L’art de la pedra seca (I): La barraca del Manilles a la Plana de l’Alt Camp

| 05/10/2013 a les 00:01h
Arxivat a: Panoràmiques del Camp, Panoràmiques
Aquesta notícia es va publicar originalment el 05/10/2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.


La barraca del Manilles, a la Plana de l'Alt Camp. Foto: Domènec Ribes.

La zona de les Planes del Pla de Santa Maria, el Pont d’Armentera i Santes Creus és potser la regió del nostre país que més construccions de pedra seca concentra. Només cal que doneu un cop d’ull al web Wikipedra, seleccioneu aquesta zona i veureu dibuixats al mapa una munió nombrosíssima de barraques de pedra en sec.

Després de la restauració que es dugué a terme l’any 2006 gràcies a la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya i el Centre Excursionista de Catalunya, la que es coneix com barraca del Manilles probablement s’hagi convertit en una de les construccions de pedra seca més belles, no només d’aquesta zona sinó de tot Catalunya.
 

(Interior de l'estança del pagès. Foto: Domènec Ribes.)


I no ho diem perquè sí. Aquesta magnífica barraca presenta un bon nombre d’elements que la fan una construcció especial i diferent: a la part posterior hi veureu un gran espai, excavat a la roca i situat sota el nivell del terra de la barraca. La seva finalitat és incerta: un aljub?, un amagatall? Segons Manel Tosas, gran coneixedor de les construccions de pedra seca d’aquesta part del país, es tractaria d’un espai on es guardaven en remull les portadores de sulfat de coure que els pagesos feien servir per sulfatar les vinyes. Sigui com sigui, és un espai ben curiós que mai abans no havia vist en cap altre lloc.


Un altre element curiós d’aquesta barraca són les escales exteriors que permeten accedir a la gran terrassa superior, on segons es diu hi ha dos amagatalls —jo no els he pogut trobar. D’aquí dalt estant, tindreu una fabulosa vista d’aquesta part de les Planes de Santes Creus, amb altres construccions de pedra seca escampades ací i allà.


Planta de la barraca del Manilles. Elaborat per Drac Verd de Sitges.

La barraca està formada per dues estances que estaven destinades a separar els animals de les persones. L’espai que ocupava el pagès impressiona pels 4,3 metres d’alçada que fa la cúpula. És un espai magnífic que conté una cisterna i diferents fornícules. També hi trobareu un petit espai encastat a la paret, que bé podria ser un petit estable, un jaç per al pagès o senzillament una llar de foc.

Canaló excavat a la roca que condueix a la cisterna. Foto: Domènec Ribes. 


Menjadora i pica de l'estable. Foto: Domènec Ribes.  

La construcció és de forma bessona-composta, feta amb casella i amb la porta d’arc de mig punt. Aquí podeu veure la panoràmica virtual de la barraca del Manilles que hem preparat per al portal Panorama.cat.


Per poder veure la fotografia panoràmica heu de tenir instal·lat el Flash. Per veure la fotografia en pantalla completa, cliqueu damunt del logotip de Panorama.cat.

L’entorn de la barraca està perfectament conservat gràcies al treball i la cura de Jaume Sendra el Manilles, el veí del Pont d’Armentera que actualment n’és el propietari.

Tant la barraca com l'entorn estan perfectament conservats. Foto: Domènec Ribes. 





Per a més informació:
Web: Panorama.cat
Twitter:
Facebook: Panorama.cat
Youtube: Panorama.cat
Flickr: Panorama.cat

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Salh el Karib, propietari del locutori, traslladat a Madrid | Europa Press
01/01/1970
Mohamed Houli Chemlal va explicar al jutge que esperaven que els explosius s'assequessin per atemptat contra monuments i esglésies de Barcelona
Zona exterior d'un antic restaurant de Riudecanyes on es va trobar documentació i material utilitzat pels terroristes | ACN
01/01/1970
Veïns de la població van alertar als Mossos d'haver vist l'Audi A3 i de "fets sospitosos" a un antic restaurant
La fita, un cop ha estat dipositada al Museu de Reus | Aj. Reus
01/01/1970
A causa del seu "elevat interès històric" ha estat dipositada al magatzem del Museu de Reus

Control antiterrorista dels Mossos d'Esquadra a la carretera de la Rabassada en una imatge d'arxiu | Adrià Costa
01/01/1970
El reglament de l'organisme deixa clar que els estats hi poden autoritzar "contactes directes" de qualsevol policia | Madrid ha passat, en tres dies, d'anunciar que els Mossos tindrien accés a dir que la Policia Nacional és l'única interlocutora
01/01/1970
Mohamed Houli ha ingressat a la presó pels delictes d'integració a organització terrorista, assassinat i lesions de caràcter terrorista, dipòsit d'explosius i estralls