<![CDATA[Nació]]> https://naciodigital.cat//rss/169/cultura ca Thu, 28 May 2026 19:28:37 +0200 <![CDATA[Nació]]> https://naciodigital.cat/web/assets/img/og-image/naciodigital.cat.png https://naciodigital.cat/cultura 144 40 hourly 1 <![CDATA[Les entitats socials veuen «un pas enrere» la decisió del TC d'anul·lar part de la Llei de pobresa energètica]]> La Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ha considerat "un pas enrere molt greu" la decisió del Tribunal Constitucional d'anul·lar "dos articles clau" de la llei catalana de pobresa energètica. Segons la Taula, a la pràctica això suposa que "milers de famílies" queden "més exposades" a perdre l'accés a "subministraments bàsics per viure amb dignitat", com ara la llum, el gas o l'aigua. En la mateixa línia, les entitats han alertat que la situació arriba en un moment "especialment preocupant" per la fi del conveni entre la Generalitat i Endesa "que fins ara protegia les llars vulnerables" i sense "una alternativa clara".

La Taula ha afirmat que, amb la decisió del TC, el pes "torna a recaure" sobre tràmits administratius i terminis burocràtics que "sovint no responen a la realitat d'emergència social que viuen moltes llars" i han lamentat que es debiliti una eina que "havia convertit Catalunya en un referent" en la defensa del dret a l'energia i en la prevenció de la pobresa i l'exclusió social.

]]> Thu, 28 May 2026 19:04:24 +0200 <![CDATA[Pedro Sánchez donarà explicacions al Congrés pels escàndols al PSOE]]> Pedro Sánchez donarà explicacions davant els últims escàndols del PSOE. El president del govern espanyol ha demanat comparèixer al Congrés per informar sobre "la situació política" arran de les "últimes investigacions judicials conegudes". Minuts abans, ERC, el BNG, Podem i Compromís havien sol·licitat la mateixa compareixença i s'havien sumat a la majoria de partits de l'arc parlamentari. Fins i tot des de Sumar, soci de govern del PSOE, han augmentat aquest dijous les crítiques cap a Sánchez, a qui li han retret la inacció davant totes aquestes causes judicials.

Fonts de la Moncloa apunten que la compareixença es produirà en tot cas després del 19 de juny, un cop l’expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero hagi declarat a l’Audiència Nacional els dies 17 i 18 de juny. La junta de portaveus abordarà la petició en els pròxims dies i la compareixença podria tenir lloc la setmana del 22 de juny. També es produirà dies abans del comitè federal del PSOE del 27 de juny. El jutge atribueix a Zapatero una participació en una trama de tràfic d’influències vinculada al rescat de l’aerolínia Plus Ultra durant la pandèmia. L’expresident està investigat per delictes d’organització criminal, tràfic d’influències i falsedat documental, acusacions que ell nega.

Crítiques de Sumar i els socis

Sumar ha endurit el discurs contra el PSOE, a qui recrimina falta de reacció, mentre també recolza la denúncia d'una campanya orquestrada per la dreta per intentar desestabilitzar l'executiu. La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha criticat que la "política no és la vergonya que s'estan veient aquests dies". El diputat de Compromís adscrit a Sumar, Alberto Ibáñez, ha admès que la confiança dels socis al Govern "està sota mínims". La portaveu dels Comuns, Aina Vidal, ha advertit al PSOE que s'està equivocant en prendre's "una mica de broma" aquest assumpte i que ha de despertar perquè els seus socis estaven aguantant "l'indicible".

Al seu torn, el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha demanat a Sánchez doni explicacions al parlament per la trama que investiga l’Audiència Nacional i que va provocar l’entrada d’agents de la UCO a la seu del PSOE. “Ha de venir aquí i donar explicacions detallades, que no siguin propostes que després no arriben enlloc, i amb noms i cognoms”, ha manifestat en declaracions a la premsa a la cambra baixa. Rufián, que ha denunciat l’existència d’un “colpisme mediàtic, judicial i policial”, ha avisat que “el silenci li servia a Rajoy”, però no a l’esquerra.

La moció de censura, complicada

El PP ha tret la calculadora per mirar si li surten els números per intentar destronar Sánchez. Però, per ara, la moció de censura no té cap possibilitat de prosperar i fins i tot és pràcticament impossible que ho faci a curt termini. Alberto Núñez Feijóo -o qualsevol altre candidat que es vulgui presentar- necessitaria el suport de 176 diputats, però, per ara, els actors necessaris per aconseguir la suma no estan per la labor. Amb el suport de Vox no n'hi ha prou i Junts i el PNB es despengen d'una operació que és inviable per les diferències evidents entre l'extrema dreta espanyola i els nacionalistes catalans i bascos.

]]> Thu, 28 May 2026 18:25:11 +0200 <![CDATA[Espanya rebrà una vacuna experimental japonesa contra l'hantavirus]]> Espanya rebrà les primeres dosis d'una vacuna experimental japonesa contra l'hantavirus per tractar els pacients o fer proves clíniques. Així ho ha explicat aquest dijous la Comissió Europea, que també ha detallat que també facilitarà aquests vaccins a França i als Països Baixos, tot i que ha assenyalat que "actualment, no hi ha medicines o vacunes aprovades" per tractar la malaltia o per la seva prevenció.

L'Agència Europea de Medicaments (EMA) ha identificat favipiravir, una vacuna experimental japonesa, com el candidat "més plausible" per l'ús en assaigs clínics o protocols d'ús compassiu. Els estats membres disposaran de 1.400 pastilles d'aquest vaccí facilitades per fer front a aquesta malaltia. 

La Comissió ha informat en un comunicat que es tracta d'una "donació" per part de la farmacèutica japonesa, Fujifilm per "la forta" relació entre la Unió Europea i el Japó en termes de preparació i resposta a emergències mèdiques. La Comissió ha informat en un comunicat que es tracta d'una "donació" per part de la farmacèutica japonesa, Fujifilm per "la forta" relació entre la Unió Europea i el Japó en termes de preparació i resposta a emergències mèdiques.

Brussel·les treu pit del "nexe" amb el Japó

En aquesta línia, la comissària europea d'Ajuda Humanitària i Gestió de Crisis, Hadja Lahbib, ha destacat que aquest nexe ha permès "assegurar ràpidament l'accés" a tractaments contra l'hantavirus que poden salvar les vides dels pacients europeus. Des de l'inici del brot d'hantavirus a bord del vaixell holandès M/V Hondius, la Comissió ha  estat en "constant" contacte amb els estats membres.

Brussel·les també ha defensat el seu paper a l'hora d'assegurar l'accés a potencials medicaments i ha facilitat l'enviament als països que ho han sol·licitat, en aquest cas: Espanya, França i els Països Baixos. Per altra banda, l'executiu comunitari ha anunciat que estan preparant contractes públics per assegurar dosis addicionals en cas que es confirmessin nous casos en les pròximes setmanes.

]]> Thu, 28 May 2026 18:15:59 +0200 <![CDATA[L'últim tallafocs de la Kitchen]]> Jorge Fernández Díaz no sabia res, diu. Ho va llegir a la premsa. No sorprèn, perquè els dirigents del PP han desenvolupat una mena d'amnèsia selectiva per no tenir cap mena de coneixement de cap de les presumptes irregularitats que tenen a veure amb la policia patriòtica. El cas Kitchen, que investiga l'espionatge a l'extresorer del PP Luis Bárcenas per torpedinar la investigació sobre el finançament irregular del partit, n'és l'últim exemple. Passa també amb l'operació Catalunya, que, per cert, encara no s'ha jutjat mai a l'Estat. Potser perquè afecta independentistes, qui sap.

Fernández Díaz, que al seu dia era el poderós ministre de l'Interior i de la màxima confiança de Mariano Rajoy, és l'últim tallafocs de les clavegueres del PP. En les causes sobre la policia patriòtica s'ha vist una tendència. Primer, era cosa de l'excomissari Villarejo, un policia corrupte que anava per lliure. Després, la taca es va fer més gran, i eren un grup de policies desbocats contra els enemics d'Espanya i del PP -llegeixi's els independentistes o els dirigents de Podem. Ja fa temps que s'apunta perillosament a l'esfera política, fins ara sense conseqüències judicials.

La cúpula política de les clavegueres -Fernández Díaz, Francisco Martínez, i qui sap si també María Dolores de Cospedal i Rajoy- ha intentat per tots els mitjans protegir-se d'aquestes pràctiques. Fins al punt de negar de totes les maneres possibles la pròpia existència d'operacions il·legals per desprestigiar rivals polítics. Amb els anys, i veient-se acorralats, han optat per assenyalar els policies. El mateix Fernández Díaz ho va dir en el marc de la comissió d'investigació del Congrés sobre l'operació Catalunya. "Si hi ha actes il·legals, que s'investiguin", va dir.

A la declaració d'aquest dijous davant del jutge, Fernández Díaz no s'ha sortit del guió. Ha dit que desconeixia l'operació Kitchen, que ningú "ni per dalt ni per baix" li'n va informar mai. Sembla que, en les operacions contra els independentistes o per boicotejar investigacions perjudicials pel PP, els policies anaven per lliure. El tribunal dirà si se'n surt -la Fiscalia li demana 15 anys de presó-. Si cau ell, seria una peça política clau que quedaria condemnada per les clavegueres de l'Estat. Qui sap si llavors, l'exministre deixarà de fer de tallafocs i mirarà cap amunt. Mariano Rajoy, que tampoc recorda res, encara no s'ha assegut al banc dels acusats.

