<![CDATA[Nació]]> https://naciodigital.cat//rss/ ca Thu, 23 Jul 2026 20:29:19 +0200 <![CDATA[Nació]]> https://naciodigital.cat/web/assets/img/og-image/naciodigital.cat.png https://naciodigital.cat/ 144 40 hourly 1 <![CDATA[Josep Maria Reniu, nou senador en representació de la Generalitat a proposta d'ERC]]> El Parlament ha designat Josep Maria Reniu com a senador en representació de la Generalitat a proposta d'ERC i en substitució de Laura Castel, que ha renunciat al càrrec de manera acordad. En una votació secreta, 103 diputats han donat el seu "sí" a la designació; 23 s'hi han abstingut, i 4 no han votat. El Parlament designa cada legislatura els senadors que han de representar la Generalitat, i les propostes les fan els grups, d'acord amb la distribució proporcional establerta en funció de la seva representació a la cambra. Aquesta legislatura, corresponen al Parlament vuit senadors. Els altres set designats actualment són Antoni Poveda, Abigail Garrido i Alfons García, a proposta del PSC; Teresa Pallarès, Eduard Pujol i Francesc Ten, a proposta de Junts, i Juan Milián, a proposta del PP.

]]> Thu, 23 Jul 2026 18:51:41 +0200 <![CDATA[Una nova crisi a Rodalies per una obra faraònica que superarà els 1.000 milions]]> "Les obres del soterrament continuen avançant a bon ritme". El vídeo de l'alcalde de Montcada i Reixac, Bartolomé Egea, es va publicar molt poques hores abans que un esvoranc no només s'empassés una grua de grans dimensions sinó que tallés de manera indefinida la circulació de trens de l'R2 i l'R11. Aquesta nova crisi de Rodalies amenaça en allargar-se diversos dies per unes obres faraòniques que tot apunta que superaran els 1.000 milions d'euros.

Sense tren fins quan?

El servei de les línies R11 i R2Nord no es podrà reprendre completament com a mínim fins a la setmana vinent. Aquesta és la versió oficial del Ministeri de Transports que, en boca del secretari José Antonio Santano, ha assegurat que dissabte podran oferir més informació sobre els treballs. "Hem exigit el restabliment del sistema al més aviat possible i que es treballi dia i nit per superar la situació", ha afirmat la consellera Sílvia Paneque.

Ara bé, segons ha pogut saber Nació, tot apunta que la incidència es podria allargar almenys fins a final de la setmana vinent. La decisió de no rescatar la grua sinó enterrar-la amb ciment, permetrà reduir els temps d'una incidència que hagués pogut durar tot l'agost.

Malgrat tot, caldrà veure si s'estableix un sistema alternatiu de transport, perquè de moment, s'insta als usuaris de l'R2 a cobrir el tram tallat amb l'R4. "Ja no és la línia més fiable i caldrà buscar alguna altra opció", apunta Carles Garcia, president de l'associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP).

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

En aquest sentit, insta la Generalitat a aprofitar la xarxa de busos exprés i reforçar-ne les línies que connecten Barcelona amb el Vallès. "Esperem que posi fil a l'agulla", explica en declaracions a Nació. Des de Renfe, per la seva banda, neguen que estiguin estudiant la contractació d'autobusos i que reprendran el servei tan bon punt Adif els autoritzi.

Un soterrament faraònic

L'Ajuntament de Montcada fa anys que reivindicava el soterrament de la línia R2. Els vora 180 atropellaments -la majoria per no respectar el pas a nivell ubicat al centre de la població- havien generat una reivindicació transversal que va culminar el 2015 amb la inclusió d'una partida de 300.000 euros als pressupostos generals de l'Estat per fer-ne un estudi de viabilitat.

Malgrat que el 2017, l'aleshores ministre Íñigo de la Serna (PP), va anunciar que les obres començarien tres anys després, els treballs no van començar fins al gener de 2024. La previsió de l'Ajuntament, que considera el projecte imprescindible per "cohesionar i recosir la ciutat" és que duressin entre sis i set anys, però ara caldrà veure si l'esvoranc n'allarga els terminis.

"No és una obra de reforç de la xarxa ferroviària sinó de millora urbanística", apunta Garcia. Més contundent es mostra Joan Carles Salmeron, director de Terminus-Centre d'Estudis del Transport: "És un caprici d'un ajuntament que ens sortirà caríssim".

En aquest sentit, la factura no para de créixer. L'obra es va adjudicar el setembre de 2023 per 540 milions d'euros i ja es considerava com una de les "més ambicioses" del pla Transformen Rodalies. Setmanes després es va anunciar que la segona part del projecte -un salt de moltó a Vallbona adaptat al futur soterrament- suposarien 145 milions més i el novembre de 2025 s'hi van sumar 41,3 milions per construir una variant provisional per evitar tallar la circulació mentre duressin les obres.

En global, 726 milions d'euros per evitar que l'R2 passés pel centre de Montcada. Ara bé, aquesta xifra ha quedat àmpliament superada. El diari econòmic Expansión, assegurava a inicis d'any que l'actualització del Pla de Rodalies ja incloïa un cost de 942 milions. "Sense tenir en compte l'esvoranc, ja són més de 1.000 milions d'euros", apunta Salmeron. "No serà barat, veurem quant es dispara", afegeix el president de la PTP. Es tracta d'una quantitat que, per posar en perspectiva, permetria desdoblar l'R3 sencera des de la mateixa Montcada i fins a Vic.

L'aposta dels alcaldes pels soterraments

Els 1.000 milions -com a mínim- de Montcada no són l'única obra per soterrar obres a Catalunya. A Sant Feliu de Llobregat -on es va enderrocar una de les estacions més antigues- s'hi destinaran un mínim de 161 més. "Aquí no només veiem el soterrament d’una línia ferroviària, sinó una veritable oportunitat de transformació per a Sant Feliu", va assegurar fa poques setmanes la consellera Paneque en una visita d'obra.

"Tothom vol el tren a prop, però considera el traçat com una barrera", lamenta Carles Garcia, que assegura que no passa en cap altre país d'Europa. A Catalunya mateix, per a més endavant, queden altres obres faraòniques com l'Hospitalet -fins a 1.000 milions més- i Granollers, entre altres.

De fet, el mateix ministre de Transports va assegurar que totes les obres compromeses "d'integració urbana" al conjunt de l'Estat ascendien a 28.000 milions, una xifra que amb la inflació es dispara fins als 40.000. En aquest sentit, en una compareixença al Senat, Óscar Puente va qualificar-ho d'“inassumible” i va avançar que les ciutats haurien d'assumir-ne el 70%. "És una intervenció que cal aplaudir", explica el director de Terminus a Nació.

No només l'Estat destina grans quantitats a eliminar les "barreres" ferroviàries. La Generalitat té previstos soterraments de FGC a Manresa i Igualada amb un cost global d'uns 80 milions d'euros més. Ara bé, l'obra més polèmica és la prevista a Figueres. Allà es preveu treure les vies del centre de la capital de l'Alt Empordà i construir una variant de vuit quilòmetres per l'exterior. "És la pitjor solució de totes", lamenta el president de la PTP. Aquesta obra costarà uns 200 milions més.

De fet, dels 8.000 que el Ministeri de Transports s'ha compromès a invertir a la xarxa de Rodalies aquesta dècada, un mínim de 1.300 seran pels soterraments de Montcada i de Sant Feliu i la variant de Figueres. Una quantitat que iguala la destinada a manteniment fins al 2030 i que supera els 768 que es destinaran a la compra de nous trens.

]]> Thu, 23 Jul 2026 19:18:55 +0200 <![CDATA[Anna Navarro s'acomiada del Parlament: «No abandono el compromís amb Catalunya»]]> La diputada de Junts Anna Navarro s’ha acomiadat aquest dijous del Parlament, després d’haver renunciat a la seva acta, per començar “una nova etapa pública i professional”. “No abandono el meu compromís amb Catalunya”, ha afirmat, abans d’afegir que continuarà servint el país “amb la mateixa il·lusió, exigència i voluntat de servei”. En un breu discurs a la cambra, ha agraït la confiança de l’expresident Carles Puigdemont, qui la va situar com a número dos a la llista de Junts el 2024, i ha explicat que durant la seva etapa com a diputada ha volgut defensar una Catalunya “oberta al món, preparada per liderar els grans reptes” de l’actualitat. “Marxo amb una convicció encara més profunda”, ha afegit. “Catalunya té tot el talent, tota la capacitat i tota l’ambició per esdevenir un dels països més innovadors, pròspers i influents d’Europa. Però això només serà possible si tenim el coratge de governar amb excel·lència i molta ambició”, ha afirmat. Fonts de Junts expliquen que l'adeu de Navarro s'oficialitzarà el 31 d'agost vinent.

