El principal concepte que definirà els congressos del futur és la innovació. Això serà el SIL, el Saló de la Innovació Logística, canviant la I d’internacional per innovació. I el canvi de seu respon també a una demanda del sector, ja que l’espai de Gran Via s’ha convertit en la casa de les grans fires internacionals com el Mobile. “La comunitat vol contactes a alt nivell”, ha afirmat Blanca Sorigué, que ha mostrat el canvi de seu com un símbol de l’inici d’una nova època. El SIL serà la darrera fira que se celebra en l’edifici històric de la plaça d’Espanya.

En l’edició d’aquest any hi ha hagut més de 15.000 participants, 90 partners, 250 speakers, s’han fet prop de 6.000 interaccions, que és un dels senyals d’èxit d’aquesta fira, en un moment en què la logística està vivint una autèntica transformació, que ja combina operativa i IA, i que ha d’estar al centre dels debats sobre les grans decisions econòmiques. 

El sector de la logística representa avui el 7% del PIB espanyol, 1.200.000 llocs de treball i és un dels àmbits industrials que genera més noves ocupacions. I el Consorci vol jugar a fons la carta de donar un gran salt cap al futur.   

El premi mostra els èxits destacables de les guanyadores i finalistes en tres categories. Camargo ha quedat tercera en la categoria Dones Innovadores, que ha guanyat la ucraïnesa Katerina Spranger, fundadora i directora general d'Oxford Heartbeat. En aquesta categoria, el premi econòmic per a la guardonada és de 50.000 euros. La segona classificada, tal com s'ha anunciat en un acte aquest dijous des de Brussel·les, ha estat l'alemanya Elena Heber, cofundadora i directora executiva de HelloBetter.

Els organitzadors dels guardons destaquen que Roka Furadada "combat l'amenaça creixent" del càncer de pell amb ingredients cosmètics ecològics d'alta protecció davant dels raigs ultraviolats, "alhora que protegeix els ecosistemes marins".

Política

«Fora complexos»: Illa reivindica a Califòrnia el lideratge català en talent i innovació Pep Martí i Vallverdú

Giró sobresurt en la categoria d'emergents

Per altra banda, Giró ha quedat segona en la categoria Innovadores emergents, que ha guanyat la belga Marta Oliveira, cofundadora i directora general d'operacions d'Atmos Space Cargo. Tenint en compte que ha quedat segona, aquest premi va acompanyat de 30.000 euros.

En aquest apartat, la tercera classificada ha estat la suïssa Carin Lightner, cofundadora i directora general d'Enantios. Tal com expliquen des de la Comissió Europea, The Blue Box desenvolupa un test d'orina no invasiu per millorar la detecció precoç del càncer de mama, especialment per a dones amb accés limitat als mètodes tradicionals de cribratge.

En l'acte d'inauguració del saló, el president executiu del consorci de la Zona Franca, Pere Navarro, ha remarcat que l’empresa del sector de la logística necessita adaptar-se tant a la situació del món com a les noves tecnologies com la IA, i que ho ha de fer “sense parar a reflexionar, a pensar, ha de fer-ho quan totes les coses han de continuar funcionant”. En aquesta línia, el secretari d’Estat de Transports i Mobilitat Sostenible, José Antonio Santano, ha destacat que el sector del transport i l’emmagatzematge representa un 4,5% del producte interior brut (PIB) a l’Estat espanyol i que dona feina a més d'1,2 milions de persones.

El representant de la Moncloa ha qualificat el moment actual de la logística com a “revolucionari” perquè passa alhora, a parer seu, per una transformació digital, una transformació energètica i una situació geopolítica “complicada”. En representació de la Generalitat, el secretari d’Empresa i Competitivitat, Jaume Baró, ha remarcat que tenir un bon sistema logístic és una peça clau per a la competitivitat i la resiliència de l'economia, ja que consider que no n’hi ha prou amb produir béns i serveis sinó que “aquests han d’arribar dins el termini i en la forma escaient a qui els necessita”.

Economia

15.000 visitants i 600 empreses: la Zona Franca s’aboca al SIL, fira líder en logística intel·ligent Pep Martí i Vallverdú

Connectar els professionals

Des de primera hora del matí, moment en què han obert les portes de la fira, professionals vinculades a empreses del sector logístic han accedit al recinte amb la voluntat de connectar amb altres companys de professió i fer negocis. L’exposició alberga multitud de parades d’empreses expositores, amb reunions improvisades entre assistents, en paral·lel a desenes d’actes organitzats en espais de conferències i ponències. L’organització detalla que, entre els diferents actes del saló, hi ha 250 ponents i més de 150 esdeveniments preparats per les empreses participants per a connectar professionals del sector.

El conseller ha detallat que, més enllà de l’impacte econòmic, el Gran Premi va crear 2.500 llocs de treball “a temps complet” el 2024, amb dades tancades per aquella edició. Enguany, el Gran Premi se celebrarà al Circuit de Barcelona-Catalunya, a Montmeló, entre els dies 12 i 14 de juny. Així mateix, el president de Fira de Barcelona, Pau Relat, ha anunciat que l’edició d’enguany del Gran Premi ja ha esgotat les entrades, quan encara falta una setmana per a la celebració de la competició. En aquest sentit, Relat també celebra l'èxit de venda d'entrades, ja que aquesta edició també es farà un Gran Premi a Madrid.

Sobre el Circuit de Barcelona-Catalunya, Sàmper ha destacat que, entre el 2022 i el 2025, s’han invertit 65 milions d’euros per modernitzar-ne les instal·lacions, per fer-les més segures per als competidors i que siguin més agradables per als assistents. A més, s'ha fet un centre mèdic en el circuit.

Esports

La Fórmula 1 seguirà a Catalunya, però en anys alterns

Els detalls del Gran Premi de Catalunya

Entre els punts destacats de la present edició, Relat ha informat que es repeteix la zona per a aficionats a Barcelona, que estarà situada a la plaça Catalunya, per a “l’acostament” de la competició a la capital catalana. Una decisió estratègica per acostar l'esport que també s'ha pres amb el Gran Premi de Moto GP que es va celebrar a la capital catalana fa dues setmanes.

En la presentació d’aquest dimarts també ha intervingut l’alcalde de Montmeló, Pere Rodríguez, qui ha ressaltat la “història d’èxit” del Circuit de Barcelona-Catalunya i la voluntat del seu consistori de “fer créixer la Fórmula 1” a Catalunya mitjançant la col·laboració entre diferents institucions.

Aquesta consulta massiva s'ha gestat a contrarellotge a cura de l'empresa catalana Vocdoni. Tal com relata el seu cofundador, Ferran Reyes, en conversa amb Nació, dissabte, després del tancament del preacord, van començar a mantenir les primeres converses amb els sindicats impulsors de la consulta -USTEC, CGT i Intersindical- on els van expressar els seus requisits per configurar la consulta: "Com a proveïdors de vot digital, oferim tecnologia amb garanties de verificabilitat, privadesa i integritat. Per a una votació d'aquest estil, aquestes garanties són indispensables per assegurar-ne la legitimitat", destaca Reyes. Dilluns al migdia, la consulta ja estava en marxa. És a dir, es va impulsar amb poc més de 24 hores.

Una de les línies vermelles per als sindicats era que es pogués controlar en tot moment la veracitat dels vots, fent una tasca constant de verificació per evitar manipulacions en els resultats de l'enquesta: "Nosaltres funcionem amb codi lliure, a través d'una estructura blockchain, motiu pel qual qualsevol persona pot veure com s'ha fet i fiscalitzar-ho", argumenta el cofundador de Vocdoni, que remarca que, així i tot, les dades de cadascú són privades. De fet, en tot moment es pot veure el cens total sobre el qual s'està duent a terme la consulta i quanta gent ha votat -es va actualitzant constantment-, però no es pot veure el contingut dels vots fins que finalitzi la votació.

Societat

En marxa la consulta mentre els docents continuen amb les mobilitzacions

Una consulta massiva amb posicions dividides

La consulta impulsada pels sindicats de les vagues -sense el suport de Professors de Secundària, que només ha preguntat l'aval de l'acord als seus delegats sindicals- és massiva. En concret, estan cridats a votar 94.490 docents de tot Catalunya. Tal com relata Reyes, a causa de la gran participació a la consulta des del primer moment es van produir algunes petites incidències durant els pics de votació: "El problema no ha estat el sistema de votació en si, que ha processat els vots sense incidències, sinó d’altres capes de servei com els proveïdors dels codis de verificació i els sistemes de Google que utilitza la XTEC, els quals poden posar limitacions quan hi ha pics de votació com els que hi va haver a l'inici", detalla el cofundador de Vocdoni. 

En aquests moments, a les tres de la tarda, ja ha votat un 30% del cens. Les posicions sobre el preacord amb Educació estan molt dividides. Per una banda, els dos sindicats signants de l'acord aposten pel "sí", ja que consideren que, malgrat que no és el millor acord possible, és un bon pas per consolidar els guanys esgarrapats en la negociació. Per altra, CGT i Intersindical, que es van aixecar de la mesa, fan campanya pel "no", perquè consideren que aquest preacord només són "molles". Al carrer, el clam pel "no" és fort. Davant les discrepàncies sindicals, la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha assegurat aquest dimarts que l’executiu “confia” que els docents acabin votant a favor del preacord: "Compleix amb les reivindicacions que tenia la comunitat educativa en conjunt", ha defensat en roda de premsa.