]]> Thu, 28 May 2026 19:06:26 +0200 <![CDATA[La gentrificació expulsa el català]]> Un estudi de la Plataforma per la Llengua assenyala que existeix un vincle entre la gentrificació d'un barri com el Poblenou, a Barcelona, i el retrocés social del català. L'encariment de l'habitatge, l'arribada de nous habitants estrangers amb un poder adquisitiu més elevat i la conversió dels comerços també explica perquè la llengua catalana va perdent presència en un entorn específic, més enllà de la tendència general. A banda de diversos apunts teòrics, l'informe afegeix també dades pròpies en què s'ha constatat com, per exemple, a les botigues de l'epicentre del Poblenou ha crescut de manera notable la presència de l'anglès: aquest 2026, un 22% dels negocis analitzats tenen la retolació identificativa en llengües que no són ni català ni castellà, mentre al 2012 això era només un 6% dels casos. D'aquestes altres llengües, el que predomina de manera aclaparadora és l'anglès. Només hi havia una excepció: un rètol en italià.

No hi ha dades del barri en particular en l'àmbit lingüístic. Tanmateix, a nivell de districte (Sant Martí) s'ha passat del 45% de persones amb el català com a llengua habitual al 31,8% actual, en un període de vint anys. I mentrestant, també s'ha viscut una conversió urbanística, residencial i comercial que sí que s'ha focalitzat en el Poblenou, també a escala mediàtica.

Això no ha estat casual, argumenten els autors de l'anàlisi. "És un procés que ha estat afavorit per les polítiques públiques les darreres dècades", ha assenyalat Albert Massana, responsable de l'estudi, tant pel que fa projectes com el 22@ com pel que fa a la captació de grans empreses tecnològiques o de l'àmbit de la ciència, que sovint també arrosseguen l'arribada de treballadors d'altres països amb una capacitat adquisitiva superior.

En aquest sentit, des del punt de vista demogràfic, l'estudi recorda que mentre que l'any 2017 la mitjana de la renda per càpita del Poblenou era inferior a la mitjana de la ciutat, en només cinc anys la població d'aquest barri ja tenia una renda mitjana superior amb més de 1.000 euros de diferència. Al conjunt de la capital catalana, la mitjana era de 22.994 euros per càpita, mentre que els poblenovins arribaven el 2022 als 24.026 euros anuals per persona.

Si bé encara són pocs, també es detalla que han anat creixent cada vegada més ciutadans de zones com Austràlia i Nova Zelanda i l'Amèrica del Nord. Igualment, han crescut amb més força la presència de veïns nascuts a l'Europa septentrional -com seria el Regne Unit, Dinamarca, Islàndia o Letònia- i de l'Europa occidental -Àustria, Bèlgica, França, Alemanya o Països Baixos-. Tanmateix, numèricament, el creixement més notable és el que té l'origen a l'Amèrica del Sud. En conjunt, l'informe insisteix: “El problema no són les persones que arriben al barri, sinó les polítiques urbanístiques i econòmiques”.

Pressió a l'administració i a les empreses

I com això té un motor polític, segons han apuntat des de la Plataforma per la Llengua, la resposta també ho ha de ser. En aquest sentit, reclamen "establir una política lingüística vinculada al 22@ i a noves activitats econòmiques" amb "plans d'acollida", especialment per a empreses i coworkings, però també amb cursos de català que s'ofereixin automàticament a qualsevol persona que s'empadroni a Barcelona. I en aquest front demanen que sigui l'Ajuntament que faci un pas endavant.

Des de l'altra banda de la problemàtica, també es proposa protegit el comerç de proximitat, amb més ajudes als "establiments històrics amb arrelament lingüístic", per evitar la substitució de la cultura del brunch per motius econòmics. Igualment, es posa sobre la taula la possibilitat de "declarar zones de protecció cultural i comercial amb criteris lingüístics". 

Estudis d'impacte lingüístic abans de poder construir habitatges

Ara bé, la proposta "estrella", segons l'ha catalogat Xavier Dengra, coordinador de la Comissió d'Empresa i Consum de Plataforma per la Llengua en la presentació de l'estudi als mitjans de comunicació mira cap a les polítiques urbanístiques. Així, es planteja posar en marxa "plans pilot" per fer estudis de l'impacte lingüístic que pot tenir una nova promoció d'habitatges, si es té en compte que aquests nous pisos poden acabar sent captats per nous residents que no tenen cap vincle amb la llengua d'un territori. Es planteja que abans de concedir una llicència per construir un nou edifici, es tingui en compte el futur lingüístic de la finca (i, per tant, del barri).

"De la mateixa manera que nosaltres podem arribar a ser capaços de denegar una construcció d'una promoció per un tema merament ambiental que té un impacte que tots veiem que és evident, que també es faci per l'impacte lingüístic. Demanem que hi hagi un estudi d'impacte lingüístic i que en el futur pugui tenir el mateix pes que un estudi d'impacte ambiental", ha detallat Dengra. Si bé ha reconegut que actualment la proposta pot sonar "marciana", també ha recalcar que a altres zones d'Europa, com Irlanda o Gal·les, ja s'implementa. 

Igualment, encara en l'àmbit de la planificació urbanística, es proposa a les administracions que plantegin noves exigències a les constructores i que plantegin sancions si no les compleixen. La iniciativa que reclamen des de la Plataforma per la Llengua és "que les empreses constructores" incloguin el català com a part essencial de la promoció i la publicitat dels nous habitatges, i que no se centrin únicament en l'anglès o el castellà. 

]]> Thu, 28 May 2026 19:24:45 +0200 <![CDATA[Jonathan Andic diu que només va anar dos cops a Montserrat abans de la mort del seu pare]]> La defensa de Jonathan Andic ha presentat aquest dijous a l'Audiència de Barcelona el recurs d'apel·lació contra la imputació d'Andic per l'homicidi del seu pare. Andic assegura que les seves declaracions a la policia "no són contradiccions", tal com apunta la jutgessa de Martorell, "sinó matisos". El fill del fundador de Mango, Isak Andic, hi afegeix a més que no va veure la caiguda mortal del seu pare el 14 de desembre de 2024 a Montserrat.

L'empresari també respon que només va anar dos cops al camí de Collbató abans de l'incident, el 7 i el 10 de desembre, i no tres cops com sostenen els Mossos. Andik apunta en el recurs que el dia 10 de desembre se'n va anar sense fer el camí perquè plovia, abans de l’accident. En contraposició, els informes tècnics de la Unitat de Muntanya dels Mossos d'Esquadra fan pensar els investigadors que Jonathan Andic i Isak Andic van forcejar a la zona de les coves de Salnitre de Collbató on el fundador de Mango es va precipitar i va perdre la vida.

No obstant això, en el recurs d'apel·lació, els penalistes Cristóbal Martell i Sebastián de Juan rebaten un a un els sis principals indicis dels Mossos d'Esquadra recollits per la jutgessa Raquel Nieto. Els advocats han criticat la duresa de Nieto per haver permès "la detenció i exhibició" de Jonathan Andic emmanillat, fet que vulnera la seva presumpció d'innocència. 

Mort accidental

En la mateixa línia, la defensa de l'acusat manté que la mort d'Isak Andic va ser accidental i desmenteix els indicis que apunten que l'hereu va tenir alguna relació amb la mort del seu pare. Així, els lletrats han sol·licitat a l'Audiència de Barcelona que revoqui totes les mesures cautelars imposades el 19 de maig, a Jonathan Andic després de la seva detenció.

Les mesures imposades tenen a veure amb la presó amb fiança d’un milió d’euros, que l'empresari va pagar en vint minuts, la prohibició de sortir de l’estat espanyol, la retirada del passaport i la compareixença setmanal al jutjat.

Reorganització de Mango

Pel que fa a la multinacional catalana, Jonathan Andic va anunciar el passat dimarts 26 que deixa temporalment la vicepresidència de Mango i que la seva prioritat ara és treballar per demostrar la seva innocència. El fill gran del creador de Mango ocupava la vicepresidència de l'empresa des de principis del 2025, després de la mort del seu pare, Isak Andic.

A més, segons la informació publicada pel Butlletí Oficial del Registre Mercantil (BORME), Mango va aprovar el passat 18 de maig una reorganització profunda dels poders interns i dels sistemes de firma dins de la companyia, tot just un dia abans de la detenció de Jonathan Andic. La reforma se centra especialment en les àrees financera, fiscal i jurídica del grup.

]]> Thu, 28 May 2026 19:16:58 +0200 <![CDATA[Educació planteja als sindicats un increment de gairebé 400 euros a quatre anys vista]]> Primers moviments per desencallar el conflicte educatiu en la setena reunió entre la conselleria i els sindicats crítics. La darrera proposta que el Departament d'Educació ha plantejat als sindicats, aquesta vegada per escrit, inclou un increment salarial de gairebé 400 euros mensuals bruts en quatre anys, el qual s'aniria assolint de forma progressiva, segons afirmen fonts sindicals presents en la trobada. Aquesta xifra surt de l'increment del 30% del complement específic pactat amb CCOO i UGT, però aplicat en tres anys -inicialment el pacte en fixava quatre- i amb un nou càlcul. En concret, de l'acord signat amb els sindicats minoritaris es desprèn que el 2029 l'augment seria de 267,33 euros per a mestres i 273,36 per a professors de secundària.

