17 d'agost de 1999
Recurs de reposició presentat per Depana enfront els acords
del Consorci Turístic del 20-VII-99 d'aprovació definitiva
de la Via Ferrata i d'estimació parcial de les al.legacions presentades
el mes de gener
SENYOR,
La Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA), inscrita al
Registre d'Associacions de Barcelona amb el núm. 2.327 i amb domicili
al carrer Sant Salvador núm. 97, baixos, 08024 de Barcelona, representada
per la seva presidenta M. Purificació Canals i Ventín, EXPOSA:
Que en data 26 de juliol de 1999, se´ns va notificar l'acord de
la Junta General del Consorci Vall de Sau-Collsacabra de data 21 de juliol
d'aquest mateix any, pel qual s'aprova definitivament el projecte de l'obra
"Ruta d'Escalada a Tavertet- Via Ferrata".
Que atesa la condició d'interessada d'aquesta associació
al procediment administratiu de referència, per considerar que l'acord
près pel Consorci no s'ajusta a Dret, mitjançant el present
escrit s'interposa RECURS DE REPOSICIÓ contra l'acord d'aprovació
definitiva del projecte de l'obra "Ruta d'Escalada a Tavertet- Via
Ferrata", de data 21 de juliol de 1999, d'acord amb el següents
FONAMENTS
PRIMER: Necessitat d'avaluació d'impacte ambiental
Al seu acord de data 21 de juliol, el Consorci considera que no és
necessari el tràmit d'avaluació d'impacte ambiental donat
que les vies d'escalada no estan contemplades a l'art. 17 ni a l'annex II
del PEIN. D'igual manera, el fet de que el Decret 114/1988 i el Reial Decret
Legislatiu 1302/86, de 28 de juliol, d'avaluació d'impacte ambiental,
demanin que es produeixi un impacte notable sobre els valors naturals, interpreta
el Consorci que eximeix de l'obligació de tramitar l'avaluació
d'impacte perquè, al seu judici, aquesta obra no provoca un impacte
d'aquestes característiques.
Pel que fa al Decret 114/1988, estableix l'obligatorietat de realitzar
una avaluació d'impacte per a totes aquelles "obres i instal.lacions
que puguin perjudicar notòriament els valors preservats en els espais
naturals protegits d'acord amb el que preveu l'article 3 de la Llei 12/85",
és a dir, els espais compresos dins del Pla d'Espais d'Interès
Natural. El Consorci ha entès que, com a les normes PEIN específiques
per a Collsacabra, només es menciona com a fauna protegida exactament
un aràcnid, un insecte, dos coleòpters i dos mol.luscs, la
resta d'espècies, malgrat estiguin estrictament protegides per altres
normatives, no entren dins la protecció del Pla d'Espais d'Interès
Natural. Segons aquesta postura, donat que amb les obres no es perjudiquen
de manera notòria les espècies citades al PEIN, no és
preceptiva l'avaluació d'impacte ambiental.