]]> Thu, 23 Jul 2026 18:44:40 +0200 <![CDATA[Cinc carrers compartiran temàtica per primer cop en deu anys a les Festes de Gràcia]]> La Festa Major de Gràcia oferirà més de 900 activitats gratuïtes durant els set dies de celebració i cinc carrers compartiran temàtica per primer cop en deu anys. En una roda de premsa celebrada a Can Musons, la presidenta de la Fundació de les Festes de Gràcia, Lina López, ha presentat tot el seguit de novetats que tindran les festes d'enguany. Algunes seran més logístiques i d’altres més informatives, però el guarnit continua sent el protagonista de la festa: hi haurà 23 espais decorats per les comissions de festes de veïnes i veïns. La informació de la temàtica, però, no es donarà a conèixer fins al 25 de juliol.

Per primer cop, cinc carrers s’han posat d’acord per fer un guarnit unitari amb la mateixa temàtica; cada grup s’encarregarà d’un passatge diferent amb estils i formes pròpies. Aquest fet ha estat especialment destacat per López, qui ha valorat la “germanor entre les comissions” en una època de “temps d’individualitat”. D’altra banda, la plaça Joanic es convertirà aquest 2026 en un espai destinat perquè les famílies puguin gaudir de programació infantil i juvenil (entre 0 i 14 anys). Aquí serà on es realitzarà el cinema a la fresca i el punt de trobada pels sopar familiars i de carmanyoles.

Una altra de les novetats més rellevants és que el carrer de Jesús no es guarnirà. La mateixa comissió que es dedicava fins ara a omplir aquesta via passa ara a decorar el carrer de Sant Pere Màrtir per raons de seguretat. Tant el districte de Gràcia com la Guàrdia Urbana han estudiat i aprovat la proposta.

La programació de les festes és inclusiva i compta amb una dotació pressupostària especial per a tots els carrers que apostin per iniciatives que donin suport al feminisme, la perspectiva de gènere, el col·lectiu LGTBIQ+, l'antiracisme o l'ecologia. A més, la campanya solidària d’enguany recollirà fons per l’Associació Catalana Síndrome X Fràgil, una entitat gracienca que vetlla per millorar aquesta síndrome que representa la principal causa de diversitat funcional intel·lectual hereditària. A part, els carrers de Providència i de Tordera rebran una placa com a reconeixement als més de 100 anys de trajectòria festiva.

Festa segura i nits tranquil·les

La regidora del districte de Gràcia, Laia Bonet, ha destacat la "feina feta" a tothom qui fa possibles les festes. Alhora, ha emfatitzat que es tracta d’una celebració oberta i inclusiva per a tothom. Segons ha dit, la Festa Major de Gràcia és "la millor mostra de la identitat de la vila”.

D'altra banda, Bonet ha afegit que les festes seran segures i accessibles, una tradició que es construeix des del respecte i que s’ha de preservar. Per garantir aquesta seguretat hi haurà disponible un punt lila, així com també es reforçarà la presència policial. En la mateixa línia, després de l’èxit dels dos anys anteriors, aquest any es continuarà apostant per a la “nit tranquil·la”, una jornada de marcada per la prudència i el descans veïnal.

Finalment, en la roda de premsa s'ha explicat que la festa major també es prepara per afrontar possibles onades de calor. En aquest sentit, la regidora ha recomanat la hidratació constant i aprofitar els punts d'ombra. Quant a la hidratació, en concret, s'ha publicat un mapa al web de la festa major on es podran buscar totes les fonts del barri.

]]> Thu, 23 Jul 2026 19:54:40 +0200 <![CDATA[Els Bombers treballen en un incendi de vegetació a Castellet i la Gornal]]> Els Bombers de la Generalitat treballen per apagar un incendi de vegetació a Castellet i la Gornal, a l'Alt Penedès. El telèfon del 112 ha rebut l'avís del foc, que s'ha originat a la zona del Fondo de les Tortes, a les 17.40 hores d'aquest dijous a la tarda.

S'han desplaçat fins a la zona onze dotacions terrestres i quatre mitjans aeris dels Bombers. Segons informa el cos d'emergències, el foc progressa lentament i crema en mitjana-baixa intensitat. Treballen amb vehicles terrestres a la cua per poder encerclar l'incendi.

]]> Thu, 23 Jul 2026 18:34:11 +0200 <![CDATA[La mare del nadó maltractat diu que va buscar a Internet «fissures anals» abans de les visites]]> La mare del nadó maltractat que va ingressar al Vall d'Hebron el passat 16 de març va fer consultes per Internet de “fissures anals” abans de les visites als centres sanitaris. Així ho ha assegurat la defensa aquest dijous, després que la investigada hagi declarat davant el jutge per petició pròpia a la Ciutat de la Justícia. El lletrat ha afegit que va buscar informació de “tots els problemes” del bebè. D’altra banda, la investigada ha assegurat que va preguntar als metges per les lesions de la criatura, fet que es contradiria amb la versió dels professionals. En aquest sentit, fonts judicials apunten que s’ha desmentit ella mateixa, quan va dur a terme la primera declaració, i amb altres testimonis.

La mare del nadó, que ha estat a la sala unes tres hores i ha contestat a totes les parts, ha ampliat la primera versió que va fer per defensar “l’absoluta innocència” i que “en cap moment” va veure una agressió. "Si ho hagués vist, ho hauria denunciat", ha recalcat el seu advocat. Tot i això, la investigada ha reconegut que el pare del bebè era “maldestre” i “amb manca d’afecte”. L’advocat també ha concretat que “hi havia problemes de parella”, però que per a ella la seva preocupació era el nadó. 
 
El lletrat ha insistit que cap metge la va advertir de les lesions i ha indicat que “tant de bo” ho haguessin fet. Precisament, ha detallat que quan el bebè es va trencar el fèmur -i que finalment va comportar l’activació del protocol contra el maltractament infantil en dur-lo a l’hospital- va ser el pare qui va alertar que “li penjava” la cama. Ha relatat que tots dos es trobaven a la cuina de casa i ella no tenia la criatura en el seu “camp de visió”.

D'altra banda, l’advocat ha recordat que els dos progenitors tenien permís de baixa, però era ell qui passava més temps amb el nadó. També ha explicat que la dona patia “somnolència” derivat del part i que s’estava recuperant de les “ferides ginecològiques”.

A l'espera fins a l'octubre

L’advocat ha detallat que les pròximes declaracions no seran fins a l’1 d’octubre, quan hi ha programades compareixences de metges i infermers, que assegura que “tampoc van veure res”. També declararà la seva cosina, que treballa en l’àmbit sanitari, i a qui li va enviar fotografies de la criatura. Fonts jurídiques han precisat que la dona ha mantingut que “no va veure res” i ha corroborat que havia fet cerques per Internet de “problemes anals”.

L'acusada està en llibertat des de principis de maig, mentre que la parella continua a la presó. En aquest sentit, l’advocat ha explicat que s’ha sol·licitat un règim de visites amb la criatura, una petició que en el cas de la fiscalia s’ha rebutjat fins que no es conegui la seva implicació o no en el cas.

]]> Thu, 23 Jul 2026 19:01:40 +0200 <![CDATA[El cost laboral per treballador creix un 3% a Catalunya durant el 2025, fins a 41.556,05 euros]]> El cost laboral brut per treballador va augmentar un 3% a Catalunya durant el 2025 en comparació a l'any anterior, fins a situar-se en 41.556,05 euros de mitjana, segons l'Enquesta Anual de Cost Laboral que publica aquest dijous l’INE. D’aquesta quantitat, 30.533,61 euros corresponen als sous i salaris i 9.987,96 euros a cotitzacions obligatòries, a més d’altres cotitzacions voluntàries, prestacions socials o indemnitzacions.

Per sectors, el cost més alt va ser a la indústria, que creix un 2,2% fins a 49.892,27 euros per empleat, seguit per la construcció (42.491,60 euros, un 6,7% més) i els serveis (39.925,80 euros, un 3% més). Al conjunt de l’Estat espanyol, el cost laboral per treballador va ser de 38.748,94 euros el 2025, un 3,3% més.

