 |
|
|
| Document n.4 - Al.legacions de l'EIO local i comarcal al projecte | ||
Núria Coma i Parés regidora del grup Entesa dels Independents d'Osona (EIO) a l'Ajuntament de Vilanova de Sau, amb DNI 78022173, amb domicili al carrer Guilleries, s/n, d'aquest municipi, i Jordi Fàbrega i Colomer, membre del Consell Comarcal d'Osona, adscrit a la seva Comissió de Medi Ambient, i representant del grup comarcal de l'Entesa dels Independents d'Osona (EIO), amb domicili al carrer del Ges, número 23, de Sant Pere de Torelló, EXPOSEN Atès que en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 2.795, del 29 de desembre de 1998, es va publicar l'anunci del Consorci per a la Promoció Turística de la vall de Sau-Collsacabra del projecte d'obres de la "Ruta d'escalada a Tavertet-Via Ferrata" Atès que la defensa de la preservació dels espais naturals de les Guilleries i el Collsacabra, com a integrants del catàleg del Pla d'Espais d'Interès Naturals (PEIN en endavant) i de les espècies de fauna i flora protegides són una prioritat d'actuació d'aquesta entitat, i vista que aquest projecte de via ferrata afecta de ple les cingleres de Tavertet, l'ecosistema més emblemàtic, fràgil i fins ara millor conservat del conjunt d'espais Collsacabra-Guilleries, Atès que aquest espai natural està actualment en tràmit d'esdevenir un parc natural de facto a partir de la formació del Consorci de l'Espai Natural Guilleries-Savassona. Atès que en el projecte de 'via ferrata' no consta cap valoració de l'impacte ambiental que aquesta obra causarà sobre l'ecosistema de la cinglera, en especial sobre la fauna que hi nidifica, ni té en compte les figures legals de protecció que regeixen la protecció de les espècies protegides ni les perspectives de preservació d'aquest sector, Atès que aquesta obra està gairebé executada en la seva totalitat, malgrat no existir cap autorització i, a sobre, estar ara a informació pública, Atès que ni la Direcció General de Medi Natural del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, ni la Direcció General de Patrimoni Natural del Departament de Medi Ambient, ni tampoc l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona han emès cap informe al respecte, Atès que hi ha alternatives per desenvolupar activitats turístiques veritablement sostenibles en els espais esmentats, que no passen per la vulneració d'ecosistemes fins ara perfectament conservats ni per posar en perill el manteniment de les poblacions d'espècies protegides, es considera convenient formular les següents AL.LEGACIONS Primera. Vulneració de l'article 4 dels Estatuts del Consorci La via ferrata proposada i malauradament construïda afecta negativament un espai del PEIN "Collsacabra", que inclou els cingles de Tavertet. Pel fet de tractar-se d'un recorregut de cinc quilòmetres resseguint el bell mig dels cingles, des del sot de Balà a sota l'Avenc de Tavertet, les pertorbacions mediambientals que causa són importants i en algun cas inadmissibles. En concret, doncs, es produeix una vulneració dels estatuts del Consorci per a la Promoció Turística, que en el seu article 4, apartat 5, estableix que entre els objectius de l'entitat hi ha els de "fomentar i ajudar la implantació de noves instal.lacions i empreses turístiques, hoteleres, d'esport i aventura, de lleure, etc. vetllant alhora perquè no malmetin el medi". Segona. Vulneració de la Disposició Addicional, apartat 6, dels Estatuts. El projecte de l'obra ha aparegut a informació pública quan aquesta ja estava pràcticament executada. Es produeix, per tant, una vulneració de l'apartat 6 de la Disposició Addicional dels estatuts del Consorci per a la Promoció Turística Vall de Sau-Collsacabra, que estableix que "en tot el que no prevegin o regulin aquests Estatuts, el Consorci es regirà per la legislació aplicable als ens locals". Tercera. Inconcreció del projecte a informació pública. En la documentació posada a informació pública, no consta el traçat detallat de la via sobre la cartografia 1:5000 (almenys no hi constava quan va ser consultada, el passat 7 de gener). Tampoc no hi apareix cap planol o esquema visual que informi gràficament sobre els sistemes d'anclatge i instal.lació concreta de tots els punts d'intervenció artificial assenyalats sense ubicació ben específica sobre el mapa al llarg de la via. El "projecte" es redueix, en realitat, a un intent d'avantprojecte i a un inventari del material a utilitzar (o ja utilitzat, perquè aquest va sortir a informació pública quan l'obra ja era feta, i quan ja havia començat una