Mesquida ha protagonitzat un dels moments més aplaudits de la cerimònia amb una defensa aferrissada de l’educació i dels docents: "On hi hagi un mestre, que els polítics acalin el cap empegueïts", ha afirmat davant un auditori que ha interromput diverses vegades el discurs amb ovacions. L'escriptor, també ha reivindicat una educació "en català, arrelada i resistent". A més del reconeixement honorífic, el premi està dotat amb 20.000 euros.

El premiat ha aprofitat la seva intervenció per abanderar alguns dels eixos centrals de la seva obra i del seu pensament: la llengua catalana, la llibertat, la cultura, la ciència i la pau i, més, també ha mostrat el seu suport als docents que, segons ha dit, continuen treballant per preservar la llengua. Durant el discurs, ha recordat la influència dels seus pares, tots dos mestres, i ha assegurat que la seva precocitat literària no s’entendria sense aquella educació. 

Política

​ENTREVISTA

«Els monstres creixen en absència d'un projecte de país esperançador» Oriol March

Mig segle de trajectòria literària

El jurat ha volgut reconèixer un autor que ha conreat pràcticament tots els gèneres literaris i que ha mantingut sempre el català com a llengua de creació, compromès amb la cultura catalana i impulsor d’iniciatives com el Festival de Poesia de la Mediterrània. Durant l’acte també ha intervingut el president d’Òmnium, Xavier Antich, que ha reivindicat la necessitat de reforçar la llengua catalana en "un context d’incertesa".

Antich ha afirmat que "no podem perdre el nord: més llengua catalana per a tothom, més escola sempre i tota en català per a tots, i més cultura per a tothom". A més, la gala ha comptat amb diverses actuacions i homenatges al voltant de la figura de Mesquida, amb la participació d’artistes com Lluís Llach, Blanca Llum Vidal, Maria del Mar Bonet i Borja Penalba. 

Amb un estadi plegat de creients, que abanderaven ventalls i banderes d'Espanya, Lleó XIV ha assegurat que l'Església necessita "escoltar múltiples veus i sensibilitats" per "continuar sent rellevant en una societat cada vegada més diversa". En aquest sentit, també ha alertat del perill "d'uniformitzar la vida eclesial", insistint en què la comunitat cristiana "ha de ser capaç de trobar nous llenguatges i nous espais de trobada".  

Una de les advertències més clares del pontífex ha estat dirigida contra el risc que les comunitats cristianes acabin convertint-se en grups tancats. Lleó XIV ha demanat als fidels "que no es dispersin", però que tampoc que es repleguin en entorns on tothom pensi igual ja que, assegura, que quan la comunitat deixa de buscar nous camins i es limita a repetir fórmules conegudes "corre el risc de perdre força i sentit".

Societat

Totes les afectacions per la visita del Papa a Barcelona: carrers tallats i alteracions al transport públic Natàlia Pinyol

"L'Església de Madrid ha fet un golàs etern"

L'acte ha estat replet de referències futbolístiques, aprofitant l'escenari escollit. Tant és així que, els periodistes esportius Manolo Lama i Paco González, han participat narrant simbòlicament "els gols de l'Església". "L'Església de Madrid ha fet un golàs etern", ha proclamat Lleó XIV davant un Bernabéu entregat. 

Societat

El Papa visita Catalunya: consulta l'agenda de Lleó XIV al detall Marc Orts i Cussó

• Tota la informació a l'especial el papa Lleó XIV a Catalunya

Lleó XIV trepitjarà la capital catalana aquest dimarts i l'abandonarà dijous. La seva activitat durant aquests tres dies comportarà un desplegament policial extraordinari, fins al punt de limitar la mobilitat al barri Gòtic, a la Sagrada Família o al Poble-sec. Es faran identificacions a veïns i comerciants, que hauran d'acreditar que viuen o treballen a una zona per poder-hi accedir, expliquen des dels Mossos d'Esquadra. Tanmateix, encara regna el desconcert, als punts calents de la visita papal. "Quan preguntes, sovint et diuen que tota la seguretat la porta el Vaticà, i no sempre s'obtenen respostes", explica Amor Garcia, gerent del l'Eix Comercial Sagrada Família. 

Emocions contraposades

Així i tot, en el cas de Garcia, hi predomina l'ànim. Fins i tot ha encarregat un cartell de la Torre de Jesús de la Sagrada Família, la que ha de beneir el bisbe de Roma, per decorar l'aparador de la joieria que regenta. Ella forma part del grup de comerciants que sí que aixecarà la persiana dimecres, el dia que el Papa recorrerà la ciutat des de la plaça del Cinc d'Oros fins al temple dissenyat per Antoni Gaudí amb el papamòbil. Però no és una posició unànime. Diversos negocis veuen la visita com un maldecap a evitar i optaran per tancar.

Totes les afectacions per la visita del Papa a Barcelona: carrers tallats i alteracions al transport públic

Els que estan més regirats són alguns comerciants de l'avinguda Gaudí, a qui els prohibiran desplegar les terrasses. Aquest dilluns, a més, veien com els operaris de l'Ajuntament de Barcelona els retiraven les estructures fixes que aixequen els para-sols de la via pública. Una carta municipal els anunciava que els hi retiraven tot un mes, fins que passi l'arrencada del Tour de França, que també desfilarà per aquesta zona, a principis de juliol. Han hagut de contractar alternatives mòbils per a les pròximes setmanes i no els costa rondinar per la visita del Papa. "Sense terrassa, per què obrir? Ja ho vam fer quan va venir l'alemany i això es va convertir en un lavabo universal", diu Mariano Calonge, l'encarregat del restaurant la Piazzenza, sobre la presència de Benedicte XVI, l'any 2010, i el fet que el local se li omplís de gent que només volia anar al lavabo.

Amb un enfocament similar ho veu el José Luis, del bar Ardèvol, un establiment històric i familiar situat a tocar de la basílica. "Que passi ràpid. Perquè això situarà Barcelona al centre del món. Molt bé. Però per als d'aquí, això no diu res", enraona, des d'una barra farcida de truites, pebrots de Padrón, seitons en vinagre, tomàquets i olives matxucades. A pocs metres, la floristeria Soriano, un altre comerç arrelat al barri, anuncia uns plans idèntics. Tancaran fins que passi la tempesta del furor catòlic. 

Per contra, els maldecaps logístics -s'anul·larà la parada de metro de Sagrada Família durant tot el dimecres i es reclamarà la identificació de tots els veïns i treballadors de la zona- no tenen cap efecte sobre els veïns més animats. Fins i tot a la finca del carrer Mallorca que toca al temple i que fa anys que pateix l'obra del possible enderroc, si s'executa el projecte de l'escalinata de la façana de la Glòria, que encara no s'ha resolt. "Nosaltres som inquilins, som catòlics i ens fa molta il·lusió. És el primer gran dia que viurem aquí", diu José Barrientos, mentre s'afanya per arribar a temps a la feina. "He vist que hauré d'agafar una altra parada de metro. Però no passa res. Per un dia, puc caminar una mica més. És un dia només", afegeix. També un veí de 102 anys passeja en cadira de rodes per l'avinguda Gaudí celebra la fita. "A qui no li agradi que no s'estigui aquí aquell dia", comenta amb to lleuger que complementa amb una riallada.

Dubtes sobre com accedir a casa

El cert, però, és que hi ha més coses en joc, més enllà de l'atabalament social o la complicitat que cadascú tingui amb el pontífex. Una de les claus del sistema de seguretat organitzat és que s'aplicaran perímetres policials que limitaran la mobilitat veïnal. El barri Gòtic n'és un exemple. És el punt en què Lleó XIV començarà la seva estada a Barcelona, amb una visita institucional a la catedral, però també on dormirà, ja que passarà dues nits al Palau Episcopal. I això alterarà la normalitat per a milers de persones. "No pot ser que la visita d'un cap d'estat sigui el que condicioni la vida d'un barri on la majoria de gent és gent treballadora. És indignant que ens trobem consignes de policies que recomanen a veïns que vagin a casa de familiars aquests dies, com si això fos una opció per a tothom en plena setmana laboral", protesta Martí Cusó, president de l'Associació de Veïns i Veïnes del Gòtic. A més, lamenta que "aquest clima de sobreinformació, publicitat i generació d'alarma amb mencions al terrorisme està provocant que hi hagi comerços de barri a qui els proveïdors ja els han dit que no els proveiran", afegeix.

La confusió, de fet, és una menció habitual, tant entre els crítics amb la visita papal com entre els que ja els hi està bé. Però el cert és que hi ha persones que no saben com podran accedir al que és casa seva. "A mi l'únic que se m'ha dit és que la gent que té al carnet d'identitat l'adreça d'on viu passarà. I la que no ho tingui, ja veurem", apunta Gabriel Mercader, president de l'Associació de Veïns de Sagrada Família, una altra zona amb diverses illes de cases perimetrades policialment.

Consultades per aquest diari, fonts municipals estableixen que els Mossos d'Esquadra van resoldre que "presentant qualsevol document acreditatiu serviria". Des de l'oficina de comunicació dels Mossos, però, mantenen la incògnita sobre què passarà amb aquelles persones que no mostrin algun document oficial que confirmi que viuen en un pis ubicat a la zona protegida. En el cas de persones sense contracte de lloguer -perquè viuen pagant una habitació de manera informal- o que no hi estan formalment empadronades no s'aclareix com s'actuarà. 

Oferir el balcó de casa i fer menús a mida

Mentrestant, als carrers de l'Eixample es multipliquen aquests dies les ofertes digitals de balcons per veure el pas del Papa en el recorregut del dimecres. "Lloguer de terrassa amb vistes clares a la Sagrada Família per a la visita del Papa. Preguntar per condicions. 300 euros/pax. 4/10 pax", planteja un anunci. És a dir, fins a 3.000 euros per cedir una porció d'un pis una tarda entre setmana. 

Però no sempre surt bé. En aquest cas, quan se li fa saber l'interès per llogar l'espai en una conversa privada, l'anunciant recula: "Hola, per problemes amb la comunitat i veïns descartem l'opció del lloguer". Fonts del Col·legi d'Administradors de Finques Barcelona-Lleida confirmen aquesta realitat. Qualsevol propietari d'un habitatge pot arrendar un espai propi, però l'excepció són aquelles finques en què els estatuts de la comunitat de propietaris ho limiten. Alhora, existeixen dubtes al voltant de les persones que viuen de lloguer, ja que haurien de demanar l'autorització al propietari del pis, remarquen des del col·legi d'administradors de finques.

