Atemptat a Barcelona

​Blocs de formigó i més agents al carrer, mesures de protecció als municipis turístics

Alguns ajuntaments ja debaten com incorporar elements de seguretat en el disseny urbanístic arran dels atemptats de Barcelona i Cambrils

| 10/09/2017 a les 07:51h
Arxivat a: Societat, mesures de protecció, turisme, seguretat, terrorisme, atemptat Barcelona, gihadisme
Vuit tanques de formigó instal·lades al passeig Jaume I de Salou per evitar possibles atemptats | ACN
Més presència policial als carrers o protegir accessos a zones concorregudes amb elements com tanques de formigó o jardineres. Són algunes de les mesures que han posat en marxa municipis turístics de Catalunya per protegir-se d'eventuals atemptats. Alguns d'ells ja van prendre mesures de seguretat arran d'atemptats com el de Niça, però altres les han reforçat després de l'atac a les Rambles de Barcelona i al passeig marítim de Cambrils d'aquest agost. Mentre algunes localitats només preveuen accions en esdeveniments puntuals, altres ja obren el debat de quins canvis caldrà plantejar en l'urbanisme del nou espai públic de les ciutats per incorporar aquests elements.

Cambrils manté un control fix davant del Club Nàutic

A Cambrils, una dotació dels Mossos d'Esquadra manté un control fix al davant del Club Nàutic, just al lloc on es va produir l'atemptat del 18 d'agost a la matinada. L'Ajuntament, per la seva banda, no ha col·locat tanques addicionals a la zona del passeig, que fa anys que disposa de pilones metàl·liques que separen la calçada de la zona de vianants.

L'alcaldessa, Camí Mendoza, ha explicat a l'ACN que, des que es va incrementar el nivell d'amenaça terrorista, el consistori reforça amb tanques i amb més presència policial els actes multitudinaris com els de la festa major, concerts, festivals i fires. "Per una qüestió de prevenció sempre es prenien mesures, però ara ho hem reforçat una mica més", ha explicat Mendoza.

De fet, el passat cap de setmana el consistori va instal·lar nombroses tanques de formigó entorn dels actes de la festa major. "És per la tranquil·litat de tots. Fa pocs dies de l'atemptat i és important que la ciutadania palpi que s'està vetllant per la seguretat dels veïns i visitants", ha afegit l'alcaldessa.

Tanques a Tarragona i Salou

A Salou, l'Ajuntament ha instal·lat diverses tanques de formigó al passeig Jaume I per evitar l'accés de vehicles pels vials que donen accés als aparcaments. També s'han col·locat bancs de formigó al carrer Saragossa per protegir aquesta cèntrica zona de vianants. A la ciutat de Tarragona, l'Ajuntament ha situat tanques a la Rambla Nova per blindar les coques centrals i també n'ha instal·lat al concorregut mercadet de Bonavista. Altres municipis del territori com Reus i Calafell també han implementat mesures físiques de seguretat a les zones del centre.

Manresa i Vic reforcen la seguretat en punts concorreguts

A les comarques centrals els municipis de Manresa i Vic han optat per reforçar la seguretat en punts molt concorreguts i de gran concentració de gent com són el Passeig Pere III de la capital del Bages i la Plaça Major de la capital d'Osona. En el cas de Manresa, el consistori ha instal·lat grans jardineres a les zones reservades a vianants d'una de les principals artèries de la ciutat. A més, durant els dies de la Festa Major també es van col·locar barreres de seguretat del tipus New Jersey en diferents punts on hi havia una gran concentració de gent.

A Vic, l'Ajuntament va decidir instal·lar blocs de formigó a una de les entrades de la Plaça Major. Concretament a l'accés pel carrer Verdaguer, l'únic per on acostumen a passar cotxes. Aquesta mesura, però, només està pensada pels dies de mercat o quan hi ha activitats a la plaça. Precisament a Vic s'hi va localitzar una de les furgonetes llogades per la cèl·lula terrorista de Ripoll.

Calella es replanteja l'urbanisme "amable"

Calella va ser un dels municipis que l'endemà mateix dels atemptats ja va adoptar mesures per protegir els carrers més concorreguts del centre, reforçant el patrullatge de la Policia Local i instal·lant blocs de formigó a la zona de vianants de la Riera Capaspre i també als accessos oberts del carrer Església. D'altra banda, la resta de l'entramat del nucli urbà ja comptava prèviament amb altre tipus d'impediments, com pilones, jardineres o papereres per barrar el pas de vehicles.

