A dins, es qüestionen una per una les mesures del pacte que no compta amb el suport de la majoria sindical del col·lectiu docent. Per exemple, les inversions anunciades es consideren "insuficients" i es fa la pregunta de si l'augment de salaris no és un "relat optimista".

Dimecres, el Departament d'Educació i FP enviava un butlletí a les famílies a través del qual informava de la "implantació progressiva" de les mesures acordades amb CCOO i UGT. USTEC hi reaccionava considerant l'enviament un acte de "propaganda" i acusava el Govern de voler "utilitzar les famílies com a instrument de pressió i manipulació, intentant posar-les contra el personal docent".

Societat

Educació envia un mail a les famílies per treure pit de l'acord amb CCOO i UGT Gerard Mira

Aleshores ja feia una crida als docents i personal d'atenció educativa a posar-se en contacte amb les famílies dels seus centres i fer-los arribar una carta alternativa, "clara i honesta", explicant per què aquest acord no és suficient i per què la mobilització continua sent necessària.

La resposta dels docents

Aquella crida d'Educació ha tingut resposta amb el butlletí que ara envien els docents que, per exemple, subratlla que les noves inversions anunciades pel Departament d'Educació "no resolen el problema estructural", que és, segons afirmen, que el pressupost per al sistema educatiu català "continua lluny del 6% del PIB" que estipula la Llei d'Educació aprovada el 2017 pel Parlament de Catalunya.

Pel que fa a la pujada de sou pactada amb CCOO i UGT, els docents opinen que l'augment del 30% progressiu fins al 2029 del complement específic "no és una millora extraordinària", sinó "una recuperació parcial". A més, no està "blindat" i "depèn que cada any hi hagi pressupost aprovat".

En el cas de les ràtios, davant la reducció de fins a 20 alumnes que inclou l'acord, els docents recorden que la normativa actual continua permetent "fins a 27-28" alumnes a primària i "fins a 32-33" a secundària. A més, la reducció "serà progressiva i no garantida a tots els centres" i es deurà "a una davallada de la natalitat i no pas a una mesura educativa".

El butlletí també qüestiona els pactes assolits en matèria d'educació inclusiva o el pacte per compensar les nocturnitats dels docents en activitats com les colònies. Alhora subratlla que als centres "encara hi ha" manca de personal administratiu, infraestructures "deficients", una càrrega burocràtica "elevada" o "decisions poc participades".

Tot plegat, després que aquesta setmana la consellera d'Educació, Esther Niubó, hagi fet una ronda de contactes amb els diferents sindicats docents contraris al pacte després d'una baixa mèdica de dos mesos, reunions en què ha quedat palesa la distància entre la Conselleria i les formacions de defensa del professorat, que han amenaçat amb noves vagues tot acusant el Govern d'immobilisme.

Societat

Niubó assegura que no preveu modificar l'acord amb CCOO i UGT Gerard Mira

Tot i això, Masmi ha defensat que “no es fa res il·legal” i ha acusat Israel d’anar contra la llei “aturant-nos en aigües internacionals”. La iniciativa ha començat a preparar la sortida des del Moll de la Fusta amb el carregament de motxilles escolars, procedents dels “Països Catalans i Galícia”, arribades d’una vuitantena de centres i esplais.

La missió, segons ha xifrat un altre integrant de la Global Sumud Flotilla, Pablo Castilla, comptarà amb un total de 70 embarcacions amb més d’un miler de participants. Des de la capital catalana, salparan una quarantena de vaixells, entre els quals els de l’Open Arms i Greenpeace. Castilla ha indicat que la idea és que se'n vagin sumant durant la travessia.

Internacional

La Flotilla torna a Gaza: l'expedició «més gran de la història» sortirà de Barcelona Lluís Girona Boffi

En ser preguntat sobre la falta de personalitats, a diferència de l’any passat, Castilla ha afirmat que s’aniran coneixent noms en les properes hores. Però ha deixat clar que la missió és, a més “d’obrir un corredor” per fer arribar ajuda humanitària, sanitària i escolar a Gaza, denunciar “el bloqueig” i “les complicitats”. Ha assegurat que té a veure amb “les relacions econòmiques, comercials i polítiques” que es mantenen amb el govern israelià. “No és només un moment mediàtic, sinó que és sobretot una crida a la mobilització contra la complicitat”.   

Activitats el cap de setmana

Durant el cap de setmana, al Moll de la Fusta, es muntaran diverses activitats com taules rodones, una fira d’entitats, espais de joc intergeneracional, circ i música, entre altres coses. La idea és que “puguin assistir les famílies”, ha apreciat la sindicalista. Tot plegat, ha de culminar diumenge amb la sortida, al voltant de les 12 hores, de la quarantena d’embarcacions. Segons ha calculat Masmi, la previsió inicial és arribar a Gaza al maig.

Tornar a Gaza set mesos després

La Global Sumud Flotilla salparà del Moll de la Fusta de Barcelona set mesos després d’haver-ho fet des del mateix punt. Aleshores, entre els bots hi havia l’exalcaldessa de Barcelona Ada Colau; l’activista Greta Thunberg; el regidor d’ERC Jordi Corona i la diputada de la CUP, Pilar Castillejo, entre d’altres. La comitiva va haver de fer marxa enrere poques hores després pel mal temps al mar.

Internacional

Trump enviarà 3.000 soldats d'elit a l'Orient Mitjà Natàlia Pinyol

Posteriorment, un cop endinsats al mar Mediterrani, i després d’haver superat problemes tècnics, Israel els va interceptar. Diversos integrants de les embarcacions van ser detinguts i retinguts per les forces de seguretats i van denunciar maltractaments físics i psicològics. Aquestes detencions, entre les quals les de Colau i Corona, van tenir resposta als carrers de Catalunya amb diferents manifestacions.

Els Mossos d'Esquadra si han confirmat que la persona no tenia llar i també han indicat que la mort ha estat biològica. Fonts de l'Ajuntament han indicat que no estava en seguiment dels serveis socials. Es tracta de la sisena víctima d'aquestes característiques a la ciutat des de principi d'any, un fet que bona part de l'oposició del consistori ha lamentat.

Guanyem Badalona ha indicat de manera contundent a través de les xarxes socials que "és d'una importància vital aturar en sec la política de la mort de Xavier Garcia Albiol". "Un badalonisme que deshumanitza. Fort amb els dèbils i dèbil amb els forts. Jo aquesta ciutat no la reconec", ha indicat des d'ERC Àlex Montornès. Des dels Comuns, Aïda Llauradó ha mostrat el condol del partit pel decés i ha lamentat que el PP "no ha defensat cap política per evitar que hi hagi gent dormint al carrer".

Societat

Fiscalia pica el crostó a Albiol pel desallotjament del B9

Un pla de xoc contra el sensellarisme

En el marc de la negociació dels pressupostos a la Generalitat, el PSC i els Comuns tenen una nova entesa: el Govern es compromet a desplegar un pla de xoc contra el sensellarisme, dotat amb un mínim de 30 milions d'euros, aquest mateix any 2026. Segons ha pogut saber Nació, l'acord se centraria a millorar l'atenció social a escala de país tant pel que fa a les persones que dormen al carrer com pel que fa al fenomen dels assentaments de barraques.

L'acord arriba després que a diversos punts de Catalunya, però amb especial força a Barcelona i el seu entorn, s'hagi vist l'agreujament del fenomen del sensellarisme, i de la derivada del barraquisme. L'últim gran focus d'exhibició d'aquesta problemàtica va ser el desallotjament del B9, a Badalona, que va obligar el Departament de Drets Socials a desplegar un dispositiu extraordinari d'urgència. Mentrestant, fa més de quatre anys que la primera llei del sensellarisme de Catalunya -que obligaria moltes administracions locals a posar-se les piles amb l'atenció social- espera al Parlament, entre diferents tràmits. 

La revolució industrial, que va consolidar i expandir el capitalisme, dona centralitat absoluta al temps de treball i poc han canviat les coses des de llavors. Aquesta centralitat va ignorar el temps de vida, els cicles, els ritmes, les cures i ens va imposar una organització horària i social.

L’organització social es fa en base a una concepció del temps. La dicotomia entre l’àmbit privat i el públic ha portat a una estructuració social clarament discriminatòria per a les dones. El temps de cures dedicat als altres es troba en l’àmbit privat i, per tant, ha estat invisible, amagat i menysvalorat, però en realitat ha estat el que ha permès un bon funcionament social; sense les cures de persones dependents, sense el manteniment domèstic, neteja o àpats, sense la cura de fills i filles, sense la planificació de compres i les unitats familiars, el bàsic pel benestar. El que se’n diu divisió sexual del treball, que també ho és del temps.

I aquest repartiment és, també, un repartiment de drets segons el gènere. Els drets de ciutadania, el dret al temps, queden distribuïts segons les 8 hores per uns mentre són un contínuum les 24 hores per les altres. Perquè les cures que resten invisibles, que es fan de forma “voluntària” no entenen d’horaris. Parlar de corresponsabilitat en les cures és parlar d’equilibrar els drets. 