A això cal sumar-hi el nou complement salarial -el qual s'ha debatut àmpliament en les darreres jornades de negociació-, que seria de 46,90 euros mensuals aquest any i uns 125 el 2029. Tenint en compte aquest ball de xifres, doncs, l'increment mensual en quatre anys va dels 392 euros per als mestres als 398 per als professors de secundària. També en matèria salarial, els sindicats expliquen que la conselleria hauria plantejat recuperar els sexennis deixats de percebre durant les retallades, entre el 2012 i el 2024, en cinc anys. Els sexennis són unes quanties que reben els docents per antiguitat, que fins al 2012 es percebien quan arribaven als sis anys i a partir del 2012 es van passar a cobrar a nou anys, fins que el 2024 es van recuperar a sis anys. A més, s'inclouria la convocatòria de 2.500 places de càtedres el 2027 i 2.500 més el 2028 -aquesta era una reclamació concreta de Professors de Secundària.

A més, aquesta última oferta, la qual la consellera Niubó ha advertit que és la "definitiva", planteja unes 7.000 dotacions més en quatre cursos, xifra significativament major a la que s'ha posat sobre la taula fins al moment. Educació desgrana les noves dotacions plantejades segons el lloc on es desplegarien. Entre aquestes dotacions hi hauria 140 integradores socials cada curs entre el 2027-2028 i el 2029-2030; 50 educadores socials més cada curs en el mateix període i 200 tècnics especialistes d'educació infantil més cada curs durant el 2027-2028 i el 2028-2029, que pujarien a 400 el 2029-2030. També s'inclouen dotacions per als suports intensius, com 350 mestres d'educació especial, 120 mestres d'audició i llenguatge i 675 educadors d'educació especial.

D'altra banda, hi hauria 40 dotacions d'aula d'acollida més a primària cada curs el 2027-2028 i el 2028-2029, i 60 el 2029-2030; 25 més a secundària també en aquests dos primers cursos i 35 el 2029-2030; 10 més a la Formació Professional cada curs durant els dos primers del període i 15 el 2029-2030. En total, l'oferta planteja 1631 dotacions més cada curs i 1983 el 2029. Segons afirmen, les previsions són orientatives i cada curs s’actualitzaran abans de l’inici de curs a partir de l’anàlisi del context.

Els sindicats demanen negociar "punt per punt"

Davant la nova oferta que els ha fet arribar per escrit Educació aquesta tarda -la primera de les set jornades de negociació-, els sindicats crítics, que es mostren optimistes però escèptics, han demanat un recés de mitja hora per valorar la proposta. Després d'estudiar-la, els sindicats han reclamat a la conselleria "poder negociar punt per punt" i s'han mostrat molestos amb l'ultimàtum llançat aquest mateix matí per la titular de la cartera: "Avui la consellera ha dit que se’ns presentava una última proposta. És la darrera? Podem negociar? Sent la primera per escrit s’hauria de poder entrar a negociar punt per punt. Som a una mesa de negociació, no pot ser que només se’ns traslladi una proposta tancada", defensen des d'USTEC.

La proposta salarial d'Educació és força similar a la presentada ja aquest dimecres, la qual va fer encallar les negociacions, motiu pel qual els sindicats la valoren, de moment, amb escepticisme: "Vam demanar doblar l’augment. O mantenim la quantitat o negociem el calendari", apunten des del sindicat amb més representació dins la mesa. També asseguren que "caldria plasmar a l’annex la clàusula de garantia salarial que hem estat reiterant a mesa per compensar l’evolució de la inflació". Una clàusula que, des del departament, afirmen que correspon a Funció Pública, no a Educació. Aquesta garantia salarial és una de les línies vermelles més fermes que esgrimeixen els sindicats.

]]> Thu, 28 May 2026 16:41:35 +0200 <![CDATA[Una quarantena d'hospitals no farà hores extra per forçar Salut a negociar]]> Prop d'una quarantena d'hospitals de Catalunya deixaran de fer hores extra a partir del mes de juny, moment en què comença una de les èpoques de major pressió assistencial, per forçar el Departament de Salut, dirigit per la consellera Olga Pané, a negociar. Així ho ha anunciat aquest dijous el sindicat Metges de Catalunya, majoritari dins el sector, en el marc del llançament de la campanya Ni un minut més, la qual busca aplicar més pressió -a banda de les persistents jornades de vaga- contra el Govern perquè alerten que el sistema "s'aguanta pel sobreesforç dels professionals".

Entre els que ja han comunicat que se sumen a la campanya ‘Ni un minut més’, hi ha sobretot serveis d’Anestesiologia d’hospitals com Bellvitge, Vall d’Hebron, Sant Pau, el Mar, Parc Taulí, Germans Trias i Pujol o el Josep Trueta de Girona, segons el sindicat, que preveu que la llista d’adhesions encara s’ampliï, també amb centres d’atenció primària (CAP). De moment, davant les primeres adhesions, el sindicat ja ha valorat molt positivament l'impacte inicial de la campanya. El secretari general de l'organització majoritària del sector, Xavier Lleonart, ho ha qualificat "d'èxit absolut": "Els metges han dit ‘prou’ perquè no estan disposats a seguir aguantant el sistema amb el seu sobreesforç”, ha afirmat en roda de premsa.

El secretari general ha assenyalat que hi ha especialistes que poden arribar a fer al cap de l’any, entre l’activitat ordinària, les guàrdies i les peonades, 3.000 hores laborals, que representen prop del doble del còmput anual d’una jornada a temps complet: “Estem parlant d’un sobreesforç que és inhumà”, ha alertat Lleonart. El sindicat calcula que l’activitat extraordinària, o peonades, pot representar pràcticament un 30% de l'activitat assistencial, tot i que puntualitza que no disposa de dades oficials. En aquest sentit, Lleonart ha advertit que aturar aquest terç de l’activitat assistencial d’alguns serveis “pot representar un greu problema per al departament” i ha recalcat que el problema no el crea Metges de Catalunya amb la iniciativa. “És un monstre que ha creat l'administració infradotant de professionals al sistema”, ha recriminat.

Les llistes d'espera, desbordades

La roda de premsa d'aquest dijous al matí ha servit per presentar el seu informe sobre l'estat actual de les llistes d'espera dels centres sanitaris del país. El sindicat recull que les operacions amb termini màxim garantit -el temps d’espera màxim legal-, com són les oncològiques o de cirurgia cardíaca, compleixen l’espera de 45, 60 o 90 dies -segons la intervenció-, excepte casos molt concrets. També es troben dins el temps d’espera garantit de 180 dies els procediments de cataracta, pròtesi de genoll i de maluc i les reconstruccions mamàries diferides primàries, si bé en aquest darrer cas l’espera ha augmentat de 111 a 126 dies en un any, segons l’anàlisi de Metges de Catalunya, que alerta d’un “empitjorament” en les llistes d’espera.

Pel que fa a les proves diagnòstiques, n’hi ha diverses que superen el termini de referència -en aquest cas, és un objectiu orientatiu, recomanat-, i que és de 30 dies si la prioritat és preferent i 90 si és ordinària. Segons l’anàlisi de Metges de Catalunya, també hi ha retards en les primeres visites a l’especialista. A més, el sindicat alerta de diferències entre regions sanitàries i destaca el cas de la metropolitana nord, que també és la que té més població.

]]> Thu, 28 May 2026 16:32:02 +0200 <![CDATA[Els Premis EmprènXXI de CaixaBank reconeixen les start-ups que pensen en els reptes del demà]]> Els Premis EmprènXXI s'han consolidat ja com un reconeixement de referència a l'hora d'impulsar el teixit de l'emprenedoria. Els concedeix CaixaBank, a través de DayOne, la seva divisió especialitzada en empreses tecnològiques i els seus inversors, i aquest dijous s'ha celebrat la seva 19 edició. Són guardons adreçats especialment a empreses de base tecnològica i innovadora amb seu a Espanya i Portugal nascudes a partir del 2022. Els premis estan coatorgats amb el Ministeri d’Indústria i Turisme, a través d’Enisa, a Espanya, i Banco BPI, a Portugal, en la seva fase territorial.

En aquesta edició, els reconeixements han posat el focus en identificar idees que generin projectes a través de la innovació, millorin la vida de les persones i tinguin cura dels principals reptes del planeta amb solucions tecnològiques. Per a això, s’han lliurat vuit Premis Reptes del Demà, estructurats en tres grans categories: Business Transformation, Human & Wellbeing i Living Planet.

Les start-ups guanyadores dels Premis Reptes del Demà han estat Batea Oncology, Second Hundred, REWOOX, Voltic, Veganic, Aridditive, GPT Advisor i ATOM H2. A més, s’han atorgat dos accèssits transversals: l’Accèssit Impacte Social, per a l’empresa la proposta de valor de la qual se centra a generar un impacte positiu en la societat a través del seu model de negoci, i l’Accèssit Innovació Disruptiva, per reconèixer la innovació tecnològica més disruptiva, deeptech o frontier tech. Aquests reconeixements han recaigut en Polar Nanopharma (Catalunya) i AjaxDNA (Comunitat Valenciana), respectivament.

Finalment, s’ha lliurat el Premi a la trajectòria Alumni a Idoven (Madrid), empresa de la comunitat DayOne AlumniXXI amb una trajectòria destacada pel seu creixement i impacte global.

