junts, i els bascos, PNB i Bildu, sí que han participat de la rebuda del Papa.

Per altra banda, el Congrés també ha convidat els quatre expresidents espanyols que encara són vius. Ara bé, finalment només hi han assistit els dos del PP, que són José María Aznar i Mariano Rajoy. José Luís Rodríguez Zapatero ja va anunciar que no participaria en cap acte de la visita papal perquè vol centrar-se en la seva defensa en el cas Plus Ultra pel qual es troba imputat. Felipe González tampoc participa en l'acte, si bé va estar present en altres celebrats el cap de setmana.

El Papa, contra la polarització

En el seu discurs al Congrés, el papa Lleó XIV ha afirmat que “la pluralitat política no hauria de generar la desqualificació permanent de l’adversari. En una convivència madura, el conflicte pot convertir-se en un camí cap a la pau”. Ho ha dit en un històric discurs, el primer que fa un pontífex en el parlament espanyol, un dels plats forts del seu viatge a l'estat espanyol. Ha estat la seva intervenció més explícitament política des que va aterrar a l’estat espanyol, dissabte passat.

Societat

«No a la desqualificació permanent de l'adversari»: el Papa condemna la polarització al Congrés Pep Martí i Vallverdú

El pontífex ha proclamat que el món travessa una profunda crisi espiritual i social. Ha defensat el bé comú i la pau com a valor essencial en les relacions internacionals. “Tota guerra és una dolorosa derrota de la capacitat de negociar”, ha dit, assenyalant que les armes “poden generar un silenci temporal, però mai edifiquen una autèntica pau”. El Papa ha mostrat la preocupació per l’aposta d’Europa pel rearmament: “La veritable seguretat prové de la justícia i el dret internacional, posant la vida dels pobles per damunt dels interessos que es beneficien de les guerres”.

• Tota la informació a l'especial el papa Lleó XIV a Catalunya

Política

Viatge pastoral... i polític? Els cinc focus de la visita de Lleó XIV Bernat Surroca Albet

La trobada s'ha fet amb integrants dels plans Priva i Repara, impulsats per l'Església per a l'atenció de víctimes, que han estat acompanyats per personal eclesial. Durant la reunió, els participants han compartit les seves experiències personals i han plantejat propostes per "fer més eficaç la resposta de l'Església".

Per contra, també aquest dilluns, el primer denunciant d'abusos sexuals a l'Abadia de Montserrat, Miguel Hurtado, ha acusat el govern espanyol de posar la llei d'imprescriptibilitat "al calaix" per no "molestar" Lleó XIV durant la seva estada. Així ho ha reclamat davant la Nunciatura Apostòlica a Madrid, on el president de l'executiu, Pedro Sánchez, s'ha reunit amb el Papa, abans d'anar al Congrés dels Diputats. El Papa, però, sí que s'ha pronunciat sobre aquests fets.

En un discurs davant la plenària de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), el pontífex ha avisat que “tota persona ferida ha de poder trobar una escolta sincera, acollida, protecció i camins reals de guariment” per part del clergat, en el qual també ha demanat als bisbes espanyols que es respongui als casos d’abusos sexuals comesos al si de l’Església amb “escolta, veritat, justícia i reparació”. Lleó XIV ha llançat aquest missatge sobre els casos de pederàstia hores abans de la reunió privada que mantindrà aquesta tarda amb víctimes.

El Papa ha apostat per encarar aquests casos, que ha definit com una “plaga”, amb “un compromís cada vegada més decidit amb la prevenció i la cultura de la cura”. El missatge sobre els abusos davant la CEE és el primer que el Papa fa sobre aquest tema d’ençà de la seva arribada a Espanya. Tot i això, durant el vol que el va portar fins a Madrid ja va admetre que els abusos i la pederàstia suposen “una llaga encara oberta” a l’Església i va prometre continuar treballant per combatre’ls. 

