<![CDATA[Nació]]> https://naciodigital.cat//rss/ ca Fri, 23 Oct 2026 02:33:01 +0200 <![CDATA[Nació]]> https://naciodigital.cat/web/assets/img/og-image/naciodigital.cat.png https://naciodigital.cat/ 144 40 hourly 1 <![CDATA[Pedro Sánchez entra en precampanya a «La Revuelta» sense esquivar preguntes: «Els casos de corrupció m'han decebut»]]> Amb les eleccions a tocar, el president espanyol Pedro Sánchez comença el seu periple d'entrevistes en fase de precampanya al late night de David Broncano, que ocupa el prime time de la televisió pública, La Revuelta. En l'entrevista amb Broncano, el líder socialista ha defensat la seva gestió durant la legislatura i ha parlat dels casos de corrupció que l'envolten i no ha dubtat a jugar la carta de l'habitatge "digne" si aconsegueix majoria en les pròximes eleccions.

El presentador, que ha convidat els principals candidats al programa -de moment només ha confirmat Ada Colau-, ha començat presentant Sánchez com "el president del govern espanyol, per poc temps", fet que el socialista li ha retret entre bromes amb un to burlesc que ha mantingut durant tota l'entrevista. El primer que ha fet el líder socialista ha estat, com ja és tradició al programa, regalar-li un objecte al presentador: un gos de joguet amb una capa vermella, fent al·lusió al que ja s'ha convertit un meme a les xarxes socials amb el seu nom: "Perro Sanxe".

Sánchez ha aprofitat per fer broma dels últims comentaris que han fet alguns líders sobre ell i ha mencionat, quan Broncano li ha preguntat sobre com volia que fos l'entrevista, que preferia "no dir res, que després em diuen que soc un dictador", en referència a les paraules del president argentí Javier Milei. Entre broma i broma, el president espanyol s'ha penjat algunes medalles sobre les fites aconseguides durant el seu mandat: "La millora de les pensions, l'augment del Salari Mínim Interprofessional, els permisos de maternitat i paternitat o el decret d'habitatge", ha enumerat Sánchez.

Els "grans errors de la legislatura"

Els casos de corrupció del PSOE (José Luis Ábalos, Santos Cerdán i Leire Díez) han sigut altres dels temes que s'han abordat a l'entrevista quan Broncano li ha preguntat al president socialista sobre "els tres grans errors de la legislatura". Sánchez ha admès que són casos que "li han decebut" i no ha trigat a reconèixer que el primer ha estat el cas Ábalos: "Ha estat una doble decepció", ha admès provocant l'aplaudiment del públic sobre un dels moments que va fer tremolar la legislatura i que el president espanyol va intentar aïllar de la cúpula del seu partit per resistir a la Moncloa. Broncano li ha insinuat sobre el coneixement previ d'aquests casos, però Sánchez ho ha negat en un to tranquil: "Creus conèixer a la gent i després t'assabentes de coses que et deien gelat", ha expressat.

Altres dels casos de corrupció que envolten el president espanyol, com són els de la seva dona Begoña Gómez o el seu germà David Sánchez, no han passat per alt a l'entrevistador, qui li ha preguntat per la seva relació amb la justícia en referència als dos casos. "El meu germà té tres carreres i ara se'l condemna per ser president del govern", ha defensat Sánchez.

La crisi a Ceuta ha estat altre dels errors que, tot i no haver estat descrit com a tal pel president espanyol, s'ha tractat durant la conversa en què Broncano li ha advertit sobre el paper del Marroc: "Són uns 'liantes' Pedro, compte!". Sánchez ha reconegut que es podria haver "gestionat millor" la crisi a Ceuta, però ha justificat la "bona relació amb el país veí", amb qui, segons el socialista, necessitaven "cooperar per frenar l'arribada massiva", en la mateixa línia de la seva intervenció al Congrés després de la crisi, en què va defensar que no hi ha cap prova contrastada que situï el Marroc al darrere de l'onada migratòria de l'estiu.

La crisi de l'habitatge i els decrets

L'habitatge és la punta de llança del partit socialista per a aquests comicis i ha estat un dels punts tractats en la conversa amb Broncano, qui li ha retret a Sánchez la tardança a aprovar els decrets d'habitatge: "Heu esperat fins al final, Pedro", li ha dit el presentador, qui ha insinuat que és una iniciativa que queda curta: "La gent té una decepció respecte al partit socialista perquè, en la pràctica, estem igual", ha reblat Broncano provocant l'aplaudiment del públic. Sánchez s'ha defensat tirant la pedra al teulat de la dreta i l'extrema dreta, explicant que "han derogat els decrets en totes les ocasions", i ha aprofitat per expressar que "necessitem la majoria absoluta" per poder dur a terme les lleis sobre habitatge que demanda la societat.

Sánchez ha rebut moltíssimes propostes per part de diverses cadenes, emissores i creadors de contingut, però la primera que ha acceptat ha estat la de La Revuelta. El programa de Broncano viu sota la lupa dels principals partits conservadors de l'oposició. El presentador, assenyalat especialment per Vox, és una de les figures més destacades de la graella de Televisió Espanyola i de les més repudiades per aquests sectors. El seu nom ha aparegut diverses vegades a les comissions de control que protagonitza José Pablo López, president d'RTVE, al Congrés dels Diputats. Però la seva figura també ha estat una de les dianes preferides per la formació d'Abascal, que asseguren que serà "dels primers caps tallats" en el moment que canviï la direcció de la corporació pública estatal.

]]> Thu, 22 Oct 2026 23:46:31 +0200 <![CDATA[El virus que només afectava animals arriba als humans: mor el primer infectat a França]]> Les autoritats de França han confirmat aquest dijous la mort d'un home a causa del virus Shamonda, transmès principalment per mosquits a bestiar boví, oví i caprí, fins ara considerat no transmissible a humans. El mort era un pacient ingressat en un hospital de Lió que "presentava una immunodepressió greu", segons un comunicat conjunt publicat pels ministeris de Sanitat i Agricultura de França, que agrega que ja hi ha recerques clíniques, biològiques i epidemiològiques en marxa.

Tots dos ministeris han recalcat que "no hi ha risc sanitari per a la població" i han subratllat que "la infecció pel virus Shamonda en aquest pacient constitueix la primera detecció documentada i notificada del virus en l'ésser humà". L'home presentava símptomes neurològics i va morir dues setmanes després d'haver estat contagiat. La hipòtesi, segons han explicat les autoritats sanitàries franceses, és la d'una transmissió mitjançant la picada d'un mosquit del tipus Culicoides en l'est de França, territori on es va notificar la circulació del virus en animals durant la primavera i l'estiu de 2026.

Així mateix, han manifestat que les recerques han determinat que "les complicacions cerebrals observades en el pacient immunodeprimit abans de la seva defunció estarien, molt probablement, relacionades amb la infecció pel virus Shamonda".

Detectat el virus en tres explotacions de boví de llet a Girona

El virus Shamonda tipus 1 s’ha detectat en tres explotacions de boví de llet de la demarcació de Girona, segons l’última actualització del Ministeri d’Agricultura sobre la situació a Espanya i Europa. Les explotacions afectades han presentat símptomes compatibles amb la malaltia: principalment febre, diarrea i una disminució de la producció de llet. Tanmateix, la Generalitat assegura que el virus "no és una zoonosi" i que el risc d’infecció en humans a Catalunya és "molt baix".

Els tres casos a Girona es van identificar el 20 d’octubre en el marc de la vigilància passiva que es fa a l’Estat. La Generalitat remarca que la detecció de circulació del virus no implica, per si mateixa, un risc elevat per a la població i que, segons el coneixement científic disponible, no hi ha proves de transmissió entre persones. Les explotacions gironines se sumen als casos de Shamonda tipus 1 detectats anteriorment a les províncies de Còrdova, Toledo, Àvila i Madrid. A Cantàbria, les autoritats han confirmat també la presència del virus Shamonda tipus 2.

Què és el virus Shamonda?

El virus pertany al gènere orthobunyavirus, transmès principalment a través de la picada de petits insectes.​​​​​​ El Shamonda va ser detectat per primera vegada a Nigèria a mitjan dècada dels seixanta i, fins a 2026, s'havia notificat de manera esporàdica en diferents regions d'Àfrica occidental, oriental i meridional, com al Japó. En els animals infectats, els símptomes més habituals són febre, diarrea i una disminució temporal de la producció de llet, així com falta de vitalitat.

El principal hoste és el bestiar boví, si bé també semblen ser susceptibles d'infectar-se l'oví i el caprí, segons el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació d'Espanya, que agrega que en èquids s'han detectat animals positius amb simptomatologia nerviosa, si bé no s'ha pogut demostrar una relació causal amb els signes clínics observats.