El regidor de Seguretat i Mobilitat de Calella, Albert Torrent, assegura que si bé fins ara l'urbanisme es pensava des de la "supressió total de barreres" per fer-lo més senzill i amable, els atemptats de Barcelona representaran un canvi de paradigma. A partir d'ara, afirma Torrent, quan es pensi en el disseny d'un nou espai públic ja s'hauran de preveure tot aquest tipus de mesures per minimitzar el risc que es produeixin fets com els de les Rambles.

Sitges vol blindar el casc antic

A Sitges, ja abans dels atemptats la Policia Local havia instat el govern municipal a instal·lar pilones hidràuliques per blindar l'accés al casc antic. "Abans era per pacificar el trànsit, ara és per una qüestió de seguretat", explica el sergent Vicenç Cardona, defensant que també caldria desplegar un sistema de lectura de matrícules. Des del consistori, asseguren que la previsió és actuar "a mig termini" però asseguren que "si cal posar pilones a algun lloc amb immediatesa, així es farà". El pressupost 2018 incorporarà una partida per implementar aquests elements.

Mentrestant, el sergent sosté que cal aplicar mesures puntuals que evitin el trànsit al casc antic i aposta per l'ús de barreres de formigó tipus 'New Jersey' en esdeveniments multitudinaris, com el Carnaval. Cardona lamenta que aquest any no s'utilitzessin aquestes tanques perquè la Direcció General de la Policia "no ho considerava necessari", però sosté que l'any vinent seria "recomanable" fer-ho per evitar possibles atemptats com el de les Rambles. De fet, durant la Festa Major de l'any passat i d'aquest any sí que se n'han instal·lat.

Platja d'Aro debat com reduir l'impacte visual

A dos grans municipis turístics de la Costa Brava, Castell-Platja d'Aro (Baix Empordà) i Lloret de Mar (Selva), les alarmes ja van saltar després de l'atemptat de Niça, quan vau veure el risc potencial que podien tenir. A Platja d'Aro, a més, cal sumar-hi la 'flashmob' del pànic del 2 d'agost del 2016, quan es va confondre l'activitat amb una amenaça terrorista. Per això, ja van tirar endavant algunes iniciatives, com formar els comerciants sobre com reaccionar en cas d'emergència.

"Han de tenir la suficient capacitat per a calmar la gent perquè tots vagin a la part més profunda del local, mai a l'alçada del vidre, i en cas que tinguin persiana, abaixar-la", explica el cap de la Polcia Local, David Puertas.

Els atemptats de Barcelona i Cambrils, però, han fet adoptar mesures extraordinàries. Platja d'Aro ha reforçat el nombre d'agents al carrer -entre quatre i cinc patrulles més en les hores de màxima afluència- i ha instal·lat tanques New Jersey a una quinzena de punts susceptibles del municipi, com a les entrades del Passeig Marítim i a l'avinguda principal del municipi.

La idea és mantenir aquestes barreres físiques tot l'any. Per aquest motiu han creat un grup de treball amb tècnics d'urbanisme i el Departament de Cultura per buscar la manera de substituir, a la llarga, les tanques de ciment "per algun tipus d'escultura amb capacitat suficient d'aturar un vehicle en cas que vulgui entrar", detalla Puertas. La intenció és reduir l'impacte visual.

Lloret de Mar, mesures per reforçar la percepció de seguretat

A Lloret de Mar també han instal·lat aquestes tanques, a banda de jardineres de ferro que se sumen al control electrònic de les pilones d'accés al casc antic del municipi. De moment, les tanques hi seran fins al 30 de setembre i després serà la comissió de seguretat municipal qui decidirà si les mantenen a més llarg termini i de quina manera. Tot i que la decisió no està presa, el cap de la Policia Local, Joaquim Martín, recorda que "són elements extraordinaris i invasius" que van lligats a la "percepció de seguretat".

Al municipi, de fet, les tanques ja les havien fet servir prèviament en esdeveniments multitudinaris, com per exemple el carnaval. Martín insisteix que, a banda de prevenir la delinqüència i possibles atacs amb furgonetes, aquestes tanques serveixen, sobretot, per reforçar la percepció de seguretat.

Altres poblacions turístiques, com Roses (Alt Empordà), després dels atemptats van reforçar el nombre de patrulles als punts febles i actualment estan elaborant un estudi per detectar on cal posar pilones. De moment, ja han previst encarregar-ne més i també fan servir cubs de ciment a l'entrada del mercat ambulant.