Societat

Educació pacta amb els dos principals sindicats per posar fi a la crisi: les claus de l'acord Gerard Mira

Catalunya, pionera en votació digital

En els últims anys, Catalunya s'ha erigit en un dels països pioners per impulsar votacions digitals, tal com relata el cofundador de Vocdoni. Primer, amb empreses com Scytl, que van fixar les bases i ara, a parer seu, amb el seu projecte, que busca "reescriure" la forma de votar per internet: "Passem del model centralitzat dels anys 2000, amb l'urna com una "caixa negra" on havies de confiar cegament en la bona fe de l'empresa proveïdora, a un model totalment verificable, de codi lliure i amb criptografia avançada. Qualsevol pot comprovar que el procés s'està fent correctament", defensa Reyes, que assegura que posen a disposició de qualsevol organització la seva tecnologia per dur a terme aquestes consultes. 

Més enllà dels sindicats de la vaga educativa, des de Vocdoni també treballen amb el FC Barcelona, Esquerra Republicana, Alhora, Granollers Primàries, l'Ajuntament de Barcelona, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, l'Ajuntament de Bellpuig -amb qui han impulsat la primera consulta no referendària totalment digital sota la Llei 10/2014, tal com detalla-, el Col·legi d'Infermers de Barcelona o el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, entre d'altres. "Acostar-nos a qualsevol organització, independentment de la seva envergadura, és el que ens diferencia", argumenta Reyes. La darrera, però, ha estat la dels mestres que ha de decidir el futur del conflicte educatiu. La resposta dels docents decidirà si hi haurà pau amb Educació o continuarà la batalla. 

Es tracta del segon mes consecutiu que el mercat laboral català trenca el rècord d’empleats en actiu, amb 50.034 ocupats més que l’abril, el salt d’afiliats més gran en un mes des que hi ha registres, que es remunten al 2012. I és que Catalunya va sumar 89.882 feines respecte a l’any anterior (+2,32%). 

És la quarta vegada que el mercat laboral català se situa per sobre el llindar dels 3,9 milions d’afiliats, que només s’havia superat el mes passat, el juny i el juliol del 2025. Si bé, és el primer cop que la xifra s’acosta tant als 4 milions d’ocupats, amb només 28.800 empleats de diferència.

L’increment d’afiliació mensual del maig ha estat el més alt registrat en un sol mes en números absoluts. En canvi, a escala percentual, no s'ha produït un augment rècord però sí un de destacat. Així doncs, en comparació amb el mes d’abril, hi ha un 1,28% més d’afiliats, l’increment percentual més elevat des del juny del 2021, en plena pandèmia.

A més, Catalunya ha sumat 89.882 treballadors (+2,32%) en 12 mesos i les afiliacions arrosseguen un creixement interanual ininterromput des del març del 2021. El ritme d'augment interanual és el més pronunciat des del 2024, tant en nombre absolut com en percentatge.

Política

Puigdemont emplaça Feijóo a plantejar-li en persona la moció de censura instrumental Oriol March

Rècord d'ocupació a l'Estat

A Catalunya, l’increment de treballadors en el mes de maig va ser superior a la mitjana estatal (1,05%), tot i que el mercat laboral espanyol també va batre un rècord històric i va superar els 22,3 milions d’afiliats, després de sumar-ne 231.975. En un any, es van generar 553.400 feines (+2,54%), una variació per sobre de la catalana i la més elevada en dos anys. 

Durant el cinquè mes del 2026, Catalunya va ser la cinquena amb més llocs de treball creats, per darrere de les Illes Balears (+7,96%), l’Aragó (+2,56%), la Rioja (+1,87%) i Múrcia (+1,33%). En nombres absoluts, però, el mercat laboral català va ser el que més feines va generar en comparació amb l’abril.

La caiguda de l'atur, per demarcacions

Totes les demarcacions catalanes van registrar més ocupació que a l’abril, especialment a les comarques de Ponent, amb un augment del 3,56% dels afiliats. Girona van ser el segon territori més dinàmic amb un 2,15% d’augment d’ocupació, mentre que a les comarques tarragonines va créixer un 1,89%. L’augment d'afiliats a la Seguretat Social va ser més moderat a Barcelona (+0,92%).

En els últims mesos, Barcelona ha captat dos nous vols: un que connectarà directament amb Boston i un altre cap a Mèxic . Pel que fa al continent asiàtic, El Prat ja disposa de vols sense escala a Seül -la capital de Corea-, Pequín -la capital de la Xina-, Shanghai -un dels principals epicentres de l'economia xinesa- i també a Singapur. En canvi, encara no hi ha connexió directa entre Barcelona i Tòquio, la capital del Japó. Hi havia la intenció, per part de Norwegian Airlines, que hi hagués un vol que unís les dues ciutats sense necessitat de passar per enlloc més, però no ha estat possible. Existeix un conveni entre Rússia i Espanya, signat el 2016, que ho impedeix: només es pot des de Barajas. 

En el marc de la seva intervenció, el president ha assenyalat que hi ha grans eixos mundials de connexió aèria que estan afectats per la guerra a l'Iran, i que per tant cal moure's per créixer en aquest sentit. "Necessitem, podem i volem convertir l'aeroport de Barcelona en un hub internacional", ha apuntat Illa. El líder del PSC ha demanat "pensar en gran", també en qüestions vinculades a les infraestructures internes. En aquest sentit, ha anunciat que en els propers sis anys es mobilitzaran fins a 3.300 milions d'euros, dels quals més de la meitat -1.800- sortiran a concurs "immediatament". Es destinaran al tram central de la L9 del metro, eixos viaris 2+1 i també la millora del tram Berga-Bagà. 

Economia

Barcelona tindrà vol directe amb Boston

A través d'un model públic-privat, el president ha remarcat que Catalunya ja té en marxa la inversió pública més importants dels darrers anys en matèria d'infraestructures, amb més de 20.000 milions d'euros. Ara, el Govern vol accelerar les inversions en aquelles obres que es consideren "estratègiques", com ara el tram central de la L9 del Metro (uns 500 milions d'euros), el desplegament dels eixos viaris 2+1 en 366 quilòmetres de la xarxa viària (720 milions d'euros) o el desdoblament parcial i la millora del tram Berga-Bagà (470 milions d'euros). Tot plegat, per tenir aquestes infraestructures ferroviàries i viàries construïdes en els pròxims sis anys, fins al 2032. Durant la seva intervenció -una conversa amb la presidenta del Cercle, Teresa Garcia-Milà- el president també ha anunciat una nova ruta aèria entre Barcelona i Taipei. 

Illa ha destacat la importància d'enfortir les infraestructures del país per tal de fomentar el creixement econòmic i la cohesió territorial. "Si posem les energies del país on toquen, farem un gran salt endavant", ha afirmat. El president ha destacat la importància de "vertebrar" Catalunya a través de les polítiques de mobilitat, com ara amb Rodalies, la línia orbital ferroviària o la línia 9 del Metro de Barcelona, entre d'altres. "Estem fent la inversió pública més important dels darrers anys, però ho volem accelerar més", ha afirmat, i ha dit que l'objectiu és fer en cinc anys allò que en altres moments s'ha fet en una dècada. I fer-ho a través de la col·laboració públic-privada, que ha donat "bons resultats". "Quan el Govern i el teixit empresarial compartim l'objectiu de país, Catalunya avança", ha afirmat.

Les consultes que s'han fet als mercats, ha dit Illa, ha estat "molt bons", perquè "el país té ganes d'emprendre". "Hi ha plena confiança en Catalunya", ha afirmat. El concurs de 1.800 milions es farà "de manera immediata", i s'estan preparant els 1.500 milions restants. Aquest segon paquet de recursos, ha explicat Illa, ha de permetre accelerar obres com el desdoblament de la C-55, el tramvia entre Tarragona i Reus, o intercanviadors de Lleida. D'aquesta manera, es podran fer obres en els pròxims sis anys que, en circumstàncies normals, tardarien deu o vint anys. Davant del públic del Cercle, Illa ha fet una crida a l'empresariat per "treballar" conjuntament. "Si en dos anys hem fet tot això, en la pròxima dècada podem fer molt més", ha reblat.

Economia

Barcelona tindrà vol directe amb Taiwan a partir del 2027 Bernat Surroca Albet

El Cercle reclama una política migratòria "ordenada i qualificada" 

La presidenta del Cercle, Teresa Garcia-Milà, ha aplaudit l'acord de pressupostos quan es compleixen dos anys de la investidura d'Illa. Garcia-Milà ha celebrat la creació del consorci d'inversions, per accelerar les inversions i assegurar que els recursos que es prometin "es quedaran a Catalunya". També ha destacat els canvis al Consorci de la Zona Franca, perquè hi tinguin majoria la part catalana. L'economista també ha instat el president a atendre el debat sobre l'autonomia estratègica d'Europa, perquè afecta de ple Catalunya, per exemple en l'àmbit de la indústria de la defensa o en les energies renovables.

El Cercle també ha alertat del model de país, amb baixa productivitat i salaris estancats. "Si volem un model de més valor afegit, hem de fer canvis profund", ha advertit Garcia-Milà. Ha insistit que cal fer "un salt en productivitat" perquè millorin el sous i es pugui mantenir l'estat del benestar. En aquest sentit, ha dit que la immigració "juga un paper clau en la productivitat". "Necessitem una política migratòria ordenada, qualificada, en què l'arribada de nouvinguts estigui relacionada amb la capacitat d'acollida i integració", ha dit, i ha demanat afrontar el debat "sense complexos". 

