parc natural

Empitjora l'estat de conservació de les espècies aquàtiques del Parc Natural

El Pla de Seguiment de la Biodiversitat destaca l'estat de conservació favorable del trencalòs, la perdiu blanca i l'ós bru i desfavorable del gall fer o l'almesquera

| 19/04/2017 a les 11:51h
Arxivat a: Societat, ós bru, fauna, Parc Natural de l'Alt Pirineu, biodiversitat, medi ambient, almesquera, trencalòs, perdiu blanca, gall fer
Primer pla d'una almesquera | ACN
El Pla de Seguiment de la Biodiversitat del Parc Natural de l'Alt Pirineu 2005-2015 destaca que l'estat de conservació del 83% dels elements propis dels medis aquàtics avaluats és desfavorable. Tampoc ho és el d'algunes espècies de fauna emblemàtiques del Parc Natural, com el gall fer. Per al 100% de les espècies d'ungulats avaluats no s'han assolit els objectius de gestió proposats.

Pel que fa als èxits que destaca l'estudi, el 57% de les espècies de flora avaluades presenten un estat de conservació favorable, així com algunes de les espècies de fauna com ara el trencalòs, la perdiu blanca i l'ós bru. L'estudi també destaca, per la seva importància dins la comunitat, els boscos de ribera i l'almesquera. 

El Pla de Seguiment de la Biodiversitat del Parc planteja un seguit d'accions de millora. Entre les més destacades hi ha la millora de la cartografia de detall de la distribució de la sargantana pallaresa dins el Parc. Una altra acció de millora que destaca és la inclusió dels diversos elements d'interès dels espais Xarxa Natura 2000 Alt Pallars i la Torrassa que encara no estan inclosos i revisar la presència o la periodicitat de seguiment d'alguns elements.

El Pla de Seguiment de la Biodiversitat és una eina que utilitza el seguiment de diversos paràmetres biològics d'alguns hàbitats i espècies presents al Parc Natural de l'Alt Pirineu per, bàsicament, avaluar la gestió i l'estat de conservació o grau d'assoliment dels objectius de gestió dels elements de la biodiversitat prioritaris presents.

Els objectius del pla són avaluar la gestió que es duu a terme a l'espai i detectar problemes de conservació en algun dels elements presents a l'espai.
 

COMENTARIS

Agraïment
àlex verdaguer, 20/04/2017 a les 17:15
+2
-0
Segons l'opinió mantinguda fa anys amb lo difunt amic i màxim exponent mundial en Ecología (terrestre i marina) i Limnología Ramón Margalef, falta poc per a una altra extinció d'espècies, tal i com ha passat moltes vegades al llarg de l'Història geològica del Planeta. Els cànvis climàtics (també relacionats amb les pujades ò baixades eustàtiques) posen en alt perill tot el sistema tròfic oceànic, ja que la fusió del gel continental (aigua dolça) fa variar el comptingut en oxígen, salinitat, etc. i comporta la no adaptació de moltes espècies marines i, per tant, d'altres terrestres que depenen del mar.
Quelcom molt més important és l'efecte de les variacións dels corrents maríns. Tal fet incideix directament a terra i a mar, obtenint cànvis meteorol.lògics a nivell planetàri : és el què ara comencem a constatar arreu del Món! Només les espècies menys evolucionades (menys especialitzades) viuràn i això no ho podem aturar de cap manéra. Lo bò que'n treurà el Planeta son les mutacións d'algúnes o de moltes espècies poc especialitzades o molt acostumades a mutar, que seguiràn presents. Ací, l'home, per a molt sapiens sapiens que siguèm, també s'extingirà per ser massa especialitzat!
Mercès als canvis climàtics s'ha produït l'evolució de les espècies ja postulada pel gran Darwin i, quí sap si l'home podrà evolucionar? El temps és curt, som com a espècie, el pitjor paràssit del Planeta i, per si fós poc, intentem posar remei al que no en té! Al cas del Nostre estimat Pirineu, qualsevol ingerència en la piràmide tròfica, estabil.litzada durant força anys, té ara dificultats enormes (per a no dir que ja no en té) per sobrevíure ò per fer "marxa enréra". Tot assò no vol dir que'ns calgui deixar-ho córrer, sinó ajudar a tindre una vida digna als seus actuals pobladors (siguin les truites de riu, lo rat bufòt ò almescléra, lo gall fer ,el trènca, l'óssa, l'isard....i també els humans que encara hi estem vivint)
Estic ara fent tasques de camp i no púc donar ací i ara xifres, però m'agradarí molt que miresiu com va afectar l'erupció del Krakcatóa ò Crakcatóa (ara no recordo ben bé la grafía) a finals del ségle VI a tot el Planeta i, permeteu-me per favor només una pregunta als qui ho mireu: És capaç l'home i ses activitats amb efectes contaminants, superar l'activitat volcànica total del Planeta o tal vegada tornem a trepussar amb interesos econòmics de multinacionals? Prefereixo mirar el plàstic... ! Gracies per llegir-ho i SEMPRE APOSTAR PER LA VIDA, la mort també és part de la Vida, ajudem als qui encara sont presents!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Senderistes a la capçalera de la Vall Fosca, dins els límits d'Aigüestortes | Vall Fosca
01/01/1970
El Consell Comarcal es planteja convertir aquesta zona, on es troba el telefèric de Sallente, en un dels principals atractius turístics de la comarca | El director general de Turisme, Octavi Bono, visita la comarca
Durant el cap de setmana es jugaran quatre partits | Ajuntament de Sort
01/01/1970
Les jugadores de Terrassa, l'Hospitalet, Barcelona i Girona es disputaran el campionat
Els reis Felip i Leticia, amb tots els becats, van presidir l'entrega de les beques | La Caixa
01/01/1970
Jordi Feliu, de Figuerola d'Orcau, ha estat un dels 120 seleccionats a tot l'estat espanyol
Imatge general d'Esterri d'Àneu | Jordi Ubach
01/01/1970
Cinc mesos després de rebre el diagnòstic, encara no ha trobat cap donant compatible