]]> Thu, 28 May 2026 15:58:24 +0200 <![CDATA[Tallada l'AP-7 a Vilafranca del Penedès per un vehicle incendiat]]> L'AP-7 està tallada en sentit sud a Vilafranca del Penedès per un camió que s'ha incendiat. El Servei Català de Trànsit (SCT) ha informat a dos quarts de quatre d'aquest dijous a la tarda que l'autopista havia quedat tallada. Uns minuts després, s'ha reobert un carril de la via. A causa de l'incident, però, hi ha uns set quilòmetres de retencions entre Vilafranca del Penedès i Subirats.

Per la seva banda, els Bombers s'han desplaçat fins al lloc dels fets amb dues dotacions per apagar les flames. El cos d'emergències també informa que, segons les primeres informacions, no hi ha persones afectades.

]]> Thu, 28 May 2026 16:02:26 +0200 <![CDATA[La indústria és el sector amb més rotació i absentisme laboral de Catalunya, segons un estudi de la Cecot]]> La indústria és el sector amb més rotació i absentisme laboral de l'economia catalana. Així ho exposa un estudi de la patronal Cecot, que detalla que el 2025 cada treballador va tenir 2,14 contractes de mitjana, per sobre dels 2,05 del sector serveis i "clarament" per damunt de la construcció i l'agricultura. El president de la Cecot, Xavier Panés, ha fet una valoració "positiva" de les dades presentades i ha afegit que Catalunya té "una situació satisfactòria" i molts elements que apunten a un marge de millora. 

El document també recull que hi ha algunes activitats industrials que presenten nivells "especialment elevats" de rotació, com ara la fabricació de vehicles de motor o la indústria del cuir i el calçat, ambdues amb més de tres contractes de mitjana per persona. En aquest sentit, Panés ha assegurat que la rotació "no transmet una temporalitat en els contractes", sinó que ho ha vinculat a la "necessitat" d'algunes empreses per l'absentisme laboral.

En aquesta línia, el document apunta que la incidència mensual de les baixes laborals va superar els 30 processos per cada 1.000 treballadors. Segons el directiu, una part important de la rotació ve provocada per la necessitat de cobrir els llocs de treball de les persones que no van a treballar. De fet, el Baròmetre Industrial 2026 situa la rotació i l'absentisme laboral com els "reptes" que ha d'afrontar el sector."

"Destrucció" de petites empreses

L'informe detalla, a més, que en els dos últims anys hi ha hagut una "destrucció" de 1.132 empreses de menys de 49 empleats, xifra que contrasta amb l'augment de 71 empreses de més de 50 treballadors. El baròmetre atribueix el fet a una "evolució cap a estructures empresarials amb més dimensió, capacitat d'inversió i potencial competitiu" i apunta que "caldrà observar" la tendència dels pròxims anys per confirmar si respon a un "canvi estructural" dins la indústria catalana.  

En la mateixa línia, el document assegura que el teixit industrial català es caracteritza per una "elevada" presència de petites i mitjanes empreses. Així, diu que de les 32.144 companyies que el conformen, un 78% tenen menys de deu treballadors, mentre que les que tenen més de 250 empleats representen l'1,8% del total. La Cecot també ha remarcat que Catalunya ha passat de prop de 54.000 empreses industrials l'any 2005 a poc més de 32.000 el 2025.

Productivitat "rècord"

En contraposició, l'estudi de la Cecot revela que el sector industrial se situa en índexs "rècord" de productivitat. En concret, calcula que està al voltant dels 87.000 euros per ocupat, per sobre de la mitjana del conjunt de l'economia catalana, que és de 85.000 euros per ocupat. Segons es desprèn de les dades, l'evolució dels darrers anys mostra una "recuperació productiva" després de la pandèmia, impulsada per la "normalització" de l'activitat i els processos d'automatització, digitalització i inversió tecnològica.

Pel que fa a ocupació, el baròmetre indica que la indústria es manté com un dels "principals motors" de llocs de feina a Catalunya, amb prop de 660.000 persones, al voltant del 17% del total, i ressalta que el nombre d'ocupats va augmentar un 3,6% l'any passat, per sobre del 2,3% de mitjana de l'economia catalana.

Finalment, el document destaca uns "nivells elevats" d'activitat, exportacions i facturació i ressalta un escenari de "resiliència" en un context marcat per una "elevada incertesa econòmica i geopolítica". Segons les xifres, el sector representa prop del 19% del PIB català. 

]]> Thu, 28 May 2026 17:22:20 +0200 <![CDATA[El Congrés estudiarà la regulació de l'ús del burca i el nicab en espais públics]]> El Congrés ha aprovat aquest dijous la creació d'una subcomissió destinada a estudiar i proposar mesures per regular l'ús de peces que cobreixin el rostre en l'espai públic, com el burca i el nicab. L'organisme haurà d'analitzar l'impacte social, jurídic i en matèria de drets fonamentals d'aquestes mesures de la mà d'experts. La iniciativa ha tirat endavant després d'obtenir 303 vots a favor del PP, el PSOE, Vox i Junts; 31 en contra (Sumar) i 14 abstencions (EH Bildu i ERC). El debat sorgeix de les diferents propostes legislatives presentades en els darrers anys sobre el vel integral i la seva presència en l’àmbit públic.

]]> Thu, 28 May 2026 14:41:47 +0200 <![CDATA[La Zona Franca confia a preservar la «pluralitat» després del canvi de majories pactada entre el PSC i ERC]]> El president executiu del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), Pere Navarro, ha explicat aquest dijous que es modificaran els estatuts de l’ens per complir amb els acords del Govern amb ERC, que estableixen una majoria catalana en el seu òrgan rector, però que confia a mantenir la “pluralitat” amb què funciona. Navarro ha assegurat que la majoria de decisions del plenari es prenen per unanimitat.

El Consorci depèn actualment de l’Estat i és el consell de ministres el que nomena el seu màxim responsable. En el plenari, però, hi són totes les formacions parlamentàries. Ara hi haurà una modificació dels estatuts per implementar els canvis i que l’acord entre el Govern i ERC es plasmi en la nova “proporció de governança” dins el consorci. Segons l’acord, l’Estat tindria el 45% del plenari, mengtre que hi hauria un 55% en mans de les institucions catalanes: un 40% per la Generalitat i el 15% per l’Ajuntament de Barcelona. 

“El que nosaltres volem és que aquest àmbit participatiu tan plural que és el plenari no desaparegui, i que aparegui un àmbit més executiu que tingui a veure amb aquestes proporcions", ha assegurat, encara que ha matisat que això encara no està escrit ni concretat. Fonts del Consorci consideren que el més probable és que el president executiu sigui nomenat a partir d’ara per la Generalitat.

Navarro ha fet aquestes declaracions en la presentació de la fira logística SIL Barcelona, que se celebrarà del 3 al 5 de juny. El saló ha consolidat Barcelona com la capital europea de la logística intel·ligent. Ho ha fet acompanyat de la directora geenral, Blanca Sorigué. S'espera una assistència de 15.000 visitants i més de 600 empreses ja han compromès la seva participació.

]]> Thu, 28 May 2026 14:30:38 +0200 <![CDATA[El BSC-CNS es reforça amb el tercer ordinador de computació quàntica]]> El Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) ha obert una nova etapa amb la suma del tercer ordinador de computació quàntica. Es tracta de l’EuroQCS-Spain i que ha comptat amb una inversió de 9,8 milions d’euros, cofinançats per la Comissió Europa i el govern espanyol. El director del BSC-CNS, Mateo Valero, ha afirmat que és “l’únic lloc on hi ha tres ordinadors quàntics connectats a un supercomputador clàssic”. El sistema s’ha integrat al MareNostrum 5, convertint-lo en un dels primers superordinadors del món que combina computació clàssica i quàntica, tant digital com analògica.

]]> Thu, 28 May 2026 14:28:51 +0200 <![CDATA[Fernández Díaz es fa l'orni i assegura que va conèixer l'espionatge a Bárcenas per la premsa]]> L'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz ha assegurat que no tenia coneixement sobre "l'operació Kitchen", la presumpta trama parapolicial orquestrada pel seu ministeri per espiar l'extresorer del PP Luis Bárcenas arran del "cas Gürtel". En la seva declaració davant l'Audiència Nacional (AN) aquest dijous, Fernández Díaz ha dit que "ningú del PP li va transmetre inquietud per la informació de Bárcenas" i que va conèixer l'operació a través de la premsa.

Així, l'exministre ha negat els missatges que el seu exnúmero dos, Francisco Martínez, va protocol·litzar i aportar a la causa, que acreditarien l'espionatge a Bárcenas per part de la cúpula d'Interior. "No els reconec. Jo entre el 2013 i el 2015 no sabia res de tot això", ha reblat. Fernández Díaz ha insistit que ningú del partit li va transmetre cap "inquietud o interès particular" respecte a Bárcenas, amb qui diu que no ha tingut mai "cap relació especial".  Així, l'exministre ha explicat que va tenir coneixement sobre la presumpta operació policial per la premsa, a finals de 2015.

Preguntat per si va parlar d'aquesta operació amb el seu número dos, que ha declarat just abans que ell, l'exministre ho ha negat. "No podia interessar-me per una cosa que no sabia que existia. Entre 2013 i 2015 jo no sabia res d'aquesta operació, per tant, no podia parlar d'una cosa que desconeixia", ha reiterat. En la mateixa línia, ha dit que no va parlar d'aquest operatiu amb l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy o amb comandaments de la Policia Nacional com l'exdirector general operatiu (DAO) Eugenio Pino. "No vaig parlar amb ningú d'això, ni amb gent que estava per sobre ni per sota", ha remarcat.