En l'àmbit de l'habitatge, la presidenta del Cercle ha aplaudit l'esforç del Govern, però ha advertit que "algunes mesures van en la direcció equivocada". Garcia-Milà ha lamentat la regulació dels lloguers i ha demanat posar els esforços és incrementar l'oferta, de la mà del sector privat, i protegir les famílies vulnerables "sense traslladar la responsabilitat als propietaris". El president ha discrepat: ha defensat que cal regular el preu en el curt termini mentre, en paral·lel, s'aconsegueix construir més. "Hi ha gent que està treballant, amb sous correctes, que no volen compartir nevera", ha resumit gràficament el president de la Generalitat. 

Pel que fa al nou model de finançament, Garcia-Milà ha demanat "aprovar-lo amb la màxima urgència possible", perquè ni Catalunya ni la resta de territoris del règim comú poden esperar més anys. "Qui no l'aprovi el finançament, ho ha d'explicar al ciutadans. Ningú hi perd, tothom hi guanya", ha determinat, en referència al nou model de finançament. El govern espanyol, ha posat de manifest, posarà més de 20.000 milions a disposició de les autonomies. "Com a president, no veig com es pot dir que no", ha remarcat. En referència a l'educació, un sector que ha viscut temps convulsos per la mobilització dels mestres, ha assenyalat que l'acord amb els mestres "no té precedents".

Entre les rutes prioritàries no servides actualment hi ha Tòquio, Delhi i Bangkok, juntament amb ciutats com Houston i Orlando, d'acord amb la combinació de demanda, interès i oportunitat. El CDRA, que integren el Govern, l'Ajuntament de Barcelona, la Cambra de Comerç i Aena, aposta per consolidar Barcelona "com a hub intercontinental d'alt valor afegit".

L'anàlisi elaborada pel CDRA -que ara estrena nova imatge darrere del logo BarcelonAirlink- identifica que la demanda intercontinental indirecta creix fins a 5,3 milions de passatgers. Són passatgers que acaben a Barcelona però ho fan via escala. Aquest potencial es concentra especialment en mercats com Àsia-Pacífic, la Xina, el Japó, l'Índia, Amèrica del Nord i Llatinoamèrica.

D'acord amb l'anàlisi de les dades, les rutes prioritàries amb més demanda potencial són Tòquio, Delhi, Bangkok, Houston, Orlando, Manila o Lahore. A més a més d'aquestes, s'identifiquen més de 70 rutes no servides que es consideren "estratègiques" pel territori i amb potencial de demanda.

Política

Aena veu «incompatible» que Catalunya participi en la governança del Prat

"Hub intercontinental de qualitat"

El secretari de Mobilitat i Infraestructures i president del CDRA, Manel Nadal, ha explicat en roda de premsa que Barcelona ja compta amb connexions directes clau com ara Shangai, Pequín o Boston però ha indicat que encara hi ha un "gran recorregut a fer". "Queda molt clar on hem de concentrar la feina: als Estats units, l'Àsia i Sud-Amèrica", ha dit.  

Tot plegat, ha indicat, amb l'objectiu de consolidar Barcelona "com un hub intercontinental" però posant el focus en fomentar la "qualitat" de la demanda alhora que es busca la desestacionalització perquè no només hi hagi vols a determinats destins durant l'estiu. A més a més, també ha posat sobre la taula l'objectiu que algunes companyies que ja ofereixen vols directes ho facin amb més freqüència.

62 rutes intercontinentals i inici d'una etapa "exigent"

La directora de l'aeroport Josep Tarradellas Barcelona - El Prat, Eva Valenzuela, ha explicat que enguany es tancarà amb 62 rutes intercontinentals. D'acord amb les dades facilitades pel CDRA, el 2025 el Prat va registrar 8 milions de passatgers intercontinentals, vuit vegades més que ara fa vint anys, el 2005, quan només era un milió i només hi havia 17 destinacions intercontinentals.

Mirant cap al futur, Valenzuela ha dit que l'ampliació serà necessària si l'aeroport vol créixer en rutes de llarg radi. D'altra banda, però, ha assegurat que hi ha actuacions "molt importants" d'aquí al 2030, tant a la T1 com a la T2, com ara la reobertura de la T2A, la millora del control de passaports o el filtre de seguretat als passatgers. Per això, ha avançat que l'aeroport entra en un període "necessari" perquè la infraestructura sigui competitiva però alhora una etapa "exigent" perquè es combinaran les actuacions amb una activitat que no s'atura.

En paral·lel, ha apuntat que s'espera un 2026 amb un creixement "estable i consolidat" amb un mercat internacional "recuperat" i "certa resiliència" malgrat la crisi a l'Orient Mitjà.

Una connectivitat "essencial"

Manel Nadal ha admès que hi ha una pressió ciutadana que manifesta que la ciutat ja està "congestionada" i per això ha justificat que cal buscar vols "de qualitat" que aportin "valor afegit" i serveixin al turisme de negocis, els congressos o les universitats i les empreses. 

La tinenta d'alcaldia de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Barcelona, Raquel Gil, ha defensat que la connectivitat intercontinental és també una qüestió de "model". Segons ha dit, la posició del consistori és "clara" i és que una bona connexió amb Tòquio o Delhi genera també llocs de treball de qualitat a la ciutat i fa possible que una empresa de la Zona Franca pugui tancar un negoci a l'Àsia o que un centre de referència pugui atraure i retenir talent. A més a més, ha destacat que la connectivitat és "essencial" perquè Barcelona pugui liderar grans esdeveniments, com pot ser el MWC, i congressos més petits.   

Al seu torn, el tercer vicepresident de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Martí, ha defensat l'aposta per "centrar esforços" en Àsia, la Xina, Índia i Japó. "No ens hem de quedar parats i continuar el repte d'incrementar principalment els vols intercontinentals", ha dit tot vinculant-ho amb les necessitats del teixit empresarial i la capacitat d'atraure inversors.

Ampliació de l'aeroport

En relació amb l'ampliació de l'aeroport de Barcelona, la directora de la infraestructura, Eva Valenzuela, ha assegurat que "segueix el calendari previst", que és "llarg" i amb una tramitació "complexa". Així, ha detallat que ja s'ha licitat l'assistència tècnica per a la redacció del pla director. Al seu torn, Nadal ha indicat que també s'està redactant la creació de l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya.

Preguntats per si la captació de noves rutes es vincula amb l'ampliació de la infraestructura, Nadal ha afirmat que és "evident" que actualment l'aeroport té una "limitació de capacitat", però ha defensat que s'està gestionant "perfectament" i "de moment no és un factor limitatiu" per captar noves rutes. En aquest sentit, ha apuntat que els vols també poden anar a altres aeroports catalans i ha assegurat que ja estan notant un "increment" de la demanda a Reus i Girona.

Sobre l'ampliació, la Cambra ha reclamat "accelerar al màxim" totes les tramitacions mediambientals necessàries, que considera un "coll d'ampolla". Martí ha reclamat afrontar "com més aviat millor" l'ampliació de la pista més pròxima al mar i la nova terminal satèl·lit. "Barcelona i el nostre país necessiten aquestes actuacions prioritàries si no volem un col·lapse", ha sentenciat.

En la trajectòria d’Enric Blasco destaca la transformació que va fer del grup d’enginyeria vallesà IDP en una companyia present a més de 50 països i especialitzada en BIM, digitalització industrial, infraestructues tecnològiques i gestió avançada d’actius. IDP es va convertir en una de les empreses del sector més innovadores d’Europa, fins a la seva integració en el grup global Bureau Veritas.

El nomenament de Blasco, fins ara president de CASSA (Companyia d'Aigües de sabadell SA) es produeix mesos després de la d’Anna Ortí com a directora de negoci a Catalunya, el que subratlla l’aposta d’Indra per Catalunya. Blasco serà una figura clau en l’equip del CEO de la companyia, Josep Maria Recasens . Cal recordar que Ángel Simón és el president d’Indra. 

Economia

Indra es mobilitza per liderar un sector català de la indústria de defensa

Com vam informar, Indra va explicar fa unes setmanes el seu full de ruta estratègic a Catalunya. La companyia té plans ambiciosos en un context de creixement de la indústria de defensa, i preveu contractar 1.500 empleats a Catalunya fins al 2027 i vol augmentar les vendes fins als 550 milions d'euros, el que significaria un 50% més que el 2025. En aquell acte, Ángel Simónva assenyalar l’objectiu de consolidar-se com a "hub tecnològic del sud d'Europa". En aquests moments, Indra dona feina a prop de 3.500 persones a Catalunya, que es dediquen a la innovació i al desenvolupament de projectes.

La prova de la innocuïtat dels pactes nacionals és que l’economia catalana ha anat en direcció contrària a la que assenyalaven. Si sumes les mesures i objectius declarats dels pactes, hauríem de ser el millor país d’Europa, però la veritat és que els darrers vint anys ens hem empobrit. L’informe Fènix, del qual ja hem parlat en aquesta columna, ha tingut la virtut de dir que el rei va despullat. Fa vint anys, el PIB per càpita de Catalunya estava quinze punts per sobre del de la UE, avui n’està sis per sota. És una caiguda a plom. Les coses li han amat malament al país, però no als signants dels pactes: partits, patronals i sindicats majoritaris. Mentre signaven coses boniques, alimentaven el model contrari en el dia a dia o, en el millor dels casos, posaven el pilot automàtic. El que dèiem: és impossible transformar un país si els que ho han de fer ja els va bé l’statu quo.