]]> Thu, 23 Jul 2026 17:32:53 +0200 <![CDATA[L'Agència Tributària destapa 333 milions de frau fiscal a Catalunya el 2025]]> L'Agència Tributària de Catalunya (ATC) ha fet aflorar 333 milions d'euros de frau fiscal durant el 2025, un 13% més que l'any anterior. La xifra representa el segon màxim de la sèrie històrica, que es remunta al 2015, únicament per darrere de l'any 2021, quan es van destapar 338 milions d'euros.

La consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, ha explicat que no és que els contribuents defraudin més, sinó que l'ATC és capaç de "detectar-ho millor" mentre el Govern continua "treballant per muscular-la". El 96% de l'import destapat es concentra en els impostos de successions i donacions (136,7 milions), patrimoni (101,6 milions) i transmissions i actes jurídics documentats (81,4 milions).

Romero ha opinat que és "lògic" que aquests tres impostos aglutinin el gruix de l'import, ja que també representen els impostos que recapten més recursos. La resta d'impostos presenten xifres inferiors: 6,4 milions en els tributs propis i 6,2 milions en els tributs sobre el joc.

Gairebé 3 milions d'euros defraudats

En termes absoluts, l'augment del 13% interanual del 2025 representa 38 milions més que els 295 milions d'euros del 2024. El frau fiscal detectat continua a l'alça per tercer any consecutiu. Segons les dades del pla de prevenció i reducció del frau fiscal corresponents al 2025 que ha presentat aquest dijous el Departament d'Economia, en l'última dècada l'ATC ha descobert un total de 2.709 milions d'euros de frau.

Pel que fa al control per detectar canvis ficticis de residència, durant el 2025 l'ATC va practicar 24 liquidacions com a conseqüència deslocalitzacions falses. Fins a 16 van ser en altres comunitats autònomes, que van destapar 6,5 milions; i 8 a l'estranger, que van destapar 1,2 milions.

Reduir la bretxa fiscal, un objectiu

En la roda de premsa juntament amb el secretari d'Hisenda, Antoni Fernández, Romero ha remarcat que és "molt important" anar reduint la bretxa fiscal, és a dir, la diferència entre el que l'ATC hauria de recaptar i el que recapta. El 2025 han calculat que la bretxa fiscal dels principals impostos que gestiona l'ATC, amb dades del 2022, s'ha reduït 10 punts respecte de l'estimació feta el 2024. Així, s'ha passat del 21,5% el 2014 a l'11,6% el 2022. Per tant, el 2022 l'ATC va deixar de recaptar l'11,6% dels impostos que hauria d'haver ingressat si tots els contribuents complissin amb les seves obligacions fiscals.

Les dades facilitades també indiquen que durant el 2025 es va "continuar enfortint l'estructura tècnica i especialitzada" de l'ATC. L'exercici va tancar amb 322 persones que formaven part dels cossos tributaris, es van convocar 20 places per al cos superior de tècnics i 20 més per als gestors.

]]> Thu, 23 Jul 2026 17:20:22 +0200 <![CDATA[El segon pla de barris rep 117 candidatures: consulta si hi ha el teu municipi]]> Un total de 117 municipis s'han presentat a la segona convocatòria del pla de barris. El 48,7% són poblacions que ja havien presentat projectes en la primera línia d'ajuts, és a dir, gairebé la meitat. Per zones, un de cada tres municipis és de la vegueria de Barcelona (33,3%), seguit de Girona (13,7%) i Lleida i el Penedès, amb un 12% cadascuna. Els que més projectes han presentat són els que tenen entre 5.000 i 19.999 habitants, que concentren el 37,6%; i a continuació els que tenen entre 20.000 i 50.000 residents, amb el 23,1%.

Són les principals dades que ha facilitat el Govern aquest dijous, dies després que tanqués el termini per presentar les sol·licituds per a la segona convocatòria del programa. En global, els projectes presentats sumen un pressupost de més de 1.600 milions. La convocatòria està dotada amb 200 milions d'euros "ampliables". En una nota de premsa, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha indicat que la xifra de projectes presentats "demostra la necessitat i l'encert" de recuperar el pla de barris.

El Govern ha recordat que s'hi podien presentar els municipis que no van optar a la primera línia d'ajuts, els que sí que ho van fer però no van resultar escollits i els que sí que van resultar beneficiaris però aquesta vegada han presentat un projecte per a un barri diferent. En concret, dels 117 municipis que han presentat projecte, fins a 57 ja s'havien presentat en l'anterior convocatòria. D'aquests, 56 ho han fet amb el mateix barri perquè no van ser seleccionats. Barcelona és l'únic municipi que presenta un projecte per a un barri diferent, ja que aquesta vegada ha presentat Ciutat Meridiana i fa uns mesos va ser seleccionat per a Ciutat Vella.

Pel que fa a la distribució territorial, a banda de les mencionades anteriorment, l'11,1% són de la Catalunya Central; el 7,7% del Camp de Tarragona; un altre 7,7% de les Terres de l'Ebre i un 2,6% de l'Alt Pirineu i l'Aran. Per habitants, en un 12% hi viuen més de 50.000 persones, el 23,1% entre 50.000 i 20.000, el 37,6% entre 19.999 i 5.000 i el 27,3% són municipis de menys de 5.000 residents. Cal recordar que el finançament que rebran els projectes seleccionats s'adequa als habitants. El límit pressupostari s'ha fixat en 25 milions per a municipis on viuen més de 20.000 persones i en 12,5 per a la resta.

El llistat complet dels municipis que s'han presentat és el següent:

Pel que fa a la primera línia d'ajuts, que es va resoldre a finals de l'any passat, aquest dijous el Departament de Territori ha assegurat que els projectes seleccionats "ja estan tots en marxa". Llavors van ser un total de vint municipis entre els quals hi havia les quatre capitals catalanes. Els projectes que rebien més dotació econòmica s'ubicaven a Olot, Amposta, Vic, Tortosa, Figueres i Santa Coloma de Gramenet. El llistat de beneficiaris el completaven Santa Perpètua de Mogoda, la Seu d'Urgell, Mataró, Sant Joan Despí, Calafell, Reus, Manresa, Tarragona, Solsona, la Pobla de Segur i Torrelameu. Les iniciatives escollides sumaven un pressupost total de 412 milions, dels quals 232,71 els aportarà el Govern, xifra superior a la prevista inicialment.

]]> Thu, 23 Jul 2026 17:06:51 +0200 <![CDATA[El Consorci de la Zona Franca de Barcelona guanya 40,5 milions d’euros el 2025, un 36,4% més que l’any passat]]> El Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) va tancar l’exercici del 2025 amb un benefici de 40,5 milions d’euros, un 36,4% més que l’any anterior, quan va tenir uns guanys de 29,7 milions d’euros. En un comunicat aquest dijous, l’organisme ha detallat que va registrar una xifra de negoci de 77,7 milions d’euros l’any passat, uns 12,2 milions més (+18,4%) que durant l’exercici anterior. A més, l’organisme ha acumulat un patrimoni net de 694,7 milions d’euros.

Per al CZFB, aquestes dades “consoliden” el seu model de gestió “basat en l'autofinançament i la reinversió dels beneficis en projectes d'interès general” i garanteix la continuïtat de la seva tasca. En el plenari del CZFB aquest dijous, la directora general de l’organisme, Blanca Sorigué, ha situat com a projecte clau el DFactory, que ha rebut 5.000 visites d’entitats que volen establir aliances, dels quals un 25% busquen un espai on instal·lar el seu pols digital a Barcelona per traslladar-hi la seva activitat. Actualment, el DFactory, impulsat pel consorci, compta amb 17.000 metres quadrats que alberguen 48 empreses, les quals han generat 63 patents.

Un dels projectes principals del CFZB és l’ampliació del DFactory amb un nou edifici en construcció. El delegat especial de l’Estat al CZFB, Pere Navarro, ha explicat que les noves instal·lacions permetran “incorporar noves empreses capdavanteres en tecnologies de la indústria 4.0 i consolidar un ecosistema que afavoreixi les aliances, la col·laboració i la innovació”.

Setena edició de la Barcelona New Economy Week

"La nostra voluntat és que l’esperit, la innovació i el dinamisme de DFactory Barcelona s’estenguin al conjunt del polígon industrial, impulsant la seva transformació fins a consolidar-lo com el veritable DFactory Barcelona District, un referent internacional de la nova indústria urbana”, ha destacat Navarro.

Per la seva banda, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, present en el plenari, ha expressat la voluntat que l’activitat econòmica continuï arribat a la capital catalana: "La nova indústria urbana i les tecnologies avançades ho fan possible, però per aconseguir-ho són imprescindibles espais com el DFactory Barcelona".

