West: «Les nacions homogènies tenen menys crims i són més solidàries»

Entrevista a Patrick West, autor de ‘Les misèries del multiculturalisme’

| 09/01/2015 a les 10:00h
Arxivat a: Cultura, llibres
Aquesta notícia es va publicar originalment el 09/01/2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Patrick West és un escriptor freelance londinenc establert al Regne Unit i a Irlanda. Va néixer a Londres el 1974 i es va graduar a la Universitat de Manchester el 1997 amb un màster en Història Cultural. Ha escrit per a The Times, New Statesman, The Spectator, Times Library Supplement, The Irish Times, The Daily Telegraph, Sunday Independent (Irlanda), The Irish Post, Living Marxism i The Catholic Herald. L'any 2005 va publicar The Poverty of Multiculturalism (Civitas), la traducció al català del qual, Les misèries del multiculturalisme, va sortir a la llum aquest 2013, editat per Edicions La Mussara dins la col·lecció «Idees del nostre temps». A més, també és autor dels llibres Conspicuous Compassion (Civitas, 2004), Beating Them at Their Own Game: How the Irish Conquered English Soccer (Liberties Press, 2006) i és l’editor de The Times Questions Answered (Harper Collins, 2004). Patrick West és col·laborador habitual a Spiked-online.com.

ReusDiari.cat ha parlat amb Patrick West per conèixer de primera mà com ha canviat des del 2005, si realment ha estat així, les polítiques sobre immigració al Regne Unit, i de retruc a Europa; també, com veu la situació al nostre país, un cop publicada la traducció de la seva obra al català.
 
— Quina repercussió va tenir la versió anglesa de Les misèries del multiculturalisme al Regne Unit?
— No estic segur de quin efecte ha tingut exactament, però hi ha hagut força reflexió a l’entorn del multiculturalisme, fins i tot per part de l’esquerra. El llibre The British Dream: Successes and Failures of Post-war Immigration (‘El somni britànic: Èxits i fracassos de la immigració de post-guerra’), de David Goodhart, ha irritat molta gent d’esquerres, sobretot els rics que «lloen la diversitat» mentre viuen en casasses al camp. El meu germà, Ed West, també ha publicat enguany The Diversity Delusion (‘L’engany de la diversitat’).
 
— Un cop publicat el llibre el 2005, hi ha hagut algun canvi en les polítiques sobre integració dutes a terme pel govern britànic o pels col·lectius?
— No hi ha hagut cap gran canvi en les polítiques, però el fort resultat en les eleccions locals del Partit per la Independència del Regne Unit (UKIP, The United Kingdom Independence Party) —que pren vots de conservadors de classe mitjana i de votants laboristes de la classe treballadora— pot obligar la coalició en el govern del Partit Conservador i el Partit Liberal Demòcrata a canviar la seva estratègia. El fonamentalisme islàmic és realment un problema; en concret, els musulmans moderats a la Gran Bretanya senten que no estan ben representats.
 
— Com van reaccionar els partits d’esquerra? Van canviar el seu discurs sobre aquesta qüestió?
— No gaire, però el Partit Laborista és conscient que molts dels seus votants de classe treballadora estan molestos per les últimes polítiques sobre immigració dutes a terme pel seu govern, i que molts d’ells estan desertant a l’UKIP.
 
— Des d’un punt de vista britànic, què en pensa, de les polítiques sobre integració de la resta de països europeus? Creu que hi ha algun govern a Europa que endegui bones polítiques en aquesta matèria?
— França ha tingut problemes constantment en aquest àmbit i sembla fins i tot que Suècia també. L’únic país al món, crec jo, que té polítiques sensates sobre immigració és el Japó, el qual en lloc d’importar mà d’obra barata construeix robots. Les nacions homogènies tenen un índex de criminalitat més baix i són més solidàries.
 
— Ha llegit el pròleg de la versió catalana? Com veu Catalunya? Ha trobat alguna semblança entre la situació de Catalunya descrita al llibre i la que s’ha viscut al Regne Unit?
— Sovint es compara Catalunya amb Escòcia, pel fet de formar part d’un estat nació més gran i que vol fer el seu propi camí. Tanmateix, la major part d’escocesos no vol la independència. El Partit Nacionalista Escocès (SNP, Scottish Nationalist Party) és més aviat un partit de protesta per als votants laboristes que senten desafecció. L’SNP també s’està adonant que l’euro ha estat un desastre i que no durarà gaire temps, i molts escocesos creuen que la lliura esterlina és més segura. A mi em sembla que hi ha més catalans que volen la independència, però jo em pregunto si és millor estar governat per Berlín o Brussel·les que per Madrid. Segons el meu parer, seria més aconsellable assolir el màxim de descentralització que no pas la separació de Madrid. Sobre la segona qüestió, Catalunya té un sol problema i és que molts immigrants provenen de Castella i l’Amèrica Llatina i aquests només parlen espanyol, no pas català, tot i que entenc que Lionel Messi és un campió de la llengua catalana. Estic estudiant català des del febrer. Entenc el francès i l’italià, de manera que he entès prou bé bona part del pròleg.
 