Societat

Manifestació dels docents a l'hora que el Papa aterrarà a Barcelona Pau Espí Solé

Sigui com sigui, alguns veïns continuen confiant a trobar algun devot disposat a posar preu a la seva fe i tranquil·litat com a espectador. Una altra oferta de balcó, també trobada a Wallapop, proposa l'accés a "un balcó i zona d'estar privada" a la intersecció entre els carrers de Sicília i Provença. "Ús del balcó i espai comú durant la franja horària acordada. Aforament màxim vuit persones. Aperitius i begudes inclosos. Vi inclòs. Televisió de 65'' disponible. Ús del lavabo", planteja el text. Tot seguit, aclareix que les tarifes són de 250 euros per persona o de 1.600 euros per la reserva de tot l'espai.

Si se li pregunta a l'anunciant si dos nens petits també comportarien el pagament de 250 euros o si tindrien una rebaixa, se subratlla que "el preu és el mateix per a tothom". I si se li demana quin és el menú pensat amb els aperitius, es proposa la següent llista: "Taula d'embotits (pernil, llonganissa, llom...), selecció de formatges, coca de recapte en porcions, pa amb tomàquet, olives, porcions de truita de patates, croquetes, alguns bombons, vi o cava, i els refrescos que ens indiqueu". 

Però els habitants de l'entorn de la Sagrada Família no són els únics a intentar monetitzar el pas del Papa de Roma per la capital catalana. Les botigues de souvenirs també es preparen per atendre les pulsions més òbvies i autoreferencials dels milers de persones que trepitgin l'entorn de la basílica els pròxims dies. I han decidit renovar l'inventari. Els prestatges d'aquests negocis han començat a omplir-se ja d'imants amb la imatge de Lleó XIV sobreimpressionat davant del temple de Gaudí. En els casos de més atreviment estètic d'aquests dissenys s'arriba a col·locar el pontífex com a protagonista d'una publicació d'Instagram que hi afegeix les etiquetes: #like, #follow i #enjoy. Altres propostes es limiten a mostrar el seu rostre, escriure el seu nom i recordar el seu pas per Barcelona el juny del 2026. Els productes personalitzats que s'ofereixen van des de tasses a rosaris o tote bags.

La ciutat acumula esveraments. I les incògnites, emocions i disfuncions s'aniran evidenciant en un termini màxim de tres dies. Abans del cap de setmana, tot s'haurà esfumat.

• Tota la informació a l'especial el papa Lleó XIV a Catalunya

Viatge pastoral... i polític? Els cinc focus de la visita de Lleó XIV

En el trajecte d'anada, el pontífex ha saludat les persones que hi havia al voltant de la catedral a través de la finestra del cotxe, ja que no ha fet ús del papamòbil. Sí que ho ha fet en sortir de la catedral, quan el vehicle ha recorregut diferents carrers del centre de la capital, passant fins i tot per la mateixa plaça del Sol.

La Conchi, que esperava Lleó XIV des de les dues del migdia, ha assegurat que l’espera de quatre hores “ha pagat la pena”, ja que potser és l’última vegada que veu un pontífex. La dona, de 77 anys, ha expressat que “si triga quinze anys més a tornar-hi, jo ja no el veuré”. Altres assistents han dit que han vingut a l’Almudena perquè no han pogut participar de cap de les cites anteriors.

Societat

«Discriminar per origen nacional vulnera la dignitat dels éssers humans»: el discurs del Papa, en 10 frases Pep Martí i Vallverdú

La María Luisa, una altra fidel que volia veure el Papa "abans que marxi", ha arribat a la catedral després de dinar i ha celebrat la diversitat d’actes que ha ofert el Papa a la capital perquè ha permès que tothom hagi tingut "l'oportunitat de veure’l". El Marcos, per la seva banda, ha explicat que ha triat la visita del Papa a l’Almudena perquè es pensava que seria menys multitudinària. El Manuel, un altre assistent a l'acte, ha remarcat que “per la televisió sempre es veu millor, però val la pena ser aquí i saludar una persona tan important”. Altres madrilenys han aprofitat per subratllar la importància de la visita del pontífex a la Mare de Déu de l’Almudena, patrona de la capital.

Política

ERC carrega contra Omella pel català en la visita del Papa: «No ha estat a l'altura» Lluís Girona Boffi

Rosa d’Or a l’Almudena 

Lleó XIV ha iniciat el tram final de la seva estada a Madrid amb una visita a la catedral de l’Almudena, un recinte que ja havien trepitjat dos dels seus predecessors, Joan Pau II, el 1982 i el 1993, i Benet XVI, el 2011. El Papa ha volgut fer un acte de petit format en què ha homenatjat la patrona de Madrid acompanyat de l’arquebisbe de Madrid i seminaristes. A la cerimònia ha assistit també la reina emèrita, Sofia de Grècia.

En la seva visita a la catedral, Lleó XIV ha entregat la Rosa d’Or a la Mare de Déu de l’Almudena. Per a l’ocasió, s’ha retirat la peanya que hi ha normalment als peus de la verge i s’ha col·locat una columna nova amb un centre de plata perquè el pontífex pogués dipositar-hi la rosa. La Mare de Déu de l’Almudena és la quarta advocació espanyola que té aquesta distinció, juntament amb la Mare de Déu de la Cabeza de Jaén, la Mare de Déu de Montserrat i la Macarena de Sevilla.

• Tota la informació a l'especial el papa Lleó XIV a Catalunya

Recorrerem la història i el present més desconegut del temple de la mà de Mark Planellas-Witzsch, expert en l’obra de Gaudí i la interpretació cultural del patrimoni museístic català. És professor de la UIC, llicenciat en Ciències de la Informació i Filosofia i Lletres (UAB) i màster en Administració d’Empreses (Universitat George Washington i UPC-EAE). Aquí teniu 10 preguntes amb resposta sobre aquest temple de la genialitat.

1. Qui la va començar i per què? 

El Temple Expiatori de la Sagrada Família va ser un encàrrec de l’Associació de Devots de Sant Josep, creada a Barcelona el 1866 com a reacció a l’anticlericalisme i a les tensions socials resultants del procés d’industrialització. En un context d’anticlericalisme popular i conflictivitat social, l’entitat volia erigir-se com a símbol de fe i estabilitat a través d’un far de la fe. Així es va iniciar el temple, el 1882.

La Sagrada Família va néixer, per tant, amb un clar rerefons ideològic que potser avui dia no s’explicita. Ho explica Planellas-Witzsch: "Pretenia restituir, davant dels falansteris i els corrents saintsimonians, la família en el centre de la societat i presentar a la Sagrada Família com a arquetipus ideal a seguir". És un cas similar al Sagrat Cor de París, erigit com a expiació després de la revolta de la Comuna del 1871.

2. Qui va ser el primer arquitecte abans que arribés Gaudí?

Per a l’edificació d’un temple digne, ortodox en la forma, de línies sòbries i previsibles, Francesc de Paula Villar Lozano era un nom molt indicat. Era un arquitecte medievalista que havia fet el panteó dels Milà al cementiri del Poblenou, l’any 1876, i que estava treballant en el disseny i execució de l’absis de la basílica de l’abadia de Montserrat, on hi va col·laborar un jove Gaudí. De Paula Villar era l’arquitecte acadèmic i conservador adequat per a un temple noble, allunyat dels cercles modernistes de moda, ja que l’Associació de Devots de Sant Josep volia construir un temple religiós tradicional, sense distraccions. 

Societat

«No a la desqualificació permanent de l'adversari»: el Papa condemna la polarització al Congrés Pep Martí i Vallverdú

Però un seguit de desavinences entre Villar i la Junta Constructora, no només de caràcter pressupostari -entre d’altres, la qualitat de la pedra-, sinó també en la direcció de l’obra. Aleshores, Josep Bocabella, que dirigia l’Associació, va demanar l’assessorament de Joan Martorell, experimentat arquitecte, que va recomanar al jove i desconegut Antoni Gaudí.

3. De qui és propietat?

Com a "obra del poble" i no d’una institució, la voluntat fundacional va ser la de vincular el projecte a institucions laiques. D’aquesta forma, va passar de l’Associació de Devots de Sant Josep a la fundació eclesiàstica privada sense ànim de lucre anomenada Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, vinculada a l’arquebisbat de Barcelona. De fet, la Junta Constructora ja existia des de l’any 1895.

4. Què és un temple expiatori?

Aquest és un tema clau per entendre el projecte. Per molts barcelonins, aquesta església no és una mostra de la religiositat del gruix de la ciutadania, sinó una reacció davant d’allò que els creients veien com a manca de fe i les seves conseqüències: els "pecats" comesos arran de la lluita de classes. En aquest sentit, el format de temple expiatori era el que millor es va adir a la finalitat espiritual. Les donacions al temple havien de tenir un caràcter expiatori per demanar el perdó i reparació dels pecats. En el seu origen, l’oració per demanar el perdó dels pecats de la humanitat i de la Barcelona industrial, anticlerical i rebel n’havia de ser el garant de l’expiació.

D’altra banda, un temple expiatori pot construir-se exclusivament a partir de donacions i almoines dels fidels, sense rebre diners públics ni fons oficials de l'Estat o de l'Ajuntament. I, efectivament, les obres només s'han pagat amb les aportacions de la gent, raó per la qual, en el context de la Barcelona revolucionària, la construcció s’ha dilatat tant en el temps. Actualment, les donacions són, en el seu gruix, els diners de les entrades dels mateixos turistes. Un altre exemple de temple expiatori a Barcelona és el Sagrat Cor, al cim del Tibidabo. 

5. Hi ha en el temple alguna referència a l’anarquisme?

Dins de la basílica s’hi pot trobar la figura d’un treballador que està a punt d’agafar una bomba Orsini que li ofereix el diable. No es pot separar aquesta escultura del context històric de finals del segle XIX. El missatge subliminal és que si la fe hagués estat ferma, el treballador no hauria cedit a la temptació. Cal recordar que va ser una bomba Orsini en mans de Santiago Salvador la que va provocar l’atemptat al Liceu, el 1893, deu anys després de l’inici de la Sagrada Família. 

6. Hi va haver debat sobre acabar-la?

El debat ha estat sostingut al llarg del temps, recorda Planellas-Witzsch. Gaudí, que n’havia assumit la direcció des del 1883, va voler deixar-hi maquetes, plànols i parts construïdes per assegurar-ne la continuïtat. Un intent va quedar mutilat pels estralls de la Guerra Civil, a mans d’un grup anarquista. Figures com Oriol Bohigas, Alexandre Cirici o Ignasi Solà-Morales van defensar des dels anys 60 que el projecte ja no era fidel a Gaudí, tenint en compte aquestes vicissituds. 

Notori va ser el manifest dels signataris de La Vanguardia que, l'any 1965, es van posicionar en contra de la continuació del temple. Un posicionament que va rebre suports rellevants de la cultura, com Le Corbusier, Alvar Aalto, Guilio Carlo Argan, Joan Miró o Antoni Tàpies. Fins i tot l'escultor Josep Maria Subirachs s’hi va afegir, malgrat que després hi va col·laborar de ple. La relativa falta de plànols originals, el suposat anacronisme de l'edifici i la desvinculació de la construcció amb el seu creador n’eren arguments destacats. Amb tot, la Junta Constructora va decidir continuar, gràcies al finançament privat i l’ús de les noves tecnologies i models informàtics. I Òscar Tusquets, signatari del manifest contrari, va canviar de parer i va considerar un error oposar-se al projecte. 

