Diada Nacional 2017

La Diada definitiva

El sobiranisme surt al carrer en plena ofensiva judicial de l'Estat per evitar l'1-O, que el Govern considera vigent tot i la suspensió del TC

Les entitats criden a mobilitzar-se per defensar la consulta vinculant i mantenen que pot ser un dels Onze de Setembre més massius

| 11/09/2017 a les 08:14h
Arxivat a: Política, Carles Puigdemont, independència, Onze de Setembre, referèndum, procés català

La manifestació de la Diada, l'any passat a Berga. Foto: Martí Albesa


El centre de Barcelona torna a ser aquest dilluns a la tarda l'escenari principal de la mobilització sobiranista. El Passeig de Gràcia i el carrer Aragó s'ompliran de tots els colors de l'independentisme amb la vista posada en el referèndum de l'1 d'octubre, formalment suspès pel Tribunal Constitucional (TC) i encara "vigent" pel Govern i la majoria -Junts pel Sí i la CUP- que li dona suport al Parlament. És, possiblement, la Diada definitiva: se celebra en ple pols amb l'Estat i permetrà calibrar quin és el suport de l'1-O al carrer. Tots els actors de l'independentisme assenyalen que la manifestació d'aquest dilluns és la primera part de la consulta vinculant i que serà determinant en el seu èxit.

Segons han explicat els últims dies l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, ja hi ha 400.000 inscrits i 1.800 autocars compromesos. "Serà la Diada més festiva de totes", ha assegurat Jordi Sànchez, president de l'ANC. "Serà tot un èxit, que ningú es quedi a casa", ha ressaltat Jordi Cuixart, president d'Òmnium. Els dos coneixen al detall tots els debats previs que han existit entre el PDECat, ERC i la CUP i que han fet perillar els avenços del procés, i ara estan convençuts que l'1-O no afronta cap dificultat que no vingui de la Moncloa i de totes les institucions espanyoles.

En certa manera, aquest Onze de Setembre recorda a la tercera Diada massiva, la del 2014. Aquella del "president, posi les urnes" de Carme Forcadell quan faltaven menys de dos mesos pel 9-N. Forcadell era la màxima dirigent de l'ANC, ara és la segona autoritat del país com a presidenta del Parlament, i aquesta setmana ha viscut la seva setmana més complicada amb el debat i votació de les dues lleis de desconnexió. El Govern en ple serà a Barcelona amb l'excepció del conseller d'Interior, Joaquim Forn, que com és habitual en el seu càrrec ha de coordinar el dispositiu de seguretat. Tots els partits sobiranistes es mobilitzaran i Catalunya en Comú, amb Pablo Iglesias, celebrarà un acte propi a Santa Coloma de Gramenet que ha generat molta expectació.

Si bé la Diada de l'any passat va ser d'impàs, prèvia al canvi en el full de ruta que va suscitar la irrupció del referèndum, aquesta té una transcendència vital per al sobiranisme. Els preparatius de la consulta vinculant segueixen endavant i, tot i que queden incògnites, el Govern preveu que les urnes hi siguin. "Ja no ho poden aturar", sostenen a Palau. Les certeses sobre la votació i les garanties que hi estiguin associades també seran determinants en el paper que hi jugui l'Ajuntament de Barcelona. Els "comuns", que el governen amb el PSC, decidiran en una consulta a partir de l'endemà de la Diada, què faran per l'1-O. Una data que també es juga al carrer, com han demostrat les mobilitzacions dels últims cinc anys.

