societat

La polèmica per uns blocs de pisos ocupats al centre de Reus confronta veïns i famílies gitanes

Mossos d'Esquadra mantenen oberta una investigació per esclarir si hi ha alguna màfia darrere les ocupacions i la CUP intercedeix acusant Serveis Socials de no fer-hi res

| 10/08/2017 a les 16:09h
Arxivat a: Societat, gitanos, Reus, ocupació, pisos, Horts de Miró
Una conversa entre gitanos i veïns del barri Horts de Miró, al centre de Reus, per uns blocs ocupats | ACN
L'ocupació il·legal de dos blocs de pisos del barri Horts de Miró, una zona cèntrica de Reus, confronta veïns i la quinzena de famílies d'ètnia gitana que han ocupat els habitatges des de fa gairebé dos mesos. Una patrulla de la Guàrdia Urbana està estacionada en una cantonada del carrer de Joan Coromines, pròxima als números 4 i 6, ocupats en la seva majoria.

Els veïns estan preocupats per la situació, mentre que la CUP ha volgut aquest dijous intercedir, en un intent de mediació entre les parts enfrontades. Els cupaires, que carreguen contra Serveis Socials per no intervenir, asseguren que el BBVA, titular dels blocs -en tràmit per adquirir-ne la possessió-, té bona voluntat i estaria predisposada a reubicar les famílies ocupes. Per la seva banda, els Mossos d'Esquadra mantenen oberta una investigació per esclarir si hi ha alguna màfia darrere les ocupacions.

Malgrat la situació tensa, totes les parts coincideixen en el fet que la reubicació pot ser la millor solució. Veïns i gitanos topen sovint pel carrer. Uns retreuen als altres les molèsties que ocasionen, i els altres responen que no fan cap mal a ningú i que no els ha quedat altra opció. Les companyies de llum i aigua els han tallat el subministrament de serveis i el quadre elèctric exterior ha quedat precintat.

Amb ganes d'actuar de mediadors, la CUP ha assegurat que, després d'un contacte amb la gestora de BBVA i comprovar la "bona predisposició" per arribar a una entesa, els ha fet arribar documentació amb la finalitat de reubicar aquesta quinzena de famílies ocupes. El portaveu de la CUP, Edgar Fernández, ha afegit, a més, que és l'entitat bancària amb més estoc de pisos buits a la ciutat.

Fonts del BBVA han confirmat a l'ACN aquesta bona voluntat, però han matisat que la reubicació no depèn de l'entitat, sinó que queda subjecte sempre a l'informe de vulnerabilitat de Serveis Socials. A partir d'aquí, BBVA recorda que ha cedit una bossa de fins a 1.800 pisos a la Generalitat, susceptibles d'aplicar-hi un lloguer social, perquè hi pugui reubicar persones vulnerables.

Per la seva banda, el portaveu cupaire Edgar Fernández, que ha aprofitat per carregar contra l'Ajuntament perquè, en la seva opinió, no s'ha preocupat per la qüestió, ha anunciat trobades "a tres bandes" -famílies, entitats financeres i la CUP, sense incloure Serveis Socials- a partir de la setmana vinent, si bé, segons Fernández, un cop s'hagi encarrilat el tema, la CUP es quedarà en un segon pla.

El president de la Coordinadora Ciutadana d'Entitats en Defensa del Territori, Josep Machado, també creu que l'Ajuntament "se n'ha de fer responsable". Machado, un històric del moviment veïnal a Reus, diu que no recorda una situació com aquesta. "Són 17 habitatges ocupats, això no és normal; ens escridassen, la gent està espantada, hi ha inseguretat, i aquí d'amo no hi pot anar ningú,", ha dit.

L'Ajuntament no farà cap concessió en un cas "d'ocupació il·legal"

En un comunicat, l'Ajuntament de Reus ha assegurat que es mantindrà "ferm" en la seva actuació en un cas que consideren "d'ocupació il·legal" i que no faran cap tipus de concessió. Segons detallen, els serveis socials municipals han atès a representants dels ocupants dels habitatges i han informat que no reuneixen les "condicions legals" perquè se'ls reconegui la "vulnerabilitat sobrevinguda" que preveu la Llei 24/2016, de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica.

El govern reusenc recorda que únicament pot fer informes de vulnerabilitat a les persones empadronades a la ciutat i que compleixin amb els requisits previstos. Segons assegura l'Ajuntament, els ocupants il·legals dels habitatges del carrer de Joan Coromines haurien de sol·licitar l'informe a l'ajuntament del municipi on estan empadronats, que no és Reus.

Per últim, l'Ajuntament ha volgut donar un missatge de tranquil·litat a la ciutadania assegurant que vetlla perquè les persones en situació de vulnerabilitat tinguin cobertes les seves necessitats bàsiques, però adverteix que no permetré que "algú" s'aprofiti de la situació.

Respecte al paper de mediador que ha anunciat la CUP aquest dijous sobre el conflicte, el govern municipal ha acusat la formació de "deslleialtat institucional", ja que "ni n'ha estat informat ni n'ha tingut cap coneixement".

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Salh el Karib, propietari del locutori, traslladat a Madrid | Europa Press
01/01/1970
Mohamed Houli Chemlal va explicar al jutge que esperaven que els explosius s'assequessin per atemptat contra monuments i esglésies de Barcelona
Zona exterior d'un antic restaurant de Riudecanyes on es va trobar documentació i material utilitzat pels terroristes | ACN
01/01/1970
Veïns de la població van alertar als Mossos d'haver vist l'Audi A3 i de "fets sospitosos" a un antic restaurant
La fita, un cop ha estat dipositada al Museu de Reus | Aj. Reus
01/01/1970
A causa del seu "elevat interès històric" ha estat dipositada al magatzem del Museu de Reus

Control antiterrorista dels Mossos d'Esquadra a la carretera de la Rabassada en una imatge d'arxiu | Adrià Costa
01/01/1970
El reglament de l'organisme europeu deixa clar que els estats poden autoritzar "contactes directes" de la policia catalana amb l'agència | El govern espanyol ha passat, en tres dies, d'anunciar que els Mossos tindrien accés directe a les dades a dir que és la Policia Nacional l'única interlocutora
01/01/1970
La Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència indica que suposa una "ingerència" en el dret a l'honor, la intimitat i la pròpia imatge de les víctimes | La Casa Reial respon que tenien l'autorització de les famílies
01/01/1970
PSOE, Podem i el PNB hi donen suport, mentre que C's hi ha votat en contra