7. Per què s'ha acabat tant de pressa després d’anys de pocs avenços?

Per Mark Planellas-Witzsh, és senzill. La Sagrada Família, com qualsevol gran temple medieval, requereix de grans recursos, que hi han mancat històricament. Va ser la dinàmica dels Jocs del 1992 un tombant fonamental, al multiplicar el nombre de turistes de forma geomètrica i, de retruc, les visites i donacions al temple en construcció.  

8. Quines xifres mostra la Sagrada Família actualment?

El temple manté una clara estabilitat pel que fa a la seva economia. L’any 2025 va tancar amb uns ingressos de 134,5 milions d’euros. La van visitar 4.877.567 visitants, uns pocs milers més que l’any anterior. La majoria de turistes procedeixen dels Estats Units (un 15,07%), seguits dels xinesos (7,20%, però amb un increment del 60,75 % respecte de l’any anterior). Els visitants de nacionalitat espanyola representen el 10,82%, els procedents de la resta d’Europa, el 15,67%, i els de la resta del món, el 23,86%.  

9. Per què va ser tan polèmica la tasca de Josep Maria Subirachs?

L’artista -recorda l’expert- mai va amagar el seu pensament de caire agnòstic. Preguntat sobre aquesta circumstància, argumentava que la passió de Crist, el dolor, la traïció, la mort i el sacrifici constitueixen un drama profundament humà amb el qual qualsevol persona, fos creient o no, s’hi pot identificar. El fet de no ser creient va marcar l'estil de la façana de la Passió, ja que va defugir del misticisme idealitzat per transmetre el dolor pur i el buit de la mort. Com va dir en una entrevista: "Sóc agnòstic, però l'únic que em podria fer creure en Déu seria precisament l'art".

10. Quina experiència mística es va produir el 1987?

L’anècdota interessa especialment aquest especialista en l’obra gaudiniana. El 1987, mentre Subirachs treballava en la Flagel·lació de Crist (el Jesús lligat a la columna que es troba a la base del pòrtic), va passar un fet si més no sorprenent. Per fer la columna, Subirachs no va utilitzar marbre blanc, sinó un bloc de marbre travertí, roca sedimentària formada per dipòsits de carbonat de calci, sovint en lleres de rius, cosa que fa que a vegades contingui restes orgàniques atrapades. 

Quan l'escultor estava desbastant el bloc de pedra per donar-li forma, la pedra es va obrir exactament per un punt on va quedar al descobert l'empremta fòssil d'una fulla de palmera. La troballa va deixar la Junta Constructora astorada, ja que la fulla de palmera és un poderós símbol cristià del martiri i de la victòria sobre la mort. Que aparegués precisament a la columna on Crist és martiritzat i assotat no va deixar ningú indiferent.

• Tota la informació a l'especial el papa Lleó XIV a Catalunya

Política

Viatge pastoral... i polític? Els cinc focus de la visita de Lleó XIV Bernat Surroca Albet

Feia traduccions diverses, moltes d’informàtica domèstica, que havia de compaginar amb classes d’anglès a instituts del Ripollès, entre el 1983 i el 1989. L’any 1989 començà a col·laborar amb EUMO Editorial de l’embrionària Universitat de Vic i va iniciar la docència d’anglès als graus en Ciències Empresarials i Enginyeria Tècnica d’Informàtica. La seva vinculació a la Universitat de Vic, des del 2014 Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, ha durat 37 anys.

La docència ha sigut la seva vocació, diu ell mateix, el seu refugi i durant molts anys l’assignatura Internacional Bussiness Culture, tractant el diàleg i la influència entre cultures ha marcat un camí molt abans dels debats actuals. El seu lideratge del projecte “Alliance for Croos-Cultural Understanding” amb la Universitat d’Arkansas per fomentar intercanvis. La seva recerca s’ha centrat a estudiar les eines lexicogràfiques en l’aprenentatge de les llengües i la interculturalitat, aplicada a la literatura i als negocis. El seu vincle amb la Universitat d’Amsterdam, Amsterdam School for Cultural Analysis, va permetre treballar sobre la geopolítica literària dins el camp dels estudis culturals.

L’extensa gestió dins la UVic-UCC el va portar a crear l’Aula d’Aprenentatge de Llengües, l’Escola d’idiomes, Vicerector de Formació Contínua, d’Internacionalització, de la Comunitat Universitària des del 2006 al 2019. Dos projectes amb èxit són la Júnior University i el programa Study Abroad.  L’any 2018, per renúncia del Rector escollit per motius sobrevinguts personals, assumí les funcions durant set mesos de Rector. El Dr. Masnou és l’essència del sentit de la Universitat acompanyar a ser persones i professionals. En la seva lliçó de jubilació el Dr. Masnou ens porta a explorar, amb solvència Intel·lectual, els conceptes simbòlics de viatge  a  la frontera. El viatge a la frontera expressa la seva intencionalitat intel·lectual, de vida, a transitar des de les humanitats, la literatura cap a punts de trobada amb les ciències i les ciències socials.

La frontera es pot percebre o concebre com a separació, límit o com espai de transicions, de contacte, d’hibridació. La frontera pot ser espai de trobada, dels dubtes, de les contradiccions per  construir camins complexos. Ens ensenya, descriu a Janus, deïtat exclusivament romana, el déu de les dues cares, cares que miren en direccions oposades. La mateixa cara inclou alhora el començament (joventut, canvi, incerteses) i el final (maduresa, vellesa, memòria i experiència). Inicis i finals. Passat i futur. Portes i portals.

Estem davant d’un món, d’una societat totalment polaritzada, un o altre, amb difícils espais de trobada. Semblem determinats a escollir en binari. Lletres o ciències. Llengua o literatura. Cinema o arts plàstiques. Cultura o cultura popular. I alhora, contradictòriament ho volem tot, el cotxe més veloç i més segur, sopa ràpida com l’escudella, informació continuada i coneixement…

El Dr. Masnou proposa d’acostar els diferents corrents culturals. Ens recomana rellegir Charles Percy Snow (1905-1980), químic i novel·lista anglès, que va descriure la teoria de les dues cultures (1958) que representaven la vida Intel·lectual de la societat occidental, la ciència i les humanitats. La seva preocupació era la creixent divisió entre elles era el gran obstacle per resoldre els problemes del món. El Dr. Wolf Lepenies, nascut l’any 1941, és un prestigiós acadèmic, sociòleg, politòleg i autor alemany defensa la necessitat d’hibridar les tres cultures, la científica, les humanitats, i les ciències socials (economia, sociologia, història, geografia, ciències polítiques, l’antropologia, la pedagogia i el dret).

El Dr. Masnou, recordant al Dr. Llorenç Soldevila (1950-2022) indica com la geografia literària indica com la identitat és cultural i social alhora. El Dr. Masnou considera que les ciències s’han acostat més a les humanitats que a la inversa. La medicina, com a exemple, des de l'ètica, intenta sumar ciència, tecnologia, art-ofici i humanisme. 

En una societat actual on la tecnologia governa les nostres vides i les tecnologies de la informació i la comunicació ens ajuden i segresten alhora, el debat de la necessària formació holística, independentment de la professió o ocupació, ha d’hibridar les ciències, les humanitats i les ciències socials. Obliga a repensar l’educació al llarg de la vida i molt especialment, a la Universitat. Com transversalitzar matèries entre graus, en àmbits? David Bueno en “L’art de ser humans”, proposa un viatge fascinant a través de les arts, la neurociència i l’educació que ens defineix com a persones, la nostra percepció del món, de nosaltres mateixos i als altres. 

En una conversa amb la Dra. Arimany, doctora en economia de la UVIC-UCC, vàrem compartir els missatges del papa Lleó XIV en un discurs recent a la Universitat de la Sapienza de Roma. Demana la Universitat que formi artesans de la pau, amb els valors de la democràcia, amb abordatge racional i humanista de la complexitat, de la sàvia memòria, de la custòdia de  la justícia. Passió per la bellesa i recerca la veritat. 

El Dr. Masnou ens interpel·la com diu Richard Ford, escriptor anglès, a defensar la vida Intel·lectual que alguns poders polítics i econòmics volen minimitzar. La literatura, diu Ford, consisteix no a donar respostes sinó en plantejar preguntes adequades. La identitat del jo i de la comunitat és social i cultural. Les geografies literàries han fet una aportació en aquest sentit. També la geografia humana descriu comportaments socials i culturals.

Recordo en la dècada del vuitanta com el geògraf David Harvey va descriure en mapes l’expansió de la infecció del VIH/SIDA a les ciutats americanes. Sí, acceptem que la frontera és l’espai i temps majoritari de les nostres vides i comunitats cal hibridar la mirada científica, humanística i social, els estudis interculturals. Els bons professors com els autors literaris, sempre ajuden a trobar plaer en el debat, en la lectura. Gràcies. 

En aquesta línia, s’ha realitzat la derivació en dos pacients al centre mèdic i, malgrat que l’estudi es troba en una fase molt inicial i ara per ara se centra en l’avaluació de la seguretat del procediment, els resultats preliminars podrien apuntar a una millora funcional d’un d’ells. Segons explica la família, la millora de l'estat d'ànim del malalt i de les seves capacitats cognitives ha estat "més que notable".

L’assaig es planteja com un estudi obert, amb la inclusió seqüencial de 10 pacients amb malaltia d’Alzheimer, que tindran un seguiment d'almenys 12 mesos. Tots els participants, amb diagnòstic d’Alzheimer en fase lleu i en seguiment a les consultes de Neurologia i Geriatria de l'hospital, són sotmesos a una intervenció de derivació limfaticovenosa a nivell cervical, practicada per professionals del servei de Cirurgia Plàstica i Reparadora. 

Carmen Higueras, cap del Servei de Cirurgia Plàstica i Reparadora de Can Ruti, explica que la tècnica consisteix a establir una connexió entre vasos limfàtics i venes del coll per incrementar el drenatge del líquid cefalorraquidi i dels productes de rebuig del cervell. Segons Higueras, "aquesta derivació podria descongestionar el cervell i ajudar a netejar aquests productes que s’acumulen i que són els causants d’alguns dels símptomes de l’Alzheimer”.

Societat

​ENTREVISTA

«D'aquí a vint o trenta anys aconseguirem que l'Alzheimer sigui una malaltia curable o controlada» Natàlia Pinyol

Intervenció mínimament invasiva

La tècnica és mínimament invasiva i es realitza amb microscopi quirúrgic i sutures de molt petit diàmetre, habitualment en règim de cirurgia ambulatòria o amb estades hospitalàries curtes. L'operació s’utilitza de manera consolidada en el tractament del limfedema -especialment el secundari a cirurgies oncològiques o radioteràpia- amb l’objectiu de reduir l’acumulació de líquid limfàtic, millorar-ne els símptomes i prevenir complicacions associades. El Germans Trias i Pujol té una experiència extensa en procediments quirúrgics d’aquest tipus.