Nega els missatges del seu número dos

Durant l'interrogatori, l'exministre també ha negat uns missatges que Martínez va protocol·litzar i aportar a la causa i que acreditarien el bolcat de documents per part de la cúpula d'Interior a Bárcenas. "L'operació s'ha fet amb èxit. S'ha bolcat tot" li hauria dit Fernández al seu número dos. L'exministre no ha reconegut els missatges i ha ratificat que entre 2013 i 2015 "no sabia res" de l'operació. Així, ha argumentat que, en cas de ser certs, "no tindria lògica" que un ministre – en referència a ell mateix- "informés" sobre aquest bolcat al secretari d'Estat de Seguretat. "És el número dos qui informa el número u", ha apuntat.

Martínez va protocol·litzar els missatges davant un notari per certificar que el remitent era Fernández Díaz, però el perit informàtic que els va analitzar va declarar fa unes setmanes que hi havia indicis de "manipulació" i que no podia afirmar que els hagués enviat l'exministre. En la seva declaració aquest dijous, ni la defensa ni la sala han preguntat a l'exsecretari per aquesta qüestió.

Quinze anys de presó

Anticorrupció demana 15 anys de presó i 33 d'inhabilitació per Fernández Díaz per presumptes delictes d'encobriment, malversació i delictes contra la intimitat. Hi ha nou acusats més- entre els quals el comissari José Manuel Villarejo o Eugenio Pino, exdirector adjunt de la policia (DAO), amb penes de presó que oscil·len entre 2 anys i mig i 19.

]]> Thu, 28 May 2026 14:23:23 +0200 <![CDATA[Decreten el confinament a Òrrius per un incendi al pati d'una indústria]]> Una trentena de dotacions dels Bombers treballen en un foc que s’ha originat al pati d’una indústria a Òrrius i que ha propagat a massa forestal. Es tracta de la indústria Proquinat, al carrer Lleida del municipi, que es dedica a la fabricació de ceres i parafines. El cos d'emergències ha rebut l’avís a les 12.40 hores.

Vint-i-sis dotacions terrestres i quatre mitjans aeris estan fent tasques en els dos flancs de l’incendi forestal, però els Bombers centren els esforços a assegurar la cua, on s'ha produït un vessament de parafina de la indústria cap a un rierol que ha activat l’Agència Catalana de l’Aigua per monitorar-ne l’evolució. La indústria d'Òrrius crema completament i el cos treballa des de l'exterior perquè hi ha perill que col·lapsi la coberta. Tots els treballadors n'han sortit i no hi ha cap persona afectada. 

El telèfon d’emergències 112 ha rebut més de 200 trucades i el SEM ha mobilitzat quatre unitats que han realitzat cinc assistències, però han sigut altes in situ. Protecció Civil demana no apropar-se a la zona per deixar treballar els equips d’emergències i ha enviat una alerta als telèfons mòbils de la zona demanant el confinament de la població, que afecta unes 600 persones.  En concret, demana als ciutadans que no surtin al carrer i tanquin portes i finestres. Aquest missatge, segons alerta Protecció Civil, pot haver-se rebut en zones d'Argentona, on no cal confinar-se, a causa de la distribució de les antenes que transmeten l'Es-alert.

 

 

Els Bombers estan revisant i comprovant les masies i cases aïllades properes a l’incendi, especialment al flanc esquerre. El foc afecta una superfície de 0,4 hectàrees, segons els Agents Rurals. En paral·lel, un altre incendi ja estabilitzat a Bot (Terra Alta), afecta una hectàrea. En aquest cas, l’avís és de les 12.58 hores i s’ha declarat a la zona del camí de les Olles. Hi treballen 8 dotacions terrestres i dos helicòpters bombarders.

Segons ha informat l'Ajuntament d'Òrrius a través d'Instagram, el confinament s'allargarà un parell de dies fins que els Bombers extingeixin totalment l'incendi. S'ha suspès tota l'activitat escolar, esportiva i qualsevol activitat a l'aire lliure o en equipaments municipals. No hi ha persones ni cases afectades pel foc, segons ha informat l'Ajuntament d'Òrrius. 

Es tracta de la gent que viu a les set masies que hi ha a tocar de la fàbrica de ceres i parafines que crema des de quarts d’una del migdia. La Josefina, una de les afectades, explica en conversa amb l'Agència Catalana de Notícies (ACN) que era a casa quan s’ha declarat l’incendi i que s’ha espantat molt perquè ha començat a sentir unes explosions i de cop “el cel s’ha ennuvolat” pel fum. L’Eva, una altra veïna desallotjada, explica que quan els han dit que havien de marxar de casa era fora amb el seu marit i que han tingut el temps just d’acostar-s’hi a buscar els gossos.

El vent podria complicar l'incendi

La previsió meteorològica per aquesta tarda a Òrrius indica ratxes màximes de vent entorn dels 20-30 quilòmetres per hora de component sud. La temperatura al final del dia no baixarà dels 20-22 °C i el Meteocat ha avisat que, a partir del vespre, el vent afluixarà d'intensitat i al final del dia serà fluix amb ratxes màximes entorn dels cinc quilòmetres per hora. 

]]> Thu, 28 May 2026 13:59:00 +0200 <![CDATA[La Bonne exigeix a la Diputació de Barcelona recuperar la propietat d'un històric edifici feminista de la ciutat]]> L'Associació Promotora del Centre de Cultura de les Dones Francesca Bonnemaison de Barcelona, coneguda com La Bonne, ha presentat una reclamació davant la presidenta de la Diputació de Barcelona per recuperar la propietat de l’edifici del carrer Sant Pere Més Baix. Si no rep resposta, ho elevarà al contenciós. L'entitat al·lega que la cessió de l'immoble durant la dictadura va ser una confiscació encoberta, i es basa en la llei de memòria democràtica del 2022 per exigir-ne la reversió.

La resposta de l’ens supramunicipal ha sigut de “sorpresa, decepció i tristesa” per la decisió de La Bonne, i ha assegurat que està complint “estrictament” amb el llegat de Bonnemaison. En tot cas, ha garantit que seguirà treballant per trobar una solució acordada.

La Bonne remarca que l'edifici té valor simbòlic per al moviment feminista català. L'any 1909 Francesca Bonnemaison va impulsar la primera biblioteca pública de dones de tot Europa. El 1922, l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, creat, gestionat i finançat íntegrament per dones, es va instal·lar definitivament a l'immoble del carrer Sant Pere Més Baix.

Segons la documentació aportada per l'associació, basada en una investigació de la historiadora Isabel Segura i les juristes Marisa Fernández i Eugenia Canal, l'Institut funcionava amb plena normalitat i salut econòmica fins al juliol de 1936. Acabada la Guerra Civil, les responsables de l'entitat es van trobar sota una pressió creixent per part de les noves autoritats franquistes. Pilar Primo de Rivera, cap de la Secció Femenina de Falange, va visitar l'edifici el febrer de 1939, i en els mesos següents la Falange va maniobrar per prendre'n el control.

L'any 1940, la Junta General de l'Institut va acabar cedint tot el patrimoni de l'entitat -incloent-hi l'immoble- a la Diputació de Barcelona, diu La Bonne, amb la condició explícita que es continués l'obra social de l'Institut. L'entitat considera que aquella cessió no va ser voluntària, sinó forçada, i que el pretext de dificultats econòmiques que s'hi va al·legar era fals, com demostren les actes de l’entitat.

L'ús actual de l'edifici

El 1942, la Diputació va cedir gratuïtament l'edifici a la Secció Femenina de Falange durant 25 anys. La Bonne assegura que la condició de la cessió -continuar l'obra cultural i social de l'Institut- mai no ha estat completa per la Diputació. Amb el pas dels anys, l'edifici va acollir una escola d'enginyeria de la Universitat Politècnica, i posteriorment l'Institut del Teatre, usos del tot aliens a la cultura de les dones. A això s’hi suma un ús actual que l’entitat considera "negligent" dels espais per part de la Diputació. Segons denuncia, l’edifici acull tota mena d’actes desvinculats del feminisme a conseqüència del relloguer d’espais amb finalitats lucratives.

Des del 2003, La Bonne ocupa una part de l'edifici mitjançant convenis de cessió d'ús amb la Diputació. Tanmateix, l'entitat subratlla que en l'actualitat no hi ha cap conveni vigent, i que la situació és insostenible. La reclamació de La Bonne es fonamenta en la llei de memòria democràtica, que reconeix el dret al rescabalament dels béns confiscats per raons polítiques, ideològiques o de consciència durant la Guerra Civil i la dictadura. La llei reconeix expressament les associacions feministes i institucions educatives com a entitats amb dret a reclamar aquesta restitució.

La resposta de l'administració: una situació complexa

La propietat de l'edifici no és l'únic front obert de La Bonne, ja que si la cessió fos considerada legalment vàlida, la plataforma també demana la resolució del contracte per incompliment de la condició essencial que la motivava, d'acord amb el Codi Civil. Per tant, ha anunciat també que inclourà l'immoble en la base de dades de béns confiscats pel franquisme que elabora el grup d'investigació ISOCAC de la Universitat Rovira i Virgili, un projecte finançat pel Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica concebut com a eina de suport per a reclamacions judicials.