A la bona notícia de Fènix, ara s’hi ha sumat el comentari d’IDRA sobre Fènix. L’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) és segurament el millor think tank de l’esquerra transformadora d’aquest país. Combinen rigor acadèmic, arrelament als problemes de la majoria social i voluntat de divulgació, i tenen una especial habilitat comunicativa. Perquè se m’entengui millor: si Fènix és un senyor sobiranista de més de seixanta anys i amb càtedra que contra tot pronòstic ha renunciat a ser còmplice de la mediocritat de les elits dirigents, IDRA és una jove professora associada d’universitat, superpreparada intel·lectualment però precaritzada, que va a les manifestacions del Sindicat de Llogateres. Doncs bé, resulta que IDRA ha llegit Fènix i hi està bàsicament d’acord, però hi ha fet esmenes intel·ligents, que Fènix està obligat a llegir. 

El despertador

Fer renàixer el fènix català Ferran Casas i Manresa

La professora precaritzada li ha dit al catedràtic, que sí, que el diagnòstic és bo, però que quan algú guanya menys de 27.000€ bruts a l’any la societat no està subvencionant el salari, sinó el capital. Li ha dit que el llenguatge no és neutre. Que, per molt que estiguis denunciant l’abús empresarial, si parles de “salari subvencionat” culpabilitzes el treballador, que és la baula feble de la cadena, perquè a més, sovint, és immigrant. Diu IDRA, amb raó, que qui és subvencionat no és el treballador sinó l’empresari, a qui entre tots, via estat del benestar, li estalviem haver de pagar més. IDRA també li ha dit a Fènix que sí, que per resoldre la crisi de l’habitatge s’ha de construir, però que la història demostra que construir sense regular només agreuja el problema. I altres esmenes. Però amb acord de base en el diagnòstic.

Són contribucions des del coneixement i l’estudi, que ens convé que Fènix llegeixi i incorpori, perquè del diàleg entre IDRA i Fènix en pot sortir una cosa revolucionària: un pacte nacional de debò entre els que sí que volen canviar les coses, els que no són immobilistes, els que no es conformen amb l’estat de les coses, la gent decent. Al marge de les patronals i dels sindicats del sistema, al marge dels partits que només aspiren a gestionar el mentrestant sense mirada llarga ni grandesa. Una manera d’entendre el progrés, la prosperitat i el benestar en clau democràtica i catalana. L’oportunitat d’una aliança realment transformadora. D’una hegemonia que no permeti a les elits tornar a fer segons què.

La Taula ha afirmat que, amb la decisió del TC, el pes "torna a recaure" sobre tràmits administratius i terminis burocràtics que "sovint no responen a la realitat d'emergència social que viuen moltes llars" i han lamentat que es debiliti una eina que "havia convertit Catalunya en un referent" en la defensa del dret a l'energia i en la prevenció de la pobresa i l'exclusió social.

En aquesta edició, els reconeixements han posat el focus en identificar idees que generin projectes a través de la innovació, millorin la vida de les persones i tinguin cura dels principals reptes del planeta amb solucions tecnològiques. Per a això, s’han lliurat vuit Premis Reptes del Demà, estructurats en tres grans categories: Business Transformation, Human & Wellbeing i Living Planet.

Les start-ups guanyadores dels Premis Reptes del Demà han estat Batea Oncology, Second Hundred, REWOOX, Voltic, Veganic, Aridditive, GPT Advisor i ATOM H2. A més, s’han atorgat dos accèssits transversals: l’Accèssit Impacte Social, per a l’empresa la proposta de valor de la qual se centra a generar un impacte positiu en la societat a través del seu model de negoci, i l’Accèssit Innovació Disruptiva, per reconèixer la innovació tecnològica més disruptiva, deeptech o frontier tech. Aquests reconeixements han recaigut en Polar Nanopharma (Catalunya) i AjaxDNA (Comunitat Valenciana), respectivament.

Finalment, s’ha lliurat el Premi a la trajectòria Alumni a Idoven (Madrid), empresa de la comunitat DayOne AlumniXXI amb una trajectòria destacada pel seu creixement i impacte global.

El document també recull que hi ha algunes activitats industrials que presenten nivells "especialment elevats" de rotació, com ara la fabricació de vehicles de motor o la indústria del cuir i el calçat, ambdues amb més de tres contractes de mitjana per persona. En aquest sentit, Panés ha assegurat que la rotació "no transmet una temporalitat en els contractes", sinó que ho ha vinculat a la "necessitat" d'algunes empreses per l'absentisme laboral.

En aquesta línia, el document apunta que la incidència mensual de les baixes laborals va superar els 30 processos per cada 1.000 treballadors. Segons el directiu, una part important de la rotació ve provocada per la necessitat de cobrir els llocs de treball de les persones que no van a treballar. De fet, el Baròmetre Industrial 2026 situa la rotació i l'absentisme laboral com els "reptes" que ha d'afrontar el sector."

Economia

La indústria de la moda genera un volum de negoci de més de 17.500 milions d'euros a Catalunya

"Destrucció" de petites empreses

L'informe detalla, a més, que en els dos últims anys hi ha hagut una "destrucció" de 1.132 empreses de menys de 49 empleats, xifra que contrasta amb l'augment de 71 empreses de més de 50 treballadors. El baròmetre atribueix el fet a una "evolució cap a estructures empresarials amb més dimensió, capacitat d'inversió i potencial competitiu" i apunta que "caldrà observar" la tendència dels pròxims anys per confirmar si respon a un "canvi estructural" dins la indústria catalana.  

En la mateixa línia, el document assegura que el teixit industrial català es caracteritza per una "elevada" presència de petites i mitjanes empreses. Així, diu que de les 32.144 companyies que el conformen, un 78% tenen menys de deu treballadors, mentre que les que tenen més de 250 empleats representen l'1,8% del total. La Cecot també ha remarcat que Catalunya ha passat de prop de 54.000 empreses industrials l'any 2005 a poc més de 32.000 el 2025.

Economia

Pimec avisa de «greus problemes de viabilitat» al sector logístic per l’augment dels costos

Productivitat "rècord"

En contraposició, l'estudi de la Cecot revela que el sector industrial se situa en índexs "rècord" de productivitat. En concret, calcula que està al voltant dels 87.000 euros per ocupat, per sobre de la mitjana del conjunt de l'economia catalana, que és de 85.000 euros per ocupat. Segons es desprèn de les dades, l'evolució dels darrers anys mostra una "recuperació productiva" després de la pandèmia, impulsada per la "normalització" de l'activitat i els processos d'automatització, digitalització i inversió tecnològica.

Pel que fa a ocupació, el baròmetre indica que la indústria es manté com un dels "principals motors" de llocs de feina a Catalunya, amb prop de 660.000 persones, al voltant del 17% del total, i ressalta que el nombre d'ocupats va augmentar un 3,6% l'any passat, per sobre del 2,3% de mitjana de l'economia catalana.

Finalment, el document destaca uns "nivells elevats" d'activitat, exportacions i facturació i ressalta un escenari de "resiliència" en un context marcat per una "elevada incertesa econòmica i geopolítica". Segons les xifres, el sector representa prop del 19% del PIB català. 

Pere Navarro, president executiu del Consorci de la Zona Franca, ha subratllat que Barcelona, “capital de moltes coses, tornarà a ser-ho de la logística” i ha recordat que aquest 2026 se celebra l’Any Internacional de l’Arquitectura, que sense una logística potent, no seria possible. Navarro ha destacat el lema de la trobada d’aquest any: Solucions intel·ligents que mouen el món: “No només la IA és necessària, també ho és la intel·ligència natural, més necessària que mai en aquests moments.

Blanca Sorigué ha detallat els aspectes més rellevants de la fira d’aquest any, amb més de 15.000 visitants i 600 empreses inscrites, amb una organització que els visitants tinguin una estada el més eficaç possible. Ha assenyalat que hi haurà més de 160 novetats, inclosos els molls de càrrega electrònics. Hi haurà més de 250 speakers en els set espais de contingut. 

Política

El control català de la Zona Franca: un pas estratègic condicionat pel fangar de Madrid Lluís Girona Boffi

Sorigué ha assegurat que el SIL és una de les fires internacionals amb més presència de la innovació. Ho demostra la presència de més de 80 startups i el fet que hi ha professionals que troben feina en el transcurs de la fira. Barcelona, ha dit, és la quarta ciutat europea amb més startups, i es percep també en fires com el Mobile o l’Smart City. 

També ha assenyalat que es vol optimitzar la visita al SIL i ha destacat que la fira vol fer negoci i explicar bé com funciona el sector. El pressupost del SIL és de 2 milions d’euros. És més difícil de calcular el que aporta la fira a la ciutat de Barcelona, però Pere Navarro ha apuntat a una xifra d’uns 50 milions d’euros. 

Canvis a la governança

Sobre els canvis en la governança en el Consorci, fruit dels acords entre el Govern i ERC, el president, després d’aplaudir l’acord de pressupostos, ha afirmat que la major part de decisions al Consorci s’estableixen per unanimitat del plenari, on hi són totes les formacions parlamentàries. Hi haurà una modificació dels estatuts per implementar els canvis. Fins ara amb el 100% en mans de l'Estat, es modificarà la governança perquè les institucions catalanes, la Generalitat (40%) i l'Ajuntament (15%) disposin de majoria. En aquest cas, probablement el nou president sigui designat pel Govern.