La hipòtesi de l’estudi és que la millora del drenatge limfàtic pot contribuir a reduir l’acumulació de proteïnes neurotòxiques, com la beta-amiloide (Aβ) i la proteïna tau, associades al deteriorament cognitiu de la malaltia d’Alzheimer. Per a Pau Pastor, neuròleg de la Unitat de Malalties Neurodegeneratives i Trastorns del Moviment de l'hospital, la investigació s’està fent en un moment de canvi en l’abordatge de l’Alzheimer. Pastor ha afirmat que el diagnòstic precoç actual "obre la porta a intervenir abans que la neurodegeneració avanci".

El paper del sistema limfàtic cerebral

La malaltia d’Alzheimer es caracteritza per la pèrdua progressiva de funcions cognitives (memòria, orientació i llenguatge) i per l’acumulació de proteïnes al cervell. Tot i que els mecanismes exactes no estan completament definits, la recerca recent ha evidenciat la importància dels sistemes de drenatge cerebral.

El descobriment dels vasos limfàtics meningis ha permès d'entendre millor com el cervell elimina els seus residus. En aquest sentit, diversos estudis preclínics han demostrat que la disfunció d’aquest sistema pot afavorir l’acumulació de proteïnes i contribuir al deteriorament cognitiu. Per això, per Candela Calle, gerent de la Regió Sanitària Metropolitana Nord, aquesta nova via pot ser "un pas endavant per millorar els símptomes de l'Alzheimer".

Societat

Can Ruti i Vall d'Hebron, centres estatals de referència per tractar amb cirurgia els trastorns del moviment

Avaluar-ne la seguretat

En aquesta fase inicial, l’objectiu principal de l’estudi ALCEA és avaluar la seguretat del procediment, més que no pas demostrar-ne l’eficàcia clínica. Tant Carmen Higueras com Pau Pastor han afirmat que "estem molt lluny de parlar d’una cura per a l'Alzheimer”, però han defensat la necessitat d’explorar noves vies davant d’una malaltia que afecta més de 50 milions de persones al món i que continuarà creixent en els propers anys. 

Pastor ha explicat que “l’Alzheimer afecta tot el cervell i avui encara no tenim cap eina que permeti aturar-ne la progressió”. Per al neuròleg, la clau serà veure si aquesta intervenció de l'hospital Germans Trias i Pujol realment es tradueix a evitar o reduir la progressió de la malaltia. En aquesta línia, cal disposar d’estudis clínics ben dissenyats que permetin determinar el paper real d’aquesta tècnica en el tractament de l’Alzheimer.

Aquest projecte s’emmarca en l’impuls de la recerca i la innovació com a eines fonamentals per millorar l’atenció sanitària i avançar en noves opcions terapèutiques. Hi ha la voluntat de contribuir a generar coneixement i a transformar la pràctica clínica, així com de projectar l’activitat científica cap a la ciutadania i la comunitat mèdica.

Avui, el pagament en línia per a escoles s’ha convertit en una solució clau per modernitzar l’administració educativa, millorar l’experiència de les famílies i optimitzar la feina dels equips directius.

Què és un sistema de pagament en línia per a escoles?

El pagament en línia per a escoles és una solució digital que permet als centres educatius gestionar el cobrament de matrícules, quotes mensuals, activitats extraescolars i altres serveis de manera automatitzada i segura a través de plataformes digitals.

En lloc de dependre de transferències manuals o de pagaments presencials, les famílies poden efectuar els seus pagaments des de qualsevol dispositiu, en qualsevol moment i amb total comoditat. Aquests sistemes acostumen a integrar-se dins de plataformes educatives més àmplies, fet que permet connectar la gestió financera amb l’administració acadèmica i la comunicació amb les famílies.

En essència, es tracta d’una eina que centralitza processos i redueix la càrrega administrativa, i això permet que els centres educatius se centrin en allò que és realment important: l’educació.

Problemes de la gestió tradicional dels pagaments escolars

Tot i que moltes escoles encara utilitzen mètodes tradicionals, aquests presenten limitacions importants que afecten tant la gestió interna com l’experiència de les famílies.

Errors administratius freqüents

Un dels principals problemes dels sistemes manuals és l’aparició d’errors humans. Des de pagaments mal registrats fins a confusions en els conceptes facturats, la manca d’automatització pot generar inconsistències que consumeixen temps per corregir-les.

Retards en els cobraments

Quan els pagaments depenen de transferències o processos manuals, els retards són inevitables. Això afecta directament el flux de caixa del centre educatiu i complica la planificació financera.

Manca de traçabilitat

Sense eines digitals, és difícil portar un control clar i actualitzat de qui ha pagat, qui té deutes pendents i quins conceptes estan associats a cada transacció.

Experiència limitada per a les famílies

Les famílies també en pateixen les conseqüències: processos poc clars, recordatoris tardans i múltiples canals de pagament que generen confusió. Això impacta negativament en la percepció del centre educatiu.

Beneficis del pagament en línia per a escoles

La implementació del pagament en línia per a escoles no només resol aquests problemes, sinó que obre la porta a una gestió molt més eficient i moderna.

Automatització dels processos administratius

Un dels beneficis més importants és l’automatització. Els cobraments es gestionen de manera automàtica, reduint les tasques repetitives i minimitzant els errors. Això allibera temps al personal administratiu, que pot centrar-se en tasques de més valor.

Més control financer

Amb sistemes digitals, els centres educatius poden accedir a informació financera en temps real. Això facilita la presa de decisions i millora la planificació pressupostària.

Millor comunicació amb les famílies

Les plataformes digitals no només permeten cobrar, sinó també comunicar. Els recordatoris automàtics, les notificacions de pagaments i els estats de compte clars milloren la relació entre el centre i les famílies.

Accés des de qualsevol dispositiu

Un altre aspecte clau és l’accessibilitat. Les famílies poden fer els pagaments des del mòbil, la tauleta o l’ordinador, sense necessitat de desplaçaments ni tràmits complicats.

Seguretat en les transaccions

Els sistemes de pagament en línia utilitzen protocols de seguretat avançats que garanteixen la protecció de les dades financeres, aportant tranquil·litat tant als centres educatius com a les famílies.

La digitalització com a motor de canvi en l’educació

L’adopció del pagament en línia per a escoles no és un fet aïllat, sinó que forma part d’una evolució més àmplia: la digitalització dels centres educatius.

Cada vegada més centres incorporen eines tecnològiques per gestionar no només els pagaments, sinó també la comunicació interna, la gestió acadèmica i la relació amb les famílies.

Aquesta evolució permet centralitzar tota la informació en un únic entorn, fet que millora l’eficiència i redueix la fragmentació dels processos. A més, facilita l’accés a dades en temps real, un aspecte essencial per a la presa de decisions estratègiques.

En aquest context, la tecnologia deixa de ser un complement per esdevenir una peça fonamental del funcionament dels centres educatius.

Esemtia com a solució integral per a centres educatius

Dins d’aquest procés d’evolució digital, plataformes com Esemtia han desenvolupat solucions dissenyades específicament per a centres educatius que busquen modernitzar la seva gestió.

La seva proposta no es limita únicament al pagament en línia per a escoles, sinó que ofereix una plataforma integral que connecta l’administració, la comunicació i la gestió acadèmica en un mateix entorn.

Entre les seves funcionalitats destaquen:

• Gestió de la facturació escolar i dels cobraments automatitzats.
• Comunicació directa entre l’escola i les famílies.
• Accés a la informació acadèmica en temps real.
• Eines de gestió administrativa centralitzada.
• Aplicacions mòbils per a famílies i docents.

Aquesta integració permet que els centres redueixin la càrrega operativa i millorin l’experiència global de tots els usuaris.

A més, a través de les seves diferents solucions educatives, és possible adaptar la plataforma a les necessitats específiques de cada etapa formativa. Descobriu les solucions per etapes educatives.

Aquesta flexibilitat és especialment útil per a institucions que gestionen diferents nivells educatius dins d’un mateix sistema.

Beneficis d’una plataforma educativa integrada

Quan el pagament en línia per a escoles s’integra dins d’una plataforma educativa més àmplia, els beneficis es multipliquen:

• Reducció de tasques administratives duplicades.
• Més coherència entre les dades acadèmiques i financeres.
• Millor seguiment de l’alumnat i dels seus pagaments.
• Comunicació més fluida entre tots els actors del centre.
• Estalvi significatiu de temps i recursos.

Aquest tipus de solucions no només optimitzen els processos, sinó que també contribueixen a millorar la qualitat del servei educatiu.

Preguntes freqüents sobre el pagament en línia per a escoles

És segur implementar pagaments en línia als centres educatius?

Sí. Les plataformes modernes utilitzen sistemes de xifratge i protocols de seguretat que protegeixen tota la informació financera, garantint transaccions segures.

Quins avantatges té per a les famílies?

Principalment, comoditat, rapidesa i transparència. Poden consultar, pagar i gestionar els seus rebuts des de qualsevol lloc i sense complicacions.

Es pot integrar amb altres eines educatives?

Sí. Moltes solucions permeten la integració amb sistemes de gestió acadèmica i administrativa, creant un ecosistema digital complet.

Realment redueix la càrrega administrativa?

Sí. L’automatització dels processos redueix significativament el temps dedicat a tasques repetitives, com ara la conciliació de pagaments o el seguiment dels imports pendents.

Cap a una educació més eficient i connectada

El pagament en línia per a escoles no és només una tendència tecnològica, sinó una necessitat real en un entorn educatiu cada vegada més exigent. La digitalització permet als centres ser més eficients, transparents i propers a les famílies.

Adoptar aquest tipus de solucions significa fer un pas cap a una gestió més moderna, en què l’administració deixa de ser una càrrega per convertir-se en un procés optimitzat i automatitzat.

Plataformes com Esemtia demostren que és possible integrar la gestió acadèmica, administrativa i financera en un únic entorn, millorant l’experiència de tota la comunitat educativa.

En un context en què l’eficiència i la comunicació són clau, digitalitzar els pagaments escolars no és només una millora operativa: és una decisió estratègica per al futur de l’educació.

El primer vídeo que Estrella Damm ha publicat a les xarxes socials mostra diverses personalitats del món del cinema, la música, l'esport i l'ecosistema digital. De fet, costa determinar si els crèdits són més impressionants pel nombre de personalitats o per la seva rellevància, la qual cosa fa pensar que l'anunci no deixarà ningú indiferent.