El temps és també riquesa. La dita diu “el temps és or”, no descobrim la sopa d’all. Qui té més temps? Hi ha una clara relació entre més, i millor, temps i gènere, classe social, edat... segons el treball “De la pobresa de temps al temps per a la vida” publicat per l’Ajuntament de Barcelona “La pobresa de temps o la sensació de falta de temps disponible és una situació en què les persones experimenten una escassetat de temps a causa de múltiples responsabilitats i demandes, les quals estan molt condicionades per l’organització social que es fa dels temps en l’aspecte estructural.” 

La pobresa va acompanyada de la pobresa de temps, un temps robat segons el gènere, la classe i altres factors, i aquesta pobresa afecta la salut, al benestar, a l’autonomia, a l’autoestima, a la salut mental, per destacar alguns aspectes. La bretxa de gènere marca de forma clara qui té més o menys temps.

El projecte Check, Challenge Equality in Employment and Care, posa aquesta bretxa al punt de mira i cerca bones pràctiques en empreses i administracions per fer possibles mesures de conciliació sostingudes i promoure la corresponsabilitat. No es tracta d’iniciar propostes que s’interrompen i abandonen sinó construir recursos i propostes pràctiques que permetin que es desenvolupin i consolidin.

El temps és benestar, salut i riquesa, la vida quotidiana mereix ser al centre i les càrregues de treball que se’n desprenen han de ser, necessàriament, compartides en una societat que pretén ser justa i democràtica.

Per frenar els atacs sistemàtics de les institucions de l’Estat contra la llengua catalana? Per impedir que el castellà continuï avançant, discretament, però implacablement, a la retolació de carreteres que travessen el nostre país? Per evitar que una empresa controlada per l’Estat promogui un premi literari milionari on el català és directament exclòs, com si fos una llengua ornamental i no una cultura viva amb segles d’història?

Si el front d’esquerres ha de servir per això, l’experiència convida a l’escepticisme.

Perquè, quan es tracta de Catalunya, la distància entre la dreta espanyola i l’esquerra espanyola sovint és més retòrica que real. Els governs progressistes han mantingut intactes estructures de poder que reprimeixen la dissidència, limiten l’autogovern, perpetuen el dèficit fiscal i dificulten una gestió pròpia d’infraestructures essencials. Els aeroports continuen responent a lògiques radials, pensades des de Madrid; les decisions estratègiques sobre rutes i connexions es prenen lluny del territori que n’hauria de ser protagonista.

Els trens són un altre exemple paradigmàtic. Anys de promeses d’inversió, calendaris incomplets i incidències estructurals han convertit el servei ferroviari en un símbol d’una relació política basada més en la subordinació que en la cooperació. Quan l’Estat administra malament, la responsabilitat es dilueix; quan Catalunya reclama competències, la resposta acostuma a ser dilatòria.

També en l’àmbit cultural la simetria brilla per la seva absència. Les pintures de Sixena han de ser arrencades del MNAC per tornar al seu lloc d’origen, mentre que obres el Gernika, la Dama d’Elx o els Bous de Costitx continuen instal·lades còmodament a Madrid sense que ningú qüestioni la seva ubicació. La idea d’un patrimoni compartit sembla tenir direcció única.

I què dir de la presència del català a Europa, eternament ajornada entre promeses diplomàtiques i gestos simbòlics? O del setge judicial persistent contra el model d’immersió lingüística, peça clau de cohesió social que ha estat avalada durant dècades per consensos amplis i resultats pedagògics reconeguts? L’Estat podria resoldre la qüestió amb una llei aprovada pel Congrés, però cap govern d’esquerres i progressista no s’ho ha ni plantejat mai.

Potser el problema no és la idea d’un front d’esquerres, sinó la seva formulació des d’una mirada que continua situant Catalunya com una qüestió territorial a gestionar, no com un subjecte polític amb capacitat de decisió.

Perquè la pregunta de fons no és si cal frenar l’extrema dreta —objectiu compartit per una gran majoria de la societat catalana— sinó si aquest objectiu justifica tornar a confiar en una promesa d’entesa que històricament ha estat asimètrica i decebedora.

Quantes investidures s’han negociat a canvi de transferències que mai no han arribat? Quantes reformes han quedat diluïdes en la maquinària administrativa de l’Estat? Quantes cessions s’han anunciat amb solemnitat per acabar convertides en paper mullat?

Un front d’esquerres que no reconegui la plurinacionalitat real de l’Estat, que no assumeixi la singularitat lingüística de Catalunya i que no abordi el dèficit fiscal estructural difícilment pot ser percebut com una eina de progrés des d’aquesta banda de l’Ebre.

Catalunya no necessita un front ideològic que li demani confiança a canvi de promeses genèriques. Necessita instruments polítics que garanteixin capacitat de decisió, respecte institucional i seguretat cultural. Necessita poder gestionar els seus recursos, preservar la seva llengua i projectar el seu talent sense haver de demanar permís constantment.

Si el front d’esquerres ha de servir per perpetuar una relació desigual, la pregunta continuarà vigent. Si, en canvi, ha de servir per reconèixer Catalunya com a nació i interlocutor polític de ple dret, potser aleshores la proposta començarà a tenir sentit.

Fins que aquest canvi no es produeixi, molts catalans continuaran preguntant-se si el veritable front pendent no és ideològic, sinó democràtic.

Després d'assolir totes aquestes fites, la tripulació ja ha guardat l'equip i instal·lat els seus seients per a assegurar-se que tot estigui bé subjecte per a la reentrada. Els funcionaris de la NASA ja han confirmat a més que l'USS John P. Murtha ha salpat i es dirigeix al punt intermedi cap al lloc de recuperació en l'Oceà Pacífic, per a quan arribin els astronautes a l'aigua.

Quan es farà l'amaratge?

Els astronautes Jeremy Hansen, Christina Koch, Victor Glover i Reid Wiseman prepararan la cabina de la nau Orion per l'entrada a la Terra abans de l'amaratge, previst per la NASA per a divendres a les 20:07 hores de l'est dels Estats Units -les 02:07 de la matinada de dissabte a Catalunya- enfront de la costa de Sant Diego.

Societat

Artemis II torna cap a la Terra després de sobrevolar la cara oculta de la Lluna Marc Orts i Cussó

Com serà l'amaratge?

Aquest és un dels moments més perillosos de la missió, ja que els astronautes arribaran a la Terra a una velocitat que pot assolir els 10.657 metres per segon. Quan la nau entri en l'atmosfera terrestre se separarà d'ella -uns 42 minuts abans de l’amaratge- la càpsula que aterrarà a la costa de Sant Diego, on estarà la tripulació de la missió Artemis II. 

Quan la càpsula entri en la Terra, es veurà envoltada per un intens plasma i haurà de suportar temperatures que superen els 2.500 °C, prop de la meitat de les que hi ha a la superfície solar. En arribar, els astronautes seran avaluats per un equip mèdic i les forces armades estatunidenques els recolliran per a portar-los a terra ferma. 

La preparació abans de la reentrada a la Terra

Els astronautes de la NASA Reid Wiseman, Victor Glover i Christina Koch, juntament amb l'astronauta de la CSA Jeremy Hansen, han provat i avaluat la peça per a la intolerància ortostàtica que s'usa sota el vestit del Sistema de Supervivència de la tripulació. Una peça imprescindible que els ajudarà a mantenir la pressió arterial i la circulació durant la transició de retorn a la gravetat terrestre.

Societat

S’enlaira amb èxit la primera missió a la Lluna en els últims 50 anys

La intolerància ortostàtica és una condició que experimenten alguns astronautes després d'un temps prolongat en microgravetat, fet que pot dificultar mantenir-se dempeus sense marejos o desmais. 

Al marge d'això, han completat la seva sessió diària d'exercicis amb volant d'inèrcia com a part del programa d'entrenament físic de la missió. El volant d'inèrcia utilitza un sistema de cables que permet realitzar tant exercicis aeròbics, com a rem, com a moviments de resistència, incloent-hi esquats i pes mort.

"L'Europa d'avui només somia amb tenir dues vaques. El més greu no és que somiem en petit: ens asseiem sobre els fonaments més grans de prosperitat que ha conegut la història. Tenim els principis i tenim els valors. Ens hem d'imaginar fins on podem arribar junts", ha remarcat Sánchez, que ha demanat "recuperar l'ambició" de l'europeisme. "Gestionar no és exclusivament la qüestió", ha determinat el president del govern espanyol. Per què Espanya defensa aquesta Europa "possible"? "Perquè sabem el que hi ha en joc", ha indicat el líder del PSOE, que ha constatat que l'Estat va arribar tard a les institucions comunitàries, fruit del franquisme i de l'aïllament que va suposar. 

Ara, però, les coses han canviat, també per les guerres a Ucraïna i a l'Iran, dues raons que han portat a intensificar la defensa de l'electrificació del mercat energètic i de l'augment del pes de les renovables en el mix estatal. "Les xifres assenyalen que el camí és útil per als socis que pateixen els embats de crisis que no estan provocades pels europeus", ha indicat Sánchez, que ha tancat la porta a "replegar-se" o a "resignar-se" davant dels atacs. "El més còmode seria fer-ho, però seria un immens error. La lluita contra aquestes forces és el que hi ha en l'origen de la UE", ha ressaltat el president del govern espanyol. "Europa no va néixer del replegament", ha destacat just després. 