Societat

Totes les afectacions per la visita del Papa a Barcelona: carrers tallats i alteracions al transport públic Natàlia Pinyol

Els afectats demanen reconeixement i justícia

En declaracions a l'Agència Catalana de Notícies (ACN), el també fundador de Reparación Integral Ya ha explicat que ha enviat una carta als partits de la cambra baixa perquè reclamin la compareixença del ministre de la Presidència, Félix Bolaños: "Esperem que els partits catalans que van aprovar la llei al Parlament de Catalunya la defensin amb ungles i dents a Madrid", ha afegit Hurtado. "Que ens expliqui si definitivament se la volen carregar, i sobretot, si han arribat a un acord secret entre l'Església i l'Estat perquè aquesta llei no vegi la llum", ha afegit l'afectat. 

Segons afirma, després d'enviar la missiva a totes les formacions amb representació al Congrés, Hurtado ja ha rebut resposta d'alguns grups parlamentaris, entre els quals n'hi ha de catalans, malgrat que no ha especificat quins grups han respost. Així i tot, també apunta que la carta es va enviar divendres, motiu pel qual encara vol donar temps a les diferents formacions a respondre: "Volem donar temps als partits per estudiar-se la informació", ha justificat. Així mateix, ha aspirat que la majoria de partits catalans demanin la compareixença de Bolaños. "Esperem que els partits catalans que van aprovar la llei al Parlament de Catalunya la defensin amb ungles i dents a Madrid", ha avisat. També ha reivindicat que "la llei s'ha d'adaptar a la víctima i o la víctima a la llei".

• Tota la informació a l'especial el papa Lleó XIV a Catalunya

Política

Viatge pastoral... i polític? Els cinc focus de la visita de Lleó XIV Bernat Surroca Albet

A més, defensa que els mestres ara s'han trobat un executiu que té la voluntat d'arribar a acords i de posar recursos: "Entenc que hi hagi gent emprenyada, sabem com és de difícil estar en una aula en segons quins centres, però s'han trobat un govern que els allarga la mà", ha insistit. D'altra banda, el titular de la cartera de Presidència ha defensat que l'escola inclusiva és un "bon model" però que s'han de veure les "limitacions". En aquest sentit, ha posat sobre la taula que cal obrir noves places d'educació especial. "Malgrat els problemes de fons que reconec com l'augment de la complexitat i la burocràcia, hem de ser justos. Aquest Govern no s'ha posat d'esquena i té la voluntat de seguir dialogant", ha afegit el conseller.

De cara a les noves mobilitzacions dels sindicats en vaga, el conseller de la Presidència ha confiat que el dret a vaga es faci compatible no només amb la visita del Papa sinó també amb els estudiants que s'han de desplaçar per fer els exàmens de la selectivitat. Amb tot, Dalmau ha llançat un missatge "de confiança" amb la voluntat de "desinflamar el conflicte" i "no posar més llenya al foc". En aquest sentit, ha demanat als sindicats en vaga que no es perjudiqui els alumnes "ni al final de curs ni en l'arrencada del curs que ve".

Societat

Manifestació dels docents a l'hora que el Papa aterrarà a Barcelona Pau Espí Solé

Els docents rebran el Papa

L'USTEC, la CGT, la CNT, COS i la Intersindical, els sindicats restants en vaga, ja han mogut peça i, després de reunir-se aquest passat dissabte, han decidit no convocar més dies de vaga, tret de la ja acordada "Papavaga" del 9 de juny, que coincidirà amb el primer dia de la visita del papa i amb l'inici de les proves de la selectivitat. L'USTEC avisa que les accions de la vaga començaran a partir de les 9 hores per "facilitar que l'alumnat arribi als exàmens" i la manifestació s'iniciarà a les onze del matí a Plaça Espanya. La secretària general de CGT Ensenyament, Laura Gené, explica que es preveu "un seguiment alt" de la protesta.

De moment, aquesta és l'única jornada de vaga prevista en la recta final de curs. Així i tot, han convocat una manifestació a Barcelona per al diumenge 14 de juny sota el lema "Aturem l'emergència social i educativa". Els docents proposen que se sumin a la protesta entitats de defensa de la llengua i pel dret a l'habitatge, per aconseguir així un ampli suport social. En aquest sentit, des de la CGT reivindiquen que la manifestació, que arrencarà a les 11:30 hores des dels Jardinets de Gràcia, ha de servir per "exigir al PSC un canvi estructural del sistema educatiu", i insten a les famílies a sumar-se a la protesta. 