La llista és llarga i inclou noms com Oriol Pla, Mireia Oriol, Álvaro Cervantes, Paula Malia, Laia Costa, pel que fa als actors. Els cantants que hi apareixen són Mushkaa, Rels B i Santi Balmes; mentre que també hi ha tres futbolistes catalans: Clàudia Pina, Eric Garcia i Marc Cucurella. Jordi Roca és el representant de la gastronomia i Lily Rowland, Nil Ojeda, Jessica Goicoechea, Àngela Mármol, els del món influencer.

Què tindran entre mans per dir que no a unes birres?

11/06/26 a les 17h #Mediterràniament pic.twitter.com/hVs4EfbgkN

— Estrella Damm Cat (@EstrellaDammCat) June 7, 2026

L'estiu dels 150 anys d'Estrella Damm

Aquest 2026, Estrella Damm està celebrant els 150 anys amb diversos actes repartits per tot el calendari. Des que el mestre cerveser August Kuentzmann Damm va fundar la companyia a Barcelona l'any 1876, la cervesa del llaç vermell ha crescut en paral·lel a la història contemporània de Catalunya gràcies, en part, a les icòniques campanyes d'estiu i al suport a la cultura i l'esport. 

"El mateix de sempre", l'últim anunci de l'estiu d'Estrella Damm

Un grup d'amics que cada any fan les mateixes vacances i que desitgen que res canviï. Aquesta era la idea base de l'anunci d'Estrella Damm de l'estiu del 2025. Amb l'eslògan "El mateix de sempre", l'espot dirigit per Nicolás Méndez amb la idea original d'Oriol Villar i produït per Arnau Vallvé és una defensa d'allò conegut, les tradicions personals, els amics de tota la vida i el gaudi de les petites coses.

Els amics, encarnats pels actors Quim Ávila, Pol Hermoso, Ariadna Llobet, Blanca Parés i Albert Salazar, planegen el viatge de l'estiu. Cada any lloguen la mateixa casa d'un poble de platja i fan les mateixes activitats, i discuteixen si enguany han de continuar igual o fer alguna cosa diferent. Això porta a rememorar les anècdotes i vivències al poble i els permet arribar a la conclusió que no volen cap altra cosa, tot i les imperfeccions i frustracions, desamors i temors existents. 

-“La pluralitat política no hauria de generar la desqualificació permanent de l’adversari. En una convivència madura, el conflicte pot convertir-se en un camí cap a la pau”.

-"Preocupa que, en diversos llocs del món, i també a Europa, torni a presentar-se el rearmament com una resposta quasi inevitable davant la fragilitat de l'escenari internacional".

-“Tota guerra és una dolorosa derrota de la capacitat de negociar i d’aquella consciència comuna de la humanitat que reconeix vincles de justícia entre les nacions”. 

-“La veritable seguretat prové de la justícia i el dret internacional, posant la vida dels pobles per damunt dels interessos que es beneficien de les guerres”.

-”Allí on una persona és discriminada pel seu origen nacional, ètnic, religiós o lingüístic, o per la seva condició econòmica o social, es vulnera greument el principi universal de la igual dignitat de tots els éssers humans”.  

-”La situació dels migrants i refugiats exigeix una resposta que miri a les persones, afronti les causes que les obligue a marxar i vagi més enllà de la mera gestió de fluxos. D’aquí neix una doble exigència de justícia social: oferir vies segures i legals, una acollida respectuosa i possibilitats reals d’integració; o promoure, al mateix temps, el dret romandre en la pròpia terra”. 

-”Les noves tecnologies i la IA exigeixen una vigilància ètica rigorosa perquè les decisions sobre la vida i la mort mai siguin descarregades sobre automatismes ni sostretes a la responsabilitat de la persona humana”. 

-"Es pot considerar plenament justa una societat que deixa a l'ombra el nen encara no nascut, el vell o el malalt? La vida humana no és una qüestió parcial o confessional. És una meta de la civilització". 

-”S’ha de respectar sempre el dret primari i inalienable dels pares a elegir el tipus d’educació i de formació que reben els seus fills, en coherència amb les seves pròpies conviccions morals, culturals i  religioses”.  

-“La fe no pretén imposar-se a través de privilegis ni coercions; no obstant, tampoc pot ser relegada al silenci com si fos irrellevant per a la vida pública”.

• Tota la informació a l'especial el papa Lleó XIV a Catalunya

Política

Viatge pastoral... i polític? Els cinc focus de la visita de Lleó XIV Bernat Surroca Albet

Els fets van tenir lloc la matinada del 25 de setembre, quan centenars de persones van causar aldarulls a l'avinguda Maria Cristina i la plaça Espanya, després d'un 'macrobotellot' per la festa major de la capital catalana. Al lloc hi havia unes 20.000 persones. Hi va haver baralles, agressions i aldarulls, amb armes blanques, objectes contundents i ampolles de vidre. Es van causar danys al mobiliari urbà i el Palau de Congressos de la Fira de Barcelona, i es van cremar motocicletes i contenidors. A més, alguns assistents van atacar la comissaria dels Mossos d'Esquadra de la plaça Espanya, així com agents i vehicles policials.

Cap a les 6.45 del matí, el jove va llençar una ampolla de vidre cap a un vehicle policial que protegia un camió de bombers que apagava focs a la zona. L'objecte va ser interceptat per uns agents. Quan anava a ser detingut, va fer diversos moviments bruscos amb les cames, cosa que va causar una petita lesió al genoll d'un agent, una erosió que va trigar una setmana a curar-se, però no li va impedir treballar.

Societat

La infracció de trànsit que comporta 17 multes dels Mossos cada dia: ho fan molts conductors

El jove ha acceptat la pena

En el judici que havia de celebrar-se aquest dilluns a l'Audiència de Barcelona, la Fiscalia, la Generalitat i la defensa han acceptat una rebaixa de la pena i la suspensió de l'ingrés a la presó, ja que, inicialment, la Fiscalia demanava 3.000 euros de multa i una pena de tres anys de presó. No obstant això, el jove, de nacionalitat estrangera però permís de residència, té antecedents penals i una condemna també suspesa d'un jutjat de Mataró, cosa que podria revocar-se.

La trobada s'ha fet amb integrants dels plans Priva i Repara, impulsats per l'Església per a l'atenció de víctimes, que han estat acompanyats per personal eclesial. Durant la reunió, els participants han compartit les seves experiències personals i han plantejat propostes per "fer més eficaç la resposta de l'Església".

Per contra, també aquest dilluns, el primer denunciant d'abusos sexuals a l'Abadia de Montserrat, Miguel Hurtado, ha acusat el govern espanyol de posar la llei d'imprescriptibilitat "al calaix" per no "molestar" Lleó XIV durant la seva estada. Així ho ha reclamat davant la Nunciatura Apostòlica a Madrid, on el president de l'executiu, Pedro Sánchez, s'ha reunit amb el Papa, abans d'anar al Congrés dels Diputats. El Papa, però, sí que s'ha pronunciat sobre aquests fets.

En un discurs davant la plenària de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), el pontífex ha avisat que “tota persona ferida ha de poder trobar una escolta sincera, acollida, protecció i camins reals de guariment” per part del clergat, en el qual també ha demanat als bisbes espanyols que es respongui als casos d’abusos sexuals comesos al si de l’Església amb “escolta, veritat, justícia i reparació”. Lleó XIV ha llançat aquest missatge sobre els casos de pederàstia hores abans de la reunió privada que mantindrà aquesta tarda amb víctimes.

El Papa ha apostat per encarar aquests casos, que ha definit com una “plaga”, amb “un compromís cada vegada més decidit amb la prevenció i la cultura de la cura”. El missatge sobre els abusos davant la CEE és el primer que el Papa fa sobre aquest tema d’ençà de la seva arribada a Espanya. Tot i això, durant el vol que el va portar fins a Madrid ja va admetre que els abusos i la pederàstia suposen “una llaga encara oberta” a l’Església i va prometre continuar treballant per combatre’ls. 

Societat

Totes les afectacions per la visita del Papa a Barcelona: carrers tallats i alteracions al transport públic Natàlia Pinyol

Els afectats demanen reconeixement i justícia

En declaracions a l'Agència Catalana de Notícies (ACN), el també fundador de Reparación Integral Ya ha explicat que ha enviat una carta als partits de la cambra baixa perquè reclamin la compareixença del ministre de la Presidència, Félix Bolaños: "Esperem que els partits catalans que van aprovar la llei al Parlament de Catalunya la defensin amb ungles i dents a Madrid", ha afegit Hurtado. "Que ens expliqui si definitivament se la volen carregar, i sobretot, si han arribat a un acord secret entre l'Església i l'Estat perquè aquesta llei no vegi la llum", ha afegit l'afectat. 

Segons afirma, després d'enviar la missiva a totes les formacions amb representació al Congrés, Hurtado ja ha rebut resposta d'alguns grups parlamentaris, entre els quals n'hi ha de catalans, malgrat que no ha especificat quins grups han respost. Així i tot, també apunta que la carta es va enviar divendres, motiu pel qual encara vol donar temps a les diferents formacions a respondre: "Volem donar temps als partits per estudiar-se la informació", ha justificat. Així mateix, ha aspirat que la majoria de partits catalans demanin la compareixença de Bolaños. "Esperem que els partits catalans que van aprovar la llei al Parlament de Catalunya la defensin amb ungles i dents a Madrid", ha avisat. També ha reivindicat que "la llei s'ha d'adaptar a la víctima i o la víctima a la llei".

• Tota la informació a l'especial el papa Lleó XIV a Catalunya

Política

Viatge pastoral... i polític? Els cinc focus de la visita de Lleó XIV Bernat Surroca Albet

A més, defensa que els mestres ara s'han trobat un executiu que té la voluntat d'arribar a acords i de posar recursos: "Entenc que hi hagi gent emprenyada, sabem com és de difícil estar en una aula en segons quins centres, però s'han trobat un govern que els allarga la mà", ha insistit. D'altra banda, el titular de la cartera de Presidència ha defensat que l'escola inclusiva és un "bon model" però que s'han de veure les "limitacions". En aquest sentit, ha posat sobre la taula que cal obrir noves places d'educació especial. "Malgrat els problemes de fons que reconec com l'augment de la complexitat i la burocràcia, hem de ser justos. Aquest Govern no s'ha posat d'esquena i té la voluntat de seguir dialogant", ha afegit el conseller.

De cara a les noves mobilitzacions dels sindicats en vaga, el conseller de la Presidència ha confiat que el dret a vaga es faci compatible no només amb la visita del Papa sinó també amb els estudiants que s'han de desplaçar per fer els exàmens de la selectivitat. Amb tot, Dalmau ha llançat un missatge "de confiança" amb la voluntat de "desinflamar el conflicte" i "no posar més llenya al foc". En aquest sentit, ha demanat als sindicats en vaga que no es perjudiqui els alumnes "ni al final de curs ni en l'arrencada del curs que ve".

