Crónica d'aquest costum perdut, amb la consignació del sentit benèfic que tenia per als pastors
Un dels costums que fa anys i panys que es va perdre del tot és l'anomenada "capta del llop". Es tractava d'un recorregut per les cases de pagès que els caçadors que havien pelat un llop feien per recollir un donatiu, en agraïment a la feina feta.Segons el mestre Amades, la gent creia que els llops es casaven el mes de gener, perquè és quan es troben més valents i geniuts. Era per això que s'organitzaven justament pel gener unes batudes amb l'objectiu de desbaratar-los els aparellaments (que ja era tenir mala bava...).
El refranyer popular ha posat en boca de la bona gent moltes dites relatives a aquest costum. Sense ànim de voler saber-les totes, aquí en teniu alguna:
Qui mata un llop pel gener,
com si en matés un milerPel gener,
el llop s'emporta
el millor corder.Pel gener,
el llop és més carnisserCom se sap, el llop era el malson de la gent de la muntanya. Existia una oració que es deia el "Parenostre del llop", que publicarem quan tinguem temps i ganes.
Al pla de Montdois, encara no fa vint anys, l'avi del Casot explicava que ell havia sentit "cantar" el llop. El jovent li deia que no podia ser: els últims llops van morir enverinats en un acte antiecològic a finals del segle passat.
Però ell, que sí i que sí, que els havia sentit havent acabat la guerra. Cap al cantó de sota el Far, a Cantallops, justament.
En fi, són temes de mal saber, de mal pelar i de mai no aclarir res.
Bones festes i feliç any 1999 a tota la gran família de Lo Campanar de Sau. El proper mes de febrer es complirà el quart aniversari de l'existència d'aquesta publicació. Gràcies a tothom. Però se'ns està acabant el paper per moments. Adéu siauuu!