18:58
La Falange convoca una concentració l'1-O a la plaça Sant Jaume: els ultres es manifestaran en defensa de la unitat d'Espanya.
13:44
Més de 100 experts britànics denuncien un «nivell de repressió» inaudit «des del franquisme». Acadèmics i diputats britànics han criticat “la repressió de Madrid” per “impedir el referèndum” en dues cartes a The Guardian.
2017

El Govern, reunit just abans de signar el decret de convocatòria del referèndum Foto: Govern


És la Diada del referèndum. S'hi arriba en un context de setge per part de les forces policials i judicials espanyoles a tot el que faci olor a preparatius de la consulta vinculant. Puigdemont i Junqueras van anunciar el 9 de juny la data i la pregunta de l'1-O i, des d'aquell moment, tot es va accelerar. Els canvis al Govern van ser els protagonistes del mes de juliol i, en aquesta recta final, les dissensions internes sobre el full de ruta han quedat reduïdes a la mínima expressió. El Parlament va aprovar la setmana passada el marc legal de la desconnexió entre crítiques de l'oposició i el Govern no té intenció de fer marxa enrere: considera que la llei del referèndum -suspesa pel TC- és "vigent" i segueix desplegant l'operatiu de l'1-O, com ara les sindicatures territorials. La força de la Diada mesurarà el grau de mobilització independentista i suposarà un nou advertiment a Rajoy, que no es pot tornar a permetre la imatge d'urnes i cues als instituts del 9-N.
2016

Jordi Cuixart, a l'escenari de Barcelona Foto: Josep Maria Montaner


El 2016 no va ser un any senzill per al sobiranisme. La CUP va decidir tombar els primers pressupostos de Puigdemont i Junqueras -no en va permetre ni la tramitació- i el president va decidir sotmetre's a una qüestió de confiança per superar la crisi. Això va ser al juny, i el debat parlamentari no arribaria fins a finals de setembre. El president, després de mantenir converses amb tots els sectors de l'independentisme, va apostar pel "referèndum o referèndum". La Diada d'aquell any, celebrada dues setmanes abans que Puigdemont reformulés oficialment el full de ruta, va ser la menys massiva de totes, i també la primera que es descentralitzava: hi ha haver mobilitzacions a Barcelona, Tarragona, Lleida, Salt i Berga.
2015

Mobilització independentista a la Meridiana de Barcelona Foto: ANC


Tot i haver pactat llistes separades, Mas va fer un últim intent per convèncer Junqueras i les entitats un cop CDC havia trencat amb Unió. El president va tornar a posar damunt la taula el plantejament d'una llista que mesclés polítics amb representants de la societat civil, i després d'una ronda de reunions a Palau se'n va acabar sortint. El resultat va ser Junts pel Sí, integrada per CDC, ERC, Demòcrates, MES i independents proposats per tots aquests partits amb Raül Romeva com a cap de llista. La Diada del 2015 es va celebrar en plena campanya electoral de les plebiscitàries i va voler ser la màxima expressió de la transversalitat sobiranista. Es va promoure a la Meridiana i representava tots els colors de les reivindicacions catalanes. Setze dies més tard, Junts pel Sí -62 diputats- i la CUP -10- van obtenir, per primera vegada, una majoria netament independentista al Parlament, tot i no arribar al 50% dels vots. Arrencava així una legislatura convulsa que va tenir la declaració de ruptura del 9-N i la renúncia de Mas a la presidència com a grans fites. A principis de 2016 es formaria un Govern encapçalat per Carles Puigdemont que tenia el repte de reformular el full de ruta, adaptar-lo als equilibris del sobiranisme i també al resultat obtingut a les urnes.
2014

Muriel Casals i Carme Forcadell, a la V. Foto: Adrià Costa


"President, posi les urnes!", va exclamar Carme Forcadell a la Plaça de les Glòries. Faltava una mica menys de dos mesos pel 9-N i l'estat de la unitat sobiranista no era precisament òptim, tot i que la manifestació en forma de "V" va tenir un èxit esclatant en omplir la Gran Via i la Diagonal de Barcelona. Mas i Junqueras ja havien tingut diferències en privat -l'aleshores president ja havia posat damunt la taula la celebració d'unes eleccions plebiscitàries amb una llista unitària del sobiranisme com a gran novetat- i existien dubtes sobre l'operatiu de la consulta. L'actual líder del PDECat la va convocar setze dies després de la Diada però, després de la suspensió del Tribunal Constitucional, va impulsar una alternativa -una jornada de participació- que en un primer moment no va generar unanimitat i que finalment l'ha dut a ser inhabilitat i perseguit pel Tribunal de Comptes. De fet, els partits impulsors de la consulta van mantenir tres cimeres -alguna d'elles molt tensa- en què la unitat va trontollar. Finalment, però, la jornada va ser un èxit i hi van participar 2,35 milions de persones. Les desavinences, això sí, van tornar a aparèixer després del 9-N: Mas volia una llista unitària per anar a unes eleccions plebiscitàries el març del 2015, i Junqueras defensava que calia anar per separat. Finalment van acordar convocar-les per al 27 de setembre i anant cadascú amb les seves sigles. Amb el pas dels mesos, aquest plantejament va tornar a variar.
2013