Terres de l'Ebre: mesures en esdeveniments puntuals

A les Terres de l'Ebre, de moment, cap dels municipis més turístics han decidit prendre mesures de seguretat permanents però no descarten fer-ho en esdeveniments puntuals. És el cas de Tortosa que durant les festes majors passades, els primers dies de setembre, va disposar de blocs de formigó i vehicles policials travessats als carrers d'accés a l'avinguda principal on hi havia un gran volum de gent celebrant des del correfoc, a l'ofrena o el cos iris. Des de l'Ajuntament s'apunta que han estat mesures extraordinàries pels atemptats i que només les repetiran en esdeveniments amb grans concentracions de persones al carrer.

En municipis ebrencs més costaners, de moment, tampoc s'ha previst cap actuació, ja sigui perquè la geografia del municipi ho dificulta o perquè la temporada estival acaba i es valorarà més endavant què fer l'any vinent. La façana marítima de l'Ametlla de Mar, per exemple, té una distribució que no afavoreix la instal·lació de pilones o elements de seguretat contundents; altres municipis com Alcanar (Montsià) estudiaran i escoltaran les recomanacions policials per si cal dur a terme alguna actuació extraordinària de cara la temporada d'estiu vinent o en alguns esdeveniments de festes majors.

Jardineres a les zones de vianants de Lleida

Ja el dissabte després dels atemptats de Barcelona i Cambrils l'Ajuntament de Lleida va instal·lar jardineres als accessos a l'Eix Comercial per reforçar la seguretat. La Paeria s'ha basat en les recomanacions del Ministeri de l'Interior i ha hagut de fer canvis al sistema de càrrega i descàrrega de la zona que han derivat en algunes queixes per part dels transportistes. La setmana passada, el 29 d'agost, aquesta mesura es va ampliar a la Zona Alta, que és un altre gran punt de carrers per a vianants de la capital del Segrià. Allà també ha calgut replantejar de forma important les àrees de càrrega i descàrrega així com també dels accessos per als vehicles de serveis d'emergències.

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
El creuer que allotja policies, atracat al port de Tarragona
01/01/1970
A través de Twitter, el conseller de Territori i Sostenibilitat indica que "per reprimir no hi ha congelació de comptes, ni límits al dèficit públic"
Els agents de la policia han penjat la bandera espanyola a les finestres de les habitacions de l'hotel de Reus | Jonathan Oca
01/01/1970
Han penjat la "rojigualda" a les finestres de les seves habitacions a l'Hotel Gaudí
Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, en una imatge recent. | Josep Maria Montaner
01/01/1970
Aquesta jornada tindrà lloc diumenge, mentre que les entitats donaran per acabada la protesta davant el TSJC aquest divendres amb un acte “festiu”

Els Mossos, a un pas de ser controlats per l'Estat | Adrià Costa
01/01/1970
El fiscal superior de Catalunya ha citat els comandaments de Policia, Guàrdia Civil, Mossos i la Guàrdia Urbana per comunicar-ho
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb l'1 d'octubre
 12:39 El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, canvia de discurs i alerta ara de la vulneració de drets fonamentals. En concret, assegura que és legítim que l'Estat intenti impedir la celebració de l'1-O però, en cap cas, la limitació de drets fonamentals. Ni entén que es prohibeixin actes públics ni que s'acusi de sedició als promotors de manifestacions. "No podem aparèixer al costat dels que volen limitar drets", ha assegurat en un acte de partit en presència del líder del PSOE, Pedro Sánchez.
 12:29 Josep Lluís Trapero, major dels Mossos, presentarà a la reunió una al·legació per evitar que l'Estat prengui el control dels Mossos d'Esquadra, segons el 324. La policia catalana defensa que és una extralimitació perquè l'ordre públic a Catalunya està controlat i argumenten que la coordinació dels cossos policials no és una competència de la Fiscalia.
 12:19 L'estratègia de l'Estat per controlar els Mossos d'Esquadra passa per aplicar dos articles de la llei de cossos de seguretat del 1986.
 12:07 L'Estat vol prendre el control dels Mossos. El fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, ha citat a les dotze del migdia els comandaments de Policia, Guàrdia Civil, Mossos i la Guàrdia Urbana per comunicar-ho; explica Joan Serra Carné.
 12:06 Els col·lectius de cristians progressistes Església Plural i l'Associació Cristianisme al Segle XXI han fet públic un comunicat conjunt de rebuig de la dinàmica "repressiva i autoritària" de l'Estat per aturar el referèndum de l'1-O.
 11:39 ENTREVISTA Joan Josep Queralt: «A l'Estat hi ha molts llicenciats en dret per la universitat de Guantánamo». Queralt és catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Barcelona i expert en Dret Constitucional, i sosté que "una riuada de participació seria les absoltes del règim del 78", en una entrevista de Pep Martí.
 11:35 Els Mossos d'Esquadra investiguen l'agressió de militants d'extrema dreta a un jove independentista davant de la caserna de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia de Barcelona.
 
