<![CDATA[Nació]]> https://naciodigital.cat//rss/ ca Mon, 07 Sep 2026 11:01:03 +0200 <![CDATA[Nació]]> https://naciodigital.cat/web/assets/img/og-image/naciodigital.cat.png https://naciodigital.cat/ 144 40 hourly 1 <![CDATA[El preu de l’habitatge es dispara un 10,1% i encadena dos anys de pujades a Catalunya]]> Catalunya va registrar un encariment de la compra d'habitatges del 10,1% entre abril i juny del 2026 en comparació amb el mateix període de l'any passat, el tercer augment més acusat en la sèrie històrica, segons l'Índex de Preus de l'Habitatge actualitzat aquest dilluns per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). L'encariment, tot i que es desaccelera lleugerament respecte a les xifres registrades recentment que s'enfilaven per sobre de l'11% en alguns trimestres de l'any passat, continua sent dels més alts des de la pandèmia de la Covid-19, encadenant pujades per sobre dels dos dígits des de finals del 2024.  

L'encariment més gran es va donar al primer trimestre del 2025, amb un augment dels preus de l'11,7% interanual en la compra d'habitatges. Aquest any, tant el primer com el segon trimestre anoten increments per sota del llindar de l'11%, però sense perdre els dos dígits. Des de l'esclat de la bombolla immobiliària el 2008 i fins a l'últim trimestre del 2024, només s'havia sobrepassat l'encariment del 10% interanual en dues ocasions, en el tercer i quart trimestres del 2017 (+10% i +10,2%, respectivament).

]]> Mon, 07 Sep 2026 10:36:14 +0200 <![CDATA[PP i Vox aconseguirien una majoria absoluta folgada al Congrés, segons diverses enquestes]]> PP i Vox obtindrien una suma d'entre 213 i 202 escons al Congrés, molt per sobre de la majoria absoluta de 176, segons els sondejos electorals de 40dB, GAD3 i NC posteriors a la crisi de Ceuta i que publiquen aquest dilluns diversos mitjans. El PSOE cauria fins al voltant dels 100 escons (aquesta legislatura en té 121) i Sumar es quedaria amb 9, menys d'un terç dels que va aconseguir a les eleccions del 2023.

Pel que fa als partits catalans, l'enquesta de GAD3 publicada per l'ABC recull que ERC sumaria un escó fins als 10, mentre que Junts en perdria gairebé la meitat i passaria dels 7 als 4. Al costat del País Basc, tant Bildu com el PNB creixerien un escó i es quedarien amb 7 i 6 escons respectivament.

Amb tot, la dada més contundent és que el partit que més creixeria, i amb molta diferència, és Vox, que és qui ha tret un rèdit electoral de la crisi a Ceuta i les enquestes el situen com a tercera força amb un suport de prop del 18% dels votants, per sobre del 12,38% del 2023. Això es traduiria amb entre 69 i 64 escons, el doble dels que té actualment (33).

El PP continuaria lligat a Vox per formar govern

Tot i el creixement del PP, si Alberto Núñez Feijóo vol arribar a la Moncloa, ho haurà de fer necessàriament amb l'extrema dreta de Vox, reeditant els governs autonòmics on manen plegats. En un hipotètic acord de legislatura amb el PNB, Junts i Coalició Canària, els populars sumarien entre 135 i 147 escons, lluny dels 176 necessaris per governar sense cap abstenció.

]]> Mon, 07 Sep 2026 09:42:11 +0200 <![CDATA[Illa demana una treva als sindicats per poder resoldre els problemes de l'educació]]> El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat l'actuació del Govern en l'àmbit de l'educació, amb l'acord amb alguns sindicats, que no ha pogut impedir la convocatòria de vaga aquest primer dia de curs. Illa ha demanat estabilitat als mestres per obrir un debat sobre el model educatiu, i que hi hagi “respecte pel dret a l'educació". El president ha dit que hi ha dret a vaga, però que ha de ser compatible amb el dret a l'educació i a la mobilitat. “Demano un parèntesi de vagues”, ha demanat, en una entrevista a Catalunya Ràdio, a poques hores de l'arrencada del curs.

“Farem els esforços per posar els recursos a disposició”, ha dit, i ha defensat l'acord amb CCOO i UGT que situa els professors com els tercers més ben pagats d'Espanya, a banda d'altres mesures per millorar les infraestructures o l'escola inclusiva i la rebaixa de ràtios. “Si n'hem de dedicar més, farem els esforços que puguem”, ha dit, i ha demanat “parlar del model educatiu de Catalunya” i si cal fer algun “ajustament”. “Discutim a fons què hem de fer i acordem els recursos”, ha demanat, però ha insistit que s'estan posant “més recursos que mai”.

USTEC ha advertit que no hi haurà "parèntesi" si no hi ha un calendari clar de negociacions. "No farem un parèntesi amb un xec en blanc", ha advertit la portaveu del sindicat majoritari, Iolanda Segura. Laura Gené, secretària general de CGT Ensenyament, ha anat en la mateixa línia, i ha dit que els sindicats defensen el dret a l'educació i per això reclamen millores.

D'altra banda, president ha passat de puntetes pel fiasco de les proves PISA o sobre el futur de la consellera d'Educació, Esther Niubó, molt qüestionada. En tot cas, ha anunciat un “pla” que es concretarà en les pròximes setmanes per posar al dia les escoles i les residències per fer front a l'emergència climàtica i a les altes temperatures a les aules, però no n'ha donat més detalls.

Revisar la situació a Manresa

Illa ha admès que cal seguir treballar per millorar les dades de seguretat i també la percepció d'inseguretat, que continua elevada. Ha defensat les mesures per ampliar la plantilla dels Mossos o de jutges, però ha dit que “cal fer més”. “Som contundents, la seguretat és un requisit per exercir la llibertat”, ha dit, i ha insistit que “qui la fa la paga”. “Farem complir sense matisos la llei”, ha remarcat.

Pocs dies després de la mort d'un home a Manresa, Illa ha dit que “la mentida es combat amb la veritat” i ha denunciat que es difonguin informacions falses. “Qui comet un delicte, vingui d'on vingui, se'l deté i se'l posa davant de la justícia”, ha remarcat. Els menors sospitosos de l'homicidi estaven al punt de mira de les autoritats, en llibertat vigilada, i Illa ha dit que “si cal revisar coses es farà”, tot i que ha advertit que no es poden prendre decisions “en calent”.

El crim de Manresa va provocar una onada de fake news i ha dit que el Govern està “valorant” si actua contra les piulades, per exemple, de Sílvia Orriols.

Límits amb l'acollida de Ceuta

El president també ha posat límits a l'acollida de migrants de Ceuta. “Catalunya és solidària i ho continuarà sent”, ha dit, però ha demanat veure “quin esforç s'ha fet fins ara” i a qui li toca acollir perquè no ha fet “esforços suficients”. “Ens mourem en la lleialtat institucional, però no anirem amb el lliri a la mà”, ha dit. El límit de l'acollida serà no posar en risc la generació de prosperitat. “Ajudar fins a no quedar pitjor que qui rep l'ajuda”, ha resumit.

El president ha defensat les explicacions de Pedro Sánchez i ha lamentat el paper de l'oposició. En aquest sentit, ha lamentat que PP i Vox vulguin treure profit de la situació i ha defensat posar tots els recursos a l'abast per resoldre la situació.

Confrontació amb Ayuso i defensa de Sánchez

En una entrevista amb pocs gestos als socis i sense cap pregunta sobre el nou model de finançament, Illa ha apostat per confrontar amb Isabel Díaz Ayuso i l'ha advertit que "no parli dels catalans ni de residències oficials". Ho ha dit després que, aquest cap de setmana, Ayuso hagi carregat contra Catalunya pel finançament i hagi acusat Sánchez de fer cessions als independentistes per pagar "els xiringuitos" amb "els diners de Madrid". "No parli dels catalans, aquí no hi ha mindundis, hi ha gent que treballa i va per feina", ha defensat el president, còmode en el cos a cos amb la presidenta madrilenya. 