Per la seva banda, fonts de la Diputació de Barcelona han remarcat “el seu històric compromís” en relació amb l’enfortiment del propòsit i les polítiques feministes, i també en la via de fer de l’Espai Francesca Bonnemaison un lloc de referència. Recorden que a l’espai hi conviuen diverses activitats i equipaments, com les oficines de l’Àrea de Feminismes (de nova creació aquest mandat), la biblioteca (que és pública), l’Escola de la Dona (amb més de 3.000 matrícules), més de 70 activitats aquest any i exposicions i actes corporatius. En aquest sentit, remarquen que s’està “complint estrictament amb el llegat de Francesca Bonnemaison”.

Pel que fa a l’encaix jurídic adequat de l’associació La Bonne dins l’Espai Bonnemaison, les mateixes fonts subratllen que fa temps que la Diputació està treballant en diverses fórmules jurídiques, tot i que reconeix que la situació és “complexa”. La Diputació ha mostrat “sorpresa, decepció i tristesa” per la via que l’associació La Bonne ha decidit seguir, ja que s’estava treballant per trobar una solució acordada. L’ens supramunicipal assegura que continuarà en aquest camí per seguir “sumant amb el feminisme que aquesta entitat representa”.

]]> Thu, 28 May 2026 16:36:30 +0200 <![CDATA[Operació pionera a Barcelona (i a Europa) a un fetus que havia desenvolupat els budells fora del cos]]> Un equip format per especialistes barcelonins ha protagonitzat una operació pionera a Europa a un fetus que, a causa d'una greu malformació, havia desenvolupat els budells fora del seu cos, una malformació congènita coneguda amb el nom de gastròsquisi. La intervenció l'han dut a terme professionals de BCNatal, el consorci de medicina maternofetal i neonatologia integrat per l'Hospital Sant Joan de Déu i l'Hospital Clínic Barcelona, i especialistes de cirurgia pediàtrica i anestesiologia de l'Hospital Sant Joan de Deu. El nadó, que va ser operat al ventre de la mare -que té vint anys- durant la setmana 28 de gestació, va néixer sis setmanes després i actualment s'alimenta amb normalitat.

La gastròsquisi, tècnicament, suposa que els budells del nadó, així com a vegades altres òrgans, es desenvolupen fora del cos a través d'un orifici a la paret abdominal, situada a la dreta del cordó umbilical, que no es tanca correctament durant l'embaràs. Com que no estan protegits, els budells queden exposats al líquid amniòtic, s'inflamen, perden reg sanguini i poden patir necrosi, amb conseqüències molt greus per al nadó després del naixement. Els professionals que seguien l'embaràs van detectar la malformació del fetus en una ecografia rutinària durant la setmana 20 de gestació i la van derivar a Sant Joan de Déu.

Després d'avaluar les diferents opcions i consultar el cas amb el comitè d'ètica, els professionals que atenien la gestant li van proposar una cirurgia fetal que fins ara s'ha dut a terme només en molt poques ocasions a Colòmbia i als Estats Units, però mai fins ara a Europa. Segons relaten els especialistes, el més habitual és tractar la gastròsquisi un cop el nadó ja ha nascut, però aquest cas corria un risc molt elevat de perdre gran part dels budells si no es tractava abans del naixement. 

El procediment de l'operació

L'operació es va dur a terme el passat 10 de febrer. Tal com expliquen des del centre sanitari, els cirurgians van fer una incisió al ventre de la gestant per accedir a l'úter, van recol·locar el fetus, de només 700 grams de pes, a la posició adequada per poder accedir a l'abdomen fetal del fetus i intervenir-lo mitjançant laparoscòpia. Es van introduir quatre tròcars a la bossa amniòtica i després d'extreure el líquid amniòtic i introduir gas per poder crear un espai dins de l'abdomen que els permetés veure i operar amb seguretat, van anar reintroduint acuradament el budell dins de la paret abdominal.

En acabar, van tancar la perforació de l'abdomen. Aquesta intervenció poc usual requereix un grau de precisió alt tenint en compte que el fetus pesava 700 grams, que l'intestí tenia una longitud de 80 centímetres i un diàmetre de 3 a 15 mil·límetres, i havia de ser reintroduït per una perforació de només 1,5 centímetres. Els dies posteriors a la intervenció, es va fer un seguiment ecogràfic del fetus que va permetre confirmar que el budell reduïa el grau d'inflamació i en recuperava l'aspecte habitual. L'embaràs va prosseguir i el nadó va néixer mitjançant part amb cesària en el transcurs de la setmana 34 de gestació. Actualment, tot i el trasbals, el nadó s'alimenta amb normalitat.

]]> Thu, 28 May 2026 14:15:21 +0200 <![CDATA[Rufián denuncia un «colpisme mediàtic, judicial i policial» però demana explicacions a Sánchez]]> El portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha demanat aquest dijous al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que doni explicacions al parlament per la trama de l’exmilitant socialista Leire Díez, que investiga l’Audiència Nacional i que ahir va provocar l’entrada d’agents de la UCO a la seu del PSOE. “Ha de venir aquí i donar explicacions detallades, que no siguin propostes que després no arriben enlloc, i amb noms i cognoms”, ha manifestat en declaracions a la premsa a la cambra baixa. Rufián, que ha denunciat l’existència d’un “colpisme mediàtic, judicial i policial”, ha avisat que “el silenci li servia a Rajoy”, però no a l’esquerra. 

]]> Thu, 28 May 2026 12:56:43 +0200 <![CDATA[Atents al PNB]]> El PNB ha donat el primer pas per tornar-ho a fer. Té quelcom de morbós constatar cada cert temps que la brúixola moral espanyola sigui aquest partit perifèric que no demana la independència per al País Basc, senzillament perquè de facto ja la té en allò que és important. Avantatges de ser un país realment petit i no perquè ho digui cap cançó.

Mentre el PNB ja comença a virar (i els seus viratges haurien de ser tan atesos com els que fa cert diari català), el principal beneficiari del moviment, el PP, no es manifesta gaire, per molt que gesticuli. Si ho plantegés en clau de supervivència d’Espanya, i sempre mirant des de la seva perspectiva ideològica, com més aviat millor, perquè resulta insuportable i paralitzant la deriva intervencionista, asfixiantment controladora, que a poc a poc va prenent el govern espanyol, ja sigui per iniciativa personal, ja pel condicionament que li generen els seus socis de govern o algun suport extern.

Ah, però vet aquí que els partits sols en aparença treballen per als interessos de la gent, ni tan sols de la seva pròpia gent, si ha d’anar en contra dels interessos més particularment partidistes. Des d’aquesta perspectiva, com més tard, millor. I tot i que fora factible que al llarg d’aquest temps en què anem contemplant la descomposició del PSOE podrien també sortir a la llum malifetes del seu entorn immediat, Feijoó sols té l’obsessió personal de no haver de compartir govern amb Abascal, perquè un biconsulat, com es comprovà a Roma, és sempre una estructura de poder conflictiva, i més encara si un dels dos integrants representa una minoria enfront de la majoria de l’altre.

Ara bé, si el PNB continua estirant la mà i acaba demanant que Feijoó l’agafi amb el compromís de convocar eleccions, no quedarà justificació per no plantejar una moció de censura. I si amb la seguretat de guanyar-la la planteja, veurem com altres, de tota mena i color s’hi afegeixen per no quedar retratats al costat de qui a poc es va convertint en la manifestació actual d’una corrupció sistèmica. Atents, doncs, al PNB.

]]> Thu, 28 May 2026 19:00:02 +0200 <![CDATA[Niubó avisa que l'oferta d'aquesta tarda als sindicats serà la «definitiva»]]> En ple estira-i-arronsa amb els sindicats, la consellera d'Educació, Esther Niubó, ha llançat un ultimàtum. Durant la comissió parlamentària d'educació i formació professional, la titular de la cartera ha avisat que la proposta que posarà aquesta tarda sobre la taula dels sindicats serà la "definitiva". Niubó ha avançat que es tracta d'una proposta "més completa" de la presentada aquest dimecres, tant pel que fa a la "incorporació de recursos a l'aula per atendre la complexitat" com també "al tema salarial", la qual confia que permetrà desencallar les negociacions després de sis trobades en què no s'ha pogut aconseguir un acord. 

Niubó no ha volgut desvelar els detalls concrets de la proposta que presentaran aquesta tarda als sindicats educatius i ha deixat clar que el Govern "no s'aixecarà de la taula en cap cas". En aquesta línia, la titular d'Educació ha lamentat que aquest dimecres no s'arribés a cap acord durant la sisena reunió "malgrat la predisposició de les parts". La manca d'entesa, segons afirmen els sindicats crítics, es va produir a causa de l'enrocament amb CCOO i UGT en diversos aspectes, especialment en matèria d'escola inclusiva. Un aspecte que, a parer dels sindicats minoritaris, s'ha de negociar en les reunions de desplegament de l'acord del març. Per la seva banda, Niubó també ha defensat que l'executiu "ha escoltat" i ha mostrat "total disposició de mà estesa".

La d'aquesta tarda serà la setena reunió entre Educació i els sindicats i, hores abans, Niubó ha tornat a defensar que l'acord signat amb CCOO i UGT el mes de març era "molt potent" i "sense precedents". És per aquest motiu, doncs, que la consellera defensa que amb aquesta proposta "definitiva" que oferirà a la part social de la mesa sectorial pretén "incorporar" els sindicats crítics "a l'acord del març" amb les organitzacions minoritàries. La reunió d'aquest dijous estava prevista per a les dotze del migdia, però finalment des d'Educació han decidit posposar-la fins a les tres de la tarda, ja que d'aquesta manera la consellera pot ser-hi present. 