 11:21 VÍDEOS Els tractors surten al carrer en defensa del referèndum. Els pagesos de Lleida i Osona anticipen aquest dissabte les tractorades que se celebraran arreu del país el proper 29 de setembre.
 11:15 La consellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí, nega que s'estigui adoctrinant nens a les escoles o que se'ls porti a manifestacions i ha acusat el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, d'"insultar la dignitat dels directors", després que els hagi enviat una carta on amenaçava els directors d'institut de responsabilitats "penals" si col·laboren amb l'1-O. També assegura que seran responsables de l'administració els qui obriran els locals de votació.
 11:10 Els alcaldes de la Garrotxa signen un manifest en defensa de la democràcia i la dignitat. Hi afirmen de forma conjunta que el referèndum convocat pel govern de la Generalitat de Catalunya no s’aturarà.
 11:06 Desenes de tractors s'apleguen al Sucre de Vic per realitzar una marxa per la capital d'Osona "en defensa de la democràcia i la llibertat".
 10:52 La intervenció del pressupost de la Generalitat atura més de 30 actuacions de Cultura; explica Esteve Plantada.
 10:51 El contundent i divertit missatge d'un alcalde en defensa de la democràcia: Àlex Mases, batlle de Linyola, assegura que Catalunya té un projecte de vida lluny de "l'enterrament de l'estat espanyol" i insta a menjar bé i a "fer l'amor"; per Àlvar Llobet.
 10:47 Investiguen un programador per duplicar el web del referèndum. Oriol Ferràndez rep la notificació a casa seva per declarar el dilluns a la comissaria de la Verneda de la policia nacional espanyola; informa Jordi Bes.
 10:37 FILIPRIM A favor de TV3; l'anàlisi de Toni Vall de la cobertura televisiva de les mobilitzacions pel referèndum. «TV3 no manipula, no desinforma, no proposa una mirada voluntàriament esbiaixada sobre la realitat que retrata. Cosa que sí fan totes les altres emissores generalistes estatals», opina Vall.
 10:16 Dissabte amb tractorades a Osona i les comarques de Ponent "en defensa de la democràcia i la llibertat".
 09:35 VÍDEO La policia espanyola envia una tanqueta amb canó d'aigua a Catalunya. El vehicle, que no s'ha utilitzat mai, té capacitat per “disparar” 7.000 litres d'aigua.
 09:22 VÍDEOS Violència ultra en una manifestació contra el referèndum. Militants d'extrema dreta van agredir un independentista i van escopir conductors.
 09:02 ÚLTIMA HORA Puigdemont desafia el TSJC i anuncia un nou web amb els punts de votació. Ahir el tribunal en va ordenar el tancament a la Guàrdia Civil.
 08:51 Aquest diumenge tornaran a desplegar la senyera més gran del món al municipi osonenc de Malla.
 08:34 ENTREVISTA Núria Picas: «Portar l'estelada no és cap provocació». La corredora de muntanya reflexiona sobre el referèndum, el compromís polític dels esportistes i la disputa de l'Ultra Pirineu aquest dissabte en una entrevista d'Aida Morales des de Berga.
 07:54 Joan Josep Nuet: «Potser dimecres ens quedem sense TV3». El diputat de Catalunya Sí que es Pot contempla la possibilitat que la Guàrdia Civil prengui el control de la televisió pública. En un col·loqui assegura que no votarà "no", però no diu si ho farà pel "sí".
 07:43 VÍDEOS El vídeo de l'agressió ultra a un jove que cridava independència. Els manifestants d'ultradreta es van desplaçar des de la seu de l'ANC a la caserna de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia.
 07:24 Uns 300 estudiants passen la primera nit a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona. La mobilització, "en defensa de la democràcia i el referèndum", és permanent.
 07:06 PORTADES «La maquinaria de injerencias rusa penetra la crisis catalana», a la portada d'El País. Recull dels principals diaris de paper espanyols i catalans.