Política

Illa confia tenir pressupostos al juny Oriol March

El líder del PSOE ha assenyalat que les forces reaccionàries sempre subratllen que Europa "ha perdut el pols" i que "s'ha quedat enrere". "Si medir l'èxit d'un model és medir el benestar de la seva gent, Europa no és el problema: és la referència". Dels 20 països amb més esperança de vida, 15 són al continent. De les 31 democràcies consolidades del món, 20 són europees. "Som, de manera conscient, els més satisfets amb la nostra vida. It feels good to be european", ha destacat en una frase amb anglès. Si hi ha un retrocés en la solidaritat global, també cal un reforçament "moral" per tal de ser un actor clau en un moment en què les aliances han saltat pels aires pels vents que bufen des dels EUA. 

"Europa ha d'adaptar-se", ha ressaltat Sánchez, que ha demanat avançar cap a una política exterior, de defensa i de seguretat que sigui comuna per a tot el continent. "Estem preparats per avançar cap a un exèrcit europeu comú demà mateix. Qui no ho defensi, s'equivoca", ha apuntat el líder del PSOE. "L'única forma de fer-nos valdre és assumir junts les vulnerabilitats perquè ningú les pugui fer servir", ha remarcat el president del govern espanyol, que ha demanat "créixer molt més" a través del mercat interior i la sobirania financera. "Cal finançament béns públics europeus. Els garanteixo el compromís de l'Estat perquè aquestes decisions es prenguin abans que acabi el 2029", ha indicat. 

Sánchez ha manifestat que Europa ha d'estar "cohesionada". "Hem de construir i enfortir els pilars socials", ha apuntat el líder socialista, que ha situat com a "principi irrenunciable" no tancar-se, sinó buscar llaços que passin per la Xina, els Estats Units, la Índia i l'Amèrica del Sud. "L'ordre global ha d'estar basat en regles. Hem de ser clars i no tenir una doble vara de mesurar: no hem de permetre una nova Gaza al Líban. Davant de violacions flagrants, la UE ha de suspendre l'acord de cooperació amb Israel, perquè atropella el dret humanitari", ha remarcat el dirigent socialista. El xoc amb el govern de Benjamin Netanyahu ha estat constant des que va fer més crua l'ofensiva a Gaza. 

Pressupostos catalans al juny

Abans de Sánchez, el protagonisme ha estat per al president de la Generalitat, Salvador Illa, que ha pronosticat que el líder del PSOE "sobreviurà" fins al final de la legislatura. Entrevistat per Ryan Heath, editor en cap de Politico, Illa s'ha mostrat confiat en la idea de tenir pressupostos aprovats el mes de juny. És el termini que s'han donat amb ERC per tenir nous comptes després que el mateix president retirés els anteriors davant del desacord amb els republicans per la recaptació de l'IRPF. Sobre el model de finançament, Illa ha posat l'accent en el fet que incorpora més recursos per a totes les comunitats. "Vull que a tothom li vagi bé", ha determinat en diverses ocasions a llarg de la conversa. 

El màxim dirigent del PSC també ha volgut contraposar el posicionament actual de la Generalitat a Europa al que tenien els governs anteriors -liderats des del 2012 per presidents obertament sobiranistes-, i ha remarcat que Catalunya es vol projectar ara com un soci "fiable" per al continent en un moment de turbulències internacionals. Pel que fa a l'habitatge, el principal problema de la ciutadania segons totes les enquestes, ha insistit en la idea que és possible construir més de 50.000 pisos en els propers anys, i ha remarcat que s'estan posant tots els recursos necessaris per tal d'accelerar els terminis administratius a l'hora d'aixecar més blocs d'habitatges arreu del país. 

En la jornada matinal de l'European Pulse Forum, part del protagonisme se l'ha endut Alberto Núñez Feijóo, president del PP, que ha fet una intervenció centrada en els esdeveniments internacionals que estan trastocant tots els equilibris geopolítics de les últimes dècades. En aquest sentit, Feijóo ha reclamat "contenció" davant la "deriva bel·licista". "Tenir raó no justifica actuar sense ella", ha determinat el dirigent conservador, que també ha demanat que Europa tingui "controls suficients" a l'hora d'abordar la immigració. Els plans de Sánchez passen per regularitzar mig milió de nouvinguts gràcies a un procés extraordinari que ha generat enrenou al Congrés dels Diputats. 

Segons detalla l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), el nou pla en matèria literària està dotat amb 850.000 euros i busca facilitar la vida a les llibreries de la ciutat en diversos àmbits. Una d'aquestes carpetes és incentivar la compra de llibres per part de la ciutadania. I en aquest sentit es planteja "la incorporació del llibre als programes municipals Bonus Cultura i Bonus Consum, que es posaran en funcionament properament", expressa el comunicat de l'ICUB. Així, també s'afavorirà que la població tingui descomptes a l'hora de comprar obres literàries, tal com confirmen fonts municipals.

En la mateixa línia, l'alcalde Jaume Collboni ha encoratjat els barcelonins a apropar-se a les botigues físiques: "Compreu a les llibreries, no a l'Amazon. Comprant a una petita llibreria esteu fent molt més que comprar un llibre. Esteu defensant un model de ciutat, esteu defensant un model cultural". 

Així, l'Ajuntament apunta que la "T-Cultura" pot acabar prenent forma amb el nom "Bonus Cultura". I situa la presentació d'aquest nou model de descomptes en l'àmbit artístic com a un moviment imminent. Si fins ara molts joves ja es beneficien de fórmules com Cultura Jove -abans Escena 25- per tenir preus reduïts a concerts, obres de teatre o altres actuacions, ara la idea és que els barcelonins puguin gaudir d'un nou sistema que vagi més enllà de la franja dels 30 anys. De moment, només se sap que el pressupost pactat entre ERC i el PSC era d'almenys 1,5 milions d'euros anuals. El contingut encara s'ha de detallar. 

Un pla per a les llibreries: ajudes, formacions i una campanya

En qualsevol cas, el pla presentat aquest divendres per mostrar el suport amb les llibreries és molt més ampli i té un pressupost independent. Els 850.000 euros previstos aniran a cobrir cursos de formació per a llibreters, ajudes econòmiques a la digitalització o a aconseguir locals per obrir llibreries a zones amb poca presència del sector. D'aquests recursos, uns 200.000 euros estan pensats també per dedicar-los a engegar una campanya de comunicació de reivindicació de les llibreries com a agent clau del comerç de proximitat i de la cultura a Barcelona. Igualment, es busca ampliar la informació perquè els propietaris de les botigues puguin orientar-se millor a l'hora de demanar subvencions.

Segons ha recollit l'Agència Catalana de Notícies (ACN), el president del Gremi de Llibreters de Catalunya, Èric del Arco, ha sentenciat que la mesura marca “un abans i un després” en la relació de la ciutat i les seves llibreries. “Vull agrair de manera clara i sincera que l'Ajuntament de Barcelona hagi impulsat el que és, en essència, el primer pla integral de suport a les llibreries des d'una administració municipal”, ha resolt.

Illa no ha anat més al fons de la qüestió, però ha assegurat que se sent còmode tant amb la fórmula de govern en minoria com amb els acords d'investidura signats amb ERC i els Comuns. A preguntes del redactor en cap de Politico, Ryan Heath, Illa ha admès que el moment actual fa necessaris els pactes entre diferents forces polítiques. "És la política d'avui", ha dit, perquè així ho vol la ciutadania. Ha admès que no sempre és senzill arribar a acords, però que és la línia que s'ha de seguir per "respectar el que van votar els ciutadans".

No va ser senzill, per exemple, tancar els acords d'investidura, fonamentats en el nou sistema de finançament. Illa ha destacat l'aportació de 20.000 milions d'euros del govern espanyol al nou model, i ha assegurat que és un bon acord per a tothom. "No ho havia fet ningú abans i el govern de Sánchez ha fet una proposta", ha dit. En aquest sentit, ha demanat que totes les formacions hi donin suport quan s'hagi de votar al Congrés. Davant les crítiques, s'ha mostrat disposat a escoltar totes les millores, però ha advertit que "criticar per criticar no serveix per res". "Estic interessat en solucions viables", ha afirmat Illa, que s'ha definit com a "pragmàtic". 

Tenir influència a Brussel·les

En l'àmbit de l'habitatge, central en la línia política del Govern, Illa també està disposat a escoltar tothom -fins al punt d'arribar a pactes amb la CUP, cosa que recorda sempre que pot-. El president ha destacat que cal construir més pisos, fer més lloguer social, i facilitar els tràmits perquè els ajuntaments puguin disposar de més habitatge. Ara bé, ha defensat que també cal regular el mercat perquè no es pot generar creixement econòmic o construir més pisos i que els ciutadans no hi puguin accedir. "Volem generar prosperitat i compartir-la, això no va en contra de l'economia", ha destacat el president. 