D'altra banda, ha tancat files amb Sánchez i s'ha descartat com a successor del líder del PSOE. "El meu present i futur és ser president de Catalunya", ha dit. Quan seran les eleccions espanyoles? “Depèn de Sánchez, però té poca transcendència”, ha dit. A hores d'ara, haurien de ser després de les eleccions municipals. Precisament sobre les municipals, ha deixat entendre que hi haurà algun canvi al Govern "quan arribi al moment". Qui? Sílvia Paneque. "Està treballant en habitatge i mobilitat, i quan arribi el moment prendrem la decisió que hàgim de prendre", ha resumit. 

]]> Mon, 07 Sep 2026 09:25:39 +0200 <![CDATA[El govern espanyol contradiu l'Europa sobre l'agressió a un aficionat per dur una estelada: «Prudència»]]> El delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, ha fet una crida a la "prudència" i ha demanat "evitar conclusions precipitades" després que l'Europa hagi denunciat una nova actuació catalanòfoba de la policia espanyola contra un aficionat per portar una bandera independentista catalana. En aquest sentit, ha assegurat que la informació rebuda després de demanar explicacions als estaments pertinents "no coincideix amb l'expressada en el comunicat del club" i ha recordat que qualsevol persona que consideri que els seus drets han estat vulnerats, "pot exercir les vies de denúncia que consideri oportunes".

En el comunicat, el club gracienc denuncia l'actuació "desproporcionada" de la policia espanyola a un aficionat amb una estelada. Ha assegurat que uns agents van agafar el seguidor pell coll, llençar a terra i colpejar en el desplaçament a Alcorcón pel partit corresponent a la segona jornada de la Primera RFEF. 

El relat de diversos testimonis recollit per l’Europa explica que els fets han passat a l’inici del partit, quan l’aficionat ha mostrat una estelada. El club assegura que el jove s’ha identificat davant dels agents i que "en tot moment ha seguit les seves indicacions", però que, malgrat això, els policies l’han agafat pel coll, l’han llençat a terra i l’han colpejat.

A més de l’agressió, el club explica que els agents haurien requisat l’estelada al seguidor i que fins i tot l’haurien volgut obligar a dir que "era espanyol". L’Europa també assegura que l’aficionat ha estat amenaçat amb una possible sanció en aplicació de la llei de l’Esport.

L'Europa reitera la defensa als seus aficionats

L’incident ha provocat una protesta de l’afició escapulada desplaçada a Madrid que ha abandonat la grada visitant en solidaritat amb l’aficionat afectat. Al seu torn, l'Europa ha reiterat el seu compromís amb la defensa dels drets dels seus aficionats i ha assegurat que continuarà denunciant qualsevol situació que consideri una vulneració o un abús. Tanmateix, ha traslladat la seva "plena solidaritat" al jove i a tota l’afició europeista després dels fets denunciats durant el partit contra l’Alcorcón.

]]> Mon, 07 Sep 2026 07:47:36 +0200 <![CDATA[Un avió d'Amazon se surt de la pista durant l'aterratge i deixa almenys cinc morts a Miami]]> Un avió de càrrega de l'empresa 21 Air contractat per Amazon ha sortit de la pista a l'aeroport internacional de Miami i s'ha incendiat després d'impactar amb diversos vehicles aquest diumenge. L'accident del Boeing 767-300 durant una maniobra d'aterratge ha deixat un saldo de, com a mínim, cinc persones mortes i cinc ferits.

"Sabem que cinc persones han perdut la vida i cinc més han resultat ferides", ha informat l'alcaldessa de Miami-Dade, Daniella Levine Cava, en una roda de premsa en què ha expressat que el seu cor està amb totes les famílies afectades. Del total de ferits, tres han estat traslladats en estat crític a l'hospital, segons ha afegit en aquesta mateixa compareixença davant els mitjans el cap de Bombers de Miami-Dade, Ray Jadallah, que s'ha referit a la situació com a "molt complexa".

Concretament, ha explicat que l'avió ha xocat contra "un parell de vehicles" i ha provocat que "diverses persones" hagin quedat atrapades a l'interior, la qual cosa ha requerit una "complexa operació" de rescat. A més, els compartiments del motor s'han incendiat i ha calgut fer una operació de recerca i rescat del pilot i copilot, que havien quedat atrapats a l'aeronau.

L'avió ha arribat fins a l'Avinguda 67 Nord-oest de Miami

Tot plegat ha succeït a ha tingut lloc a l'Avinguda 67 Nord-oest de Miami i ha provocat la mobilització de 60 vehicles de Bombers, amb una mica menys de 200 efectius. L'incident ha comportat també la paralització de l'aeroport. 

Al seu torn, l'Administració Federal d'Aviació nord-americana (FAA per les sigles en anglès), el vol 7598, provinent de l'Aeroport Internacional Luis Muñoz Marín de Sant Joan de Puerto Rico, ha sortit de la pista cap a les 14.00 hores (20.00 hores a Catalunya) d'aquest diumenge. "La FAA investigarà els fets, contacteu amb l'aerolínia per obtenir més informació", ha anunciat amb un missatge publicat a les xarxes socials.

]]> Mon, 07 Sep 2026 07:18:35 +0200 <![CDATA[Desallotgen l’assentament de migrants de les naus d’El Tarajal de Ceuta]]> La Policia Nacional ha desallotjat aquest diumenge l’assentament de migrants que vivien a l’exterior de les naus d’El Tarajal de Ceuta. L’operació té com a objectiu traslladar-los a les noves places que el govern espanyol està habilitant per gestionar els seus expedients.

Al polígon hi vivien joves i famílies amb infants, que s’han trobat per sorpresa amb l’actuació policial. El desallotjament s’ha produït coincidint amb una nova manifestació de veïns de Ceuta en defensa dels drets dels nens de la ciutat.

Els manifestants han reclamat mesures "reals i efectives" que garanteixin la seguretat, la convivència i una educació sense riscos. També han demanat a les institucions europees, espanyoles i ceutines "responsabilitat, coordinació, eficàcia i urgència" per recuperar al més aviat possible la normalitat dels menors.

]]> Sun, 06 Sep 2026 21:57:35 +0200 <![CDATA[L’Europa denuncia una nova agressió de la policia espanyola a un aficionat per dur una estelada]]> Dies després de la brutal agressió policial a un menor a Elx per lluir una estelada, el Club Esportiu Europa ha denunciat una nova actuació catalanòfoba de la policia espanyola contra un aficionat per portar una bandera independentista catalana. Segons el comunicat emès pel club aquest diumenge, un seguidor escapulat hauria estat víctima d’una actuació desproporcionada per part d’agents de la Policia Nacional durant el partit contra l’Alcorcón, corresponent a la segona jornada de Primera Federació.

El relat de diversos testimonis recollit per l’Europa explica que els fets han passat a l’inici del partit, quan l’aficionat ha mostrat una estelada. El club assegura que el jove s’ha identificat davant dels agents i que "en tot moment ha seguit les seves indicacions", però que, malgrat això, els policies l’han agafat pel coll, l’han llençat a terra i l’han colpejat.

Actuació policial "desproporcionada"

A més de l’agressió, el club explica que els agents haurien requisat l’estelada al seguidor i que fins i tot l’haurien volgut obligar a dir que "era espanyol". L’Europa també assegura que l’aficionat ha estat amenaçat amb una possible sanció en aplicació de la Llei de l’Esport.

El club escapulat ha condemnat fermament els fets i considera "inadmissible qualsevol actuació que vulneri els drets fonamentals, la llibertat d’expressió i les llibertats polítiques i socials". En aquest sentit, ha expressat la seva solidaritat amb el jove i amb la resta de l’afició desplaçada a Alcorcón. L’incident ha provocat una protesta de l’afició escapulada desplaçada a Madrid que ha abandonat la grada visitant en solidaritat amb l’aficionat afectat.