El pontífex ha proclamat que el món travessa una profunda crisi espiritual i cultural. Ha defensat el bé comú i la pau com a valor essencial en les relacions internacionals. “Tota guerra és una dolorosa derrota de la capacitat de negociar”, ha dit, assenyalant que les armes “poden generar un silenci temporal, però mai edifiquen una autèntica pau”. El Papa ha mostrat la preocupació per l’aposta d’Europa pel rearmament: "Preocupa que, en diversos llocs del món, i també a Europa, torni a presentar-se el rearmament com una resposta quasi inevitable davant la fragilitat de l'escenari internacional". 

El tema de la pau ha estat nuclear en tot el discurs pontifici, escoltat tothora en silenci respectuós per tots els parlamentaris presents. “La veritable seguretat prové de la justícia i el dret internacional, posant la vida dels pobles per damunt dels interessos que es beneficien de les guerres”, ha assenyalat el cap de l'Església catòlica. 

Acollir l'immigrant sense discriminar "per origen nacional"

Ha entrat a fons en el tema de la immigració i l’acollida, refermant una política que vagi més enllà de la simple gestió de fluxos, defensant “una acollida respectuosa i oportunitats reals d’integració” a la societat d’acollida, treballant contra les causes que provoquen l’emigració, i rebutjant la prioritat nacional en política migratòria. Ha estat quan ha dit que discriminar per "origen nacional, ètnic, religiós o lingüístic, o per la seva condició econòmica o social" vulnera "greument" el "principi universal de la igual dignitat de tots els éssers humans". Ha propugnat també una gestió “coordinada” de les fronteres per part dels estats.

Societat

«Abandoneu la narrativa de la polarització»: qui és aquest Papa que ens ve a veure Pep Martí i Vallverdú

Lleó XIV ha fet una defensa explícita de la “vida humana”, referint-se al “nen encara no nascut, el vell, el malalt”. Segurament aquesta referència a l'avortament ha estat el passatge del seu discurs més distant amb la política del govern de Pedro Sánchez. Ha esmentat explícitament la defensa de la vida “des de la concepció” i la família com a sosté espiritual: “És la primera escola d’humanitat, on s’aprèn la gramàtica essencial de la convivència”.

El pontífex ha dit expressament: "Es pot considerar plenament justa una societat que deixa a l'ombra el nen encara no nascut?". En un altre passatge, ha afegit que "la vida humana no és una qüestió parcial o confessional. És una meta de la civilització". També ha fet una defensa nítida al “dret dels pares a elegir l’escola que volen per als seus fills”. 

“L’Església camina acompanyant la humanitat”, ha assenyalat Lleó XIV, que ha afirmat que reconeix l’autonomia de les institucions polítiques, refermant que al Congrés les diferències “s’escolten i s’ordenen”, i que tota activitat legislativa respon finalment a la pregunta de quina concepció de l’home es té. S’ha referit al llegat de la cultura hispànica, des del Quixot que va parlar de la llibertat com a valor suprem a la figura de Santa Teresa, passant per l’escola de Salamanca.

El pontífex, al referir-se al segle XVI, ha admès que “no sempre l’Església va estar a l’alçada”, però ha destacat el paper de jesuïtes i dominics en la defensa de la dignitat humana i el sentit d’una autoritat sotmesa a la responsabilitat. Ha afirmat que forma part del llegat espanyol la combinació de l’acció històrica i la lucidesa de la raó moral. També ha esmentat l’impacte de les transformacions tecnològiques i, com va escriure en la seva primera encíclica, ha assegurat que “la tecnologia no és neutra”. El Papa ha convidat al discerniment sobre com afecta la IA a la persona.     

Al final del discurs, el Papa ha fet una defensa encesa de l'espai religió a la societat, quan ha exclaamt que "la fe no pretén imposar-se a través de privilegis ni coercions; no obstant, tampoc pot ser relegada al silenci com si fos irrellevant per a la vida pública. En aquest context, el sigil sagramental de la confessió revesteix una importància especial per a l'Església".  

L’expectació era màxima sobre el que diria davant els parlamentaris i la classe política espanyola. Hi havia moltes incògnites sobre si faria alguna referència a la corrupció, com esperaven elss ectors conservadors, si incidiria en la polarització -contra la qual ja va advertir només aterrar a Espanya- o si aprofundiria en algun dels grans temes socials que el neguitegen, com l’acollida als immigrants. 