Illa ha fet de teloner de Pedro Sánchez, encarregat de cloure les jornades, i s'ha mostrat convençut que el govern espanyol esgotarà la legislatura. "El govern de Sánchez sobreviurà", ha afirmat, i ha recordat les bones dades econòmiques i la posició ferma en la política internacional, seguida ara per molts altres països. Davant d'un auditori ple a vessar al CosmoCaixa, Illa ha fet una defensa ferma de la cooperació institucional, tant amb els ajuntaments com, sobretot, amb el govern espanyol. I amb la mirada posada a Europa, Illa ha defensat que Catalunya tingui influència i ser un soci fiable de les institucions comunitàries.

Una primavera de cimeres a Barcelona

Les jornades European Pulse Forum, organitzades per Politico i beBartlet, han fet desfilar per Barcelona dirigents de primer nivell europeu per abordar qüestions relacionades amb el projecte europeu i el context global, com l'energia, la mobilitat, la seguretat o la defensa. A banda d'Illa, Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, també han intervingut els vicepresidents de la Comissió Europea Teresa Ribera i Stéphane Séjourné, el comissari europeu de Defensa i Espai, el vicepresident del Parlament Europeu Javi López, o l'exprimer ministre d'Itàlia Enrico Letta, entre altres polítics i empresaris. 

El Govern ha aprofitat aquesta primavera de cimeres per intensificar l'agenda internacional. Dijous, Illa va mantenir una reunió amb Ribera, i aquest divendres s'ha vist amb Séjourné, el CEO de Moeve i el cap de la missió d'Ucraïna davant la Unió Europea. Més enllà de l'acte de Politico, Barcelona acollirà la setmana vinent la Global Progressive Mobilisation, on Sánchez espera poder teixir una aliança política en contra de Donald Trump i l'onada reaccionària global. En el marc d'aquesta trobada, la capital catalana també serà la seu una cimera entre Espanya i Brasil, encapçalada pel president espanyol i el president brasiler, Lula da Silva. 

Amb aquest reclam, es pretén reivindicar l'objectiu del Correllengua i animar a tothom a participar-hi arreu dels territoris pels quals corre "la flama" del català, tant en la cursa com en les activitats que es faran durant aquests dies.

Al vídeo es pot veure com "l'espurna creix i es propaga com un incendi", com diuen a l'anunci, a través d'una recopilació de vídeos en què surten persones corrent amb "el foc de la flama de la llengua" pels diferents llocs per on passa el Correllengua com una manera d'agermanar els municipis a través de la llengua. "Una llengua viva és un poble que avança", finalitza l'espot d'enguany de la cursa dels Països Catalans.

Una llengua viva és un poble que avança ❤️‍🔥

Del 19 d'abril al 5 de maig, el Correllengua Agermanat mobilitzarà tots els Països Catalans. Inscriu-t'hi i passa la flama: https://t.co/uIrp05eg3B pic.twitter.com/Du8bbrIeaI

— Correllengua Agermanat (@Correllengua_) April 10, 2026

Com funcionarà?

Com en les curses de relleus, la flama de la llengua, el testimoni, corre amb els participants a través del recorregut. La diferència és que, per allà on passa, s'organitzarà una gran activitat o diverses dinàmiques que involucraran les entitats d'aquell municipi per rebre-la. En cada cas, les propostes s'adapten en funció de l'hora d'arribada i també del col·lectiu que les impulsa.

Cultura

Quan i per on passarà el Correllengua Agermanat? Bernat Castanyer Colomer

D'aquesta manera, la cursa de relleus busca enfortir la xarxa associativa i construir vincles de cooperació amb els joves com a punt central. “La gent més preparada és qui corre enmig de la carretera, també hi podrà participar gent gran a la rebuda de la flama o en els actes que hi hagi a la plaça del poble. Tot plegat, però, està liderat sobretot per gent jove”, exposen des de l'organització.

Per què és especial el Correllengua Agermanat?

El primer Correllengua neix a Mallorca l’any 1995 com una iniciativa de l’entitat Joves de Mallorca per la Llengua. Els joves mallorquins es van inspirar en la Korrika del País Basc, una cursa simbòlica amb el mateix caràcter participatiu i reivindicatiu, que uneix els parlants d'Euskera de punta a punta del país. La iniciativa mallorquina va tenir èxit i es va reproduir també al País Valencià a càrrec d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), que la va convertir en una cita anual. El 1997 el Correllengua va arribar també al Principat amb la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL), com una campanya transversal de promoció del català que involucra escoles, universitats i entitats de diferents àmbits.

La iniciativa d'enguany, 31 anys després, també té origen a Mallorca i es planteja unir en el Correllengua Agermanat totes les organitzacions dels Països Catalans que s'havien implicat a les edicions anteriors.

Aquest llegat, tanmateix, contrasta amb la realitat contemporània de la República Islàmica de l’Iran. La teocràcia instaurada després de 1979 ha tendit, en molts aspectes, a restringir precisament aquell esperit humanista que havia caracteritzat una part significativa de la seva història intel·lectual. El discurs oficial, sovint crític amb Occident, es presenta com una defensa de l’autenticitat cultural i religiosa davant d’una suposada decadència externa. Però aquesta narrativa amaga una tensió profunda: mentre es reivindica un passat de sofisticació i pluralitat, es limiten espais de llibertat i expressió que podrien fer-lo viu en el present.

Aquesta tensió no és exclusiva del cas iranià. Resulta difícil no veure-hi un mirall incòmode per a les societats occidentals. Durant dècades, Europa i Amèrica del Nord han construït el seu relat identitari al voltant de la democràcia liberal, els drets humans i un ordre internacional hereu, en part, de la Pau de Westfàlia de 1648. Aquells tractats, negociats a Münster i Osnabrück, van posar fi a la Guerra dels Vuitanta Anys entre Espanya i les Províncies Unides i a la fase alemanya de la Guerra dels Trenta Anys, i són habitualment considerats un moment clau en la consolidació del sistema modern d’estats i del principi de sobirania política.

El que observem avui, però, és una regressió inquietant cap a dinàmiques que semblaven, si més no parcialment, superades: una reaparició de la política com a espai de confrontació identitària, on la religió, la nació i el poder tornen a entrellaçar-se de manera perillosa. No es tracta de dir que hàgim tornat mecànicament al segle XVII, sinó de constatar que es debilita aquell marc polític que aspirava a contenir les guerres de fe, les sobiranies sacralitzades i la legitimació moral de la violència.

Més inquietant encara és la poca resistència que aquestes derives estan trobant. Figures com Donald Trump o Benjamin Netanyahu, no només han accedit o s’han mantingut en el poder mitjançant mecanismes polítics formalment legítims, sinó que ho han fet sovint davant una oposició social i institucional insuficient, fragmentada o incapaç de construir un fre moral proporcional a la gravetat del moment.

Què diu d’una societat el fet que, a través de les urnes, atorgui poder a dirigents que exerceixen o justifiquen formes de violència política que, si les practiquessin altres actors sense estat, serien qualificades sense vacil·lació de terror? La legitimitat electoral no purifica moralment la violència. El vot no converteix en acceptable allò que, jutjat pels seus efectes sobre la població civil, continua essent moralment monstruós.

Aquesta deriva no és només institucional; és també social i cultural. El silenci, la indiferència o la resignació contribueixen a normalitzar allò que, en altres contextos, seria percebut com a intolerable. I és aquí on emergeix amb força un doble estàndard que fa temps que erosiona la credibilitat moral d’Occident.

Cada vegada que hi ha un atemptat comès en nom de l’islam, es reclama de manera gairebé automàtica que “els musulmans” es desmarquin, condemnin els fets, facin declaracions públiques, surtin al carrer, demostrin que no comparteixen aquella violència. Se’ls imposa, en la pràctica, una responsabilitat col·lectiva per crims que no han comès. En canvi, no veiem una exigència comparable adreçada als cristians o als jueus quan la violència és exercida des d’estats, moviments o discursos que s’emparen, culturalment o explícitament, en referents cristians o jueus. Aquesta asimetria no sols és injusta: també revela fins a quin punt hem naturalitzat que només alguns col·lectius hagin de donar explicacions permanents de la barbàrie.

I, tanmateix, seria profundament necessari que també en aquests altres mons religiosos hi hagués una mobilització clara, visible i sostinguda. Caldria veure cristians i jueus sortint al carrer per afirmar sense ambigüitats que cap credo no pot ser confós amb el terrorisme infligit en el seu nom, que cap Estat no pot convertir una tradició espiritual en coartada de la violència, i que la fe no exonera mai del judici moral sobre els actes. Si exigim als musulmans una separació pública i explícita respecte del terror exercit en nom de l’islam, la mateixa exigència hauria de valer, per simple coherència ètica, per a qualsevol altra comunitat quan la violència es justifica sota els seus símbols.

Potser el més inquietant és la sensació que assistim, gairebé impassibles, al final d’una etapa històrica. Un moment en què les certeses que havien estructurat el món de la postguerra —el progrés i la cooperació internacional— es veuen qüestionades per una nova onada de nacionalismes que apel·len a la por, a la identitat excloent i a la simplificació del debat públic.

