Diada Nacional 2017: anàlisi

Clam pel referèndum abans de la dura resposta de l'Estat

La Diada, en cinc claus: el sobiranisme es prepara per un escenari de suspensió de càrrecs electes; el dijous comença la campanya unitària pel "sí"; mentre els "comuns" preveuen ratificar la crida a participar a l'1-O com una mobilització

| 11/09/2017 a les 22:01h
Arxivat a: Política, Diada Nacional 2017, Carles Puigdemont, 1-O, Tribunal Constitucional, Mariano Rajoy, Assemblea Nacional Catalana, Parlament, Òmnium Cultural, ANC, Ada Colau, referèndum, Associació de Municipis per la Independència, AMI, procés català, Estat

Una noia fotografiant la manifestació de la Diada. Foto: Adrià Costa


Un milió de veus pel referèndum en la Diada més transcendent dels últims anys. Aquest podria ser el resum d'aquest Onze de Setembre, marcat per la recta final cap a l'1-O i per les mesures que pugui arribar a prendre el govern espanyol per aturar-lo. La resposta massiva al carrer conté dos missatges evidents: interpel·la l'executiu de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras per anar fins al final amb la consulta vinculant, i i recorda a l'Estat la capacitat de mobilització ja exhibida abans del 9-N. Aquestes són les cinc claus que marcaran l'endemà de l'Onze de Setembre, amb la maquinària del referèndum en marxa i els últims preparatius pendents de concretar-se.

1. La resposta de l'Estat

"Ara sí que actuaran. No ho han fet abans de la Diada per no multiplicar l'efecte mobilitzador, però a partir de dimarts sabrem de debò fins on estan disposats a arribar". Són paraules d'un alt dirigent del PDECat, que dona per fet que l'Estat suspendrà càrrecs públics. L'entorn de Puigdemont ressalta que no l'acataria i que seguiria "anant cada dia al despatx a treballar". De moment, el Govern no fa cas de la suspensió dels preparatius -com ara la campanya institucional- i sosté que "encara que tothom marxés de vacances, les urnes hi seran". L'executiu es reuneix demà i hi ha altes possibilitats que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) entregui al president, al vicepresident, als consellers, als membres de la mesa del Parlament i als alcaldes la notificació per tal que frenin l'1-O. Hi ha penes de presó en joc. El Tribunal Constitucional també ha convocat reunió extraordinària aquest dimarts i té intenció d'admetre el recurs de l'Estat i suspendre -també- la llei de transitorietat.

2. La interpel·lació als "comuns"

Una de les peculiaritats d'aquesta Diada és que potser era la primera en què la pressió no anava dirigida al Govern -a qui els convocants han agraït la feina-. A banda de l'avís a les institucions espanyoles, els "comuns" han estat els altres receptors del missatge independentista. Sembla força clar que els militants de Catalunya en Comú avalaran, en la consulta del 12 al 14 de setembre, cridar a participar a l'1-O entenent-ho com una mobilització, així com ho faran els de Podem uns dies més tard. El gran dubte és fins a quin punt s'implicaran els seus ajuntaments en permetre el vot i, en concret, el paper del consistori de Barcelona, amb Ada Colau al capdavant. Ella no ha estat a la manifestació i està negociant amb el Govern alguna via per permetre posar les urnes sense posar en risc a funcionaris i institució -no li deuen convèncer els arguments de l'AMI, que ha editat un informe que descarta que els consistoris cometin cap delicte-. Ja hi ha 775 ajuntaments compromesos, però sis dels deu més grans -en mans del PSC- ja han dit que no ajudaran el Govern. Si Barcelona finament col·labora, potser en poden caure d'altres de dubitatius, com el d'El Prat de Llobregat, en mans d'ICV.
 

Nova mobilització massiva de l'independentisme. Foto: Adrià Costa


3. Preparatius amb la Guàrdia Civil al damunt

El Govern ja té les urnes -un total de 6.000-, però evita fer públic on les guarda. Una estratègia destinada a evitar que la Guàrdia Civil les requisi. L'institut armat té especial interès en perseguir tot allò que faci olor a preparatiu del referèndum i la setmana passada va escorcollar una impremta a Constantí i la redacció del setmanari El Vallenc, el director del qual està formalment investigat. La Guàrdia Civil ja ha interrogat alts càrrecs de l'executiu i, al mateix temps, el govern espanyol escruta totes les partides pressupostàries de la Generalitat per esbrinar quines s'estan destinant a l'1-O. En aquest marc global, l'executiu ha d'enviar les targetes censals a la ciutadania, ha de garantir l'obertura de col·legis electorals i haurà de trobar una solució -"més política que tècnica", ressalten al Govern- quan els Mossos rebin ordres directes i inequívoques de l'Estat per requisar tot el material relacionat amb la consulta vinculant.