D'altra banda, i pel que fa a l'avifauna protegida, al.lega el Consorci
que no s'assenyala la infracció de cap norma. Sembla que, un cop
més, és necessari recordar que moltes d'aquestes espècies
estan protegides per la normativa estatal, autonòmica i internacional
encara que, sembla, no ho estiguin per la voluntat del Consorci. Concretament,
s'ha de citar entre les espècies que poden trobar-se, l'aufrany (Neophron
percropterus), protegit per la Directiva 79/409/CEE al seu Anex I, protegit
per la normativa estatal i inclòs al Catàleg Nacional d'Espècies
Amenaçades amb la categoria "d,especial interés",
protegit per la normativa catalana, concretament per la Llei 3/1988 de Protecció
dels Animals, amb la categoría B; l'àguila daurada (Aquila
Crhysaetos) inclosa a l'Annex I de la Directiva 79/409/CEE, al Catàleg
Nacional d'Espècies Amenaçades amb la categoría "de
interés especial" i a l'Annex de la Llei 3/1988 amb la categoría
B, i així un llarga llista que inclou espècies com el falcó
pelegrí (Falco peregrinus), el xoriguer (Falco tinnunciulus), la
xixella (Columba oenas), el duc (Bubo bubo), la merla blava (Monticola solitarius),
el corb (Corvus Corax). Espècies nidificants com el ballester (Apus
melba), el falciot (Apus apus) el roquerol (Ptyonoprogne rupestris), l'oreneta
cuablava (Delichon urbica), la cotxa fumada (Phoenicurus ochruros), el pardal
roquer (Petronia petronia), totes elles protegides, totes incloses al Catàleg
Nacional d'Espècies Amenaçades i a la Llei 3/1988, i moltes
d'elles estrictament protegides pel Conveni de Berna. Tirant endavant la
via ferrata, l'únic que les deixarà sense protecció
serà el Consorci per a la Promoció Turística Vall de
Sau-Collsacabra.
No es pot entendre, com es fa a l'acord, que el fet que el Pla d'Espais
d'Interés Natural mencioni únicament determinades espècies
de moluscs, etc., signifiqui que extén únicament a ells la
seva protecció. S'està utilitzant una interpretació
de les normes totalment desvinculada de la seva finalitat -que, en aquest
cas, és la protecció d'un espai per tal de preservar els valors
ecològics que en ell s'inclouen-, i aquesta és una interpretació
negada pel propi Codi Civil al seu art. 3.1, segons el qual "Las normas
se interpretarán según el sentido propio de sus palabras,
en relación con el contexto, los antecedentes históricos y
legislativos, y la realidad social del tiempo en que han de ser aplicadas,
atendiendo fundamentalmente al espíritu y finalidad de aquéllas".
D'acord amb això, és principi acceptat al nostre Dret que
no es pot interpretar una norma de manera que se la deixi sense contingut,
sinó que la interpretació ha de ser una interpretació
lògica, coherent amb la ratio legis de la norma, és a dir,
amb la raó de ser de la llei, la seva finalitat. Evidentment, l'exigència
d'una avaluació d'impacte ambiental per aquelles obres i projectes
que puguin suposar un perill per l'equilibri ecològic d'un espai
protegit no es pot limitar d'una manera tan dràstica a la lletra
de la llei quan amb això s'està anant en contra d'allò
que la mateixa norma pretén. Si el legislador hagués volgut
que només s'atorgués la protecció a les espècies
que relaciona als llistats dels espais concrets, hagués utilitzat
una altra fórmula que especifiqués que només aquelles
espècies relacionades gaudirian de la protecció de la norma
i seria, doncs, només per elles preceptiva l'avaluació d'impacte
ambiental. Però el Decret ve referit textualment "als valors
naturals preservats en els espais naturals", i no als valors naturals
preservats per les normes reguladores dels espais naturals. Que al PEIN
no es recullin específicament les espècies d'aus que habiten
en aquest espai no significa que amb això se les desprotegeixi: significa
únicamente que no són una particularitat d'aquest espai. Peró
això no resta cap valor a la seva aportació a la protecció
de l'espai, al contrari, és un valor afegit que augmenta la seva
importància.
Malgrat tot això, el Consorci considera, a la seva resolució,
que tota aquesta riquesa, per no estar literalment recollida a l'apartat
del PEIN referit a Collsacabra, no és mereixedora de cap estudi d'impacte
ambiental. Doncs bé, era necessària, legalment, la realització
de l'avaluació perque aquesta via, -no val parlar de projecte quan
ja fa temps que és una realitat- sí que perjudica notòriament
els valors naturals preservats. Si aquestes espècies es troben protegides
és precisament perquè no són espècies abundants;
amb aquest premisa resulta fàcil d'entendre que els llocs de nidificació
són d'extrema importància per a la seva supervivència,
i és per aquest motiu pel qual espais on es poden trobar parelles
reproductores han d'ésser preservats de tota ingerència externa
que pugui foragitar-los. Mantenir tancada la ruta d'escalada durant alguns
mesos a l'any no és una mesura suficient.