Quan les institucions fallen, la cultura sovint esdevé una forma de resistència. El cinema iranià, per exemple, ha sabut convertir les limitacions imposades pel sistema en un llenguatge propi, subtil i profundament humà. Directors com Abbas Kiarostami o Asghar Farhadi han construït obres que exploren les contradiccions de la societat iraniana amb una sensibilitat extraordinària.

Aquest cinema, aparentment modest, esdevé així un espai de reflexió i de resistència silenciosa. Una manera de preservar aquell esperit humanista que Miskawayh va defensar fa més de mil anys.

El Grup Municipal de Junts per Barcelona ha exigit a l’Ajuntament de Collboni que obri una investigació i depuri possibles responsabilitats després què Noguchi alertés que dues de les fotografies de la campanya poden ser còpies de la seva obra original.

Dues imatges semblants

El reconegut fotògraf japonès ha advertit l’Ajuntament de les similituds després de ser alertat pels seus seguidors. Concretament, Noguchi fa referència a dues imatges: una en la que s’observen unes cames d’una dona vestida amb talons i una falda groga al costat d’un paviment tàctil groc i una altra en què s’hi pot veure un home recolzat amb el cap sobre una paret.

Tot i que, segons el fotògraf, ambdues imatges presenten notables semblances amb dues de les seves fotografies -datades del 2016-, des de l’Ajuntament han assegurat que defensen “l’originalitat del treball, la idoneïtat dels continguts i el treball artístic” de les imatges d’Hugo Menduiña, el fotògraf que van contractar per la campanya.

El govern Collboni ho titlla de "malentès"

Des del consistori barceloní asseguren que “la campanya consta de 8 fotografies i 7 vídeos, materials molt més amplis que aquells que motiven la queixa” i defensen la professionalitat del fotògraf català en l’elaboració de la campanya. A més, expressen que s'han posat en contacte amb Noguchi, arribant a oferir-li "la informació suficient per esmenar el malentès”.

En aquest sentit, el govern municipal recalca que fins i tot se li ha plantejat la possibilitat de parlar directament amb el fotògraf barceloní. De fet, el mateix Hugo Menduiña ha contactat amb l'artista japonès a través d’un correu en què detalla que no coneixia la seva obra abans de fer la campanya i assegura que qualsevol similitud és una coincidència.

Resposta contundent de Junts

Tanmateix, en vista d’aquesta situació, el president del grup municipal de Junts per Barcelona, Jordi Martí Galbis, ha denunciat que la campanya impulsada per l’Ajuntament “podria haver incorregut en un problema de plagi o d’ús incorrecte dels drets d’autor”. Així, malgrat les explicacions inicials als mitjans de comunicació, el cap de files de Junts ha exigit a Collboni explicacions immediates i clares sobre la situació i ha afegit que en cas que es confirmi la vulneració denunciada pel fotògraf japonès “caldrà depurar responsabilitats tant dins de l’Ajuntament com amb l’empresa contractada”.

Malgrat voler teixir una bona relació amb Podem, la posició de la direcció d'ERC és que la fórmula guanyadora és una esquerra que sigui social, però també nacional. "Sense consciència nacional no hi ha transformació real", ha dit Albert a través de xarxes socials. El partit es mostra disposat a ajudar en l'entesa de les esquerres espanyoles, però adverteix que no és la seva feina resoldre'n les disputes. "Volem liderar tot l'espai de l'esquerra a Catalunya, sense engrunes, i sumant, com ja fem, amb Bildu, el BNG o Compromís", ha conclòs el portaveu adjunt d'ERC. El diputat republicà i exconseller Carles Campuzano, en un article a Nació, també tanca la porta al front d'esquerres.

Trobada entre la direcció d'ERC i Podem

Internament, ERC confirma que l'acte d'aquest dijous a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona no canvia res en la negativa de participar al front d'esquerres: "ERC més ERC que mai", diu una font consultada. El secretari general adjunt d'ERC, Oriol López, sí que ha rebut la secretària general de Podem, Ione Belarra, a la seu de Calàbria, tal com ha avançat Rac1 i ha pogut confirmar Nació. Ara bé, la direcció republicana ho emmarca en un gest de "cortesia" aprofitant que Belarra era a la capital catalana precisament per assistir a la conversa entre Rufián i Montero. La voluntat del partit, malgrat no voler-hi concórrer electoralment, és tenir bona relació amb l'esquerra estatal.

Política

​CRÒNICA

«L'última bala» de Gabriel Rufián topa amb l'«orgull» de ser d'ERC Lluís Girona Boffi

Fer compatible l'independentisme i un front antifeixista a l'Estat és l'"última bala" de Rufián per frenar l'extrema dreta i l'oferta que va fer a ERC en l'acte celebrat a la UPF. El cap de files del partit a Madrid va rebaixar la tensió amb Oriol Junqueras i va donar el tret de sortida a la conversa amb Montero reivindicant que està "molt orgullós" de pertànyer a un "partit històric". "Som independentistes i progressistes, però també som inequívocament antifeixistes", va insistir Rufián. ERC no nega que el partit sigui independentista i antifeixista a la vegada, però manté tancada la porta a concórrer més enllà de les seves fronteres i en coalició amb altres partits.

Els Comuns intenten treure el cap

"Si es tracta d'un front democràtic, no té cap sentit no parlar dels Comuns". Aquesta ha estat la frase amb la qual David Cid, portaveu parlamentari de la formació, ha deixat clar que intenten treure el cap en la proposta de Rufián i Montero. Cid ha advertit que qualsevol candidatura unitària de les esquerres ha d'incloure el seu partit, però també ha deixat clar que estan disposats a parlar amb els dos protagonistes de l'acte amb dos idees molt clares: celebren que Podem s'avingui a pactar i critiquen que ERC no s'escolti el pla del seu cap de files a Madrid.

En paral·lel, Cid ha estat molt contundent amb ERC per la negativa a formar part del front de Rufián. "Oriol Junqueras i Elisenda Alamany li han donat un cop de porta de males formes i de manera agressiva", ha assegurat el portaveu parlamentari dels Comuns. Cid ha dit que ara s'obre la incògnita de si Rufián s'implicarà al marge d'ERC, però en tot cas ha obert la porta a qualsevol persona a involucrar-se en aquest front més enllà dels seus partits. "El nostre compromís és treballar per poder construir la candidatura més àmplia possible a Catalunya i a l'Estat", ha apuntat el dirigent dels Comuns.

La pregunta de fons és relativament senzilla: el projecte sobiranista de tradició republicana ha d’aspirar a liderar l’espai polític que va del centre fins a l’esquerra o ha de concentrar-se a articular l’espai situat a l’esquerra del Partit Socialista?

En els darrers temps s’ha fet sentir amb força una proposta que apunta cap a aquesta segona opció. La idea és que, en un context de desigualtats creixents, crisi d’habitatge i tensions socials, de rebuig a la diversitat, el sobiranisme progressista hauria d’accentuar el seu perfil d’esquerres i disputar sobretot aquest espai polític. És una posició comprensible: reforçar el discurs social pot semblar una manera d’aclarir el missatge i d’identificar millor el projecte.

Tanmateix, la qüestió estratègica és una altra. Si l’objectiu és transformar el país i construir majories sòlides i estables, difícilment es podrà fer limitant-se a competir en un segment ideològic concret. Les majories polítiques a Catalunya —com en qualsevol societat complexa— es construeixen sempre en espais amplis, capaços d’integrar sensibilitats diverses.

Quan el republicanisme català ha estat més influent no ha estat quan s’ha situat en un extrem del mapa polític, sinó quan ha sabut ocupar una posició central dins del camp progressista i nacional. Una posició capaç d’interpel·lar simultàniament sectors populars, classes mitjanes, professionals, emprenedors i nous catalans. Aquesta transversalitat és, de fet, una de les característiques històriques del catalanisme republicà.

Per això, la clau estratègica no és escollir entre centre o esquerra, sinó assumir que el projecte només pot aspirar a l’hegemonia si abraça tot l’espai que va del centre fins a l’esquerra. Un espai ampli, plural, amb sensibilitats diverses però articulat al voltant de tres grans idees: progrés social, ambició de país i sobirania nacional.

El sobiranisme, històricament, ha defensat una concepció oberta i inclusiva de la identitat nacional i la convicció que un Estat propi és tenir poder de decisió per millorar els serveis públics, impulsar una economia més competitiva, enfortir la llengua i la cultura catalanes i reforçar la cohesió social amb la reducció de les desigualtats. És aquesta combinació la que pot permetre reconstruir una majoria sòlida i sostinguda en el temps per assolir els anhels de llibertat i progrés del catalanisme.

El risc d’un plantejament que posi l’accent exclusivament en l’articulació de l’espai d’esquerres és que, sense voler-ho, redueixi l’ambició política. Pot generar més nitidesa ideològica, però també pot limitar la capacitat d’interpel·lació social. I els projectes que renuncien a disputar la centralitat acostumen a acabar tenint menys capacitat de transformació real.