El CZFB també ha presentat la setena edició de la Barcelona New Economy Week, que tindrà lloc del 5 al 7 d'octubre al DFactory Barcelona, amb vuit sectors de la “nova economia” com l’aviació, els videojocs, el talent, la salut i la intel·ligència artificial, entre d’altres. El saló tindrà 270 ponents distribuïts en 50 panells, debats i sessions.

]]> Thu, 23 Jul 2026 16:54:11 +0200 <![CDATA[Junqueras recorre contra la dilació del Tribunal de Comptes per aplicar l'amnistia]]> El president d’ERC, Oriol Junqueras, els exconsellers Dolors Bassa i Raül Romeva i sis antics alts càrrecs de la Generalitat han presentat un recurs contra la providència del Tribunal de Comptes en què donava 10 dies a les parts per presentar al·legacions i argumentava que no aplicaria de moment la llei d'amnistia. La defensa sosté que la resolució és "obertament i flagrantment" contrària a la sentència del TJUE, així com al dret europeu i a la Constitució espanyola. Per això, demana l'anul·lació i revocació de la resolució i la seva substitució per una altra "per la que es resolgui l'aplicació de l'amnistia" als afectats. En el recurs, la defensa assegura que la resolució "tergiversa clarament el que ha resolt la sentència del TJUE".

Per a la defensa, es tracta d'una resolució "arbitrària" i afegeix que es vol portar a terme un nou i "improcedent" tràmit de prova documental. En l'escrit, la defensa considera que en la fonamentació de la resolució impugnada, el Tribunal de Comptes "descontextualitza" el pronunciament del tribunal europeu i "ignora" les respostes del TJUE a algunes de les qüestions prejudicials plantejades. Segons la defensa, el TJUE respon a la qüestió prejudicial "havent constatat prèviament que no existeixen fons de la Unió afectats o incidència financera en el pressupost de la Unió". Així, assegura que la resposta del TJUE s'ha d'interpretar "únicament" en el sentit que no s'oposa a la llei d'amnistia perquè els interessos de la Unió no es veuen afectats i afegeix que no es pot interpretar en els termes en què ho ha fet la resolució impugnada.

]]> Thu, 23 Jul 2026 16:42:06 +0200 <![CDATA[El Port de Barcelona augmenta un 3,5% els tràfics en el primer semestre del 2026]]> El Port de Barcelona ha tancat el primer semestre de 2026 amb un augment del 3,5% dels tràfics respecte al mateix període de l’any passat. Els primers sis mesos de l’any s’han mogut 35,87 milions de tones, però s’han exportat un 10,1% menys de contenidors a conseqüència de la pesta porcina i la situació geopolítica.

En roda de premsa de presentació dels resultats de tràfic del primer semestre de 2026, José Alberto Carbonell, president del Port, ha celebrat que els estudis tècnics avalen la compatibilitat radioelèctrica per l'ampliació del port i l’aeroport. Així, s’ha confirmat que el desenvolupament de la zona sud del port és “compatible” amb l’operativa actual i futura de l’Aeroport de Barcelona.

En concret, el primer semestre de 2026 al Port de Barcelona el tràfic de contenidors ha assolit 1,93 milions TEU, amb un augment del 4,3% respecte al 2025. Les exportacions de plens, però, han baixat un 10,1% i la importació ha viscut un destacat increment del 6,7% fins als 380.000 TEU.

]]> Thu, 23 Jul 2026 16:18:28 +0200 <![CDATA[Frec a frec Collboni-Alamany a Barcelona, segons una estimació del baròmetre municipal]]> Noves dades sobre el panorama de Barcelona quan queda menys d'un any per a les eleccions municipals. Una estimació feta per Pròxima Estació a partir del baròmetre municipal situa una lluita frec a frec entre Jaume Collboni i Elisenda Alamany per guanyar els comicis locals. El PSC encara estaria lleugerament per sobre i se situaria en els deu regidors, amb uns resultats similars als de 2023, mentre que ERC seria la gran guanyadora i creixeria fins als nou escons, amb possibilitats de disputar la victòria. Per altra banda, hi hauria una pugna per la tercera posició que podrien obtenir pràcticament tota la resta de formacions del plenari.

L'estimació ha estat feta pel periodista Roger Tugas i pel politòleg i exdirector del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), Jordi Muñoz. Treballa sobre les dades en brut que va distribuir l'Ajuntament de Barcelona, però que aportaven poca claredat sobre la intenció de vot real. Ara, arran de la feina d'anàlisi feta, l'estimació conclou que Collboni va en primera posició per guanyar les eleccions amb deu regidors i una intenció de vot del 21,2%, en una forquilla que va dels vuit als dotze regidors. Ben a prop quedaria Alamany, que obtindria nou regidors i el 17,7% dels vots en una forquilla que va d'entre els 7 i els 9 regidors. Això sí, força per sobre dels cinc obtinguts el 2023. Collboni podria guanyar uns dos punts de vot respecte els comicis anteriors, mentre que Alamany en creixeria sis.

La lluita per la tercera posició

Per darrere, la batalla és per la tercera posició amb certa distància respecte els dos primers. Segons aquesta estimació, Vox aspiraria a ser la tercera força del plenari amb sis regidors i l'11,7% dels vots, en una forquilla que pot anar dels 4 als 7 regidors malgrat encara no tenir candidat escollit. En tot cas, els ultres espanyolistes guanyarien quatre regidors i creixerien sis punts en el vot. Però molt a prop tindria Barcelona en Comú que, amb Gerardo Pisarello, marcaria cinc regidors, amb una forquilla d'entre quatre i sis cadires. Seria un dels derrotats dels comicis, deixant-se quatre regidors respecte al 2023 i uns vuit punts de vot, passant del 19,8% a l'11,4%.

El PP, amb Daniel Sirera, marcaria també cinc regidors tot i que amb una forquilla que va dels 4 als 7 regidors i una intenció de vot de l'11,1%. Guanyaria un regidor i dos punts de vot respecte el 2023. I ja a una mica més de distància entraria amb força al consistori Aliança Catalana. Jordi Aragonès, aposta interna del partit després de no trobar un candidat mediàtic, s'estrenaria amb quatre regidors i el 9,2% del vot, amb una forquilla d'entre 3 i 6 regidors. La formació islamòfoba superaria Junts, que quedaria en última posició i seria el gran derrotat de les eleccions.

La candidatura encapçalada per Jordi Martí, que recentment ha guanyat les primàries per agafar el relleu de Xavier Trias, passaria d'onze regidors a quatre -forquilla d'entre 2 i 5 regidors- i passaria del 22,5% dels vots a una intenció del 8,4%, perdent fins a 14 punts respecte el 2023. L'última incògnita és si la CUP entraria al ple, després de quedar-se'n fora en dos eleccions consecutives i que presentarà candidatura, ja que marcaria un 4,8% dels vots i amb només unes dècimes de més -i superant la barrera del 5%- podria obtenir fins a tres regidors.

Un mapa més clar del baròmetre

Les dades en brut de l'Ajuntament de Barcelona, amb la intenció directa de vot, presentaven certa confusió. Amb els percentatges en brut, la majoria de partits -a excepció del PSC, ERC i BComú- no aconseguien directament el percentatge necessari per poder obtenir representació al consistori. En paral·lel, el 45% dels enquestats, pràcticament la meitat, es manifestaven com a indecisos. Arran dels càlculs fets per Pròxima Estació, de fet, es mostra com Collboni i Alamany marquen distància respecte els rivals, però no és tan gran com marcaven les dades en brut. L'anomenada "cuina" de les enquestes, que sovint desperta sospites, es fa necessària i mostra un escenari més igualat que la intenció directa de vot publicada per l'Ajuntament de Barcelona.

]]> Thu, 23 Jul 2026 16:25:46 +0200 <![CDATA[Restablerta la circulació de l'alta velocitat entre Barcelona i Madrid]]> La circulació de trens d'alta velocitat entre Barcelona i Madrid ha quedat restablerta després que el tram entre Mejorada del Campo i Alcalá de Henares, a la comunitat madrilenya, quedés tallat per un incendi. Així ho ha informat Adif, la gestora pública d'infraestructures ferroviàries, en un missatge a les xarxes socials aquest dimecres a les 16 hores.

Segons han apuntat des de Renfe i Adif, el foc era proper a les vies, però "aliè a l'explotació ferroviària". La gestora pública ha afegit que l'alta velocitat "tendeix a normalitzar-se de manera gradual". 