La Via Catalana del 2013, al seu pas per Amposta Foto: ACN


L'ANC i Òmnium es van inspirar en la Via Bàltica per dissenyar la Via Catalana, que va unir el país de baix a dalt amb una cadena humana d'alt valor simbòlic. Les entitats van aconseguir mantenir el grau de mobilització de l'any anterior i posaven pressió al sobiranisme institucional per tal que fes passos concrets cap a la consulta. La resposta política va arribar uns mesos després, amb un acord transversal -CDC, Unió, ERC, ICV, EUiA i la CUP- sobre la pregunta del 9-N: "Vol que Catalunya sigui un Estat independent? I, en cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?". Una doble formulació pensada per incloure els independentistes i, també, la tercera via que -amb matisos- defensaven Unió i els ecosocialistes. Aquell gest d'unitat, concretat el 12 de desembre del 2013, suposava l'arrencada d'un any convuls en què calia anar teixint els passos necessaris perquè la ciutadania es pronunciés sobre quin havia de ser el destí del país.
2012

Artur Mas i Mariano Rajoy, reunits el 20 de setembre del 2012 a la Moncloa Foto: ACN


"Catalunya, nou Estat d'Europa" era el lema de la primera -i massiva- manifestació sobiranista a Barcelona. Impulsada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que tot just feia uns mesos que s'havia fundat, i Òmnium Cultural -artífex de la resposta ciutadana contra la sentència de l'Estatut de l'any 2010-, va sacsejar els fonaments de la política catalana i va suposar el tret de sortida oficial del procés. Al cap de poques hores, Artur Mas, que en aquell moment era president de la Generalitat, va començar a posar el focus en el nou rumb sobiranista després d'uns primers anys de mandat centrats en l'austeritat i les retallades pressupostàries. Mas es va reunir amb Mariano Rajoy la setmana següent a la Diada, i el president espanyol li va traslladar que no pensava negociar el pacte fiscal. CiU, que en aquell moment encara existia, va aprofitar el context per avançar unes eleccions en les quals va perdre 12 diputats -es va quedar amb 50- i ERC va començar la remuntada de la mà d'Oriol Junqueras. Les dues formacions van arribar a un acord de legislatura amb un punt principal en el programa de Govern: la celebració d'una consulta sobre el futur polític del país.

 

Manifestació de la Diada a Barcelona del 2016. Foto: Josep M. Montaner

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Centenars de persones concentrades a Huelva
01/01/1970
Agents de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional espanyola reben l'escalf de centenars de concentrats a diverses capitals andaluses
Enxampen un grup de persones arrencant cartells del referèndum a Cambrils
01/01/1970
El Casal Popular del municipi del Baix Camp ho ha denunciat a través de les xarxes socials
L'advocat Carles Perdiguero i els dos joves sortint de les dependències policials | Jonathan Oca
Jonathan Oca
01/01/1970
L'advocat dels nois de Reus i de Tarragona considera que "hi ha un despropòsit legal" i afirma que no hi ha base legal per imputar un delicte de desobediència | Carles Perdiguero ha posat una queixa prèvia perquè en cap moment han tingut accés a l'expedient dels fets que s'atribueixen als joves