4. Campanya unitària i dels partits

En plena polèmica amb l'Estat i ofensiva judicial per frenar l'1-O, tindrà lloc una de les campanyes electorals més complicades que es recorden. En principi, aquest dijous comença la campanya del referèndum, tot i que tan sols s'hi implicaran activament els favorables a la independència. De dia pugnaran amb les institucions espanyoles per poder votar i, de nit, se succeiran al territori els mítings del PDECat, ERC, CUP i de la campanya unitària, amb implicació de l'ANC, Òmnium i AMI. Un dels primers grans actes es farà precisament aquest dijous a la nit a la Tarraco Arena de Tarragona, el que obrirà la campanya unitària presentada a principis de setembre. De fet, segons la llei del referèndum, les entitats que ho demanin tindran dret a un 30% dels espais electorals de mitjans i als carrers per incentivar un o altre vot. Amb la pressió de l'Estat al damunt, caldrà veure fins a quin punt es podrà complir aquesta disposició.

5. L'estratègia dels espanyolistes

A Albert Rivera el va trair la sinceritat en un acte del seu partit: "El govern [espanyol] ho té fotut" per aturar el referèndum, deia. Ciutadans i el PSOE, que fan costat sense fissures a l'estratègia de Rajoy -fins i tot abans que la faci pública-, s'esforcen els últims dies per deslegitimar l'1-O. Rivera, en la celebració de la Diada que els liberals han celebrat al Moll de la Marina, ha fet una crida a no participar en "l'esperpent" de l'octubre. I els socialistes destaquen que, pel fet que hi hagi urnes, no vol dir que s'estigui celebrant un referèndum. Si finalment l'1-O arriba a bon port, el discurs de l'espanyolisme se centrarà en deslegitimar-ne el resultat i la participació. I Rajoy podria veure compromès el seu futur com a president, perquè el seu principal argument és que no es tornaran a veure imatges com les del 9-N del 2014.
 

La pancarta avançant a la manifestació de la Diada. Foto: Adrià Costa

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
El creuer que allotja policies, atracat al port de Tarragona
01/01/1970
A través de Twitter, el conseller de Territori i Sostenibilitat indica que "per reprimir no hi ha congelació de comptes, ni límits al dèficit públic"
Mossos antidisturbis, en la concentració de dimecres al Departament d'Economia | Adrià Costa
Joan Serra Carné
01/01/1970
El Ministeri de l'Interior assumeix la "coordinació" de la policia catalana, Guàrdia Civil i policia espanyola a petició de la Fiscalia
El creuer que allotja policies, atracat al port de Tarragona
01/01/1970
A través de Twitter, el conseller de Territori i Sostenibilitat indica que "per reprimir no hi ha congelació de comptes, ni límits al dèficit públic"

Carles Puigdemont durant la seva entrevista amb Jordi Évole | La Sexta
01/01/1970
El president de la Generalitat, en una entrevista al programa "Salvados" de La Sexta, assegura que el Parlament proclamarà la independència en cas de victòria del "sí" en l'1-O | Veu "poc probable" que els Mossos retirin urnes si hi ha 2.000 persones davant dels col·legis electorals
01/01/1970
En un comunicat, lamenten que el programa hagi demanat als seus oients que informin dels moviments dels cossos policials espanyols
La cancellera guanya a Martin Schulz, però obté el pitjor resultat de la CDU des del 1949 | Europa Press
01/01/1970
L'actual cancellera guanya amb diferència el seu rival socialdemòcrata, Martin Schulz, però obté el pitjor resultat de la CDU des del 1949 | La xenòfoba Alternativa per Alemanya entra amb força al parlament alemany amb un 13% dels vots
01/01/1970
El cartell de Mediterràniament d'aquest diumenge 24 de setembre reunirà les propostes de Joan Miquel Oliver, Mishima i Sopa de Cabra
01/01/1970
El pare Sergi d'Assís Gelpí denuncia que aquests dies es veu amenaçat "un dret tan senzill com el de ser consultats"
01/01/1970
L'incident ha tingut lloc a Mollet del Vallès, durant una empaperada de cartells
01/01/1970
La firma apunta que un acord es podria canalitzar amb més autonomia per a la Generalitat i "potser una revisió total de la Constitució", i que el primer gest seria restaurar l'autonomia fiscal i retirar els càrrecs als detinguts
01/01/1970
Sanchis explica que sap que la norma "ha quedat suspesa pel Tribunal Constitucional, però tot s'està fent en virtut d'aquesta llei"
01/01/1970
L'organisme cita a declarar Albert Botran i tres militants més de Poble Lliure per un acte d'homenatge a Julià Babia, que va morir en un accident de trànsit l'any 1987
01/01/1970
Jordi Puigneró, secretari de Telecomunicacions, Coberseguretat i Societat Digital, es queixa per carta al comissari europeu d'aquest àmbit