]]> Thu, 23 Jul 2026 15:23:44 +0200 <![CDATA[El BCE manté els tipus d'interès en el 2,25%]]> El Banc Central Europeu (BCE) ha decidit mantenir els tipus d'interès en el 2,25% aquest dijous i tenir així més temps per estudiar les conseqüències de la represa dels atacs a l'Orient Mitjà. L'entitat aprofitarà l'estiu per analitzar l'evolució de l'economia i així prendre una decisió més informada durant la reunió del setembre. Membres del Consell de Govern defensaven "no precipitar-se" en la decisió del preu del diner després de registrar una inflació del 2,8% el juny, tot i la suspensió de l'alto el foc entre els Estats Units i l'Iran. La presidenta del BCE, Christine Lagarde, assegurava fa unes setmanes que els riscos per a la inflació i el creixement eren "més equilibrats" en comparació a la reunió del juny, quan van pujar els tipus.

A banda de congelar el tipus d'interès de referència en el 2,25% -des del setembre del 2024 s'utilitza el que s'aplica a les entitats que dipositen diners al banc central- els altres dos tipus que controla el BCE també s'han mantingut estables. En aquest sentit, el tipus d'interès bàsic és del 2,4%, i el tipus per als préstecs immediats del 2,65%.

La reunió celebrada a Frankfurt aquest dimecres i dijous arriba un parell de setmanes després que el president dels Estats Units, Donald Trump, donés per acabat l'alto el foc i hi hagués una represa dels atacs a l'estret d'Ormuz. L'anunci va desencadenar una nova situació d'incertesa econòmica i el preu del barril de petroli cru va augmentar dels 75 dòlars als 95 dòlars.

Aquesta volatilitat, com explicava el governador del Banc d'Espanya, José Luis Escrivá, complica la presa de decisions sobre els tipus d'interès. L'espanyol, però, defensava decidir de manera informada i "no basant-se" en els esdeveniments de les últimes hores.

El preu de l'energia

Segons ha explicat el Consell de Govern del BCE en un comunicat, s'han mantingut els tipus perquè els experts preveuen que els preus de l'energia, "encara que molt volàtils", es mantinguin propers a l'escenari base projectat. Tot i això, han destacat la incertesa "elevada" i han assegurat que l'augment dels preus de l'energia encara no s'ha traslladat definitivament a la inflació. Per aquest motiu, des de l'entitat han anunciat que continuaran monitorant la intensitat i durada de la situació com també els efectes indirectes i les possibles conseqüències.

La voluntat de l'entitat és assegurar que la inflació s'estabilitzi en el 2% a mitjà termini i es mostra "preparada" per aconseguir el seu objectiu a través de tots els mecanismes dels quals disposa.

]]> Thu, 23 Jul 2026 15:10:08 +0200 <![CDATA[El Centre Català d’Empresa i Drets Humans ja és llei]]> Aquest 20 de juliol s'ha publicat oficialment al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) la llei de creació del Centre Català d'Empresa i Drets Humans. Pot semblar un anunci més aviat tècnic i amb un impacte allunyat de la vida de les persones, però és tot el contrari: és la culminació de més d'una dècada de feina col·lectiva i, alhora, una raresa en el panorama internacional. Perquè mentre generalment veiem tendències d’afluixar els controls sobre les empreses, a Catalunya hem aconseguit fer el contrari.

Però d'on ve la proposta? Les empreses multinacionals fa segles que en diversos casos contaminen, expulsen i empitjoren les condicions de vida de moltes comunitats, i en les últimes dècades s'han fet esforços de documentació i de reclamació perquè se les responsabilitzi de les seves accions. A tall d'exemple, el Business & Human Rights Resource Centre, que recull vulneracions de drets per part d'empreses, ha documentat almenys 7.200 atacs contra persones defensores de drets humans només entre 2015 i 2025.

A Catalunya fa més de deu anys que, des del Grup Català d'Empresa i Drets Humans (una coalició de vint-i-dues entitats), es treballa en una proposta legal per adreçar aquesta impunitat dins de les competències catalanes. El 2016 i el 2019 el Parlament ja es va pronunciar per unanimitat donant suport a la creació d'aquest centre. L'any 2020 es va registrar al Parlament una primera proposta de llei per crear el Centre Català; i sis anys, tres presentacions a registre i dos avançaments electorals després, s'ha aconseguit acabar el tràmit. Pel camí, més de 8.000 organitzacions, sindicats i plataformes ciutadanes hi han donat suport. Que avui el Centre Català sigui llei i estigui publicat al DOGC és, abans que res, una victòria col·lectiva i de la constància, i fa Catalunya pionera en la defensa dels drets humans.

Però per entendre per què importa tant, cal mirar més enllà de Catalunya. Les empreses transnacionals disposen de tota mena d'eines jurídiques per fer valer els seus interessos, mentre les comunitats afectades pels seus abusos es queden sense cap tribunal on reclamar. Fa gairebé deu anys que a Nacions Unides s'està elaborant el Tractat Vinculant d'Empreses Transnacionals i Drets Humans, un procés que segueix viu, però que ha patit entrebancs per la complicitat de determinats estats amb el poder corporatiu. I la Directiva europea de diligència deguda, tan esperada, va acabar sent una versió diluïda que deixa fora bona part de les empreses i les activitats que hauria de vigilar. En aquest context de mínims, que un territori com el nostre s'atreveixi a crear un organisme propi no és poca cosa.

Què farà, aquest Centre? Serà un organisme públic i independent que, entre moltes altres funcions, tindrà capacitat per rebre informació de comunitats afectades per empreses que operen a Catalunya; analitzar riscos de vulneració dels drets humans i els impactes sobre el medi ambient; i incorporar aquestes anàlisis en informes que seran públics, també quan aquestes vulneracions passen a milers de quilòmetres, als països del Sud Global. Els primers casos que podria examinar no s'han d'inventar: la plataforma Alertadh.org ja en documenta prop de trenta, amb empreses que operen des de Guatemala fins a Súria.

Ara bé, tenir una llei qualsevol no era tenir el Centre. Perquè el Centre fos realment útil, havia de complir uns mínims innegociables: independència respecte del poder corporatiu, accessibilitat per a les comunitats afectades, transparència i publicitat a l'hora de fer els informes, i eficàcia per rebre informació i fer seguiment dels casos. Si hagués faltat qualsevol d'aquestes condicions, tindríem un centre, però no el que necessitem; i alguns d'aquests processos, com la recepció d'informació i les garanties del procés, encara s'han de desenvolupar reglamentàriament.

Per això, el que ve ara és tan important com el que hem aconseguit. Ara cal que la Generalitat doti el Centre Català de recursos perquè pugui començar a operar com més aviat millor; que s'aprovi el reglament que el desenvolupi, sense demores; i que es constitueixi el Consell Assessor dins del termini previst. Ho hem esperat més de deu anys. Seria una llàstima que, després de tanta feina, la llei es quedés en un paper al DOGC.

]]> Thu, 23 Jul 2026 19:00:03 +0200 <![CDATA[La meitat de les pujades de sou acaben en impostos i cotitzacions, segons Pimec]]> La meitat de les pujades salarials van a parar a pagar impostos per la falta d’actualitzacions de les reduccions i els trams de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) d’acord amb els canvis de la inflació en les escales salarials, segons adverteix Pimec. Un informe presentat per la patronal aquest dijous mostra que un sou mitjà de 30.000 euros que s’hagués actualitzat d’acord amb l’IPC entre 2020 i 2025 en realitat va perdre un 3% real de capacitat adquisitiva pels augments impositius dins l’IRPF. La patronal demana renovar els trams de l’IRPF i les reduccions del gravamen per adequar-los a la inflació i evitar així encariments “encoberts”.

Pimec estima que de cada 100 euros que una empresa apuja els salaris, el treballador rep entre 48 i 56 euros nets depenent del seu nivell de renda, mentre que entre 44 i 52 euros acaba en les arques públiques per l’IRPF i les cotitzacions. Dit d’una manera, per apujar 100 euros nets un sou d’un empleat, les empreses han de sumar entre 180 i 210 euros per la pressió impositiva.

La patronal assenyala que, si els salaris es van revaloritzar segons l’IPC entre 2020 i 2025, els treballadors estaran pagant ara entre 1,3 i 3,2 punts percentuals més de tipus efectiu a l’IRPF. És l’efecte dels augments salarials per adequar-se a l’encariment de la inflació, en conjunt a un IRPF que s’ha mantingut estanc sense canvis en les seves escales ni els beneficis, d’acord amb Pimec.

En concret, un 58% de les pujades provenen de la congelació dels beneficis fiscals de l’IRPF, que són iguals des del 2015, i la resta, de la progressió dels trams de l’impost que, segons Pimec, hauria d’adequar-se a les noves escales salarials del mercat laboral que creixen en paral·lel a la inflació.