Carles Puigdemont i Jordi Turull es dirigeixen a la reunió del Govern del 26 de setembre del 2017 | Govern
01/01/1970
L'executiu presenta un requeriment d'incompetència al govern espanyol per l'ordre als Mossos d'obeir les directrius d'un coronel de la Guàrdia Civil | El conseller de la Presidència, Jordi Turull, insisteix que l'1-O "es farà" tot i no donar cap detall sobre l'operatiu
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb l'1 d'octubre
 14:32 El PDECat diu al Congrés que la declaració unilateral d'independència està "absolutament descartada". 
 14:31 Ribó diu que el fiscal "s'extralimita" en investigar causes ja judicialitzades i designar un coordinador policial. El Síndic de Greuges veu "desproporcionat" tancar webs, citar a declarar alcaldes o perseguir penalment algú per organitzar un referèndum quan no és delicte.
 14:30 La Fiscalia ordenarà als Mossos controlar divendres els col·legis electorals.
 14:19 La fiscalia de Tarragona ja ha obert una trentena de diligències d'investigació per l’1-O. Fins ara només s'han citat sis alcaldes del territori a declarar, però se'n citaran més en els pròxims dies.
 14:05 Els diputats d'ERC i PDECat no aniran al ple del Congrés aquesta tarda. Les formacions sí que interpel·laran dimecres el govern espanyol sobre Catalunya.
 14:13 La Comissió Europea justifica el tancament de webs perquè és «dins de la legalitat». Periodistes internacionals pregunten a la roda de premsa de la CE si no ho considera un ’“atac a la llibertat d’expressió” i comparen la situació de l’Estat amb Turquia. La Guàrdia Civil tancarà aquest dimarts 85 webs més, fins a un total de 144.
 14:04 El PP justifica l'enviament de milers de policies a Catalunya per la "violència als carrers de Barcelona".
 14:00 Denuncien que l'Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, a Osona, no deixa fer un acte sobre el referèndum; informa Carles Fiter.
 13:57 Ofensiva legal del Govern per aturar la invasió de competències de l'Estat; informa Oriol March. L'executiu presenta un requeriment d'incompetència al govern espanyol per l'ordre als Mossos d'obeir les directrius d'un coronel de la Guàrdia Civil.
 13:54 La UdL dona suport al referèndum. El claustre de la universitat ha avalat el manifest amb 79 vots a favor i 23 en contra.
 13:15 Advocats sobiranistes convoquen una manifestació dimecres al TSJC. Volen denunciar l'actuació repressiva de l'Estat contra l'1-O i la conculcació de drets fonamentals.
 12:57 Julian Assange donarà consells per defensar el referèndum en una videoconferència avui, a les 17.30 h a la UB.
 12:52 Felipe González, expresident del govern espanyol, assegura que la situació a Catalunya és el que més l'ha preocupat "en els últims 40 anys".
 12:51 ENQUESTA Vols un estat a favor de la llengua catalana? Campanya de la Plataforma per la Llengua pel «sí» al referèndum.
 12:43 El PSOE avisa Podem i els "comuns" que poden ser "coartada" d'una DUI si participen a l'1-O. Pedro Sánchez demana "prudència i mesura" al govern espanyol i al fiscal general de l'Estat.
 12:21 VÍDEO Iñaki Gabilondo: "El silenci d'Espanya" (pobles i gent que no són Madrid) sobre el referèndum.
 12:20 Entitats i sindicats creen la Taula per la Democràcia per respondre l'ofensiva de l'Estat. En el grup impulsor hi apareixen l'ANC, Òmnium Cultural, CCOO, l'UGT i Lafede.cat, que treballen un manifest que es presentarà demà a Barcelona.
 12:13 El Govern envia les notificacions de les meses tot i el setge de la Guàrdia Civil.
 12:12 
 11:44 Baltasar Garzón desmunta l'estratègia judicial de l'Estat: «On vas, Maza?». El magistrat assegura que l'Audiència Nacional no és competent per instruir ni jutjar el delicte de sedició.