campanya de denúncia de la "futura" via, amb una relació de causa-efecte ben presumible). Quarta. Publicitació de la Via Ferrata, abans de la informació pública. En el document "Mapa excursionista i turístic Vall de Sau - Collsacabra" (D. L. 33.362-98, ISBN 84-8090-068-7), editat conjuntament per Editorial Alpina i el Consorci per a la Promoció Turística Vall de Sau-Collsacabra", editat durant el primer semestre de 1998, ja hi apareix marcada sobre el mapa i inscrita a la llegenda la via ferrata. La publicitació d'aquesta instal.lació turística abans de la seva aparició a informació pública (sense que el mapa publicat indiqui que es tractaria d'un projecte futur) expressa ja una intenció de menysteniment i superació del fet de la informació pública i de l'aprovació de l'obra per part de tots els organismes públics implicats (Consorci, Ajuntament de Tavertet, Generalitat, etc.), obviant l'existència d'uns drets de participació ciutadana, d'una banda, i de compliment d'uns tràmits institucionals que, en un Estat de Dret, tenen la funció de garantir el respecte a la legalitat, lluny de la pràctica antidemocràtica del "fet consumat". Cinquena. Impactes de la construcció de la via ferrata. La via ferrata proposada i malauradament construïda afecta negativament un espai del PEIN "Collsacabra", que inclou els cingles de Tavertet. Pel fet de tractar-se d'un recorregut de cinc quilòmetres resseguint el bell mig dels cingles, des del sot de Balà a sota l'Avenc de Tavertet, les pertorbacions que causa són importants i en algun cas inadmisibles. Així cal esmentar: a) Impacte paisatgístic sobre cinc quilòmetres de cinglera pels cables, cordes, escales i altra obra construïda. L'obra trenca amb l'estat actual quasi invulnerable dels cingles i serà perceptible des de diferents visions dels recorreguts per dalt o per baix dels cingles pels senders i camins habituals. En aquest sentit cal destacar el gran interès geològic (amb itineraris i publicacions específics existents), paisatgístic i excursionista de les cingleres del Collsacabra. b) Impacte geològic. La qualitat de la pedra del cingle per suportar indefinidament unes estructures fixes de ferro per on transita gent no és prou coneguda. Cal esperar riscos d'esllavissaments per aquesta freqüentació. Com abans, és molt greu que l'obra estigui ben a prop de ser finalitzada. c) Impacte crític sobre la fauna nidificant als cingles. Al llarg del recorregut de la via ferrata s'afecten diversos espais de nidificaciò d'avifauna protegida i, en molts casos, catalogada com a amenaçada pel Catàleg estatal d'espècies amenaçades. Algunes d'elles tenen, per la seva escassetat, un interès remarcable a Catalunya. Cal enunciar, entre d'altres, les espècies següents: Aufrany (Neophron percnopterus). Té un territori a la zona, tot i que el niu per ara està emplaçat fora de l'àrea afectada per l'obra. No obstant, la zona afectada és prospectada habitualment per l'única parella nidificant a la comarca i l'obra en qüestió li minvaria d'altres possibles llocs de nidificació, així com l'establiment de noves parelles. Cal dir, que l'aufrany s'ha establert durant els anys noranta a la zona i suposa l'única parella de cria a la part nord-oriental de Catalunya. Fins ara, les 40 parelles que crien a casa nostra es concentraven a les comarques de Lleida, cosa que encara dóna més importància a aquesta parella d'Osona. Si no se'l destorba, és possible que aquest rapinyaire s'expandeixi cap a d'altres punts d'aquesta àrea. Àguila daurada (Aquila crhysaetos). Al sot de Balà hi ha encara restes d'un antic niu, de l'última parella nidificant a la zona (desapareguda als anys setanta). Durant els anys 90 ha fet intents de reocupar la zona i encara s'hi localitza un individu adult. Si es donen les condicions, és més que probable que s'hi estableixi una parella. Falcó peregrí (Falco peregrinus). Quatre nius i territoris a la zona afectada. Espècie molt sensible a qualsevol alteració de l'hàbitat de cria. La major part de parelles del Collsacabra es localitzen a l'àrea afectada. Xoriguer (Falco tinnunculus). Almenys quatre nius i territoris a la zona afectada. Xixella. (Columba oenas). El Collsacabra és una de les poques zones d'Osona amb efectius nidificants en cingles. Duc (Bubo bubo). Diversos territoris a la zona afectada. Espècie escassa a Catalunya, en el conjunt de la qual, Osona disposa d'una de les millors poblacions. Merla blava (Monticola solitatarius). Diversos territoris a la zona afectada. El Collsacabra és l´única zona d'Osona amb una bona