El president de la patronal, Antoni Cañete, ha titllat “d’injust” que les empreses facin un esforç salarial per contrarestar l’efecte de l’encariment del cost de la vida i que, alhora, bona part d’aquests recursos acabin en les arques d’hisenda. Per a Cañete, això “no és un debat de treure impostos o posar impostos” sinó “de què és el que està passant realment amb una legislació recaptativa”. El president ha titllat la tributació actual com a “extractiva”.

Tipus efectius més alts en rendes baixes

La pujada en el tipus efectiu de l’IRPF –el percentatge que cada treballador acaba pagant– és més gran en les rendes més baixes. En el cas d’un treballador que cobri uns 18.000 euros, el tipus efectiu de l’IRPF es duplica passant del 2,2% que pagava el 2020 al 5,8% el 2025. En el cas d’un treballador que cobri 25.000 euros, el tipus efectiu passa de l’11,9% el 2020 al 14,1% el 2025; per a un treballador que rebi 35.000 euros, del 15,9% al 18,1%; i per a un treballador de 50.000 euros amb dos fills, del 18,5% al 21,5%.

En una renda mitjana que s’hagi revaloritzat d’acord amb la inflació per mantenir la capacitat adquisitiva, això suposa passar de pagar 5.559 euros anuals d’IRPF a 6.331 euros, uns 772 euros més sense que hagi hagut canvis legislatius als trams de l’impost.

La presidenta de la comissió d’Economia i Fiscalitat de Pimec, Sílvia Gabarró, ha assegurat que deixar d’actualitzar els trams i les reduccions de l’IRPF d’acord amb els canvis que genera la inflació suposa una pèrdua de competitivitat per a les empreses que volen apujar els sous dels treballadors. Gabarró afegeix que, després d’anys amb els trams i les bonificacions de l’IRPF estancades, s’està produint una “pujada d’impostos encoberta”, perquè en la pràctica suposa augmentar els tipus efectius a mesura que els salaris augmenten per l’efecte de la inflació.

Pimec proposa actualitzar l’IRPF automàticament

La proposta de Pimec davant la falta d’actualització és aprovar una llei que renovi els trams i les reduccions automàticament d’acord amb l’IPC. Gabarró puntualitza que això no suposa una rebaixa impositiva sinó assegurar que el percentatge del tipus efectius, allò que acaba pagant cada contribuïdor, sigui el mateix.

“No estem demanant que rebaixin impostos, el que estem demanant és que no ens els apugin”, remarca Gabarró, que defensa l’actualització automàtica per no haver de debatre l’actualització de les tarifes cada any als parlaments perquè les persones mantinguin el seu poder adquisitiu.

L’estudi de Pimec es basa en escenaris hipotètics de ciutadans amb diferents nivells de renda per calcular com ha evolucionat la seva aportació de l’IRPF. La metodologia agafa com a referència únicament els trams estatals de l’impost, sense tenir en compte les diferències de les comunitats als seus trams autonòmics.

]]> Thu, 23 Jul 2026 16:01:48 +0200 <![CDATA[El Parlament defensa la regulació del preu dels lloguers comercials]]> El Parlament ha instat el Govern a "estudiar les opcions legals en un termini de sis mesos per regular el preu dels lloguers comercials". Així es desprèn d’un punt d’una moció de la CUP que el ple ha aprovat amb el suport del PSC, ERC i els Comuns i el vot en contra de Junts, PP, Vox i Aliança. L’objectiu de la regulació dels lloguers comercials és “combatre l’especulació immobiliària, evitar l’expulsió del comerç de proximitat i garantir la diversitat del teixit econòmic dels barris i municipis”. La cambra també ha demanat a l’executiu treballar amb els ajuntaments per a la “no renovació de llicències d’habitatge d’ús turístic, amb un termini màxim de tres anys”, a més de fomentar la seva recuperació per al parc d’habitatge “públic, protegit, cooperatiu o amb preus assequibles”. Per contra, ha tombat una proposta per demanar l’aturada “immediata” de l’ampliació física de l’aeroport de Barcelona, i també ha descartat establir una moratòria “immediata” per a la construcció d’hotels.

]]> Thu, 23 Jul 2026 14:44:47 +0200 <![CDATA[ERC demana explicacions a Puente i a Adif per l'esfondrament entre Barcelona i Montcada]]> Els grups parlamentaris d’ERC al Congrés i al Senat han demanat la compareixença del ministre de Transports, Óscar Puente, i del president d’Adif, Luis Pedro Marco de la Peña, per donar explicacions sobre l’esfondrament parcial d'una paret en un dels pous de les obres del soterrament de les vies a Montcada i Reixac, en el límit amb Barcelona - que va tenir lloc dimecres – així com per les darreres incidències que ha patit la xarxa ferroviària. Així mateix, els republicans han preguntat al govern espanyol “quins sobrecostos” tindrà l’esfondrament, com pensa recompensar els usuaris de les línies afectades i quan assumirà “responsabilitats polítiques” pel caos ferroviari que pateix Catalunya.

]]> Thu, 23 Jul 2026 14:35:19 +0200 <![CDATA[El Parlament aposta per una vinyeta a les autopistes que no recuperi el peatge de barrera]]> El Parlament ha apostat per una "proposta catalana de vinyeta o pagament per ús" per a les autopistes que "no reprodueixi el model de peatge de barrera". És un punt d'una moció dels Comuns que s'ha aprovat amb els vots a favor de tots els grups menys Vox i PP, que hi han votat en contra, i Aliança Catalana, que s'hi ha abstingut. Segons el text aprovat, es tracta de no penalitzar la mobilitat oblidada de les persones i establir una contribució específica del transport pesant de llarg recorregut. També estableix que la recaptació es destini al manteniment de la infraestructura. En aquest sentit, la moció insta a crear un grup de treball sobre la vinyeta. Segons el text aprovat, el grup de treball ha d'estar format per Govern, grups parlamentaris, administració general de l'Estat, agents socials i econòmics, representants del sector del transport, entitats municipalistes i organitzacions ambientals.

]]> Thu, 23 Jul 2026 14:32:53 +0200 <![CDATA[L’amnistia o l’etern retorn]]> El vocable amnistia —‍és oportú recordar-ho‍— evoca l’oblit. És allò de disposar que, per al món del dret, determinats fets no havien existit i, per tant, no se’n podien derivar conseqüències negatives per als que en foren autors. Òbviament, es tracta d’una ficció legal, perquè allò que va passar, va passar, però es decideix oblidar-ho, com si no hagués passat, perquè s’entén que és oportú establir-ho així a partir de la ponderació d’una diversitat d’interessos públics dignes de ser considerats. També es dicta, l’amnistia, per reparar una injustícia, una arbitrarietat o un abús. En aquests supòsits, no es tractarà només d’oblidar, sinó de revertir una situació injusta creada per decisions judicials o administratives arbitràries que no només atempten contra els drets humans dels implicats, sinó que també malmeten el sentiment més elemental de justícia. Sentiment de justícia que sembla que els humans, pel simple fet de ser-ho, hauríem de tenir interioritzat. 

El tractament dispensat a l’independentisme català ha patit i pateix, sens dubte, d’aquests grans mals. A saber, d’una pregona injustícia, ordenada des de les altes instàncies de l’Estat, que ha provocat empresonaments, exilis, persecucions patrimonials i patiments i incerteses de tota casta que encara —encara!— duren. Com si no res, s’han escolat gairebé nou anys d’ençà del referèndum del 2017 i de la declaració d’independència —‍emesa però suspesa, suspesa però emesa‍— promulgada pel president Puigdemont. Nou anys i les víctimes de la repressió desfermada continuen sense experimentar allò que espera qualsevol víctima, que és la restauració de la situació al moment anterior als fets i la reparació dels efectes de la il·legal repressió. No ha bastat una llei d’amnistia, vigent des del mes de juny de 2024, que obligava a reintegrar als perseguits els drets fonamentals que els havien estat arrabassats. No ha bastat perquè els primers actors de l’obra varen dir que la llei no era del seu grat, fins i tot abans que es publiqués, i prou. 