Navarro també ha al·ludit al context geopolític i la crisi a l’estret d’Ormuz, que impacta en la logística mundial. Segons ell, les empreses ja han pres mesures per respondre a la incertesa i adaptar-se al canvi, i ja han interioritzat la possibilitat de riscos geoestratègics i conflictes internacionals. 

Per nacionalitats, els africans són els que estan en una situació "més precària", amb una taxa d'atur "molt elevada". L'estudi també detalla que actualment hi ha 1.168.550 persones d'origen estranger en edat de treballar, més d'una cinquena part del total (21,8%). L'estudi ha sigut presentat al parlament per Ciriaco Hidalgo, president del CTESC, qui ha defensat que la població migrant és una "variable clau per al present i futur" del mercat laboral, tenint en compte el descens de la natalitat i la jubilació de la generació del baby boom.

El document recull, a més, que la taxa d'ocupació de les persones migrades és del 65,6%, per sota de la mitjana espanyola (73,1%). En la mateixa línia, constata que la taxa d'atur dels estrangers arriba al 13,9%, gairebé el doble respecte dels nascuts a l'Estat (7,7%). Per sectors, l'informe apunta que la població migrant té una participació "essencial" en l'agricultura, la construcció o les cures. En concret, en el sector agrícola les persones estrangeres representen el 32,4% dels ocupats, mentre que en la construcció la població estrangera suposa un 22,7% dels treballadors.

Societat

Més de la meitat de migrants que arriben marxen al cap de pocs anys

Les dones cobren menys

Per gèneres, l'estudi indica que la taxa d'activitat i d'ocupació de les dones estrangeres és més baixa que la dels homes estrangers i que la de les dones espanyoles. Això contrasta amb el fet que les dones actives estrangeres tenen un nivell formatiu "lleugerament superior" al dels homes estrangers. Quant al salari, segons dades del 2023, el salari brut mitjà anual de les dones de nacionalitat estrangera era un 10,9% més baix que el dels homes i un 19,4% inferior al de les dones nascudes a l'estat espanyol.

Pel que fa als processos de regularització i obtenció de permisos de treball, el president de CTESC ha assegurat que són "imprescindibles" per a la integració laboral de les persones migrades. En aquesta línia, ha reclamat una "integració laboral efectiva" i ha reivindicat el català com "un dels principals factors de trobada, cohesió i vertebració social".  

Algunes informacions periodístiques havien apuntat que el substitut de De los Mozos seria Raül Blanco, dirigent del PSC que va ser president de Renfe i que ara és directiu de Sapa, una companyia del sector armamentístic i accionista d'Indra. Finalment, però, Indra ha tornat a apostar per un executiu provinent del sector de l’automòbil per ocupar el càrrec de conseller delegat.

Aquest relleu obre una nova etapa a la companyia després de mesos de tensions internes per l’intent d’integració entre Indra i EM&E, empresa vinculada a l’expresident Ángel Escribano.

Economia

Indra es mobilitza per liderar un sector català de la indústria de defensa

El canvi de conseller delegat arriba un mes després de la dimissió d’Escribano com a president després de la crisi oberta per l’intent d’integració de la companyia militar, que va provocar la intervenció de la Societat Estatal de Participacions Industrial (SEPI), principal accionista de la companyia.

Després de setmanes de polèmica amb el hòlding empresarial estatal -que té el 28% del capital- per conflicte d’interessos, Escribano va dimitir i va vendre les participacions que tenia a Indra (el 14,3%). El va substituir Angel Simon.

La direcció del BBVA ha tractat els diversos projectes estratègics del banc al territori, així com l'impuls de la IA en el funcionament intern. Torres, acompanyat del conseller delegat, Onur Genç, i la resta del consell s’han reunit amb les empreses que participen en les jornades. Un encontre on s’analitzaran els reptes del teixit productiu, com totes les transformacions que provocarà la IA o la gestió d’una incertesa geoestratègica global. Val a dir que les reunions de directius del banc a Catalunya són habituals i en algunes d'elles Torres hi assisteix. 

Torres ha subratllat com a prioritat en el full de ruta del banc el vincle amb el teixit empresarial, precisament un dels temes que van envoltar tot el procés de l’opa. El BBVA, ha dit, vol ser el soci estratègic de les empreses, acompanyant-les amb finançament, però també donant-los suport a totes les seves necessitats en cada etapa del seu desenvolupament. Una d’elles és la referent a la IA. 

Economia

CaixaBank i BBVA incrementen els beneficis el primer trimestre de 2026 tot i la inestabilitat internacional Pep Martí i Vallverdú

Precisament en les jornades es farà un acte sobre innovació i intel·ligència artificial aplicat a l'empresa, en què participaran Antonio Bravo, responsable global de Data a BBVA, i Matt Weaver, de Solutions Engineering Leader EMEA d'OpenAI, companyia amb què el Grup BBVA manté un acord per integrar la intel·ligència artificial generativa al negoci bancari i transformar tant la relació amb els clients com l'operativa interna del banc. 

Les trobades comptaran també  amb la participació de José García Casteleiro, responsable de Banca d'Empreses i Institucions de BBVA a Espanya, i de Jaime Sáenz de Tejada, responsable global de Banca d'Empreses i Institucions de BBVA. Hi participaran també el responsable d'Anàlisi Econòmica de BBVA Research, Rafael Doménech; l'economista i consellera del Banc d'Espanya Judith Arnal; i el catedràtic del departament de Direcció d'Operacions, Innovació i Data Science d'ESADE, Xavier Ferràs, un dels experts catalans en innovació.

5.000 milions per al teixit productiu

Des del BBVA s’ha subratllat que l’entitat ha concedit prop de 5.000 milions d'euros en nou finançament a pimes i grans empreses a Catalunya durant el primer trimestre d’aquest any. El que suposa un 16,8% més que en el mateix període de l'exercici anterior. A banda d’això, segons dades del banc, més de 8.000 pimes i grans empreses catalanes van escollir BBVA com a nou banc durant els tres primers mesos de l'any.

Aquesta modalitat de jubilació només estava disponible per als assalariats. Ara, el pensionista podrà percebre fins al 25% de la pensió mentre desenvolupi l’activitat per compte propi. A més, el nou reial decret amplia la jornada laboral compatible amb la pensió i permet treballar entre un 33% i un 80% de la jornada -abans de la reforma el percentatge oscil·lava entre el  25% i el 75%-.

Així, el govern espanyol permetrà als jubilats compatibilitzar una feina com a autònoms i mantenir el cobrament de part de la pensió, tot i que amb una condició: sempre que no hagin estat donats d’alta com a treballadors per compte propi en els tres anys anteriors a la data de jubilació.

Economia

L'ajut de fins a 115 euros al mes per fill que pots demanar si compleixes aquests requisits

Quant augmentarà la pensió dels jubilats que tornin a treballar?

El reial decret entrarà en vigor tres mesos després de la publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), a finals del mes d'agost, i també contemplarà que, durant el període de jubilació flexible, el treballador continuarà tenint la condició de pensionista a efectes d’assistència sanitària i protecció social. No serà necessari esperar un “període mínim” des de la jubilació per sol·licitar la jubilació flexible i s’hi podrà accedir “en qualsevol moment”, un cop reconeguda la pensió.

Els que tornin a treballar sis mesos després de jubilar-se "podran millorar la quantia de la seva pensió amb incentius addicionals", ha dit la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, que ha assegurat que aquestes mesures continuen "la senda de reformes iniciades el 2021 per a fer més flexible el pas de l’ocupació a la jubilació". Concretament, les jornades a temps parcial que es trobin entre el 55% i el 80% incrementaran l’import de la pensió en un 25%, mentre que les que siguin iguals o superiors al 33%, però inferiors al 55%, l'apujaran un 15%.

Pels pensionistes que hagin accedit de manera involuntària a una jubilació anticipada, per exemple, perquè la seva empresa va fer un ERO, quan tornin a la jubilació plena des de la flexible, veuran millorada la pensió inicial en recalcular-se la seva base reguladora i el percentatge aplicable, segons el període de cotització acreditat, ha aclarit el Ministeri. Amb tot, la nova regulació s’aplicarà a tots els règims de la Seguretat Social, a excepció dels funcionaris civils de l’estat, les forces armades i el personal de servei de l’administració de justícia.

[Si vols rebre El Despertador cada dia al teu correu i sense publicitat, fes-te gratuïtament soci de Nació i subscriu-te al butlletí]

L'informe Fènix feia afirmacions incòmodes i combinava receptes liberals (rebaixes fiscals, copagaments dels serveis públics o suprimir l'impost de patrimoni) amb altres més progressistes (més IBI a les segones residències, impost a les grans fortunes o pujada del salari mínim). Evitava, en qualsevol cas, culpabilitzar els immigrants tot i que ho reduïa tot a la lògica economicista i obviava algunes aportacions positives a l'economia que han assenyalat altres informes.

En qualsevol cas, qui ha decidit l'actual model econòmic són els empresaris i les administracions. Catalunya té competències econòmiques limitades, però en té a l'hora de concedir llicències, regular horaris d'obertura, fixar taxes turístiques o ordenar el territori. I és evident que ho han posat més fàcil a uns sectors que a altres, que la indústria tradicional ha perdut pes els darrers anys, i que els partits catalans no han aprofitat prou el seu pes parlamentari al Congrés o als governs d'Espanya per corregir les desviacions.