L’Europa ha reiterat el seu compromís amb la defensa dels drets dels seus aficionats i ha assegurat que continuarà denunciant qualsevol situació que consideri una vulneració o un abús: "Des del Club Esportiu Europa condemnem fermament l’actuació de la Policia Nacional i considerem inadmissible qualsevol actuació que vulneri els drets fonamentals, la llibertat d’expressió i les llibertats polítiques i socials", assenyala l’entitat en el comunicat. El club també ha traslladat la seva "plena solidaritat" al jove i a tota l’afició europeista després dels fets denunciats durant el partit contra l’Alcorcón.

]]> Sun, 06 Sep 2026 20:18:14 +0200 <![CDATA[Rifar-se el finançament]]> El divendres el Consell de Política Fiscal i Financera, un òrgan consultiu amb majoria del govern espanyol i que faria riure en un estat realment federal, va donar llum verda al nou finançament pactat entre el govern del PSOE, ERC i l'executiu del PSC. Un model que no és el concert i que per ara s'ha deixat a la gatera de la negociació elements de singularitat -veurem què passa amb la recaptació de l'IRPF- pactats en la investidura de Salvador Illa, però que sí que inclou l'ordinalitat i una reducció significativa del dèficit fiscal: 4.700 milions més d'entrada el 2027 per la Generalitat molt necessaris per uns serveis públics més que estressats.

[Si vols rebre El Despertador cada dia al teu correu i sense publicitat, fes-te gratuïtament soci de Nació i subscriu-te al butlletí]

El nou model ha estat criticat pel PP i pels dirigents més espanyolistes del PSOE, que no proposen cap alternativa i que denuncien una concessió inacceptable a Catalunya i a Oriol Junqueras. Ara, el govern espanyol l'aprovarà en Consell de Ministres i entrarà al Congrés. Allà haurà de superar el filtre del debat de totalitat i després el tràmit amb esmenes. En aquesta fase és fonamental el paper de Junts, que, com sempre i en tot, troba insuficient el que va acordar ERC i reivindica el concert. Aquesta petició té el suport explícit dels republicans, però no dels socialistes o de qualsevol altre grup important. Per tant, no prosperarà.

És evident que Junts tindrà pressió, però també és cert que no som davant d'un tràgala. Eduard Voltas recordava dissabte en el seu article al diari el procés de l'Estatut de 2006 i que els papers entre ERC i Junts ara s'han invertit. Ara els primers apareixen com a útils i possibilistes i els segons com a maximalistes que poden frustrar avenços objectius. És cert que si hi ha un canvi de govern a Madrid no hi haurà millora possible amb el PP i Vox. Però el que es pacti ara al Congrés tampoc serà inamovible: igual que el finançament no es va revisar quan tocava -el 2014-, sí que es pot fer abans dels cinc anys. Si Sánchez té opcions de ser de nou president el 2027, Junts i ERC poden exigir el concert com el 2023 van fer amb l'amnistia, el català al Congrés, el traspàs de Rodalies o la condonació del 20% del deute per esmentar quatre assumptes que l'executiu espanyol està complint. Però aquesta tardor hi ha una oportunitat real, i després de les eleccions espanyoles només el CIS preveu que hi hagi partit.

Més enllà de consideracions sobre les trajectòries d'uns i altres o del discutible que és que ERC accepti que els acords amb els socialistes mutin en guions de negociació i es rebaixin a l'hora de fer-los efectius, hi ha una diferència clau amb 2006. No som davant un tràgala. Quan Mas i Zapatero van pactar l'Estatut d'esquena al PSC de Maragall i a l'ERC de Carod i Puigcercós van acordar també que no hi hauria cap concessió més. Aquell era un pacte tancat a pany i forrellat. CiU no volia que la seva capacitat negociadora quedés en evidència i, a més i al marge del text, va incorporar la clàusula -incompleta perquè el PSC va obviar el compromís del PSOE- de que si Mas guanyava seria president. La tardor del 2006 ho va fer, però el tripartit va tornar a sumar i va ser-ho Montilla.

Ara, Junts ha estat i és convidada a la negociació i aquest dissabte la consellera Romero explicava que es poden incorporar esmenes que els satisfacin al Congrés. ERC ho accepta i les parts haurien reservat marge en la recaptació d'impostos, el càlcul de la població ajustada i el cost de vida o el finançament de la normalització lingüística per incorporar-los.

El debat de dijous entre Pedro Sánchez i Míriam Nogueras per Ceuta va ser -com amb la resta de portaveus que el van fer president el 2023- aspre, però ell vol esgotar legislatura i, per tant, intentarà aprovar pressupostos i ja sabem de l'audàcia política que el caracteritza quan li convé. El finançament, sumat a una resolució satisfactòria de l'amnistia també aquesta tardor, i la pressió, ara sí que sembla que real, pel català a Europa que precisament es va anunciar divendres, configuren un retaule interessant al qual es podria afegir la gestió de les competències d'immigració si es convenç Podem.

El 2006 ERC estava a disposada a dir sí a un Estatut que no havia cuinat si podia aconseguir algun trumfo, com ara el traspàs de l'aeroport del Prat. El PSOE i CiU, que sabien que tenien guanyat el referèndum, van menysprear els republicans i pensar que amb la pressió de l'establishment en tindrien prou per fer-los tornar a la cleda del consens. Ara, Sánchez, Illa i Junqueras no han comès el mateix error amb Junts. 

Carles Puigdemont tindrà, si hi ha avenços significatius i opcions de millora, molt difícil acampar en el no a tot asfaltant una mica més la carretera de l'arribada de la dreta i l'extrema dreta al poder. L'expresident té, com explica Oriol March, moltes carpetes polítiques i personals obertes i per ara no en resol cap i descarta un congrés extraordinari de Junts. Desentendre's del finançament i de la resta de pilotes de partit a Madrid els pot hipotecar com una formació útil, una etiqueta necessària per singularitzar-se davant d'Aliança, que n'amenaça la posició.

Avui no et perdis

El passadís

El govern de Pere Aragonès va durar tres anys, els darrers mesos en minoria. Fa dos anys que van donar pas a un executiu monocolor del PSC, però el temps i el final amarg a les urnes no han esborrat el bon rotllo entre els consellers que en van formar part. Divendres, els membres d'aquell executiu republicà, alguns fora de la política i altres fent de diputats al Parlament, van dinar junts a can Calopa, el projecte de la cooperativa social l'Olivera a Collserola. Només va faltar-hi Manel Balcells, exconseller de Salut i ara dedicat a l'àmbit de la recerca. Ester Capella va compartir la imatge a xarxes amb el lema "Sempre endavant", eslògan de les campanyes del govern Aragonès.

Vist i llegit

Sánchez no vol reconèixer que el Marroc no va actuar com un soci lleial en la crisi fronterera a Ceuta. El president espanyol volia una relació privilegiada amb el país veí i havia fet concessions, com ara fer-los costat per annexionar-se definitivament el Sàhara Occidental o incloure'ls en l'organització del Mundial 2030. Ara, però, el suport de Trump i d'Israel, els dos grans antagonistes de la política exterior de Madrid, ha envalentit el Marroc, que es veu en condicions d'obtenir més concessions, fins i tot territorials. A El País, el seu corresponsal al Magreb, Juan Carlos Sanz, repassa en profunditat i amb coneixement els canvis i les fortaleses de la política exterior de Mohamed VI. El Marroc no té un pla per recuperar Ceuta i Melilla, però se sent fort i sap que Espanya, que no ha estat corresposta pel seu veí, ho és menys. Ho podeu llegir aquí.