Lleó XIV venia del seu encontre amb Pedro Sánchez, que s’ha fet a la nunciatura. Així que surti del Congrés, es dirigirà cap a la seu de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), un altre punt rellevant de la seva agenda, ja que s’espera que enviï algun missatge als bisbes espanyols.

• Tota la informació a l'especial el papa Lleó XIV a Catalunya

Política

Viatge pastoral... i polític? Els cinc focus de la visita de Lleó XIV Bernat Surroca Albet

La presentació oficial del Museu Gaudí Teresianes es realitza quan tot just s'ha confirmat l’autorització del Vaticà i s’emmarca en l’Any Gaudí, amb un projecte ampliarà el relat guadinià de la ciutat més enllà dels edificis més coneguts. L’obertura al públic d’aquest edifici històric representa una fita patrimonial, ja que constitueix una peça clau per entendre l’evolució creativa de Gaudí.

Ubicat al Col·legi de les Teresianes del carrer Ganduxer, es tracta d'una de les obres més singulars i desconegudes de Gaudí. El nou museu permetrà descobrir una dimensió poc explorada de l’arquitecte català, la seva recerca espiritual, la seva concepció essencial de l’arquitectura i el seu vincle amb els valors educatius i humanistes impulsats per Enric d’Ossó a partir de la figura espiritual de Santa Teresa de Jesús.

Societat

Omella i el Vaticà s'esmenen i el Papa usarà el català a la Sagrada Família Bernat Surroca Albet

El Museu Gaudí Teresianes, un museu del segle XXI

El Museu Gaudí Teresianes busca ser un centre cultural innovador que combinarà patrimoni, recerca, divulgació i tecnologia avançada. La proposta museogràfica incorporarà recursos audiovisuals i multimèdia, peces i documentació originals i facsímils, maquetes i mòduls interactius, restitucions físiques i virtuals, projeccions panoràmiques i mappings arquitectònics.

Entre els espais expositius destacats hi haurà l’Espai Gaudí 360º, tota una planta de l’edifici dedicada a una exposició permanent que oferirà un recorregut per la trajectòria vital i artística de l’arquitecte. Una altra planta dedicada a exposicions temporals centrades en els conceptes creatius com la transcendència o la bellesa i una sala digital de realitat virtual que ens traslladarà dins del procés de treball de Gaudí; per avançar alguns dels espais i usos del nou museu.

Una nova mirada sobre la figura d'Antoni Gaudí

El nou equipament vol allunyar-se de la lectura convencional de l’obra de Gaudí i interpretar-la a partir de l’edifici de les Teresianes, una obra fonamental per entendre la seva evolució arquitectònica. Construït entre 1888 i 1890, l’edifici manifesta una arquitectura austera, funcional i carregada de simbolisme que anticipa moltes de les aportacions conceptuals que posteriorment desenvoluparia en altres projectes. La llum, la geometria, l’espiritualitat i la innovació constructiva esdevenen aquí els grans protagonistes.

Societat

Totes les afectacions per la visita del Papa a Barcelona: carrers tallats i alteracions al transport públic Natàlia Pinyol

Des d’aquest espai excepcional, el visitant podrà descobrir com Gaudí va transformar les influències religioses, pedagògiques i socials del seu temps en una arquitectura al servei de la seva funció: ser un convent per a la formació i residència de les novícies de la congregació de les Teresianes i escola de nenes.

En el vídeo Lamine contesta a diferents preguntes que li fan els seus seguidors a xarxes i, una d'elles, és "per què t'embenes la mà als partits". El futbolista contesta que tot va començar jugant a la Play. "Li vaig donar un cop a la tele i em vaig rebentar els dits", explica el futbolista a càmera sobre l'accident que li va fer començar a dur la mà embenada.

Tot i que el cop no va ser molt greu i, segons recomanacions mèdiques no havia de dur molt temps l'embenatge, el jugador va decidir deixar-se'l posat durant uns partits més perquè "em va quedar molt bé" i entre els seus companys feien la broma que "em semblava a Karim Benzema". Des d'aleshores, Lamine surt a jugar amb la mà dreta embenada com si fos un accessori més per als partits.