No obstant això, el virus va ser detectat aquest estiu per primera vegada a Europa Central, identificant-se una variant denominada Shamonda-*Europe. Ara, el virus s’ha detectat en tretze països, entre els quals França, Alemanya, Portugal, Itàlia, Suïssa i Espanya. 

]]> Thu, 22 Oct 2026 19:51:03 +0200 <![CDATA[Que els altres no hi vagin]]> Mobilitzar o no els propis i desmobilitzar o no els altres. Vet aquí la clau de les eleccions del 29-N. Javier Milei ajuda més a l'esquerra que a la dreta i la corrupció ara més a la dreta que a l'esquerra. Això és el que ens deixen les últimes hores de la precampanya.

I el vot tàctic? Per què ara sí i abans no? Hi haurà més casos com el de Terol? Fins i tot podria passar a demarcacions catalanes seguint aquesta lògica. De tot això tracta el nostre Snooker de butxaca amb Roger Pi de Cabanyes des de Madrid i Ferran Casas.

El podeu veure i sentir aquí:

 

]]> Thu, 22 Oct 2026 19:00:02 +0200 <![CDATA[L’incendi d’un cotxe talla un carril a l’A-2 en sentit Barcelona i provoca retencions]]> L'incendi d'un vehicle ha obligat a tallar l'autopista A-2 aquest dijous cap a les 16.30 hores a l'altura de Castellbisbal-Sant Andreu de la Barca en sentit Barcelona. Dos dels tres carrils de l'autopista han quedat reoberts cap a les 17.15 hores.

Els Bombers han apagat el foc amb 5 dotacions, però a causa de l'accident hi ha retencions i llargues cues a l'A-2. En el tram de Castellbisbal, en sentit Barcelona, hi ha sis quilòmetres de cua. També hi ha retencions de sis quilòmetres en el tram entre Sant Feliu de Llobregat i Cornellà de Llobregat en sentit Lleida; i lentitud en la zona d'Esparreguera de l'autopista.

També hi ha retencions a l'AP-7 per un accident que talla un carril a l’altura de Parets del Vallès i Mollet del Vallès, en sentit Girona. Segons el Servei Català de Trànsit, l’incident, registrat a les 17.47 hores d’aquest dijous 22 d’octubre, obliga a tallar un carril entre els punts quilomètrics 137 i 139.

D’altra banda, també hi ha cinc quilòmetres de retencions a l’AP-7 en sentit sud, entre Barberà del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda, en direcció a Tarragona. 

]]> Thu, 22 Oct 2026 18:34:00 +0200 <![CDATA[Sánchez accepta un «cara a cara» amb Feijóo el 16 de novembre]]> El PSOE ha acceptat un "cara a cara" entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo el 16 de novembre en una cadena privada, però ha demanat un debat a quatre pel 26 de novembre amb els líders de Vox i el Front Ampli a RTVE i no pas a Atresmedia, com demanava el PP. Així ho han indicat en un comunicat, en què accepten la invitació de la corporació pública i el "cara a cara" amb el líder dels populars "organitzat per mitjans privats". Des de Ferraz consideren que hi ha d'haver com a mínim dues trobades: una a dos -entre Sánchez i Feijóo- i una altra a quatre -amb Abascal i Ada Colau-. En canvi, el PP demana tres debats: els dos que accepta el PSOE i un tercer de portaveus parlamentaris.  

 

]]> Thu, 22 Oct 2026 18:29:21 +0200 <![CDATA[El Black Friday generarà més de vint mil contractes a Catalunya, segons Randstad]]> La campanya del Black Friday i el Cyber Monday generarà aquest any 21.380 contractacions a Catalunya, un 4,7% més que l’any passat, segons les previsions de Randstad. La demarcació de Barcelona concentrarà 16.535 contractes, mentre que Tarragona en registrarà 2.020, Girona 1.870 i Lleida 955. L’increment de la contractació s’explica principalment pel dinamisme del comerç i el creixement del sector logístic.

En el conjunt de l’Estat, es preveuen 124.300 contractacions, un 5,3% més que l’any anterior, i Catalunya serà la segona comunitat amb més volum de contractació, només per darrere de Madrid. Els perfils més demandats seran empaquetadors, mossos de magatzem, transportistes, dependents i personal d’atenció al client.

]]> Thu, 22 Oct 2026 17:45:00 +0200 <![CDATA[Felipe González: «Votaré en blanc el 29-N»]]> L’expresident del govern espanyol Felipe González ha anunciat que votarà en blanc a les eleccions del pròxim 29 de novembre. “No em sento representat, però he de votar, i per això el meu serà un vot positiu, no una abstenció. És el que explica el que sento: la carència de representació” ha afirmat aquest dijous en un col·loqui empresarial a Màlaga. Així, ha advertit que mai hi ha un procés electoral decidit prèviament i ha ironitzat que el president espanyol, Pedro Sánchez, podria tornar a guanyar les eleccions si el president de l’Argentina, Javier Milei, “visita Espanya quinze vegades”. González ha assegurat que Milei “és un maleducat que insulta tot el món” i li ha retret falta d’educació cívica i política. “Com pot anar a un país només a insultar?” s’ha qüestionat després que l’argentí visités dimecres dijous la capital espanyola i acusés Sánchez de ser un “dictador”.

 

]]> Thu, 22 Oct 2026 16:55:04 +0200 <![CDATA[Catalunya millora en igualtat de gènere als llocs de poder, però manté l'alta segregació laboral]]> L'índex d'igualtat de gènere (IIG) de Catalunya del 2025 destaca el major augment del nivell d'igualtat en la dimensió del poder -que fa referència a la presència i participació de dones en l’àmbit polític, econòmic i social- que creix respecte de 2024 fins als 51,4 punts (4,7 punts), segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). La subdimensió política és la que obté la puntuació més alta, amb més d'un 45% de dones entre els membres del Govern, del Parlament i de les corporacions municipals. Tot i això, la segregació laboral per gènere és molt significativa i, per exemple, la proporció de dones ocupades en els sectors TIC és baixa (25,1%) i el percentatge de dones amb càrrecs directius està per sota del 40%.

L'índex català és de 68,7 punts, cosa que representa un augment d'1,5 punts en relació amb el 2024. La dada catalana se situa 5,3 punts per sobre de la mitjana de la Unió Europea, que és de 63,4, però per sota del 70,9 d'Espanya. En la dimensió de la salut és on l'índex català presenta un nivell més alt d'igualtat de gènere el 2025 (84 punts), mentre que la dimensió del poder és la que té el valor més baix (51,4), tot i representar l'augment més significatiu respecte del 2024.

L'Idescat elabora aquest índex d'acord basant-se en 27 indicadors i els resultats es presenten en un interval que va de 0 a 100. Respecte de l'any anterior, destaca la millora en igualtat de les dimensions del poder (+4,7) i dels diners (+3,9), que ha augmentat fins els 77,6 punts. També hi ha una evolució positiva en la dimensió del temps (+0,3), que es situa en 69,1 punts el 2025. En canvi, la igualtat de gènere en la dimensió del coneixement ha retrocedit (-2,1) fins els 61,9 punts, i també ho ha fet en les dimensions de la salut (-0,2) i del treball (-0,2), que ha disminuït fins els 74,1 punts.

 

 

Pel que fa a la comparació amb la UE, Catalunya se situa per damunt de la mitjana europea i obté puntuacions semblants a les de països com Bèlgica (68,5) o Finlàndia (68,3). Amb tot, queda per sota de la mitjana espanyola i dels països que encapçalen el rànquing, com Suècia (73,7) i França (73,4).

Catalunya registra millors resultats que la mitjana de la UE en cinc de les sis dimensions, especialment en el poder (+10,9). En canvi, té una puntuació més baixa que la mitjana de la Unió Europea en la dimensió de la salut (-2,2). En relació amb el conjunt de l'Estat, Catalunya presenta puntuacions més altes en les dimensions del coneixement (+6,2), el treball (+4,7) i els diners (+4,3) i més baixes en el poder (−15,2), el temps (−5,0) i la salut (-2,2).

 

 

Què signifiquen les dades?

En la dimensió del treball, la puntuació reflecteix els elevats nivells de participació laboral de les dones, amb un 46,8% de dones que treballen a temps complet equivalent i la durada de la vida laboral de les dones (35,9 anys de mitjana). Tot i això, la segregació laboral per gènere és molt significativa i, per exemple, la proporció de dones ocupades en els sectors TIC és baixa (25,1%) i el percentatge de dones amb càrrecs directius està per sota del 40%.