Societat

Manifestació dels docents a l'hora que el Papa aterrarà a Barcelona Pau Espí Solé

Els docents rebran el Papa

L'USTEC, la CGT, la CNT, COS i la Intersindical, els sindicats restants en vaga, ja han mogut peça i, després de reunir-se aquest passat dissabte, han decidit no convocar més dies de vaga, tret de la ja acordada "Papavaga" del 9 de juny, que coincidirà amb el primer dia de la visita del papa i amb l'inici de les proves de la selectivitat. L'USTEC avisa que les accions de la vaga començaran a partir de les 9 hores per "facilitar que l'alumnat arribi als exàmens" i la manifestació s'iniciarà a les onze del matí a Plaça Espanya. La secretària general de CGT Ensenyament, Laura Gené, explica que es preveu "un seguiment alt" de la protesta.

De moment, aquesta és l'única jornada de vaga prevista en la recta final de curs. Així i tot, han convocat una manifestació a Barcelona per al diumenge 14 de juny sota el lema "Aturem l'emergència social i educativa". Els docents proposen que se sumin a la protesta entitats de defensa de la llengua i pel dret a l'habitatge, per aconseguir així un ampli suport social. En aquest sentit, des de la CGT reivindiquen que la manifestació, que arrencarà a les 11:30 hores des dels Jardinets de Gràcia, ha de servir per "exigir al PSC un canvi estructural del sistema educatiu", i insten a les famílies a sumar-se a la protesta. 

El pontífex ha proclamat que el món travessa una profunda crisi espiritual i cultural. Ha defensat el bé comú i la pau com a valor essencial en les relacions internacionals. “Tota guerra és una dolorosa derrota de la capacitat de negociar”, ha dit, assenyalant que les armes “poden generar un silenci temporal, però mai edifiquen una autèntica pau”. El Papa ha mostrat la preocupació per l’aposta d’Europa pel rearmament: "Preocupa que, en diversos llocs del món, i també a Europa, torni a presentar-se el rearmament com una resposta quasi inevitable davant la fragilitat de l'escenari internacional". 

El tema de la pau ha estat nuclear en tot el discurs pontifici, escoltat tothora en silenci respectuós per tots els parlamentaris presents. “La veritable seguretat prové de la justícia i el dret internacional, posant la vida dels pobles per damunt dels interessos que es beneficien de les guerres”, ha assenyalat el cap de l'Església catòlica. 

Acollir l'immigrant sense discriminar "per origen nacional"

Ha entrat a fons en el tema de la immigració i l’acollida, refermant una política que vagi més enllà de la simple gestió de fluxos, defensant “una acollida respectuosa i oportunitats reals d’integració” a la societat d’acollida, treballant contra les causes que provoquen l’emigració, i rebutjant la prioritat nacional en política migratòria. Ha estat quan ha dit que discriminar per "origen nacional, ètnic, religiós o lingüístic, o per la seva condició econòmica o social" vulnera "greument" el "principi universal de la igual dignitat de tots els éssers humans". Ha propugnat també una gestió “coordinada” de les fronteres per part dels estats.

Societat

«Abandoneu la narrativa de la polarització»: qui és aquest Papa que ens ve a veure Pep Martí i Vallverdú

Lleó XIV ha fet una defensa explícita de la “vida humana”, referint-se al “nen encara no nascut, el vell, el malalt”. Segurament aquesta referència a l'avortament ha estat el passatge del seu discurs més distant amb la política del govern de Pedro Sánchez. Ha esmentat explícitament la defensa de la vida “des de la concepció” i la família com a sosté espiritual: “És la primera escola d’humanitat, on s’aprèn la gramàtica essencial de la convivència”.

El pontífex ha dit expressament: "Es pot considerar plenament justa una societat que deixa a l'ombra el nen encara no nascut?". En un altre passatge, ha afegit que "la vida humana no és una qüestió parcial o confessional. És una meta de la civilització". També ha fet una defensa nítida al “dret dels pares a elegir l’escola que volen per als seus fills”. 

“L’Església camina acompanyant la humanitat”, ha assenyalat Lleó XIV, que ha afirmat que reconeix l’autonomia de les institucions polítiques, refermant que al Congrés les diferències “s’escolten i s’ordenen”, i que tota activitat legislativa respon finalment a la pregunta de quina concepció de l’home es té. S’ha referit al llegat de la cultura hispànica, des del Quixot que va parlar de la llibertat com a valor suprem a la figura de Santa Teresa, passant per l’escola de Salamanca.

El pontífex, al referir-se al segle XVI, ha admès que “no sempre l’Església va estar a l’alçada”, però ha destacat el paper de jesuïtes i dominics en la defensa de la dignitat humana i el sentit d’una autoritat sotmesa a la responsabilitat. Ha afirmat que forma part del llegat espanyol la combinació de l’acció històrica i la lucidesa de la raó moral. També ha esmentat l’impacte de les transformacions tecnològiques i, com va escriure en la seva primera encíclica, ha assegurat que “la tecnologia no és neutra”. El Papa ha convidat al discerniment sobre com afecta la IA a la persona.     

Al final del discurs, el Papa ha fet una defensa encesa de l'espai religió a la societat, quan ha exclaamt que "la fe no pretén imposar-se a través de privilegis ni coercions; no obstant, tampoc pot ser relegada al silenci com si fos irrellevant per a la vida pública. En aquest context, el sigil sagramental de la confessió revesteix una importància especial per a l'Església".  

L’expectació era màxima sobre el que diria davant els parlamentaris i la classe política espanyola. Hi havia moltes incògnites sobre si faria alguna referència a la corrupció, com esperaven elss ectors conservadors, si incidiria en la polarització -contra la qual ja va advertir només aterrar a Espanya- o si aprofundiria en algun dels grans temes socials que el neguitegen, com l’acollida als immigrants. 

Lleó XIV venia del seu encontre amb Pedro Sánchez, que s’ha fet a la nunciatura. Així que surti del Congrés, es dirigirà cap a la seu de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), un altre punt rellevant de la seva agenda, ja que s’espera que enviï algun missatge als bisbes espanyols.

• Tota la informació a l'especial el papa Lleó XIV a Catalunya

Política

Viatge pastoral... i polític? Els cinc focus de la visita de Lleó XIV Bernat Surroca Albet

Tot i això, poques vegades som conscients del tipus d'informació a què accedeixen ni quan ho fan ni perquè, però hi ha una manera molt senzilla i oberta a tothom de saber si, per exemple, la policia ha consultat les teves dades o si l'Agència Tributària ha necessitat les teves dades per algun motiu. Així ho explica José Alberto Cruz, treballador de l'administració pública i creador de contingut a xarxes sobre tràmits administratius, al seu vídeo d'Instagram on explica com descobrir-ho pas a pas.

1. Entra a "La meva Carpeta Ciutadana"

Per descobrir quins organismes han accedit a les teves dades personals i quan i per què ho han fet, primer has d'entrar en el web o en l'aplicació mòbil "La meva Carpeta Ciutadana". És una plataforma digital oficial del govern espanyol que permet consultar, des d'un únic lloc, bona part de la informació i els tràmits que les diferents administracions públiques tenen sobre tu. Has d'accedir mitjançant Cl@ve, certificat electrònic o DNI electrònic.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de José Alberto Cruz (@josealbertoxruz)

2. Fes clic a "la meva carpeta"

Tant dins del web com de l'aplicació trobaràs un apartat titulat: "la meva carpeta". A l'aplicació mòbil l'opció apareix a sota entre l'opció de "calendari" i "serveis"; i al web apareix a la part de dalt, sota el logo del govern d'Espanya. Una vegada dins, has de fer clic en "Transparència", que trobaràs fàcilment en una columna a l'esquerra en el web i en un bloc a la dreta a l'app.

3. Selecciona "intercanvis entre administracions"

Una vegada hagis entrat en l'apartat de "Transparència" tindràs l'opció de fer clic en "els meus intercanvis entre administracions" a l'aplicació mòbil. Al web, una vegada entres en aquest apartat et dirigeix directament a un cercador en què pots filtrar per dates, que ja és el següent i últim pas.

Economia

Pensió mínima de jubilació: quant és i com saber si tens dret a complements

4. Filtra per dates i administracions

En l'app, després d'accedir a l'apartat "els meus intercanvis entre administracions" podràs triar l'opció "entre organismes" o "des de la meva carpeta ciutadana". Pressiona el primer i t'apareixerà un filtre per data i servei. Tria la data o el període de temps que vulguis investigar i, si vols saber sobre ai una organització o administració concreta ha accedit a les teves dades, també pots triar-ho amb el filtre "per servei". 

Amb el web, quan fas clic en "els meus intercanvis entre administracions" apareix directament el filtre per data i servei perquè puguis triar. Només s'ha de seguir el mateix procediment: triar la data i el servei concret o, en cas de voler accedir a totes les administracions, no selecciones cap.

5. Llistat d'administracions que t'han investigat

Una vegada tries el filtre, apareix un llistat ordenat per data amb els diferents organismes, siguin estatals o municipals, tant la policia com la DGT, l'Agència Tributària o les universitats, que han accedit a les teves dades personals i quin ha sigut el motiu. De fet, si ho necessites, pots descarregar un justificant en PDF en què es mostra quan han consultat les teves dades, l'organisme i el motiu.

Societat

Els canvis de la DGT en la renovació del permís de conduir que afecten els majors de 65 anys

Segons les primeres informacions, l'home ha quedat greument ferit després de rebre diversos impactes de bala i, abans de l'arribada dels serveis d'emergència, alguns veïns han intentat reanimar-lo sense èxit. Fins al lloc dels fets s'hi han desplaçat efectius dels Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Urbana i els serveis sanitaris i, malgrat els esforços per salvar-li la vida, la víctima ha acabat morint aproximadament una hora després del tiroteig.

El carrer Mineria ja va ser escenari d'un altre tiroteig mortal el passat 16 de maig, però fonts policials han desvinculat, per ara, els dos assassinats. Els Mossos d'Esquadra han obert una investigació per identificar l'autor dels trets i aclarir les circumstàncies del crim.

Esports

Tiroteig amb nou ferits a pocs quilòmetres del centre d'operacions d'Anglaterra al Mundial

[Si vols rebre El Despertador cada dia al teu correu i sense publicitat, fes-te gratuïtament soci de Nació i subscriu-te al butlletí]

A diferència de Benet XVI, un sant pare amb una agenda conservadora i que va arriscar poc políticament, Lleó XIV transita, per ara i sense tanta vehemència, pel camí marcat pel papa Francesc. Així, es beneficia del corrent de simpatia que, cap a les idees que ha propagat el Vaticà en els darrers temps, va provocar l'anterior Papa també entre els sectors més secularitzats.