El document, com deia, ha provocat alguns articles (us aconsello el que n'han escrit Eduard Voltas, Ferran Mascarell i Aleix Sarri a Nació) i un cert debat a les xarxes. Però no ha anat massa més enllà. Ahir una opinió a El País el considerava un "pamflet" i la prova d'un suposat "etnonacionalisme" a més de negar l'espoli fiscal català (més de 21.000 milions d'euros anuals segons el govern Illa). Arribava a la conclusió que tot plegat era una maniobra de promoció de la xenofòbia fruit d'una nova deriva d'un procés que sembla que encara cou: "La conclusió és que els migrants posen en perill l'estat del benestar, i la llengua i el país, sigui el que sigui això", etzivava Claudi Pérez.

També ahir es feia pública una altra aportació, en aquest cas enriquidora, de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA). Compartia el diagnòstic, però aconsellava referir-se a "subsidis al capital de baixa productivitat" més que no pas a "salaris subvencionats" per posar el focus en l'empresari més que no pas en el treballador i afirmava que les feines mal pagades no són noves malgrat que ara són més habituals pel creixement dels sectors que les acullen. En la línia de l'informe Fènix deien que la immigració és un símptoma i no pas una causa i carregaven contra el subsidi social i ambiental a l'oligopoli carni mentre cridaven a posar fi a l'especulació en l'habitatge.

Però la qüestió és, més enllà de l'opinió, què en pensen els polítics i els empresaris i si volen fer-hi alguna cosa i presentar propostes coherents i transitables que corregeixin un rumb que no és bo i del que tots en són, en un grau o un altre, responsables. Aquests dies, arran de l'acord de pressupostos, hem entrevistat a Oriol Junqueras, líder d'ERC i que va ser conseller d'Economia, i a Alícia Romero, que actualment dirigeix el departament. Els vam preguntar pel tema i el primer sintonitza més que la segona amb les idees de l'informe, però és prudent i ambigu sobre el decreixement turístic més enllà de la crida a la necessària reindustrialització i a apostar per sectors de valor afegit.

Romero directament nega el decreixement, no estalvia algun dard a alguns dels economistes tot i que admet les "febleses" de la nostra economia i defensa que alguns d'aquests sectors n'empenyen altres amb sous més alts. Tots dos assenyalen, això sí, la importància d'un salari mínim català. Sembla lògic que es convertís en cavall de batalla del Govern i els partits que li fan costat. L'informe Fènix va ser més ben rebut a les files de Junts. Però necessiten una mica més de coherència: han defensat amb vehemència el Hard Rock o l'ampliació de l'aeroport del Prat, que ja és el de baix cost més important d'Europa. 

També aquest cap de setmana La Vanguardia publicava una entrevista a Josep Sánchez Llibre, cofoi per haver estat reelegit president de Foment del Treball. Despatxa l'informe acusant els autors de "no trepitjar l'empresa" i focalitza el problema de la productivitat en l'absentisme laboral, un assumpte sobre el qual els economistes demanaven més control per "evitar abusos". Benvingut sigui el debat, si convé amb notes polèmiques per animar-lo. Però algú s'hi hauria de posar si volem que el Fènix renaixi més fort de les seves cendres.

Avui no et perdis

• L'aroma de final de cicle polític remou el mapa mediàtic espanyol; per Víctor Rodrigo.
• El candidat d'Aliança a Barcelona s'encamina cap a l'aposta interna a l'espera d'un perfil mediàtic; per Lluís Girona.
• Educació refà ponts amb els sindicats i aplana el camí per un possible acord; per Gerard Mira.
• Primícia: El Govern crea una oficina per atendre denúncies per discriminació lingüística; per Lluís Girona.
• Gols contra el racisme: l'equip que juga a favor de la integració; per Paula Rovira.

El passadís

La bomba Zapatero té, lògicament, onada expansiva. La policia sospita que l'expresident cobrava algunes comissions a través de What the fav, l'agència de marca i continguts digitals de les seves filles Laura i Alba. Pràcticament la presenta com una companyia pantalla per fer cobraments. Però sí que tenia alguns clients. A més d'Análisis Relevante, empresa clau en el cas, l'agència treballava per Huawei, El Español, La Razón, Público o El Plural. José María Garrido, director del Plural, el diari que es presenta com a "progressista" fundat per Enric Sopena i que havia dirigit l'excap de comunicació de Zapatero, Angélica Rubio, explicava aquests dies a xarxes que els dirigeixen la secció Scrolling, dedicada a l'elaboració de continguts virals per a la generació Z.

Vist i llegit

Just aquests dies es pot veure al 3Cat Pubertat, la sèrie de Letícia Dolera que us aconsello vivament i que us sacsejarà. És una coproducció entre la cadena pública catalana i HBO, que la va estrenar. Amb aquesta fórmula la CCMA, que té recursos limitats, es pot implicar en produccions de molta qualitat i que fins i tot són presentades a la Berlinale. Just ara HBO ha estrenat Ravalejar (Ravalear en la versió en castellà) i ja es pot veure en la nostra llengua. Explica una trista quotidianitat barcelonina i de moltes altres grans ciutats: la d'una família que té un restaurant centenari de cuina catalana en règim de lloguer al centre de la ciutat i que és assetjada per un fons immobiliari. Està inspirada en la història de Can Lluís, el restaurant de la família de Pol Rodríguez, director i creador de la sèrie. Enric Auquer és el protagonista de la sèrie, que té un ritme trepidant i no us deixarà indiferent. Aquí en podeu veure el tràiler.  

La perla del DOGC

Fa uns anys que el Govern de la Generalitat es va implicar en la retirada de cobertes d'amiant (uralita) dels edificis pel risc que aquest material de la construcció, molt usat a la segona meitat del segle XX, implicava per a la salut. Els propietaris tenen una línia d'ajuts per sufragar-ne la retirada a càrrec d'empreses acreditades. Els ajuts, amb una regulació clara quant a extensió i condicions, poden ser de fins a 30.000 euros. Aquí podeu consultar-ne les bases i el procediment per sol·licitar-lo. 

[Si vols rebre El Despertador cada dia al teu correu i sense publicitat, fes-te gratuïtament soci de Nació i subscriu-te al butlletí]

Entre aquestes ajudes destaca el Complement d’Ajuda per a la Infància (CAPI), una assignació mensual que, en determinades situacions, es pot percebre encara que no es compleixin les condicions per cobrar l’ingrés mínim vital (IMV).

Qui pot demanar-ho?

Tot i que aquest suport està vinculat al sistema de l’IMV, funciona amb uns criteris propis i no exigeix necessàriament ser beneficiari d’aquesta prestació principal. Segons recorda el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, l’ajut està adreçat a unitats familiars amb menors d’edat que acreditin els requisits de residència, convivència i uns ingressos dins dels marges establerts.

Economia

L'ajut per als jubilats que no hagin cotitzat a la Seguretat Social: 564 euros al mes

Per accedir-hi, la Seguretat Social fixa uns topalls d’ingressos que varien segons la composició familiar. Per exemple, una llar formada per un adult i un menor no pot superar els 2.861,04 euros mensuals, mentre que en famílies més nombroses aquest límit pot arribar als 4.841,76 euros.

A banda dels ingressos, també es revisa el patrimoni de la unitat familiar, deixant fora del càlcul l’habitatge habitual. En funció del nombre de convivents, el màxim permès oscil·la aproximadament entre els 55.460 i els 102.997 euros. Aquest marge permet que famílies amb alguns estalvis o determinats béns patrimonials també puguin accedir a l’ajuda.

Quants diners es poden rebre?

La quantitat que es rep depèn tant del nombre de menors com de la seva edat, de manera que l’import final pot incrementar-se en funció dels fills que integrin la llar. Durant el 2026, la prestació per fill segons l'edat queda així:

• 115 euros mensuals per als menors de tres anys.
• 80,50 euros per als infants d’entre tres i sis anys.
• 57,50 euros al mes per als que tenen entre sis i divuit anys.

La gestió de la sol·licitud es fa a través de l’Institut Nacional de la Seguretat Social. Habitualment es tramita dins del procediment de l’ingrés mínim vital, tot i que també es pot presentar de forma separada. Per facilitar el procés, la Seguretat Social posa a disposició dels ciutadans un simulador oficial que permet verificar prèviament si es compleixen els requisits.

Economia

Aquests són els jubilats que no han de fer la declaració de la renda el 2026

I mentre cada vegada més actors plantegen la idea des de l'esfera política, Nació aplega veus expertes que detallen les claus sobre com d'un plantejament que comença a fer-se córrer. El context també hi ha col·laborat. L'escalada de preu dels productes bàsics o el fet que els supermercats públics fossin peça clau de la campanya del candidat -ara ja alcalde- Zohran Mamdani a Nova York ha donat una empenta al debat. Ja no és estrany sentir-ne a parlar, però continua havent-hi d'incògnites: és necessari? I, encara més, com de viable és crear de zero una infraestructura alimentària pública? Una de les conclusions més compartida és que sí que hi ha marge per provar de posar en funcionament algun sistema d'aquest estil, però que encara cal analitzar i aclarir el com.