Pel que fa als diners (77,6 punts), és la segona dimensió que més augmenta respecte de l'any anterior (+3,9). La subdimensió de recursos financers ha millorat 1,9 punts (del 76,1 al 77,9) i la de la situació econòmica, que inclou els indicadors de població segons els ingressos de la parella i la pobresa laboral, ha millorat 5,9 punts (del 71,3 al 77,2).

La dimensió del coneixement registra un retrocés per la segregació per gènere segons els camps d'estudi: més de la meitat de dones amb estudis superiors ho són en els camps d'educació, arts i humanitats, i salut i benestar (el 74,5%), mentre que la proporció de dones amb estudis superiors en el camp de la ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM) és només del 34,7%.

En la dimensió del temps (69,1 punts), es mantenen les diferències de gènere en la participació en les tasques domèstiques no remunerades. D'una banda, en les feines de la llar (com cuinar o netejar) el 74,3% de les dones ho fan de forma habitual i sense rebre remuneració, enfront del 55,2% dels homes. D’altra banda, en les tasques de cura d’infants, gent gran o persones amb discapacitat, la participació sense rebre remuneració de les dones és molt superior a la dels homes.

La salut és la dimensió que més s'acosta a la igualtat el 2025, amb 84 punts, tot i que perd 0,2 respecte de l'any anterior. La subdimensió d'estat de salut disminueix en gairebé quatre punts, a causa del descens en la valoració dels anys de vida en bona salut als 65 anys. En canvi, els indicadors de comportament milloren 3,3 punts respecte del 2024.

]]> Thu, 22 Oct 2026 17:28:26 +0200 <![CDATA[El govern espanyol esperona la Generalitat a analitzar fins a on pot arribar amb la lluita contra l'especulació]]> La ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, ha aprofitat una visita a Barcelona per reivindicar les polítiques d'habitatge en marxa a Catalunya i, de retruc, les ha utilitzat per defensar que és tot el contrari del que proposa el PP en matèria residencial. De fet, la representant del govern espanyol ha arribat a celebrar que la Generalitat continuï estudiant la possibilitat d'intervenir sobre les compres especulatives, en la línia d'actuar "per protegir el dret a l'habitatge i perseguir l'especulació", com estableix la Constitució. Aquest debat va arribar al Parlament aquest any, però ha quedat congelat, mentre no s'acaba de decidir si es tira endavant alguna fórmula o no. Sigui com sigui, les paraules de la ministra, que ha comparegut acompanyada de la viceprimera secretària i portaveu del PSC, Lluïsa Moret, han servit també per ressaltar també els 119 milions d'euros que el govern estatal va assignar aquesta mateixa setmana a la Generalitat en motiu de l'aplicació de mesures de contenció als municipis de mercat tens. Rodríguez ha desitjat que aquests diners serveixin per construir, comprar pisos de privats i fer-los públics i ajudar als préstecs per a un primer habitatge.

]]> Thu, 22 Oct 2026 16:35:21 +0200 <![CDATA[El PP situa Álvarez de Toledo i Borja Sémper com a números dos i tres de la llista de Feijóo per Madrid]]> El PP ha confirmat aquest dijous que Cayetana Álvarez de Toledo i Borja Sémper ocuparan els números dos i tres, respectivament, de la candidatura que encapçalarà Alberto Núñez Feijóo a Madrid per a les eleccions del 29-N. Álvarez de Toledo, actual portaveu adjunta al Congrés, escala quatre posicions respecte al 2023, quan va ocupar el sisè lloc, mentre que Sémper, portaveu de la formació, repeteix com a número tres. El 2019 Álvarez de Toledo havia encapçalat la llista del PP per Barcelona. El termini de presentació de candidatures davant les juntes electorals provincials es va obrir dimecres i es tancarà dilluns 26 d'octubre.

]]> Thu, 22 Oct 2026 16:30:56 +0200 <![CDATA[Primer pas d'aliança entre ciutats a l'Estat per «reforçar» la mirada metropolitana]]> Dormir en un municipi i fer-hi vida no és el mateix. Sovint, cada vegada més, la feina, els estudis o el lleure es fan en altres municipis, donant una nova dimensió a la vida metropolitana. Ara bé, la gestió d'aquesta tipologia de vida no sovint està mancomunada. Això, però, podria començar a canviar. En un acte des de Cornellà de Llobregat, diferents àrees metropolitanes de l'estat espanyol van posar la primera pedra per al que pot ser una col·laboració entre si, amb Barcelona com a referència, ja que és l'única àrea de l'Estat amb el seu sistema de gestió propi, que celebra el seu quinzè aniversari: l'Àrea Metropolitana de Barcelona. 

Aquesta nova entesa que es comença a fonamentar inclou, a banda de la capital catalana, Bilbao, A Coruña, Saragossa, Màlaga, València i Tarragona. De moment, han establert un decàleg de prioritats les quals volen abordar en aquesta col·laboració, la qual preveu ser estable. Entre d'altres, destaca l'habitatge, la transició ecològica incorporant el transport públic, promoure l’escala metropolitana com a espai de governança, afavorir la transició digital al servei de l’interès general o fomentar la cooperació publicoprivada en la prestació de serveis públics. A més, en matèria econòmica -i amb conseqüències socials-, també volen abordar el repte de garantir la participació local i metropolitana en els fons europeus. 

Ramon Torra, gerent de l'AMB, assegura que s'impulsa una "aliança entre ciutats" que busca actuar com a lobby en polítiques metropolitanes per "reforçar-ne" la mirada: "Les àrees metropolitanes estan en primera línia dels reptes globals, és imprescindible parlar-ne", assevera Torra. En aquesta mateixa línia, el president executiu de l'AMB, Antonio Balmón, també remarca que "la vida ja no es desenvolupa en un context local perquè les relacions humanes salten d'una banda a l'altra constantment". 

Inspirar-se en Barcelona, no repetir el model

En aquesta col·laboració pionera, Barcelona exerceix, d'alguna manera, com a referent, ja que fa quinze anys es va crear aquest organisme format per alcaldes i regidors de 36 municipis -el Consell Metropolità. Ara bé, les àrees que busquen participar en aquesta entesa estatal tenen clar que, inspirar-se en el model barceloní, no implica replicar-lo: "No tots necessitem arribar al model Barcelona, nosaltres aspirem a ser un mecanisme estable de coordinació i no una nova estructura administrativa", argumenta Idoia Postigo, directora general de Bilbao Metropoli 30, l’associació que reflexiona sobre el futur d’aquesta àrea metropolitana.

També ho veu des d'aquest prisma Patricia Cavero, coordinadora general d’Ebrópolis, l’associació per al desenvolupament estratègic de Saragossa i el seu entorn: "“No aspirem a crear una altra administració”, admet Cavero. Qui sí que busca un model similar al barceloní és Tarragona, que estudia impulsar un grup promotor: "Es tracta de canviar la dimensió de l’escala per guanyar eficiència en la gestió”, assenyala el seu alcalde, Rubén Viñuales. Sigui com sigui, i independentment de la forma en què es materialitzi aquesta entesa, la primera pedra ja està posada. 

]]> Thu, 22 Oct 2026 16:54:45 +0200 <![CDATA[Lluís Puig porta la determinació de l'exili al Parlament: «Res no acaba avui»]]> Feia molts mesos, potser anys, que no es veia una alegria compartida per a tots els actors independentistes al Parlament. Els partits han apartat els retrets i la batussa durant una escassa hora per donar la benvinguda a Lluís Puig. Nou anys després, l'exili arriba a la cambra catalana. El moment més gestual ha estat quan l'exconseller de Cultura ha retirat el llaç groc que fa anys que hi ha al seu escó i l'ha aixecat, en senyal de victòria. Ja només queda el de Carles Puigdemont que, ara sí que sí, tornarà després de la campanya electoral del 29-N.

Puig ha arribat al Parlament acompanyat de representants de Junts i un grup d'independentistes que l'esperaven al parc de la Ciutadella. A la façana de la cambra l'ha rebut el president Josep Rull, amb qui ha mantingut una forta abraçada i una visible emoció compartida. Diputats de Junts, ERC, els Comuns, la CUP i Aliança Catalana l'han aplaudit mentre pujava les escalinates del Parlament. No hi eren els del PSC, que només ha participat de l'audiència de l'exconseller de Cultura amb els membres de la mesa. Al ple tampoc hi era Salvador Illa ni bona part del Govern, però sí alguns consellers com Miquel Sàmper, qui va ser advocat de Puig. Fonts de l'executiu expliquen que el president va mantenir una trobada privada amb Puig després del seu retorn però Junts ha retret per carta a Illa que la reunió no pot substituir l'acte de rebuda al Parlament.