Pilota a l'olla

Brutal l'autoritat del Barça ahir a Mestalla que li va permetre guanyar 0 a 5. El 9 esperat (Julián Álvarez) no ha arribat per la tossuderia de l'Atlètic de Madrid, però Hansi Flick té, gràcies a les noves incorporacions i la inesgotable pedrera de la Masia, molt fons d'armari. A la plantilla hi ha gairebé una vintena de jugadors en condicions de ser titulars de forma molt solvent i, si les lesions respecten els culers, poden imposar-se amb rotunditat a la Lliga i somiar amb la Champions gràcies a les rotacions. Tres dels quatre rivals a la Lliga han estat equips que patiran (València, Rayo i Elx), però les sensacions són més que bones.

[Si vols rebre El Despertador cada dia al teu correu i sense publicitat, fes-te gratuïtament soci de Nació i subscriu-te al butlletí]

]]> Mon, 07 Sep 2026 06:14:23 +0200 <![CDATA[Mirant a Alemanya]]> Darrer dia del mes d’agost moria Édouard Balladur, el darrer polític amb grans responsabilitats durant les dècades posteriors a la Segona Guerra Mundial en les que França, de la que va ser-ne primer ministre, conjuntament amb el que va anomenar-se Europa occidental, va conèixer augments de benestar sense precedents. Tenia 97 anys, havia ocupat alts càrrecs en les presidències De Gaulle, Pompidou i la presidència del govern, fet ara ens semblaria impossible i que va batejar-se com ‘cohabitació’ amb Mitterrand.

Conservador, va privatitzar empreses públiques amb molta contestació social però convertint en accionistes a uns set milions de ciutadans. Recitava de memòria les paraules de Victor Hugo sobre ‘els Estats Units d’Europa’ quan va plantar el roure a l’illa de Guernesey on va viure exiliat per la seva oposició a Napoleó III.

Formava part del que honoraven a Altiero Spinelli i els seus companys de presó per activitats contra Mussolini a la presó en la diminuta illa de Ventotene. En el moment d’expansió del nazisme, presos que temien per la vida havien escrit una proclama clandestina que propugnava una Europa lliure i unida com a premissa necessària per a potenciar la civilització moderna. Per alguns això deu ser arqueologia política, però és imprescindible saber que la idea d’Europa va gestar-se en els períodes foscos, sense llibertats, amb moltes persones perseguides i exterminades per entendre com impacta el discurs de formacions com AfD en les eleccions que avui s’estan desenvolupant al land de Saxònia-Anhalt en el cor d’Alemanya.

Tot i saber que des de la reunificació dels land de l’Est ha persistit la cultura del descontentament i el greuge, la campanya electoral d’aquests darrers dies ha de preocupar a tota Europa. Segregació per races, relativisme a l’hora d’analitzar el període nazi, dissolució dels vincles europeus, no escolaritzar els fills dels immigrants, persecució dels que ells considerin antialemanys, criminalització dels col·lectius LGTBIQ+..., esgaiaria a Balladur, Spinelli, i fins i tot a Hugo.

A l'hora que escric aquest article encara no sabem els resultats, sabem que l’electorat s’ha mobilitzat aquest matí i que la major participació pot tenir dues lectures antagòniques. Si AfD obté la majoria absoluta, remourà tota la política europea i la dreta es decantarà cap a posicions més conservadores per intentar no perdre vots en aquest “curs” polític ple de cites electorals.

]]> Sun, 06 Sep 2026 19:16:24 +0200 <![CDATA[Sor Lucía Caram, sobre la visita d'Illa a Ucraïna: «Ha vingut a tocar les ferides reals de la guerra»]]> La visita oficial del president de la Generalitat, Salvador Illa, a Ucraïna ha tingut un marcat component de suport polític i de presa de contacte amb la realitat del conflicte. La religiosa manresana Sor Lucía Caram, que ha acompanyat la delegació catalana -on també figuraven l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i el conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch-, destaca el valor d'un desplaçament en el qual les autoritats catalanes "han vingut a escoltar i a tocar directament les ferides de la guerra, fora de qualsevol protocol o campanya".

Durant el recorregut per les instal·lacions de l'hospital militar de la Guàrdia de Fronteres a Kíiv -centre amb el qual col·labora estretament la Fundació del Convent de Santa Clara-, la comitiva catalana va viure en primera persona l'impacte directe del conflicte.

Un atac amb drons en plena visita

Mentre el president Illa i la religiosa recorrien les sales de l'hospital, una fortíssima explosió provocada per l'impacte d'un dron rus contra un edifici situat just davant del complex va obligar els serveis de seguretat a intervenir immediatament. "En sentir l'explosió ens van fer entrar a l'interior de l'edifici. Als deu minuts, els metges ja sabien que hi havia ferits i van començar a rebre'ls allà mateix, perquè les ràfegues de l'ona expansiva havien demanat també els vidres de la Guàrdia de Fronteres", explica Sor Lucía Caram.

La religiosa remarca la serenitat amb la qual el president de la Generalitat va afrontar el moment: "Va ser una situació d'emergència real. Els mateixos metges van haver d'interrompre la reunió amb el president per anar directament al quiròfan a atendre l'allau de ferits. Illa ho va viure amb molta temprança, però molt commogut d'adonar-se de quina és la quotidiana d'aquest poble".

La trobada amb Zelenski i la petició de protecció defensiva

A banda del treball sobre el terreny, la delegació va mantenir una trobada d'alt nivell amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, una reunió que es va confirmar a última hora a causa de les elevades mesures de seguretat que envolten el cap d'Estat ucraïnès.

"El president Illa i el conseller Duch van sortir molt impressionats de la serenitat que manté Zelenski en una situació tan límit", assenyala la monja manresana. Sor Lucía emfatitza que la prioritat d'Ucraïna en aquests moments passa per la defensa de la població civil: "Necessiten sistemes antimíssils per protegir-se. Quan mires al cel i veus caure els míssils sobre la ciutat, t'adones que necessiten eines per enderrocar-los. Estan defensant les fronteres de tota Europa".

Crida a la societat catalana davant un "hivern de terror"

La religiosa fa un advertiment sobre les conseqüències dels recents atacs sistemàtics de l'exercit rus contra infraestructures bàsiques, supermercats i farmàcies. "L'hivern passat van estar a 20 graus sota zero a Kíiv i el d'enguany serà duríssim. La guerra és un fracàs absolut on tothom hi perd, però no podem deixar sola la població civil", sosté.

Caram conclou remarcant que la major part de l'ajuda humanitària que arriba a la zona a través dels corredors que coordina la seva fundació prové de Catalunya, i insta el teixit empresarial i la societat civil a no reduir el suport: "El president s'ha compromès a crear consciència i mobilitzar empreses a Catalunya per pal·liar el fred i la manca de recursos. No ens podem oblidar de les persones que estan patint aquesta tragèdia a les portes d'Europa".

]]> Sun, 06 Sep 2026 18:56:44 +0200 <![CDATA[Retornats al Marroc 21 migrants després d’apedregar una patrulla de militars a Ceuta]]> Un total de 21 ciutadans marroquins han estat retornats al seu país d’origen després d’apedregar aquest dissabte a la nit una patrulla de les Forces Armades que feia tasques de vigilància a la zona de la platja del Tarajal, a Ceuta. Segons fonts de la Guàrdia Civil citades per Europa Press, cap dels militars va resultar ferit i tampoc es van produir danys materials.

Els fets es van produir en una de les zones més afectades per la crisi migratòria durant la matinada de dilluns. Els migrants haurien aprofitat que es trobaven en una posició elevada per llançar pedres contra els militars que participaven en les tasques de vigilància.

Fonts de la Guàrdia Civil han explicat que els 21 migrants van poder escollir entre retornar voluntàriament al Marroc o prestar declaració davant del jutjat corresponent i, en no tenir antecedents penals, tots van optar per tornar al seu país d’origen. L’Associació de Tropa i Marineria Espanyola (ATME) ha denunciat els fets a través de les xarxes socials i assegura que aquests incidents es repeteixen perquè els membres de les Forces Armades "no estan investits de l’autoritat suficient per poder exercir el seu treball d’una manera eficaç i contundent". 