Els sindicats, descontents amb Niubó

Les afirmacions de la consellera en seu parlamentària no han tingut una bona rebuda entre el sindicat majoritari del sector. En un breu comunicat emès minuts després, USTEC critica que Niubó parli de proposta "definitiva": "La reunió d’aquesta tarda ha de servir per negociar amb garanties una proposta oberta, no per validar una proposta de caixa o faixa", argumenten des del sindicat majoritari. A més, recorden que, fins ara, la conselleria no els ha dut cap proposta detallada per escrit -una reclamació persistent en les meses de negociació: "Per tant, no pot ser que la primera proposta formal que arribi a la mesa es presenti ja com una proposta definitiva i tancada", asseveren.

En aquesta línia, en resposta a les declaracions de la titular de la cartera, el sindicat majoritari assegura que afronta la reunió "amb tota la força acumulada durant les jornades de vaga i mobilització, amb un professorat més organitzat i mobilitzat que mai als centres educatius del país": "És aquesta força la que ens permet afirmar que ens anem aproximant a un acord, però que cal arribar-hi amb totes les garanties, i per tot plegat demana que el govern estigui a l'alçada del moment històric i afronti les negociacions amb el màxim rigor", remarquen des d'USTEC.

]]> Thu, 28 May 2026 12:10:23 +0200 <![CDATA[El Tribunal Constitucional tomba part de la llei catalana contra la pobresa energètica]]> El ple del Tribunal Constitucional ha estimat una qüestió d'inconstitucionalitat amb relació a la llei catalana 24/2015 de mesures urgents per fer front a la pobresa energètica. La qüestió d'inconstitucionalitat va ser promoguda per la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en relació amb els articles 6.4 i 9.4, que marquen el procediment pel qual l'empresa subministradora ha de sol·licitar un informe abans de fer un tall de subministrament i determinar si hi ha risc d'exclusió residencial. 

L'article 6.4 marca que l'empresa subministradora ha de sol·licitar un informe als serveis socials o a l'administració prèviament a fer un tall de subministrament i l'article 9.4 estableix que la sol·licitud d'un informe als serveis socials per a determinar si una unitat familiar es troba en una de les situacions de risc d'exclusió residencial obliga l'administració a emetre l’informe en un termini de quinze dies. Si transcorre aquest termini i no s’ha emès l’informe, s'entén que la unitat familiar es troba efectivament en situació de risc d’exclusió residencial.

El TSJC considera que els dos preceptes són inconstitucionals perquè s'impedeix -un cop transcorreguts els quinze dies sense un informe que determini si la persona es troba en situació de risc d'exclusió residencial- que l'empresa pugui procedir al tall de subministrament elèctric i que, per tant, així es contravenen les normes estatals relacionades amb l'accés i la suspensió del subministrament d'energia.

La sentència del TC constata que l'Estat ha dictat una sèrie de normes per protegir determinats consumidors vulnerables, regulant també la possibilitat de suspendre el subministrament d'energia. De fet, segons el TC, de la doctrina de diverses sentències se'n deriva que l'Estat es troba habilitat per establir un règim homogeni que asseguri un tractament comú quant a les conseqüències derivades de l'impagament del subministrament, com a la manera de protegir els denominats consumidors vulnerables.

Per tant, afirma que la raó de la inconstitucionalitat, és, per tant, "la contravenció d'aquest règim homogeni estatal", ja que la regulació estatal vigent en el moment de plantejar-se la qüestió contemplava altres mecanismes de protecció al consumidor vulnerable com el bo social però sense excepcions o limitacions al possible tall de subministrament per impagament.

La sentència conclou que la regulació dels dos articles mencionats contradiu la regulació estatal referida al règim i condicions en les quals pot ser suspès el subministrament energètic de llum i gas per impagament, en garantia del dret d'accés dels consumidors vulnerables, infringint el règim constitucional de distribució de competències.

]]> Thu, 28 May 2026 12:13:26 +0200 <![CDATA[Barcelona blindada pel Papa: així serà el dispositiu de seguretat de la visita de Lleó XIV]]> Un desplegament de 5.600 agents dels Mossos i 500 de la Guàrdia Urbana, una zona zero de nou illes de cases de l'Eixample a l'entorn de la Sagrada Família, restriccions severes per pujar a Montjuïc i diverses càpsules per moure el papa, Lleó XIV, en la seva visita a Catalunya entre els dies 9 i 11 de juny. Estat, Generalitat, Ajuntament de Barcelona, l'Arquebisbat i tots els cossos de seguretat implicats, capitanejats pels Mossos, s'han coordinat per dissenyar el pla de seguretat, amb l'objectiu de garantir la màxima seguretat del Pontifex mentre s'intenta que la ciutat i els veïns puguin continuar fent vida relativament normal.

No serà senzill, perquè les restriccions a la mobilitat seran intenses els dies que el Papa estigui a Barcelona. La consellera d'Interior, Núria Parlon, ha dit que el dispositiu Albus té una “importància cabdal” i és un dels més grans que s'ha fet mai a Catalunya. S'ha preparat durant mesos, en coordinació amb totes les administracions, sobretot amb Barcelona. La prioritat és mantenir la màxima seguretat amb la mínima afectació per a la ciutadania. La coordinació es farà des del Complex Egara, seu central dels Mossos, amb presència de la resta de Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat i també de la Policia Vaticana. 

El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, ha ressaltat la coordinació entre administracions des que es va confirmar la visita. “Ha estat un treball compartit, perquè la visita és altament rellevant per Barcelona, Catalunya i l'Església”, ha afirmat. Espadaler ha destacat la importància de la visita en l'actual context global i ha dit que la veu del Papa “ultrapassa els límits del catolicisme” i per això el Govern s'ha focalitzat en fer que Lleó pugui enviar el seu “missatge al món” i la visita transcorri amb normalitat i seguretat.

La feina començarà el dia 1 de juny, amb les primeres afectacions a la mobilitat sobretot a l'entorn de la Sagrada Família. El dia 9 hi haurà afectacions al Portal de l'Àngel i la Catedral, al voltant del Palau Episcopal, i també a l'Estadi Olímpic, on només s'hi podrà arribar si es disposa d'acreditació.De cara al dia 10, les afectacions se centraran a l'Església de Sant Agustí, en un entorn especialment complex pel que fa a la mobilitat. Hi haurà restriccions d'accés a tot l'entorn. El dispositiu garantirà, però, que els veïns de les zones afectades puguin arribar a casa seva. "És un repte operatiu extraordinari", ha admès Parlon.

Palau Episcopal i Catedral, primera parada 

Els tres districtes més afectats seran Ciutat Vella, l'Eixample i Sants-Montjuïc. La primera parada del papa serà a la Catedral de Barcelona. Això implicarà restriccions de trànsit i estacionament des de les 7h del matí de dilluns dia 8 fins a les 10h el dia 11 de juny. Al Raval, els carrers de l'entorn de l'Església de Sant Agustí i la plaça Gardunya patiran talls totals de circulació entre els dies 9 i 10 de juny, amb controls d'accés i regulació de vianants en moments de màxima afluència. També limitacions d'aparcament de cotxes, motos i bicicletes. Només podran passar els veïns que acreditin la residència i també les persones amb l'acreditació pertinent. 

La Sagrada Família, zona zero

La zona zero és la Sagrada Família i el seu entorn, per on el Papa farà un recorregut amb el Papamòbil el dia 10 de juny. Durant el dimecres 10 i la matinada de l'11, es farà un perímetre de seguretat amb restriccions de circulació i estacionament, que comportarà desviaments generals de trànsit i una afectació important a la xarxa d'autobusos i el tancament de l'estació de metro de la Sagrada Família. A la pràctica, suposarà "aïllar" nou illes de cases al voltant de la Sagrada Família, i serà l'espai de màxima seguretat perquè serà també on el papa estarà més "exposat". 

Lleó XIV farà una visita amb cotxe descobert entre la Diagonal amb Roselló i fins al carrer Sardenya, abans d'arribar a la Sagrada Família. La resta dels desplaçaments seran amb vehicle tancat. Així, entre la plaça del Cinc d'Oros i el carrer Lepant, i entre Provença i Còrsega estarà prohibit aparcar i no es podrà circular entre les 7h del dia 10 de juny i les 2h de la matinada del dia 11h. Les persones que hi vulguin accedir hauran de passara diversos filtres de seguretat, i també es revisaran els balcons dels edificis que donen als carrers per on circularà el papa. Els llocs on la ciutadania podrà veure Lleó XIV són Rosselló amb Marina, Rosselló amb Avinguda Gaudí, i Provença amb Lepant. 

Restriccions severes a Montjuïc

Una altra de les cites és a Montjuïc, que també tindrà restriccions severes d'accés. Dins de l'estadi només hi podrà accedir qui tingui acreditació, però tampoc hi podrà haver gent al voltant del Lluís Companys. Així, l'accés a l'anella olímpica quedarà restringit entre el 8 i el 10 de juny, amb talls als accessos i limitació de la circulació privada. Dit d'una altra manera, qui no tingui acreditació per entrar a l'estadi ni tan sols podrà pujar a la muntanya de Montjuïc, amb l'excepció dels veïns que visquin per la zona. 

Reforç del transport públic

L'Ajuntament de Barcelona reforçarà el transport públic. De fet, la tinenta d'alcaldia Laia Bonet ha remarcat que la millor manera de moure's per la ciutat els dies que hi sigui el papa serà amb metro o a peu. Així, es reforçaran especialment les línies 1, 3 i 5 del metro, amb un 23% més d'oferta en els moments de major demanda, 20 trens més a la xarxa. El tancament del metro també es farà més tard. L'estació de Sagrada Família romandrà tancada tot el dia 10. 