El missatge, fàcilment deduïble, era que els responsables no feien comptes d’aplicar-la, l’amnistia, i que, per a ells, era, si fa no fa, ben igual que sentir ploure. Ja trobarien els subterfugis i les giragonses dialèctiques, que d’això en saben prou. I fins al dia d’avui. Tanmateix, en aquest permanent marasme, s’ha esdevingut un bri d’aire fresc, que bona falta feia. En efecte, com és sabut, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha decidit, a través de dues sentències conegudes aquest darrer dijous, que la llei d’amnistia anava en la bona direcció i que res no impedia que fos aplicada. O, dit d’una altra manera com a puntualització afegida, era i és obligat aplicar-la, la llei, de forma immediata, fonamentalment perquè estan en joc drets de la màxima transcendència, com la llibertat o la participació política.  

Així les coses, tornem al punt de partida per comprovar que, en els darrers llargs anys, tot aquest artificiós conglomerat de sentències ideològiques que feien dir a la llei allò que no deia, que forcaven els arguments i que anaven farcides de tergiversacions sense traça, no han servit per a res més que per caminar en cercle. D’aquesta manera, això sí, han perllongat indefinidament el patiment dels represaliats i han resolt en cada moment, no a partir de la raó lògica, sinó ben al contrari, des d’una cosmovisió autàrquica. Val a dir-ho, des de posicions prèvies que no tenien res a veure amb la sana administració de justícia, sinó amb el càstig sever als independentistes catalans que havien gosat desafiar el sistema (la unitat indivisible i aquestes coses). 

El Procés, les condemnes, els exilis, les persecucions, hom diria que semblen estar prou lluny en el temps. Però seria una errada veure-ho així. Tot plegat és ben present, és actual, perquè les conseqüències són les mateixes del primer dia, sinó pitjors, en alguns casos, perquè el pas dels dies les ha agreujades. Per això, és del tot imprescindible evocar-ho, perquè, si perdem les referències històriques —‍d’on venim i per què els independentistes més actius i l’independentisme en termes globals han hagut de suportar aquest immens trasbals individual i col·lectiu‍—, no sabrem entendre el passat més recent, ni projectar el futur, que encara existeix.

Com ha passat en anteriors ocasions, els tribunals europeus han posat ordre i raó, capacitat d’anàlisi i sentit comú. Aquesta vegada ha estat el TJUE que ha dit als tribunals espanyols que es deixin d’elucubracions estranyes i apliquin la llei d’amnistia d’una vegada per totes, bàsicament perquè ni existia ni existeix cap raó jurídica per deixar-la d’aplicar. Tanmateix, allò que confirma que els primers destinataris reben de forma força renuent les sentències que els arriben d’Europa i que professen un paupèrrim respecte pels drets fonamentals és que la resposta hagi estat que ja ho faran, que ho faran quan toqui (o hi posaran noves pegues, que mai no es pot descartar res). De moment, diuen que no s’ha de frisar gens. Que ara se’n van de vacances i que, en tornar, veuran de què va la cosa. 

Quan albiraven urgències, quan la raó d’estat deien que ho imposava, es varen reunir en diumenge o de nit, no venia d’aquí. Ara que els independentistes catalans segueixen il·legalment privats dels seus drets fonamentals, la resolució pot esperar. Paradoxes, com per reclamar dia sí i dia també respecte i fe absoluta en la santedat de les resolucions judicials (imparcials, independents i etcètera). 

]]> Thu, 23 Jul 2026 19:00:03 +0200 <![CDATA[L'R11 i l'R2 no recuperaran la normalitat com a mínim fins la setmana vinent]]> El servei de Rodalies de les línies R11 i R2Nord no es podrà reprendre completament com a mínim fins la setmana vinent. Així ho ha admès aquest dijous el secretari de Transports del govern espanyol, José Antonio Santano, que ha assegurat que dissabte podran oferir més informació sobre l'evolució dels treballs per tapar amb formigó l'esvoranc de les obres de soterrament de les vies a Montcada i Reixac.

Santano ha dit que estan "centrats" en donar "plena tranquil·litat al veïnat" i "garantir la recuperació com més aviat millor" del servei ferroviari, que en última instància haurà d'autoritzar Rodalies. El secretari d'Estat ha admès que el terreny "no s'ha comportat com s'esperava" però ha evitat "especular" sobre les causes de l'esvoranc.

Santano ha dit en una atenció de mitjans des del lloc dels fets que Adif confia que es recuperarà la circulació la setmana vinent, tot i que no serà fins dissabte quan calculen que estaran en condicions de posar una data a la represa. A més, el dirigent ha dit que ara la prioritat és "garantir la seguretat" tant de les vies com dels edificis i habitatges.

Un missatge de «plena tranquil·litat»

Per aquest motiu, ha explicat, "s'està omplint l'esvoranc amb morter" durant les 24 hores del dia. El secretari de Transports del govern espanyol ha reiterat un missatge de "plena tranquil·litat" perquè l'esfondrament no ha afectat ni els edificis d'habitatges ni les vies.

Amb tot, estan "monitorant" que continuï així i per detectar "si en algun moment aparegués algun tipus de dany". En qualsevol cas, creu que seria "prematur" i "imprudent" especular sobre les causes de l'incident. Pel que fa a la grua que es va veure engolida per l'esfondrament, Santano ha dit que es quedarà dins, perquè moure-la "generaria nous riscos innecessaris". De fet, ja s'està omplint el forat amb morter amb la grua dins.

Un punt d'informació per als veïns de Nou Barris

Al seu torn, el regidor de Nou Barris de l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Marcé, ha explicat que el consistori obrirà un punt d'informació per als veïns a partir d'aquest dijous al Casal de Barri de Vallbona (carrer d'Oristà, 8), i funcionarà només dues hores al dia, a les tardes de 17.00 a 19.00 hores, amb l'objectiu de resoldre dubtes de la ciutadania.

Aquest dijous a la tarda hi ha una sessió informativa també per als veïns on s'informarà de la incidència. Marcé també ha reiterat la "tranquil·litat" que poden tenir les persones que viuen al barri, ja que no hi ha "cap afectació potencial" als habitatges.

]]> Thu, 23 Jul 2026 13:25:50 +0200 <![CDATA[Zapatero ho nega tot, però no esvaeix els dubtes sobre l'origen de les joies]]> José Luis Rodríguez Zapatero ha concedit aquest dijous la primera entrevista en un mitjà de comunicació des que va esclatar el cas Plus Ultra, que l'ha situat en el laberint d'una imputació per tràfic d'influències i blanqueig de capitals. En conversa amb el periodista Javier Ruiz, al capdavant del programa Mañaneros de TVE, l'expresident del govern espanyol ha negat que exercís cap paper en el rescat de la companyia aèria, ha circumscrit la seva activitat com a consultor dins del marc legal, ha descartat haver "traficat" amb informació i ha assegurat que no ha "desviat" diners cap a les seves filles, però ha esquivat concrecions sobre les joies que hi havia al seu despatx per valor d'1,3 milions d'euros. 

"No hi havia cap intenció de defraudar a Hisenda", ha remarcat Zapatero, que les ha definit com un detall de "cortesia personal" que no ha concretat de qui provenia. "Estaven amb les joies de les nostres famílies i altres regals. És una circumstància molt negativa, i serà sotmès a una contradicció [judicial]", ha ressaltat l'expresident del govern espanyol, que ha negat que hi hagués un "afany patrimonial", ni tampoc que conegués el valor de les joies. El jutge l'investiga per presumpte contraban d'aquests actius, que Zapatero no ha volgut concretar si venien d'un determinat país. Ruiz, en un moment de l'entrevista, li ha preguntat directament si tenien l'origen a l'Aràbia Saudita. No ha tingut resposta. 

Pel que fa al paper de Julio Martínez, l'empresari -amic seu- que el va implicar en un escrit enviar a l'Audiència Nacional en el marc de la causa que investiga el rescat de Plus Ultra, en plena pandèmia, l'expresident del govern espanyol ha insistit en la idea que no pensa comentar la seva estratègia de defensa. "La respecto", ha remarcat l'exlíder del PSOE, que ha estat defensat de manera granítica per Pedro Sánchez, el govern espanyol i bona part del PSOE, malgrat els dubtes que es puguin tenir en privat. "Ningú podrà dir que vaig tenir influència o que vaig parlar amb algú de la SEPI pel rescat de l'aerolínia", ha ressaltat Zapatero, que sí que ha dit que "qui insinua" ha de poder "provar".

"Hauríem de tenir la prudència. Hi ha molts companys i amics que m'han fet costat i que volen més explicacions. No demanaré un acte de fe a tothom que m'aprecia, als ciutadans que m'han fet costat. Els parlaré dels fets, de les regles del procediment penal, del que vaig fer i del que no vaig fer", ha remarcat. L'exlíder del PSOE ha ressalrar que no ha dut a terme cap "acció il·lícita", i ha assenyalat que la seva actuació com a consultor va estar "declarada" amb IRPF, el seu nom i els seus cognoms. També ha negat que hagi donat instruccions sobre la creació de societats offshore a Dubai: "És com dir que he donat instruccions per anar a la lluna. Qui insinua, ha de provar". 