]]> Sun, 06 Sep 2026 17:17:58 +0200 <![CDATA[Ceuta, el Marroc i el Règim del 78]]> La compareixença de Pedro Sánchez al Congrés per donar explicacions sobre la crisi migratòria de Ceuta ha acabat convertint-se en alguna cosa més que un debat sobre fronteres, immigració o relacions diplomàtiques. En clau local, el que s'hi ha escenificat és la confluència de tres crisis diferents: l'emergència provocada per l'entrada massiva de més de 80.000 persones a la ciutat autònoma, la creixent dependència estratègica d'Espanya respecte del Marroc i una pugna política interna cada cop més dura sobre el futur del Règim del 78.

La primera conclusió és que el govern va subestimar la dimensió de la crisi. Durant les primeres setmanes, l'executiu va considerar que el problema quedava essencialment resolt perquè Rabat acceptava la readmissió de la gran majoria de les persones que havien travessat la frontera. Però aquella interpretació només observava la dimensió administrativa dels fets. La crisi tenia una profunditat molt superior.

La qüestió de fons no és exclusivament migratòria. Amb tots els seus desequilibris, desigualtats i fragilitats, el Marroc ocupa avui una posició geopolítica molt diferent de la que tenia fa dues o tres dècades. Ja és una potència econòmica i logística regional a la qual el control dels fluxos migratoris cap a Europa li proporciona una extraordinària capacitat de negociació amb Brussel·les. Al mateix temps, l'acostament estratègic als Estats Units i a Israel ha reforçat la seva projecció internacional. L’antic Protectorat ha deixat de ser simplement un soci problemàtic per convertir-se en un actor regional amb una influència creixent.

Aquest nou equilibri explica l'actitud de prudència extrema adoptada pel govern espanyol. L'experiència del 2021 pesa encara sobre totes les decisions de la Moncloa. Aquell any, després de l'acollida hospitalària del líder del Front Polisario, Brahim Ghali, el Marroc va afavorir una entrada massiva de migrants a Ceuta i va congelar durant mesos la relació bilateral. Les conseqüències econòmiques i diplomàtiques van ser prou importants perquè Sánchez acabés modificant la posició històrica espanyola sobre el Sàhara Occidental.

Des d'aquesta perspectiva, la prudència actual no respon tant a una opció ideològica com a una constatació de feblesa. El govern sap que disposa d'un marge limitat. La paradoxa aparent és que els seus adversaris polítics denuncien aquesta situació de dependència sense oferir una alternativa creïble. Ni el Partit Popular ni Vox expliquen què farien davant un país capaç d'obrir o tancar l'aixeta migratòria, alterar l'estabilitat de Ceuta i Melilla i condicionar una part significativa de la política exterior europea. L’únic que interessa a Vox i PP és culminar l’assetjament polític al “sanchisme”. Al preu que sigui.

Efectivament, la crisi de Ceuta no es desenvolupa en un buit polític. Arriba en un moment marcat per una extraordinària tensió interna. Fa anys que política espanyola viu immersa en una escalada de confrontació judicial, mediàtica i institucional contra Pedro Sánchez. Les investigacions sobre el seu entorn familiar, les filtracions constants i la intensificació dels atacs polítics han generat un clima que podria recordar els darrers anys del felipisme, però amb una diferència substancial: amb la bronca sobre Ceuta, la disputa ja no gira només al voltant d'una eventual alternança de govern; el que està és la mateixa definició del Règim del 78.

Assistim a la culminació d'un llarg procés de recentralització iniciat per Aznar amb el tombant de mil·lenni i accentuat a partir del 2010 amb la sentència del TC sobre l’Estatut català. Els mecanismes polítics, judicials i mediàtics activats contra l'independentisme a partir del 2017 haurien acabat configurant un dispositiu de poder que ara opera també contra l'actual govern de coalició. La consolidació de Vox com a actor determinant de la política espanyola ha reforçat aquesta dinàmica en un context de batalla, política, cultural i judicial.

I, en aquest context, la crisi de Ceuta ha estat incorporada immediatament a la lluita pel relat. Cínicament, Vox acusa Sánchez de submissió al Marroc i planteja fórmules excepcionals per portar-lo davant del Tribunal Suprem. El PP aposta per una estratègia formalment més gradual, però també confia que l'erosió judicial i mediàtica pugui destruir el “sanchisme”. Mentrestant, determinats sectors policials, judicials i mediàtics treballen en perfecta amb el mateix objectiu. “El que pueda hacer, que haga”.

En aquest escenari, les preguntes essencials continuen sense resposta. Qui va impulsar realment els esdeveniments de Ceuta? Va ser una iniciativa de sectors del poder marroquí? Una represàlia relacionada amb el Sàhara? Una demostració de força davant futures reivindicacions territorials? O un episodi vinculat a equilibris geopolítics més amplis en què intervenen actors com Washington, Brussel·les o Tel-Aviv? Una barreja de tot?

El debat del Congrés no ha resolt cap d'aquestes incògnites. Però ja no importa. Ha deixat al descobert una realitat incòmoda i alarmant: la crisi de Ceuta és alhora una crisi de fronteres, una crisi diplomàtica i una crisi de poder. Ha evidenciat la creixent capacitat d'influència del Marroc sobre Espanya i la Unió Europea, però també la profunda polarització de la política espanyola i la disputa oberta sobre qui controla realment els principals ressorts de l'Estat. Per això, més que un episodi migratori puntual, Ceuta pot acabar esdevenint un moment revelador d'un canvi d'època. El desencadenant d’un canvi de règim. Un canvi de règim que ja sembla inevitable.

La situació recorda a la dels anys i mesos previs a la dictadura de Primo de Rivera que va significar la fi del règim de la Segona Restauració Borbònica l’any 1931. Però l’extrema dreta del segle XXI no actua com l’extrema dreta del segle passat. La nova extrema dreta no fa cops d’estat tradicionals a l’estil Tejero. Ara ocupa les institucions democràtiques, les parasita, les vampiritza, i les buida de tot contingut democràtic respectant la façana. Un exercici de taxidermisme polític sistemàtic que els analistes encara no caracteritzen com a neofeixisme.

Però és que el feixisme d’avui ja no és mussolinià, hitlerià o franquista. El feixisme d’avui el representen personatges com ara Trump, Putin o Netanyahu... o d’altres com ara Ayuso, Lepen o Meloni.

]]> Sun, 06 Sep 2026 19:00:01 +0200 <![CDATA[Mor Rosa Maria Duran als 99 anys, figura destacada de l’exili català a Mèxic]]> La professora i intèrpret Rosa Maria Duran ha mort aquest diumenge als 99 anys. Figura destacada de la comunitat catalana de l’exili a Mèxic, Duran va rebre la Creu de Sant Jordi el 2022 per la seva trajectòria i compromís amb la cultura catalana.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha lamentat la seva mort en un missatge a X i ha destacat que va dedicar la seva vida a "preservar i difondre la llengua, la cultura i la memòria de l’exili, i a construir ponts entre Catalunya i Mèxic". El Centre Nacional de les Arts de Mèxic també ha informat de la seva defunció.

Nascuda a Barcelona el 1927, Duran es va exiliar a França amb només 12 anys, després de la Guerra Civil. Amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial, es va traslladar posteriorment a Mèxic, on va completar la seva formació i es va establir.

Una vida marcada per l’exili

Duran va formar part de la comunitat catalana que es va establir a Mèxic després de la Guerra Civil i va mantenir durant tota la seva trajectòria el vincle amb la llengua i la cultura catalanes. La seva tasca com a professora i intèrpret va estar estretament relacionada amb aquesta voluntat de preservar la memòria de l’exili.

Illa també ha recordat que l’any passat va tenir l’oportunitat de conèixer-la i ha explicat que el va "colpir" la seva història de desarrelament, compromís i reconstrucció personal i col·lectiva. La mort de Duran posa fi a una trajectòria vinculada durant dècades a la preservació de la memòria de l’exili català a Mèxic.