A la cita no hi ha faltat la plana major de l'independentista. A més dels diputats dels respectius partits, també hi havia alguns excompanys de Puig al Govern de l'1-O. És el cas de l'exvicepresident Oriol Junqueras i dels exconsellers Meritxell Borràs, Joaquim Forn i Carles Mundó. Tampoc s'han perdut la cita l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, que ha mantingut una llarga conversa amb Junqueras; i l'expresidenta del Parlament, Laura Borràs. Al ple també hi havia Míriam Nogueras, líder de Junts a Madrid i candidat del 29-N.

Aixecar el llaç groc en senyal de victòria

Després de la rebuda de la mesa al despatx d'audiències, el moment més emotiu de la tarda ha estat l'entrada de Puig al Parlament. Ha arribat al seu escó i ha retirat, per fi, el llaç groc que feia anys que ocupava el seu seient al plenari. L'ha agafat fort i l'ha alçat a l'aire perquè sí, tal com ha dit després, les victòries s'han de celebrar. I la d'avui, l'aplicació definitiva de l'amnistia i el retorn dels exiliats, és una victòria del conjunt de l'independentisme. Visiblement emocionat durant tota la tarda, Puig ha caminat cap al faristol del Parlament.

"La nostra fortalesa és continuar, res no acaba avui", ha estat el missatge que ha volgut donar davant la cambra. Puig ha recordat que la repressió no és "res estrany" en el cas de Catalunya i que l'exili, històricament, ha servit per "mantenir la dignitat del poble". L'exconseller de Cultura ha recordat que Espanya ha patit una derrota judicial que "retrona a Europa": "El cas català ha marcat càtedra i ho hem de dir amb la cara ben alta". Però també ha dit que políticament l'Estat també ha perdut: "Continuo sent convençudament independentista", ha reivindicat.

Puig ha reconegut que "el país no és el mateix" que el 2017. "Només faltaria", ha afegit. En aquest sentit, ha criticat que no hi hagi "ni mitja iniciativa substancial" davant l'emergència climàtica i ha recordat els problemes de Rodalies, les diverses protestes viscudes l'últim any a Catalunya i la situació de la llengua catalana. A més, i dirigint-se a Illa tot i no ser present a l'hemicicle, l'exconseller ha lamentat que, des del 2017, "no hi ha cap proposta de model polític" per resoldre el conflicte entre Catalunya i l'Estat.

Al Parlament encara no hi son tots

Rull ha donat la benvinguda a Puig en un moment de "gran dimensió històrica". "Torna un servidor públic i un patriota honest, valent i compromès", ha dit Rull, que ha recordat que el Parlament recupera part de la normalitat però que no ha estat plenament restablerta. A la cambra encara hi queda un llaç groc, el de Puigdemont. Per fortuna, i més tard del que tocava, podrà ser retirat pròximament de l'escó i, després de molts anys, els 135 diputats del Parlament podran estar asseguts a la seu de la sobirania nacional del país.

  • El diputat de Junts i exconseller Lluís Puig, en arribar al ple del Parlament de Catalunya

El president del Parlament també ha fet una reflexió sobre la duresa de l'exili. Ha recordat que Puig va perdre el seu pare i la seva mare mentre residia forçadament fora de Catalunya. Però també ha explicat que l'exconseller de Cultura ha vist néixer la seva neta des de l'exili. "Estic segur que quan la Joana sigui gran se sentirà immensament orgullosa del seu avi", ha dit. Sobre l'amnistia, Rull ha celebrat que es dona una "imatge poderosa": "És la victòria de tota una nació que ha sabut mantenir la seva dignitat i la seva perseverança. L'esperança sempre és més poderosa que la por", ha sentenciat.

Una alegria que ha estat compartida per tota la bancada independentista de la cambra i respectada pel PSC i el PP. Els socialistes han mantingut perfil baix. Els populars, que sí que han criticat l'acte de rebuda de Puig, almenys han acudit al ple durant el discurs de l'exconseller i se l'han escoltat. Pitjor, molt pitjor, ha estat la imatge que ha donat Vox. Els diputats de l'extrema dreta no només no ha acudit al plenari quan Puig intervenia, sinó que han entrat mentre la cambra ovacionava l'exconseller. Un acte premeditat que no ha pogut frustrar el dia carregat d'alegria i celebració que ha viscut el Parlament.

]]> Thu, 22 Oct 2026 16:32:18 +0200 <![CDATA[Vols ser patge reial a la Cavalcada de Barcelona del 2027? Tot el que has de saber per participar-hi]]> Nadal encara queda una mica lluny, però a Barcelona ja comencen els preparatius per rebre els Reis d'Orient en la tradicional cavalcada del 5 de gener. Si eres dels que no en té prou amb viure l'experiència des de fora, ara tens l'oportunitat de viure la nit de Reis des de dins, concretament, participant com a patge reial en la desfilada del 2027, una de les cites més esperades de les festes de Nadal a la capital catalana.

L’Institut de Cultura de Barcelona ha obert les inscripcions per participar-hi i el període per apuntar-se estarà obert fins al 23 de novembre de 2026 a les 23.59 hores. Hi poden participar totes les persones que l’1 de gener de 2027 tinguin vuit anys o més.

Quines modalitats hi ha per participar en la Cavalcada?

La participació en la Cavalcada de Reis de Barcelona s’organitza en quatre modalitats, segons l’edat de les persones inscrites, que s’ha de tenir completa l’1 de gener de 2027:

  • De 8 a 10 anys: els patges més petits. Vestits amb la indumentària assignada, ballaran una coreografia durant la Cavalcada des de les comparses que els corresponguin.
  • D’11 a 13 anys: patges de benvinguda. També amb la indumentària assignada, participaran en una coreografia durant la Cavalcada des de les comparses assignades.
  • De 14 a 17 anys: assistents del seguici. S’encarregaran de repartir les corones a peu al llarg dels cinc quilòmetres del recorregut de la Cavalcada. Aquesta tasca tindrà una durada aproximada de tres hores.
  • A partir de 18 anys: col·laboradors tècnics. Faran tasques de suport a l’organització, com ara vetllar per l’ordre al voltant del seguici, empènyer els elements artístics de la Cavalcada o assumir altres funcions tècniques. També recorreran a peu els cinc quilòmetres de la Cavalcada durant unes tres hores.

Cal tenir en compte que només s’admet una inscripció per persona. A més, les persones seleccionades hauran d’assistir a les sessions informatives i als assajos previstos per a cada modalitat, que seran entre un i tres.

Com es triaran els patges reials?

La selecció dels participants es farà mitjançant un sorteig públic, previst per al 25 de novembre de 2026 a les 13 hores. L’acte tindrà lloc a l’Espai 4 de l’Institut de Cultura de Barcelona, situat al Palau de la Virreina, a la Rambla, 99, i serà de lliure accés per al públic.

Les persones interessades a formar part de la comitiva reial hauran de formalitzar la inscripció abans que acabi el termini. D’aquesta manera, podran optar a acompanyar Melcior, Gaspar i Baltasar durant la Cavalcada i viure de prop una de les nits més especials de l’any.

Per inscriure-s’hi, cal accedir al tràmit habilitat per l’Institut de Cultura de Barcelona i completar la sol·licitud dins del termini establert.

]]> Thu, 22 Oct 2026 16:04:30 +0200 <![CDATA[Lluís Puig torna al Parlament després de nou anys a l'exili ]]> El primer exiliat per l'1-O ha tornat al Parlament nou anys després de la celebració del referèndum. Lluís Puig ha estat rebut pel president de la cambra, Josep Rull, la mesa i els diputats i, a l'escalinata del Parlament, també hi havia diputats de Junts, ERC, els Comuns, la CUP i Aliança, mentre el PSC només l'ha rebut en l'audiència de la mesa. Entre els presents hi havia excompanys de Govern com Oriol Junqueras, Carles Mundó o Mertixell Borràs, altres represaliats del procés com Valtònyc, bona part de la direcció de Junts, i també l'expresident Artur Mas.

]]> Thu, 22 Oct 2026 15:15:37 +0200 <![CDATA[Una victòria parcial]]> Ahir vaig sentir en directe l'al·locució de Lluís Puig a Terrassa després de nou anys de desterrament. Amb la veu entretallada i certa disposició a l'èpica, l'exconseller va resumir el retorn amb una metàfora esportiva: “Avui Catalunya guanya per 2 a 0 a l'estat espanyol”. El primer derrotat seria el mateix Estat, que ha trigat gairebé una dècada a fer el que podria haver fet el 2017. El segon derrotat seria la judicatura, els marchenas, llarenas, garcías-castellón i altres nois del munt.