 11:43 Miquel Buch, president de l'ACM, surt de declarar acompanyat de «Piolín». El dibuix animat esdevé cada cop més el símbol de la lluita pel referèndum.
 11:38 La Fiscalia torna a convocar tots els cossos policials aquest dimecres. La reunió es produirà després que Trapero demanés a Romero de Tejada que reconsiderés la seva decisió d'atribuir la coordinació a un coronel de la Guàrdia Civil.
 11:33 Vetlla amb tractors per defensar els col·legis i les urnes del referèndum; informa Àlvar Llobet. L'Assemblea Pagesa convida a aparcar tots els tractors del país a les proximitats dels col·legis electorals l'1-O.
 11:26 El col·lectiu Xnet publica una guia d'eines digitals per protegir la privacitat a mòbils i ordinadors. El projecte de defensa dels drets a internet ha recopilat, en un breu manual, instruccions bàsiques per mantenir comunicacions segures.
 11:24 Rajoy busca avui l'aval de "l'amic americà" per reprimir l'1-O, per Pep Martí. El president espanyol serà rebut per Donald Trump a la Casa Blanca, després de mesos de distància entre les dues diplomàcies.
 11:05 La Guàrdia Civil entra als ajuntaments de Tremp, Sort i la Pobla de Segur. S’hi han personat tres agents i han demanat documentació en relació al referèndum de l’1-O.
 10:51 Ajornada la presentació de la candidatura de l'Agència del Medicament fins després de l'1-O. El govern espanyol assegura que l'acte a Brussel·les per explicar l'aspiració de Barcelona per acollir l'EMA es posposa per motius d'agenda i que es farà l'octubre.
 10:57 El Govern envia les notificacions de les meses tot i el setge de la Guàrdia Civil; informa Oriol March. Part de la documentació va ser confiscada a l'oficina d'Unipost a Terrassa, però ara s'han reactivat les comunicacions. Així ho ha indicat la portaveu parlamentària de Junts pel Sí, Marta Rovira, a Ràdio Flaixbac.
 10:50 VÍDEO L'emocionant abraçada entre un mosso i un manifestant entre llàgrimes que s'ha fet viral.
 10:35 ÀUDIO Rodríguez Ibarra, contundent contra l'1-O: «És un atac brutal dels independentistes». L'expresident extremeny i dirigent històric del PSOE assegura "no es pot preguntar tot", en referència al referèndum, i que a partir del dia 2 no hi ha "res a negociar" amb Catalunya.
 10:22 MAPA La repressió contra la campanya del referèndum: el mapa de NacióDigital ja inclou 90 accions repressives.
 10:13 Puigdemont diu que si guanya el «sí» l'1-O obrirà diàleg amb l'Estat i la UE. «Prefereixo ser derrotat en pau que vèncer amb violència», afirma el president de la Generalitat en una entrevista a la televisió francesa LCI.
 10:08 La Guàrdia Civil també entra a l’Ajuntament de Tremp buscant documents de l’1-O; informa Jordi Ubach.
 10:07 TV3 també clama «democràcia»: apareixen dues grans pancartes amb la paraula als estudis de Sant Joan Despí.
 09:44 Iceta respon a Podem i els "comuns" que el PP és ara el "govern legítim" d'Espanya, informa Sara González. El líder del PSC avisa que el seu partit no reconeixerà la "legitimitat" de l'1-O i que una declaració unilateral seria un "disbarat". Considera que el PP "comença a entendre" que amb l'exigència del compliment de la llei "no n'hi ha prou".
 09:22 ENTREVISTA Joan Hortalà: "Després de l'1-O, Catalunya obtindrà més reconeixement polític". El president de la Borsa de Barcelona afirma, en una conversa amb Pep Martí, que "el procés no ha tingut impacte en l'economia, la inversió estrangera ha crescut i ni s'ha modificat la prima de risc". També defensa l'activitat borsària i assegura: "Que la borsa és un casino ho diuen els ignorants".