Davant les guerres, les desigualtats, l'individualisme i l'ultraconservadorisme que vol transitar dels marges al cor de l'Església catòlica -també passa a l'Islam, el judaisme o l'evangelisme-, el Vaticà ha optat per una posició moderada. I això, ara i aquí, és tenir una posició més progressista i tenir-se-les amb Donald Trump com ja ha fet. Per això el Papa, a més de reivindicar la fe i la religiositat, ha aterrat a Espanya amb crides contra una confrontació amb la qual té més a veure la dreta ansiosa de recuperar el poder que l'esquerra i avisant els seus que ningú "pot agenollar-se davant de Déu mentre menysprea el germà". Tothom escolta el que vol i ho interpreta com vol, però l'extrema dreta no pot estar complaguda.

Avui Lleó XIV serà el primer Papa que adreci un discurs al Congrés, on només el boicotejaran Podem i el BNG. Ho farà en la doble condició de Sant Pare i de cap d'Estat. El darrer a fer-ho va ser l'ucraïnès Volodímir Zelenski el 2022 per instar al compromís espanyol i europeu després de la invasió del seu país per part de Rússia. S'espera que no defugi grans assumptes com ara les guerres o el debat migratori, però entre línies pot deixar anar algun missatge de preocupació per la corrupció i la creixent crispació política espanyola que amenaça de convertir en inservible la legislatura.

És possible que el Papa faci, en el to i en el fons, discursos lleument diferenciats a Madrid i a Catalunya, on visitarà Barcelona, Montserrat i Brians. El Vaticà sap que són realitats polítiques diferenciades encara que alguns dels seus delegats, com ara l'arquebisbe Omella, facin veure que no i siguin poc sensibles a temes que al nostre país ho són molt, com ara la llengua. Ha estat a punt de posar en risc la bona rebuda a Lleó XIV a més de passar-se pel clatell la carta pastoral Arrels Cristianes de Catalunya, que deixa clar que el català és la "llengua pròpia" del país i que hauria de vincular tots els bisbes. L'entrevista a Dolors Fernàndez, de Justícia i Pau, és eloqüent. 

Explicava Miquel Urmeneta en aquesta informació que els estudis demoscòpics demostren que, malgrat el descens de la pràctica religiosa a Catalunya, la societat té predisposició a escoltar discursos com els de Lleó XIV si sintonitzen amb els interessos i la sensibilitat majoritària. Veurem que dona de si aquests dies el seu pas i fins a quin punt l'Església està disposada a implicar-se, malgrat els seus errors, pecats i mancances històriques, en ser un agent de concòrdia, convivència, respecte a la diversitat, i lluita contra les injustícies que provoquen les desigualtats creixents.

Avui no et perdis

• «Abandoneu la narrativa de la polarització»: qui és aquest Papa que ens ve a veure; per Pep Martí.
• De la mà de l’Opus i polèmic amb Benet XVI: així és l’home clau del viatge del Papa; per Pep Martí.
• Barcelona exposa per primera vegada els límits de Carles Puigdemont; per Oriol March.
• Del pols de Rufián a fer complir Sánchez: cinc carpetes calentes d'ERC a Madrid; per Lluís Girona.
• Un fons d'inversió d'Abu Dhabi, l'última peça empresarial del conflicte als blocs Papallona i Sant Agustí; per David Cobo.

El passadís

Personalitats com Pep Guardiola, Joan Laporta, Pedro Sánchez o Salvador Illa han estat vistes aquest cap de setmana a la zona VIP del festival Primavera Sound de Barcelona, el més massiu dels que se celebren a la ciutat tot i que els preus per al públic general són cada cop més privatius com explica Guillem Maneja. Van poder escoltar grups com The Cure, Kneecap o Gorillaz. Dissabte, Sánchez va aparèixer per sorpresa amb la seva esposa, Begoña Gómez, i amb el matrimoni Illa després d'haver rebut al matí a Lleó XIV a Barajas. Al Motel Primavera van coincidir amb l'exentrenador del Barça, que anava acompanyat de la seva exdona Cristina Serra, els periodistes Ricard Ustrell i Jordi Basté, el líder de Pimec Antoni Cañete o el president del grup d'ERC al Parlament Josep Maria Jové, entre altres. A aquest últim li agrada molt la música heavy i al Primavera no se n'escolta gaire, però sí que va aprofitar, segons m'expliquen, per parlar distesament amb Sánchez i Illa, amb qui el seu partit té molts assumptes pendents.

Vist i llegit

Setmana de visita papal, de proves de la selectivitat, vagues de mestres, i també d'inauguració del Mundial als Estats Units, Mèxic i Canadà. Serà el més participat de la història i té molt trellat geopolític. El futbol és política i també és cultura. I això abordava aquest cap de setmana el suplement cultural d'El País. Un Babelia coral amb un text introductori de Ramon Besa repassava la llarga producció que en narrativa, crònica, art, cinema i música ens ha llegat l'esport rei excitant el talent i la creació. Em quedo amb el mític Cuentos de futbol de Jorge Valdano, una lectura plaent, i amb Kubala del gran Joan Manuel Serrat, una cançó que connecta amb la màgia dels ídols d'infància i les poques alegries d'un país en blanc i negre. Podeu recuperar aquí la tria sencera del diari.   

Pilota a l'olla

Les irregularitats amb el vot per correu van retardar les eleccions del Reial Madrid. Tal vegada hi tingui alguna cosa a veure que feia més de vint anys que no es donava veu als socis i que la democràcia interna al Bernabéu estigui alguna cosa més que rovellada. En tot cas, Florentino Pérez torna a guanyar malgrat que se li han vist les costures i és evident que té oposició entre la massa social. Veurem ara si, amb el polèmic José Mourinho, el club blanc és capaç de reconstruir-se esportivament de forma ràpida i quin és el futur societari del club. Pérez vol vendre'n una part a un inversor extern per saber el valor real que té l'entitat.

[Si vols rebre El Despertador cada dia al teu correu i sense publicitat, fes-te gratuïtament soci de Nació i subscriu-te al butlletí]

Bé. Deixant de banda el fet que part de l’estructura eclesial catalana té un aire colonial que tira d’esquena i que la voluntat d’espanyolitzar a través de l’església (ben viu des del segle XVI!) torna a revifar amb força, potser cal aclarir algunes coses. Primera, si “estamos en España” com ens recordava el ruc que ha estat nomenat com a rector de Sant Agustí no és per voluntat pròpia, sinó perquè ens ho ha imposat a través de la força de les armes i envaint-nos. No un cop, no dos cops, sinó almenys tres vegades (1652, 1714 i 1939). Quatre si comptem l’operatiu para-militar del 2017.

Segon, encara que forméssim part d’Espanya voluntàriament (cosa que no és el cas) tindríem dret a ser catalans i parlar la nostra llengua. El pensament ultra i uniformista en el terreny lingüístic no només és una bestiesa sinó que és contrari a l’exemple de la figura històrica de Jesús que, recordem-ho, parlava arameu, no consta que parlés ni prediqués pas en grec que era la llengua “cosmopolita” de les grans ciutats, ni llatí que era la llengua dels ocupants romans. Imposar-nos el castellà a cop de benedicció amb l’argument d’arribar a més gent no només és un insult a la nostra identitat, sinó també és contrari a la vida que menà el mateix Jesús.

Tercer, aquesta benedicció papal de la Sagrada Família no es fa un dia qualsevol sinó el dia que fa 100 anys de la mort de Gaudí i és doncs un homenatge a la seva figura. Tal com és sabut, Gaudí va estar disposat a anar al calabós abans que canviar de llengua davant la policia espanyola el 1924, va ser multat pel règim de Primo de Rivera per resar en català en veu alta i fins i tot va ser agredit durant les càrregues policials dels Jocs Florals de 1920. El ressentiment de Gaudí contra la dominació castellana de Catalunya és tan evident que negar-lo voreja el terraplanisme i homenatjar Gaudí en castellà és un insult a la seva memòria.

I per acabar, el pontífex té el deure de mostrar respecte cap al nostre poble com ho faria cap a qualsevol poble del món. No som millors que ningú, però tampoc pitjors. A més, desconeixent quina informació té Lleó XIV sobre la nostra llengua, convindria recordar-li que segles abans que els Estats Units, el seu país natal, existís, Catalunya ja era una nació i la literatura catalana era de les capdavanteres d’Europa. Els catalans no som una novetat de quatre eixelebrats moderns, sinó una de les nacions amb arrels cristianes més antigues del món.

Esperem que aquest dimarts i dimecres Lleó XIV parli en català en la major part de les seves intervencions i entengui que no es pot anar pel món guiat per la cúpula eclesial filocolonial de Madrid ni pel ressentiment anticatalà de l’arquebisbe de Barcelona. Seria una pena que en un dia tan assenyalat a més del record d’un mar d’estelades, Lleó XIV s’endugués una xiulada.

L'acte s'emmarca en l'"Any Gaudí" i reivindica la figura i el llegat universal del creador de la Sagrada Família. La commemoració arriba, a més, a les portes d'una setmana destacada per al temple, marcada per la visita del papa Lleó XIV, que beneirà la Torre de Jesús.

Durant l'homenatge també s'han plantejat noves iniciatives per continuar divulgant la figura de Gaudí. Entre les propostes, s'ha reclamat impulsar una festa dedicada a l'arquitecte i fins i tot la producció d'una pel·lícula sobre la seva vida i obra. Amb la nova placa, Barcelona incorpora un nou punt de record dedicat a un dels personatges més universals de la història de la ciutat.

Societat

El Papa visita Catalunya: consulta l'agenda de Lleó XIV al detall Marc Orts i Cussó

El Papa, a la Sagrada Família

Cap al final de la tarda del dimecres 10 de juny, se celebrarà a la Sagrada Família la missa solemne que tancarà la visita del Papa al país. Arribarà al temple en papamòbil pel carrer Rosselló i serà rebut pel rei Felip VI. Després de visitar la tomba d'Antoni Gaudí, coincidint amb el centenari de la seva mort, començarà la litúrgia en català i castellà a les 19.30 hores davant d'uns 8.000 fidels repartits entre l'interior i l'exterior.

L'acte final serà la benedicció de la Torre de Jesucrist, que es farà a les 21:15 hores, i en què Lleó XIV beneirà i inaugurarà, oficialment, la Torre de Jesucrist, la més alta de la basílica. La seva visita acabarà amb un espectacle de llums i focs artificials.

Societat

​PERFIL

De la mà de l’Opus i polèmic amb Benet XVI: així és l’home clau del viatge del Papa Pep Martí i Vallverdú

• Tota la informació a l'especial el papa Lleó XIV a Catalunya

Posteriorment, la baralla s'ha traslladat a la via pública, on tots dos han continuat enfrontant-se fins a la intervenció policial. Com a conseqüència de l'incident, els dos detinguts han resultat ferits i han hagut de ser traslladats a diferents centres hospitalaris per rebre assistència mèdica.