El republicanisme català ha estat històricament molt més que una esquerra ideològica. I mai ha tingut com a objectiu articular les esquerres espanyoles, de forta tradició centralista i jacobina. Ha estat, sobretot, una manera d’entendre el país: una tradició política que aspira a representar la Catalunya sencera, no només una part del seu espectre ideològic, fugint dels dogmatismes ideològics i no bevent de cap tradició autoritària.  

En el moment actual, aquesta vocació és més necessària que mai. Catalunya és una societat plural, diversa i complexa. Les majories del futur no es construiran amb identitats polítiques estretes, sinó amb projectes amplis capaços de sumar.

Estic convençut que la decisió estratègica que el sobiranisme progressista prendrà serà no limitar-se a ordenar un espai ideològic concret, sinó tornar a articular una gran majoria política de país. De fet, els que venim d’altres tradicions catalanistes i progressistes i compartim el projecte republicà, hi som per ajudar a avançar en aquesta direcció. La diferència entre una cosa i l’altra és, simplement, la diferència entre resistir o aspirar a liderar.

Cid ha considerat que l'acte de Rufián i Montero ha estat "un pas més" en la idea de la unitat de les esquerres que defensen els Comuns i ha recordat que Podem n'era reticent fins ara. De fet, la formació morada i Sumar van separar-se a inicis de la legislatura i els de Montero i Ione Belarra han mantingut un to especialment contundent contra el govern espanyol. En tot cas, Cid no ha volgut entrar en l'enfrontament entre les esquerres estatals i ha celebrat que el posicionament de Montero en l'acte a la UPF implica "mira cap al futur" i avançar en la direcció de fer possible un front d'esquerres.

Ara bé, el portaveu parlamentari dels Comuns també ha deixat clares les prioritats del front d'esquerres. La màxima prioritat en habitatge i aturar l'extrema dreta són dos dels objectius que ha plantejat Cid i en els quals també es troben Montero i Rufián. Ara bé, la tercera pota del pacte, a parer dels Comuns, hauria de ser revalidar el govern de coalició actual a l'Estat. Rufián va dir en l'acte que les esquerres sobiranistes tenien l'oportunitat de "sotmetre" un govern del PSOE, però ni ell ni Montero van pronunciar-se sobre una possible entrada al govern espanyol.

Política

​CRÒNICA

«L'última bala» de Gabriel Rufián topa amb l'«orgull» de ser d'ERC Lluís Girona Boffi

Crítiques a ERC pel "no" al front de Rufián

En paral·lel, Cid ha estat molt contundent amb ERC per la negativa a formar part del front de Rufián. "Oriol Junqueras i Elisenda Alamany li han donat un cop de porta de males formes i de manera agressiva", ha assegurat el portaveu parlamentari dels Comuns. Cid ha dit que ara s'obre la incògnita de si Rufián s'implicarà al marge d'ERC, però en tot cas ha obert la porta a qualsevol persona a involucrar-se en aquest front més enllà dels seus partits. "El nostre compromís és treballar per poder construir la candidatura més àmplia possible a Catalunya i a l'Estat", ha apuntat el dirigent dels Comuns.

Cid sí que ha recordat també que van ser la segona força a les últimes eleccions espanyoles. És un gest que no és menor, ja que Rufián i Montero han deixat entreveure que el front d'esquerres l'han de liderar ERC a Catalunya i Podem a l'Estat. Si bé la fórmula encara no està concretada, el fet que la llista la liderés la força més votada d'esquerres a les últimes eleccions implicaria que els Comuns anessin en primera posició a Barcelona i ERC ho fes a Girona, Lleida i Tarragona. En tot cas, els actors reconeixen que el debat encara està en una fase molt inicial i cal veure com es concreta, si és que s'acaba produint.

El calendari de la subvenció: quan es pot començar a demanar i quan acaba el termini?

La convocatòria d'ajuts comença la setmana del 13 d'abril i les sol·licituds es podran presentar fins al 30 d'abril, amb un marge total de 17 dies. Així, convé informar-se prèviament i tenir tota la documentació preparada per completar el procés en aquest període de temps limitat.

Qui pot accedir al nou ajut al lloguer?

Les subvencions al pagament del lloguer estan destinats a persones d’entre 36 i 64 anys que, tot i no trobar-se en risc imminent d’exclusió, necessiten un ajut per poder continuar residint en l’habitatge habitual. Per tant, són "una eina per mantenir-lo i prevenir el risc d’exclusió residencial". Amb l'increment del topall d'ingressos, hi podran accedir les rendes de fins a 36.279,32 euros bruts anuals.

Societat

Això és el que has de fer perquè no t'apugin el lloguer abans que caigui la norma: el pas a pas Natàlia Pinyol

Quants diners es poden rebre?

L’import dels ajuts al lloguer de la Generalitat s’ajusta a l’esforç que suposa per a cada persona el pagament del lloguer en funció dels ingressos, amb un màxim de 200 euros i, enguany, un mínim de 50 euros al mes -en la convocatòria anterior, el mínim era de 20 euros-. A més, els topalls de la subvenció varien en funció de l’àmbit territorial.

Per exemple, per a Barcelona i el seu àmbit metropolità que inclou les comarques del Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental, el topall s’ha ampliat i passa a ser de 1.000 euros mensuals per habitatge (en la convocatòria anterior era de 900 euros) i 450 per habitació.

A la resta de la demarcació de Barcelona, el topall s’amplia fins als 750 euros per habitatge (en l’anterior era de 650 euros) i 350 per habitació. A la demarcació de Girona, el topall (que ja es va modificar en la convocatòria de 2025), es manté en 750 euros per habitatge i 400 euros per habitació. A la demarcació de Tarragona (també modificat en la convocatòria de 2025), es manté en 700 euros per habitatge i 350 euros per habitació. I a la demarcació de Lleida i a les Terres de l’Ebre, es mantenen els topalls de 600 euros per habitatge i 300 per habitació.

Pel que fa al lloguer subvencionable per a les famílies nombroses, monoparentals o amb algun membre amb discapacitat reconeguda i barem de mobilitat favorable, l’import màxim acordat és de 1.100 euros a l’Àmbit Metropolità de Barcelona (Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental) i de 900 euros a la resta del territori.

Fins al 20 d'abril es poden presentar candidatures tot i que Antich ha dit que, de moment, no hi ha constància que s'estigui preparant una candidatura alternativa a la que s'ha impulsat des de la junta directiva actual. Segons Antich, la gent està "desorientada per falta de brúixola" perquè el moviment independentista "no té traducció política a l'altura de les grans majories que es donen en l'àmbit social".

Antich ha remarcat que Òmnium té la voluntat de posar sobre la taula "grans instruments" que permetin al país avançar cap a la llibertat "sense vendre fum però sense cap renúncia". "Treballar pels grans consensos més enllà dels retrets", ha resumit. Antich és president d'Òmnium des del febrer del 2022, quan va substituir Jordi Cuixart.

Avui faig pública la decisió de presentar-me a la reelecció com a president d’Òmnium Cultural.

Vull continuar treballant en l’apassionant projecte col·lectiu que vam impulsar el 2022, amb il·lusions renovades, per entomar els reptes de futur que tenim, que són molts, amb la… pic.twitter.com/qHXVFJApfD

— Xavier Antich (@XavierAntich) April 10, 2026

La Flama començarà el trajecte a Prada i es bifurcarà de manera simultània en dos itineraris, un que recorrerà la part occidental de Catalunya i l’altre que resseguirà la part oriental. Els dos recorreguts es trobaran a Tarragona per continuar la cursa amb una sola flama fins al sud del País Valencià, a Elx. Tot seguit, la Flama farà parada a Formentera, Eivissa, Menorca i Mallorca i, finalment, arribarà a l’Alguer.

Com en les curses de relleus, la flama de la llengua, el testimoni, corre amb els participants a través del recorregut. La diferència és que, per allà on passa, s'organitzarà una gran activitat o diverses dinàmiques que involucraran les entitats d'aquell municipi per rebre-la. En cada cas, les propostes varien en funció de l'hora d'arribada i també del col·lectiu que les impulsa. “La flama està aturada 20 minuts al punt de rebuda i després continua fins al poble següent”, han explicat des de l'organització.

Cultura

Què és i què busca el Correllengua Agermanat? Bernat Castanyer Colomer

El Correllengua Agermanat celebrarà l’acte central a Barcelona el 21 d’abril, a la plaça Comercial, amb un gran concert que aplegarà músics d'arreu dels Països Catalans. Entre els grups confirmats hi ha Auxili, Els Catarres, La Fúmiga i la Companyia Elèctrica Dharma, i altres noms reconeguts del panorama català com Júlia Colom, Mar Grimalt, La Maria, Pèl de Gall, Pitxorines, Xanguito, Abril i Maxime Cayuela. A l’acte es farà farà la lectura del manifest del Correllengua, en defensa de la llengua i dels drets lingüístics, i començarà cap a les vuit del vespre, quan la flama ja hagi recorregut els carrers de la capital catalana. 

Perquè no se t'escapi res, a Nació, hem elaborat una llista amb l'itinerari i les dates de l'arribada del Correllengua.