Pel que fa a la derivada política, Zapatero ha agraït el suport de Sánchez, i ha lamentat que hi hagi hagut "filtracions", com ara la de la seva agenda i també sobre converses privades amb la seva secretària. "Fins que no hi hagi una sentència ferma, aquí no ha delinquit ningú", ha remarcat l'expresident del govern espanyol, que s'ha regirat contra Alberto Núñez Feijóo, líder del PP. "Ningú pot dir que he delinquit. És l'ABC de l'estat de dret: la presumpció d'innocència és fonamental. I pretén ser president del govern [espanyol]?", s'ha preguntat. És ara Zapatero un "llast" per al PSOE? "No els demano fe, defensaré amb fets la meva innocència. Això durarà temps", ha indicat. 

]]> Thu, 23 Jul 2026 13:38:16 +0200 <![CDATA[D'una fuita de gas a un guèiser de foc permanent: les 24 hores d'un ensurt al centre de Sants]]> El ventall d'anomalies estiuenques que caracteritza Barcelona tenia reservada una carta difícil d'endevinar: una alarma per fuita de gas a primera hora de la tarda d'aquest dimecres, una deflagració a la nit i un foc enmig de la plaça de Sants que ha cremat fins l'endemà. La normalitat a Sants ha quedat alterada per un corrent de flames vertical que el tinent d'alcaldia de Prevenció i Seguretat, Albert Batlle, ha definit com a "guèiser" i que el cap d'intervenció dels Bombers de Barcelona, Albert Ventosa, ha catalogat tècnicament de "dard de foc". Les pitjors conseqüències van ser immediates: vuit treballadors de l'obra que feien tasques sobre la fuita de gas van ser ferits per l'explosió i van acabar atesos a un hospital, dos dels quals en estat greu. La resta de l'entorn de la plaça de Sants, per contra, exhibeix una anomalia molt aparatosa però amb pocs incidents quotidians.

A més de les incidències sobre el pas d'alguns autobusos o el tancament dels comerços de l'entorn de la plaça de Sants, el foc no ha comportat més afectacions que l'esclat nocturn. Els Bombers van optar per deixar-lo cremar de manera controlada. Així, mentre que els treballadors "evolucionen favorablement" a l'hospital, la resta del barri parla constantment d'"ensurt", sense poder emplenar el relat de gaires més greuges. De fons, però, encara queda sense resoldre quina resposta oferirà la Generalitat, la responsable de les obres del metro que han originat l'accident, davant l'enrenou.

Entre la sorpresa i les queixes comercials

Als edificis amb més proximitat sobre les flames verticals els van demanar que no sortissin al balcó, i durant les hores l'alerta s'ha mantingut, per evitar possibles afectacions. "Vam fer cas i hem estat mirant la tele, ha estat com un dia qualsevol", explica una de les veïnes del bloc enganxat al guèiser, que s'ha acabat apagant al voltant de les 11h del matí. A l'altra banda de la plaça, a l'encreuament amb el carrer Joan Güell, una altra dona, aquesta més gran, explica el seu relat paral·lel: "Jo ni me'n vaig adonar. Aquest matí m'he despertat i el meu fill m'havia preguntat que com estava, m'ha enviat tot de vídeos i ho he entès tot". 

El més habitual, però, és que les converses girin al voltant de l'explosió. Alguns diuen que es van espantar molt i d'altres que el que els van sorprendre van ser les flames. Els que no les van veure en directe demanen referències -"fins a quin pis d'aquest edifici diries que pujaven?"- mentre els testimonis directes ja fa hores que ho han paït i ho expliquen traient-li importància. "Els bombers s'han explicat molt bé i hem entès tot el que estava passant. És un embolic, però és només un dia", apunta la Liu, treballadora de la cafeteria Orhan. 

Al costat del bar on treballa la Liu hi ha els dos edificis als quals s'ha tallat el subministrament de gas, i que no tindran servei fins a la tarda o el vespre, segons els càlculs dels responsables municipals. "Només una clienta ha baixat a queixar-se de que no tenia gas. En general, hi viu molta gent gran per aquí i entenen que és una cosa puntual. S'adapten", relata. 

Els que més exerceixen el dret a rondinar són els comerciants que han vist impossibilitada l'obertura del seu comerç durant hores. "Jo tinc una adminsitració de loteria. Ahir a la tarda em van dir que tanqués. Aquest matí m'han dit que impossible d'obrir encara. I així estem, perdent diners", etziba el responsable del l'establiment de venda de loteria de la cantonada entre el carrer de Sants i el carrer d'Antoni Capmany. A tot l'entorn de la plaça, els rellotgers Pallarés, els treballadors de la Jijonenca, l'encarregat d'una botiga de tecnologia, tots esperen entre esbufecs i converses alternades amb alguns bombers.

Els serveis municipals ajudaran els comerciants en els tràmits amb les assegurances o amb altres necessitats, explica la regidora del districte de Sants-Montjuïc, Raquel Gil. També detalla que una sola família, en veure el foc, va demanar de marxar del seu pis i va ser traslladada a les dependències del Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB). Tenien menors a càrrec i van preferir evitar les imatges del dard de foc.

Una obra en marxa

L'Ajuntament de Barcelona assegura que demanarà explicacions a la Generalitat, però també sosté que actualment no hi ha cap indicador que assenyali que no es pot continuar amb les obres del metro de l'estació de la Plaça de Sants. Per fer net de l'incident, però, cal que arribi una màquina aquesta tarda o vespre, apunten els Bombers. Mentrestant, s'espera que s'aclareixi l'estat de salut dels vuit treballadors ferits. I la normalitat, a poc a poc, ja sense foc, va quallant al barri. 

]]> Thu, 23 Jul 2026 13:54:09 +0200 <![CDATA[El Barça fitxa Karim Adeyemi, un nou soldat per a Hansi Flick]]> El Barça i i el Borussia Dortmund han arribat a un acord pel fitxatge del davanter alemany, de pare nigerià i mare romanesa, Karim Adeyemi que signa com a jugador blaugrana fins al 2031. El jugador ja havia estat sota les ordres de Hansi Flick quan dirigia la selecció del seu país i va decidir convocar-lo i donar-li l’oportunitat de debutar amb el conjunt nacional.

Adeyemi destaca per la seva polivalència en atac. D'entrada, la seva posició de referència és l'extrem esquerra, però s'adapta a tots dos extrems. Fins i tot, també és capaç d'ocupar la posició de killer que durant quatre temporades ha ocupat  Robert Lewandowski, que ha decidit marxar a la lliga americana, la Major League Soccer (MLS).  

Tot i que és un jugador molt jove, de només 24 anys, Adeyemi té una trajectòria de llarg recorregut a l'elit. El seu primer club professional va ser el Salzburg austríac i allà va rebre l'oportunitat de Flick amb la selecció. Aquests últims quatre anys, però, els ha passat al Borussia Dortmund amb qui s’ha consolidat a la Bundesliga i també a la Champions, on ja acumula 48 partits (37 amb els alemanys i 11 amb el Salzburg). Dos d’ells, precisament contra el Barça, en la passada edició.

Adeyemi, segon reforç a la davantera del Barça

El davanter alemany es converteix en el segon fitxatge dels culers, seguit de l'anglès Anthony Gordon, que també ocupa les mateixes posicions que Adeyemi. Malgrat la popularitat de l'anglès a causa del seu bon Mundial, Adeyemi arriba amb força per sacsejar la competència en atac i fer del Barça de Flick un equip encara més competitiu que el de la temporada passada amb l'objectiu d'intentar aconseguir l'anhelada Champions.

El Barça, però, té la intenció de seguir incorporant jugadors i, durant aquesta setmana s'ha parlat del possible fitxatge del defensa central, Aymeric Laporte, procedent de l'Athletic de Bilbao. El defensa ha fet un gran Mundial de la mà del jove blaugrana, Pau Cubarsí, amb qui s'ha entès de meravella a la competició acabant amb només un gol encaixat.

Ara bé, el jugador més desitjat pel Barça és l'estrella de l'Atlètic de Madrid, Julián Álvarez que ja ha expressat la seva voluntat de venir al club culer. Tot i això, els matalassers continuen negant qualsevol possiblitat de vendre la promesa argentina i han fet palès la mala relació amb el Barça.

]]> Thu, 23 Jul 2026 13:30:17 +0200