Lee aquí el artículo de Jonathan Martínez en castellano.

Tanmateix, no queda tan clar que els togats hagin sortit malparats d'aquest molest. Alguns han fet i desfet al seu gust, han jugat amb vides alienes i han promogut interpretacions partidistes de lleis també partidistes. La derrota consisteix, si de cas, que el Tribunal Suprem ha donat el seu braç a tòrcer entre paraules gruixudes contra el Tribunal Constitucional. Progressistes contra conservadors: el marc mesquí que delimita l'aplicació de la llei a Espanya.

El mateix Puig reconeix que la victòria de l'amnistia és incompleta, ja que encara hi ha un centenar de persones a l'espera. Així de multitudinària va ser l'ofensiva penal. És natural que l'eufòria doni lloc a l'optimisme independentista, però seria ingenu oblidar el paper pedagògic de la repressió contra l'1-O: l'objectiu no era només avortar un procés democràtic, sinó mostrar a altres moviments de masses els límits estrets de l'anomenat Estat de dret. Els qui ostenten i usen el monopoli de la violència poden anotar-se aquí un punt a favor.

El que sí que ha sortit malmès és la reputació de la judicatura, almenys davant d'aquells que encara confien a cegues en les garanties absolutes de l'Estat liberal. El nyap judicial contra la llei de néts ha deixat sense dret a vot milers de ciutadans la nacionalitat dels quals ningú posa en dubte. Estranya democràcia que prohibeix o castiga el vot. Alguns juristes consideren que encara és possible portar un nou recurs al Constitucional. Visqui l'esperança.

Mentrestant, el PP i Vox desfullen la margarida electoral amb els ulls posats al Senat. Somien els conservadors a menjar-se els tres cinquens de la cambra i exercir sobre el Constitucional l'influx que ja exerceixen sobre el Suprem. “Controlant la Sala Segona des del darrere”, escrivia fa vuit anys Ignacio Cosidó en un WhatsApp traïdor que ens diu un parell de coses sobre la imparcialitat de la Justícia.

Puig ha tornat, però en queden altres per tornar. L'amnistia està en vigor, però continua inacabada. El 29 de novembre sabrem, entre altres coses, si tornem al punt de partida, aquell 2017 en què el PP governava a pal net i no hi havia aspecte de resolució. És el mal de les victòries temporals. Que són fàcilment reversibles.

]]> Thu, 22 Oct 2026 19:00:02 +0200 <![CDATA[L'excursionisme es reivindica 150 anys després: «En temps de canvi climàtic tenim molt a oferir»]]> Hi ha qui creu que la història de Catalunya no es pot entendre sense fer una mirada en la seva llarga tradició excursionista. Una creença que comparteix el president del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), Eduard Cayón, que enguany celebra el 150è aniversari de l'entitat sota el lema "150 anys compartint camins". No és un aniversari qualsevol i, per això, des de l'agrupació no volen que sigui una celebració nostàlgica només per als socis, sinó que volen que sigui una reivindicació de país: "És una manera de reconèixer i reivindicar l'extraordinària aportació de la societat civil a Catalunya", ha exclamat el president de l'entitat de l'acte de presentació del cent-cinquantè. 

Des de l'entitat remarquen el paper que ha tingut el centre excursionista per al país, però també posen la mirada en el futur, sobretot en un context d'emergència climàtica. A més, també consideren que l'excursionisme també agafa una dimensió diferent davant l'auge del sedentarisme, les pantalles i la sobreexposició digital: "En temps de canvi climàtic, dependència de les pantalles i desigualtats socials, l'excursionisme, adaptat als reptes d'avui, té molt a oferir: respecte i preservació dels espais naturals, activitat física saludable, benestar emocional, educació i cohesió social", assevera Cayón.

És precisament per aquesta mirada cap al futur que des del centre excursionista volen que la celebració dels seus cent-cinquanta anys no sigui tancada, sinó una forma més de compartir amb la ciutadania i la societat civil el seu coneixement: "Volem que sigui una celebració oberta a tota la societat catalana, una oportunitat per recuperar i divulgar un llegat extraordinari i per renovar el nostre compromís amb el futur", argumenta Gerard Birbe, comissari executiu del 150è. 

Més de 400 activitats per celebrar l'aniversari

Per commemorar el seu llegat, l'entitat prepara més de 400 activitats culturals, esportives, divulgatives i institucionals que se celebraran arreu del país, entre novembre de 2026 i novembre de 2027. El programa es desplega en sis blocs. Pel que fa a les activitats culturals, es farà una exposició commemorativa al Museu d'Història de Catalunya (febrer–maig 2027), un concert al Palau de la Música Catalana amb Roger Mas (14 d'octubre de 2027), un cicle de residències artístiques als refugis del CEC (tardor 2026) i l'exposició temporal al Museu Olímpic i de l'Esport (segon semestre 2027).

Les activitats esportives comptaran amb un cicle dels 150 anys d'excursionisme en col·laboració amb altres entitats del país que s'hi vulguin sumar, i esquí alpí a la Val d'Aran (febrer 2027), una cursa Puig d'Alp–Puigllançada (març 2027), un ral·li d'alta muntanya a Aigüestortes (juliol 2027) i la Marxa Excursionista Barcelona–Montserrat (13 i 14 de novembre de 2027), que tancarà l'any commemoratiu. Sobre els actes institucionals, hi haurà la inauguració oficial al Palau de la Generalitat (desembre 2026), actes territorials i culturals a Lleida, Reus i Girona (primer trimestre 2027) i la cloenda al Parlament de Catalunya (novembre 2027).

]]> Thu, 22 Oct 2026 17:54:16 +0200 <![CDATA[Una victoria parcial]]> Ayer escuché en directo la alocución de Lluís Puig en Terrassa después de nueve años de destierro. Con la voz entrecortada y cierta disposición a la épica, el exconseller resumió su retorno con una metáfora deportiva: “Avui Catalunya guanya per 2 a 0 a l'estat espanyol”. El primer derrotado sería el propio Estado, que ha tardado casi una década en hacer lo que pudo haber hecho en 2017. El segundo derrotado sería la judicatura, los marchenas, llarenas, garcías-castellón y otros chicos del montón.

Llegeix aquí l'article de Jonathan Martínez en català.

No queda tan claro, sin embargo, que los togados hayan salido malparados de este entuerto. Algunos de ellos han hecho y deshecho a su antojo, han jugado con vidas ajenas y han promovido interpretaciones partidistas de leyes también partidistas. La derrota consiste, si acaso, en que el Tribunal Supremo ha dado su brazo a torcer entre palabras gruesas contra el Tribunal Constitucional. Progresistas contra conservadores: el marco mezquino que delimita la aplicación de la ley en España.

El mismo Puig reconoce que la victoria de la amnistía es incompleta, pues aún queda un centenar de personas a la espera. Así de multitudinaria fue la ofensiva penal. Es natural que la euforia dé lugar al optimismo independentista, pero sería ingenuo olvidar el papel pedagógico de la represión contra el 1-O: el objetivo no era solo abortar un proceso democrático, sino mostrar a otros movimientos de masas los límites angostos del llamado Estado de derecho. Quienes ostentan y usan el monopolio de la violencia pueden anotarse aquí un tanto.

Lo que sí ha salido maltrecho es la reputación de la judicatura, al menos ante aquellos que aún confían a ciegas en las garantías absolutas del Estado liberal. La chapuza judicial contra la ley de nietos  ha dejado sin derecho a voto a miles de ciudadanos cuya nacionalidad nadie pone en duda. Extraña democracia que prohíbe o castiga el voto. Algunos juristas consideran que aún es posible llevar un nuevo recurso al Constitucional. Viva la esperanza.

Entretanto, el PP y Vox deshojan la margarita electoral con los ojos puestos en el Senado. Sueñan los conservadores con comerse los tres quintos de la cámara y ejercer sobre el Constitucional el influjo que ya ejercen sobre el Supremo. “Controlando la Sala Segunda desde detrás”, escribía hace ocho años Ignacio Cosidó en un WhatsApp traicionero que nos dice un par de cosas sobre la imparcialidad de la Justicia.

Puig ha vuelto, pero quedan otros por volver. La amnistía está en vigor, pero sigue inacabada. El 29 de noviembre sabremos, entre otras cosas, si regresamos al punto de partida, a aquel 2017 en que el PP gobernaba a palo limpio y no había visos de resolución. Es lo malo de las victorias temporales. Que son fácilmente reversibles.