A més, sí que es pot assenyalar normativa concreta infringida.
La pròpia Constitució a l'article 45.2, estableix el deure
de les Administracions Públiques de garantir la utilització
racional de tots els recursos naturals, amb la finalitat de protegir i millorar
la qualitat de vida i defensar i restaurar el medi ambient. De la mateixa
manera, la Llei 4/89, de 27 de març, de Conservació dels Espais
Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres, estableix l'obligació
de les Administracions Públiques de vetllar pel mateniment i conservació
dels recursos naturals existents a tot el territori nacional, amb independència
de la seva titularitat o règim jurídic, atenent al seu ordenat
aprofitament i a la restauració dels seus recursos renovables. No
és això en cap cas el que està fent el Consorci. De
fet, s'estan subordinant els valors naturals als interessos econòmics,
enlloc de buscar alternatives compatibles amb la preservació del
medi que puguin suposar també un increment de l'activitat turística.
Pel que fa específicament a l'avaluació d'impacte ambiental,
resulta més que evident que aquest supòsit sí que es
troba inclós tant a l'annex del Decret 114/88, donat que perjudica,
ja no notòriament sinó de manera força greu, els valors
preservats en els espais protegits. Aquest perjudici va ser posat de manifest
al seu dia, i com més endavant ja es dirà, pel professor Real
en un informe elaborat per encàrrec de l'Àrea d,Esports i
Turisme de la Diputació de Barcelona, organisme integrant del Consorci.
Informe que ha estat després completament ignorant malgrat haver
adquirit el compromís de prendre una decisió coherent amb
el seu resultat.
Per últim, val a dir que, encara que no s'hagi considerat que
la presència d'espècies d'aus protegides feia necessària
l'avaluació d'impacte, i que només s'hagués tingut
l'obligació de fer-la en cas d'afectar les espècies d'invertebrats
mencionats al PEIN, aquesta entitat no té constància que s'hagi
realitzat per part del Consorci cap acció encaminada a verificar
que aquestes espècies no quedaven afectades per la via ferrata. Amb
la qual cosa, no es comprén bé per quin motiu el Consorci,
coherent amb la seva postura que aquestes aus no queden emparades pel PEIN,
nega d'entrada l'avaluació d'impacte sense haver comprovat la possible
presència de les espècies que es troben incloses a l'apartat
del Pla d'Espais d'Interès Natural referent a Collsacabra.
SEGON: Començament de les obres abans de la finalització
del procediment administratiu
L'aprovació del projecte es de data 21 de juliol, peró,
segons la informació de la qual disposa aquesta entitat, i malgrat
el Consorci continua parlant de "projecte", la ruta d'escalada
dista molt de ser un projecte, donat que les obres estaven ja executades
a començaments d'any, Legalment, aquestes no podien haver-se iniciat
fins que s'acabés tots els tràmits administratius. Això
vol dir una cosa tan simple com respectar el procediment administratiu establert
per la Llei i no fer les obres, i a més, un procediment administratiu,
més o menys paral.lel, per tal de poder-les justificar encara que
sigui amb mig any d'endarreriment.