 06:51 Brogit policial i judicial contra l'1-O per amagar la supressió encoberta de l'autonomia; crònica de Ferran Casas i Joan Serra Carné. Rajoy no ha volgut obrir el camí del 155 però ha optat per vies menys costoses políticament deixant sense autonomia financera la Generalitat i encaminant la presa de control dels Mossos. El temor a l'èxit del referèndum ha fet que opti per impedir-lo per la força amb una causa general i un desembarcament policial.
 23:30 OPINIÓ «La taca creix», l'article de Jordi Bianciotto. 
 23:29 OPINIÓ «1-O: la millor aportació catalana al projecte europeu», l'article d'Aleix Sarri. 
 23:28 OPINIÓ «Televisions i pluralisme (2)», l'article de Gemma Ubasart. 
 23:26 LA VEU DE NACIÓ «Això va de decidir», l'article d'Esteve Plantada.
 23:15 CRÒNICA Brogit policial i judicial contra l'1-O per amagar la supressió encoberta de l'autonomia; per Ferran Casas i Joan Serra Carné. 
 22:47 Mediapro habilita un espai de premsa per la nit electoral de l'1-O.
 22:43 Una jutgessa de Saragossa suspèn la cessió municipal d'un local per fer-hi una xerrada pel dret a decidir.
 22:04 Puigdemont acusa l'Estat de comportar-se com una «dictadura» per frenar l'1-O. El president de la Generalitat, en un acte de campanya del PDECat a Sant Cugat del Vallès, desafia l'Estat a explicar el cost del desplegament policial.
 21:33 Pep Guardiola: "Quan un poble demana votar, demana fer ús de la democràcia".
 21:33 Jordi Turull a Sort: "El 1 d'octubre estem convocats per defensar la diginitat d'aquest país".
 21:07 Carme Forcadell, sobre la denúncia de la Fiscalia per sedició: "A Catalunya no n'hi ha ni n'hi haurà, de violència”.
 21:06 CCOO, UGT, ANC i Òmnium impulsen una plataforma cívica contra les «agressions» de l'Estat.
 21:03 Esquerra Berga afirma que l'empresa que havia de repartir el butlletí ha sofert «coaccions».
 20:54 Forn respon al ministre de l'Interior que «no és necessari cap reforç» per garantir la seguretat; per Joan Serra Carné. 
 20:41 El TC rep els escrits de renúncia dels membres de la Sindicatura Electoral. L'alt tribunal havia imposat multes d'entre 6.000 i 12.000 euros diaris als membres i als síndics territorials.
 20:40 CRÒNICA Rufián, a Santa Coloma de Gramenet: «El franquisme no va morir el 1975 al llit, sinó que morirà l'1-O en una urna»; per Roger Tugas. 
 20:35 ÚLTIMA HORA El TSJC ordena el tancament de la web dels punts de votació de l'1-O.
 20:22 VÍDEOS «Visca Espanya i la Guàrdia Civil»: l'extremadreta es manifesta davant la seu de l'ANC.
 19:52 Marina Garcés apel·la a «una resposta col·lectiva contundent» davant l'Estat; ho explica Jordi Bes. 
 19:51 Requisen ordinadors a un hacker per replicar la web del referèndum; informa Mercè Molist.
 19:42 VÍDEO La paperera de la història, les clavegueres de l'Estat i l'1-O: així és la campanya pel «sí» del PDECat.
 19:41 Lluís Puig, conseller de Cultura, adverteix que la intervenció del pressupost de la Generalitat atura més de 30 actuacions del Departament de Cultura.
 19:36 Ensenyament respon a Millo que "no s'ha donat ni es donarà" cap instrucció als directors d'instituts a l'entorn de l'1-O. 
 19:28 Els agents de la policia espanyola a Reus reaccionen als crits dels independentistes. Han penjat la «rojigualda» a les finestres de les seves habitacions a l'hotel on s'allotgen. 
Entrades anteriors »
01/01/1970
El conseller Lluís Puig ha titllat l'actuació del govern espanyol de "salvatjada" | Entre les afectacions hi ha la restauració de la Seu Vella de Lleida, les dotacions econòmiques de la ILC i les biblioteques, i la consolidació de jaciments arqueològics
La corredora de curses de muntanya Núria Picas, després de l'entrevista. | Josep M. Montaner
01/01/1970
La corredora de curses de muntanya, sempre compromesa amb la independència, no descarta tornar a competir pel primer lloc a l'Ultra Trail del Mont Blanc