població d'aquesta espècie. Corb (Corvus corax). Diversos territoris a la zona afectada. Espècie escassa en el conjunt de les Guilleries i Collsacabra. Altres espècies d'ocells nidificants als cingles: Ballester (Apus melba), falciot (Apus apus), roquerol (Ptyonoprogne rupestris), oreneta cuablanca (Delichon urbica), cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) i pardal roquer (Petronia petronia). Totes aquestes espècies estan protegides per la Llei de Protecció dels Animals. Aquestes espècies nidifiquen als cingles per la tranquil.litat i inexpugnabilitat que suposa aquest ecosistema per als seus nius. Un recorregut al llarg i al mig dels cingles dificultaria quan no impediria la nidificació d'aquestes espècies en especial de les més sensibles: aufrany, àguila daurada, xoriguer i falcó peregrí. Independentment dels nius, els cingles són un espai de caça i vigilància del territori durant tot l'any per part del falcó peregrí, fet que posaria en dificultat encara més la continuïtat dels falcons als cingles de Tavertet. Aquests impactes entren frontalment en contradicció amb els objectius, conservacionistes del PEIN. A més cal tenir present que el Collsacabra és un dels espais paisatgísticament més emblemàtics de Catalunya i, per suposat, de la comarca d'Osona. La zona afectada està inclosa molt especialment en el Pla Especial de Delimitació Definitiva dels Espais Naturals Guilleries Collsacabra (maig 1998), elaborat pel Departament de Medi Ambient, i que ha estat a informació pública durant aquests mesos de novembre i desembre. La Memòria esmenta la presència d'espècies d'aus pròpies de les cingleres com un dels motius de la inclusió d'aquestes en la delimitació zona PEIN Guilleries Collsacabra (Punt 1.5, pàgs, 14 i 15). Segons el Pla de Delimitació de la Zona PEIN Collsacabra, que ha aparegut a informació pública durant novembre i desembre de l'any passat, els cingles de Tavertet queden inclosos de manera molt especial en la zona PEIN, ja que ni el pla del Castell, és a dir, el sobrecingle, ni la part de baix, les vores del pantà, en formen part. El punt 1.5 (pàgs. 14 i 15) de la memòria explica que "el seu relleu escarpat, l'abundància de vegetació selvàtica i el seu aïllament relatiu fan que sigui molt adequat per a la presència d'espècies feréstegues. L'abundància de cingles afavoreix les espècies rupícoles, que hi són especialment ben representades. A l'espai, abunden els ocells rapinyaires forestals, com per exemple el falcó vesper. I també presenta algunes singularitats, com el fet que hi viu el mastegatatxes. Cal remarcar l'interès d'aguns grups d'invertebrats (...). L'espai conserva una mostra excepcional de la vegetació de caràcter atlàntic de la Catalunya humida, amb formacions vegetals molt rares en el conjunt del país. Atesa la seva ubicació, immersa en la regió oriental, aquest espai presenta un gran interès faunístic, amb la presència d'algunes espècies singulars". d) Impacte sobre la flora. Aquest apartat pòdria extendre's amb la flora que ja ha estat hores d'ara perjudicada pel traçat il.legal de la via. Tal com preveu l'art. 35 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i Procediment Administratiu Comú (LPAC en endavant), aquest aspecte serà completat en un futur proper. Sisena. - Pel que fa a la fauna, la via ferrata vulnera el Decret 148/1992 de 9 de juny pel qual es regulen les activitats fotogràfiques, científiques i esportives que poden afectar les espècies de la fauna salvatge, al no disposar de l'autorització expressa que estableix l'article 6.1 al tractar-se d'una zona PEIN. En ell s'especifica que alguns esports com l'escalada implica la freqüentació d'indrets que per la seva tradicional inaccessibilitat i peculiars característiques són el darrer refugi de moltes espècies en perill d'extinció. L'obra significarà un impacte permanent sobre el falcó peregrí, espècie sensible segons l'esmentat Decret, i alhora impedirà l'establiment de noves parelles d'aufrany i d'àguila daurada, també considerades sensibles. Per altra banda, la Llei de Protecció dels Animals, la Llei 1/1970 de 4 d'abril, de caça i el seu Reglament i la directiva CEE núm. 79/409, de 2 d'abril, relativa a la conservació dels ocells salvatges i el Conveni relatiu a la conservació de la vida silvestre i del medi natural, fet a Berna el 19 de setembre del 1979, també assenyalen la necessitat de regular les activitats que puguin ser perjudicials per a la fauna salvatge, especialment durant la reproducció. Donat que la via proposada i qualsevol altra que transcorri per un tram prou llarg de cinglera suposarà la desparició o rarefacció a la zona del falcó peregrí i molèsties a la resta d'espècies, s'estima que no és viable la seva execució. Setena.