]]> Thu, 22 Oct 2026 19:00:02 +0200 <![CDATA[Barcelona acull la primera trobada per actualitzar la Declaració Universal dels Drets Lingüístics]]> Barcelona acull els dies 22 i 23 d’octubre la primera trobada dels comitès internacionals de redacció i revisió que treballaran en l’actualització de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics (DUDL), proclamada ara fa trenta anys a Barcelona el 1996. Una quarantena d’experts de procedències i disciplines diverses es reuneixen a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) per establir els criteris i la metodologia de treball que han de permetre renovar aquest text de referència internacional. La trobada de Barcelona marca l’inici de la fase de treball expert sobre el text, després de la presentació pública del projecte el 15 d’abril de 2026 i de l’obertura del període de recollida d’aportacions.

Impulsat pel Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) i el PEN Català, el procés d’actualització vol adaptar el marc internacional de protecció dels drets lingüístics als reptes socials, polítics i tecnològics del segle XXI. Els dos comitès, formats per una vintena d’especialistes cadascun, combinen perfils de la recerca acadèmica, el dret internacional, la sociolingüística, la revitalització lingüística, la creació literària i la defensa dels drets humans.

]]> Thu, 22 Oct 2026 14:16:05 +0200 <![CDATA[Barcelona vol «accelerar» l'ampliació de la xarxa de dipòsits pluvials després de «sobreviure» als aiguats]]> Barcelona vol "accelerar" l'ampliació de la xarxa de dipòsits pluvials. Així ho ha defensat la tinenta d'alcaldia Laia Bonet aquest dijous durant una visita al dipòsit pluvial que hi ha sota el parc de Joan Miró: "Van permetre que la ciutat aguantés". De fet, els 15 dipòsits que hi ha a la ciutat es van omplir i buidar dues vegades i mitja en només tres dies, durant les pluges del 3 al 5 d'octubre. Bonet ha afirmat que la inversió aquest mandat de 200 milions d'euros d'inversió ha de continuar perquè cal "accelerar" l'ampliació de la xarxa. En total, Barcelona ja té aprovat sòl reservat per construir 29 dipòsits més, però el primer d'aquests, el que s'ubicarà a rambla Prim, no estarà acabat fins al 2028. 

Bonet ha assegurat que si la ciutat ha "sobreviscut" a les intenses pluges de setembre i octubre és gràcies a la xarxa actual, que va funcionar a ple rendiment. Segons Alejandro Ortiz, director general de Barcelona Cicle de l'Aigua, es tracta d'un "rècord històric" i és la primera vegada que els 15 dipòsits s'omplen i es buiden de forma simultània dues vegades i mitja. Bonet ha reconegut que hi va haver "afectacions" per les pluges, però ha destacat que és gràcies a la xarxa actual que es van evitar inundacions "massives" a la ciutat. 

Sense cap nou dipòsit fins al 2028

La tinenta ha explicat que el darrer dipòsit pluvial que es va construir va ser el 2013 i ha admès que no n'hi haurà cap de nou fins al 2028. "Això és el que no ens podem permetre, aquest lapse de temps entre una infraestructura i l'altra", ha defensat. Per això, ha afegit, ara s'està "accelerant" el de Prim i s'està ja treballant en els projectes de Sagrera, Bac de Roda i de Vallcarca. "Evidentment, això vol dir comprometre pressupost", ha dit. En paral·lel, ha apuntat, ja es van col·locant també en calendari els altres, d'aquests fins a 25 més, que formen part de tot el planejament.

Segons Ortiz, els dipòsits es planifiquen de forma estratègica i la seva ubicació és important. "A través d'uns models matemàtics es dissenya quins són els punts òptims perquè aquests dipòsits treballin de forma adequada i tinguin el major dels rendiments possibles", indica. Per això, hi ha instal·lacions d'aquest tipus a la part alta de la ciutat, altres a la part mitja i altres a la línia de mar o de riu. Els que estan a la part alta tenen la missió, fonamentalment, d'evitar inundacions mentre que els de la banda litoral tenen una funció més "ambiental", per impedir que l'aigua bruta s'aboqui al mar. 

Pel que fa a la seva capacitat i disseny, es dimensionen amb criteris tècnics d'antiinundació va través d'una simulació computacional de registres excepcionals. Tot i que per primer cop es van omplir alhora els 15 dipòsits, Ortiz apunta que la xarxa està "ben dotada" i afirma que la resposta del sistema de clavegueram i drenatge ha estat "molt bona". "La ciutat es va restituir, va recuperar la seva funció molt ràpidament. I això era perquè el sistema estava funcionant", ha conclòs.

Com funcionen els dipòsits?

Barcelona compta amb 15 dipòsits pluvials actualment repartits per la ciutat i de diferent mida. Un dels més grans és el de Joan Miró, que té una capacitat equivalent a 22 piscines olímpiques. Quan plou les clavegueres comencen a omplir-se fins que entren en "càrrega", un moment perillós perquè es quan pot sobreeixir l'aigua a la superfície i inundar carrers. Abans que això passi, però, l'aigua entra al dipòsit, que permet recollir-la i retenir-la el temps que dura la precipitació o l'episodi més intens de pluja. Mentre continua plovent el dipòsit es va omplint. Primer ho fa un primer nivell i si plou de manera molt intensa llavors l'aigua sobrepassa aquest primer nivell i comença a caure al segon nivell, més profund.

Un cop passa l'episodi aquesta aigua es comença a extreure del dipòsit per buidar-lo. Part de l'aigua retorna per unes comportes a la xarxa mentre que la que ha quedat emmagatzemada al nivell més profund, molt per sota del nivell de la superfície, s'ha d'extreure mitjançant unes bombes d'aigua. L'aigua que es retorna a la xarxa es recondueix a través dels col·lectors -que ja tenen una inclinació i permeten que l'aigua circuli per la mateixa força de la gravetat- fins a una depuradora i part de l'aigua s'aboca al mar.

]]> Thu, 22 Oct 2026 14:42:59 +0200 <![CDATA[L'aporofòbia, en dades: la meitat dels catalans creu que la gent pobre ho és perquè vol]]> Gairebé la meitat dels catalans, un 46,9%, creu que les persones en situació de pobresa ho són perquè volen, perquè s'acomoden a la seva situació o perquè depenen de les ajudes socials en lloc de buscar una solució. Així es desprèn de l'informe territorial de l'Enquesta d'Indicadors Nacionals d'Aporofòbia (EINA), elaborat per AporoLAB (IQS School of Management), amb la col·laboració de la Fundació la Caixa. L'estudi, elaborat a partir de les respostes de 953 entrevistes a Catalunya -6.000 a tot l'Estat-, analitza situacions quotidianes d'aporofòbia, terme que es fa servir per referir-se al rebuig, aversió, por o menyspreu cap a les persones pobres, sense recursos o en situació de sensellarisme.

En termes generals, fent la comparació amb les dades estatals, Catalunya presenta menys prejudicis sobre la pobresa que la mitjana de la població espanyola. Ara bé, hi ha algunes dades que sí que evidencien la percepció catalana en relació amb el sensellarisme. En detall, els catalans registren més rebuig declarat en situacions de contacte quotidià amb persones sense llar. Flavio Comim, codirector d'AporoLAB, remarca que la mitjana d'actituds aporofòbiques a Catalunya és superior que l'estatal. Aquestes són les dades clau que s'extreuen de l'informe EINA.

Conviure quotidianament amb la pobresa

Gairebé 2 de cada 10 persones es canviarien de lloc al transport públic. El 18,2% està d’acord amb canviar-se de seient si una persona sense llar s’asseu al seu costat, davant del 15,4% del conjunt d’Espanya. També hi ha més rebuig a Catalunya a l’entrada de persones sense llar en un bar. El 14,1% està d’acord a no deixar entrar una persona sense llar en un bar. A Espanya, d'acord amb les dades de l'informe, el percentatge és del 12%.

La relació amb les ajudes i l'habitatge

Gairebé la meitat dels catalans creu que les persones pobres depenen de les ajudes. Així mateix, més d’un terç de catalans creu que les persones pobres s’aprofiten dels subsidis. El 37,8% comparteix aquesta opinió, davant del 43% de la mitjana estatal. En aquesta línia, el 9,4% de catalans atribueix la pobresa a la mandra o a la manca de principis morals -menys que el 10,8% estatal-, i el 8,5% de catalans descriu les persones pobres com a moralment inferiors o amb addiccions.

En relació amb l'habitatge, una de cada cinc persones enquestades a Catalunya afirma que se sentiria incòmode amb habitatge públic al barri. En xifres, el 20,9% expressa incomoditat davant la construcció d’una promoció d'aquestes característiques al seu veïnat. La dada és lleugerament inferior al 23,3% estatal.