]]> Sun, 06 Sep 2026 15:19:41 +0200 <![CDATA[Traca blaugrana a Mestalla: el Barça apallissa el València i consolida el lideratge]]> El Barça ha dit adeu a Mestalla amb una victòria solvent per 0-5 davant el València que permet als de Hansi Flick eixamplar distàncies amb els perseguidors.  Després de les ensopegades del Reial Madrid, que va perdre 1-0 al camp del Betis, i l'Atlètic de Madrid, que va caure golejat per 3-0 contra l'Athletic Club, els blaugrana consoliden el lideratge de la Lliga i ja treuen 3 punts als seus perseguidors més directes, els de Mourinho i els bètics que empaten a 9 punts.  

Flick ha tornat a revolucionar l'onze, fent entrar a Eric Garcia al lateral dret en el lloc de Jules Koundé, Gerard Martín en la posició d'Andreas Christensen, Fermín a la mitja-punta per Olmo i Rodri, que ha debutat de blaugrana com ha titular, en el lloc de Marc Bernal. Lamine Yamal, que havia estat dubte fins a última hora, ha obert la llauna al 5 de partit amb una vaselina amb l'exterior del peu dret per superar Stole Dimitrievski i fer el 0-1. Fermín, que tot i partir de la zona central ha anat intercanviant la posició amb Lamine, ha estat l'autor de l'assistència amb una passada bombejada per sobre la defensa.

Tres minuts després, al 8 de joc, el Barça ha fet el 0-2 amb els mateixos protagonistes, Fermín assisteix i Lamine marca, però l'àrbitre l'ha anul·lat per fora de joc del '10' blaugrana. Després d'uns minuts de desgavell, Fermín ha fet el 0-2 al 22 de joc amb un xut potent amb cama esquerra des de dins de l'àrea ajustat al pal dret de la porteria valencianista, a passada d'Anthony Gordon que continua sumant assistències (4 aquesta temporada).

A la mitja hora de partit, Eric ha estat substituït per Koundé després d'un xoc fortuït cap amb cap amb Rodri.  Abans del descans, els blaugrana han estat a punt de fer el tercer gol. Primer, Lamine ha enviat fora un xut des de dins l'àrea i, Fermín, ha estavellat al pal després d'una gran jugada individual de Rodri. 

El Barça no abaixa les revolucions

Després de la represa, els blaugrana no han apujat el peu de l'accelerador. Gordon ha buscat el 0-3 amb un xut que sortit fora per poc. Al 50 de partit, després d'una triangulació magistral entre Lamine, Fermín i Raphinha, el brasiler ha acabat marcant a plaer. Minuts després, Rodri ha rematat un córner al travesser. A mitja hora pel final, Flick ha fet un triple canvi per donar entrada a Bernal, Karim Adeyemi i Christensen per Rodri, Gordon i Pau Cubarsí. Al minut 75, Dani Olmo ha entrat en el lloc de Fermín. 

Al 78 de joc, Pedri ha segellat el partit amb el 0-4, rematant des de la frontal una paret amb Olmo. Flick ha fet debutar Gabriel Jesus a 10 minuts del final, que ha substituït al migcampista canari. La maneta l'ha signat Lamine Yamal al 84 de partit, rematant una passada entre línies d'Olmo. 

]]> Sun, 06 Sep 2026 18:17:19 +0200 <![CDATA[Foment defensa la marca Seat i demana «garantir-ne» el futur comercial]]> Foment del Treball ha emès un comunicat per defensar la continuïtat de la marca Seat, remarcant que, "més enllà de l'evolució" de la firma, "el que ha de quedar absolutament garantit és el futur industrial". "Catalunya ha de continuar fabricant automòbils, incorporant nous models i noves tecnologies i generant ocupació industrial de qualitat", afirma la patronal.

Foment també insisteix a demanar que "qualsevol transformació estratègica" de Volkswagen tingui com a objectiu "reforçar el paper industrial de SEAT". A més, el comunicat remarca que la dimensió de la companyia automobilística és "estratègica" per a l'economia catalana perquè té una "extensa" xarxa de proveïdors, empreses auxiliars i llocs de treball indirectes vinculats: "La seva dimensió supera àmpliament els límits de la mateixa companyia i constitueix un dels grans pilars de la indústria catalana i espanyola", diu el comunicat publicat aquest diumenge.

"Estem incondicionalment al costat de Seat", afirma el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre. Així mateix, es mostra "totalment convençut" que Martorell pot assumir noves plataformes perquè a partir del 2029 es puguin fabricar nous models i "mantenir la producció i l'ocupació": "Martorell està preparada per al futur".

"Seat és una marca referencial i de futur"

L'organització que lidera Josep Sánchez Llibre recorda que l'activitat industrial de Seat dona feina a més de 13.000 persones a Catalunya, amb plantes a Martorell, el Prat de Llobregat i Barcelona. També valora el "missatge de confiança" de la direcció de Seat SA i del grup Volkswagen sobre el futur de la companyia, com també el president del comitè d'empresa i membre del consell de supervisió, Matías Carnero.

Després de tot, considera que l'automobilística "ha format part del cor industrial català" des del 1950 i diu que la seva relació amb Catalunya "no només és històrica, sinó que referencial i carregada de futur". El comunicat de la patronal arriba després que divendres Seat admetés que el futur de la marca "es continua analitzant" i que totes les "opcions estan obertes".

]]> Sun, 06 Sep 2026 14:22:59 +0200 <![CDATA[Què sabem i què no del triple apunyalament de Sants]]> El barri de Sants s'ha llevat aquest diumenge al matí amb una mala notícia. Un home es troba en estat crític després d'haver saltat aquest diumenge d'un quart pis, on havia apunyalat presumptament a 3 persones, una de les quals es troba en estat greu. Els Mossos d'Esquadra ja han obert una investigació per esclarir els fets, però, a hores d'ara, què sabem del cert i quines incògnites queden?

Quan i on ha passat?

Els fets s'han produït aquest diumenge al matí pels voltants de les 7.30 hores en un quart pis al número 162 de la Gran Via de les Corts Catalanes, al districte de Sants-Montjuïc, tal com confirmen fonts de la policia catalana a l'Agència Catalana de Notícies (ACN). Aquest immoble es troba a escassos metros de la seu de la direcció general de Trànsit. Segons les primeres informacions, en l'immoble hi convivien tres homes, tot i que aquesta nit també s'hi havia quedat a dormir la xicota d'un d'ells.

Per causes que es desconeixen encara, l'agressor s'ha dirigit a l'habitació de la parella i ha començat a apunyalar amb arma blanca el seu company de pis -que es troba en estat greu- i de retruc també ha atacat la noia, amb ferides més lleus. Aquest és un dels punts on se centre la investigació dels Mossos. Segons informa El Caso, el motiu que ha propiciat el triple apunyalament podria ser un brot psicòtic, però aquesta informació encara no ha quedat confirmada oficialment. 

Com ha acabat ferit?

Els crits de l'incident han alertat el tercer inquilí de l'habitatge que s'ha apropat a l'habitació i també ha rebut algunes ferides amb el ganivet, igualment de caràcter lleu. Fonts dels Mossos han explicat a l'ACN que, segons el relat de la noia -que s'ha expressat en anglès-, el presumpte agressor s'ha autolesionat al tòrax i s'ha llençat pel balcó del quart pis just quan les patrulles dels Mossos estaven arribant.

El presumpte agressor ha caigut així a la vorera on es trobaven ja els agents policials. Al cap de pocs minuts ha baixat la noia agredida i ha explicat als Mossos el seu relat. Ella té ferides a la part baixa de l'esquena, segons les fonts policials. L'agressor ha resultat ferit crític i traslladat pel Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) a un centre hospitalari.