Fora de Barcelona: Montserrat i Can Brians

Les restriccions van més enllà de Barcelona. També s'ha dissenyat un pla per Montserrat i la presó de Brians. A la presó, un dispositiu de Mossos acompanyarà la càpsula del papa fins a la porta del centre, i a dins quedarà en mans dels Mossos i funcionaris que hi treballen, que es reforçaran. Pel que fa a Montserrat, l'accés per carretera quedarà restringit als 70 autocars acreditats. La resta de gent hi podrà anar, si té acreditació, amb Cremallera o Aeri. Ferrocarrils reforçar els trajectes fins a Monistrol -tres trens per hora- i hi haurà una tarifa unificada Cremallera-Aeri per 7,5 euros (el preu habitual són 15 euros)- 

]]> Thu, 28 May 2026 13:49:44 +0200 <![CDATA[15.000 visitants i 600 empreses: la Zona Franca s’aboca al SIL, fira líder en logística intel·ligent]]> La Zona Franca ja ho té tot enllestit per la propera fira SIL Barcelona de logística, que se celebrarà del 3 al 5 de juny, en què la IA hi tindrà un paper central. Es comprovarà amb la “Sílvia”, l’eina de IA d’aquest any, molt més evolucionada. Tots els speakers parlaran, poc o molt, de l’impacte de la IA. Hi haurà visió artificial en grues, molls de càrrega elèctrics. El SIL Barcelona és l’única fira internacional que té un estri com Sílvia, ha assenyalat la directora geenral del Consorci, Blanca Sorigué, que ha emfasitzat que el SIL -amb 28 anys de trajectòria- lidera la logística intel·ligent al món.

Pere Navarro, president executiu del Consorci de la Zona Franca, ha subratllat que Barcelona, “capital de moltes coses, tornarà a ser-ho de la logística” i ha recordat que aquest 2026 se celebra l’Any Internacional de l’Arquitectura, que sense una logística potent, no seria possible. Navarro ha destacat el lema de la trobada d’aquest any: Solucions intel·ligents que mouen el món: “No només la IA és necessària, també ho és la intel·ligència natural, més necessària que mai en aquests moments.

Blanca Sorigué ha detallat els aspectes més rellevants de la fira d’aquest any, amb més de 15.000 visitants i 600 empreses inscrites, amb una organització que els visitants tinguin una estada el més eficaç possible. Ha assenyalat que hi haurà més de 160 novetats, inclosos els molls de càrrega electrònics. Hi haurà més de 250 speakers en els set espais de contingut. 

 

Sorigué ha assegurat que el SIL és una de les fires internacionals amb més presència de la innovació. Ho demostra la presència de més de 80 startups i el fet que hi ha professionals que troben feina en el transcurs de la fira. Barcelona, ha dit, és la quarta ciutat europea amb més startups, i es percep també en fires com el Mobile o l’Smart City. 

També ha assenyalat que es vol optimitzar la visita al SIL i ha destacat que la fira vol fer negoci i explicar bé com funciona el sector. El pressupost del SIL és de 2 milions d’euros. És més difícil de calcular el que aporta la fira a la ciutat de Barcelona, però Pere Navarro ha apuntat a una xifra d’uns 50 milions d’euros. 

Canvis a la governança

Sobre els canvis en la governança en el Consorci, fruit dels acords entre el Govern i ERC, el president, després d’aplaudir l’acord de pressupostos, ha afirmat que la major part de decisions al Consorci s’estableixen per unanimitat del plenari, on hi són totes les formacions parlamentàries. Hi haurà una modificació dels estatuts per implementar els canvis. Fins ara amb el 100% en mans de l'Estat, es modificarà la governança perquè les institucions catalanes, la Generalitat (40%) i l'Ajuntament (15%) disposin de majoria. En aquest cas, probablement el nou president sigui designat pel Govern.

Navarro també ha al·ludit al context geopolític i la crisi a l’estret d’Ormuz, que impacta en la logística mundial. Segons ell, les empreses ja han pres mesures per respondre a la incertesa i adaptar-se al canvi, i ja han interioritzat la possibilitat de riscos geoestratègics i conflictes internacionals. 

]]> Thu, 28 May 2026 12:42:13 +0200 <![CDATA[Parlem de l’ensenyament]]> L’ensenyament públic viu des de fa estona dins una voràgine crítica i no sembla gens que dugui camí d’apaivagar-se. En efecte, no són pas cap novetat ni les mobilitzacions sindicals, ni les vagues, ni els clams per la millora de les retribucions dels ensenyants, ni la denúncia de les penoses condicions materials dels centres, ni, en fi, unes proporcions professor/alumnes impossibles d’assumir en termes racionals. Com tampoc és cap novetat que la protesta posi en relleu la incapacitat de l’estructura administrativa per adaptar-se als canvis poblacionals i als problemes de tota casta que això genera. Per no dir res del sempre deficient esment, per part dels que manen, en posar el focus d’atenció en l’estima per la llengua del país (tant i tant ens hi juguem). Esment que, si fos cert i eficient com proclama la propaganda oficial, hauria d’haver provocat un palpable increment de l’ús i el prestigi social del català. Però la cosa, visiblement, no ha anat pas per aquí, ni a prop fer-s’hi, en els darrers decennis.

Per contra, si constitueix una mutació de tot allò que havíem vist fins ara la coincidència astral de les reivindicacions sorgides des del País Valencià i el Principat; hi ha mancat l’encreuament de camins amb Mallorca (llàstima!). Sigui com fos, aquesta permanent situació depressiva de tot el que estigui vinculat amb la docència ens hauria de commoure profundament perquè l’ensenyament, el seu correcte disseny i posada en pràctica, té una relació del tot estructural, sense matisos, amb el present i el futur del nostre país. Per tant, el crit d’alarma al davant de tot allò que funciona malament, que és molt, ens hauria d’impactar, però, sobretot, hauria de provocar un canvi pregon de la visió burocratitzada i banal que la política projecta sobre el món educatiu.

Anem a pams. Si un país no té entre les seves prioritats acostar-se a un sistema educatiu que es pugui qualificar d’excel·lent, és un país que no creu en si mateix i que, fet i fet, menysté el present i el futur dels seus fills. I l’excel·lència, no cal ni dir-ho, està ben lluny no tan sols d’aconseguir-se en un termini raonable, sinó també de figurar entre els objectius dels successius responsables polítics de la Generalitat. De res serveix afirmar que el departament d’Educació ha incrementat la despesa i que, en xifres absolutes, és el segon departament amb el pressupost més alt i etcètera. De res serveix perquè, sigui quina sigui la despesa que s’esforci, ara per ara és del tot insuficient, com els fets lamentablement demostren.

La despesa és del tot insuficient perquè —ja ha quedat dit— els professors desenvolupen la seva feina en unes condicions materials lamentables. Però també perquè no existeix cap idea mínimament consensuada que dugui a sortir del marasme actual i serveixi per a canviar radicalment la perspectiva pobra i empobridora que es projecta sobre l’educació. Es fa mal d’entendre que els professors cobrin unes retribucions prou paupèrrimes que, per un costat, els desmotiven perquè veuen que la seva feina no té el reconeixement que mereixeria en relació amb la seva alta transcendència per a cadascun dels alumnes que tenen confiats, però també per al conjunt de la societat. Per l’altre costat, aquestes retribucions —tant se val si són equiparables a tal o qual cos administratiu!— magnifiquen la poca consideració que, des de l’Administració, es té per una professió que ha estat qualificada com la més bella que es pot exercir. La més bella, però també la de més alta responsabilitat. No debades, ensenyar equival —o hauria d’equivaldre— a tenir un paper actiu en el disseny de qualsevol país. Per això, aconseguir que els ciutadans siguin savis, críticament savis, que sàpiguen analitzar la realitat que els envolta, hauria de ser, però no ho és ni de lluny, l’eix de l’actuació pública.

Per tot plegat —potser convindria insistir-hi— la professió d’ensenyant s’hauria d’optimitzar per una triple via. A saber, millorar sensiblement les condicions materials de tota mena on es desenvolupa la seva feina; incrementar exponencialment els salaris, amb l’objectiu que la societat els demostri que valora la seva feina i perquè, ensems, serveixi d’estímul pels actuals i pels futurs mestres; finalment, prestigiar fins a les més altes quotes l’ofici d’ensenyar. No oblidem que els mestres no únicament són els responsables de transmetre coneixements valuosos per a caminar per la vida, sinó també i sobretot de fer néixer i créixer en els alumnes la passió pel saber constant. Que és tant com dir la passió per voler ser lliure.

Finalment, hauríem de recordar que en mans dels mestres, encara que no únicament en mans dels mestres, hi és la sempre inacabada, incompleta, imprescindible, però, alhora, frustrant tasca d’ensenyar la llengua catalana i ensenyar a estimar-la i a fer-la servir onsevulla. Al cap i a la fi, tenen, els mestres, la tasca de fer entendre a tothom que passa per les aules que el català és la llengua del país i que, per aquesta raó, s’ha de saber i s’ha d’aconseguir que sigui la llengua de comunicació habitual a tots els àmbits de relació.

Potser sigui arribat el moment de dir-los, als mestres, que disculpin els greuges patits i que el propòsit ferm és que, d’ara en endavant, el paradigma canviï de forma radical. A veure.

]]> Thu, 28 May 2026 19:00:02 +0200