Com sembla que és necessari citar exactament i amb tota precisió
les normes i els articles infringits, val a dir que la obligatorietat que
els actes administratius segueixin un procediment reglat que cobreixi les
garanties dels administrats i que impedeixi l'arbitrarietat de l'Administració
ve establert per la pròpia Constitució al seu article 105.c)
segons el qual la Llei regularà el procediment administratiu a travès
del qual han de produir-se els actes administratius, garantint, quan procedeixi,
l'audiència de l'interessat. És a dir, que primer s'ha d'obrir
un procediment administratiu, desprès s'arriba a l,acte administratiu
com a culminació d'aquell procediment i finalment -i això
significa després de tot el procediment i no abans- es pot executar
l'obra. La manca de tot això implica la nul.litat de ple dret de
l'acte administratiu, peró també implica la nul.litat el fet
que el procediment es converteixi en un procediment aparent i així
ho ha entès la jurisprudència i la doctrina. L'article 62.1.e)
de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les
Administracions Públiques i Procediment Administratiu Comú
ha estat reiteradament interpretat per doctrina i jurisprudència
de manera que no únicament implica la nul.litat el fet que s'hagi
obviat el procediment, sinó que també comporta aquesta sanció
el fet que el procediment sigui només una aparença. Com diu
García de Enterría referint-se a aquest article: "La
expresión legal hay que referirla, pues, a la omisión de los
trámites esenciales integrantes de un procedimeinto determinado,
sin los cuales ese concreto procedimiento es inidentificable (Sentencias
de (....) 13 de marzo de 1971- a la omisión del procedimiento "debe
equipararse un aparente cumplimiento" que merezca igual calificación
que la omisión-)" (García de Enterría, Curso de
Derecho Administrativo, vol I, pág. 618)
Evidentment, la intenció del Consorci era simplement justificar
una obra que ja s´havia dut a terme, i no arribar a un acord segons
els tràmits legalment establerts, més clar: donar la aparença
que s'havia ajustat l'obra a una autorització que complia amb tots
el requisits procedimentals quan no ha estat així. Únicament
d'aquesta manera s'entén que s'hagi permès la instal.lació
de la via mentre es tramitava l'autorització sense que en cap moment
s'hagi obligat al promotor a enretirar totes les instal.lacions encara no
autoritzades.
TERCER: L'informe del DARP no constitueix cap permís de funcionament
L'Acord del Consorci s'empara bàsicament a l'informe emès
pel DARP en data 7 de juny de 1999. Justifica, doncs, la seva resolució
aprovatòria pel suposat recolzament del Departament. S'ha de dir
que aquest informe no constitueix en cap cas un permís de funcionament,
ni significa que el Departament d'Agricultura doni el vist-i-plau a la via
d'escalada, sinó únicament que, cas de dur-se a terme aquesta
obra, hauria d,ajustar-se a les previsions que es fan a l'informe. Previsions
que, de fet, limiten totalment les possibilitats d'utilització de
la via i que deixen el projecte totalment mancat de sentit. Amb les retallades
que s'han fet al "projecte", continuar insistint en la seva autorització
ja no pot tenir com a excusa la promoció turística basada
en els esports d'aventura. La via queda mutilada del tot amb les restriccions
que s'han d'aplicar, però, no obstant això, quan ja no pot
servir a la finalitat per la qual estava projectada, sí que pot encara
fer molt mal a les espècies que hi crien.
QUART: S'ha ignorat l'informe encarregat per l`Àrea d`Esports
i Turisme de la Diputació de Barcelona.
L'Àrea d,Esports i Turisme de la Diputació de Barcelona
va encarregar un informe sobre la valoració de l'impacte de la via
ferrata sobre la fauna vertebrada. Aquest informe va ser elaborat pel professor
Joan Real del Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona,
i el diputat-president de l'Àrea s'havia compromès a respectar
les conclusions de l'informe. En aquest informe es diu textualment: "Moltes
de les espècies de fauna salvatge que viuen a les cingleres són
molt temeroses de l'home, és a dir, tan sols veure o sentir el trepig
humà fugen inmediatament (...) Per tant, la realització de
les activitats de lleure al medi rupícola implica frequentment la
pèrdua i deserció del lloc per part de la fauna que hi habita.
A Catalunya es coneixen força casos i àrees on l'obertura
de vies d'escalada i "vies ferrates" ha implicat la desaparició
d'espècies amenaçades, com falcons, àligues perdigueres,
voltors, etc.".