La fòbia a la pobresa creix entre els joves

Les dades de l'informe també mostren que la fòbia a les persones en situació de pobresa creix entre les noves generacions. En dades, el 20,2% dels joves de 18 a 24 anys descriu les persones pobres com a moralment inferiors o amb addiccions. Entre les persones de 65 anys o més, el percentatge baixa al 4,5%.

A més, el 23,8% dels joves es canviaria de lloc al transport públic si s’hi assegués una persona sense llar. Entre els més grans, és el 10,6%. També el 23,8% dels joves està d’acord a no deixar entrar una persona sense llar en un bar, davant del 10% de les persones de 65 anys o més. El 31% dels joves també se sentiria incòmode amb una promoció d’habitatge públic al barri, davant del 15,7% de la franja més gran de població. 

Més enllà de les dades sobre la convivència quotidiana amb les persones en situació de pobresa, l'estudi estableix una relació clara entre el perfil ideològic -declarat en les respostes de l'enquesta- i la tipologia de les respostes. Per exemple, el 23,5% de les persones enquestades que combreguen amb una ideologia de dretes o d'extrema dreta creu que qui és pobre ho és per mandra. En canvi, els qui tenen una ideologia d'esquerres, el percentatge és del 3,8%.

]]> Thu, 22 Oct 2026 14:23:26 +0200 <![CDATA[En català, per imperatiu legal i «pel mandat de l'1-O»: així ha recollit Comín l'acta d'eurodiputat a Madrid]]> Toni Comín ja és oficialment eurodiputat. Aquest dijous ha acatat la Constitució davant la Junta Electoral Central (JEC) per accedir al seu escó en un acte administratiu que s'ha celebrat al Congrés dels Diputats. Com ha promès el càrrec? En català, per imperatiu legal i "pel mandat de l'1-O", segons detalla l'Agència Catalana de Notícies (ACN). És la primera vegada que Comín trepitja l'Estat des del 2017, quan va marxar cap a l'exili després de la declaració d'independència. L'exconseller de Salut va arribar aquest dimecres en cotxe a Madrid, però no oficialitzarà el retorn fins aquest cap de setmana, malgrat que encara no té l'amnistia del tot aplicada per part del Tribunal Suprem. 

Fins ara, les traves judicials havien impedit que Junts tingués veu oficial a Brussel·les, ciutat que Carles Puigdemont va triar per exiliar-se per la potència que suposava en termes d'internacionalitzar la causa. Amb l'aixecament de les ordres de detenció, Comín ha pogut tornar sense risc de ser privat de llibertat, però la tornada de l'exili no es completarà fins aquest cap de setmana, quan travessi a peu la frontera administrativa entre França i Catalunya per Portbou. Prendre possessió de l'escó permetrà a l'eurodiputat cobrar el seu sou -superior als 10.000 euros bruts- i participar de manera normal en el funcionament dels plens al llarg dels tres anys que queden de legislatura, fins el 2029. 

El dirigent de Junts -que té una investigació oberta per un presumpte cas d'assetjament sexual i laboral a exassessor, uns fets que ell sempre ha negat i que en cap moment li han impedit fer vida de partit- no deixarà el seu pis de Lovaina, on ha viscut els últims anys, pensant en atendre les obligacions del nou càrrec, però també podrà tenir un peu a Catalunya, en la línia del que fan els representants catalans a Europa. Comín es convertirà en el segon exiliat instal·lat a Catalunya -Lluís Puig va ser ahir a Terrassa i aquest dijous trepitja el Parlament per primera vegada des del 2017- malgrat que l'amnistia no és definitiva. Puigdemont optarà per tornar després de les eleccions espanyoles. 

En l'anterior legislatura, Comín -com Puigdemont i Clara Ponsatí, la tercera eurodiputada de Junts- estava integrat dins del grup mixt. L'antiga Convergència havia estat històricament integrada dins del grup liberal -l'ALDE-, però les pressions de Ciutadans i l'ombra de la corrupció van acabar provocant l'expulsió d'aquesta família. Aquest estiu, però, la formació independentista es va sumar a les files del Partit Demòcrata Europeu, presidit per François Bayrou. El seu secretari general és Sandro Gozi, que va formar part del govern de Matteo Renzi a Itàlia com a secretari d’estat d’afers europeus entre 2014 i 2018 i és eurodiputat des del 2019, elegit a França a la llista d'Emmanuel Macron.

Per entendre el moviment cal distingir entre partit europeu i grup a l'Eurocambra. El Partit Demòcrata Europeu compta avui dia amb dotze eurodiputats que es troben dins el grup liberal Renew Europe, on hi ha 77 eurodiputats, la majoria provinents de l'ALDE. Es tracta del partit i el grup del qual va formar part CDC, però el 2018 el PDECat -els seus hereus directes- va ser expulsat per majoria amb l'excusa de la corrupció pel cas del 3%. La formació llavors presidida per David Bonvehí va vincular l’expulsió a una "campanya d'assetjament" de Ciutadans -ara desapareguda, amb simpatia per Democràcia 21 de Míriam González-, que ocupava en aquell moment una de les vicepresidències de l'ALDE.

Els 77 diputats del grup de Renew Europe són en l'actual legislatura la cinquena força del Parlament Europeu i empataran amb el quart grup de la cambra ara que Comín ja s'hi pot integrar. Ara bé, tenen un paper prou important perquè formen part de la batejada con a gran majoria proeuropea que lideren els populars i els socialistes europeus. Totes tres forces donen suport generalment a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, amb el suport extern dels Verds -i en el qual hi ha l'ALE, del qual formen part ERC, Bildu i el BNG- i una part dels Conservadors i Reformistes Europeus. Ara, almenys, Junts podrà tenir veu pròpia a Europa després de dos anys de silenci forçat.

]]> Thu, 22 Oct 2026 12:51:00 +0200 <![CDATA[Catalunya, principal pol d'incubació d'empreses «deep tech» a l'Estat]]> Catalunya es manté com a principal pol d'incubació d'empreses spin-off especialitzades en tecnologies deep tech a l'Estat i en concentra el 28,6% del total. Així ho recull l'últim informe 'L'ecosistema de spin-offs deep tech a Espanya 2026', que identifica 1.014 companyies d'aquest tipus actives al conjunt d'Espanya, un 4,6% més que l'any anterior; que generen al voltant de 11.500 llocs de feina d'alt valor afegit i facturen uns 1.132 milions d'euros.

L'estudi de la fundació Mobile World Capital i la Secretaria d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial identifica un "canvi de tendència" i apunta que gairebé la meitat de les spin-offs nascudes l'any passat (42,6%) van desenvolupar solucions basades en xips, computació i IA. Segons el document, Catalunya ha augmentat lleugerament el seu pes en l'ecosistema estatal de spin-offs de tecnologies 'deep tech'. Així, el 28,6% suposa quatre dècimes més que l'edició anterior, quan representava el 28,2%. La segueixen Madrid (20,2%), el País Valencià (10,3%), el País Basc (10%) i Andalusia (9,8%)

]]> Thu, 22 Oct 2026 12:31:51 +0200 <![CDATA[Els Comuns prescindeixen d'Aina Vidal en la llista catalana del Front Ampli]]> Forta sacsejada a la llista del Front Ampli a Catalunya de cara al 29-N, si es compara amb la candidatura que van presentar els Comuns a les últimes eleccions espanyoles. La principal novetat és que no hi serà Aina Vidal, cap de llista el 2023 i que en aquesta legislatura havia estat portaveu adjunta de Sumar -nom que ara desapareix- al Congrés dels Diputats. La candidatura als comicis de finals de novembre del Front Ampli a Catalunya està liderada per Ada Colau, exalcaldessa de Barcelona, i tindrà Ernest Urtasun, ministre de Cultura, com a número dos. La llista, aprovada en un consell nacional extraordinari, ha comptat amb un 66% de vots a favor i un significatiu 34% en contra.

La tercera plaça de la llista és per a Júlia Miralles, doctora en Ciència Política per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), mentre que la quarta està ocupada per Andrés García-Berrio, diputat dels Comuns al Parlament. Si surt escollit, hauria de deixar el càrrec a Catalunya. En el número cinc hi ha Lucía Martín, cara habitual en l'ecosistema dels Comuns, que ja va tenir escó a Madrid i que va formar part de l'equip de govern liderat per Colau a Barcelona. Ara, de fet, és regidora al consistori barceloní. La sisena plaça és per a Joan Mena, regidor a Sabadell i dirigent de llarga trajectòria en l'esquerra alternativa. Viviane Ogou, que ara mateix és diputada al Congrés, anirà al setè lloc. 