]]> Sun, 06 Sep 2026 13:36:59 +0200 <![CDATA[Ferit crític l'autor de tres apunyalaments després de saltar d'un quart pis a Barcelona]]> Nova nit de tragèdies a Barcelona. Un home es troba en estat crític després d'haver saltat aquest diumenge d'un quart pis, on havia apunyalat presumptament a 3 persones, una de les quals es troba en estat greu. Segons indiquen fonts dels Mossos d'Esquadra a Europa Press, els fets s'han produït al districte de Sants-Montjuïc, a la capital catalana. 

Segons les primeres informacions, en l'immoble hi convivien tres homes, tot i que aquesta nit també s'hi havia quedat a dormir la xicota d'un d'ells. Per causes que es desconeixen, l'agressor s'ha dirigit a l'habitació de la parella i ha començat a apunyalar amb arma blanca el seu company de pis -que es troba en estat greu- i de retruc també ha atacat la noia, amb ferides més lleus. 

Fonts dels Mossos han explicat a l'Agència Catalana de Notícies (ACN) que, segons el relat de la noia -que s'ha expressat en anglès-, el presumpte agressor s'ha autolesionat al tòrax i s'ha llençat pel balcó del quart pis just quan les patrulles dels Mossos estaven arribant. El presumpte agressor ha caigut així a la vorera on es trobaven ja els agents policials. Al cap de pocs minuts ha baixat la noia agredida i ha explicat als Mossos el seu relat.

Ella té ferides a la part baixa de l'esquena, segons les fonts policials. L'agressor ha resultat ferit crític i traslladat pel Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) a un centre hospitalari. Els Mossos només tenen de moment la versió dels fets de la noia afectada -parella de l'apunyalat ferit de gravetat-, i han obert una investigació per esclarir el succés i no descarten cap hipòtesi.

]]> Sun, 06 Sep 2026 13:01:44 +0200 <![CDATA[Barcelona recupera el servei de metro entre la Sagrera i el Bon Pastor]]> El servei de metro al tram entre les estacions de la Sagrera i Bon Pastor de l'L9/L10 Nord es reprèn aquest dilluns després de les obres al macropou de la línia que afectaven la circulació, segons ha informat TMB. Els treballs, que s'han dividit en dues fases, han permès millorar la seguretat, el confort i l'accessibilitat de la línia automàtica. Mentre ha durat el tall, TMB ha habilitat un servei especial de bus alternatiu que ha cobert el tram afectat.

La mitjana de validacions diàries ha estat de 3.295 durant els dies feiners del juliol i de 2.386 a l'agost. Els treballs han estat executats pel Departament de Territori i s'emmarquen en l'obra del macropou per a la connexió dels ramals del tram nord amb el tram central de l'L9/10.

En aquest pou, que es troba a cel obert, conflueixen dos túnels que el travessen: el túnel de l’L9/L10 i el túnel d’un tram del futur perllongament de l’L4 entre la Pau i la Sagrera. En l’actualitat, les línies L9 Nord i L10 Nord discorren en l’àmbit entre el macropou i la Sagrera pel túnel corresponent a l’L4, donat que el tram central de l’L9/L10 no es troba operatiu. El pressupost d’aquesta actuació és de 22,6 milions d’euros.

]]> Sun, 06 Sep 2026 12:51:26 +0200 <![CDATA[Recuperar l'Onze de Setembre després del franquisme: «Va ser la gran victòria de la democràcia»]]> Havien passat deu mesos de la mort de Francisco Franco i el règim encara mantenia dempeus bona part de les seves estructures quan Catalunya va recuperar públicament l’Onze de Setembre. El 1976, la primera gran celebració de la Diada després de quatre dècades de dictadura no es va poder fer a Barcelona, sinó a Sant Boi de Llobregat, on el Govern Civil va acabar autoritzant a última hora un acte que inicialment s’havia previst al parc de la Ciutadella. Per a una generació que encara havia viscut les Diades en clandestinitat, celebrar la cita als carrers era històric. “Va ser la gran victòria de la democràcia”, afirma l’advocada Magda Oranich, una de les testimonis que explica a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) com va viure aquella jornada que ara compleix 50 anys.

Durant la dictadura, els homenatges van sobreviure en la clandestinitat, amb concentracions que sovint acabaven amb la repressió policial: “L'escena era trobar-nos uns quants al centre, treure unes senyeres, venia la policia i tothom fugia”, relata Oranich, que era membre fundadora de l’Assemblea de Catalunya. La mort de Francisco Franco el 20 de novembre del 1975, però, no havia significat l’arribada immediata de la democràcia. L’oposició política continuava sense reconeixement legal i les llibertats de reunió i manifestació estaven restringides pel règim.

Tot i les dificultats previsibles, el 10 d’agost de 1976 el Consell de Forces Polítiques de Catalunya va constituir formalment la Comissió Onze de Setembre, encarregada de preparar la commemoració. La voluntat de l’oposició democràtica catalana era celebrar una Diada unitària que servís per “acabar” amb la clandestinitat, segons Miquel Sellarès, un altre membre fundador de l’Assemblea de Catalunya. “Vam arribar a la conclusió que calia que sortir a la superfície, sortir al carrer amb ordre”.

El lloc escollit inicialment era el parc de la Ciutadella de Barcelona, un espai carregat de simbolisme perquè després de la derrota catalana de 1714 Felip V hi havia fet construir una fortalesa per controlar la ciutat. Però quan faltaven només cinc dies per a la Diada, el Govern Civil va comunicar que l’acte no seria autoritzat a Barcelona. Les autoritats temien que una convocatòria a la capital catalana pogués provocar una mobilització massiva. “No volien que hi anés massa gent”, diu Oranich.

La por era molt recent

La memòria de la repressió era encara recent. La veïna de Dosrius Neus Alzina, qui va assistir a la Diada de 1976, reconeix que a casa seva hi havia preocupació. “Els meus pares em deien ‘No hi vagis, no hi vagis, a veure si hi haurà merder’”, explica. Ara bé, l’autorització governativa ajudava a afrontar la jornada amb confiança: "Ho vam viure amb una certa tranquil·litat”, explica Josep Puig, un altre resident de la localitat del Maresme que va ser present a Sant Boi. “Tot i que no es podien tenir totes perquè, venint del franquisme, podia haver-hi qualsevol problema”.

Malgrat tot, l’assistència va ser massiva. L’actriu Pepa Arenós, que va conduir la presentació de l’acte, relata l’arribada a la plaça de Catalunya de Sant Boi, on la convocatòria estava prevista per a les cinc de la tarda. “Vaig anar en tren amb tota la gent. Vam baixar a Sant Boi, caminàvem tots. Molta gent, molta gent, aquella plaça de Sant Boi era plena i els trens anaven plens”, explica.

Les estimacions sobre l’assistència han variat des d’aleshores. Els organitzadors van parlar de 100.000 persones, però estudis posteriors han situat la xifra per sota dels 30.000, per les limitacions de capacitat de la plaça. ‘El País’ explicava l’endemà que ja era impossible entrar-hi mitja hora abans de començar l’acte. En qualsevol cas, els testimonis coincideixen que la concentració va ser multitudinària i va desbordar l’espai i els seus accessos. “Hi havia gent a tot arreu, fins i tot pujada als arbres”, recorda Oranich.

Malgrat la presència policial, la jornada es va desenvolupar sense incidents greus. Un grup d’ultradretans va intentar provocar aldarulls, però la policia va impedir que es produïssin danys importants. Per als qui hi eren, el més impactant era que aquella vegada no havien hagut de fugir de la repressió. El temps ha anat passant i l'Onze de Setembre s'ha consolidat. L'arribada de la democràcia va fer que el caràcter reivindicatiu de la Diada va perdre força en favor dels actes institucionals i commemoratius. Anys després, la sentència del Tribunal Constitucional que retallava l'Estatut, el 2010, i l'esclat del Procés, el 2012, van reactivar aquest esperit combatiu de les primeres diades, ara amb l’independentisme al centre.