Els Mossos d'Esquadra han obert una investigació per aclarir les circumstàncies dels fets. L'alcalde badaloní del PP, Xavier Garcia Albiol, ha condemnat els fets i ha assegurat que "aquesta gent no té lloc a Badalona". 

Societat

Les grans estacions d'autobusos que Barcelona prepara en ple «boom» del transport per carretera David Cobo

Un conflicte laboral sectorial amb protagonisme dels sindicats acostuma a consistir en un procés orientat a la negociació dins d’un marc determinat i busca alguna modificació. En el cas que ens ocupa podem pensar en un augment salarial, la incorporació de més personal... L’acord acostuma a arribar quan es pot aconseguir un punt on la reivindicació es troba amb la gestió d’allò existent. Però una revolta és una altra cosa. Una revolta és un escenari on la gent mobilitzada considera que lluita per valors i principis que no es poden traduir només en petits canvis, en un augment pressupostari, en modificacions dins del marc existent... En una revolta es busca un canvi estructural que afecti diferents elements que es consideren fonamentals. Per fer-ho calen diners, però no és el més important. Per aconseguir els objectius d’una revolta cal que es produeixi un canvi en les maneres de pensar i fer.  

La preparació del cicle de mobilització actual és una de les claus de la seva dimensió. Les mobilitzacions no tenen a veure només amb els malestars existents; tenen a veure també amb la seva preparació, amb les condicions que les fan possibles, amb les dinàmiques que sorgeixen durant el seu desenvolupament... En aquesta preparació ha estat clau la feina sindical, però ara una part de la mobilització vol anar més enllà del que havien previst la majoria dels sindicats. Una part de la mobilització actual considera que estan guanyant i que són més a prop d’on voldrien ser. Han superat l’acord entre CCOO i UGT amb el govern, la proposta d’incorporar mossos als centres, la infiltració policial, el preacord amb la USTEC i Professorat de Secundària... 

Aquesta mobilització no és només sectorial. Una gran part de la mobilització considera que està carregada de raons que considera justes i que són valors i principis. Porten mesos preparant aquestes mobilitzacions, és clau l’organització en els centres, les assemblees, la fraternitat generada... Consideren que les estan guanyant i volen aconseguir allò que entenen just i necessari no només com a col·lectiu professional, també com a bé comú pel conjunt de la societat. Bona part de les seves reivindicacions no són qüestionades per qui no comparteix les seves posicions, es diu que ara no poden ser, que no són realistes. Això també anima a continuar, pensen que cal fer possible allò que és necessari encara que es presenti com a no realista en aquest moment. Les revoltes volen fer possible allò que hi ha qui considera impossible. En la conversa popular en moltes ocasions s'apel·la a sortir al carrer fins a aconseguir allò que es vol. Hi ha sempre qui pregunta “com és que la gent no es mobilitza?”. Ja sabem que és més fàcil dir-ho que fer-ho. Ara ho estan intentant fer des de la mobilització educativa. 

Fa pocs dies moria el sociòleg francès Edgar Morin (1921-2026). Entre altres de les seves aportacions hi ha analitzar les mobilitzacions del Maig francès de 1968 com una brèche (bretxa, escletxa...), que introduiria canvis en la societat francesa, i no com una revolució, que es resoldria en un canvi de poder. Els canvis socials poden afectar en el poder, però la distinció és important. Aquesta mirada la podem aplicar a processos viscuts també a la nostra societat durant els darrers anys.  Ahir dissabte 6 de juny més de 1.800 persones sortien al carrer per fer una macroenquesta centrada en la idea "Viure ens costa la vida", impulsada per onze sindicats laborals i d’habitatge). Els resultats mostren una gran queixa pel preu de l’habitatge i pel desajustament de salaris i pensions amb la inflació. Les mobilitzacions del 15-M del 2011 no van comportar un gran canvi de poder polític o econòmic, però també van obrir una escletxa per canviar algunes idees. Una d’aquestes idees és la de fer complir el dret a l’habitatge, ha ocupat la centralitat de la nostra societat. I això ajuda a explicar allò viscut durant aquests anys i que avui continua viu. 

Quin serà el futur de les mobilitzacions educatives? Està per veure. Ara mateix no són un conflicte laboral sectorial, tampoc una revolució que disputa el poder polític o econòmic. Semblen estar en camí de ser una revolta que obri una escletxa que impedeix la normalitat existent, que alteri l’ordre per intentar canviar-lo. Més enllà del que arribin a ser, aquesta mirada ens ajuda a entendre el punt on som avui. A partir d’aquí, caldrà veure com les diferents parts volen actuar i què aconsegueixen fer.

Des de primera hora del matí, milers de persones s'han apropat al voltant de la plaça de Cibeles amb previsions de menjar, aigua i gorres per esperar, pacientment, l'arribada del pontífex amb el papamòbil. "Encara que l’hàgim de veure amb una pantalla, el sol segon que passa pel nostre costat és molt especial", ha admès la Carmen, una de les assistents, a l'ACN.

Tampoc la família reial s'ha volgut perdre l'esdeveniment, que ha reunit 1,2 milions de persones, segons l'organització, i 1,1 milions segons el govern espanyol. Els reis han estat acompanyats d'autoritats polítiques com la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, en un acte multitudinari en què el pontífex ha demanat alimentar la fe i la religiositat “per no caure en la temptació de confiar en altres ídols".

Societat

Bany de masses del Papa a Madrid

En un context en què la fe ha trobat un espai en els concerts juvenils i les xarxes, el Papa també ha volgut exigir als catòlics que fugin de la "devoció privada". Segons Lleó XIV, la fe ha de ser un esforç de "pau, justícia i alegria" que ha d'arribar a les famílies, els pobres, els que pateixen i els qui "han perdut l'esperança". Així mateix, ha avisat que Jesús s’apareix “sense il·luminar” ni presentar-se “de manera espectacular”.

Sota un sol de justícia, el pontífex ha asseverat que els catòlics no s'han d'amagar dels "desafiaments de la societat", sinó que s'han de comprometre "personalment" en la construcció del "bé comú".

En el moment de les peticions i intencions dels fidels, s’ha demanat per la pau al món, per la “convivència fraterna de tots els pobles”, per la unitat dels cristians i pels qui pateixen “en cos i esperit” i necessiten ajuda.

"Avui és un dia molt important per tots els catòlics"

Des de les set del matí, joves, famílies, sacerdots religiosos i voluntaris han anat entrant de forma esglaonada als diferents sectors habilitats per seguir l'ofici del Papa a la Cibeles. Alguns ho han fet després de viatjar durant tota la nit en autobús perquè no volien perdre's la primera missa de Lléo XIV a l'Estat.

Societat

El viatge del Papa a l'Estat, pas a pas: els actes a Madrid, Catalunya i les Canàries Marc Orts i Cussó

Una de les assistents, la Carmen, ha explicat que s’ha llevat entre les cinc i quarts de sis del matí per poder arribar a temps a la missa, però que l’espera no se li ha fet llarga perquè s’ha trobat amb companys d’altres congregacions. “Hi ha molt ambient, coneixem gent nova i compartim les experiències que vam viure ahir”, ha apuntat la fidel.

Per la seva banda, la Maria Alejandra ha explicat que li agradaria veure més de prop al pontífex i s’ha mostrat esperançada de tenir millor visibilitat en l’acte previst a l’estadi Santiago Bernabéu aquest dilluns. “Qualsevol persona voldria estar més a prop, però som aquí, que és el que compta. Avui és un dia molt important per tots els catòlics”, ha declarat.

• Tota la informació a l'especial el papa Lleó XIV a Catalunya

Política

Viatge pastoral... i polític? Els cinc focus de la visita de Lleó XIV Bernat Surroca Albet

Per causes que s’estan investigant, hi va haver una col·lisió lateral per fregament entre una motocicleta i un turisme i, a conseqüència d’això, el motorista va morir. Es tracta d'un home de 49 anys i veí de Martorell.

Arran del sinistre, es van activar sis patrulles dels Mossos d’Esquadra, dues dotacions dels Bombers de la Generalitat i quatre unitats del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

Societat

Mor una persona atropellada per un tren de Rodalies a Cerdanyola del Vallès

Segons les dades provisionals del Servei Català de Trànsit, des de principi d’any 54 persones han perdut la vida en accidents a les carreteres catalanes, 23 de les quals eren motoristes i 19 ocupants de turismes, furgonetes o camions. Entre les víctimes mortals també hi ha tres ciclistes, vuit vianants i un per un accident amb tractor.

L'accident va ocórrer la matinada de dissabte i durant el matí els trens de la línia R4 van haver de circular per via única. En el moment de l'inici dels fets, eren quarts de sis del matí i el vagó es trobava a Sant Sadurní d'Anoia. Afortunadament, el pas de trens a aquestes hores és molt reduït i el vehicle no va coincidir amb cap altre tren durant el seu recorregut quilomètric.

Les afectacions de dissabte es van ennegrir amb la mort d'una persona a la nit, després de ser atropellada per un tren de Rodalies a Cerdanyola del Vallès. Segons va informar Renfe, l'atropellament es va produir en un punt de pas no autoritzat. A conseqüència de l'accident, la circulació de les línies R4 i R7 va quedar aturada durant unes hores.

Societat

Mor una persona atropellada per un tren de Rodalies a Cerdanyola del Vallès

Retard al tall de l'R3

A principis de setmana, Adif va informar d'un retard en la finalització de les obres de l'R3. La caiguda d'un mur de la cimentera Lafarge, a l'estació de Montcada Bifurcació, ha provocat que no s'hagi pogut acabar la primera fase del tall de circulació per a les feines de desdoblament en els vuit mesos previstos. El tall de la línia es va iniciar el 7 d'octubre de 2025 i la primera fase dels treballs havia d'acabar al maig.

Fonts d'Adif han informat que el tram tallat entre Montcada i Parets del Vallès, finalment, no es recuperarà fins al 2027 i no han establert data fixa per a la recuperació del servei.

Acaben les obres al Garraf

Aquesta mateixa setmana, també es va anunciar que les obres d’emergència als túnels del Garraf finalitzaran el 8 de juny, una setmana abans del que estava previst. Els treballs d’emergència desenvolupats han comptat amb un pressupost de 3 milions d’euros i, segons el secretari d’Estat de Transports, José Antonio Santanohan, han tingut una “gran complexitat” pel difícil accés als tres punts on calia actuar.

Societat

Les obres d'emergència als túnels del Garraf finalitzaran el 8 de juny

Arran de l'incident, Protecció Civil va activar la prealerta del pla Ferrocat, que es va desactivar cap a les 23.30 hores, alhora que es va restablir la circulació dels combois de les dues línies de Rodalies afectades.

La interrupció també va provocar incidències en altres estacions del recorregut.

Societat

Rodalies incorpora un aliat en la lluita contra els grafitis: el producte que neteja quatre vegades més de pressa Pau Espí Solé