Dels marges de benefici privats als problemes de producte

El debat és viu. Recentment, a les pàgines de La Vanguardia, el professor d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Javier Asensio responia al planejament que feien els comuns a l'Ajuntament, que reclamaven una xarxa de supermercats públics amb aliments amb un preu amb topall. L'investigador assenyalava que actualment el marge de beneficis de les grans empreses que controlen la indústria dels súpers són inferiors al 3% i assenyalava que "quan un mercat funciona de forma competitiva, els preus que paguen els consumidors ja reflecteixen els costos del conjunt de la cadena de valor". La seva diagnosi era aquesta: "Si des de l'administració local es vol fomentar que els preus es mantinguin baixos, el millor que es pot fer és facilitar l'augment de l'oferta agilitzant la concessió de llicències".

No ho veu igual la també professora d'Economia Aplicada, però en aquest cas de la Universitat de Barcelona (UB), Anna Moragues, que estableix: "Sí que té sentit plantejar una infraestructura amb implicació pública que ajudi a garantir el dret a l'alimentació". En aquest cas, defensa que una proposta pública podria incidir tant a la part del preu com a la part de l'oferta de productes que s'hi podrien trobar. "El 12% de les llars a Catalunya tenen inseguretat alimentària", especifica Moragues en relació al fet de no tenir accés permanent a aliments nutritius que garanteixin un desenvolupament saludable. El que sí que matisa la també directora de l'Observatori FARO, especialitzat en alimentació, és que les propostes de noves infraestructures han de partir d'una anàlisi fina de les necessitats locals i del teixit ja existent. 

L'any passat, un estudi de l'Institut Metròpoli assenyalava que el 89% de la població de l’àrea metropolitana de Barcelona "viu en pantans alimentaris", entorns amb una alta oferta d’aliments ultraprocessats i establiments de menjar ràpid a menys de cinc minuts a peu, però que aquesta situació s'accentuava fins al 100% a zones com la franja del Besòs.

La franja del Besòs s'alimenta pitjor: per què passa i què es pot fer per corregir-ho?

En aquest sentit, l'investigador de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (Idra) Adrià Rodríguez subratlla aquest punt de partida i demana no barrejar escenaris geogràfics: "És important situar que això sovint s'ha agafat a partir de l'èxit del Mamdani, però és que és una qüestió que cal entendre en un context geogràfic, urbà i d’aliments diferent d’aquí. Els Estats units són un lloc on predominen els deserts alimentaris [una zona que té accés limitat a producte fresc a preus assequibles] i en canvi a les ciutats mediterrànies és el contrari, abunden els pantans alimentaris [una zona on l'oferta conté molts aliments poc saludables]", sosté

"Això és important perquè aquí no és tant que hi hagi un problema de falta d’oferta general, sinó que hi ha un problema de sobreoferta que no és saludable, i sobretot està concentrada en grans supermercats que operen amb economies d’escala, i passes per tots els passadissos i hi tens de tot, i en un escenari de jornades laborals extenses i en un moment en què la gent no té ni temps ni diners, perquè l'habitatge està pels núvols, tothom acaba quedant immers en la lògica del supermercat", remarca.

Les particularitats de Barcelona: el model possible

D'entrada, Rodríguez puntualitza que Barcelona ja té una xarxa de mercats municipals que permetrien solucionar una part dels maldecaps alimentaris si hi hagués "un esforç d'inversió" per dinamitzar els actuals equipaments públics, especialment els més decadents i en risc de tancament. Ara bé, el mateix investigador remarca que aquests mercats "ni geogràficament ni en termes d'oferta alimentària arriben a cobrir les necessitats de tota la ciutat". En concret, menciona zones com la part baixa de Sant Martí o l'Eixample com a punts en què s'evidencia la manca d'equipaments públics en relació als habitants. Això "obre una oportunitat per proposar l'aparició de supermercats municipals". 

Collboni suspèn les llicències de minisúpers 24 hores (també els d'horari més reduït) durant un any a Barcelona

Hi ha referències internacionals que donen pistes. Als mateixos Estats Units ja fa temps que hi ha uns supermercats desplegats a les bases militars que fan que, a partir de la intervenció pública, els aliments bàsics tinguin un descompte del 25% sobre el seu preu. És l'administració que s'ocupa de rebaixar el cost d'aquests aliments per als militars, cita Anna Moragues. "A Brasil s'han creat uns mercats amb uns productes que no poden superar un preu màxim", afegeix. Les estratègies són diverses i s'han d'adaptar a cada realitat, sostenen els experts. 

En un cas barceloní, Adrià Rodríguez defensa que sí que es podrien reduir els costos finals a partir d'una entesa "público-comunitària", ja que si bé els marges nets dels grans supermercats poden estar actualment en un 3%, els marges bruts poden créixer "fins al 30%". I això, en aspectes de lloguer d'espai i altres matèries, "es podrien retallar els costos de la infraestructura amb la intervenció que calgui de la part pública i dedicar aquests estalvis del projecte a dues coses: reduir el preu del producte per a la ciutadania i compensar millor els productors locals", remata l'investigador.

Així, els dos experts concorden a assenyalar que la proposta podria no passar per un equipament directament gestionat per l'Ajuntament ni amb tota una plantilla de treballadors públics, sinó que podria tractar-se d'un projecte cooperatiu amb suport de l'administració en totes aquelles qüestions que facilitin l'operativa d'un supermercat que asseguri l'existència de productes saludables i preus més assequibles. El disseny, però, s'hauria d'analitzar en detall i això encara no s'ha fet. A Nova York es va fixar que calia un mínim de 20 supermercats públics per fer viable el model logístic, la capacitat de compra conjunta i altres matisos. Aquí encara no s'ha afinat la proposta cap a les concrecions, però sí que es remarca que el mercat majorista públic Mercabarna és un element facilitador.

"Les coses han d’estar aterrades a un territori concret. A Barcelona tenim un supermercat cooperatiu [Foodcoop Bcn] i està costant que tiri endavant. Així que hem de partir d'aquí. El que hem de planificar són elements concrets: de quins barris estem parlant, quina capacitat té el teixit de la zona de tirar-ho endavant, etc. De la mateixa manera, s'ha de pensar en les persones en situació de precarietat i s'ha de tenir les seves prioritats al centre, perquè a vegades es pensen en fórmules que encaixen bé més aviat en entorns socioeconòmics més alts", adverteix la professora d'Economia Aplicada de la UB. 

Les altres despeses i dependències alimentàries

Així, la principal conclusió és que calen més estudis, però que hi ha un cert espai per plantejar iniciatives, tant per les necessitats alimentàries de certs punts com per la possibilitat d'incidir en el preu. Que l'administració s'ocupi de garantir productes més assequibles no és una bogeria, apunta Moragues. Un estudi publicat el 2024 per quatre entitats socials i agràries franceses assenyalava que cada any França ha de gastar 19.000 milions d'euros per atendre o corregir les conseqüències de l'actual disseny alimentari en qüestions de salut -obesitat, diabetis i malalties per pesticides- o de medi ambient. Per la directora de l'Observatori FARO això evidencia que es pot plantejar un canvi que també té sentit pressupostari, des del punt de vista de les administracions. 

Ara bé, es demana integrar-ho tot en un objectiu més profund. "Cal pensar en el supermercat públic des d'una visió més àmplia de l'alimentació. Ara mateix quan tenim problemes, ja sigui amb la Covid, o amb l'apagada, o amb el canvi climàtic o amb temes energètics, qui decideix què hi ha a les nostres prestatgeries del lloc on comprem menjar són els supermercats. Parlem d'un bé bàsic, però no hi ha planificació, s'ha deixat tot a la indústria. I això és el que caldria repensar", resol Anna Moragues. 

Quina és la novetat d'aquests pressupostos respecte dels del febrer que van fracassar?
Són uns pressupostos amb la garantia que s'aprovaran amb el suport d'ERC i els Comuns. En la negociació hem incorporat uns marges que vam deixar ja al febrer en dues disposicions -una de 360 i una de 500 milions d'euros- que les utilitzem per als acords. Uns 860 milions d'euros per al 2026, que si sumem els plurianuals fins al 2030 sumen uns 4.600 milions.

Seran els únics pressupostos de la legislatura?
Vull ser optimista i pensar que el 2027 també en tindrem. Sobretot si s'aprova el model de finançament. Si això passa, s'incorporen l'any vinent 4.686 milions d'euros més i fer un pressupost amb aquest nou marge és interessant.

Quin ha estat l'escull més important amb ERC, un cop va caure l'IRPF?
Hem tingut una molt bona feina. Van decidir que no era el moment per l'IRPF, però no ho hem desestimat i hi continuem treballant per posar l'Agència Tributària de Catalunya en marxa per assumir aquest impost. Quan ells ens plantegen qüestions com la governança del Consorci de la Zona Franca, la Línia Orbital Ferroviària o el Consorci d'Inversions no ha estat difícil. Compartim molts objectius i prioritats. Després, en el detall, hi ha estira-i-arronsa, perquè tothom intenta posar-hi més.

Els socis assumeixen un risc polític alt?  Ho diem perquè han acordat coses que no depenen de la Generalitat i són a llarg termini.
Menys riscos, perquè l'endemà de l'acord amb ERC vam fer una bilateral que va aprovar part dels compromisos amb ells. Volien la garantia que no era un document signat només amb el Govern, perquè té implicacions amb el govern d'Espanya. Hem fet la bilateral, que va anar molt bé, i el ministre i secretaris d'Estat han mostrat molt bona predisposició a executar els acords. Fa moltes setmanes que treballem, perquè no s'arriba a una bilateral sense feina prèvia. Tenim la garantia que els acords es compliran en els pròxims mesos.