 09:12 "El seu objectiu és castigar-nos com a exemple per l'1-O": Mas, Ortega, Rigau i Homs, en 10 frases. El Tribunal de Comptes exigeix a l'expresident de la Generalitat pagar 5,2 milions d'euros en 15 dies. Els polítics condemnats pel 9-N participen a "El món a RAC1".
 08:56 Agents de la policia espanyola es van unir al setge ultra a Saragossa contra l'assemblea d'electes. ​La trobada, impulsada per Podem, reclamava un referèndum pactat. Hi va haver molta tensió i la policia va arribar a dir que no podia garantir la seguretat dels assistents, perquè la majoria d'efectius estaven a Catalunya.
 07:54 Una jogueteria del centre de Sabadell treu punta del "fenomen Piolín", informa Albert Segura. La botiga ha comprat diverses unitats de productes amb la imatge de l'ocell de la Warner Brothers.
 07:48 El referèndum per la independència del Kurdistan frega el 80% de participació. El recompte es preveu que es pugui allargar més d'un dia i doni una victòria molt àmplia al "sí".
 07:31 PORTADES "Trapero se juega la inhabilitación", a "La Razón". El major dels Mossos, Artur Mas, els col·legis electorals, Angela Merkel i el Kurdistan, al recull de portades dels principals diaris de paper espanyols i catalans.
 07:12 L'ANC tira de bon humor i de Piolín per anunciar la reobertura del web, després de la clausura de la Guàrdia Civil sense notificació prèvia.
 07:02 EL DESPERTADOR de Ferran Casas: 26 de setembre: esquerda espanyola. L'aparell de l'Estat i els grans partits són una roca contra el procés i l'1-O, però la retallada de llibertats comença a inquietar sectors més enllà de Podem. Avui també són protagonistes el web de l'ANC, Rajoy i Trump, el Govern, els Mossos, els bisbes, Forn i Recasens, la Mercè, l'adeu de Maragall a la Casa Gran i Tomàs Molina.
 06:32 L'ANC ha comunicat aquesta matinada que ja torna a tenir operatiu el seu web al domini http://www.assemblea.eu, després de la clausura de la Guàrdia Civil, que s'ha fet aquesta matinada sense previ avís.
 23:58 Borràs crida a votar «per dignitat» davant la «bogeria» de l'Estat. Ho ha fet des de Terrassa, en l'acte de campanya del PDECat. La consellera de Governació creu que l'1-O potser caldrà "improvisar" en alguns moments. Informa Sergio Ambudio.
 23:41 Arkaitz Rodriguez: «Us volem agrair la lliçó de dignitat que doneu a tots els pobles del món». El secretari general de Sortu assegura a Manresa que "quan s'ha perdut la por, només queda aconseguir la llibertat". Crònica de Pere Fontanals.
 23:15 ÚLTIMA HORA La Guàrdia Civil intervé la web de l'ANC sense notificació prèvia.
 22:37 Ferran Bel, diputat al Congrés i alcalde de Tortosa, s’acull al seu dret a no declarar davant la Fiscalia del Suprem. Entrega una còpia del decret d'alcaldia de suport al referèndum i denuncia les "accions preventives" del ministeri públic.
 22:03 Un aiguat irromp a l'acte del PDECat a Terrassa i el públic canta Els segadors sota la pluja. L'exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera de Governació, Meritxell Borràs, han pronunciat els seus discursos enfilades a la taula de la recepció de l'establiment. Informa Sergi Ambudio.
 21:42 Antoni Comín, a Tarragona: «L'Estat només sap imposar-se amb les armes i per això està perdent». El conseller de Salut lamenta que a Catalunya "estem sotmesos a un estat de pacotilla" i assegura que "el procés és un acte de fraternitat amb la resta de l'estat espanyol". Informa Jonathan Oca.
Entrades anteriors »
01/01/1970
Periodistes internacionals pregunten a la roda de premsa de la CE si no ho considera un ’“atac a la llibertat d’expressió” i comparen la situació de l’Estat amb Turquia | La Guàrdia Civil tancarà aquest dimarts 85 webs més, fins a un total de 144