]]> Sun, 06 Sep 2026 09:52:21 +0200 <![CDATA[Valls alça castells a la Sagrada Família per homenatjar Antoni Gaudí]]> Valls i la Sagrada Família s’han unit aquest dissabte en una jornada en què la capital de l’Alt Camp ha homenatjat Antoni Gaudí pel seu vincle amb el món casteller. La Colla Vella i la Colla Joves dels Xiquets de Valls han actuat a la basílica en el marc de la commemoració del centenari de la mort de l’arquitecte.

L’acte ha recordat l’admiració de Gaudí pels castells, que considerava una metàfora del treball col·lectiu. L’arquitecte comparava l’estructura dels vitralls dels sants de la basílica, disposats els uns damunt dels altres, amb la construcció d’un castell. Gaudí també va mantenir una relació estreta amb Valls a través de l’escultor barroc Lluís Bonifàs i l’arquitecte Cèsar Martinell, tots dos nascuts a la capital de l’Alt Camp. 

]]> Sat, 05 Sep 2026 21:40:17 +0200 <![CDATA[La trista auca del finançament]]> Entrevistada per Roger Escapa a El Suplement de Catalunya Ràdio, la consellera Alícia Romero, ha donat a entendre que el govern del PSOE està disposat a fer concessions a Junts per aprovar el nou model de finançament. Romero ha fet referència explícita a elements rellevants del càlcul de què li toca a cada comunitat, com ara la població ajustada, el cost de la vida, o el fet de tenir una llengua pròpia o no. Qüestions que no estan resoltes de manera satisfactòria en la reforma que s’haurà de votar al Congrés, i que probablement PSOE i ERC van deixar obertes a propòsit, pensant en la necessitat aritmètica de sumar Junts a l’acord per poder-lo aprovar. La idea seria que, igual que Junqueras va justificar el seu sí amb una xifra (4.700 milions més per a la Generalitat), Puigdemont pugui ara, millorant significativament la xifra, presumir de defensar Catalunya millor que els republicans.

És curiós com s’han invertit els papers en el teatre polític català. Amb el finançament, ERC li fa a Junts el mateix xantatge polític i emocional que CiU li va fer a ERC quan es va votar l’Estatut en referèndum: no podem renunciar a una millora objectiva, si votes en contra ens quedem com estem. En aquell moment, ERC es va mantenir ferma en el seu rebuig al pacte Mas-Zapatero, però el poble no va seguir la consigna de votar ‘No’ a l’Estatut retallat. S’imposà el pragmatisme més cru: “no és el que volíem, però és millor que el que tenim”. Després d’haver empès com ningú el procés, i de fer creure que estava negociant el fons del conflicte amb el PSOE en el postprocés, ara és ERC qui fa de Convergència, sense ni tan sols haver-se pres la molèstia de canviar de líder per vendre el peix al cove de tota la vida.  

Si és cert que el PSOE està disposat a cedir, Junts ho tindrà difícil per mantenir-se en el no. Tenint els serveis públics com els tenim, en nom de què o de qui se li pot negar a la Generalitat més de 5.000 milions d’euros addicionals anuals? Com ho expliques als ciutadans que fan cua al CAP i a l’hospital, o a les famílies que porten els fills a la pública? Com ho justifiques davant dels metges i mestres en vaga per més recursos? Havent abandonat l’estratègia de l’exili, desmuntat el Consell de la República, esborrant la DUI del diccionari, investit Sánchez i reconstruïts ponts amb la patronal, quin rendiment té ara per a Junts el lema “concert econòmic o res”? Si Junts aspira a governar la Generalitat després de les pròximes eleccions, no vol trobar-se-la amb més recursos? Hi ha la possibilitat d’un acord millor amb el pròxim govern de PP i VOX?

Totes aquestes preguntes i unes quantes més són les que haurà de contestar-se Junts les setmanes que venen. El partit ja ha perdut la batalla amb Orriols en el debat sobre la immigració. A peu de carrer, la percepció és que, si vols votar contra la immigració, la papereta útil és la d’Orriols. En la qüestió del finançament, en canvi, la competició és amb ERC i el PSC per presentar-se com el partit que millor defensa els interessos immediats dels catalans. Si Junts també perd aquest posicionament, i amb l’èpica independentista al congelador, què li quedarà per demanar el vot quan toqui anar a les urnes?

]]> Sat, 05 Sep 2026 20:49:06 +0200 <![CDATA[Mor als 66 anys Josep Manel Pugés, un dels pioners del punk i l’ska a Barcelona]]> Josep Manel Pugés Estradé, un dels pioners del punk i l’ska a Barcelona, ha mort aquest divendres als 66 anys després d’una greu malaltia. El músic va ser el guitarrista fundador de Skatalà i va formar part de bandes com Clinic Humanoyds, Attak, Ruidos Molestos i Shit, S.A.

Pugés va ingressar el 10 d’agost a l’Hospital Clínic de Barcelona en estat crític, però els metges no han pogut salvar-li la vida. El 1985 va fundar Skatalà, va crear el nom del grup i en va formar part fins al març de 1993. La banda ha lamentat la seva mort a les xarxes socials i ha traslladat el condol a la família i als amics. "Des del grup volem desitjar molts anys de recordança del Manel a totes les persones que el van conèixer i estimar", han escrit.

]]> Sat, 05 Sep 2026 17:57:09 +0200 <![CDATA[El govern espanyol pren el control del port de Ceuta]]> El govern espanyol ha pres el control del port de Ceuta per tal d'instal·lar-hi una carpa i allotjar-hi migrants. El Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions instal·larà el recinte, situat a l'ampliació de Ponent de la zona de servei del port, i que podria albergar un miler de persones.

El ministre de Transports, Óscar Puente, ha firmat aquest dissabte una resolució d'urgència per prendre aquesta mesura, després d'obtenir un informe de Ports de l'Estat. Puente ha resolt "autoritzar a la Secretaria d'Estat de Migracions la utilització temporal d'una superfície de 16.000 metres quadrats de domini públic portuari". El president de Ceuta, Juan Jesús Vivas (PP), va negar-se a avalar aquesta instal·lació. Ara, però, es farà efectiva. 

]]> Sat, 05 Sep 2026 16:23:35 +0200 <![CDATA[Un detingut i una quinzena de denúncies en un macrocontrol de camions a l’AP-7 a l’Alt Penedès]]> Els Mossos d’Esquadra han inspeccionat aquest dissabte al matí 35 vehicles pesants a l’AP-7, al terme de Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès), en un dispositiu per reduir la sinistralitat. El control ha acabat amb un detingut, un investigat i una quinzena de denúncies.

La policia ha interposat 15 denúncies per incompliments dels temps de conducció i descans, i una altra per manca de la ITV. A més, un conductor ha estat investigat per la manipulació del tacògraf. Finalment, els Mossos han detingut una persona acusada d’un delicte de falsedat documental. El dispositiu s’emmarca en els controls que es fan sobre els vehicles de transport per garantir el compliment de la normativa i millorar la seguretat viària.

]]> Sat, 05 Sep 2026 16:14:36 +0200 <![CDATA[Parlon demana extremar la precaució davant la calor i l’alt risc d’incendi]]> La consellera d’Interior, Núria Parlon, ha demanat aquest dissabte "extremar la precaució" davant les altes temperatures i l’elevat risc d’incendi forestal, especialment al medi natural. Catalunya es troba en doble alerta, amb el Procicat activat per calor i l’Infocat en fase d’alerta.

Parlon ha recordat que 32 municipis estan en nivell 4 del pla Alfa, de risc extrem, i 356 en nivell 3, de risc molt alt. La consellera ha instat la ciutadania a "evitar comportaments que puguin provocar foc" i a seguir les recomanacions dels canals oficials.

Protecció Civil manté l’alerta per calor intensa, amb temperatures que poden fregar o superar els 40 graus en diversos punts del país. La sequedat de la vegetació, la baixa humitat i les altes temperatures afavoreixen especialment el risc d’incendi.

]]> Sat, 05 Sep 2026 15:03:20 +0200