- La via ferrata, cas d'obrir-se al públic, podria arribar a vulnerar l'article 334 del Codi Penal, segons el qual no es poden molestar de manera intencionada en els seus llocs de reproducció espècies amenaçades com les citades al punt 1er. c). Vuitena.- Es té constància gràfica de l'execució de bona part de les obres abans del termini d'exposició pública. Entenem que aquesta és una irregularitat inadmisible i que això ja suposa una infracció greu, al no disposar dels permís corresponent d'activitats ni del que es requereix segons el Decret 148/92, i al suposar ja un impacte sobre el cingle i la fauna. D'igual manera, aquestes obres van començar a realitzar-se sense que se'ls hagués concedit encara ni la corresponent llicència d'obra ni la d'activitats. Aquesta situació, inadmisible ja per si mateixa, resulta encara més greu pel fet que sigui un organisme públic, que hauria, teòricament, de donar exemple, el que ha prescindit totalment dels tràmits necessaris per poder iniciar les obres. Donades les greus irregularitats que s'han donat en aquest procediment sembla que hauria de plantejar-se la possibilitat d'obrir un expedient sancionador per tal d'evitar que tornin a donar-se situacions com aquesta . Novena.- Existeixen alternatives per desevolupar un turisme sostenible, sense causar o causant un mínim de pertorbació en els ecosistemes i les seves espècies. Per exemple, es pot potenciar el senderisme i les visites guiades aprofitant els camins i senders ja existents, que permeten la visió dels cingles des de diferents prespectives i que els travessen longitudinalment pels passos ja existents, sense que això suposi cap impacte considerable, si es realitza amb una càrrega de visitants baixa i adequada. El paisatge inalterat dels cingles i la seva fauna suposen un atractiu turístic de primer ordre si se sap desenvolupar propostes que no impactin en la conservació de les espècies. Altrament, en cas de desenvolupar-se la via ferrata, es perdien efectius d'aquestes espècies animals que són una part essencial del patrimoni natural del país. Desena.-Tenint coneixement que algunes entitats naturalistes, entre elles Depana, tenen previst oferir-se al Consorci per assessorar-lo en qualsevol altra proposta de desenvolupament turístic o altra matèria que afecti la conservació dels espais naturals de les Guilleries i el Collsacabra, es sol.licita que sigui tinguda en compte aquesta oferta i es disposin les actuacions necessàries per fer-la efectiva. La constitució d'una comissió assessora en temes de medi ambient seria una bona plataforma per desenvolupar propostes relament sostenibles en aquests espais. Per totes aquestes al.legacions, se li SOL.LICITA Que admeti aquest escrit, es tingui a les persones sotasignants per comparegudes, personades i interessades en el present procediment, notificant-se-li totes les actuacions, tràmits i resolucions que es derivin del mateix de forma expressa, es tinguin per presentades aquestes al.legacions i que aquestes siguin tingudes en compte en dictar l'oportuna resolució, de manera que no s'executi l'obra de la via ferrata i es desenvolupin alternatives de turisme sostenible que no afectin als ecosistemes i a la seva fauna, tenint en compte les aportacions fetes a les al.legacions novena i desena. Que es desmantellin les obres ja executades il.legalment de la via ferrata corresponents, obrint-se el corresponent expedient sancionador contra qui l'hagi executat. Que, de manera subsidiària, es demani informe al respecte a la Direcció General de Medi Natural del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, a la Direcció General de Patrimoni Natural del Departament de Medi Ambient i a l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona. Que, al seu dia, s'obri a prova aquest procediment administratiu per tal que quedi definit quin serà realment l'impacte que aquesta obra produïrà, així com el que ja ha produit, sobre l'entorn immediat i sobre l'avifauna d'aquest espai. Els sotasignants assenyalen a efecte de notificacions, el de Núria Coma i Parés, al carrer de les Guilleries, s/n, de Vilanova de Sau (Osona). Vilanova de Sau, 22 de gener de 1999 Núria Coma i Parés Jordi Fàbrega i Colomer SR. PRESIDENT DEL CONSORCI PER A LA PROMOCIÓ TURÍSTICA DE LA VALL DE SAU-COLLSACABRA - Gener de 1999 - TORNAR A PORTADA Vols conèixer Osona?:  |