— A Les misèries del multiculturalisme descriu un cert desgavell en les polítiques d’integració aplicades al Regne Unit. Segons vostè, quines mesures s’haurien de prendre?
— Hi hauria d’haver controls sobre immigració i l’Administració de l’Estat només hauria d’utilitzar l’anglès, el gal·lès, l’irlandès i l’escocès. En l’esfera privada la gent que parli com vulgui.
 
— En les últimes setmanes el govern britànic ha modificat la seva actitud envers les polítiques sobre immigració? Com ha reaccionat la societat britànica? Els diversos col·lectius han sortit al carrer a protestar o en general la societat britànica no s’ha mogut?
— Això ha estat eclipsat per l’assassinat comès a Londres per fonamentalistes islàmics. Els britànics estan molt indignats.
 
— Hi ha alguna alternativa al multiculturalisme realment efectiva a Occident per a la integració dels immigrants extraeuropeus, principalment els d’altres religions o que tenen una escala de valors diferents?
— La majoria d’immigrants no volen viure separats. Són els liberals blancs carregats de bones intencions els que pensen que ensenyar-los a parlar anglès fluidament és «opressió cultural».
 
— Després de l’allau d’immigrants extraeuropeus fa uns cinquanta anys al Regne Unit, bàsicament provinents de les colònies britàniques, quin gran d’integració han assolit aquests immigrants en la societat britànica?
— Els negres caribenys estan força integrats en els sectors de la classe treballadora i els hindús i els indis sikhs estan bastant integrats en la classe mitjana. En canvi, els provinents de Bangla Desh, el Pakistan i l’Àfrica no ho estan gens.
 
— En un altre ordre de coses, des d’un punt de vista d’algú que viu entre Londres i Dublín, com veu el procés de sobirania engegat per Catalunya?
— El que he comentat més amunt. Pel que fa al Regne Unit, jo, per descomptat, sóc unionista. Fins i tot voldria que Irlanda i la Gran Bretanya estiguessin molt més vinculades (ma mare és irlandesa). Personalment simpatitzo amb el moviment independentista català, però els divorcis són sempre molt conflictius i pot ser desagradable per la qüestió de qui es queda què. Recordeu Iugoslàvia. I hauríeu d’anar molt en compte amb la Unió Europea, perquè primer posaran totes les dificultats a Catalunya i després intentaran controlar-vos!

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Montserrat Vilella, regidora de Benestar de l'Ajuntament de Reus | ACN
01/01/1970
L'Ajuntament obre una nova convocatòria d'ajuts contra la pobresa energètica
Agents de la Guàrdia Urbana de Reus precintant el local musical | @reusgurbana
01/01/1970
S'havien detectat continus incompliments normatius per part dels propietaris, treballadors i clients del local, que havien generat moltes queixes i molèsties veïnals
01/01/1970
Els pispes aprofitaven el descuit de les víctimes en zones comunes dels establiments | Se'ls imputen 11 furts a Sant Esteve Sesrovires, el Prat de Llobregat, Gavà, Barcelona i Cambrils

Àngel Ros al claustre de la Seu Vella de Lleida | Adrià Costa
01/01/1970
L'alcalde de Lleida acusa part de l'oposició de presentar-lo com un "fatxa espanyolista" pels carrers franquistes practicant una política de desgast i carrega contra el PDECat per escalfar el tema lingüístic "mentre buscava els vots de C's o el PP" | Afirma que té projecte per anys i admet que va ser un error dir el 2011 i el 2015 que no es presentaria més com a paer en cap: "Prometo que el 2019 no diré que és l'últim cop"
01/01/1970
ERC se situaria molt a prop de Barcelona en Comú, amb vuit regidors, tres més que els que té ara | El PDECat n'obtindria sis, quatre menys dels que té actualment Xavier Trias
El Col·legi d'Advocats de Barcelona viu una campanya electoral intensa | Europa Press
01/01/1970
Eugènia Gay, filla de l'exdegà i exmembre del Tribunal Constitucional, competeix amb Jordi Pintó pel deganat en una campanya crispada