A banda de Vidal, que segons el partit continuarà sent portaveu dels Comuns i farà campanya activa abans del 29-N, tampoc repeteix Gerardo Pisarello, que se centra en el repte de ser candidat a l'alcaldia de Barcelona. Per Girona repeteix Júlia Boada, que el 2023 va aconseguir treure un escó a la demarcació. Una de les circumstàncies excepcionals de la llista del Front Ampli és que la candidata a la presidència del govern espanyol és Colau, però no des de Madrid, sinó des de Barcelona. A la capital de l'Estat, la candidatura està encapçalada per Emilio Delgado, que va fer tàndem amb Gabriel Rufián per bastir un front ampli plurinacional d'esquerres que no s'ha materialitzat. 

 

"Això no és un comiat. Ens trobarem fent campanya, perquè queden molts drets per defensar i molts més per conquerir. El Front Ampli no és perfecte, però hi som les esquerres que no ens resignem i que tenim fam de victòria. Aquestes eleccions marquen un canvi d’època. Entenc la distància, el cansament i la desconnexió amb què massa persones mireu la política. Però el 29-N no votarem només qui governa: votarem quin model de societat volem. I en el que ens proposa l'extrema dreta, la majoria no hi cabem", ha indicat Vidal a través de la xarxa social X. "Ens diran que ja està tot perdut, que no hi ha res a fer. Però aquest conte ja ens el sabem", ha remarcat l'excandidata dels Comuns.

 

]]> Thu, 22 Oct 2026 12:22:28 +0200 <![CDATA[«És una vaga a l'ofensiva»: CCOO dona la negociació per tancada i esperona l'11-N]]> "Ara entrem en la confrontació. És una vaga a l'ofensiva, anem a conquerir drets". És la declaració d'intencions de la secretaria general de CCOO a Catalunya, Belén López, per a l'aturada general de l'11-N a favor, entre d'altres, d'un habitatge digne. En una trobada amb periodistes, la dirigent d'un dels sindicats majoritaris impulsors de la vaga ha donat la fase de negociació amb les administracions per tancada i ha fet una crida a sortir al carrer en massa, i augura que serà un "èxit". 

És la primera vaga general a escala estatal dels darrers catorze anys i, malgrat que fa temps que no se n'organitza una d'aquesta magnitud, López considera que compta amb tots els ingredients perquè l'aturada doni els seus fruits, ja que neix d'un llarg procés de gestació amb el sindicalisme a l'alça fruit de la persistent crisi de l'habitatge. De fet, en l'organització, en clau catalana, també hi participa el Sindicat de Llogateres. Per a López, l'habitatge és el punt en què conflueixen els grans debats laborals: salaris, especulació i el repartiment de la riquesa. 

"És una intersecció de reivindicacions que són vasos comunicants", ha dit López, que exigeix intervenir el mercat de l'habitatge i que, després de les eleccions del 29N, es facin polítiques d'habitatge i ha avisat que si no es donen respostes, hi haurà noves mobilitzacions. També ha precisat que l'11N són els sindicats els que organitzaran l'atur en els centres de treball i els piquets, a través d'assemblees territorials i en línia, i ha assegurat que sindicats com el de llogateres també estan convidats a participar-hi. En aquesta línia, la sindicalista remarca que, tot i que l'estat de l'ocupació laboral ha millorat lleugerament al llarg de l'última dècada, "la gent no arriba a fi de mes, la qual cosa significa que hi ha un problema greu de repartiment de la riquesa, el problema no són els immigrants, com diu la dreta i l'extrema dreta".

Els sindicats volen incidir en el 29-N

L'avançament electoral també ha donat una nova dimensió a la vaga general, i els sindicats impulsors confien que incideixi en la campanya: "Com no voldríem que influeixi?", ha assegurat el secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, en el marc de l'entrevista conjunta a Los Desayunos de RTVE i EFE amb el secretari general de CCOO, Unai Sordo. En la mateixa línia, Sordo ha dit que la seva missió és "situar en el debat públic" temes com les pensions, l'habitatge, els serveis públics o la fiscalitat. "De què voldrien que parléssim, els altres?", ha advertit, assenyalant que "està en joc anar 50 anys enrere o avançar". Tots dos han defensat la legalitat de la convocatòria de vaga, i han valorat com a "obscè" el programa de l'extrema dreta.

En el debat, a més d'assegurar que no han estat "arrossegats" a la vaga pel Sindicat de Llogateres sinó pel clam del carrer, els dos líders sindicals han reiterat la importància de les polítiques d'habitatges en el marc laboral: "La mateixa patronal hauria d'estar pensant que tenim un problema molt greu" per l'habitatge, ha dit el secretari general de la UGT, que ha recordat que hi ha zones on no es poden cobrir les necessitats d'ocupació per manca d'habitatge assequible. Álvarez també ha dit que és un "insult a la intel·ligència" que es qüestionin les pensions. "El sistema no pot petar", ha afegit Sordo. 

]]> Thu, 22 Oct 2026 12:16:27 +0200 <![CDATA[Una immobiliària de Tecnocasa crida a la vaga per l'habitatge: «L'home és un llop per a l'home»]]> La vaga general del pròxim 11 de novembre, per la crisi de l'habitatge i el cost de la vida, ha anat sumant adhesions fora dels terrenys inicials de la convocatòria els darrers dies: estudiants, docents, usuaris afectats de Rodalies, actors i actrius, etc. El que no s'havia vist fins ara, però, és que fes un pas endavant una part del sector immobiliari. Tanmateix, això ja és una realitat, ni que sigui tímida: una immobiliària del barri del Poble-sec, a Barcelona, organitzada dins del grup Tecnocasa, ha decidit unir-se a la vaga general de l'11-N i anunciar-ho amb un cartell a l'aparador del seu local.

El fulletó reivindicatiu anuncia que s'implicaran en l'aturada i acumula diversos lemes que, normalment, corresponen al bàndol de la militància organitzada pel dret a l'habitatge, contra els desnonaments i per la intervenció del mercat immobiliari: "Habitatge digne: és un dret, no un privilegi", "l'habitatge és un dret", "Per un habtitatge digne, per una societat més justa" o "Treballar per viure, no viure per a treballar".

La insòlita crida a la mobilització d'una immobiliària de Tecnocasa l'ha compartit el Sindicat d'Habitatge de Vallcarca a les xarxes socials i els treballadors de l'oficina han confirmat a Nació l'autenticitat del seu posicionament. "Cada oficina és independent i nosaltres hem decidit anar a la vaga", explica el Joaquim, en conversa amb aquest diari.

Preguntat sobre què opina del fet que una de les principals reivindicacions dels convocants de la vaga general sigui la baixada de preus del mercat immobiliari, especialment del lloguer, el mateix agent immobiliari recalca que hi està plenament d'acord: "Per descomptat que cal que caiguin els preus. Però moltes vegades per desconeixement la gent ens veu com el que no som. Però nosaltres ho veiem. I hem vist com un pis és de la senyora Pepita, i quan mor la senyora Pepita arriben els hereus, han de decidir què fan amb el pis i intenten treure el màxim. I això afecta els preus, si no s'evita. I ho veiem: l'home és un llop per a l'home", clou el Joaquim, citant al filòsof Thomas Hobbes i reclamant polítiques més efectives contra l'augment del cost dels habitatges.

Aquesta immobiliària, anomenada Estudi Poble-sec Mar, està plena de treballadors que també afronten les conseqüències de la crisi de l'habitatge, expliquen. "Som del barri, vivim aquí, i ho veiem al mateix barri nosaltres també", afegeix l'agent del sector immobiliari. "Aquesta vaga és el poder del poble i s'ha de lluitar perquè tot vagi millor", remata el Joaquim.

La preparació de la vaga general

Mentrestant, els sindicats laborals implicats -des de CCOO i UGT fins a la CGT- ja han fet passos per formalitzar la convocatòria de vaga general i els impulsors socials també fa dies que han començat a preparar-se en comitès arreu del territori. A principis de setmana, se'n comptabilitzaven una seixantena. A banda, també s'ha obert a Barcelona el que s'ha anomenat La Casa de la Vaga, un espai d'organització social i política que busca escalfar l'aturada de l'11 de novembre. La plataforma Ens costa la vida recorda que entre les peticions d'aquesta vaga general hi ha la baixada dels preus dels lloguers, els contractes indefinits, però també l'increment dels salaris en base a l'IPC -com ha passat històricament amb els arrendaments- i la reducció de la jornada laboral a 35 hores.

]]> Thu, 22 Oct 2026 12:55:54 +0200