Catalunya

• 19/04 – Prada — Conflent
• 19/04 – Vilafranca de Conflent — Conflent
• 19/04 – Montlluís — Alta Cerdanya
• 19/04 – Llívia — Baixa Cerdanya
• 19/04 – Puigcerdà — Baixa Cerdanya
• 19/04 – Perpinyà — Rosselló
• 19/04 – El Pertús — Vallespir
• 19-20/04 – La Jonquera — Alt Empordà
• 20/04 – Figueres — Alt Empordà
• 20-21/04 – Girona — Gironès
• 21/04 – Santa Coloma de Farners — Selva
• 21/04 – Sant Celoni — Vallès Oriental
• 21/04 – Granollers — Vallès Oriental
• 21-22/04 – Barcelona — Barcelonès
• 20/04 – Oliana — Alt Urgell
• 20/04 – Organyà — Alt Urgell
• 20/04 – Bellver de Cerdanya — Baixa Cerdanya
• 20/04 – La Seu d’Urgell — Alt Urgell
• 21/04 – Agramunt — Urgell
• 21/04 – Linyola — Pla d’Urgell
• 21-22/04 – Lleida — Segrià
• 22/04 – Les Borges Blanques — Garrigues
• 22/04 – Valls — Alt Camp
• 22/04 – El Vendrell — Baix Penedès
• 22/04 – L’Espluga de Francolí — Conca de Barberà
• 22/04 – Reus — Baix Camp
• 22/04 – Vilanova i la Geltrú — Garraf

Trobada dels dos itineraris

• 22-23/04 – Tarragona — Tarragonès
• 23/04 – Cambrils — Baix Camp
• 23/04 – L’Ametlla de Mar — Baix Ebre
• 23-24/04 – Tortosa — Baix Ebre
• 24/04 – Amposta — Montsià
• 24/04 – Alcanar — Montsià

País Valencià

• 24/04 – Vinaròs — Baix Maestrat
• 24/04 – Les Coves de Vinromà — Plana Alta
• 24-25/04 – La Pobla Tornesa — Plana Alta
• 25/04 – Castelló de la Plana — Plana Alta
• 25/04 – Sagunt — Camp de Morvedre
• 25-26/04 – València — Horta
• 26/04 – Sueca — Ribera Baixa
• 26/04 – Gandia — Safor
• 26/04 – Pego — Marina Alta
• 26/04 – Pedreguer — Marina Alta
• 26-27/04 – Altea — Marina Baixa
• 27/04 – La Vila Joiosa — Marina Baixa
• 27/04 – Alacant — Alacantí
• 27/04 – Elx — Baix Vinalopó

Illes Balears

Formentera

• 29/04 – La Savina — Formentera
• 29/04 – Sant Francesc — Formentera
• 29/04 – Sant Ferran — Formentera
• 29/04 – Far de la Mola — Formentera

Eivissa

• 30/04 – Eivissa — Eivissa
• 30/04 – Sant Josep de sa Talaia — Eivissa

Menorca

• 01/05 – Ciutadella — Menorca
• 01/05 – Ferreries — Menorca
• 01/05 – Es Mercadal — Menorca
• 01/05 – Alaior — Menorca
• 01/05 – Maó — Menorca

Mallorca

• 02/05 – Capdepera — Mallorca
• 02/05 – Artà — Mallorca
• 02/05 – Son Servera — Mallorca
• 02/05 – Sant Llorenç — Mallorca
• 02/05 – Manacor — Mallorca
• 02/05 – Vilafranca de Bonany — Mallorca
• 02/05 – Porreres — Mallorca
• 02/05 – Felanitx — Mallorca
• 03/05 – Alcúdia — Mallorca
• 03/05 – Sa Pobla — Mallorca
• 03/05 – Búger — Mallorca
• 03/05 – Inca — Mallorca
• 03/05 – Lloseta — Mallorca
• 03/05 – Binissalem — Mallorca
• 03/05 – Consell — Mallorca
• 03/05 – Santa Maria — Mallorca
• 03/05 – Marratxí — Mallorca
• 03/05 – Palma — Mallorca

Alguer

• 05/05 – L’Alguer — Sardenya

Plans a Barcelona

D'una banda, del 9 d'abril al 31 de maig, has de saber que la Barceloneta celebra la 14a edició de les Festes de la Primavera, amb activitats per a totes les edats i tots els públics. Entre les diferents propostes destaca el cicle de Memòria Històrica Traces de la Barceloneta, que enguany gira al voltant de la gaseta El Vigia de la Barceloneta, una publicació vinculada a la vida marinera i social del barri.

Una bona opció també és gaudir d'un cap de setmana de flors i plantes a la plaça Margarida Xirgu, que acull una nova edició de Flors al Mercat. Hi trobareu més de 65 iniciatives, entre les quals floristes, artesanes botàniques, ceràmica, cosmètica natural, il·lustració i una selecció de 5 propostes gastronòmiques veganes. Es pot visitar de 10 h a 20 h i l’entrada val tres euros.

Finalment, aquest dissabte tindrà lloc la Japan Weekend a Fira de Barcelona - Gran Via, un esdeveniment per gaudir de la cultura japonesa i descobrir les últimes novetats en manga, anime i videojocs.

Plans amb criatures

Plans

Què fer amb nens i nenes aquest cap de setmana: activitats de l'11 i 12 d'abril de 2026 Mar Domènech

Plans a Osona i el Lluçanès

Cultura i Mitjans

Què fer aquest cap de setmana a Osona i el Lluçanès: 10, 11 i 12 d'abril Irene Giménez Vinyet

Plans a Manresa

Plans

Què fer aquest cap de setmana al Bages i el Moianès: 11 i 12 d'abril?

Plans a Solsona

Cultura i Mitjans

Arriba al Teatre Comarcal de Solsona «Dones de flors i herbes», a càrrec de La Fanga Escènica

Plans al Camp de Tarragona

Cultura

Què fer el cap de setmana del 10 al 12 d'abril a la demarcació de Tarragona? TarragonaDigital

Plans a les Terres de l'Ebre

Cultura

Què fer el cap de setmana del 10 al 12 d'abril a les Terres de l’Ebre? Joan Navarro

Aquest rombe blanc es pot veure a dos llocs: en format de senyal o sobre l'asfalt. El significat, però, és el mateix. El que fa aquest senyal és indicar que hi ha un carril reservat per a vehicles d'alta ocupació. És a dir, el que també anomenem carril VAO o Bus-VAO. En aquestes vies només poden circular els vehicles amb dos ocupants o més -amb el conductor inclòs-, a banda dels que tenen condicions especials, com les motocicletes, els autobusos i els taxis.

D'altra banda, el senyal també pot anar acompanyat d'una xifra. En cas que aquesta hi sigui, cal saber que aquest número indica el nombre d'ocupants que han de circular dins del vehicle per poder circular per la via.

Energia

​PRIMÍCIA

Quantes plaques solars haurà d’acollir el teu poble? Consulta-ho municipi a municipi Arnau Urgell i Vidal

Així, la finalitat del nou senyal és informar el conductor que aquell és un carril reservat per a vehicles d'alta ocupació i que, per tant, no hi poden circular la resta de vehicles.

Em poden multar per circular per aquest carril?

Sí, només poden circular pels carrils que van assenyalats amb aquest rombe blanc i fons blau els vehicles amb dos ocupants o més. Per això, en circular per un carril VAO sense complir els requisits es considerarà que s'està incomplint l'article 35.1.a del Reglament General de Circulació. Això pot suposar una sanció de fins a 200 euros.

Societat

​ANÀLISI

Els pobles abandonats dels Països Catalans: més de 1.500 nuclis despoblats o en risc M. Carme Jiménez Fernández

Font assegurava en aquesta entrevista que una de les coses que l’havia esperonat a la vida era “aquesta idea de fer compatible la fe cristiana amb el que té de transversal la cultura moderna, i em sembla que em surten els comptes”. Això i el compromís amb la llengua eren els dos objectius als quals va abocar-se al llarg de la seva vida.  

La biografia de Pere Lluís Font és la història d’una voluntat. L’entrevista que va concedir a Nació dona moltes claus d’un itinerari vital que el duria primer a estudiar per capellà i, ben aviat, a viatjar a França i cursar Filosofia i Teologia. Així va entrar en contacte amb moltes de les figures cabdals de la teologia i el pensament catòlic més innovador, a l’escalf del Concili Vaticà II, però en molts sentits anteriors a ell. 

Cultura

​ENTREVISTA

Pere Lluís Font: «Els catalans tenim tendència a la servitud voluntària perquè ser lliure costa» Pep Martí i Vallverdú

Casat i amb fills, Pere Lluís Font va esdevenir un referent del pensament filosòfic que buscava un pont amb la fe. Alguns dels seus títols bibliogràfics ja expliquen l'abast de la seva recerca, com Cristianisme i modernitat i Filosofia de la religió, dins d'una obra en què la traducció de molts clàssics ocupa un espai important. El seu contacte amb figures rellevants del pensament teològic va ser decisiu en el seu trajecte intel·lectual. 

