Plàstic màgic

| 28/03/2015 a les 00:01h
Arxivat a: Agulles de ganxo
Aquesta notícia es va publicar originalment el 28/03/2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Làmines de plàstic màgic APLI Foto: Margarida Paredes

El plàstic màgic o shrink plastic és un material per fer manualitats prou conegut a Estats Units des dels anys 70 i  que fa relativament poc temps ha arribat a casa nostra. El podem comprar fàcilment en papereries, a la secció de papers especials per a impressores. 

Es tracta d'unes làmines de plàstic flexible que un cop cuites al forn s'encongeixen i endureixen considerablement. Tot i que les que he trobat estan indicades per fer servir amb la impressora, s'hi pot dibuixar i pintar a mà sense cap problema.

També podem aconseguir plàstic màgic sense haver de comprar-lo expressament, i és que existeix una versió casolana del material. Simplement haureu de fixar-vos en tots els plàstics que trobeu per casa i en la seva etiqueta, aquella de les tres fletxes, si en trobeu alguna amb el número 6 ja no caldrà que aneu a comprar les laminetes! (que per cert, quatre fulls valen uns 10 euros).

 

El poliestirè és un tipus de plàstic resistent a la calor, normalment present en envasos d'un sol ús Foto: azulambientalistas.com


Vaig trobar unes safates que tenien el número 6 (i una lletra al costat), i vaig voler provar amb els dos tipus de suport. Podeu pintar el plàstic amb gairebé qualsevol material: retoladors, llapis de fusta, pintura... el color s'adhereix millor si ho feu per la cara més rugosa de la làmina. Com que volia fer una cosa simple i no volia complicacions, em vaig decantar per un retolador negre permanent i dibuixos molt senzills, però es pot fer tot el que vulgueu, només cal idees i traça!
 

Aquí veieu els dos tipus de plàstic: el translúcid és el de la marca Apli, i el blanc és el de la safata Foto: Margarida Paredes


Un cop pintades i retallades les figures, es col·loquen sobre paper d'alumini i es couen al forn durant uns 3-4 minuts a una temperatura de 130 graus.
 

Peces preparades per entrar al forn Foto: Margarida Paredes


En aquest temps el plàstic s'infla i  s'ondula, sembla que s'hagi de fer malbé, però  de sobte es torna a posar pla i és llavors quan cal treure'l del forn. Les peces s'encongeixen i adquireixen un gruix considerable que fa que s'endureixin. Si surten una mica corbades, podeu aplanar-les en calent amb compte de no cremar-vos (fent servir, per exemple,  un got de vidre com a corró)
 

Aquí veieu el resultat, les peces que originalment tenien un diàmetre d'uns 5 centímetres s'encongeixen fins als 2 centímetres aproximadament Foto: Margarida Paredes


Aquí veieu el resultat, les peces que originalment tenien un diàmetre d'uns 5 centímetres i un cop cuites s'encongeixen fins als 2 centímetres aproximadament. 

Les peces blanques, més grans i deformades són les que vaig fer amb el plàstic de les safates, i evidentment no és el resultat que esperava (suposo que la lletra qui hi posava al costat del número 6 de l'etiqueta no era a l'atzar...), però no em rendiré i seguiré buscant el plàstic màgic low cost, que sé que existeix! Les peces més petites estan fetes amb el plàstic màgic comprat i aquestes sí que queden perfectes. Es van encongir sense deformar, el gruix i la duresa van augmentar considerablement. El color translúcid del plàstic també va variar fent-se més opac. El forat per passar el fil el vaig fer després de coure, i va ser un error, se'm van trencar vàries peces, el millor és foradar amb una troquel-ladora abans d'entrar al forn (el forat ha de ser gran, ja que al forn també s'encongirà)
 

Un cop freda vaig resseguir la vora amb un retolador negre  Foto: Margarida Paredes


De moment he transformat la majoria de peces en complements, però seguiré investigant i pensant usos per aquest material tan curiós.
 

El resultat Foto: Margarida Paredes


I és que les possibilitats són infinites: clauers, braçalets, anells (aprofitant la plasticitat del material quan encara es calent), posagots, etiquetes per embolicar regals, punts de llibre, carnets per jugar, mòbils, agulles de pit.... i no només dibuixant, imprimint imatges o fotografies el resultat també pot ser interessant. 

Si voleu inspirar-vos he creat una carpeta a Pinterest: Plàstic màgic amb tot d'idees que he anat trobant. Estaré encantada de veure i compartir les vostres creacions a Lectors de l'Agulles de ganxo, podeu enviar-me les fotos a margaridaparedesolle@gmail.com.

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Una foguera de Sant Joan | Adrià Costa
Àlvar Llobet
01/01/1970
La festivitat va néixer per celebrar el solstici d'estiu i purificar persones i camps, però el cristianisme va acabar fent-se-la seva tot relligant el nom del sant amb el de Jesús | L'intent del clergat d'abolir les fogueres va topar amb l'arrelament de la tradició, que s'ha conservat i que també se celebra en altres països europeus
Un camió perd la caixa frigorífica a Reus | Jonathan Oca
Jonathan Oca
01/01/1970
Fins al lloc s'hi ha desplaçat un camió ploma per retirar la caixa que ha acabat en un lateral de la plaça | L'incident ha passat cap a les 19 h a la capital del Baix Camp
01/01/1970
Ha estat evacuada en helicòpter des de la platja de l'Horta de Santa Maria a l'hospital Joan XXIII

Puigdemont i Junqueras amb Domènech i Alamany | ACN
01/01/1970
Rajoy creu que la situació política a Catalunya derivarà cap a unes eleccions que forçarà els republicans a pactar amb el partit que lidera Domènech | Dona per fet que el sobiranisme no tindrà prou capacitat de mobilització per fer possible el referèndum
La foguera del barri del Serrallo, a Tarragona, ja ha il·luminat el port de la capital tarragonina | ACN
01/01/1970
A Barcelona la celebració es concentra arran del mar, amb més de 52.000 persones | A Girona, Lleida i Tarragona les fogueres competeixen amb altres propostes singulars
Incendi als Hostalets de Pierola | @bomberscat
01/01/1970
El foc s'ha originat al costat de la carretera B-231, a l'altura dels Hostalets de Pierola, a l'Anoia