🕹️ "Jugando a la play le di una torta a la tele y me reventé los dedos... y a partir de ahí me vendé y el vendaje me quedó muy bien".

Lamine Yamal explica por qué juega con la mano vendada en los partidos.

📹 Lamine Yamal#LaCasaDelFútbol pic.twitter.com/L6La8xSh1N

— Movistar Plus Deportes (@MPlusDeportes) June 7, 2026

Responent preguntes abans del Mundial

Només uns dies abans del Mundial en què l'estrella del Barça jugarà, ha aprofitat per respondre a algunes preguntes dels seus seguidors al seu canal de YouTube. El vídeo comença amb Lamine contant quin és el primer Mundial que recorda. 

"El primer que recordo és el del 2014, en què va guanyar Alemanya, recordo molt el partit contra el Brasil", explica el jugador de 18 anys i, afegeix, que el que ja no recorda és el del 2010. "Ni molt menys el del 2006, perquè no havia nascut", riu.

Esports

Els 13 catalans del Mundial 2026 (i les absències més il·lustres) Marc Orts i Cussó

Tot i això, poques vegades som conscients del tipus d'informació a què accedeixen ni quan ho fan ni perquè, però hi ha una manera molt senzilla i oberta a tothom de saber si, per exemple, la policia ha consultat les teves dades o si l'Agència Tributària ha necessitat les teves dades per algun motiu. Així ho explica José Alberto Cruz, treballador de l'administració pública i creador de contingut a xarxes sobre tràmits administratius, al seu vídeo d'Instagram on explica com descobrir-ho pas a pas.

1. Entra a "La meva Carpeta Ciutadana"

Per descobrir quins organismes han accedit a les teves dades personals i quan i per què ho han fet, primer has d'entrar en el web o en l'aplicació mòbil "La meva Carpeta Ciutadana". És una plataforma digital oficial del govern espanyol que permet consultar, des d'un únic lloc, bona part de la informació i els tràmits que les diferents administracions públiques tenen sobre tu. Has d'accedir mitjançant Cl@ve, certificat electrònic o DNI electrònic.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de José Alberto Cruz (@josealbertoxruz)

2. Fes clic a "la meva carpeta"

Tant dins del web com de l'aplicació trobaràs un apartat titulat: "la meva carpeta". A l'aplicació mòbil l'opció apareix a sota entre l'opció de "calendari" i "serveis"; i al web apareix a la part de dalt, sota el logo del govern d'Espanya. Una vegada dins, has de fer clic en "Transparència", que trobaràs fàcilment en una columna a l'esquerra en el web i en un bloc a la dreta a l'app.

3. Selecciona "intercanvis entre administracions"

Una vegada hagis entrat en l'apartat de "Transparència" tindràs l'opció de fer clic en "els meus intercanvis entre administracions" a l'aplicació mòbil. Al web, una vegada entres en aquest apartat et dirigeix directament a un cercador en què pots filtrar per dates, que ja és el següent i últim pas.

Economia

Pensió mínima de jubilació: quant és i com saber si tens dret a complements

4. Filtra per dates i administracions

En l'app, després d'accedir a l'apartat "els meus intercanvis entre administracions" podràs triar l'opció "entre organismes" o "des de la meva carpeta ciutadana". Pressiona el primer i t'apareixerà un filtre per data i servei. Tria la data o el període de temps que vulguis investigar i, si vols saber sobre ai una organització o administració concreta ha accedit a les teves dades, també pots triar-ho amb el filtre "per servei". 

Amb el web, quan fas clic en "els meus intercanvis entre administracions" apareix directament el filtre per data i servei perquè puguis triar. Només s'ha de seguir el mateix procediment: triar la data i el servei concret o, en cas de voler accedir a totes les administracions, no selecciones cap.

5. Llistat d'administracions que t'han investigat

Una vegada tries el filtre, apareix un llistat ordenat per data amb els diferents organismes, siguin estatals o municipals, tant la policia com la DGT, l'Agència Tributària o les universitats, que han accedit a les teves dades personals i quin ha sigut el motiu. De fet, si ho necessites, pots descarregar un justificant en PDF en què es mostra quan han consultat les teves dades, l'organisme i el motiu.

Societat

Els canvis de la DGT en la renovació del permís de conduir que afecten els majors de 65 anys