Hi ha hagut altres bilaterals i no sempre s'han acabat de complir els acords.
Una de les més importants va ser l'esquema del model de finançament, i avui el tenim. S'estan fent les modificacions legislatives oportunes i el ministeri té la voluntat de portar-ho al Congrés abans de vacances. O el finançament dels Mossos, que s'ha acabat concretant també. És cert que falta l'habilitació legal per gestionar l'IRPF, però no s'avança si no hi ha comissions. Si no es fan comissions no hi ha acords, que és el que ha passat durant molts anys a Catalunya.

Per què és important per a l'economia catalana governar el Consorci de la Zona Franca?
L'Estat ha vist que està geogràficament situat a Catalunya, que es troba en una zona estratègica des del punt de vista econòmic, amb el Port i l'Aeroport a prop, amb sòl industrial i logístic, i capacitat d'atreure inversions i empreses. No hi havia la participació de la Generalitat fins al 2021, però hi va entrar en posició molt feble. És un agent claríssim de desenvolupament econòmic, i ha d'estar alineat amb l'estratègia de Catalunya. El fet que la Generalitat no hi tingués un paper rellevant deixava coixa la feina del consorci. El govern espanyol té visió federal i ho ha entès, i ha acceptat modificar la governança perquè la part catalana hi tingui majoria.

Quins passos s'han de seguir, a partir d'ara?
Hem de constituir un nou consorci i necessita una habilitació legal del Congrés, això potser és més complicat. D'entrada, canviarem els estatuts de 1968 per modificar la governança i que la Generalitat pugui entrar i començar a utilitzar l'instrument en coordinació amb la resta d'eines que tenim, atreure inversions i que sigui un motor de desenvolupament econòmic alineat.

Es juguen l'èxit de la legislatura a què el govern espanyol compleixi els acords?
Hem notat molta predisposició del govern d'Espanya i molta sintonia. Crec que ERC també ho ha notat. Ha estat fàcil negociar aquestes tres qüestions. El govern espanyol és conscient de la importància de Catalunya dins d'Espanya, del paper que té, i de l'estabilitat que donen uns pressupostos. Han ajudat molt perquè no hi hagués cap pedra en el camí. En els mesos que queden podrem concretar molts d'aquests acords i tirar endavant. Veig ERC tranquil·la, amb l'obligació i el compromís que hem de treballar, però hem tingut molt bona resposta del govern d'Espanya. 

La concreció dels acords hauria de ser més ràpida tenint en compte el context a Madrid?
Hauria d'anar de pressa perquè ho volem ràpid. Ja que no hem pogut constituir el Consorci, doncs fem la societat mercantil d'inversions, que ho podríem tenir en tres o quatre mesos. Modificar els estatuts de la Zona Franca també és relativament senzill. És de fàcil aplicació, no té massa complicació.

Finançament i IRPF a la tardor?
El que voldria el Ministeri d'Hisenda és entrar-ho al Congrés abans de marxar de vacances. Aleshores hi ha d'haver una tramitació, amb l'objectiu d'aprovar la reforma abans d'acabar l'any i que les comunitats autònomes puguin incorporar els recursos l'any 2027. Treballem per tancar tots els compromisos que tenim aquest any, no hi ha notícies d'un avançament electoral a l'Estat.

Els acords d'investidura i de pressupostos amb ERC són a llarg termini. Tenen una relació amb vocació estratègica?
Sí, és una relació totalment de vocació estratègica. L'acord d'investidura dona per deu anys, sempre ho hem dit. I els pressupostos tenen mirada a mitjà i llarg termini. He lloat el paper d'ERC, perquè han demostrat compromís i sentit de país, i responsabilitat. No hem pensat només en el 2026, també a mitjà i llarg termini, com veiem amb la línia orbital, el pla Regenera o el pla de pobles. Estem satisfets de la relació que tenim amb ERC, cada vegada està més consolidada i és estratègica.  Espero que la majoria progressista continuï donant fruits.

El següent pas és governar junts?
Això dependrà de tots plegats. En aquests moments no està sobre la taula.

A vostè li agradaria que el PSC ho posés sobre la taula la pròxima legislatura? 
Voldria que el PSC tragués el millor resultat possible però no sembla que hàgim de treure majoria absoluta i, per tant, haurem d'acordar. Volem continuar fent-ho amb ERC i els Comuns.

Els acords poden ser puntuals, d'estabilitat parlamentària o de govern. Quina fórmula li agrada més?
El millor és tenir estabilitat i això es pot fer des de diferents àmbits. Es pot fer des del Govern, però tampoc és garantia de res. L'important és tenir un acord d'estabilitat. Si això vol dir estar al Govern dependrà de cada moment, dels interessos i voluntats dels diferents partits. Nosaltres volem estabilitat, tenir mirada a mitjà i llarg termini, que ens permetin deixar Catalunya millor del que ens l'hem trobada. 

Veu més sensibilitat al nou ministre d'Hisenda, Arcadi España , amb les demandes de Catalunya sobre el finançament?
Ell ha estat conseller d'una comunitat autònoma molt endeutada i sap de les dificultats. Catalunya i el País Valencià som dels territoris més infrafinançats, i és conscient que necessitem un nou model de finançament per fer front a les nostres competències. En aquest sentit és molt sensible, ell i el seu equip i tot el govern d'Espanya. Estem satisfets del model que tenim sobre la taula i esperem que s'hi sumin altres grups. Faig una crida a Junts perquè permetin la tramitació del model i hi facin les millores que considerin.

Tenen algun as a la màniga per convèncer Junts? O esperen que ho faci per "sentit comú"? 
Esperem que ens diguin què volen, quins elements creuen que es poden millorar. Ells plantegen el concert, però no tenen suports al Congrés. Volen presentar una proposta pel concert econòmic que no li voti ningú? Això és frustrar-nos. La nostra proposta pot tenir els suports. Nosaltres demanem a Junts que siguin pragmàtics, que facin propostes de millora, perquè renunciar a 4.700 milions d'euros és una irresponsabilitat. 

Al febrer, vostès van donar garanties a ERC que la recaptació de l'IRPF tiraria endavant. Aquestes garanties continuen vigents?
Fa temps que treballem sobre com concretem per guanyar capacitat de gestió tributària. No és senzill. Perquè això pugui passar, primer cal que es comenci a tramitar el model. Si això decau al debat a la totalitat, ja no hi ha res a fer. Si supera el tràmit, negociem i treballem. Amb ERC, el compromís és treballar conjuntament per incorporar aquesta delegació de la gestió de l'IRPF. Haurem de veure si ho inclou l'Estat o ho fem via esmenes. Però cal que hi hagi tramitació al Congrés.

Quan començaran a negociar el finançament de les competències no homogènies o "singulars" de Catalunya?
Ens hi hem de posar. Ara hem estat unes setmanes molt centrats en els pressupostos, i engegarem de nou les negociacions amb el govern d'Espanya. 

Ha pogut llegir l'Informe Fènix? Està d'acord amb la proposta de decreixement turístic o el salari mínim català?
L'economia catalana té algunes febleses, ho sabem. Hem fet una anàlisi de la situació de l'economia a Catalunya i hem dissenyat el pla Catalunya Lidera per pal·liar aquestes febleses. Podem compartir algunes propostes dels autors de l'informe, però. Sobre el salari mínim hi estem treballant. El decreixement turístic no el compartim. Ha de venir un turisme de més qualitat, que gasti més, però el decreixement s'hauria d'analitzar. També cal dir que algunes receptes són d'economistes que han estat al Govern de la Generalitat. Ho havien dit, abans? En tot cas, la reflexió sempre és benvinguda. 

Per què frena el PIB per càpita a Catalunya? Ens hem equivocat amb l'aposta pel sector turístic o la indústria càrnia?
El sector agroalimentari és molt important per al país i un valor. Que paga sous baixos? Depèn. En una de les línies potser sí, però moltes d'aquestes empreses tenen enginyers o tècnics per incorporar tecnologia i innovació. És molt difícil que els salaris de totes les companyes siguin alts. Si no tens escorxadors, no pots tenir un sector agroalimentari potent. També cal dir que el sector TIC està creixent i atrau talent de molt alt nivell. No podem fer només una fotografia de l'economia, perquè a vegades és més complexa. El que cal és anar augmentant el salari mínim perquè sigui digne, com ha fet el govern d'Espanya.

I un salari mínim català? Deia que ho estan analitzant. Veu viable que l'Estat delegui aquesta competència?
Tenim la direcció general d'Anàlisi Econòmica analitzant això i veure si seria factible, quines febleses o oportunitats implica. Veurem on ens porta. Caldria un acord amb els agents socials i econòmics, i amb el govern de l'Estat... És una negociació complicada, però està sobre la taula. 

Què pensa quan veu les informacions sobre José Luis Rodríguez Zapatero?
Hem d'esperar, donar temps perquè la justícia treballi i respectar la presumpció d'innocència. Són notícies que no ens agraden i menys d'un referent com ell. 

Les urgències del PSOE faciliten els acords amb Catalunya o els alenteixen?
Estem molt contents amb la relació del govern d'Espanya. Malgrat el soroll que hi ha, hem de continuar treballant-hi i construint autogovern, que és el que ens interessa. El govern espanyol ho respecta i ho comparteix.