En l’entrevista feta a casa seva, a Sabadell, Font va mostrar-se com l’intel·lectual exigent que era. En l’acte de concessió del guardó, va criticar l’actitud contemporitzadora dels catalans, especialment en el tema de la llengua: "Hi ha individus perfectament bilingües, però dubto que hi hagi pobles que ho siguin". "Penso que som monolingües", va dir, per negar que fos fonamentalista en temes de llengua: "Ens convé ser poliglots. Qui només coneix la seva llengua no coneix ni la seva", va dir amb un bri d'ironia que el va acompanyar en tota la seva intervenció. 

Moscou ha anunciat ja que espera que l'Exèrcit d'Ucraïna també cessi els seus atacs. "Partim de la base que la part ucraïnesa seguirà l'exemple de la Federació Russa", ha manifestat.

Altra treva de vidre, però a l'Orient Mitjà

L’anunci d'alto el foc de dues setmanes per part del primer ministre pakistanès, Shehbaz Sharif, com a pas previ per una pau definitiva a l'Orient Mitjà ha suposat un bri d'aire fresc per a un conflicte internacional de gran magnitud. Aquest bri d'aire fresc, però, s'ha esfumat el mateix dia que ha arribat. El líder de la Casa Blanca ha posat fre a l'ofensiva en resposta a la reobertura de l'estret d'Ormuz, un dels punts clau del comerç petrolier mundial. Hores després, però, l'Iran ha tornat a tancar parcialment l'estret, fent perillar la treva temporal amb els Estats Units i evidenciant la fragilitat del conflicte a l'Orient Mitjà.

Internacional

Una treva de vidre: els atacs d'Israel al Líban fan que l'Iran torni a tancar Ormuz Gerard Mira

Tot i això, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ha confiat en l'alto el foc i ha anunciat aquest dijous que el govern espanyol reobrirà pròximament la seva ambaixada a Teheran, tancada des del passat 7 de març, poc després que comencessin els atacs dels Estats Units i Israel contra l’Iran.

En declaracions a la premsa, Albares ha mostrat el seu suport a l’alto el foc mediat pel Pakistan i ha reclamat que es faci extensiu també al Líban, on continua l’ofensiva israeliana. “Esperem que tothom aposti, com fa Espanya des del primer dia, per la negociació, la mediació i la diplomàcia”, ha asseverat el ministre espanyol, que assegura que ha mantingut contactes amb el seu homòleg iranià. 

El club, segons explica en el comunicat, considera que l’actuació arbitral va ser contrària a la normativa vigent i que va tenir una incidència directa en el desenvolupament del joc i en el resultat final, que va ser de 0-2.

La reclamació blaugrana posa el focus en una acció molt concreta del minut 54. Quan durant la segona part, un jugador rival, Pubill, va tocar la pilota amb les mans dins de l’àrea sense que l’àrbitre assenyalés penal pel Barça. Segons el club, aquesta decisió, sumada a la manca d’intervenció del VAR, constitueix un error greu.

Esports

Conveni entre la Generalitat i la Lliga contra l'odi a l'esport després dels crits islamòfobs a Cornellà

"En conseqüència, el club ha sol·licitat l'obertura d'una recerca, l'accés a les comunicacions arbitrals i, si és el cas, el reconeixement oficial dels errors i l'adopció de les mesures pertinents", expressa el Barça en el comunicat. A més, els blaugrana lamenten que no va ser un cas aïllat i denuncia que en les darreres edicions de la Champions s’han repetit decisions arbitrals "incomprensibles que han perjudicat greument l'equip, generant un clar greuge comparatiu i impedint competir en igualtat de condicions amb altres clubs", denuncien.

Salutacions nazis dels aficionats de l'Atlètic al Camp Nou

El partit d'anada de quarts de finals de Champions no va estar exempt de polèmica, tant al camp, com a la graderia. Durant l'enfrontament entre l'Atlètic de Madrid i el Barça al Camp Nou, alguns aficionats de l'Atlètic van alçar el braç fent la salutació nazi i van proferir crits com "musulmà qui no voti". Aquesta és la mateixa imatge que es va produir fa dues setmanes en el partit de la selecció espanyola, i que ara s'ha tornat a repetir de nou. 

Esports

Salutacions nazis dels aficionats de l'Atlètic de Madrid al Camp Nou

Aquestes imatges es van produir per part d'alguns aficionats que, tal com es veu a les imatges, anaven sense samarreta i a cara descoberta, formaven part de la zona reservada per a l'animació visitant

Aquest dijous, des del faristol de la sala de premsa parlamentària, la metgessa de família Eva Segura Viciano ha estat contundent. "S’ha mentit quan es diu que aquests indicadors no afecten en cap cas les decisions clíniques que prenem a la consulta. És una mentida. S’ha mentit a nivell poblacional i també s’ha mentit als grups parlamentaris que han interlocutat amb la conselleria de Salut perquè la informació que s’ha donat no és la correcta. Aquests indicadors a dia d’avui es continuen explicant a tots els equips d’atenció primària i continuen plenament vigents", ha expressat, després que setmanes enrere els Comuns intentessin negociar amb el PSC la desaparició d'aquests condicionants. A la pràctica, el text de l'acord pels pressupostos no era prou explícit i els incentius continuen plantejant-se, ha reblat la membre del Fórum Català d'Atenció Primària (FoCAP) i delegada del sindicat Metges de Catalunya (MC). 

Organitzacions de professionals sanitaris com el FoCAP i la Capçalera s'havien de reunir aquest dijous amb diverses formacions polítiques del Parlament: les entitats asseguren que els plans eren veure's amb el PSC, ERC, Comuns i CUP. La primera força, però, la que ocupa el Govern, no ha format part de la trobada finalment. "Avui pensàvem que ens reuniríem amb el PSC i no ho hem pogut fer. I el dia 20 d'abril teníem prevista una reunió amb el responsable de baixes laborals del CatSalut i tampoc serà possible aquesta reunió", ha exposat Eva Segura Viciano. Amb aquest resum ha conclòs que la voluntat de diàleg de l'executiu de Salvador Illa és "nul·la". Tanmateix, fonts del grup socialista remarquen a Nació que no tenien "cap petició de reunió ni de Capçalera ni de FoCAP", i que intentaran resoldre aquest malentès amb les dues organitzacions.

Alhora, fonts de la conselleria liderada per Olga Pané, de moment, estableixen a aquest diari que el Govern es planteja oferir alguna reacció a partir d'aquest divendres. Fins ara, però, el tarannà general ha estat de negació de les acusacions. Aquest mateix dimarts, la portaveu de l'executiu, Sílvia Paneque, negava que s'influís el criteri mèdic amb l'actual funcionament sanitari del pressupost als centres d'atenció primària. El moment de decidir les altes mèdiques obeeix a criteris "únicament i exclusivament" mèdics, subratllava Paneque.

Una àmplia representació de col·lectius de treballadors del món sanitari, però, aquest dijous denunciaven exactament el contrari. A les reclamacions de la Capçalera i el FoCAP s'han sumat els sindicats CCOO, UGT, Metges de Catalunya, la Intersindical, la CGT, l'FTC-IAC, CATAC-CTS i Infermeres de Catalunya. En el manifest de denúncia s'han comptat més de 2.000 signatures de professionals a títol individual, a més del suport explícit de 32 direccions d'equips d'atenció primària. "El rebuig a la mesura és ampli i transversal", reivindiquen des del front popular que exigeix al Govern de Salvador Illa que mogui fitxa, quan ja fa gairebé dos mesos des del moment en què la diputada Laure Vega (CUP) va exposar el pla d'incentius per escurçar baixes laborals en un ple del Parlament.

Més enllà dels incentius: crítiques al relat

Però no és només una qüestió de la mesura concreta. El sector sanitari mobilitzat reclama al Govern que canviï el discurs que pretén estendre que a Catalunya hi ha baixes laborals massa llargues o que sobredimensiona el frau. També posen en dubte l'atenció que reben els treballadors per part de les mútues laborals. "Puc comptar amb els dits d’una mà quants pacients estan fent frau. Jo conec els meus pacients, porto 10 anys amb el meu cupo de pacients, i sé quin pacient potser pot fer frau o em pot estar dient una mentida quan té una baixa laboral. Però el que puc assegurar és que cada dia a la consulta em trobo un treballador o una treballadora que no ha sigut atès adequadament a la mútua laboral quan ha tingut un accident laboral o quan té una clara malaltia professional. Això és la realitat que ens trobem a la consulta cada dia", ha etzibat Segura, metgessa de família al CAP Manso de Barcelona.

Darrerament, els Comuns han plantejat que existeix una insatisfacció amb el paper de l'executiu socialista en aquesta carpeta. Els de Jéssica Albiach sostenen que si no es garanteix la desaparició dels incentius per escurçar les baixes, no es donarà suport als pressupostos de Salvador Illa. Altres formacions d'esquerres, com ERC o la CUP, ho han etiquetat de "mala praxis" i han assenyalat "mentides" del Govern. Al seu torn, des de Junts s'ha considerat que premiar metges per reduir el temps de les baixes "és pervertir el sistema". La conselleria valora la situació, evita moviments bruscos i amaga les cartes, però la pressió cada vegada és més intensa.