Valorant específicament l'obra de Tavertet, l'informe declara:
"Coneixent el que ha passat i segueix succeïnt a les vies ferrates
obertes als Parcs Naturals de Montserrat i St. Llorenç de Munt, on
falcons i àligues perdigueres han fracassat reiteradament en la cria,
han abandonat els nius o fins i tot han arribat a desaparèixer, les
conseqüències que poden esdevenir als cingles de Tavertet poden
ser importants i negatives, especialment per a espècies molt fràgils
com l'aufrany, l'àliga daurada, el falcó o el duc entre d'altres.
Per això, creiem que l'obertura de la via ferrata durant qualsevol
època de l'any als cingles de Tavertet, és incompatible amb
la conservació de les espècies esmentades que hi habiten".
Doncs bé: aquest informe no ha estat tingut en compte pel Consorci
a l'hora de prendre l'Acord malgrat el compromís adquirit al seu
dia pel seu president. Com a expert, el professor Real va denunciar amb
tota claredat la incompatibilitat de la construcció de la via ferrata
amb el manteniment de les espècies protegides que es troben als Cingles
de Tavertet, però aquesta denúncia no s'ha près en
consideració en cap moment, sinó que s'ha obviat qualsevol
menció a l'informe.
Sembla del tot absurd demanar un dictamen a un expert i comprometre's
a respectar les seves valoracions per, desprès, fer exactament el
contrari d'allò que es dedueix de l'informe. L'única explicació
lògica a una conducta com aquesta és, com ja s'ha dit, que
tots els tràmits seguits per tal d'arribar a aquesta autorització
no han estat més que una simple aparença.
CINQUÈ: L'ús de la via ja ha causat danys a l'avifauna
protegida
Des que la via ferrata es va executar, a començaments d'any, el
seu ús totalment il.legal i incontrolat durant l'època de
cria d'aquest any ja ha causat un fort impacte sobre les espècies
nidificants. Aquesta és la temporada més crítica per
a totes les espècies. Tractant-se d'espècies extremadament
sensibles com són les que habiten als Cingles de Tavertet, es converteix
en un moment delicadíssim.
Des del mes de gener fins a la data de la resolució del Consorci,
aquesta via ha estat en funcionament malgrat no disposar de les autoritzacions
necessàries. Això vol dir que també durant els mesos
de cria, els contemplats a l'informe del DARP com mesos d'obligat tancament
de la via, ha estat oberta al públic i en funcionament. La presència
humana durant uns períodes tan crítics per aquestes espècies
els ha suposat uns impacte molt fort que ja ha estat denuciat pels experts.
Per tot el que s'ha exposat, es SOL.LICITA:
Que s'admeti aquest escrit i es tingui per interposat en temps i forma
recurs de reposició contra l'Acord del Consorci Vall de Sau-Collsacabra
de data 21 de juliol de 1999, pel qual s'aprova defiinitivament el projecte
de l'obra "Ruta d'Escalada a Tavertet-Via Ferrata"..
Que d'acord amb el que s'ha exposat, es dicti al seu dia resolució
per la qual es declari la nul.litat del referit acord, d'acord amb el que
estableix l'article 62. e) de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de Règim
Jurídic de les Administracions Públiques i Procediment Administratiu
Comú.
Que s'imposi la corresponent sanció a l'empresa responsable o,
en el seu defecte al funcionari que en resulti responsable per haver silenciat
l'execució de les obres, així com el desmantellament de la
via, per haver començat les obres abans d'obtenir la pertinent autorització.
De la mateixa manera es sol.licita que s'imposi a l,empresa responsable
de la construcció de la via ferrata la deguda indemnització
per danys i perjudicis causats a fauna protegida, d'acord amb el que estableix
l'article 37.2 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació
dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres.
Barcelona, 17 d'agost de 1999
SR. PRESIDENT DEL CONSORCI PER A LA PROMOCIÓ TURÍSTICA
DE LA VALL DE SAU-COLLSACABRA |
